A «Llegué para irme» el clown Gabriel Chamé manté setanta minuts de neguit trepidant que no tenen un segon de repòs i força la màquina progressivament en una simbologia de l'estrès de la societat actual

Un clown que no es limiti a trepitjar la pista sempre explica una història. I generalment aquesta història es mou entre la tendresa, la tristor, l'humor i la tragèdia. L'espectacle de l'argentí Gabriel Chamé Buendia (Buenos Aires, 1961) reuneix aquestes quatre condicions i, des del moment que l'actor-clown apareix pel marc de la porta del fons de l'escenari s'entreveu que la història succeirà en un espai tancat, una habitació imaginària, però que s'expandirà amb la fantasia fora de les quatre parets invisibles. Gabriel Chamé, que va ser un clown de la troupe del Cirque du Soleil durant cinc anys formant part de l'espectacle... [+ informació]