God save the king

Els amants de les arts de carrer han tingut l'oportunitat d'assistir a un espectacle únic i irrepetible durant uns quants anys més, si el Déu que salva el rei ho vol. La coronació de Carles III d'Anglaterra —no el que travessa la Diagonal de Barcelona junt a Maria Cristina sinó el de debò— és un d'aquells espectacles que no necessiten ni utillatge d'Ikea, ni vestuari de can Casimiro del carrer Joaquín Costa, ni escenografia de cartó pedra dels germans Castells perquè ho porten fet des de casa, o des del palau on viu cadascú dels protagonistes, esclar. Les dues carrosses, la daurada d'anada i la negra de tornada, com si fos un abonament d'un tren de rodalies; les dues corones, la del rei i la de la reina, que només surten el dia de la coronació i que quan la parella apareix a la balconada del Palau de Buckingham fan patir perquè, amb el pes, no els caiguin a baix i facin un nyanyo a algun republicà d'aquells que sempre els agrada tirar aigua al vi; les dues trones reials de fa més de set-cents anys... [+ informació]