Set exposicions arreu del país commemoren el 150è aniversari del pintor Ramon Casas que es commemora aquest 2016

L’abast del pintor Ramon Casas és europeu i universal, segons els responsables de l'Any Casas que commemora aquest 2016 el 150è aniversari del seu naixement. L'eix principal són set exposicions i arreu del país també es faran rutes i tallers. A més, set autors faran una nova lectura d’una obra del pintor en diferents espais, com el Museu de la Garrotxa, el Museu Víctor Balaguer i el Museu de Sabadell. L’acte central de l’Any Ramon Casas se celebrarà a la que era la seva residència d’estiu, el Món Sant Benet, a finals de juny o inicis de juliol. L’exposició més destacada, «Ramon Casas, la modernitat anhelada», es farà al... [+ informació]

El director Woody Allen inaugurarà per tercera vegada el 69è Festival de Canes 2016 el pròxim mes de maig amb la seva última pel·lícula «Cafe Society»

«Cafe society», la nova pel·lícula de Woody Allen, obrirà la pròxima edició del Festival de Canes, que tindrà lloc de l'11 al 22 de maig. És la tercera vegada que un film d'Allen inaugura el festival després de fer-ho amb «Un final made in Hollywood» (2001) i «Midnight in Paris» (2011). També ho va fer quan formava part del film col·lectiu 'Històries de Nova York' (1989). Kristen Stewart i Jesse Eisenberg són els protagonistes de la que ja és la 46a pel·lícula de la filmografia de Woody Allen. El film que obrirà el Festival de Canes explica... [+ informació]

«El recanvi» de Roger Peña intenta explicar com es crea un líder polític amb l'obra que va guanyar el Torneig de Dramatúrgia Catalana però tan allargassada que perd pistonada pel camí

¿Com es crea un líder polític? Ho intenta explicar aquesta obra breu de Roger Peña (Barcelona, 1959) que és fruit del IV Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta del 2014 i que, sense aixecar cap ombra de dubte sobre el jurat popular que el va guardonar aleshores, fa la impressió que no es tracti del mateix guió perquè probablement s'ha allargassat com un acordió i ha errat l'escenari perquè no és el mateix fer un muntatge de cambra en una sala reduïda i a tocar d'un auditori convençut i en un clima de festival, que en temporada estable i en un teatre convencional que crea una cortina de fredor entre els dos intèrprets i els espectadors del dia a dia... [+ informació]

Can Framis tanca el 3 d'abril l'exposició d'obres de grans artistes que va aconseguir la promoció que acabava la carrera d'arquitectura a l'ETSAB l'any 1960

Els estudiants que acabaven la carrera a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1960 van escriure a 270 pintors, escultors i arquitectes tant catalans com internacionals per demanar-los una obra per vendre-la en una subhasta a la Sala Gaspar. Però com que van reunir un conjunt més extens del que ells mateixos esperaven, 130 obres de 144 artistes, entre els quals hi havia Joan Miró, Alexander Calder, Giorgio Morandi, Hans Hartung, Antoni Tàpies, Lucio Fontana i Walter Gropius, les va adquirir el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Els estudiants volien recaptar 400.000 pessetes i en van aconseguir cent mil més. Un centenar de les 130 obres d’aquesta col·lecció que es conserven —6 van ser robades el 1964 del Club del COAC— s’han exposat ara per primera vegada en una mostra que es tanca el pròxim 3 d'abril. El museu de pintura de la Fundació Vila Casas, Can Framis, les exhibeix sota el títol... [+ informació]

El director de teatre rus Anatoli Vassiliev és l'autor del Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre 2016

El contingut íntegre del Missatge Internacional del Dia del Teatre 2016 es pot descarregar en PDF des de la pàgina web de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). Anatoli Vassiliev és nascut a Óblast de Pensa, Rússia, el 4 de maig del 1942. És director artístic del Teatre de Moscú, Teatre de l’Odéon i professor de drama a Lió. Aquesta associació ha denunciat coincidint amb l'efemèride del sector que el 55% dels intèrprets no arriba al salari mínim interprofessional i ho ha fet amb un vídeo en el qual diverses cares conegudes de l'escena catalana com Àlex Casanovas, Sara Espígul, Carlos Briones i Àngels Bassas fan evident el malestar del gremi que representen i ho justifiquen basant-se... [+ informació]

Els Guerrers de Xi'an que es van veure el 2004 al Fòrum de les Cultures de Barcelona s'instal·len dos mesos al Teatre Coliseum dins d'una gira internacional

L'exposició, que es podrà veure fins al 3 de juny, és presentaca com un viatge al cor d'una de les troballes arqueològiques més enigmàtics de la història. La mostra presenta més de 150 peces, reproduccions amb origen en les troballes del mausoleu de Qin Shi Huang. Té una especial rellevància la reproducció de la secció de la fossa de la gran excavació de Xi'an a escala 1:1, amb més de 80 guerrers. La mostra s'acompanya amb elements interactius de manera que s'incita al visitant a realitzar un viatge a través del temps. Al voltant de l'excavació... [+ informació]

Entremig de «Tots som Anna Allen» hi ha noranta minuts a l'Almeria Teatre d'un musical de petit format amb molt bon nivell de composició i d'interpretació i una bona dosi d'humor intel·ligent

Els musicals de nova creació —com es diu dels catalans—, sembla que, de les pedres, en treguin pans. Vull dir que, crear una trama basada en un fet tan anecdòtic com el de les recents falsedats de l'actriu catalana Anna Allen és gairebé com aconseguir fer un pa de pagès en forn de llenya ben cruixent d'un simple còdol de riu. Anna Allen (Girona, 1977) havia obtingut una certa popularitat arran d'un paper televisiu dins de la sèrie espanyola «Cuéntame cómo pasó» i havia treballat en altres sèries com «Acusados» o la catalana «La Riera». Però, de cop i volta, s'inventa una falsa participació com a actriu en la sèrie «The Big Bang Theory» o en una producció francesa sobre Versalles, o en treballs per a la BBC, invitacions falses als Oscar i relacions inexistents amb personatges del món artístic de Los Angeles. La xarxa, el mitjà que havia servit perquè ella... [+ informació]

La indústria discogràfica dels EUA ja computa en més del 70% els ingressos per descàrregues o subscripcions digitals

La indústria discogràfica dels Estats Units continua la transició digital. El 2015, més del 70% dels seus ingressos van venir de plataformes digitals i descàrregues, segons l'Associació de la Indústria Discogràfica (RIAA). Els ingressos per drets d'autor van augmentar l'any passat un 0,9% fins als 6.232.000 euros, dels quals més de dos terços van procedir de serveis digitals. Les subscripcions de pagament va arribar als 10,8 milions d'abonats, un 40% més que l'any anterior. Per primera vegada la principal font d'ingressos va ser l'streaming, amb una quota de mercat... [+ informació]

Els Pirates del Carib s'ajuntaran amb els músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb la interpretació en directe de la banda sonora de la pel·lícula «La maledicció de la perla negra» i la projecció a L'Auditori

Tres concerts, l'1, el 2 i el 3 d'abril posaran en solfa a L'Auditori de Barcelona el cicle Disney in Concert amb la pel·lícula «Pirates del Carib: La maledicció de la Perla Negra». Els espectadors poden veure la projecció en pantalla gran mentre la banda sonora composta per Hans Zimmer i Klaus Badelt és interpretada en directe per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dins el cicle OBCinema. Els concerts compten amb el director David Signen. Aquesta experiència arriba a Barcelona després de l'èxit de Disney in Concert i «Pirates del Carib: La maledicció de la Perla Negra» a ciutats com Londres, París, Munic, Frankfurt o Sydney. El film explica... [+ informació]

Els crítics de teatre distingeixen l'espectacle «El curiós incident del gos a mitjanit», l'actor Pol López, l'actriu Clara Segura i el director Àlex Rigola entre les principals categories dels espectacles estrenats l'any passat

En la gala celebrada a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, els crítics de teatre de Barcelona han distingit l'espectacle «El curiós incident del gos a mitjanit», el director Àlex Rigola pels espectacles 'Marits i mullers' i 'El Público', l'actriu Clara Segura per «Conillet» i «Una giornata particolare», l'actor Pol López per «El curiós incident del gos a mitjanit», Mar Ulldemolins com a actriu de repartiment per «Incerta glòria» i «Marits i mullers», i Ramon Madaula com a actor de repartiment per «El rei Lear», entre algunes de les més de vint-i-cinc categories de les arts escèniques. Vegeu aquí el palmarès complet dels Premis de la Crítica Teatral Catalana 2015 que en aquesta edició ha ampliat els premis de dansa, ha obert el premi d'arts de carrer i també el de Teatre per a Joves, que ha obtingut l'espectacle «Ragazzo» que té com a protagonista el jove actor Oriol Pla... [+ informació]

Don Joan i Sganarelle: Quan l'amo fa l'últim badall ¿de quina mamella pot continuar xuclant l'humil sicari?

El món és ple de desgraciats que enganyen les dones. Ho diu Don Joan a Carlota, una cambrera d'hotel que festeja i té compromès el casori amb el grum i guarda de seguretat i que acabarà sent una de les dones víctimes de la seducció joanesca. Per tant, situem-nos. I allunyem-nos sense por a perdre'ns de l'època de Molière quan, a mitjan segle XVII, París bullia i volia compensar amb la imatge del llibertinatge, el cinisme i la hipocresia de Don Joan la plaga social dels matrimonis de conveniència. La versió actual de la companyia La Brutal —que han elaborat a vuit mans i diria que algunes més la gent de l'equip— s'ambienta en un saló menjador d'un hotel que deu tenir, a jutjar per les aparences més aviat clàssiques, entre quatre i cinc estrelles... [+ informació]

Pau Carrió aixeca al Teatre Lliure de Gràcia el «Hamlet» de l'actor Pol López i també el «Hamlet» de l'Ofèlia de l'actriu Maria Rodríguez

Cada nova versió de «Hamlet» que cíclicament apareix als escenaris aporta a les velles i noves fornades d'espectadors una nova visió del mite, una visió que gairebé sempre està condicionada pel moment històric, social i polític que viu el món i pels ulls com se'l miren els coetanis. Partir d'una obra com «Hamlet» que té en el seu original una durada de prop de sis hores —la més llarga de l'autor— i reduir-la a dues hores i mitja —hi ha vint minuts de mitja part— requereix d'entrada una disposició a la concessió i la netedat sense que es perdi el fil ni del discurs ni de la trama. La versió de Pau Carrió (Barcelona, 1981), que torna a Shakespeare després de la posada en escena de «Victòria d'Enric V», al mateix Teatre Lliure, el 2014, tensa aquest fil perquè als espectadors no se'ls escapi res del que passa sobre la maroma... [+ crítica]

El Maldà ironitza sobre l'educació de l'etapa de la Transició amb la segona part del «Balneari Maldà» de la companyia Els Pirates Teatre

A primer cop d'ull, podria semblar una mena de remake d'«El florido pensil 2», però els espectadors de seguida tindran clar que no hi té res a veure. Els Pirates Teatre tracten el gremi de l'educació i les seves conseqüències partint de l'experiència que encara en conserva la seva generació, que és la que va començar a tenir, al llarg de l'últim quart de segle passat, una escola amb principis d'ensenyament actiu, voluntat pública de qualitat i emmirallament en els sistemes educatius nòrdics. Per això, Finlàndia hi té un paper important, en una proposta original que no cau en els tòpics que ens podrien semblar més propis a l'hora d'ironitzar o satiritzar l'escola sinó que reiventa tot un món al voltant de l'educació canviant sovint els papers dels adults pel dels infants i el dels infants pel dels adults... [+ crítica]

La companyia Descartable fa amb «Abans» a les Galeries Maldà un teatre social que no es limita a deixar la seva tesi en paraules sinó que convida a passar als fets

Les antigues i a la vegada renovades Galeries Maldà, quan abaixen la persiana es converteixen en una mena de carrer solitari per on no hi circula ningú. És un bon lloc perquè els estadants teatrals d'El Maldà hi adaptin —com ja van fer amb «La nit just abans dels boscos»— un dels muntatges de Descartable Teatre, companyia que entén les arts escèniques com un corcó de la consciència, tot i que corren el risc que no tothom els entengui perquè trencar les convencions establertes requereix, sí, alguns guanys,però també algunes pèrdues [crítica a la revista digital Clip de Teatre]. En aquest cas, la companyia ha comptat amb la col·laboració de l'oenagé Roba Amiga i els espectadors són convidats a portar alguna peça de roba per deixar al contenidor de cartró que servirà després de motiu per a l'arrencada de la història de dos germans de la franja dels trenta, la Laia i el Marc, amb un passat familiar tèrbol i dramàtic, un present inestable i un futur incert... [+ informació]

La companyia Ignífuga rescata teatralment un personatge èpic i real del segle XVI com Michael Kohlhaas portat a la literatura de ficció històrica per Heinrich von Kleist a inicis del segle XIX i traslladat al cinema en dues versions diferents

¿Documental, cinema, teatre, doblatge, conferència històrica, consciència social, anàlisi psicològica, lluita per la justícia...? Rescatar teatralment un personatge èpic i real del segle XVI com Michael Kohlhaas, portat a la literatura de ficció històrica per Heinrich von Kleist a inicis del segle XIX i traslladat al cinema en dues versions diferents (1969 i 2013) i no morir en l'intent... té tot el mèrit del món. Ho ha fet la companyia Ignífuga («Fam oculta» i «La norma de l'extinció»), dinc El Cicló, programa que acull aquesta temporada cinc companyies independents en residència al Teatre Tantarantana (La Calòrica, Casa Real, Ignífuga, Dara i La Santa) amb espectacles de nova creació, un programa que neix en una sala privada i que sorprèn que no tingui un model paral·lel en algun dels dos grans teatres públics del país... [+ crítica]

Com en una dansa de debò, en la versió de «Dansa d'agost» de la Perla 29 els vuit intèrprets tenen tots el seu compàs escrupolosament marcat

Probablement Brian Friel no es podia imaginar que el punt fort de la seva obra serien precisament les cinc germanes —no pas tres, com diria el seu mestre inspirador— més que la història que hi ha de fons, la del germà gran, Jack, el missioner que torna de l'Àfrica amb una noció diferent de les creences, i que s'encarrega de recuperar, uns anys després, el més petit de la família, quan ja s'ha fet gran, Michael, una criatura de set anys a l'any 1936, "fill de l'amor" d'una de les germanes, Chris —una manera subtil d'evitar el terme "mare soltera" de l'època—, i d'un pare absent, en Gerry, que visita molt de tant en tant la granja de les germanes Mundy, i que promet una bicicleta al seu fill, que viu embolcallat en un núvol de fantasia, que se sap treure la imaginació de la màniga i que encaterina veladament una altra de les germanes, l'Agnes, tot i que promet casar-se amb la Chris ni que estigui a punt d'enrolar-se amb les brigades internacionals per anar a combatre el feixisme a la guerra d'Espanya... [+ crítica]

Una companyia madrilenya esmicola el comediògraf anglès Ray Cooney amb una versió amb fortor de naftalina de l'obra «Taxi» al Teatre Condal de Barcelona

És dura la vida del taxista. I la d'aquest protagonista de Ray Cooney encara més. Però pobre Ray Cooney! Nascut a Londres el 1932 està a punt de fer 84 anys. I amb la seva llarga trajectòria i el seu pedigrí com a autor de comèdia, potser un dels autors anglesos més reconeguts en aquest camp, si pogués veure, i sobretot traduir i entendre, en què es converteix, en aquesta versió espanyola, la seva obra «Run for your five», estrenada el 1983 i retitulada fa més de trenta anys «Sálvase quien pueda» i ara «Taxi», potser sí que agafaria el primer taxi que passés pel Paral·lel i fugiria corrents. De l'obra original, i sort d'això, només en queda la fusteria interna... [+ informació]

El fotògraf Eugeni Forcano compleix 90 anys envoltat d'exposicions de la seva obra que va començar als setze anys a la platja de Canet de Mar amb la imatge d'un acte popular marine

Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926) va fer la primera fotografia quan tenia 16 anys amb una càmera de fusta que li havia regalat la seva mare: la imatge era l’arribada a la platja de la marededéu en una processó marinera a Canet de Mar. Però malgrat aquesta precoç vocació, no es va dedicar professionalment a la fotografia fins als 34 anys, després de ser premiat en un concurs de la revista Destino i que Josep Vergés i Nèstor Luján li oferissin feina, cosa que el va convertir, sense proposar-ho en un fotoperiodista de la societat del seu temps. Amb motiu del seu norantè aniversari, Eugeni Forcano viu envoltat aquest any de cinc exposicions... [+ informació]

Més de 3.300 rodatges de diverses produccions audiovisuals s'han fet en espais de Barcelona durant el 2015

Durant el 2015, la ciutat de Barcelona ha acollit el rodatge de 3.311 produccions tant catalanes com internacionals (un 7,8% més que el 2014), segons dades de Barcelona Film Commission, l’oficina de coordinació i gestió de rodatges. Aquestes 3.311 produccions han necessitat i sol·licitat un total de 6.898 permisos i d’aquests, se n’han autoritzat 6.522. Del total de les 3.311 produccions que s’han rodat el 2015 a Barcelona, 945 van sol·licitar els serveis de la Barcelona Film Commission per demanar assessorament i tramitar els permisos d’ocupació de la via pública i filmacions. Les altres 2.366 produccions han estat ateses... [+ informació]

La Kompanyia Lliure integra vuit joves intèrprets seleccionats després d'unes setmanes de treball amb professionals

Quatre actors i quatre actrius d'entre 20 i 30 anys han estat seleccionats a partir d'una convocatòria oberta i tres setmanes de sessions de treball impartides per professionals per formar part de la nova etapa de la Kompanyia Lliure. Es tracta de Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol. Tots vuit han estat escollits d'entre els trenta primers seleccionats d'entre prop de 400 sol·licituds rebudes. Els escollits han superat tres setmanes de sessions de treball i una audició final. Durant el mes de febrer, els trenta primers... [+ informació]

Els problemes financers que fa sis anys persegueixen l'emblemàtica botiga de Discos Castelló del carrer Tallers de Barcelona acaben amb el seu tancament

L'emblemàtica botiga de música Discos Castelló, que va obrir les portes el 1928 i ha alimentat amb música diverses generacions des del carrer Tallers de Barcelona, tancarà definitivament el 31 de març. El cartell de l'aparador és ben clar: «Estem liquidant. Gràcies per haver-nos acompanyat tots aquest anys». Al seu Twitter, la botiga, que durant anys va proporcionar molta música que arribava dels Estats Units o la Gran Bretanya i que era pràcticament impossible de trobar en altres llocs, admet que ha d'abaixar la persiana i agraeix... [+ informació]

El Museu Picasso mostra una selecció de les obres, imarges i documents més representatius dels fons rebuts per donacions o adquisicions en els últims cinc anys

Es tracta d'un total de 115 obres de l'artista, 15.871 fotografies de diversos autors, 3.277 fotolits i 24.221 documents textuals relacionats amb Picasso i l'estudi de la seva obra i la seva vida que ara formen part de la nostra col·lecció. La mostra respon a la intenció del Museu Picasso de donar a conèixer al públic aquests nous fons, que també s'aniran mostrant periòdicament en exposicions relacionades amb la col·lecció del Museu. Els nous fons provenen d'alguns donants anònims, però principalment de... [+ informació]

Els polèmics «anells» de ceràmica esmaltada de Frederic Amat sobre la façana del Gran Teatre del Liceu redueixen el diàmetre i se’n treuen alguns del carrer Sant Pau que passen a la façana nova d’oficines de La Rambla

La nova proposta, en línia amb les recomanacions de l’Ajuntament de Barcelona, redueix l’impacte visual en disminuir la densitat dels «anells» enganxats a la façana, així com el seu diàmetre. El polèmic projecte artístic, finançat íntegrament pel mecenes Josep Sunyol, contempla la instal·lació de 169 anells de ceràmica esmaltada, que podran retirar-se sense malmetre el conjunt arquitectònic. En línia amb les recomanacions de l’Ajuntament de Barcelona, l’impacte visual es redueix. El diàmetre dels anells passarà de 115 cm. a 98 cm. Així mateix, es canvia... [+ informació]

L’Escola Superior Universitària de les Arts Escèniques, la Música i la Imatge (ESART) inaugura seu de Barcelona amb graus homologats per la Bath Spa University vàlids a nivell europeu

El director escènic Joan Maria Gual, que també és director del centre, el defineix com una universitat anglesa a Barcelona, ja que segueix el model britànic —amb les mateixes assignatures—, però amb més hores lectives. L'escola compta amb sis branques artístiques: creació i producció musical, interpretació, dansa, cinema i televisió, tecnologia musical i gestió d'empreses de l'espectacle. L'ESART està gestionada pel Grup Montcau, que ja oferia a Sant Cugat del Vallès formació de batxillerats artístics i també els primers cursos dels graus superiors d'interpretació i dansa. De fet, els alumnes d'aquestes titulacions han estrenat ara les noves instal·lacions de Barcelona, que aviat obrirà les inscripcions per a la resta de branques. L'edifici de L'ESART es troba... [+ informació]

L'obra «Dansa d'agost» de Brian Friel torna a la cartellera catalana amb una versió de La Perla 29 dirigida per Ferran Utzet a la Biblioteca de Catalunya

L'obra descriu amb tendresa i nostàlgia la vida de cinc germanes solteres d'entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poblet de Bally Beg, a la Irlanda de 1936. De les cinc germanes Mundy, l'única que treballa fora de la casa familiar és la més gran, la Kate (Mónica López), que fa de mestra de l'escola de la parròquia. L'Agnes (Nora Navas) treballa des de casa cosint guants, i la Rose (Màrcia Cisteró), que té una lleu disminució psíquica, l'ajuda. La Maggie (Marta Marco) i la Chris (Carlota Olcina) són mestresses de casa. Les cinc són solteres, però la més petita, la Chris, té un fill de cinc anys, en Michael (Albert Triola) amb en Gerry Evans (Oscar Muñoz), un encantador rodamón. En Gerry mai s'ha ocupat del seu fill, i són la mare i les seves germanes les qui s'han encarregat d'educar-lo. L'obra, dividida en dos actes... [+ informació]

L'obra «El test» amb què debuta el guionista Jordi Vallejo a la Sala Muntaner es perfila com un dels nous èxits de la temporada sota la direcció de Cristina Clemente

No és, o no hauria de ser, un estigma, però la interrelació entre guionatge i teatre sempre ha estat positiva, malgrat els puristes. I en el teatre català, ja fa temps que se'n veuen els resultats. Una de les últimes sorpreses és aquesta obra de Jordi Vallejo Duarri, autor de la generació dels trenta anys, que, per cert, el 2014, va obtenir amb «El test», en una primera versió, el Premi de Teatre Fray Luis de León de Castella i Lleó. Amb una llarga trajectòria, doncs, com a guionista, format a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), Jordi Vallejo debuta ara com a dramaturg amb aquesta comèdia, si és que es pot qualificar de comèdia, sobre les relacions humanes i la capacitat d'autodestrucció que tothom porta dins. Ja ho diuen: com més cosins, més endins... [+ informació]

Jacques Offenbach fa vibrar El Maldà amb la singular versió de l'opereta «Oh My God Barcelona!» que n'ha fet la companyia Bratislava

Del compositor Jacques Offenbach (Colònia, Alemanya, 1819 - París, 1880) s'han vist aquí al llarg dels últims quaranta anys, versions tan de gènere operístic com teatral de 'La Bella Helena' (Teatre Lliure i Dagoll Dagom), 'La Perritxola' (Dagoll Dagom), 'Els contes de Hoffmann' (Gran Teatre del Liceu) o 'La Gran duquessa de Gerolstein', aquesta última, ja fa dos anys, al Teatre Gaudí Barcelona, dirigida per Víctor Álvaro, en un espectacle que va servir per presentar la Companyia Bratislava, formada a partir d'actors i actrius acabats de sortir de l'Institut del Teatre. La mateixa companyia, després de la bona rebuda de 'La gran duquessa de Gerolstein', repeteix ara amb Jacques Offenbach, però amb una de les seves operetes còmiques potser menys conegudes dins del repertori català, 'La vie parisienne', tot i que forma part dels espectacles preferits i de capçalera de moltes programacions líriques franceses, en un moment que es commemora també el 150 aniversari de la seva creació... [+ informació]

Es fan públics els nominats finalistes als Premis de la Crítica Catalana de Teatre en relació als espectacles estrenats el 2015 i els honorífics a l'actriu Núria Espert i el fotògraf Ros Ribas

L'associació que gestiona el portal Recomana, que aglutina, els crítics de teatre i dansa, ha fet públics els nominats finalistes dels Premis de la Crítica Catalana de Teatre d'entre tots els espectacles estrenats durant l'any natural 2015. Es poden consultar els nominats de cadascuna de les categories. La XVIII edició d'aquests premis ha ampliat algunes categories en l'àmbit de la dansa, ha introduït la categoria d'espectacles de carrer i ha ampliat també el Premi de Teatre Familiar amb la categoria Teatre per a Joves. El lliurament dels Premis de la Crítica Teatral Catalana tindrà lloc el 21 de març al vespre a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona i es preveu que hi assisteixen la majoria dels nominats, d'entre els quals sortiran els guanyadors. L'únic Premi que ja s'ha fet públic abans és el Premi Especial a l'actriu Núria Espert per la seva trajectòria, i el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer al fotògraf Ros Ribas per la seva llarga trajectòria dedicada sobretot al món del teatre... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2016 amb 8.809.147 visitants que han fet 25.827.067 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 29 de febrer del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.809.147 visitants i 25.827.067 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

Marc Rosich i Clara Peya adaptaran en clau de comèdia musical el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull per al programa familiar del Teatre Lliure la temporada 2016-2017

«Renard o el Llibre de les bèsties», de Marc Rosich i Clara Peya (Teatre Obligatori), ha estat el projecte guanyador del concurs per adaptar el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull per al programa familiar convocat pel Teatre Lliure. El jurat —format pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual; l'artista pintor Frederic Amat; el dramaturg i director Sergi Belbel; el catedràtic d'estètica de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l'obra de Llull, Amador Vega; l'adjunta a la direcció artística del Teatre Lliure, Aurora Rosales; l'ajudant de direcció artística del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod; i la responsable del servei educatiu del Teatre Lliure, Mariona Montaña— ha seleccionat el projecte de Teatre Obligatori d'entre... [+ informació]

En un registre de comediants de plaça la companyia Obskené combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que ironitzen sobre el mateix Lope de Vega a La Seca Espai Brossa

La sala gran de La Seca Espai Brossa no és la plaça d'Almagro —on l'espectacle va triomfar dins del clàssic festival— però, sense les grades i amb una mica d'imaginació, se li assembla. La companyia Obskené reuneix els espectadors en cercle, com a poble en assemblea, per explicar d'una manera clara i comprensible quina és la gènesi que hi ha darrere d'allò que gairebé tothom sap quan li diuen "Fuenteovejuna!" i respon inconscientment "Todos a una!". En un registre de comediants de plaça, la dramatúrgia d'Anna Maria Ricart —que li va valer el premi Max d'aquesta categoria de l'any passat— combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que... [+ informació]