16 de novembre 2026

El teatre se'n va... però ell es queda

L'avi del gremi dels monologuistes (i les monologuistes) catalans, el venerable Joan Capri, deia: “L'amor se'n va, però ella es queda!”. I tothom entenia la picaresca, la lletra menuda i la segona intenció del que volia dir. L'actor Carles Sans, triciclaire empedreït, ve a dir una cosa semblant: “El teatre se'n va... però ell es queda!”. Després de la llarga i brillant trajectòria de la companyia Tricicle amb Joan Gràcia i Paco Mir, Carles Sans va sorprendre amb un primer espectacle on la paraula va passar per damunt del silenci, el gest, el mim i la narrativa gestual... [+ informació] 

15 de novembre 2026

De la lleixa del quiosc al llindar de la mort

El món transcorre per davant del quiosc. Si el quiosquer instal·lés una càmera fixa sota el tendal quan aixeca la persiana, aconseguiria un documental ric en varietat humana. La connexió amb la clientela tradicional no acabava sempre amb el plec de paper imprès en una mà i la moneda a l'altra sinó que habitualment continuava amb comentaris sobre les misèries de la vida, les novetats del dia i el futur que els esperava. Avui, la clientela dels quioscos s'interessen per llaminadures, alguna revista a tot estirar i sobretot per recollir els paquets que desenes de missatgeRs de desenes d'empreses de missatgeria de desenes de plataformes de venda en línia deixen al quiosc perquè els compradors de proximitat —de proximitat del quiosc, vull dir— passin a recollir... [+ informació]

14 de novembre 2026

Torna al Teatre Lliure de Montjuïc la monumental obra «L'herència» de Matthew López dirigida per Josep Maria Mestres amb el mateix repartiment original abans de fer temporada a Madrid el febrer del 2027 en versió original catalana

La monumental obra «L'herència», de Matthew López que el nou director del Teatre Nacional de Catalunya, Josep Maria Mestres, va dirigir el 2025 al Teatre Lliure de Montjuïc, torna ara al mateix espai després d'haver rebut multitud de premis a l'espectacle i als intèrprets tant des de la banda dels espectadors (Premis Butaca) com dels Premis de la Crítica catalana. La reposició a la Sala Fabià Puigserver compta amb el repartiment íntegre de l'anterior temporada disposats a repetir amb la mataroniana representació de gairebé set hores amb els entreactes corresponents inclosos que van ser un dels esdeveniments teatrals del 2025 i que ho tornaran a ser ara en aquesta represa. Després d'aquesta temporada a Barcelona, l'obra es representarà en versió original catalana i amb la mateixa companyia a la sala Roja Concha Velasco dels Teatros del Canal de Madrid del 30 de gener al 6 de febrer del 2027 [crítica íntegra de l'estrena (“Els Estats Units són la sida”), a la revista digital Clip de Teatre] La companyia i el Teatre Lliure preveuen que en aquesta represa de Barcelona, l'autor Matthew López (Panama City, Florida, 1977) estigui uns dies a la ciutat per assistir a una de les representacions. «L'herència (The Inheritance)» està inspirada en la novel·la «Howards End», d’E. M. Forster. La versió teatral catalana és obra de la traducció de l'anglès de Joan Sellent i la interpreten Dafnis Balduz, Ricard Boyle, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas, Abel Folk, Eudald Font, Víctor G. Casademunt, Teresa Lozano, Lluís Marquès, Carles Martínez, Albert Salazar, Marc Soler i Ferran Vilajosana amb una escenografia de Lluc Castells... [+ informació]


13 de novembre 2026

La intervenció artística «Pavelló-Laberint» amb un laberint de 300 làmines de vidre que s'havia inaugurat al pavelló Mies van der Rohe de Montjuïc ha quedat esmicolat a causa del vent

Durant una setmana s'havien estat col·locant fins a 300 làmines de vidre en una instal·lació complexa i delicada en forma de labarint que durant deu dies havia de modificar l'aspecte del pavelló Mies van der Rohe de Montjuïc. La instal·lació és una creació de l'arquitecte argentí Ciro Najle i del català Josep Ferrando. Lamentablement, després que s'hagués inaugurat al migdia de dijous (12 novembre) la ventada que ha fet sobre la ciutat de Barcelona i especialment a la muntanya de Montjuïc ha provocat destrosses importants que han esmicolat i esquerdat la majoria dels vidres, afortunadament sense que hi hagi hagut cap accident personal per lamentar. La Fundació Mies van der Rohe ha assegurat que la intervenció artística es repararà i es podrà exposar tal com estava previst, amb grups reduïts i amb reserva prèvia fins al 22 de novembre si no s'amplia el calendari a causa de l'ncident... [+ informació]

12 de novembre 2026

Es recupera la marca centenària de saxofons creada per Francisca Montserrat a Barcelona gràcies a un artesà que tenia la restauració al seu càrrec

El lutier Diego González i artesà de la botiga-taller Sax & Clarinet On ha donat una nova vida a la marca de saxofons que va crear Francisca Montserrat en una iniciativa pionera a tot l'Estat espanyol des de Barcelona fa cent anys. De tant restaurar vells saxos de la marca, el taller va pensar que podria donar una segona vida a la marca que es crear el 1932 i que van ser els primers saxofons fabricats aquí perquè fins aleshores ees compraven sobretot a França. Francisca Montserrat Virgili va registrar la primera patent per fabricar saxos, un instrument que començava a viure una època daurada gràcies als músics de jazz. A més, va aplicar millores en la mecànica del saxofon en diverses parts d'aquest instrument de vent. La família de Francisca Montserrat tenia una botiga d'instruments a Barcelona i ja fabricaven altres instruments de vent artesanals. Alguns portaven els noms dels seus fills. Tot i que se'n desconeixen gaires detalls, es creu que Francisca Montserrat pertanyia a una família d'empresaris i que formava part de la burgesia del moment, cosa que devia facilitar que pogués córrer el risc de crear la marca que, de fet, tenia ja auna visió expansiva perquè part de la fabricació es feia a la República Txeca. Superada la dictadura de Primo de Rivera i amb l'eufòria de la Segona República, el 1932, Barcelona era, després de París, un important centre cultural, per on passaven... [+ informació]

11 de novembre 2026

Marc Artigau, Marc Sambola i Joan Maria Segura inauguren el nou teatre de l'espai Fantàstix del Super3 al barri de la Sagrada Família de Barcelona amb un espectacle musical sobre l'allau de les pantalles en els infants i joves

L'espectacle musical «El secret lluminós del Super3» reivindica la imaginació davant el boom de les pantalles i ha estat creat pel dramaturg Marc Artigau, el compositor Marc Sambola i el director Joan Maria Segura amb un registre escènic immersiu i participatiu. L'espectacle reflexiona sobre les conseqüències que poden provocar segons quins usos de les pantalles i també fa una aposta per recuperar temps per a l'avorriment, que és l'espai on s'obre la imaginació, la creativitat i el joc [text íntegre a la revista digital Cornabou]. L'espectacle musical ha estat pensat perquè abasti diferents franges d'edat, des de les dels primers espectadors perquè connectin amb els personatges, la música, les projeccions i l'univers visual fins a les dels més grans perquè reflexionin sobre el conflicte central de la trama. «El secret lluminós del Super3» inaugura el teatre de l'espai Fantàstix que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través del 3Cat ha obert, des del mes de maig del 2026, sota el lema de «fàbrica de la imaginació», al barri de la Sagrada Família de Barcelona (c/ Rosselló, 485). L'espectacle manté la línia dels valors de l'equip de la televisió catalana adreçats als infants... [+ informació]

10 de novembre 2026

La renovada Nit de les Lletres Catalanes augmenta la dotació dels premis més tradicionals i el febrer del 2027 la dirigirà Marc Rosich que repetirà espai escènic la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Superada la decapitació de la data tradicional de la Nit de Santa Llúcia, la renovada Nit de les Lletres Catalanes —que l'any passat es va estrenar al Museu Nacional d'Art de Catalunya— repetirà l'espai de la Sala Oval del MNAC de Montjuïc, amb algunes pintures menys si el trasllat de l'espoli de Sixena comença aquest novembre tal com està previst, i s'avançarà, tal com s'havia anunciat, al mes de febrer, el dissabte dia 20, amb la intenció de no trepitjar la data de Sant Jordi però sense obviar que vol ser un preàmbul de les novetats que aleshores es presenten. La festa del 2027 la dirigirà aquesta vegada el dramaturg Marc Rosich. Es consolida la participació en el qye serà la 76a edició de l'Institut d'Estudis Catalans en l'organització d'Òmnium Cultural i l'aportació d'un nou premi de Pensament, dotat amb 15.000 euros, que reconeixerà una obra escrita originalment en català durant el curs anterior i que presenti un pensament crític, una idea original i nova, aire fresc i amb visió de futur... [+ informació]

09 de novembre 2026

L'Editorial Joventut continuarà mantenint el llegat de fa més de cent anys de la nissaga Zendrera amb la incorporació dins el Grup Planeta

«El Club dels Cinc», «Pippi Calcesllargues» o «Les aventures de Tintín» són tres de les celebrades apostes que Conxita Zendrera, filla del fundador de l'Editorial Joventut, Josep Zendrera —avi de l'actual director general de Joventut, Lluís Zendrera— va fer en un moment que potser no era el més òptim per córrer el risc amb una literatura per a joves i el còmic de Tintín perquè no era el que el cànon recomendava. Però Conxita Zendrera, amb visió de futur, va córrer el risc i la va encertar de ple. L'Editorial Joventut es va fundar el 1923 —en plena Dictadura de Primo de Rivera— i amb una línia molt clara des del primer moment, malgrat les èpoques d'adversitats i censura, per acostar a les lletres catalanes clàssics universals com Jules Verne, els germans Grimm o Carlo Collodi sense deixar de banda els autors de l'època catalans més populars com Josep Maria Folch i Torres, Josep Carner o Carles Soldevila, amb versions i adaptacions també de clàssics. Després de 103 anys... [+ informació]

08 de novembre 2026

De la ciència als sentiments

La sèrie «LIA», estrenada a la plataforma 3Cat, esperant previsiblement més endavant el seu pas a TV3, ve a ser com aquelles novel·les adreçades als adolescents de la dècada dels anys noranta del segle passat, que reunien tots d'inquietuds pròpies de la generació i que subtilment es recomanaven per a una franja que es va inventar l'etiqueta de “joves adults”. Passada l'eufòria i els temps de la literatura com a única font de coneixement i entreteniment a la vegada, les sèries, primer les televisives i ara sobretot les de les plataformes, han anat ocupant progressivament aquest espai dels “joves adults” que és on «LIA» es pot inscriure per diverses raons, principalment per les seves quatre protagonistes, quatre joves investigadores acabades de sortir de la universitat, amb expedients brillants les quatre, expertes en projectes de tecnologies avançades i especialitzades en desenvolupar programes i aplicacions per alimentar l'inesgotable rebost d'informació i de coneixements engolits per l'anomenada intel·ligència artificial, àlies IA... [+ informació]

07 de novembre 2026

Els intèrprets Meritxell Huertas i Andrés Herrera agafen el relleu de protagonistes de l'obra «Rita» de Marta Buchaca que es reposa després de set anys de rodatge a l'Espai Texas

L'obra «Rita» té la característica que s'adapta a diferents parelles de protagonistes. Germà i germana, com en el cas de la preestrena dins el cicle Terrats en Cultura, amb l'actor David Bagés i l'actriu Sara Espígul, o el 2019, ja en sala tancada, a La Beckett amb David Bagés i Anna Moliner, o amb Sara Espígul i Mireia Portas a La Villarroel el 2022, o també en la seva versió espanyola, el 2021, amb Carlos Hipólito i Mapi Sagaseta, dirigida per l'argentí Lautoro Perotti, o encara en la versió grega, el 2022, («Píta»), que va optar per dos germans amb els actors Paris Alexandropoulos i Antonis Giannakos, dirigits per Thodoris Vournas. Coincidint amb l'estrena que es va fer a la Sala Beckett, l'obra de Marta Buchaca (Barcelona, 1979) va rebre el premi Frederic Roda. Des d'aleshores ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el suec, el noruec i el grec, i ha arribat a diversos escenaris internacionals... [+ informació]

06 de novembre 2026

Els pròxims Premis Gaudí de cinema arriben amb més films candidats en català que en altres llengües i amb majoria de directores i guionistes

És la primera vegada en la història dels premis Gaudí que hi haurà més títols candidats en la categoria de millor pel·lícula, que agrupa els films en versió original catalana, que en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana. Concretament, 21 films opten a la nominació a millor pel·lícula, la xifra més alta de la història dels premis, per 20 llargmetratges que opten a la nominació a millor pel·lícula en llengua no catalana. La producció de cinema en versió catalana ha crescut un 50% respecte a les 14 pel·lícules de l'edició anterior, que ja era la xifra més alta d'una dècada que va començar amb el mínim històric de sis candidates a millor pel·lícula en els Gaudí del 2020, el 2021 i el 2022. El total de pel·lícules candidates als Premis Gaudí és de 85 pel·lícules, una xifra que inclou quinze documentals, quatre pel·lícules d'animació, quinze curtmetratges i les deu candidates a millor pel·lícula europea... [+ informació]

05 de novembre 2026

De la Revolta del Pa a la Revolta dels Supermercats

Quan Europa encara no havia paït les imatges dels saquejos en algunes grans ciutats de les cadenes de productes informàtics en mans de joves encaputxats, convocats presumptament per diverses xarxes de missatgeria, unes altres imatges han posat en alerta els riscos i la vulnerabilitat de la cibernètica utilitzada com a arma de ciberdelinqüència amb les prestatgeries de diversos supermercats europeus buides arran del control remot de la manipulació de les temperatures dels frigorífics i els congeladors fins als 50º que han malmès tones d'aliments precisament a les portes, almenys aquí, de la tradicional setmana del Gran Recapte... [+ informació]

04 de novembre 2026

L'obra «Maria Magdalena» del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les es representa a França en català a Le Quai CDN d'Angers

L'espectacle «Maria Magdalena» és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i del KVS de Brussel·les, amb text de Michael De Cock, dramatúrgia de Carme Portaceli i Inés Boza i direcció de Carme Portaceli. L’espectacle es va estrenar a la Sala Gran del TNC durant la temporada 2025-2026, va estar cinc setmanes en cartell i va superar el 81% d'ocupació. Posteriorment, el muntatge es va presentar al KVS de Brussel·les, el teatre flamenc de la capital belga. Ara arriba a Angers, França. «Maria Magdalena» es representa a Le Quai CDN d’Angers, en català, i continua així el seu recorregut internacional després de l’estrena a Barcelona i de les dues funcions al KVS de Brussel·les. Després dels espectacles «Mrs. Dalloway», de Virginia Woolf, i «Madame Bovary», de Gustave Flaubert, «Maria Magdalena» és la col·laboració més recent entre Michael De Cock i Carme Portaceli. En aquesta ocasió posen el focus en la figura de Maria Magdalena, un personatge que, segons els creadors, "és amb diferència el símbol de les dones esborrades de la història"... [+ informació]

03 de novembre 2026

«Gola», l'espectacle estrella d'Oriol Pla Solina i Pau Matas Nogué, amb totes les funcions exhaurides en la reposició de la Sala Beckett

Crítica «A la recerca del dònut perdut». Corre la brama que aquest nou espectacle del tàndem Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina és inclassificable. Res d'això. «Gola» és clarament un espectacle de clown. I quin clown, esclar! No direm que ha nascut un clown, com dirien a Hollywood, perquè Oriol Pla Solina va néixer entre pallassos, anant de gira amb la companyia dels seus pares, Quimet Pla i Núria Solina, als quals caldria afegir encara la seva germana Diana Pla Solina, una altra nom de la pista. Oriol Pla —com si el cinema i les sèries que ha fet fins ara no existissin— es llança a l'escenari fent tàndem amb Pau Matas Nogué en un moment que encara espurneja el seu celebrat espectacle «Travy», on tota la família Pla Solina mostra el que és capaç de fer quan es porta a les espatlles una trajectòria de picar pedra. Aquí, l'Oriol clown engega demanant perdó a gairebé tothom, començant pel seu pare (vol ser millor que ell), a la seva mare (de qui n'està orgullós), a la gent de l'Institut del Teatre (que no saben els que els espera), a la gent de dansa (l'hongaresa també), a la gent de circ (pobra gent), a la gent de veu i música, tothom... [+ informació]

02 de novembre 2026

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2026 amb un total acumulat de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.194 edicions) de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios. Aquestes dades acumulades representen en 26 anys i 8.194 edicions una mitjana diària de... [+ informació]

01 de novembre 2026

Múnic rep la primera exposició que es presenta a Alemanya sobre el modernisme català amb el recorregut de Gaudí a Picasso

Més de 160 pintures, dibuixos, escultures, mobles i maquetes arquitectòniques concebudes entre el 1880 i el 1914 a Catalunya es presenten a la Kunsthalle München (Múnic) amb motiu de l'exposició «Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso». La mostra explora la riquesa i la diversitat del modernisme català amb creacions d'artistes tan representatius com, entre d'altres, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell o Joaquim Mir. Moltes de les obres no s'havien vist en públic i d'altres, com la popular «Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem», del fons del Museu Narcional d'Art de Catalunya (MNAC), no s'acostuma a cedir. En el muntatge de l'exposició, hi participen diversos museus catalans o institucions a partir de préstecs de peces rellevants... [+ informació]

31 d’octubre 2026

Barreja de bull blanc i bull negre

«Perdona'm cos meu» és un espectacle amb un discurs tan intel·ligent i punyent com lúdic i irònic que té l'autoria de la dramaturga i directora Queralt Riera (Barcelona, 1978) i que, com en un joc múltiple de nines russes, conté un lot de referències que s'amaguen una dins d'una altra i que van apareixent en miniescenes que a vegades semblen esquetxos i que, com si fossin píndoles addictives per als espectadors, a la tirallonga de les sentències que alternen cadascuna de les tres protagonistes —la Carme, la Maricarme i la Carmela—, les relleven una altra i una altra i una altra fins al punt que als espectadors se'ls fa impossible desenganxar-se'n i no els queda més remei sinó rendir-se a la trama i acceptar, al cap de setanta minuts escassos, que encara en voldrien més... [+ informació]

30 d’octubre 2026

El forat negre de l'Èric

L'Èric, el personatge protagonista d'aquesta obra per a tots els públics, però d'una manera especial per als adolescents, ha caigut en un forat negre. Ha caigut del sistema. Però el sistema, sense ell, tampoc se sosté i pot acabar fent fallida. Una manera de constatar-ho és amb aquest doblet del mateix personatge i de l'actor que l'interpreta, que passa de ser l'alumne desencantat o frustrat al professor de física socarrimat o maltractat, per no dir “cremat”, que és una de les moltes seqüeles que no es veuen però que pateixen molts dels ensenyants d'aquest moment, com manifesten de fa temps amb les mobilitzacions, vagues i cancel·lacions d'activitats externes o colònies que el sector està vivint des del curs passat sense que fa l'efecte que això no interpel·la gaire o gens els gestors institucionals que porten les regnes del departament d'Educació... [+ informació]

29 d’octubre 2026

Fer esclatar la rebel·lia com un aglà

“Què farem amb tot el que passa aquí...? ¿I amb el que passa allà...? ¿Tu saps allò de quan tens por, però no saps per què...?”. Aquestes són algunes de les preguntes sense resposta que es fan els dos personatges de «Júlia - 15 anys més tard (2011-2026)», una revisió de l'obra «Julia» de la dramaturga, cineasta i directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, Brasil, 1968), que va estrenar el 2011 i que va presentar al Festival Temporada Alta dos anys més tard. La revisió actual, que també s'ha estrenat a Temporada Alta en coproducció amb el Teatre Lliure dins del seu cinquantenari, ha canviat els dos intèrprets originals (Julia Bernat i Rodrigo de Odé) pels catalans Júlia Genís i Moha Amazian. Els temps, els revolts socials i les circumstàncies canvien... [+ informació]

28 d’octubre 2026

A les portes de Tots Sants i la Castanyada torna «El Tenoriu» al Teatre Coliseum amb dramatúrgia d'Israel Solà i els intèrprets Sílvia Abril, David Olivares, Anna Bertran, Roger Julià i Artur Busquets

S'ho passen bé. Tots. I és el més important. Fa la impressió que els Buenafuente (la Sílvia i l'Andreu (substituït per David Olivares), hi falta la petita Joana que hauria fet el ple) han reunit uns quants amics (bé, és un dir, en tot cas, molts amics perquè tenen totes les localitats exhaurides abans d'aixecar el teló!) i s'han proposat fer-los passar una bona estona com si fessin teatre de saló al menjador de casa. Sense sofisticacions. Amb moltes ganes de ser graciosos més que només caure en gràcia. Fins i tot quan cau el teló, cau, de debò. I tot sempre tirant de veta del carisma universal de Don Juan, convertit aquí en Don Juan Tenorio Buenafuente... [+ informació]

27 d’octubre 2026

Mor Til Stegmann als 85 anys després d'una llarga trajectòria com a filòleg i catalanòfil difusor a Alemanya de la literatura i la cultura catalanes

Nascut a Barcelona l'1 de setembre del 1941, fill de pares alemanys i de qui va ser director del Col·legi Alemany, Tilbert Dídac Stegmann (conegut popularment com a Til Stegmann) era filòleg, romanista i catalanòfil. Til Stegmann ha mort als 85 anys a la ciutat on va néixer. La seva activitat més destacada va ser la de convertir-se en el difusor de la literatura i la cultura catalana a Alemanya, on va reunir la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual fins fa ben poc havia reunit més de 37.000 volums en llengua catalana o de temàtica catalana a la seu de la mateixa universitat on Stigmann va exercir de catedràtic de filologia romànica. La seva vinculació amb Frankfurt el va situar també com un dels principals impulsors per aconseguir que el 2007 la literatura catalana fos la convidada de la Fira de Frankfurt, un aparador internacional que va representar un abans i un després per al conjunt de les lletres catalanes. Til Stegmann va publicar obres com «Catalunya vista per un alemany» (1988), que va obtenir 13 edicions. En un sentit més popular, ja havia publicat el 1979 l'assaig «Diguem no - Sagen wir nein!», una antologia en catalài alemany de temes de la Nova Cançó, amb una clara intenció en manllevar una de les lletres més conegudes de Raimon. També va traduir... [+ informació]

26 d’octubre 2026

El Museu Nacional d'Art de Catalunya incorpora una de les pintures més emblemàtiques del segle XIX de Pere Borrell que ha adquirit per 130.000 euros

El nen que surt del quadre passarà a integrar la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) incorpora així una de les obres considerada més emblemàtiques de la pintura catalana del segle XIX: «Fugint de la crítica II», de Pere Borrell del Caso. L'ha adquirit per 130.000 euros. L'obra data del 1876 i és la segona versió coneguda de la composició «Fugint de la crítica», una de les creacions més conegudes de Borrell. És un dels exemples més destacats en la pintura catalana del segle XIX de l'ús del trompe-l'œil, un recurs basat en la creació d'il·lusions òptiques que qüestionen els límits entre la pintura i la realitat. L'obra representa un nen que sembla sortir físicament del quadre i es repenja sobre el marc de la composició... [+ informació]

24 d’octubre 2026

Un pont penjant des de Sicília a Brooklyn

L'atzar ha volgut que cada deu anys els espectadors catalans, nous o veterans, puguin tornar al moll de l'os de l'obra del dramaturg nord-americà Arthur Miller (Harlem, Nova York, EUA, 1915 - Roxbury, Connecticut, EUA, 2005) per constatar que, contràriament al que es diu, sovint sí que el temps passa en va. Les dues últimes versions vistes aquí de «Panorama des del pont» daten, la primera, del 2006, al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Rafel Duran; i la segona, del 2016, al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant. Els actors Toni Sevilla i Eduard Fernàndez en van ser els respectius protagonistes, en el paper d'Eddie Carbone, l'immigrant d'origen sicilià del temps de l'èxode de la postguerra mundial amb el miratge dels EUA, estibador al port, a preu fet, oncle i gairebé pare adoptiu, amb la seva dona, Beatrice, de la jove neboda Catherine, òrfena de pares... [+ informació]

23 d’octubre 2026

Els taurons arriben al CosmoCaixa amb el mite sanguinari i reivindicant el seu paper vital per als oceans

L'exposició «Taurons, els guardians de l'oceà» que es pot veure fins al setembre del 2027 al CosmoCaixa de Barcelona, pretèn desmuntar els mites i posar el focus sobre el paper vital d'aquesta espècie que es defineixen en alguns casos com «els enginyers dels oceans» perquè mantenen a ratlla les espècies de les quals s'alimenta i es garanteix l'equilibri de l'ecosistema. A l'exposició, creada per l'Australian Museum —dedicat a les ciències naturals i la cultura— s'apleguen reproduccions a mida real de deu espècies diferents, algunes de més de quatre metres de llargada, com la del tauró blanc de la famosa pel·lícula d'Steven Spielberg («Tauró«, 1975). En aquesta exposició —per a visitants de l'exposició «Taurons, els guardians de l'oceà» que no siguin propensos al terror— es pot recórrer l'interior dels cossos dels taurons, es pot veure el mar a través dels seus ulls i es poden tocar reproduccions de la seva pell o dels seus terribles queixals. L'espècie dels taurons són als oceans des de fa 450 milions d'anys i han superat cinc extincions... [+ informació]

22 d’octubre 2026

El festival «48h Open House BCN 2026» arriba a la dissetena edició amb les portes obertes de 63 espais mai vistos i més de 200 edificis de Barcelona i cinc poblacions més

La 17a edició del festival «48h Open House BCN» proclama que l'arquitectura són els edificis i els espais que habitem, que ens relacionen amb els altres i que donen forma a la manera com es viu la ciutat. Amb aquest esperit, el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre s'obren les portes de 217 edificis de Barcelona i cinc municipis més. Un 28% de la programació és novetat, ja que es podran visitar 63 espais mai vistos, com l'edifici gòtic de la Llotja de Mar o el d'estil high-tech de l'Hotel Arts a Barcelona, o bé la Torre de la Creu a Sant Joan Despí, una joia del modernisme. El festival proposa als participants 224 activitats i set itineraris. A més, una cinquantena d'edificis permeten fer una visita Open Pro amb la participació directa dels professionals que han dissenyat o desenvolupat el projecte arquitectònic. L'accés als espais és gratuït del Festival «48h Open House BCN 2026». Hi pot haver visites guiades per voluntaris, per l'arquitecte o dissenyador del projecte (Open Pro), a través d'un àudio explicatiu o bé lliures. El temps d'espera a cada edifici varia en funció de les dimensions i la quantitat de persones que hi vulguin entrar. Per saber les cues en temps real, s'ofereix informació actualitzada en un mapa i a les xarxes socials del festival... [+ informació]

21 d’octubre 2026

¿Racisme caducifoli?

Li diuen “ginkgo”, o “Ginkgo biloba”, en clau científica. És una espècie d'arbre procedent de la Xina, de fulla caduca, que a la tardor té un fugaç esclat d'esplendor quan s'imprimeix de to daurat encès. Per això en alguns indrets se l'anomena “albercoc daurat”, pel reflex acolorit de les fulles i per la forma del seu fruit que, com tants fruits d'arbres que pateixen la dictadura ecològica mal entesa de conviure en l'àmbit urbà, acaben caient a terra on s'esclafen i provoquen enganxina sucosa. D'aquí ve que moltes taronges amargues dels arbres que hi ha en moltes poblacions catalanes han començat a ser objecte de collita amb finalitats solidàries per fer melmelada, una iniciativa que en algun indret fora d'aquí és més que tradicional, com per exemple, a Sevilla, on la plantació de tarongers amargs o bords és una espècie molt estesa i la collita entre gener i febrer és tan espectacular que s'arriba a 5 o 6 milions de quilos, segons la climatologia de la temporada... [+ informació]

20 d’octubre 2026

La futura Reserva Nacional dels Museus de Catalunya a Sant Fruitós de Bages acollirà més de 140.000 peces dels 122 equipaments del país

La població de Sant Fruitós de Bages serà la seu de la futura Reserva Nacional dels Museus de Catalunya. La implantació d’aquesta infraestructura en un únic dipòsit representa un projecte de gran abast per al conjunt de Catalunya, amb una inversió prevista de 73,1 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya i que té per objectiu millorar les condicions de conservació, emmagatzematge i gestió de les col·leccions dels museus catalans. La Reserva Nacional està concebuda com un espai compartit que complementarà els magatzems i les reserves pròpies dels museus i que permetrà custodiar béns patrimonials en condicions adequades de seguretat i conservació. L’equipament donarà servei als 122 museus registrats a Catalunya i tindrà capacitat per acollir aproximadament 140.000 peces. Entre els fons que es podran conservar a la futura Reserva Nacional dels Museus de Catalunya hi haurà col·leccions artístiques, arqueològiques i històriques, així com béns patrimonials que requereixin una custòdia especial. El projecte respon a una necessitat del sistema museístic català ja que molts museus no disposen de prou espai per emmagatzemar les seves col·leccions o no tenen instal·lacions amb les condicions ambientals i de conservació necessàries... [+ informació]

19 d’octubre 2026

El consol amorosit i desitjat de la mort

¿Pot una malaltia com el càncer trastocar les relacions de tota una família? ¿Pot canviar alguna cosa la pèrdua d'un ésser estimat i la petja que ha deixat com a consigna testamental? El dramaturg i director navarrès Alfredo Sanzol (Pamplona, 1972) ha partit, explica, d'una experiència viscuda per una amiga seva per confegir una història d'històries que tenen com a eix central la mort d'una germana diagnosticada de càncer terminal, la seva relació amb el seu germà i, paral·lelament, la relació que la cunyada ha mantingut excessivament distanciada amb un germà seu, a més de la relació dels dos fills seus. Hi ha, doncs, en aquesta obra de l'autor —de qui es recordarà l'obra «El bar que se tragó a todos los españoles» vista al Teatre Lliure fa cinc anys— una mirada que es podria dir, en certs moments, costumista, però que de seguida agafa un to de realisme cru que el mateix Sanzol mira d'alleugerir durant les dues hores i mitja sense entreacte, amb un cert humor, sarcàstic, fins i tot grotesc, que és una de les flaques dramatúrgiques que caracteritzen les seves obres...[+ informació]

18 d’octubre 2026

Mirar el sol del matí a vol de dron

No sé què passaria si d'aquesta obra del dramaturg anglès Simon Stephens (Stockport, Regne Unit, 1955) se'n fes una adaptació ambientada, per exemple, a la metròpoli de Barcelona. ¿Imaginem, posem per cas, que en comptes de l'efemèride de l'atemptat de les Torres Bessones del 2001, que s'hi esmenta de passada, s'hi parlés de l'atemptat de la Rambla del 2017 amb el mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró? O que, en comptes de partir com a font d'inspiració del quadre d'Edward Hopper, del 1952, titulat «Morning sun», que Stephens adapta com a títol, es partís d'una de les peces del mateix Miró que també s'enlluernava amb el sol, la lluna i els estels?... [+ informació]

17 d’octubre 2026

In vitro de quatre barres

Qualsevol semblança amb la realitat és simple coincidència, diuen al cinema. Però en aquesta paròdia pitarresca de la nova companyia Al cel Cia es podria dir que qualsevol coincidència que s'hi detecti és simplement el reflex de la realitat. La reina del mambo es diu Sílvia Obiols —posseu-hi dues erres i ja ho teniu— i l'artista convidada de ressò internacional l'han batejada com a Lady Romesco, per deixar clar l'origen del sud on hi ha nuclears, indústria química i un succedani de parc Disney. «Lo de Jaume I» és un espectacle musical de petit format que no té por a l'estripada, la pitarrada, com he dit abans, la farsa i la sàtira, tot i que, pel meu gust, aquest últim aspecte, el de la sàtira, es queda curt i un mica massa prudent, sense acabar de mossegar de debò i sense clavar dentellada ben amunt, que és sempre cap on cal apuntar si es vol despullar la realitat i els poderosos que la remenen... [+ informació]

16 d’octubre 2026

Les arts en viu fan caure les dades d'assistència de les sales de cinema superant les pitjors enregistrades després del coronarivus

En general, l'anàlisi de consum, assistència i recaptació que diagnostica l'Anuari SGAE 2026 desprèn xifres negatives per al cinema a sales, que anota mínims històrics en espectadors i freqüència d'assistència i les pitjors dades en recaptació des de la pandèmia. Aquesta situació contrasta amb la de la música popular, que gairebé duplica els seus ingressos respecte al 2019 i assoleix màxims històrics als tres indicadors. Per la seva banda, la música clàssica també experimenta un procés de recuperació positiu quant al nombre de concerts i de recaptació. Tot i que l'assistència es manté dos punts per sota que el 2019 quan va batre tots els rècords. També la música gravada supera tot el seu històric de consum, disparant el format de streaming com a opció preferida tant per a la música, els videojocs o l'audiovisual. Finalment, el camp de les Arts Escèniques manté el camí de la recuperació, però encara és lluny de recuperar els espectadors i la recaptació prepandèmica. Tampoc aconsegueixen remuntar els canals tradicionals de ràdio i televisió el consum diari dels quals per persona i dia rebaixa els mínims de totes les sèries. L'anuari d'aquest any s'ha elaborat subdividit en vuit apartats arran dels canvis provocats per la irrupció tecnològica: arts escèniques (teatre, dansa i gènere líric), música clàssica (simfònica, de cambra i solistes, coral i de bandes i rondalles), música populars gravada (mercats físic i digital), televisió i vídeo (en un únic apartat, ja que les fronteres entre tots dos es van diluint a l'entorn digital, desglossant dades de streaming i plataformes de pagament), ràdio (inclosa la informació de pòdcast) i digitalització i societat (hàbits de consum en els diferents dispositius tecnològics, IA i el mercat)... [+ informació]

15 d’octubre 2026

El teatre i la seva funció social centra el debat del Simposi Internacional Teatre Lliure 50 anys que organitzen la Universitat Autònoma de Barceloa, l'Institut del Teatre i el Teatre Lliure

La commemoració del 50è aniversari del Teatre Lliure impulsa diverses activitats acadèmiques i de reflexió que revisiten el llegat de la institució i obren un debat sobre el paper de les arts escèniques en la societat contemporània. L'activitat central és el simposi «Teatre Lliure, 50 anys: passat, present i futur», organitzat conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut del Teatre. S''afegeix al debat «El teatre en la lluita democràtica» en el marc de la Biennal de Pensament i la trobada anual de la xarxa de teatres europeus. La programació acadèmica del Simposi Internacional del 50è aniversari (entre el 17 i el 24 d’octubre) té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb accés lliure, en una taula rodona que vol reinvindicar les arts escèniques com a espais de pensament crític, diàleg col·lectiu i imaginació política davant dels reptes actuals. Una altra taula de debat és amb representants de teatres públics europeus de Düsseldorf, Estocolm, Amsterdam, Torí, Cracòvia, Anvers, Budapest, Salzburg o Helsinki. El Simposi inclou una exposició a la Universitat Autònoma dedicada al fotògraf Josep Ros Ribas, que va ser també un dels fundadors del Teatre Lliure... [+ informació]

14 d’octubre 2026

El Tibidabo celebra 125 anys de la història un parc d'atraccions creat pel doctor Andreu que ha crescut amb la ciutat i que continua sent un espai de lleure i de referència per a molts catalans i turistes

La història del parc d'atraccions del Tibidabo comença el febrer del 1899, quan es va fundar la societat. L'impulsor va ser l'empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau, conegut per les seves famoses pastilles del doctor Andreu per al mal de coll. El seu besnét, Salvador Andreu Solà-Sert, que conserva molts documents fundacionals de la societat, actes de les juntes d'accionistes, fotografies i molts altres documents, parla del seu besavi com un home emprenedor, un home humil, un home somiador, treballador, molt treballador, diu. Segons els seus descendents, el doctor Andreu tenia la il·lusió de fer realitat el somni d'acostar la muntanya a la ciutat i gaudir d'una meravella que Barcelona tenia a l'esquena. Volia fer-la accessible i aconseguir que la gent se la sentís seva. La construcció del funicular del Parc del Tibidabo, inaugurat el 1901, així com el reclamat ara Tramvia Blau, va ser la clau perquè l'èxit del parc anés en augment. Després van venir el Ferrocarril Aeri, el 1915, o la Talaia, el 1921 o l'Avió, el 1928, la que ha marcat la icona del parc. També els autòmats, el més antic del qual data del 1880 fins als anys cinquanta, són una de les atraccions més celebrades. L'any de l'aniversari es preveu inaugurar un avió que tindrà totes les característiques dels que fan vols regulars, que girarà al final d'una palanca de longitud considerable, el seu mecanisme s'espera que produeixi el mateix resultat favorable de les grans atraccions amb què es compta actualment... [+ informació] 

13 d’octubre 2026

Desapareix per un incendi el Marché des Enfants Rouges de París declarat monument històric per ser el més antic de la ciutat del Sena

Un violent incendi ha destruït totalment el Marché des Enfants Rouges de París, al cor del districte històric de Marais. Les flames han engolit el mercat cobert més antic de la capital francesa, per causes que encara no se saben. El foc ha provocat una espessa columna de fum visible, de nit, des de diferents punts de la ciutat. Segons els Pompiers, que han rebut l'avís a un quart de cinc de la matinada (dilluns, 12 octubre), l'incendi ha causat un ferit lleu. Hi han desplaçat nombroses dotacions per apagar el foc i que ha provocat primer l'enfonsament parcial de l'estructura metàl·lica del mercat i després la totalitat del recinte. L'alcalde del districte centre de París ha informat que el mercat ha quedat totalment destruït i ha celebrat que l'incendi no s'hagi estès cap als edificis, situació que hauria estat perillosa tenint en compte l'antiguitat del Marais. El Marché des Enfants Rouges es va construir l'any 1615, durant el regnat de Lluís XIII en el solar que abans havia estat un orfenat medieval. D'aquí ve el nom amb què se'l comeixia perquè els infants orfes en aquella època portaven tots un vestit de color vermell. El 1982 va ser declara monument històric i era un dels punts de visita turístics on s'exhibien una vintena de parades de productes frescos, ecològics i artesanals, a més de degustació de productes locals i també, per la tradició moderna del barri del Marais, de cuina libanesa, italiana, marroquina i japonesa... [+ informació]

12 d’octubre 2026

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2026 amb un total acumulat de 19.076.192 visitants únics que han vist 35.860.240 pàgines i han fet 73.784.621 consultes internes de documents i àudios

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.164 edicions) de 19.076.192 visitants únics que han vist 35.860.240 pàgines i han fet 73.784.621 consultes internes de documents i àudios. Aquestes dades acumulades representen en 26 anys i 8.164 edicions una mitjana diària de 2.336,62 visitants únics (97,36 per hora) que han vist 4.392,48 pàgines (183,02 per hora) i han fet 9.037,80 consultes de documents o àudios (376,57 per hora), ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 29 segons per visitant). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.236 subscriptors. Els visitants s'han connectat en diverses etapes, a part dels Països Catalans, des de 146 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites i clssificats alfabèticament: Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bangladesh, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França... [+ informació]

11 d’octubre 2026

Llobarro al forn

Atenció al llobarro, que és com un personatge més d'aquesta comèdia hilarant de Joel Joan (Barcelona, 1970), de la qual ell mateix n'és autor i també un dels intèrprets protagonistes. Joel Joan va començar a gestar la comèdia «Bons i dolents» fa uns tres anys, a partir d'un dels torneigs de dramatúrgia que organitza en cada edició el Festival de Tardor Temporada Alta. Com el llobarro, que necessita amor, tacte i temps de cocció, l'obra s'ha anat arrodonint amb un registre de “sitcom” i també, mentre es coïa, s'ha anat escalfant i ha anat pujant fins als 200 graus, que diuen que és la temperatura recomanada per cuinar al seu punt just el llobarro. La comèdia és un gènere que està agafant una força important dins el teatre català. Fa puntetes al teatre considerat més transcendent —no goso dir-ne d'idees perquè d'dees n'hi ha a tot arreu— i, evidentment, sí que li passa al davant pel que fa al compte de resultats amb el nombre d'espectadors, cosa que sempre és un avantatge i un caramel per als empresaris del teló... [+ informació]

10 d’octubre 2026

Josep Maria Mestres, nou director del TNC a partir del 2027-2028, anuncia la creació de la Companyia del Teatre Nacional de Catalunya amb una mirada a les promocions joves menors de 35 anys

Aquesta és una de les novetats que ha anunciat el que serà nou director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a partir de la temporada 2027-2028 i que enllaça amb dues propostes d'èpoques passades que havien passat a millor vida: l'antiga LaKompanyia del Teatre Lliure, que va crear Lluís Pasqual, amb joves que hi treballaven semiprofessionalment amb una retribució mensual fins i tot de 2.500 euros, i el que havia promogut Sergi Belbel al mateix TNC amb les prpostes de teatre adreçat a la dramatúrgia catalana, generalment emergent. Un altres dels propòsits anunciats per Josep Maria mestres és que comptarà en l'assessorament artístic amb Ignasi Camprodon, coneixedor del funcionament intern del TNC, a més de la coordinació artística de la jove dramaturga i directora Gara Roda i l'adjuntia de direcció de Fran Guinot. A més, el nou director es proposa continuar amb la col·laboració amb altres teatres europeus i internacionals, però potenciant la llengua catalana amb els intercanvis oportuns però amb caràcter de reciprocitat, és a dir, amb la presència del català en les gires internacionals. Pel que fa al projecte que ha estat més celebret, el de la creació de la nova Companyia del Teatre Nacional de Catalunya, serà concebuda... [+ informació] 

09 d’octubre 2026

El Festival Internacional de Putxinel·lis de Barcelona celebra a La Puntual la 21a edició amb quatre espectacles de petit format

Durant quatre caps de setmana, el teatre La Puntual es torna a convertir en un aparador de les moltes formes que pot adoptar el teatre de titelles i d’objectes. Fins a l'1 de novembre, el Festival Internacional de Putxinel·lis de Barcelona celebra la seva 21a edició amb quatre espectacles procedents de les Illes Balears, Castella i Lleó, Itàlia i el Regne Unit. La programació s’ha construït a poc a poc, buscant companyies amb una mirada pròpia i espectacles de petit format que encaixin en el teatre més petit de Barcelona. Les quatre propostes comparteixen una manera artesanal, personal i molt lliure d’entendre l’escena. A més, és la primera vegada que actuen a La Puntual. En una societat cada vegada més dominada i mediada per les pantalles, el festival reivindica un espai on els materials senzills i els objectes quotidians es converteixen en protagonistes. Històries que volen entretenir, commoure i despertar la imaginació d’infants i adults... [+ informació] 

08 d’octubre 2026

Un llibre de Salvador Dalí amb coberta de bronze que li va editar un fan de l'art francès i considerat el de més pes del món ha estat robat d'un centre d'art contemporani d'una localitat mitjana del centre de França

Un llibre que pesa 210 quilos és un senyor llibre. Bona part d'aquest pes correspon a la coberta de bronze esculpida per Salvador Dalí. Una coberta que, a més, està decorada amb inscrustacions d'or, pedres precioses i petxines i, marca de la casa Dalí!, també unes forquilles i uns ganivets. Sembla que el pintor Salvador Dalí va fer amistar amb l'editor Joseph Forêt, un venedor de formatges de la regió de l'Auvèrnia que es va acabar convertint en un reconegut editor d'art. Durant els anys cinquanta del segle XX es va mudar a París i allà va ser on va conèixer tota mena d'artistes i escriptors avantguardistes. A partir d'aquestes coneixences se li va acudir editar «L'Apocalipsi de Sant Joan». Per complir el seu desig, va encarregar textos inspirats en el llibre sagrat als escriptors Jean Cocteau, Jean Giono i Emil Cioran i a Salvador Dalí, la coberta. Hi van col·laborar diferents artistes... [+ informació]

07 d’octubre 2026

El dramaturg Josep Maria Miró representa en anglès a l'Off-Broadway 122 CC de Nova York, amb capacitat per a un centenar d'espectadors, «El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc» amb versió de Sharon Feldman i direcció de Mein Ann Teo i interpretació de l'actriu Rachel Crowl

L'obra es representa a l'Off-Broadway de Nova York a la sala 122CC de l'Est Village durant un mes, en versió anglesa de Sharon Feldman que ha traduït Mein Ann Teo i que interpreta l'actriu Rachel Crowl. El dramaturg Josep Maria Miró (Prats de Lluçanès, 1977) va estrenar «El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc» [crítica íntegra de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre] al Teatre Romea amb l'actor Pere Arquillué, drigit per Xavier Albertí, al Teatre Romea, però l'obra tant pot ser representada per un home comper una dona o un adolescent. En el cas de Nova Yor, doncs, és una actriu. El projecte e Nova York és a càrrec de la productora de teatre PlayCo, amb la qual el 2023, Josep Maria Miró va fer una residència d’un mes a Nova York amb el suport de l’Institut Ramon Llull... [+ informació]

06 d’octubre 2026

La marató dels quatre concerts de comiat a l'Estadi Olímpic de Montjuïc del grup osonenc Oques Grasses arrenca amb el canvi de dia a causa de l'alerta metereològica

El grup Oques Grasses ha ajornat fins al dijous, dia 8 d'octubre, el concert que tenia previst el dilluns, 5 d'octubre, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Era la primera de les quatre actuacions previstes per acomiadar-se dels seus seguidors que, com s'ha constatat amb el rècord per a un conjunt català de quatre concerts a l'Estadi Lluís Companys, són molts i més dels que potser ells mateixos es pensaven. Amb el canvi de dia del primer concert, Oques Grasses vol garantir que els milers de seguidors que s'han de desplaçar fins a Montjuïc, molts de fora de Barcelona i tenint en compte les restriccions del transport públic, puguin accedir-hi amb facilitat, a més de garantir també que treballadors, artistes i equips implicats en el concert no es vegin blocats per les pluges. El grup que lidera el music Josep Montero va programar progressivament els quatre concerts de comiat, a manera que s'eshaurien immediatament totes les localitats. Amb el canvi anunciat aquest dilluns —sempre que no hi hagi més incidències— els concerts es mantenen finalment els dies 7, 8, 9 i 10 d'octubre... [+ informació]

05 d’octubre 2026

Un joc escènic místic de tres x tres

L'actor i director Lluís Homar, amb els músics Emili Brugalla i Besko Stambolov, fan compartir l'autoria original de la qual parteix aquesta proposta entre l'escriptor rus Fiódor Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petersburg, 1881) i els compositors Johann Sebastian Bach i Olivier Messiaen. Pot sorprendre aquest trio com a autors però té tota la justificació perquè la part musical, a la qual encara cal afegir el fragment d'una peça del compositor riudomenc Joan Guinjoan (Riudoms, 1931 - Barcelona, 2019), té un notable pes dins de la part textual. De la mateixa manera que en són també cointèrprets i codirectors tant el mateix actor Lluís Homar com els dos pianistes que l'acompanyen... [+ informació]

04 d’octubre 2026

L'espectacle físic «Has Been» dels artistes europeus Sidi Larbi Cherkaoui i Martin Zimmermann obre el 35è Festival Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona

La 35a edició de Temporada Alta aixeca el teló amb «Has Been», la primera creació conjunta de Sidi Larbi Cherkaoui i Martin Zimmermann, dos noms destacats de l’escena contemporània europea. En aquesta nova peça, estrena absoluta a l'Estat espanyol, de Cherkaoui i Zimmermann comparteixen autoria, direcció, coreografia i escenari per abordar la por de quedar fora de joc, de convertir-se en algú que ja ha estat. Sense text i amb música en directe, «Has Been» construeix una tragicomèdia sobre el pas del temps, l’envelliment dels cossos i les façanes que intenten dissimular-ne el deteriorament. Tots dos creadors, ja entrats en la cinquantena, parteixen també de la seva pròpia trajectòria per reflexionar amb humor i sensibilitat sobre la fugacitat de l’èxit i l’envelliment artístic. Després d’haver-se retirat de l’escena en creacions anteriors, tornen ara al Festival Temporada Alta com a intèrprets en un duet que converteix aquesta consciència del pas del temps en matèria escènica. A «Has Been», Sidi Larbi Cherkaoui encarna una diva envellida, a mig camí entre patriarca, vedet i xaman, mentre que Martin Zimmermann interpreta el seu servent, una figura ambigua que pot ser alhora l’últim admirador, el conserge o fins i tot la personificació de la mort. A partir d’aquesta relació, els dos creadors construeixen un univers en què el surrealisme belga i el dadaisme suís es troben en un joc escènic estrany, poètic i expressiu. La relació entre tots dos personatges permet explorar també el poder, la dependència i la fragilitat de les jerarquies. Mentre el servent intenta capgirar la relació de forces a través de l’astúcia, l’autoritat de la diva es va desintegrant al mateix ritme que el món que l’envolta. La peça qüestiona així la vanitat i la caiguda i deconstrueix amb ironia el mite de la celebritat vinguda a menys. La trobada entre els dos creadors posa en diàleg llenguatges escènics diferents. Cherkaoui, coreògraf i director artístic del Ballet du Grand Théâtre de Genève i de la companyia Eastman, ha desenvolupat una trajectòria marcada per l’encreuament de disciplines i tradicions. Zimmermann, per la seva banda, fa més de vint-i-cinc anys que treballa en un teatre visual i físic sense paraules que fusiona circ contemporani, dansa, teatre i instal·lació escenogràfica. A escena els acompanyen Alexandre Dai Castaing, responsable també de la composició musical, Kaspy N’dia i Kazutomi “Tsuki” Kozuki. La dramatúrgia és de Sabine Geistlich i l’escenografia de Martin Zimmermann... [+ informació] 

03 d’octubre 2026

Balandrau pandèmic

Hi ha un moment, en aquest muntatge mig performàtic mig conferència performativa, escrit a quatre mans per Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer, que fa la impressió que l'illa noruega de Bouvet —Bouvetøya, en noruec— s'hagi convertit en el Balandrau de trista memòria a Catalunya. Afortunadament, només és una impressió momentània perquè el desenllaç de Bouvetøya no és humanament tan tràgic com el del temporal salvatge de Balandrau, que va fer més conegut per tothom el massis del Ripollès, al sud del Pirineu català. L'obra és una revisió de la primera versió gairebé frustrada, amb mascaretes i pocs espectadors, que es va estrenar el 2020, en plena pandèmia, al Festival Temporada Alta. Ara, l'equip l'ha refet, l'ha ampliat, l'ha madurat i n'ha mantingut el registre distòpic, futurista i de pseudociència-ficció... [+ informació]

02 d’octubre 2026

Els fantasmes de les terres mortes

En els últims cinquanta anys, els Països Catalans s'han convertit en un terreny mediterrani de terres mortes. El que queda de les antigues masies és pràcticament anecdòtic. Un rastre de runes. Les terres treballades per la pagesia, el conreu o el pasturatge s'han convertit en paisatges de terres boscoses, improductives, estèrils, ermes, abandonades i, en el pitjor dels casos, engolides per la plaga dels incendis. Davant d'aquest canvi geogràfic, biològic i de desequilibri de la fauna autòctona només queda la memòria. I és en el pou de la memòria on el dramaturg vigatà Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977) ha rebuscat els secrets, els misteris, les enveges, els odis, els amors, les mitges mentides i les mitges veritats d'una nissaga rural de classe pagesa sense riqueses, al llarg de gairebé un segle, centrat en el paper del que ell anomena una història de “les tietes” o, dit d'una altra manera, del cos matriarcal que, sempre a l'ombra, ha aguantat el pes i les regnes del mas, de les terres i de la família... [+ informació]

01 d’octubre 2026

L'auge del pòdcast en català destaca que diàriament es pengen a la xarxa una vintena d'episodis nous segons l'Anuari elaborat per Espai Sonor

Actualmet s'ha documentat que hi ha 50.791 episodis corresponents a 832 programes diferents.Són dades del primer Anuari del Pòdcast en català, publicat per Espai Sonor amb dades de la dècada 2016-2025. L'estudi s'ha fet públic arran de la celebració del dia internacional dedicat a aquest suport digital. Segons les xifres, cada dia es pugen a la xarxa una vintena d'episodis nous, cosa que demostra la consolidació i un cert estancamet també d’aquest sector, després d’una dècada expansiva. De fet, el rècord absolut es va assolir el 2024, quan 479 pòdcasts diferents van aportar 8.906 episodis. I aquell 26 de febrer es va superar la fita de capítols en una sola jornada, amb 60. L’any passat, en canvi, s’apreciava un lleuger descens, del 12%. L’anuari es fixa també amb el perfil del pòdcast en català típic. Evidentment, n’hi ha de tots colors, però la tendència dominant és la d’una proposta de l’àmbit social o cultural, amb 23 episodis per any, que s’estrena a l’hivern i es puja sobretot dimecres o dijous a Spotify i una segona plataforma. Entre aquestes xifres, hi ha els pòdcasts vinculats a Bit de Cultura com «Andreu Sotorra», «Clip de Teatre», «El cafetó» o «Retalls»... [+ informació]

30 de setembre 2026

El Festival Hilària 2026 convertirà diferents espais de Barcelona en escenaris per a la comèdia en totes les seves formes amb noms com Joel Díaz, Manel Vidal, Charlie Pee, Maria Juan, Carlo Padial, Lluís Gavaldà, Quim Masferrer, Oye Sherman, Raquel Hervás o Òscar Andreu, entre altres

El Festival Hilària ha presentat la seva programació per a l’edició de 2026, que se celebrarà de l’11 al 15 de novembre en diferents espais de Barcelona. Durant cinc dies, el festival proposarà una mirada àmplia i contemporània sobre la comèdia, amb nou espectacles que combinen stand-up, sàtira, debat, música, divulgació, podcasts, late-night i nous formats escènics. La nova edició del Festival Hilària 2026 aposta per una programació que posa en diàleg la comèdia amb la música i la cultura popular, alhora que dona espai tant a figures consolidades de l’escena catalana com a nous talents. La Sala La Paloma, l’Espai Texas, l’Eixample Teatre, el Teatre L’Aliança del Poblenou i Paral·lel 62 seran els escenaris d’una edició que amplia els formats i els llenguatges de l’humor... [+ informació]

29 de setembre 2026

Cinc escenògrafs de diferents generacions protagonizen l'exposició commemorativa dels 50 anys del Teatre Lliure al Palau Robert

El Palau Robert exposa fins al 17 de gener del 2027 una mostra commemorativa del mig segle de vida del Teatre Lliure. En comptes d'una retrospectiva canònica feta d'objectes, fotografies i vestits, han convidat el visitant a mirar l'escenari des d'un lloc diferent, defensant el lema de la casa: “Un teatre Lliure”. Es tracta d'una invitació a entrar a les entranyes de l'escenari a través de cinc instal·lacions escèniques creades per cinc escenògrafs habituals del Teatre Lliure que són de generacions diferents. L'exposició del Palau Robert està dividida en cinc àmbits, un per a cadascun dels escenògrafs. En el de la «Dècada 1976 - 1986», l'escenograf Frederic Amat (Barcelona, 1952) presenta una instal·lació juganera amb set personatges autòmats inspirats en muntatges històrics dirigits per Lluís Pasqual, com «El público» o «Esperant Godot», acompanyats de gravacions amb les veus dels actors de l'època. En el de la «Dècada 1986-1996», l'escenògrafa Montse Amenós(Barcelona, 1954), posa el focus... [+ informació]

28 de setembre 2026

L'Acadèmia Gouncourt ha eliminat setze candidats al premi per diverses irregularitats però la més sonada és la que afecta el llibre revelació de l'any a França per creure que està escrit amb intel·ligència artificial

L'autor haitià i canadenc en llengua francesa Thélysn Orélien ha debutat amb la novel·la «C'était ça ou mourir» i ha estat un èxit de vendes. Però la bombolla ha esclatat quan l'acadèmia ha anunciat la retirada dels candidats al premi perquè sospita, amb fonaments, que el llibre havia estat escrit amb IA. La novel·la qüestionada es va publicar inicialment al Canadà el mes d'agost i en un parell de mesos ha venut més de 30.000 exemplars i ha rebut diversos premis comel FNAC de novel·la, el Méduse, el Première Plume i ha estat nominada a premis com el Gouncourt —abans que fos retirada—, el Fémina i el Médicis, a més de tenir drets compromesos de traducció a un mínim de 20 llengües. La xfra de vendes no bat cap rècord, però cal tenir en compte que a tot arreu el consum de la lectura és un bé escàs i es nota en els resultats de liquidació. Els membres de l'Acadèmia del Gouncourt jusfitiquen la decisió per la seguretat que tenen que és un plagi i que ho avalen investigadors i periodistes de reconegut prestigi que consideren que l'obra ha estat escrit majoritàriament amb el recurs de la IA, corroborat per una anàlisi amb un fiable programa dissenyat precisament per detectar textos generats amb IA... [+ informació]

27 de setembre 2026

Iogurt grec amb suc d'ABBA

Ni la primera pel·lícula del 2008 dirigida per Phyllida Lloyd amb l'actriu Glenn Close de protagonista, ni la seqüela i preqüela del 2018 dirigida per Ol Parker, ni el recent anunci d'una segona preqüela en fase de producció —malgrat que les “fake news” hagin fet creure que ja s'havia estrenat aquest any— sembla que hagin fet cap mal al muntatge musical que recull gairebé una trentena de cançons del grup suec ABBA que ja porta acumulats més de 70 milions d'espectadors a tot el món. A Barcelona, ja és la tercera vegada que la macroproducció de SOM i ATG Entertainment fa temporada. La primera encara va ser al malaguanyat Barcelona Teatre Musical (BTM), a Montjuïc, l'any 2007, amb l'esclat de la cantant catalana Nina, de mític record. La segona temporada ja va ser al Teatre Tívoli, el 2015. La tercera, repeteix ara al Teatre Tívoli fins a tocar de Nadal... [+ informació]

26 de setembre 2026

¿Per què han plorat?

El cineasta i crític francès Éric Rohmer (Jean-Marie Maurice Scherer, Tula, Corresa, Nova Aquitània, França, 1920 - París, 2010) es va acostar al teatre amb una única peça: «Le Trio en mi bémol», el 1987, on retrata la relació entre una parella que ja fa temps que han trencat, però continua trobant-se a casa d'ell. Una versió cinematogràfica de l'obra teatral es va haver d'esperar fins al 2022 —fa quatre dies— de la mà de la directora portuguesa Rita Azevedo Gomes que introdueix en la trama un director que intenta rodar l'obra de Rohmer. No hi ha cinema en el musical «Després de nosaltres», del dramaturg i director Jumon Erra i la composició musical de Miquel Tejada, però sí que hi ha una volguda mirada al clàssic d'Éric Rohmer amb la parella protagonista, aquí anomenats Lena i Adrià, que interpreten Júlia Jové i Xavi Navarro, un duet que s'assembla, per aires dels temps, al que formen Pau Vinyals i Judit Colomer amb l'obra «Tendrament» —que ha passat de la Sala Beckett a l'Akadèmia Teatre— perquè les dues parelles d'intèrprets ho són també a la vida real, cosa que afegeix un to mig neorealista dins la ficció del musical «Després de nosaltres»... [+ informació]

25 de setembre 2026

Soc i seré... una província

Ha tornat una nova temporada del programa «Soc i seré« que presenta el director Àngel Llàcer juntament amb l'actriu i cantant Diana Roig. La temporada anterior la copresentadora era l'actriu Júlia Bonjoch. Bressol de musicals i col·legues de batalles d'èxits teatrals. Afortunadament, Diana Roig parla amb el seu dialecte, l'oriental, cosa que amb Júlia Bonjoch no passava perquè li van encolomar —vés a saber qui des de direcció— que parlés en un fals dialecte occidental. La nova temporada no ha canviat gaire l'estructura de la primera, tot i que Àngels Llàcer ha anunciat novetats. De moment, sí que tot va una mica més picat, molt picat. De pressa, de pressa! Fa l'efecte, vist des del dron, que més que una competició de coneixements culturals, socials, geogràfics i de “tutti quanti” de Catalunya és una competició esportiva... [+ informació]

24 de setembre 2026

Cubanejant amb “La bella Helena”

L'Helena hi és, sí. Si és bella o no és bella ho deixarem al bon criteri dels espectadors. Però “La bella Helena” de Jacques Offenbach només hi és de fons. Un advertiment: qui es pensi que el Teatre Lliure de Gràcia ha remuntat el mític muntatge de la temporada 1978-1979, que va dirigir Pere Planella i que va recrear escenogràficament Fabià Puigserver, en sortirà escaldat. En canvi, qui estigui disposat a fer un viatge lúdic, humorístic, descarat, atrevit, desinhibit, picaresc, cabareter, satíric, de mirada al melic de la casa que celebra cinquanta anys i sense pèls a la llengua quan posen el dit a la nafra de la “família” del Lliure, segurament que en sortirà amb les galtes inflades de satisfacció i dues hores farcides de somriures... [+ informació]

23 de setembre 2026

Som ombres, som esperits...

M'imagino l'escenògrafa Judit Colomer i l'actor Pau Vinyals, parella a la vida real, imitant els seus dos “alters egos” però al sofà de casa, a la taula de la cuina o posant la criatura a dormir. «Tendrament» és una peça que comença a les entranyes de la vida familiar i que continua a l'escenari i que segurament torna a tenir la seva rèplica una altra vegada al caliu de la llar. Teatralment és una experiència fascinant i a la vegada arriscada perquè no és senzill compaginar la vida real amb la representació d'aquesta vida real. No és el mateix fer-ho en la intimitat casolana que davant d'una colla de “voyeurs” per molt que se'ls consideri eufemísticament “espectadors”... [+ informació]

22 de setembre 2026

Expressionisme columbòfil de tres rals

Diuen que a la ciutat de Barcelona hi ha uns 1.500 coloms per metre quadrat. Molta quisca, vaja! I això que segurament no hi han comptat la dotzena de coloms que poblen la companyia de «L'òpera de tres rals» que la directora gallega Marta Pazos (Pontevedra, 1976) va estrenar fugaçment, només tres funcions, a l'amfiteatre del Teatre Grec en unes nits tòrrides i que ara ha tingut l'honor i el repte d'inaugurar la temporada 2026-2027 del Teatre Lliure en un cinquantenari per partida doble, el seu, nascuda el 1976, i el de la fundació del teatre aquell mateix any, marcat per l'empenta i l'esperit visionari de Fabià Puigserver. Tothom sap que les estrenes de teatre d'estiu a l'aire lliure del Grec són un risc d'alt voltatge. Li va passar el 2002 al director Calixto Bieito quan hi va estrenar la seva versió en espanyol, «La ópera de cuatro cuartos» amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i, després, com ara, la va portar també a la sala gran del Teatre Lliure de Montjuïc... [+ informació]

21 de setembre 2026

La intimitat encreuada de la nissaga de les “Cruz”

La cantant, compositora i actriu empordanesa Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, Baix Empordà, 1983) ha tingut l'honor i el repte d'inaugurar la temporada 2026-2027 del Teatre Nacional de Catalunya. Fa dos anys, ja va obrir també el Festival Grec a l'Amfiteatre de Montjuïc amb un concert que va reunir amics i coneguts en una antologia del seu recorregut artístic. Ara, però, la cantant, exmembre de Las Migas —el seu camí musical iniciàtic abans del projecte en solitari— i reconeguda com una de les veus més importants de la música contemporània catalana, amb un registre que fusiona diversos estils heretats dels seus orígens familiars (el jazz, el flamenc, la cançó d'autor...), ha ideat i creat, amb la col·laboració del director i dramaturg Pablo Messiez i la compositora i creadora Elena Córdoba, un concert que beu de les fonts del desè aniversari de la publicació del disc «Vestida de nit», amb un registre eminentment teatralitzat, a la Sala Gran —dues úniques funcions exhaurides— en una altra fusió: la música i el teatre... [+ informació]

20 de setembre 2026

Qui primer “scoopi” escopirà millor

Els periodistes anglesos diu que fan servir el terme “scoop” per definir aquella exclusiva que ho és de debò. És a dir, la que passa per davant de tots els altres mitjans, no la que publiquen tots alhora i es pengen la medalla. Però vet aquí que els anglesos de carrer també fan servir el mateix terme quan volen estar al corrent d'una xafarderia. Per exemple, si aquí s'introduís aquest anglicisme, com tants altres, es podria dir “what's the scopp?”, posem per cas, sobre el morbós cas del rei del Mango estimbat a Montserrat. De segur que els anglesos de la premsa més groga, com els catalans, hi “escoopirien” a pleret. I ja se sap que qui primer “scoopi”, sempre escopirà millor [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La troupe teatral del Centre Moral i Cultural del Poblenou ha posat en escena una comèdia d'Enric Folch (que també forma part del repartiment com a actor), director teatral i de sèries de televisió i professor de direcció de cinema de l'ESCAC. I la Sala Beckett ha unit els seus primers deu anys d'estada al Poblenou amb el solatge centenari que porta a l'esquena el Centre Moral i Cultural del mateix barri barceloní, aquell que ha passat, intentant no perdre la identitat, de ser, en un segle llarg, el mite de la vella Icària obrera que va retratar l'escriptor Xavier Benguerel al miratge de l'expansió urbanística elitista de la ciutat... [+ informació]

19 de setembre 2026

L'actor i director valencià Xavi Castillo aterra per tercera vegada a Barcelona amb un dels seus espectacles més irreverents sobre l'auge del feixisme

L'apocalipsi ha arribat. Poc s'ho podia pensar l'actor, monologuista, comunicador digital, director, còmic i sobretot provocador, Xavi Castillo (Onda, Plana Baixa, País Valencià, 1967), però criat a Alcoi (Alcoià, País Valencià), que el dia de l'estrena a Barcelona del seu espectacle «Apocalipsi fatxa» una ES-Alert per prevenció de pluges li tallaria el guió a mitja funció amb l'enrenou dels mòbils dels espectadors i convertiria el seu «Apocalipsi fatxa» en un improvisat «ES-Alert fatxa». Aquest és un nou fenomen que s'afegeix recentment a la ja crònica plaga dels mòbils amb so encès a les platees... [+ informació]

18 de setembre 2026

Els “hihikomori” de Herman Melville

Fa mes de vint anys, entre el 2003 i el 2005, l'actor Josep Maria Pou ja va fer unes primeres lectures del relat «Bartleby, l'escrivent», del nord-americà Herman Melville (Nova York, EUA, 1819 - 1891), iniciativa del Festival Temporada Alta i el Teatre Romea, interpretació que li va valer, a més, el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya. Josep Maria Pou va partir aleshores de la traducció de Miquel Desclot. El text de Melville ha captivat sovint els intèrprets que s'hi volen abocar en solitari, potser fascinats per aquella frase símbol de l'escepticisme més murri que pronuncia sovint Bartleby: «Preferia no fer-ho». Resistència passiva davant de tot i de tothom que més d'un voldria portar impresa al pit de la samarreta. Llàtzer Garcia (Girona, 1981) ha partit d'una nova traducció, la de Carme Camacho. I també a partir de Temporada Alta, amb l'actor Albert Prat, que alterna dos personatges de l'obra, l'advocat de Wall Street i Bartleby, el que ara s'anomenaria possiblement “passant” més que “escrivent”. Llàtzer va estrenar la seva adaptació a la Sala Beckett la temporada passada, la mateixa adaptació que ara ha recuperat en una nova minitemporada a la Sala Atrium... [+ informació] 

17 de setembre 2026

La Casa Amatller s'afegeix al boom de la Casa Batlló que té per veïnatge i obre un espai immersiu dedicat a Salvador Dalí per guanyar visites turístiques amb el reclam del pintor

L'experiència immersiva «Dalí Boulevard Cibernètic» mostra, entre altres curiositat, una reproducció del vestit d'astronauta daurat que Salvador Dalí va dissenyar el 1958. El recorregut continua amb la sala Somnis surrealistes. S'hi pot veure la videoinstal·lació «El paisatge de l'Empordà» i objectes originals com un dels exemplars de la revista «Nugget», on el 1957 Dalí va publicar unes prediccions per al futur il·lustrades, entre les quals hi ha la d'una màquina de somiar que havia de permetre accedir sistemàticament als somnis, cosa que, segons Dalí, havia de ser un estímul per a la imaginació. En la mateixa línia de la relació de Dalí amb les revistes, hi ha un l’exemplar de l’edició especial de «Vogue» dedicat a l'artista el 1971. I el recorregut continua amb un espai dedicat a les joies en moviment... [+ informació] 

16 de setembre 2026

«L'alegria que passa» de Dagoll Dagom és el primer espectacle musical que es veurà en català sobretitulat a la Xina amb quatre funcions al Shangai Culture Square

L'espectacle, que va ser un èxit des de la seva estrena el 2023 al Teatre Poliorama, protagonitzat per Àngels Gonyalons, és l'última producció de la companyia Dagoll Dagom, que el 31 de desembre del 2026, abaixa legalment la persiana d'una manera definitiva. Però, abans, aquest mes de setembre, la companyia viatja a la Xina per representar en quatre funcions al Shangai Culture Square l'adaptació que es va fer de l'obra de Santiago Rusiñol. Quatre funcions en versió original catalana i sobretitulat xinès. La producció arriba a Shanghai de la mà de VertebrART, empresa responsable de la programació del musical al Shanghai Culture Square, un dels principals espais de la Xina dedicats al teatre musical internacional amb un aforament de 2.000 localitats. La programació de «L’alegria que passa» suposa un pas especialment rellevant per a la cultura catalana: és el primer musical en català que es programa a la Xina. Es tracta d’una fita internacional per a Dagoll Dagom i d’una oportunitat per donar a conèixer una manera de fer teatre musical vinculada a la creació contemporània i a la tradició teatral catalana. VertebrART va fer a Dagoll Dagom l’estiu de 2024 la proposta de portar-lo a la Xina. Dos anys després, Dagoll Dagom tanca amb aquesta fita internacional la seva exitosa i extensa trajectòria. L’espectacle, que va ser vist a Catalunya per prop de 100.000 espectadors, té la direcció escènica de Marc Rosich, la direcció musical d’Andreu Gallén i la direcció coreogràfica d’Ariadna Peya i combina les tres disciplines per explicar la trobada entre una companyia d’artistes ambulants i un poble gris, monòton i industrial que veu alterada la seva rutina amb l’arribada de la troupe d'artistes... [+ informació]

15 de setembre 2026

Calidoscopi artificialment intel·ligent

Pesa, i com pesa!, el rastre de «L'imperatiu categòric» de Victoria Szpunberg. Sobretot perquè la protagonista torna a recaure en l'actriu Àgata Roca. Però, malgrat el que diguin les males veus, «Ella i màquina», de Sergi Belbel, estrenada ara a la Heartbreak Hotel, no hi té res a veure, ni que ho sembli. Que quedi clar d'entrada que tampoc és un plagi involuntari perquè l'obra ve de lluny: començada a escriure el 2013, arran dels populars torneigs de Temporada Alta (allà encara es deia «Ella i els altres»), deixada reposar uns anys, revisada quan tothom estava reclòs a casa amb la mascareta penjada a l'orella, premiada el 2022 amb l'Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València, publicada a la col·lecció de Teatre de Bromera Edicions i distingida amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2023...[+ informació]

14 de setembre 2026

El correfoc de Barcelona estrena una nova Porta de l’Infern, una gran estructura de cossos humans que reivindica la força de la cultura popular

El correfoc de Barcelona estrena una nova Porta de l’Infern durant les festes de la Mercè, una gran estructura escènica concebuda per l’artista Daniel Esteban que ocuparà tot l’ample del passeig de Gràcia. Amb unes dimensions aproximades de 14 metres d’amplada i 7 metres d’alçada, la peça proposa una reinterpretació contemporània de la tradicional porta d’accés al correfoc i la converteix també en un gran marc des d’on observar i reivindicar la cultura popular. El projecte parteix d’una estructura semicircular formada per una amalgama de cossos humans. En total, la instal·lació incorpora prop de 1.000 cossos representats de manera fragmentada en braços, peus, torsos, cames i altres parts. Aquesta part de l’arc té un pes aproximat de 425 quilos i combina resina de polièster ignífuga, amb algunes peces de ceràmica. Aquesta part es munta sobre una estructura, que arribarà a uns 3.000 kg sense comptar contrapesos, i serà practicable perquè els diables de les colles puguin encendre-hi pirotècnia. Tradicionalment, la Porta de l’Infern és l’element escènic i simbòlic que les diferents colles de diables travessen per arrencar el correfoc. En aquest espectacle de carrer en què el públic interactua amb el foc i els diables i diferents peces d’imatgeria festiva com dracs o víbries. La tradició del correfoc va néixer a Barcelona espontàniament per les festes de la Mercè del 1978... [+ informació]

13 de setembre 2026

El piano de cua de la plaça de Catalunya de Barcelona instal·lat pel Concurs Maria Canals tampoc es lliure del vandalisme i lincivisme amb ruixades d'àcid i tecles arrencades

El piano solar fa més de 900 dies que està instal·lat de manera ininterrompuda en una cantonada de la plaça de Catalunya. L’instrument s’ha fet molt popular entre els pianistes aficionats i és per això que es troba molt a faltar quan està fora de servei. Per aquest motiu, els organitzadors del concurs Maria Canals reparen de manera ràpida qualsevol desperfecte. Han comprovat que tenir el piano en bon estat i funcionant evita un increment dels actes vandàlics, tot i que, com s’ha vist ara, no deixen de passar de tant en tant. Però el vandalisme no passa de llarg de la música i una de les malifetes més recents va ser la ruixada amb àcid líquid sobre l'instrument musical que va malmetre el mecanisme interior i l'arrencada d'una desena de les tecles. El piano solar forma part dels instruments que l'organització del Concurs Internacional de Piano Maria Canals instal·la cada any a l’aire lliure amb motiu del certamen... [+ informació]

12 de setembre 2026

L'enderrocament del fals pavelló d'Itàlia a la plaça de la Font Màgica de Montjuïc té un cost de 900.000 euros

El fals pavelló d’Itàlia, la construcció en forma d’hangar (de fet el seu nom oficial és edifici Z6) de privilegiada ubicació, a la plaça Carles Buhigas, al costat de la Font Màgica de Montjuïc, ja és un fet. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa municipal Bimsa, ha publicat la licitació del concurs públic per a la demolició d’aquesta nau que Lluís Permanyer va definir com “el fruit d’una aberració urbanística”. L’enderrocament del pavelló dels vuitanta, que té un pressupost base de licitació que supera els 900.000 euros i un termini d’execució de les obres de tres mesos i mig, serà una realitat el 2027. La demolició del mal anomenat “pavelló d’Itàlia és una de les primeres actuacions que es duen a terme dins del projecte de remodelació integral del recinte firal de Montjuïc que es vol acabada d’aquí tres anys coincidint amb la celebració del centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Segons consta en la memòria del projecte de demolició del pavelló, el propòsit és restituir l’espai verd concebut fa gairebé cent anys com a part de la urbanització de la muntanya de Montjuïc... [+ informació]

11 de setembre 2026

Moure el món amb el dit d'una mà

Expliquen que el pallasso Charlie Rivel un dia va sortir a la pista amb la seva mirada silenciosa i el seu habitual tempo lent. Una criatura es va posar a plorar sense deixar-lo començar. L'august universal va començar també a plorar i només així va aconseguir, després d'una llarga marranada de pista i de ficció, que la criatura es consolés. Silenci, mirada trista i complicitat amb l'espectador. Tres ingredients que l'actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats, els últims noranta minuts de la vida del seu personatge. Quim Masferrer no és Charlie Rivel, esclar, tot i que, en aquest excel·lent espectacle que titula simplement «Temps», li falta poc perquè deixi anar també un clapit a la lluna com ho feia Rivel... [+ informació]

09 de setembre 2026

Explosió de fantasia en tres dimensions

«Kurios. Gabinet de curiositats». Espectacle del Cirque du Soleil. Guió de Michel Laprise. Equip creatiu: Guy Laliberté (guia), Jean-François Bouchard (guia creatiu), Chantal Tremblay (directora de creació), Stéphane Roy (dissenyador d'escenografia i utillatge), Philippe Guillotel (dissenyador de vestuari), Bob & Bill (compositors i directors musicals), Raphaël Beau (compositor i director musical), Yaman Okur (coreògraf d'acrobàcies), Ben Potvin (coreògraf d'acrobàcies), Sidi Labi Cherkaoui (coreògraf), Susan Gaudreau (coreògrafa d'acrobàcies), Andres Ziegler (coreògrafa d'acrobàcies), Jean-Michel Caron (dissenyador de so), Jacques Boucher (dissenyador de so), Martin Labrecque (dissenyador d'il·luminació), Bob Bollinger (dissenyador d'actuació acrobàtica), Germain Guillemot (dissenyadora d'actuació acrobàtica), Boris Verkhosvsky (dissenyador d'actuació acrobàtica), Danny Zen (equip acrobàtici dissenyador d'instal·lacions), Eleni Uranis (dissenyadora de maquillatge). Intèrprets, personatges i números: El científic: David García (Espanya). Sr. Microcosmos: Mathieu Hubener (França). Nico, l'home acordió: Joe Roberts (Regne Unit). Klara, el telègraf de l'invisible: Mayuko Nishio (Japó). Sincronizació del caos de 1900 i malabarisme: Jose Vazquez (México). Duo de bressol: Volodymyr Klavdich (Ucraïna), Ekaterina Evdokimova (Rússia). Bicicleta aèria: Anne Weissbecker (França). Circ invisible i número còmic: Facundo Gimenez (Argentina). Contorsionisme: Azzaya Ariunbold (Mongòlia), Ayagma Tsybenova (Rússia), Oyun-Erdene Baljinnyam (Mongòlia), Doljin Batsukh (Mongòlia). El món invertit i equilibri sobre mans: Nikolay Astashkin (Rússia). Rola Bola: James Gozalez (Colòmbia). Acro Net: Benjamin Anikine (França). Victor Degtyarev (Rússia), Mathias Guillouart (França), Mathieu Hubener (França), Tomasz Krzemien (Polònia), Aleh Rabtsau (Bielorrúsia), Yasha Rakitski (Bielorrússia), Maciej Wyskiel (Polònia). Corretges aèries: Darián Cobas Vargas (Cuba). Ilya Salmov (Rússia). Io-ios: Tomiyuki Watanabe (Japó). Teatre de mans: Joe Roberts (Regne Unit). Banquine: Egor Anisimov (Rússia), Nikolay Astashkin (Rússia), Pavel Gubskii (Rússia), Roman Kenzhayev (Kazakhstan), Sergey Kudryavtsev (Rússia), Katia Murashko (Bielorrússia), Sultanbek Naisbayev (Kazakhstan), Ilyas Nasypbekov (Rússia), Serguei Okhai (Ucraïna), Dmitrii Parfenov (Rússia), Elizaveta Pikalova (Rússia), Danil Plokhoi (Rússia), Igor Tarapat (Rússia), Roman Zhuravlev (Rússia), Nikita Zhestovskii (Rússia). Músics: Acordió: Christelle Harau (França). Director de banda, baix i contrabaix: Michael Hachey (EUA). Violoncel i teclat: Amanda Zidow (EUA). Bateria i percussió manual: Steve Weiss (EUA). Cantant, Bella Donna i dansa de mans: Tamara Dikyovà (Eslovàquia). Guitarra i baix: Bruno Pitarch (Espanya). Violí: Cyril Zardé (França). Direcció artística: Michel Laprise. Grand Chapiteau de Cirque du Soleil. Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, Bellvitge, Barcelona, 8 setembre 2026.

Sempre m'ha semblat que els personatges de molts dels espectacles del Cirque du Soleil s'han escapat d'alguns d'aquells àlbums il·lustrats clàssics i contemporanis que fan les delícies dels lectors més petits i enlluernen els grans. Làmines plenes de fantasia amb la creativitat de dibuixants cèlebres com Beatrix Potter, Rébecca Dautremer, Sonja Sinner o Raquel Díaz Reguera, entre molts altres. O potser és al revés. Potser de la pista del Cirque du Soleil, alguns d'aquests personatges s'han colat després entre les làmines dels àlbums il·lustrats contemporanis, si tenim en compte que la companyia de circ més gran del món, creada pels quebequesos Guy Laliberté, un aleshores jove saltimbanqui de carrer, i per Gilles Ste-Croix, un també aleshores jove equilibrista sobre xanques, va començar a rodar el 1984, al Quebec. I així, fins a mantenir un catàleg en gira amb 35 produccions. Des del 1998, quan el Cirque du Soleil va decidir fer parada regular també a Catalunya amb l'emblemàtic espectacle «Alegria», amb l'aixecament del Grand Chapiteau a l'esplanada de la Mar Bella —farà trenta anys en la probable pròxima visita de lloc ara insegur però que ja no serà a l'actual de Bellvitge—, el criteri de l'espectacle de circ es va capgirar com un mitjó. No van faltar els detractors i tampoc els entusiastes. Uns, perquè defensaven a ultrança l'esperit del vell circ romàntic. Els altres, perquè descobrien la capacitat de fusionar diversos llenguatges artístics en una pista: la creació escènica, l'escenografia, l'attrezzo, el gènere fantàstic, la música, la il·luminació, el color, el vestuari, la coreografia i, de rerefons, una aproximació al gènere del circ amb picades d'ullet al més tradicional i amb l'execució dels números més arriscats amb el súmmun de la perfecció. Aquestes són les característiques que distingeixen tots els espectacles del Cirque du Soleil. Una altra cosa és que la presumpta trama o història que hi ha darrere de cada espectacle arribi amb claredat als espectadors. A «Kurios. Gabinet de curiositats» passa una mica això. Esclar que sabem que el protagonista, el personatge del Científic, ha descobert que, a pesar de tots els artilugis mecànics que l'envolten a la pista —una de les meravelles escenogràfiques— si es recorre al recurs més antic de simplement tancar els ulls, es poden arribar a veure meravelles... o curiositats, com diu el títol de l'espectacle que ja fa 22 anys va crear i encara dirigeix Michel Laprise, actor i director que coneix bé el teatre des dels seus orígens i que, en la seva trajectòria creadora, figura, entre moltes altres, haver col·laborat en la posada en escena de l'actuació que la cantant Madonna va fer amb motiu de la Super Bowl del 2012... [+ informació]

Marta Ribera... passi el que passi!

L'actriu i cantant gironina Marta Ribera (Girona, 1971) ha estat la protagonista de la XXV Gala Catalunya Aixeca el Teló que els seus creadors han titulat en aquesta edició «25 anys al teu costat... passi el que passi!». Parodiant, doncs, el títol de l'espectacle, diguem també: Marta Ribera... al nostre costat, passi el que passi!. L'actriu, tot i que ha desenvolupat la major part de la seva extensa trajectòria de teatre musical dels últims trenta i tants anys en produccions de la Gran Vía madrilenya, és una creació de l'escola musical catalana. Primer, a Girona, on va néixer, i després a Barcelona i —parlem de la dècada dels anys noranta del segle passat— formada a l'escola Memory fundada per Àngels Gonyalons. ¿Calen més referències? [text íntegre a la revista digital Clip de Teatre] Marta Ribera va debutar amb els primers musicals de Ricard Reguant i, més endavant, va treballar amb directors com Sergi Belbel, Jerôme Savary o Antonio Banderas. Marta Ribera ha estat la Mont —de Montserrat—, una mestra d'escola —picada d'ullet al conflicte de l'ensenyament que ha marcat el tancament del curs passat i també l'inici de curs— que el 2001 compagina la seva feina docent amb el teatre aficiona —una altra picada d'ullet a la tradició del teatre de base català— i, vint-i-cinc anys després, és escollida per presentar la gala del teatre català... [+ informació]

08 de setembre 2026

L'últim any la paraula «Déu-n'hi-do» encapçala la llista de les més buscades al Diccionari de l'Enciclopèdia a més de les paraules «provar», «compte», «senyal», «anàlisi» o biaix»

Ara que ja no cal girar fulls per buscar una paraula al diccionari sinó que només cal clicar-la al buscador i, a partir de la intel3ligènci artificial (IA), de seguida te n'explicaran vida i miracles, les cerques tenen l'avantatge que es poden estudiar i saber o intentar saber perquè es busquen més unes paraules que unes altres. Els dubtes ortogràfics expliquen algunes de les cerques més habituals al diccionari, que no es consulta només per saber el significat d'alguna paraula. La gramàtica o la similitud amb altres paraules expliquen també moltes consultes. Cada any, set milions d'usuaris accedeixen al servei en línia del DIEC. Segons els responsables d'aquest estudi, no es detecta una evolució important, llevat de la paraula «biaix», que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de biaix de gènere o del biaix de la IA. Les cerques més habituals del portal d'Enciclopèdia poden ser de quatre tipus, doncs: les paraules que tenen dificultats ortogràfiques ("déu-n'hi-do")... [+ informació]

07 de setembre 2026

La temporada 2026-2027 comptarà amb un nou escenari a Barcelona amb la reconversió del Teatre Balmes a partir del mes de novembre i a l'espera de la futura recuperació del Teatre Capitol

El nou Teatre Balmes, al mateix carrer que li dóna nom, entre Rosselló i Còrsega, al nñumero 137, preveu obrir el mes de novembre amb una programació que inclourà principalment monòlegs, espectacles d'humor i funcions familiars. Malgrat aquesta intenció de centrar-se en l'humor, també hi haurà espai dins la programació per a la dansa, al costat dels espectacles familiars i fins i tot el flamenc (un àmbit que la sala antiga ja tocava i que ha caigut últimament en desgràcia malgrat la pressió turística que pateix Barcelona), cosa que l'assimila a la programació que també porta el Teatre Poliorama, a la Rambla de Canaletes, que compleix 30 anys en mans de la productora Tr3sxtres (Dagoll Dagom, Tricicle, Anexa i, des d'ara, nous associats amb el reforç de companyies gairebé residents com T de Teatre o La Calòrica). L'obertura del nou Teatre Balmes compensa... [+ informació]

06 de setembre 2026

Totes les llengües que es parlaven al front de la Guerra Civil amb la presència de les brigades internacionals s'exploren en una exposició del Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc aprofundeix en en el front en la Guerra Civil espanyola des d’uns perspectiva poc estudiada, el multilingüisme. A partir de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, l’exposició mostra l’interès per l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar en el conflicte. L'exposició «Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme» es pot visitar fins al 30 de març del 2027. Segons els seus promotors, l’estudi és innovador i destaquen que una comunitat tan heterogènia com la de les brigades internacionals va poder viure, conviure i sobreviure durant el conflicte bèl·lic i tenint en compte que eren més de 40.000 persones parlant multitud de llengües en una situació de guerra... [+ informació]

05 de setembre 2026

Desembarcament del teatre català a Xangai amb «Tu em vas prometre una història d'amor» d'Helena Tornero, «Thauma» de la Cia. La Mula i el musical «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom

La ciutat de Xangai acull tres produccions catalanes representatives de la diversitat i la vitalitat de l’escena contemporània catalana. En total, s'han programat nou funcions, acompanyades de col·loquis i trobades amb el públic, en una iniciativa que consolida l’interès creixent dels programadors xinesos per la creació escènica de Catalunya. La programació inclou tres propostes: «Tu em vas prometre una història d’amor», d’Helena Tornero dirigida per Israel Solà (Sala Beckett); «Thauma», de Magda Puig Torres i Andreu Martínez Costa de la companyia La Mula (Teatre Lliure) i el musical «L’alegria que passa» de Dagoll Dagom. Les obres, tret de «Thauma» que és sense paraules, es representen en versió original catalana amb sobretitulat xinès. És la primera vegada que es representen espectacles en català a la Xina. La iniciativa parteix de les gestions de l'Institut Ramon Llull. L'obra d'Helena Torneto i la de la companyia La Mula formen part del festival ACT Shangai, i el musical de Dagoll Dagom es representa al Shangai Culture Square. En els últims anys, programadors i responsables d’equipaments de la Xina han visitat festivals i espais escènics de Catalunya per conèixe'n de prop els projectes i creadors. Pel que fa al musical de Dagoll Dagom, aquesta exportació a la Xina coincideix també amb el que serà el final definitiu de la companyia qua es dissol legalment a finals d'any després d'haver traspassat els drets de «Mar i cel» a la productora d'El Mago Pop que anteriorment ja havia adquirit també el Teatre Victòria... [+ informació]

04 de setembre 2026

Quan el rock de les comarques va donar el cop

El 2011, al Teatre Victòria, Dagoll Dagom va estrenar el musical «Cop de rock». Després de 15 anys, la companyia La Barca, dirigida per Júlia Cervera i Jofre Bardolet, en fa una adaptació al Teatre Coliseum (només 5 funcions). Recordem la crítica de l'estrena del 2011 i l'enregistrament íntegre d'aquell musical (TV3): Dagoll Dagom ha tornat fidel a la cita de produir un nou musical i ho fa recuperant la commemoració del vintè aniversari del boom de l'anomenat rock català que, a entrants de la dècada dels noranta, es va consolidar del tot i va marcar una fita històrica. Amb una banda sonora que recull més de cinquanta peces de grups i músics com Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto, Pep Sala, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn's, Gossos, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja T'ho Diré, Marc Parrot i Sau, l'autor del guió i director, Joan Lluís Bozzo, ha creat una història dramàtica, molt del gènere musical, ambientada a Cadaqués, sense que es digui (pista: Ava Gardner), on un grup de joves de l'època funden una banda de rock que bategen amb el nom que s'ha presentat el musical: Cop de rock... [+ informació]

03 de setembre 2026

El nou curs comença amb l'impacte de la intel·ligència artificial i amb la nova normativa que obliga a identificar el contingut que es creï mitjançant algun algoritme

Amb el començament de curs han entrat en vigor les primeres obligacions de transparència de llei europea de la intel·ligència artificial (IA) que exigeixen identificar els continguts generats o manipulats mitjançant aquesta tecnologia, incloent-hi els coneguts com a deepfakes, i que obliguen els xatbots i altres sistemes a advertir els usuaris que estan interactuant amb una IA. A la pràctica, les eines capaces de crear imatges, vídeos, àudios o textos hauran d’incorporar marques que permetin reconèixer aquestes produccions, mentre que l’ús amb finalitats professionals exigirà indicar clarament que han estat alterades mitjançant intel·ligència artificial, i els assistents conversacionals, informar que l’usuari està parlant amb una màquina i no pas amb una persona. L’entrada en vigor d’aquestes mesures permet a Brussel·les començar a supervisar els denominats models d’IA de propòsit general, aquells capaços de dur a terme múltiples tasques i que serveixen per a una àmplia gamma d’eines i serveis. A més, l’Oficina Europea d’IA pot requerir informació a les empreses responsables d’aquests sistemes, accedir-hi per avaluar-los, ordenar mesures correctores i fins i tot restringir-ne la disponibilitat quan detecti incompliments... [+ informació]

02 de setembre 2026

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2026 amb 34.859.577 visitants que han fet 72.783.958 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.133 edicions) de 34.859.577 visitants i 72.783.958 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.129,6 visites de pàgines (11,36 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.224 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més... [+ informació]

01 de setembre 2026

El FOMO, el JOMO, el ROMO i l'SMILEY de l'illa Omø

¿Algú es recorda d'aquella que deia: «Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico»? Doncs, el temps no passa en va. Ara en tenim una altra de semblant. Però així com aquella venia de la saviesa popular, aquesta ve de l'anglosaxó: «El FOMO, el JOMO, el ROMO i l'SMILEY de l'illa Omø!» Aclarim abans que l'illa Omø és una petita porció de terra de quatre quilòmetres quadrats i mig amb un llogarret de 160 habitants a tot estirar que pertany a Dinamarca. I que FOMO, JOMO i ROMO són tres acrònims dels quals s'ha apoderat l'argot popular pertanyents a les expressions angleses “Fear Of Missing Out”, “Joy of Missing Out” i “Reluctance of Missing Out”. És a dir: els sentiments de la por a perdre's alguna de les coses que fan els altres; el goig de deixar de fer les coses que fan els altres; i la reticència a participar en els actes socials on participen els altres. La ciència de tota la vida ja té un nom culte per a aquestes tendències. La fòbia, manllevada del grec antic “phóbos”. Però cal admetre que mentre qualsevol fòbia té regust de patologia, els nous acrònims FOMO, JOMO i ROMO cauen més simpàtics i semblen més aviat els patronímics d'una nova aplicació de mòbil o d'una plataforma de cites... [+ informació]

31 d’agost 2026

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA al Teatre Grec de Montjuïc

«La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Espai escènic: Joan Galí Sanarau. Vestuari: Joana Martí Delgado. Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero i Lluís Victory Cirer. Direcció tècnica: Albert Glas. Regidors companyia: Olalla Calvo i Rai Segura Raspall. Ajudantia d’escenografia i vestuari: Camille Latron i Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: Elisabet Barroso Dominguez, Núria Roé Vellvé, Ragnhild Hjelmborg, Marta Canals Romero, Olivia Basora, Carme Milan, Gina Aspa. Una coproducció del Grec 2025 i 2026 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Director titular Banda Municipal Barcelona: José R. Pascual-Vilaplana. Clarinets: Natalia Zanón (solista), Eduard Betes, Àngel Errea, Joan Estellés, Juan Bautista Faubel, Victoria Gonzálvez, Germán Guillén, Montserrat Margalef, Joan Tormo, Alexandre Escrivà, Jorge Iznardo, Maria Rubio, Laia Santamaria, Clara Vilanova, Javier Vilaplana (requint), Martí Guasteví (clarinet alt), José Vicente Montesinos (clarinet baix). Saxòfons: Maurici Esteller (soprano), Dani Molina (alt solista), Marta Romero (alt), Armand Franco (tenor), José Jaime Rivera (tenor), Joan Soler (baríton), Joan Soler (baix). Flautes: Manel Reyes (solista), Alejandro Ortuño, Paula Martínez (flautí). Oboès: David Perpiñán / Jordi Bonilla, Carla Suárez (corn anglès). Fagots: Daniel Ortuño (solista), Xavier Cervera. Trompes: Claudia Cobos (solista), Abdó Sancho (solista), German Izquierdo, Carlos Lizondo, Miguel Zapata. Trompetes i fiscorns: Javier Rodríguez (solista), Maurici Albàs, Santiago Gozálbez, José Joaquín Salvador, Vicent Ivorra, Susana Marco, David Urrutia. Trombons: Emilio Almenar (solista), Andrea Escrig (solista), Francesc Ivars, Francisco Palacios (baix). Bombardins: Rubén Zuriaga (solista), David Pantín. Tubes: Francisco Javier Molina (solista), Toni Chelvi. Contrabaixos: Enric Boixadós, Toni Cubedo. Timbals: Ferran Carceller (solista). Percussió: Mateu Caballé, Ferran Armengol, Alejandro Llorens, Naia Membrillera, Miquel Vich. Arpa: Laura Boschetti. Piano: Jordi Farran. Director tècnic: Joan Xicola. Coordinadora executiva: Susanna Gamisel. Encarregada: Montserrat Margalef. Arxiver: Àlex Fernández. Serveix auxiliars: Airun Serveis Culturals. Resta de l'equip de L'Auditori: Regidoria BMB: Albert Martínez, Ramon Tolrà. So: Toni Vila, Alejandro Parra i Oriol Baulenes. Coordinació RF: Manolo Cervera. Producció: Ernest Crusats. Cor ARSinOVA. Directora: Maria Mauri Fàbregas. Intèrprets: Berta Morató Vinyes, Adrià Pagès Moliner, Emma Clarke Karlová, Ferran Marquina Martínez, Pol Blancafort Baulenas, Daniel Flix Porret, Marta Garrote Ordeig, Núria Ballestar Dot, Joana Martinez-Mora Manel, Laura Farré Garcia, Steen Knudsen Esquerda, Magdalena Völk, Pere Carulla Sanmartí, Gerard Morató Vinyes, Helena Figueras Benet, Nina Hoelscher, Niels Knudsen, Enric Aragonès, Miquel Bertran. Direcció de moviment escènic: Bealia Guerra. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025 i 2026. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 25 juliol 2025. Reposició: Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 28 juliol 2026... [+ informació]

30 d’agost 2026

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Um julgamento». A partir d’«Un enemic del poble», d’Henrik Ibsen. Un projecte de Christiane Jatahy, Wagner Moura. Concepte i direcció: Christiane Jatahy. Text: Christiane Jatahy, Wagner Moura, Lucas Paraizo. Interpretació: Julia Bernat, Danilo Grangheia, Wagner Moura al Teatre Lliure de Montjuïc

«Um julgamento». A partir d’«Un enemic del poble», d’Henrik Ibsen. Un projecte de Christiane Jatahy, Wagner Moura. Concepte i direcció: Christiane Jatahy. Text: Christiane Jatahy, Wagner Moura, Lucas Paraizo. Interpretació: Julia Bernat, Danilo Grangheia, Wagner Moura. A la pel·lícula: Jonas Bloch, Marjorie Estiano, Salvador Moura. Participació en línia: Tatiana Henrique. Nens a la pel·lícula: Antônio Falcão, José Moura, Henry Soares Paes Leme. Intèrpret convidada: Sílvia Ferrando Luquin. Disseny d'escenografia, il·luminació i col·laboració artística: Thomas Walgrave. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Vídeo: Julio Parente. Vestuari: Marina Franco. Director de fotografia i càmera: Paulo Camacho Disseny de so i mescla: Pedro Vituri Producció i coordinació de gires: Henrique Mariano. Administració: Lison Bellanger, Charlotte Pesle Beal (produccions EPOC). Produït per Axis Productions. Coproducció Festival Internacional d'Edimburg (Escòcia), Festival d'Avignon (França), Holland Festival (Amsterdam, Països Baixos), Centro Cultural de Belém (Lisboa, Portugal), DeSingel (Anvers, Bèlgica). Amb el suport del UCLA Center for the Art of Performance (Los Angeles, EUA), Institut Guimarães Rosa – IGR – Ministeri d'Afers Exteriors (Brasília, Brasil). Vertice Company – Axis Productions compta amb el suport de la Direcció Regional d'Afers Culturals d'Île-de-France i del Ministeri de Cultura francès. Estrena mundial el 2 d’octubre del 2025 – Espaço Trapiche, Salvador, Bahia. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 30 al 31 de juliol 2026... [+ informació]

29 d’agost 2026

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir». Direcció, text, escenografia i vestuari: Angélica Liddell (inclou textos de “Patriotisme” i “El mariner que va perdre la gràcia del mar”, de Yukio Mishima, i una adaptació de la peça clàssica de teatre NOH Hagoromo al Teatre Lliure de Montjuïc

«Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir». Direcció, text, escenografia i vestuari: Angélica Liddell (inclou textos de “Patriotisme” i “El mariner que va perdre la gràcia del mar”, de Yukio Mishima, i una adaptació de la peça clàssica de teatre NOH Hagoromo. “La túnica de plomes”, del segle XIV). Interpretació: Alberto Alonso Martínez, Angélica Liddell, Masanori Kikuzawa, Ichiro Sugae, Gumersindo Puche, Kazan Tachimoto. Il·luminació: Javier Alegría. Direcció tècnica: Maxi Gilbert. Operador de llums i coordinador tècnic en gira: Francisco Jesús Galán. So: Antonio Navarro. Maquinista: Fernando Díaz. Regidoria: Elena Galindo. Construcció de l’escenografia: Alfonso Reverón Díaz. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Logística: Micaela Ferrer. Producció: Gumersindo Puche. Assistència de producció: Jaime del Fresno. Agraïments especials: Instituto Cervantes de Tokio, Tsuano Yamai (actor de teatre Noh de l’escola Konparu). Una coproducció del Grec 2026 Festival Barcelona, Festival Temporada Alta, Théâtre National de Strasbourg, Wiener Festwochen | Free Republic of Vienna, Odéon–Théâtre de l’Europe. Amb el suport de la Comunidad de Madrid. Espectacle recomana a partir de 18 anys.Agraïment especial a totes les persones que han col·laborat aportant peces de roba dels seus éssers estimats. Festival Temporada Alta, Teatre de Salt, Girona, 22 i 23 novembre 2025. Reposició: Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 24 al 26 de juliol 2026... [+ informació]


https://www.andreusotorra.com/bitdecultura/docus/agost.html#290826