El Servei Antipirateria Digital de Cedro ha eliminat més d'1,6 milions d'enllaços a còpies pirates de llibres, revistes, diaris i partitures a internet des de començament d'any

Aquest organisme també ha aconseguit desindexar —mitjançant aquest servei que monitoritza un total de 170.512 obres— més de 64.000 publicacions d'arxius de còpies il·legals a xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) i serveis de missatgeria, com Telegram, tancant fins a 464 grups en què es compartien aquests enllaços il·lícits amb obres originals piratejades. Els serveis de missatgeria, com WhatsApp, s'han confirmat com la principal font d'accés i distribució il·legal dels continguts editorials (tant per a llibres com per a diaris, revistes i partitures), segons els darrers estudis realitzats al sector el 2022. En concret, el 8,9% del total dels continguts editorials als quals s'accedeix, generalment de forma il·legal, procedeixen de serveis de missatgeria, convertint-los en el principal canal d'accés, davant de la compra del contingut original, que suposa un 7,5% i l'accés a través de xarxes socials, que representa el 7,9%... [+ informació]

L'esperança de neons de Lope de Vega

Els embolics de Lope de Vega (Madrid, 1562 - 1635) són diferents dels embolics de Chaderlos de Laclos (Amiens, França, 1741 - Tàrent, Itàlia, 1803). Un segle llarg de diferència es nota, però això no vol dir que no siguin menys provocadors i avançats al seu temps. El fet és que coincideixen a la cartellera teatral els dos embolics, els de «La discreta enamorada» de la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic de Madrid, i els de «Les amistats perilloses» del Teatre Lliure. A «La discreta enamorada», Fenisa fa mans i mànigues per aconseguir el seu estimat Lucindo. Però el pare de Lucindo embolica la troca quan la demana per al casori. Fenisa fuig de les convencions de la seva època i s'enfronta a tot el que vol impedir el seu autèntic desig com a dona... [+ informació]

Escac i mat renaixentista

A finals del 2019 es va fer públic que es podien haver trobat les restes del filòsof Michel de Montaigne, autor dels «Essais», en un soterrani del Museu Aquitània de Bordeus on ja hi havia des de sempre un monument funerari buit en memòria del cèlebre pensador francès. El misteri va envoltar la troballa i encara més perquè se sabia que les restes d'aquell taüt, examinades abans amb la tècnica d'una càmera, havien estat traslladades provisionalment l'últim quart de segle XIX, per un incendi el 1871, al cementiri de la Chartreuse i havien tornat al que després seria el Museu Aquitània el 1886. Michel de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 1533 - 1592), considerat l'inventor del gènere literari de l'assaig, és un dels personatges més influents del segle XVI per a altres pensadors i escriptors, encara avui, i un dels protagonistes del Renaixement... [+ informació]

Tothom ha de morir, però no és obligatori

Escolto el viatger i escriptor Xavier Moret que parla de Lituània on hi ha una mena de República Independent a la ciutat de Vílnius, similar a la República Independent que algunes generacions han intentat constituir al barri de Gràcia de Barcelona. Allà, en terres bàltiques i “republicanes” de Vílnius, tenen fins i tot una constitució en la qual, entre altres sentències, diuen aquesta: “Tothom ha de morir, però no és obligatori”. I és una sentència que m'ha vingut a la memòria i a tomb arran d'aquest espectacle d'aires distòpics de l'actriu i dramaturga Lara Diez Quintanilla, que va crear ja fa dos anys com a resident de La Beckett i que va estrenar el 2021 i que ara ha reposat amb l'avantatge per als espectadors que la mirada actual és més objectiva gràcies al que permet la distància d'una pandèmia encara present però volgudament oblidada... [+ informació]

La roba bruta es neteja a casa

El director, radiofonista i dramaturg Miquel Murga ja fa temps que ha enfilat la vena de la comèdia de parelles. Els embolics són un estímul creatiu i, en aquest cas, l'autor no amaga que es repenja en l'estil dramàtic del dramaturg francès Florian Zeller, autor d'«El pare», que aquí s'ha vist en dues versions, la protagonitzada per Héctor Alterio i la protagonitzada recentment per Josep Maria Pou, les dues al Teatre Romea. Miquel Murga s'hi basa per la força que Florian Zeller dóna a la paraula, que la fa substituta de les tradicionals portes i finestres de la comèdia de bulevard, un registre que sí que va fer popular en canvi un altre autor de referència del gènere francès, el suís Marc Camoletti, amb peces com «Boeing Boeing» o «No et vesteixis per sopar», que són també conegudes... [+ informació]

El saurí dels sons del més enllà

«Cop, cop, cop de destral, / des del matí fins al final. / Fort, fort, cop de destral, / la fusta vella tallar-la cal». Això és el que cantava Lluís Llach quan encara era un pipioli, en els seus inicis, als anys seixanta del segle passat. I això és el que podrien cantar els intèrprets d'aquest enigmàtic «Desert» de la companyia resident del Teatre Lliure, Atresbandes, quan, amb la destral al coll, com un forçut llenyataire, un aizkolari basc o, si ho voleu més romàntic, com un dels set nans de la Blancaneu, esberla una part de l'escenari del teatre fent-hi tot un senyor esvoranc que, enriute'n tu de l'esvoranc de Pedralbes per un inesperat “jet d'eau” de les canonades d'Agbar. La companyia Atresbandes, que en aquesta residència ha presentat tres experiments escènics: «La guerra dels mons», en versió radiofònica i sonora... [+ informació]

Mor Ana Díaz-Plaja Taboada després d'una llarga trajectòria com a professora de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura i d'investigadora i crítica d'aquest àmbit

Ana Díaz-Plaja Taboada (Barcelona, 1951) va ser professora titular de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des de 1980 fins a la seva jubilació el 2013. Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Ensenyament de les Llengües i la Literatura, va destacar com a promotora d’iniciatives diverses en l’àmbit de la literatura juvenil i la lectura i en la conservació i divulgació del llegat dels seus pares. El 2014, Ana Díaz-Plaja, amb motiu de la seva jubilació, va presentar «Una lliçó magistral», publicada a la revista Temps d’Educació, a manera de comiat acadèmic com a professora universitària. Formada en l’ambient barceloní dels anys seixanta i setanta, sempre va estar envoltada de llibres fins al punt que la literatura va presidir la seva tasca creativa i acadèmica. Va ser membre de diversos grups d'investigació i havia publicat diversos assajos, alguns conjuntament amb la també professora Glòria Bordons. Era col·laboradora de l'IbbyCAT i formava part de l'equip de crítics de la revista Faristol. Formava part de la nissaga Díaz-Plaja amb els escriptors Ferran Díaz-Plaja Contestí, Guillem Díaz-Plaja i Contestí i Aurora Díaz-Plaja Contestí. Precisament l'any 2022 va guanyar el 22è premi «Aurora Díaz-Plaja» (que porta el nom en memòria de qui va ser bibliotecària i crítica literària) per l'article “Teatre per a infants, llibres per a infants i literatura infantil: mons que es desconeixen?”, publicat a la revista Faristol... [+ informació]

«L'alegria que passa» de Dagoll Dagom acaba la primera temporada a Barcelona el 28M i engega una gira per 14 poblacions catalanes per tornar el desembre al mateix Teatre Poliorama de nou amb Àngels Gonyalons, substituïda a la gira per Maria Molins

Dagoll Dagom tanca la primera temporada de «L’alegria que passa» al Teatre Poliorama de Barcelona on tornarà el 9 de desembre i, almenys, fins al gener, en una reposició que confirma l'acceptació que l'últim musical de producció pròpia de la companyia ha tingut. Abans del desembre, però, l'espectacle té prevista una gira per catorze poblacions de Catalunya, les Illes i el País Valencià que farà entre setembre i novembre. Així com en la reposició del Teatre Poliorama del desembre i gener, el repartiment comptarà igualment amb Àngels Gonyalons, pel que fa a la gira l'actriu, a causa d'altres compromisos professionals, serà substituïda per Maria Molins. La gira de «L'alegria que passa»... [+ informació]

Un cop de puny al ventre

Quan se sent pronunciar la paraula “harakiri” és inevitable que et vinguin a la imaginació els cinematogràfics rituals dels samurais, catana en mà, posant un punt i final a la seva vida per morir dignament o purgar la vergonya d'algun acte reprovable. Allò que, per aquests verals, en termes més quotidians i propis del segle XXI —lamentablement quotidians— es diria simplement “suïcidi” agafa amb l'expressió “harakiri” un significat gairebé honorable. És el que fan les germanes Ariadna i Clara Peya amb aquesta al·legoria sobre el suïcidi d'una mare i el dolor que deixa en el seu fill. Ella és interpretada per l'actriu Montse Esteve —un doll d'emoció— i ell, per Pau Vinyals —un lament poètic que burxa en el fons de l'ànima. Com és habitual en les seves propostes, i ja en són unes quantes, com «Limbo», «Aüc» o «Suite TOC núm. 6», totes aprofundint en qüestions sensibles i actuals com... [+ informació]

Es paguen 550.000 euros per una guitarra destrossada de Kurt Cobain dedicada a Mark Lanegan que no funciona però està signada pels components del grup i inclou una dedicatòria del líder de Nirvana al seu amic íntim

Me la van regalar quan era jove, cantava Joan Manuel Serrat. A saber si a Kurt Cobain li va passar el mateix. El cas és que aquesta s'ha convertit probablement en la guitarra destrossada més cara de la història. Es tracta d'una guitarra Fender Stratocaster de color negre que, malgrat que es van recollir les peces i es va tornar a muntar, no funciona.El cantat de Nirvana, Kurt Cobain, acostumava a destrossar guitarres, i això ha estat l'avinentesa perquè ara una de les guitarres hagi estat subhastada per 550.000 €. El preu de venda ha superat fins a deu vegades les expectatives de la casa de subhastes Julien's Auctions, que ha qualificat l'operació d'insòlita perquè el preu proposat per a la venda... [+ informació]

Els museus Dalí de Figueres, Púbol i Portlligat tornen a recuperar part del nombre de visitants que tenien abans del tancament forçat per les restriccions del coronavirus

Els museus Dalí (Figueres, Púbol i Portlligat) s’han recuperat bé de la pandèmia. Si bé encara no han arribat al nombre de visitants de l’any 2019 —més d’un milió—, el 2022, amb 817.097 visitants, han aconseguit més beneficis que aleshores: 4,6 milions d’euros davant els 3,9 milions del 2019. Això és així, segons la Fundació Dalí, perquè s’han aconseguit reduir les despeses, que han passat dels 12,3 milions del 2019 als 10,7 de l’any passat. Els ingressos registren un descens dels 16,3 milions als 15,3 actuals. Entre els projectes, el més imminent és l’exhibició al museu de Figueres, a partir de principis de novembre del «Crist de Sant Joan de la Creu», una tela del 1951 propietat del Museu Kelvingrowe, a Glasgow, ciutat d’on només ha sortit una vegada. L’obra tindrà... [+ informació]

Les amistats són menys perilloses si hi ha Nat King Cole pel mig

Aquí no volen sofàs ni cairats de punta, com va passar fa trenta anys, el desembre del 1993, amb la versió de «Les amistats perilloses» que va dirigir la malaguanyada Pilar Miró al Teatre Condal del Paral·lel amb una polèmica entre ella, com a directora, i l'actor Juanjo Puigcorbé, que interpretava el paper de Valmont, amb un repartiment que tenia entre altres les actrius Mercè Sampietro i Marta Calvó. Esmento l'anècdota perquè és l'antecedent més recent de l'obra «Les amistats perilloses» a Catalunya. Després, també fa trenta anys, va venir el «Quartet», de Heiner Müller —versió reduïda de «Les amistats perilloses»— amb l'admirable interpretació d'Anna Lizaran i Lluís Homar, al Lliure de Gràcia, una versió que el 2011 va recuperar la Sala Àtrium, amb Marta Domingo i Raimon Molins. Com acostuma a passar, aquella versió íntegra de Pilar Miró al Teatre Condal s'ha mitificat sense tenir en compte que va ser una posada en escena accidentada, i no pas perquè el sofà només volés en una primera funció... [+ informació]

El fals elixir de l'herboristeria del carrer Toledo

L'actriu i directora Bàrbara Mestanza és una de les tres fundadores de The Mamzelles, que primer va debutar com a grup musical el 2010 i dos anys més tard es va ampliar com a companyia teatral. Eren altres temps quan tot semblava possible. La integraven amb ella, Paula Ribó (o més aviat “Rigoberta Bendini”) i Paula Malia. Deu anys llargs després, cadascuna ha fet el seu camí i el de Bàrbara Mestanza, que per cert va formar part del repartiment de l'última «Yerma» del Teatre Lliure, passa recentment per aquesta obra teatral pròpia, «Sucia», estrenada a Temporada Alta i vista després a Madrid, que es basa en la seva pròpia experiència, víctima d'agressió sexual, però que no es limita a ser un documental de denúncia o fins i tot d'autoajuda per a altres sinó que inclou allò que la persona agredida porta a la seva motxilla i com la pot descarregar, com si fos el llast d'un globus per enlairar-se ben amunt... [+ informació]

La comprensió lectora accentua la baixada progressiva dels últims deu anys segons un estudi de l'Associació Internacional per a l'Avalució del Rendiment Educatiu

La reculada observada és de set punts, però és una dada que cal agafar amb prevenció perquè l'estudi es va fer precisament durant el tancament dels centres educatius arran del coronavirus que va durar 45 dies, cosa que afecta dos terços dels països calibrats. Aquest estudi es fa cada 5 anys i avalua l'alumnat de quart de primària (9 anys). Hi participen una seixantena de països. Curiosament hi ha països que encara han baixat més el nivell de comprensió, fins a 13 i 17 punts i no són precisament països que no hagin treballat el foment de la lectura ja que hi ha, entre altres, Alemanya i Finlàndia. El cas de Letònia és més evident amb una baixada de 30 punts, però va tenir 221 dies els centres tancats... [+ informació]

Pedra, paper, tisores...

Mira, ara hi ha eleccions! Mira quins debats! Txecquetxec, txecquetxec, fins a l'esgotament. Cada canal de televisió, cada cadena de ràdio, cada empresa periodística, un debat. I com més debats, més bajanades en caiguda lliure. Candidats i candidates que utilitzen un bilingüisme diglòssic barroer per acontentar la seva parròquia, com els ensinistra el seu partit. Candidats i candidates que emeten el seu missatge ideològic, com els ensinistra el seu partit sectarista: el medi ambient, la crisi climàtica, el col·lapse del trànsit, els okupes, els immigrants, la brutícia urbana, l'auto elèctric, la inseguretat, la bicicleta, el patinet elèctric o el cavallet de cartró. I de tant en tant apareix la malmesa economia. Cap dels candidats o candidates sap el que és arribar a final de mes i la cosa, esclar, incomoda. No en parlen gaire en veu alta, doncs. Una presumeix de viure de lloguer i pagar 1.500 euros al mes (els paga qui pot, esclar, no qui vol... [+ informació]

Un film de Disney amb una parella gai projectada en una aula de 5è curs provoca que una professora de l'estat de Florida als EUA sigui denunciada per immoral

Una mestra d'una escola de Florida (EUA) està sent investigada per haver posat als seus alumnes de cinquè la pel·lícula de Disney «Un món estrany». La mare d'una de les alumnes va presentar la denúncia al departament d'educació al·legant que un dels personatges principals és homosexual. Segons la mare, la professora denunciada podria haver incomplert la llei dels drets dels pares a l'educació, precisament anomenada No diguis gai, una llei impulsada pel governador republicà de Florida, Ron DeSantis, l'any passat que, entre d'altres censures, prohibeix als mestres parlar d'identitat i d'orientació sexual a l'alumnat menor de nou anys. Segons la professora denunciada, Jenna Barbee, va projectar la pel·lícula «Un món estrany» per fer una pausa després d'un matí d'exàmens, entenent que la temàtica encaixava en la matèria de ciències que estaven treballant: com interactuen animals, plantes i humans.... [+ informació]

L'obra «Terra baixa (Reconstrucció dun crim)» acaba l'estensa gira catalana i es desplaça a Brussel·les per representar-se en versió original al KVS que dirigeix Michael De Cock

Un dels eixos principals de la direcció artística actual de Carme Portaceli és fer del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) una porta al món: una porta d’entrada i també de sortida. Ara, gràcies a la gira internacional de «Terra baixa (Reconstrucció d’un crim)», per primera vegada el Teatre Nacional de Catalunya porta a Europa un clàssic del patrimoni català. La versió del clàssic d'Àngel Guimerà, amb dramatúrgia de Pablo Ley i la mateixa Carme Portaceli [recordem aquí la crítica íntegra de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre], ha tancat una gira per més de 15 poblacions de parla catalana i enceta una gira internacional L'obra es representa el 19 i 20 de maig al KVS de Brussel·les i el 6 i 7 de juny, al CDN d’Orléans. El Teatre Nacional de Catalunya continua treballant... [+ inforamació]

El Centre d'Arts Digitals L'Ideal estrena el New East Festival dedicat a la creació artística de països que van pertànyer a l'òrbita soviètica i que ara reivindiquen una identitat pròpia

El certamen està pensat per fer una mirada a la creació, sobretot fotogràfica i audiovisual, d’artistes de l’Europa de l’Est, el Caucas i l’Àsia Central, el que es coneix com “New East”. Ha estat possible gràcies a una coproducció de l’Ideal Centre d'Arts Digital amb la Calvert 22 Foundation, editora d’una revista especialitzada en els països de l’antic espai comunista. El New East Festival apunta que, un cop superat el tapís cultural uniforme de l’antic bloc soviètic, apareixen realitats artístiques poc conegudes aquí. El que es mostra són fotografies de gran format, projeccions de curts, documentals i una producció immersiva desenvolupada a Barcelona a partir de fotografies d’artistes del New East. El comissariat, compartit entre el centre i la publicació britànica, va acordar no incloure artistes russos en aquesta primera edició, d’acord amb l’actual situació derivada de la invasió d’Ucraïna... [+ informació]

Un esclat de paraula, música i plàstica

Una dramatúrgia filosòfica, poètica i complexa com és la de la versió de «L'alquimista», basada en l'obra «L’Œuvre au noir», de Marguerite Yourcenar (Brussel·les, 1903 - Mount Desert, Maine, EUA, 1987), exigeix una posada en escena i una direcció igualment filosòfica, poètica i complexa com la que ha fet el director, actor, guionista i cineasta flamenc Michael De Cock (Mortsel, Anvers, Flandes, 1972) que s'ha convertit gairebé en un resident habitual de l'intercanvi artístic entre el KSV de Brussel·les i el Teatre Nacional de Catalunya, en la línia de vocació europea i internacional, amb peces com «Mrs. Dalloway» o la recent «Bovary», les dues en col·laboració amb la directora Carme Portaceli... [+ informació]

La cadena de llibreries Barnes & Noble dels EUA ha obert la secció en línia «Historical Fiction Books in Catalan» amb títols de diversos títols d'autoria catalana tant clàssics com contemporanis

La cadena de llibreries estatunidenca Barnes & Noble ha incorporat en el seu extens catàleg en línia una secció dedicada a la literatura catalana: «Historical Fiction Books in Catalan». Aquesta selecció inclou inicialment cinquanta-quatre títols, originals i traduïts, d'autors com Mercè Rodoreda («Quanta, quanta guerra»), Albert Sánchez Piñol («Victus» i «Pregària a Prosèrpina»), Enric Calpena («Memòria de sang», «El dia que Barcelona va morir», Coia Valls («Els camins de la llum», «El mercader» i «Les torres del cel»), Ken Follet («La caiguda dels gegants», «Un món sense fi» i «Els pilars de la terra») o Noah Gordon («El celler» i «El metge»). A la botiga virtual de Barnes & Noble també es poden trobar traduccions a l'anglès de llibres en català («The garden of the seven Twilights», de Miquel de Palol), traduccions al català de bestsellers internacionals («Hamnet», de Maggie O'Farrell)... [+ informació]

A bodes em convides!

El Maldà no és el Mas Colom de Tàrrega, on el setembre del 2022, dins de la Fira de Tàrrega, es va estrenar «Un segundo bajo la arena», distingit amb el Premi Moritz de Carrer i el premi Nova Veu de la Crítica, però la imaginació fa miracles. Tot i que el Col·lectiu Desasosiego té plantejat el seu espectacle per representar-lo en un espai a l'aire lliure, el risc d'encapsular-lo en una sala petita també ha donat bon resultat. El cel estelat d'estiu ha estat substituït per un ramell de bombetes d'envelat, canviants d'intensitat atenent a les pujades i baixades de la tensió de la trama. El parament de les taules del banquet —escenografia de bellesa plàstica de Camille Latron— mostra, com en un museu en miniatura, les restes d'un casament: estovalles blanques tacades, copes mig plenes, restes de menjar als plats, mistos escampats, espelmes mig consumides, restes de postres... [+ informació]

La rumba del carrer de la Cera

Quan Litus encara no era Litus i es deia Carlos Ruiz Bosch, un preadolescent de catorze anys va muntar la seva primera banda de música que fonèticament ja s'acostava al nom artístic actual. Es feien dir “Mutis” i eren tots pipiolis d'institut amb moltes ambicions de futur però lligats pel consell patriarcal que els sermonejava sempre: “El primer és el primer". Per a Litus, el “primer” era que havia d'anar per ser filòleg si no hagués abandonat la carrera d'Hispàniques a mig camí. La música el va xuclar des de sempre, heretada de l'escola espontània de les sobretaules i els ressopons familiars on el seu pare acostumava a treure la guitarra i enfilava pel gènere que li venia més de gust. A Litus, els que no el coneixien musicalment, potser el van descobrir en algun del miler de programes del Late Motiv que Andreu Buenafuente va presentar al canal de Movistar i que va tancar dos dies abans de Nadal del 2021... [+ informació]

Quan la pota de l'elefant esclafa l'insecte

La companyia Joglars ha fet seixanta anys. La seva producció és de les més intenses del teatre contemporani i una de les més antigues de tot Europa amb quaranta espectacles, alguns dels quals s'han situat en el seu moment al capdamunt de la sàtira i la transgressió, quan la sàtira era benvinguda i la transgressió es podia aconseguir amb una rascadeta de paper de vidre. Fa deu anys que Albert Boadella s'ha mantingut a l'ombra de Joglars i ha estat l'actor Ramon Fontserè qui ha aguantat el timó. Ara és el mateix Albert Boadella (Barcelona, 1943) qui avisa que tornarà a dirigir la pròxima sàtira de la companyia tocant del dret i del revés el rei emèrit borbó. Els farà falta alguna cosa més que el paper de vidre per transgredir sobre un personatge que a les seves acaballes s'ha transgredit tot solet. Mentrestant, la companyia s'ha encomanat a Aristòfanes, el dramaturg de comèdies grec que, sense que se sàpiga ben bé del cert, els estudiosos el situen entre el 448aC i el 368aC... [+ informació]

God save the king

Els amants de les arts de carrer han tingut l'oportunitat d'assistir a un espectacle únic i irrepetible durant uns quants anys més, si el Déu que salva el rei ho vol. La coronació de Carles III d'Anglaterra —no el que travessa la Diagonal de Barcelona junt a Maria Cristina sinó el de debò— és un d'aquells espectacles que no necessiten ni utillatge d'Ikea, ni vestuari de can Casimiro del carrer Joaquín Costa, ni escenografia de cartó pedra dels germans Castells perquè ho porten fet des de casa, o des del palau on viu cadascú dels protagonistes, esclar. Les dues carrosses, la daurada d'anada i la negra de tornada, com si fos un abonament d'un tren de rodalies; les dues corones, la del rei i la de la reina, que només surten el dia de la coronació i que quan la parella apareix a la balconada del Palau de Buckingham fan patir perquè, amb el pes, no els caiguin a baix i facin un nyanyo a algun republicà d'aquells que sempre els agrada tirar aigua al vi; les dues trones reials de fa més de set-cents anys... [+ informació]

Polèmica pel doblatge de films en els quals participa TV3 malgrat que es roden en espanyol i que canvien la veu dels intèrprets catalans pels dels dobladors

L'últim cas s'ha observat amb la pel·lícula «Mediterrani», que parla de la primera missió espontània d'Òscar Camps a l'illa grega de Lesbos que després es convertiria en la oenagé Open Arms. La pel·lícula va ser rodada en espanyol i a l'hora d'estrenar-la a la cadena catalana, el doblatge d'actors com Sergi López o Eduard Fernández (que representa Òscar Camps), a més d'Anna Castillo (que representa la seva filla), s'ha fet amb la veu dels dobladors i no la dels intèrprets originals. Televisió Espanyola i Movistar+ són les dues cadenes que més han aportat a la producció del film —una bona pel·lícula entre el documental i la ficció—, però també ho ha fet Televisió de Catalunya. La seva contribució econòmica, però, no ha servit perquè «Mediterráneo», títol original, s'hagi rodat en català, ni perquè aquesta llengua, si es veu la VO, hi tingui cap mena de presència malgrat ser la dels actors principals... [+ informació]

Melodrama musical amb calçador

«Goita, què fan ara! Un tast de La Cubana!». I esclata la peça emblemàtica de la comparsa de la troupe cubanera. Això és el que pot pensar en veu baixa algun espectador just quan arrenca, amb la baixada de la vedet per l'escala de la sala, «El regne de les anguiles», un espectacle que podria ser considerat només un musical en clau de comèdia. Però el miratge de La Cubana desapareix de seguida, després de la primera escena, quan es comença a entreveure que, darrere d'una aparent història d'humor, amanida amb pit i cuixa i lluentons, hi ha la tragèdia de l'Espanya franquista i postfranquista amb el robatori de nadons, situada en aquest cas entre les dècades dels anys setanta, encara amb el projecte eugenèsic del metge feixista Vallejo Nájera, amb l'atemptat d'ETA al general franquista, presumpte hereu del regne, Carrero Blanco i l'eufòria preolímpica, amb els bots de Pasqual Maragall inclosos, pel 92 del segle passat [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els protagonistes són una jove cupletista del Paral·lel... [+ informació]

El català al cinema sota mínims malgrat que Plataforma per la Llengua recull multitud de queixes d'usuaris catalanoparlants que no troben la pel·lícula que volen veure en la seva llengua

La Plataforma per la Llengua ha tramitat recentment una cinquantena de queixes per incomplir les quotes d'exhibició en llengua catalana al cinema, rebudes en un multicine del barri de Gràcia de Barcelona. Les queixes les han fet arribar un grup de veïns després de no poder accedir a cap sessió de cap títol en català, i posaven com a exemple la versió de Mario Bros que ens uns multicines on estava prevista en català els van dir que no hi havia cap sessió prevista. Les reclamacions es fan arribar tant a l'Agència Catalana de Consum com al Síndic de Greuges de Catalunya tot i que sovint acaben en un sac buit. Segons les últimes xifres sobre el cinema en català, el 2020 només el 2,7 % de les projeccions de cinema a Catalunya van ser en català (originals, doblades o subtitulades), una xifra molt llunyana... [+ informació]

Un musical que burxa la consciència

La nit de Nadal de l'any 2015, a la població de Rubí, l'Alan Montoliu, que havia nascut el 1998, va decidir als 17 anys acabar amb l'assetjament transfòbic que patia. No es deia Mia, es deia Alan. No era una noia. Era un noi. No volia la definició femenina al carnet d'identitat sinó la masculina. No volia només que la llei li reconegués un canvi de nom. Alan Montoliu va optar per barrejar medicaments i alcohol, aquella nit de Nadal, cosa que li va provocar un fulminant atac de cor. Va ser un suïcidi que segurament es va atribuir en veu baixa a la desesperació de l'Alan. Però va ser sobretot un suïcidi a conseqüència de la intolerància col·lectiva i la mirada cap a una altra banda d'una sèrie d'estaments. Des dels més impulsius i ingenus dels companys d'institut, fins als més miops del professorat del centre o els parsimoniosos i encotillats per la burocràcia del sistema, des de la salut a la legislació. Han passat més de set anys d'aquell fet tràgic que va colpejar la família de l'Alan. S'han retocat lleis... [+ informació]

El Gremi de Llibreters de Catalunya confirma que el Dia de Sant Jordi del 2023 ha superat l'any anterior amb un 7% més de facturació fins al 24 milions d'euros amb 1,87 milions d'exemplars

Al marge de la polèmica al voltant dels llibres més venuts el Dia de Sant Jordi i després de tres rànquings diferents, que tots coincideixen només en situar en primer lloc l'escriptor Xavier Bosch amb la novel·la «32 de març», que ha desbanat en segon lloc l'escriptora Gemma Ruiz amb «Les nostres mares». El que sí que són dades fidedignes les que parlen d'1,87 milions d'exemplars venuts amb una recaptació total de 24 milions d'euros, cosa que, segons les dades del Gremi de Llibreters de Catalunya, representa un 7% més en relació al Sant Jordi de l'any anterior. Les mateixes dades indiquen que en un sol dia es van vendre seixanta mil títols diferents, un 17% més qye l'any anterior. Per gèneres, la literatura infantil i juvenil ha representat el 41,1% de les vendes, el 30,5% de ficció, el 22,7% de no-ficció i el 5,7% en còmic. Es nota un augment del còmic. Del total de llibres venuts, el 52,2% van ser en català. Aquestes dades corresponen a les dades reals de vendes de 230 llibreries de tot Catalunya... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2023 amb 26.361.732 visitants que han fet 57.905.052 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 26.361.732 visitants i 57.905.052 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.438,3 visites de pàgines (11,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 49 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.187 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia... [+ informació]

La Intel·ligència Artificial de La Vanguardia

Després diran que no estem al dia. El diari La Vanguardia ha inaugurat el periodisme enfornat amb el ja popular ChatGPT en la crònica d'urgència del primer concert de Bruce Springsteen a l'Estadi Lluís Companys de Montjuïc. Cal molta “intel·ligència artificial” per escoltar que el Boss diu “Espanya” on en realitat diu “Catalunya” i el cronista de guàrdia escriure-ho en l'edició de paper. I cal, a més, molta més “intel·ligència artificial” perquè l'editor del vídeo tingui la capacitat de manipular l'enregistrament deixant només el crit d'“Hola, Barcelona!” i esborrar el de “Catalunya”. Llàstima que aquí, en el suport vídeo, la intel·ligència artificial no hi hagi pogut afegir l'“Espanya”, com en la versió escrita... [+ informació]