Una temporada teatral a mig gas

La temporada teatral 2021-2022 ha estat la de la represa després d'una etapa convulsa amb sales confinades, restriccions d'aforament, cancel·lacions per casos positius de coronavirus i canvis de programació sisplau per força. Tot això ha deixat un llast que encara s'arrossega i que ha portat l'Associació d'Empreses Teatrals de Catalunya (ADETCA) ha promoure una campanya que recuperi l'entusiasme i l'hàbit del teatre dels milers d'espectadors que havia conquerit els últims anys. El mateix llast ha deixat també intèrprets i companyies pel camí. Per exemple, Pep Bou anunciava que després de quaranta anys es veia obligat a tancar la companyia perquè a causa de la pandèmia havia cancel·lat la gira que feia arreu del món amb els seus espectacles de màgia sobre les bombolles de sabó.... [+ informació]

El meu país és tan... Massagran!

L'antropofàgia sempre ha estat un esport gastronòmic nacional. La varietat de la carta dels menús i dels xefs que els han cuinat és llarga. No cal esmentar-los perquè estan en la memòria de tothom. Polítics, càrrecs culturals o institucionals han estat llençats a l'olla gegantina que ja dibuixava primer Joan Junceda i després Josep Maria Madorell en aquelles «Aventures extraordinàries d'en Massagran», de Josep Maria Folch i Torres, quan el bon jan de Massagran topa amb uns antropòfags africans amb no gaire gana a qui anomena els «karpantes».Tenim un país ple de «karpantes». I tenim un país no «Massa gran» sinó «Massa petit». El club dels antropòfags neix, creix, mor i torna a néixer, créixer i morir a cada generació i en cadascun dels sectors més visibles del país: el polític, el cultural, l'institucional... L'últim cas d'antropòfàgia —i no de caïnisme com diuen alguns perquè no se'ls pot considerar precisament germans que s'estimin gaire— el tenim amb el cas de la segona autoritat del país, amb l'esperpèntica suspensió de la presidenta del Parlament de Catalunya segellada pels mateixos que formen part del moll de l'os anomenat “independentista” i no desacomplexadament “republicà”... [+ informació]

La peça musical d'Hèctor Parra «La Masia ressonant» basada en la sèrie «Constel·lacions» de Joan Miró es preestrena en el recinte del Mas Miró de Mont-roig del Camp

La Fundació Mas Miró, a Mont-roig del Camp, convoca en preestrena mundial la peça «La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)», una obra musical contemporània inspirada en la sèrie «Constel· lacions» de Joan Miró. El compositor Hèctor Parra (Barcelona 1976), resident a París, s'afegeix així a les commemoracions del centenari del quadre «La Masia». La peça musical «La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)» es preestrena en el recinte del Mas Miró, un any abans que el compositor estreni la sèrie íntegra a L’Auditori de Barcelona. La sèrie «Constel·lacions» de Joan Miró consta de 23 pintures que Joan Miró va realitzar entre els anys 1939 i 1941, coincidint amb l’arribada del feixisme... [+ informació]

Tres locals d'oci nocturn del Front Marítim ampliaran els espais de recerca de l'Institut de Ciències del Mar després d'un acorde l'Ajuntament de Barcelona amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques

Fa dos anys, el govern espanyol va subhastar vint-i-sis locals del Front Marítim de Barcelona que gaudien d'una concessió de trenta anys des del 1992. En aquell moment ja es van deixar al marge de la subhasta una sèrie de locals de discoteques que tenien la ubicació pròxima a l'Institut de Ciències del Mar pensant en una ampliació dels centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Així, els locals de les discoteques Opium, Shoko, Carpe Diem Aqua i Ice Bar no es van treure a subhasta i van passar a una pròrroga temporal de lloguer... [+ informació]

Acaba el Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2022 amb les últimes propostes programades que Clip de Teatre ha seguit puntualment durant un mes amb una hemeroteca de crítiques que supera els cinquanta espectacles

La revista digital Clip de Teatre ha fet el seguiment, com cada any, del Grec 2022, el Festival d'Estiu de Barcelona que ha reunit propostes de teatre, dansa i música amb produccions d'estrena catalana i d'altres en gira internacional. La revista Clip de Teatre, en el seu especial del Grec 2022, ha reunit el recull de crítiques dels espectacles més destacats, fins a més d'una cinquantena de propostes que s'afegeixen a l'extensa hemeroteca de crítiques teatrals de cada temporada i, en particular, al recull de crítiques del Grec elaborat des del 2005 fins a l'última edició d'aquest any... [+ informació]

Del pollet i de l'ou

A Romeo Castellucci (Cesena, Itàlia, 1960) te'l creus o no te'l creus. Romeo Castellucci entén el teatre des d'una òptica global. Des dels seus inicis, els anys vuitanta, no s'ha pogut desprendre de la formació artística que el va impulsar com a creador escènic, avantguardista quan l'avantguarda tenia lloc al món i encara radical quan el radicalisme ja ho amanega tot. Romeo Castellucci es basa en la pintura i l'escenografia, especialitats en les quals es va graduar a l'Acadèmia de Belles Arts de Bolonya. Des d'aleshores, el seu teatre barreja les arts plàstiques, les arts visuals, les arts sonores, les arts coreogràfiques... deixant molt poc d'espai a la paraula. I de tot plegat en fa peces portades a l'extrem com la trilogia d'Avinyó: «Inferno», «Purgatorio» i «Paradiso», una «Divina Comèdia» que fa quinze anys es va considerar un dels monuments teatrals de la primera dècada del segle XXI... [+ informació]

El reclamat 2% de Cultura pot ser una realitat a fnals del 2024 si l'acord de govern de la Generalitat de Catalunya no descarrila segons el conseller d'Economia i Hisenda

“Als sants i als minyons no els prometis si no els dons”, recorda la dita popular. Doncs, als que es dedique a la cultura, tampoc. Segons el conseller d’Economia i Hisenda, el govern de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a arribar al demanat 2% del pressupost per Cultura a finals del 2024, en línia amb l’acord del pacte de Govern entre ERC i Junts per Catalunya. Aquest compromís es va verbalitzar en una reunió mantinguda amb la comissió delegada de l'associació Actua Cultura. Durant la trobada, el conseller va reconèixer la dificultat d'aplicar-lo el pròxim exercici a causa dels problemes derivats de la inflació. Malgrat que el conseller no va donar una dada exacta, va emplaçar als representants d’Actua Cultura a una nova reunió el mes d’octubre... [+ informació]

Més enllà de la mascareta... i del mètode Grönholm

«Goita què fan ara...!», que deien aquells. «¿Un altre “mètode Grönholm”...?». Al dramaturg Jordi Galceran li diuen xiular les orelles cada vegada que algú, aquests dies de funcions estiuenques, pensa això a l'inici de la trama de l'obra «Immunitat» que el seu col·lega Jordi Casanovas ha creat, impulsat per un suggeriment o encàrrec de Daniel Martínez de Focus sobre el llast que ha deixat la pesta del coronavirus en la societat contemporània. Li deuen xiular perquè és inevitable aquesta relació quan l'obra arrenca amb l'entrada dels sis protagonistes —sis conillets d'Índies com aquells altres quatre del Grönholm— amb l'entrada per una porta automàtica que quedarà clausurada sota un pilot vermell que acabarà sent la presència de la veu en off d'un presumpte algorritme... [+ informació]

La rumba del carrer de la Cera

Quan Litus encara no era Litus i es deia Carlos Ruiz Bosch, un preadolescent de catorze anys va muntar la seva primera banda de música que fonèticament ja s'acostava al nom artístic actual. Es feien dir “Mutis” i eren tots pipiolis d'institut amb moltes ambicions de futur però lligats pel consell patriarcal que els sermonejava sempre: “El primer és el primer". Per a Litus, el “primer” era que havia d'anar per ser filòleg si no hagués abandonat la carrera d'Hispàniques a mig camí. La música el va xuclar des de sempre, heretada de l'escola espontània de les sobretaules i els ressopons familiars on el seu pare acostumava a treure la guitarra i enfilava pel gènere que li venia més de gust... [+ informació]

La cineasta Carla Simón, directora d'«Alcarràs», guanyadora de l'Ós d'Or a millor pel·lícula a la Berlinale, serà la pregonera de les Festes de la Mercè 2022

La cineasta Carla Simón (Barcelona, 1986) serà la pregonera de les Festes de la Mercè 2022. La directora d'«Alcarràs», guanyadora de l’Ós d’Or a la millor pel·lícula de la Berlinale, farà el pregó el divendres 23 de setembre des del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. La ciutat vol reconèixer així l'èxit d'un dels fenòmens populars del cinema català dels últims anys. La pel·lícula «Alcarràs» ha tingut un esclat sense precedents no només per a la trajectòria de Carla Simón, sinó també per al cinema català i, per extensió, l'espanyol, on «Alcarràs» ha conquerit també primers llocs. La pel·lícula, que narra la història de l’última collita de préssecs d’una família a una finca d’Alcarràs... [+ informació]

Durant el 2021 es van descarregar 13,49 milions de llibres digitals a tot l'Estat espanyol segons dades de la Federació de Gremis d'Editors

Ja s'havia constatat que el confinament arran del coronavirus havia fet créixer el sector del llibre un 2,4% però la tendència va continuar augmentant durant el 2021 segons les últimes dades que mostren que el sector del llibre ha crescut un 5,6% i ha arribat fins als 2.576,70 milions d'euros facturats. El nombre d'exemplars venuts en paper creix un 5,9%, amb 174,10 milions, i s'han descarregat 13,49 milions de títols digitals, un augment de l'1,7% respecte al 2020, segons la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. Per sectors, el del llibre infantil i juvenil ha crescut més que cap altre (un 17,8%), seguit de la ficció per a adults (un 8,2%) i la no-ficció (un 7,7%). Unes dades optimistes que sovint no son compartides per les llibreries, sobretot les de proximitat, que alerten que després... [+ informació]

L'eix de la Rambla de Barcelona entre el monument de Colom i Santa Mònica serà el primer a ser remodelat a partir de la tardor que a banda de les millores deixarà una nova plaça tocant a les Drassanes

Si les previsions es compleixen, les obres de remodelatge de la principal artèria turística de la ciutat de Barcelona començaran el mes de setembre, després de les Festes de la Mercè. El primer tram que es reformarà va des del monument a Colom fins al carrer del Portal de Santa Madrona (per sota de l’Arts Santa Mònica), uns 117 metres. S’hi invertiran uns 10 M € i els treballs s’allargaran un any i mig. En pròximes fases s’hauran d’afrontar els quatre trams més en què s’ha dividit la reforma. La inversió total per a la Rambla és de 44,5 M € i l’Ajuntament manté l’aposta per fer-la en cinc fases, malgrat la petició política i veïnal per escurçar-la... [+ informació]

Es posa en circulació la «moneda» REC per fomentar el consum cultural amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels equipaments que s'hi inscriguin

L'anomenen REC (recurs econòmic ciutadà) Cultural i es presenta com una nova “moneda” que es posarà en circulació a partir de l'1 de setembre a Barcelona. Tot i que parteix d'experiències anteriors, es tracta d'una prova pilot que se centrarà de moment en els districtes de Sants i el Poble-sec. L'Ajuntament de Barcelona hi destina inicialment 200.000 euros perquè els usuaris del REC els inverteixin en centres cívics, botigues de proximitat, espais de formació, sales de concerts o museus situats en aquest cas en els dos barris escollits. Dels 200.000 euros, la meitat es destinaran sense cap intercanvi a famílies beneficiàries de serveis socials dels dos barris... [+ informació]

El Pla Estratègic del Park Güell de Barcelona s'allargarà fins al 2026 per continuar reduint les aglomeracions de visitants que ja ha baixat fins a la meitat del que era habitual

L’Ajuntament de Barcelona consdera consolidat l’anomenat Pla Estratègic del Park Güell, que es va posar en marxa el 2018 per alliberar el parc de turistes i apropar-lo més al veïnat, i ha anunciant que mantindrà la mateixa estratègia fins al 2026. De fet, el parc d'Antoni Gaudí ja ha reduït a la meitat el nombre anual de visitants. Per continuar en aquesta línia, ara es preveu una nova inversió de com a mínim uns 15 milions d’euros per als pròxims quatre anys. El Pla Estratègic del Park Güell 2023-2026 agafa el relleu del que s'ha implantat fins ara i que ha consistit en reduir la massificació turística, fomentar l’ús veïnal i fer una gestió més sostenible del turisme. Si abans del tancament per les restriccions sanitàries arran del coronavirus, el parc havia pogut arribar a rebre uns nou milions de visitants anuals, ara el visiten una mica més de quatre milions i mig de persones... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu rehabilita les butaques i cadires de la Sala Gran amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’usuari durant els espectacles i conserar el patrimoni cultural

Durant el mes d'agost, coincidint amb la parada tècnica del Gran Teatre del Liceu, es rehabilitaran les butaques i cadires de la Sala Gran amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’usuari durant els espectacles que s’hi realitzin i la millora i rehabilitació del patrimoni cultural. Se substituiran els seients existents per d’altres més confortables però que mantenen l’aparença original, es rehabilitaran els respatllers per a fer-los més ergonòmics i es realitzarà un repintat de les cadires. Aquesta millora en les instal·lacions del Gran Teatre del Liceu busca donar solució... [+ informació]

La nova Llei de Memòria Democràtica no satisfà els Ateneus catalans perquè consideren que no restitueix l'espoli de béns que va fer el franquisme

Segons la Federació d'Ateneus de Catalunya, la Llei de Memòria Democràtica aprovada, i no sense controvèrsia per part de la dreta i la ultradreta, considera que no inclou algunes de les reclamacions que els ateneus fan en relació a la restitució dels béns espoliats pel franquisme, sobretot béns immobles i drets de contingut patrimonial confiscats pel règim franquista als titulars els ateneus i cooperatives. Sí que la nova Llei obre les portes als ateneus per reclamar el patrimoni espoliat via judicial i, fins i tot, fa referència a la realització d’una auditoria dels béns i drets confiscats durant la Guerra Civil i la Dictadura, però, des de la Federació d'Ateneus s’observa amb molta cautela aquest procés perquè no es concreta... [+ informació]

Merci beaucoup, madame La Veronal!

A La Veronal, els encanta la dansa, en són devots, gairebé fills adoptius des que gatejaven picant entrades a ca la Xirgu. S'hi diverteixen però no se saben estar de tocar també el teatre. I no ho fan per enganyar els espectadors o desorientar-los tot dient: «Ha, ha!, us pensàveu que veníeu a veure un espectacle de dansa, oi, d'aquells on els ballarins només es rebolquen i fan gimnàstica? Doncs, alehop!, si no voleu teatre, dues danses!». Cadascú és fill de la seva terra i els de La Veronal són fills de la fusta trepitjada de l'escenari, de les grades que fan garranyic, garranyec quan es pugen i baixen, de la maquinària que hi ha darrere de cada espectacle, de les bambolines, dels ponts de llums... [+ informació]

Un grup de quaranta adolescents participa en la «Ruta a l'Exili 2022. Els presents desterrats» en col·laboració amb l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona

Durant quinze dies, una quarantena d'adolescents de 16 i 17 anys participen en una sèrie d'activitats formatives i socioculturals mentre recorren els llocs de memòria de l'exili republicà espanyol. La ruta és organitzada per l'associació Be Wild Be Proud amb el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso. Les places són finançades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 mitjançant l'INJUVE. El punt de trobada serà el Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, des d'on el grup es desplaçarà als Pirineus orientals. L'aventura inclou acampades, activitat física diària, tallers formatius i visites a llocs... [+ informació]

La «Norma» de Vincenzo Bellini estrenada a la Royal Opera House de Londres per Àlex Ollé tanca amb espectacularitat la temporada del Gran Teatre del Liceu

Després de presentar a Barcelona la seva versió de «Pelléas et Mélisande» de Claude Debussy, el director d’escena Àlex Ollé (La Fura dels Baus) tanca la temporada del Gran Teatre del Liceu amb aquesta posada en escena de «Norma» de Vicenzo Bellini ( 1801 - 1835) que es va estrenar la temporada 2016-2017 a la Royal Opera House de Londres coproduïda amb el Liceu. L'òpera de Bellini compta amb una escenografia d’Alfons Flores que omple amb 1.500 crucifixos l’escenari. «Norma», que es representa... [+ informació]

Dutxa d'aigua freda d'estiu

Quan arriba l'estiu, no només tota cuca viu, sinó que tothom sembla que faci un punt i a part i ofereixi cuques vivents perquè la tardor, per si de cas arriba calenta, no ens agafi desprevinguts i sense un ventall a mà. Per exemple, l'empresa Agbar, Aigües de Barcelona, m'anuncia un servei que l'acosta a una escola d'idiomes: els dilluns, atendrà en xinès mandarí; els dimarts, en urdú; els dimecres, en àrab; i els dijous i els divendres, en anglès. Amb aquests avantatges lingüístics, pel mateix preu que es paguen les taxes de residus, ¿qui té ganes d'apuntar-se a un curs d'idiomes d'estiu? Una altra: una coneguda empresa funerària té el mal gust de convidar-me a participar en un sorteig de 200 xecs de 100 euros. Em dóna un any de coll i ja m'avisaran si sóc un dels afortunats. M'ho prenc com un detall, però espero que la seva representant, la senyora de la dalla, no em visiti abans d'hora.... [+ informació]

La casa de la por... en enjòlit

D'entrada, dues tarimes i una perillosa escala de tisora. De fet, no caldria res més. Diguem, però, que hi haurà més sorpreses escenogràfiques després d'una hora i tres quarts, però no avancem esdeveniments. La intriga, de la qual amb el boom del gènere negre del segle passat se'n deia, en català clandestí, “enjòlit”, és a dir, "en suspensió en l'aire”, “amb l'ànim en suspens” o “ancorat a mercè de les onades”, segons el DIEC, diccionari on afortunadament ha acabat entrant, plana sobre tota la trama d'aquesta nova obra de la dramatúrgia catalana, «Al final, les visions», que ha escrit i dirigit Llàtzer Garcia (Girona, 1981). He dit nova dramatúrgia catalana, però en realitat l'obra beu de les fonts del gènere clàssic de la intriga universal. I ho fa amb un domini... [+ informació]

La companyia Parking Shakespeare acudeix fidel a la seva cita de cada estiu a l'aire lliure amb funcions gratuïtes i sense reserva per representar aquest any una versió «queer» de l'obra «Nit de reis»

La versió està dirigida per Marta Aran i té lloc cada dia, menys els dimecres, fins al 31 de juliol, a les set del vespre, amb la característica que no cal fer reserva i que les funcions són gratuïtes tot i que s'accepta la voluntat a l'hora de passar el barret, com en les fires de barraca. La «Nit de Reis» de la companyia Parking Shakespeare posa l'èmfasi en la diversitat de gènere amb un registre queer. L'obra de William Shakespeare parla d’una parella de bessons que se salven d’un naufragi. Viola es vesteix d’home i es fa passar per Cesari, un criat del duc d’Orsino... [+ informació]

Apple es proposa posar un teló d'acer a l'aplicació d'espionatge Pegasus per protegir els seus dispositius tant mòbils com portàtils en els sistemes operatius

Apple complicarà les coses a programes espia com Pegasus amb una nova modalitat “aïllament” (lockdown mode) que introduirà en els sistemes operatius iOS, iPadOS i macOS, que estaran disponibles com a actualitzacions de franc a la tardor. Es tracta d’una característica que només faran servir un nombre molt reduït de persones, com ara activistes, polítics o periodistes susceptibles de ser espiats, i estarà integrat a iPhone, iPad i Mac per oferir un grau de seguretat extrem. Cada missatge, arxiu adjunt o comunicació per internet incorpora estructures de dades complexes potencialment vulnerables a atacs sofisticats de software com Pegasus... [+ informació]

Es recupera a Flix l'antiga fàbrica on s'elaboraven explosius durant la guerra civil i l'única on es produïa l'anomenada cloratita

Estudiants d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) excaven i estudien les restes d’una fàbrica a Flix (Ribera d’Ebre) que va ser durant els anys 20 i 30 del segle passat l’única instal·lació on es produïa l’explosiu anomenat cloratita, utilitzat en la mineria i la construcció així com també com a arma durant la guerra civil. De fet, la fàbrica va ser expressament bombardejada per les tropes franquistes ja que era un punt de producció d’explosius i gasos verinosos. Durant els treballs arqueològics s’excaven dos refugis antiaeris que es van construir durant la guerra civil i s’estudien les diverses edificacions que es conserven de les antigues instal·lacions. L’objectiu és establir unes bases per a la recerca, conservació i difusió de l’antiga fàbrica com a element patrimonial. La fàbrica de Flix... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2022 amb 24.745.443 visitants que han fet 54.186.923 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.745.443 visitants i 54.186.923 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.491,3 visites de pàgines (12,4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.772 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

Don Joan en pilotes i el trompetí del rei

El director Josep Maria Mestres va dirigir fa tres anys una versió d'«El burlador de Sevilla», precisament amb la mateixa Compañía Nacional de Teatro Clásico, quan la dirigia encara Helena Pimenta. Ara, amb la direcció general i artística de Lluís Homar, la companyia hi ha tornat, però sota la batuta escènica de Xavier Albertí i estrenada “mundialment” a l'amfiteatre Grec. No deixa de sorprendre que en un període tan curt de temps, tres anys, una mateixa companyia pública hagi optat per una mateixa obra. ¿Potser per esmenar o revisar i ampliar la plana de l'anterior? Alguna cosa deu voler dir que siguin dos directors catalans, Josep Maria Mestres i Xavier Albertí, aquells que s'hi han enfrontat més recentment un darrere l'altre... [+ informació]

El Festival Grec enceta la segona setmana d'estrenes que se segueixen puntualment a la revista digital «Clip de Teatre»

La revista digital «Clip de Teatre» segueix puntualment, com cada any, les estrenes del Festival Grec. La primera setmana ha estat marcada per les estrenes d'obres [vegeu-les aquí] com «Ein Volksfeind (Un enemic del poble)», d'Henrik Ibsen, al Teatre Lliure de Montjuïc; «Seises», amb direcció artística, coreografia i interpretació d'Israel Galván amb l'Escolania de Montserrat, al Mercat de les Flors; «Olympus Kids: Amazones, Prometeu, Demèter» de la companyia Agrupación Señor Serrano, al Teatre Lliure; «Hamlet» en la versió peruana de Chela De Ferrari amb intèrprets amb síndrome de Down, al Teatre Nacional de Catalunya... [+ informació]

¿De veritat et preocupa que t'encasellin en anuncis de cervesa?

En un dels últims anuncis de temporada de la cervesa Free Damm Torrada, l'actor Pere Arquillué li deia a l'actor Julio Manrique, els dos com un parell de magnats prenent el sol a la coberta d'un veler davant l'skyline marítim de Barcelona: “¿De veritat et preocupa que t'encasellin en anuncis de cervesa?”. I Julio Manrique li responia: “Sincerament, no gaire”. I, mira, crec que a Thomas Ostermeier, el director de la companyia Schaubühne Berlin, que tanca just abans del fosc la seva particular versió de l'obra «Un enemic del poble (Ein Volksfeind)», de Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Oslo, 1906) amb un glop de cervesa a morro de la parella del doctor Stockmann, tampoc no li preocupa gaire que, si fos el cas, l'encasellessin en anuncis de cervesa... [+ informació]

I tant si “bull” Europa!

Oh, sorpresa! ¿Pot ser que el joglar Albert Boadella hagi aparcat l'autoodi catalanofòbic i la mania persecutòria que atribueix als seus coetanis i que hagi tornat al teatre català amb un nou espectacle? No! És Jordi Oriol, actor, músic i director teatral, que amb un equip que ho fa rodó del tot ha posat en solfa i alguna cosa més l'espectacle «Europa Bull», guanyador del Premi Quim Masó de l'any anterior i estrenat ara, primer al Festival Temporada Alta d'aquest any i, com un enllaç, al Teatre Nacional de Catalunya. El teatre català actual, tocat per l'autocensura, va curt d'autocrítica i de paròdia sobre el moment social i polític que s'està vivint. I Jordi Oriol (Barcelona, 1979) trenca aquest silenci i omple el buit esplendorosament i amb un farciment de gran volada amb un espectacle que no es conforma a prendre's amb bon humor la decadència i la crisi que pateix l'Europa de la Unió... [+ informació]

L’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona commemora 575 anys d'història amb la reivindicació del seu patrimoni inclosa l'acta fundacional del segle XV

L'associació celebra el 575 anys d'història amb ganes de reivindicar el seu patrimoni, que inclou l'acta fundacional del s.XV, relíquies com la “llet de la verge” i una sala gremial que es preserva intacta des de segle XIX. Part de la seva història es conserva a l’edifici que tenen en propietat a la plaça del Pi, decorat amb un dels esgrafiats més antics de Barcelona. La sala gremial és un dels seus tresors més preuats, i es preserva intacta des de principis del segle XIX que va ser de les primeres de Barcelona en tenir llums de gas. Els revenedors eren els que avui s'anomenen comerciants, és a dir els intermediaris que compren per vendre, no els que fabriquen... [+ informació]

¿Vols venir, tu, rabadà...? Vull heretar!

La involució que pateix la societat del primer quart de segle XXI no passa només per l'amenaça climàtica, l'amenaça de la guerra nuclear o primitiva com la d'Ucraïna o l'amenaça de la pobresa energètica sinó també pel retorn a aquelles mesures naturals de fa cent anys que mantenien un cert equilibri ecològic i vetllaven el planeta en un estat de mínima conservació sense que criatures com Greta Thunberg haguessin de voltar pel món com una mena de nova mare Teresa de Calcuta per salvar la humanitat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa primavera, un ramat de més de tres-centes cabres i ovelles ha pasturat per Collserola per remugar l'herbei i evitar així un dels perills d'incendi que assetgen els boscos amb la vegetació resseca per l'onada de calor... [+ informació]