El CoNCA aposta perquè el Museu d'Història de Catalunya es mantingui a la seu actual de Palau de Mar amb personalitat pròpia i recomana que ampliï el seu discurs en relació al segle XXI

Mentre algunes veus havien dit recentment tot el contrari, és a dir, que el Museu d'Història de Catalunya (MHC) havia de deixar la seu de Palau de Mar —entre altres coses perquè és un espai de lloguer— i fusionar-se amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) o, en tot cas, dins del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el CoNCA, en el seu informe, aposta decididament perquè el MHC continuï a la seu de Palau de Mar, entre altres raons perquè l'edifici té una protecció patrimonial. El CoNCA creu també que l'esmentat museu ha de ser un espai nacional, amb personalitat pròpia. Aquest informe contradiu el pla de museus de la Generalitat de Catalunya 2030 que insinuava les incerteses del MHC i el relacionava amb el MAC sense donar cap alternativa ni d'espai ni de contingut... [+ informació]

Es troba resina d'estepa negra molt apreciada a l'antiguitat per elaborar perfums i medicines dins les àmfores d'un vaixell enfonsat a cinquanta metres a les illes Formigues

Els arqueòlegs que treballen sota el mar a la costa empordanesa han fet una troballa única al Mediterrani. Han descobert tota la popa d'un vaixell romà enfonsat que hi ha a la zona de les illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell, i han vist que el jaciment és més gran del que s'esperaven. De la troballa destaquen les àmfores localitzades. A l'interior del vaixell, situat a cinquanta metres de fondària, hi han trobat resina d'estepa negra, un arbust molt apreciat a l'antiguitat per fer perfums i medicines. I per primera vegada, s'ha trobat un ús diferent d'aquesta resina. Fins ara no se n'havia documentat mai l'ús per revestir l'interior d'àmfores que s'omplien amb salses o peix en salaó, que és el que transportaven. El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d'època romana; el primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016, el jaciment es va començar a excavar l'any següent i aquest 2021, els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya. Els arqueòlegs remarquen que el Formigues II és un jaciment excepcional perquè conserva tant el carregament d'àmfores, prop de 200 peces, com la fusta del vaixell... [+ informació]

El Nou Centre de les Arts Lliures unificarà l'Escenari Joan Brossa i la sala d'exposicions de la Fundació Brossa a La Seca del Born amb un programa comú

La posada en marxa està prevista per al 17 de desembre. La programació de la nova etapa no distingeix entre teatre, exposicions o la pedagogia, amb l'objectiu de ser un model nou en la línia brossiana de transgressió, innovació i memòria. La programació conjunta del Centre de les Arts Lliures de Barcelona té una línia que es basa en itineraris pluridisciplinars: Joan Brossa, espai transitable; Arts parateatrals; Creació independent; i Poesia i pensament, a més de propostes destinades a públic familiar i escoles. Es compta, en principi, amb un pressupost de 70.000 euros. La temporada inaugural es desenvoluparà sota una mirada poètica, en un diàleg entre memòria i llegat, sobre Joan Brossa i els seus contemporanis, i la contemporaneïtat i el futur. L'exposició «Joan Brossa. La serp viva», es podrà veure... [+ informació]

L'òpera «Rigoletto» de Giuseppe Verdi diriga per Monique Wagemakers torna al Gran Teatre del Liceu amb el debut aquí del tenor francès Benjamin Bernheim i la direcció musical de Daniele Callegari

Es tracta d’un melodrama en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave adaptat a partir de l’obra de teatre «Le roi s’amuse», de Victor Hugo. Giuseppe Verdi ja havia adaptat a l’òpera un dels seus treballs més polèmics, «Hernani» (1830), una tragèdia que va originar un gran escàndol pel que suposava de ruptura envers l’estètica classicista. «Rigoletto» està ambientada a Màntua al segle XVI i narra la història d’un bufó amargat i geperut que viu amb la seva filla secreta. El Duc de Màntua, el seu senyor, ignora que és la seva filla i la sedueix fent-se passar per un estudiant. Aleshores la rapta i la viola abans de tancar-la en unes masmorres. Rigoletto (paper interpretat pels barítons Christopher Maltman i Markus Brück, aconsegueix alliberar-la i trama una terrible venjança per fer pagar l’afront al llibertí... [+ informació]

Ja podem tirar l'arròs! Crítica teatral de la comèdia negra «Pecats imperdonables» de Benjamin Cohen que ha adaptat i ambientat al Delta de l'Ebre el dramaturg i director Edu Pericas i ha estrenat a l'Aquitània Teatre

La part interior de la “barraca” escenogràfica delata de seguida que som en algun lloc incert del Delta de l'Ebre. Hi ha virtuals camps d'arròs per tot el voltant, mirant cap a la platea, esclar. El dialecte dels personatges, però, és el català oriental, tret del de la presumpta criada que, per origen propi de l'actriu, fa anar l'illenc. Tant hi fa. Tots els camins lingüístics porten a Roma... o al Delta, vaja. L'obra és del dramaturg Benjamin Cohen, un autor veneçolà establert al Panamà des d'on ha aconseguit fer-se un nom internacional amb obres de teatre, cinema i guions de televisió i ara també en plataformes, però sense ser anglès. L'obra «Pecats imperdonables» (en original: «Sin perdón por los pecados») és una comèdia que aparenta que és d'humor blanc, però que progressa cap al gènere negre. I té la característica que permet als espectadors que, a través del mòbil i des del web “pecats.cat”, interaccioni en almenys vuit ocasions per decidir cap on vol que tiri la trama... [+ informació]

Es restaura el bust de Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes i entra a formar part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya

El bust creat per Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes ha estat restaurat per la direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha cedit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè formi part de l’exposició «Gaudí» que proposa una revisió completa de la trajectòria de l’arquitecte. Es tracta d'una peça que durant molts anys s’havia donat per desapareguda, i que es va trobar fa uns mesos al magatzem de la col·lecció d’Art Públic municipal. El bust, que duu la data de 1884, és obra de Rossend Nobas, un dels escultors catalans més importants de finals del segle XIX. Nobas va ser també l’escultor-retratista dels Güell, i és autor, entre moltes altres obres, de «Torero ferit», actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i dels bustos de Cervantes, Milton i Dante que coronen la façana de la Fundació Tàpies, el Monument a Rafael Casanova a Barcelona o L’Aurora, la quadriga daurada que corona la cascada del Parc de la Ciutadella. El bust és de notables dimensions: té unes mides de 103x67x46 i un pes aproximat de 476 quilograms, i està esculpit en gres vermell tipus Buntsandstein. Representa un rostre masculí barbat d’inspiració barroca coronat per un casc que té com a motius el segon treball d’Hèrcules: la mort d’Hidra de Lerna, un monstre aquàtic en forma de drac policèfal que habitava a la font d’Amimone, una de les entrades a l’inframón. Les representacions que es poden detallar al casc són: al frontal i visera, l’episodi de l’arribada de Posidó en el seu carro en forma de petxina tirat per cavalls marins conduïts per tritons i clavant el seu trident a terra; en la coronació i part posterior, l’Hidra, que en la visió frontal presenta la forma d’un rostre masculí, possiblement Nereu; i als laterals, Iolau amb la seva torxa, el mateix Hèrcules amb el seu garrot, una figura potser femenina, diversos caps ja tallats d’Hidra, dofins i altres animals marins... [+ informació]

Les retransmissions en directe a a les xarxes socials es podran interrompre per llei i sense previ permís judicial si se sospita que vulneren els drets d'autor i la llei de propietat intel·lectual

Els directes a les xarxes socials es podran interrompre per llei durant la retransmissió i sense garanties judicials, si se sospita que vulneren els drets d'autor. És una de les novetats d'un decret llei que ja està en vigor i que converteix les plataformes, o sigui, les xarxes socials, en corresponsables legals del contingut que s'hi penja o s'hi emet. Fins ara, se'n consideraven intermediàries i els responsables últims n'eren els usuaris. Això suposa, a la pràctica, un gran canvi. Com que les empreses s'enfrontaran a multes i fins i tot a processos penals si emeten continguts inapropiats, limitaran tot allò sospitós per evitar exposar-se a sancions. Hi ha tant de contingut que és impossible revisar manualment tot allò que es penja, i per tant s'aplicaran mecanismes automàtics de rastreig, el que es coneix com a censura algorítmica. Diverses entitats, com la plataforma per la llibertat d'informació, critiquen que la legislació és un atac a l'essència d'internet i a la llibertat d'expressió. Denuncien que se censuraran continguts sense filar prim i que poden acabar tallant moltes emissions sense motiu i que només beneficiïn les grans empreses... [+ informació]

La centenària sala de ball La Paloma es referma en la seva intenció de reobrir per Nadal després de quinze anys tancada amb les reformes d'insonorització que reclamava el veïnat dels voltants del carrer del Tigre del Raval de Barcelona

La propietària de la sala, Mercè March, ho ha afirmat en una entrevista a Betevé a més d'avançar que en la nova etapa hi haurà orquestra en directe sorgida, si les converses prosperen, d'El Taller dels Músics. La sala de ball La Paloma vol fer coincidir l’esperada reobertura del local amb les festes nadalenques. La centenària sala de ball del Raval està tancada des de fa 15 anys. Va abaixar la persiana l’1 de gener del 2007 per incomplir la normativa municipal que regula el soroll. Les obres d’insonorització, sumades a altres millores, s’han anat acabat enmig de les restriccions que va patir el sector de l'oci. La Paloma es considera que és la sala de ball més antiga d’Europa. La Paloma va obrir el 1903 com a Societat Recreativa de La Paloma. Els fundadors van ser Jaume Daura i Ramon Daura, pare i fill. Aquest segon va ser qui, després d’un viatge a París, va voler encarregar aquesta decoració d'ambientació versallesca que té la sala. La decoració continua impecable gràcies a la restauració que n’ha fet la família els últims anys. Entre les relíquies, hi ha un imponent llum central que antigament tenia un motor i que anava baixant lentament... [+ informació]

El Campus de les Arts dedicat a enfortir l'educació artística de nivell superior pot desbloquejar finalment la rehabilitació de l'edifici fabril de Can Ricart declarat bé cultural d'interès nacional

L'acord marc s’ha signat entre les institucions, les universitats i les entitats i servirà per impulsar el Campus de les Arts, un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que vol enfortir l’educació artística de nivell superior. L’altre gran objectiu del projecte és rehabilitar el recinte fabril de Can Ricart, declarat bé cultural d’interès nacional, perquè en sigui la seu. La Universitat de Barcelona ha sol·licitat finançament en el marc dels fons Next Generation EU per a les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici. El Campus de les Arts té previst disposar de 6.800 metres quadrats al recinte de Can Ricart. Construït el 1853, Can Ricart estava destinat en el seu dia a la fabricació d’estampats i va estar actiu... [+ informació]

El Palau Güell acull l'exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» amb mitja dotzena dels vestits utilitzats en diverses òperes i adquirits per l'Institut del Teatre

L'exposició es pot veure a les golfes del Palau Güell que acullen de forma temporal l’exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques», del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE). Es tracta d’una proposta que permet conèixer sis vestits escènics de Montserrat Caballé adquirits pel museu amb els quals la soprano catalana va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com «Maria Stuarda», «Isabel de Valois» o «Floria Tosca». El vestit més antic que recull l’exposició és un disseny de l'escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett per a la versió de «Der Rosenkavalier», de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys vuitanta i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d'Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Montserrat Caballé va lluir sis dels set vestits comprats. La mostra «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» destaca... [+ informació]

L'autoretrat de Frida Kahlo en què apareix al costat del seu marit s'ha subhastat a Sotheby's per 34,9 milions de dòlars i bat el seu propi rècord que estava a 8 milions de dòlars

L'especulació del mercat de l'art no té límits i encara més quan l'economia fluctua amb la incertesa de no donar prou beneficis als fons d'inversió de sempre. Quan es volen moure diners, ni que siguin de plàstic, es busca una pintura, se li atorga un valor ics i es posa a subhasta fins que en surt més valorada per continuar la roda un altre dia amb una operació similar. Mentrestant, ningú no sap qui compra o qui ven. O qui compra i qui ven són una mateixa cosa. L'últim cas és el de la pintora Frida Kahlo, l’artista de la intensitat emocional, que va oujar en la cotització a Nova York amb el seu autoretrat titulat «Diego i jo», obra del 1949 en què té Diego Rivera, el seu marit, entre cella i cella, i que... [+ informació]

La Setmana de la Pedra Seca pretén reinvidicar per segon any el seu patrimoni i la seva tècnica constructiva arreu dels Països Catalans amb activitats obertes a tots els públics

Fins al 28 de novembre té lloc, per segon any consecutiu, la Setmana de la Pedra Seca. Arreu dels Països Catalans s’hi reivindica el patrimoni de la pedra seca, el seu ofici, i la seva tècnica constructiva mitjançant l’organització d’activitats al voltant de la pedra seca per valorar-la. En aquests darrers anys, l’interès per la recerca i la catalogació, per la difusió i la preservació dels diferents elements de pedra seca ha anat augmentant i s’ha intensificat notablement arran de la candidatura de l’art de construir murs de pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat que definitivament va aprovar la UNESCO el 28 de novembre de 2018... [+ informació]

El Festival Grec i el Museu Disseny Hub Barcelona són dos dels equipaments que augmenten les seves dotacions pel repartiment dels 20 milions d'euros de la recuperada cocapitalitat

Barcelona torna a ser reconeguda oficialment pel govern de l’Estat espanyol com a cocapital cultural i científica. Ja ho va ser entre el 2004 i el 2011, que va començar amb la transferència a la capital catalana de 15 milions d’euros anuals i va acabar amb 25,8 set anys després. Aquesta cocapitalitat va desaparèixer el 2011. Aquest any es repartiran 20 milions d’euros a institucions culturals i científiques barcelonines. Entre els més beneficiats de la cocapitalitat aquest 2021 hi ha el Disseny Hub Barcelona —770.000 euros per ampliar la seva àrea expositiva i 800.000 per a activitats—, el Museu Picasso, amb 1,5 milions per celebrar els 60 anys de l’obertura del centre i els 50 de la mort del pintor, el Macba —1.050.000 euros per a la seva ampliació i 200.000 per a exposicions—, el MNAC —450.000 per a la seva ampliació arquitectònica i 800.000 per a exposicions—, la Fabra i Coats —880.000 per rehabilitar la nau central i ubicar-hi el nou Centre d’Art Contemporani i 250.000 per a activitats—, el Palau de la Música amb 1,1 milions i la Fundació Miró i L’Auditori amb un milió... [+ informació]

El govern català crea una titulació pròpia de qualificació professional en Luminotècnia per a les Arts Escèniques atenent la demanda del sector que es dedica tant al teatre com al circ i els concerts o el cinema entre altres àmbits

El govern català ha aprovat el decret pel qual es crea el títol de la Generalitat de Catalunya de tècnic/a superior en Luminotècnia per a les Arts Escèniques, i se n’estableix el currículum. Amb l’aprovació del nou títol propi, s’ofereix a les persones interessades la formació sobre il·luminació d’espectacles, que fins ara es feia de forma no reglada. D’aquesta manera, aquest nou cicle formatiu de grau superior proporciona una formació ajustada a les necessitats de gestió d’il·luminació dels espectacles —teatre, dansa, circ, concerts, filmacions i altres—. Al mateix temps, la titulació donarà resposta a les necessitats de qualificació professional en luminotècnia escènica, expressades pel mateix sector. El cicle tindrà una durada de 2.000 hores i s’inscriu en els ensenyaments d’arts escèniques. La competència general d’aquest títol consisteix a gestionar la il·luminació d’una creació d’arts escèniques o música en viu, segons el disseny d’il·luminació establert, instal·lant i operant els equips d’il·luminació escènica tenint en compte el projecte artístic general i els condicionants tècnics i econòmics... [+ informació]

Es posa en marxa la plataforma audiovisual «Liceu+» que emetrà gratuïtament continguts sobre espectacles de la temporada a més d'entrevistes i reportatges sobre el món de la música

En aquesta primera fase, es visibilitzaran els continguts audiovisuals del Gran Teatre del Liceu de manera ordenada, funcional i atractiva. L’objectiu principal és proporcionar contingut obert a tothom que contribueixi a fer més accessible l’òpera i complementi l'experiència de l'òpera en viu a través de continguts específics sobre espectacles de la temporada artística, entrevistes en profunditat, reportatges, podcasts, projectes socials i educatius, entre d’altres. La plataforma també oferirà totes les retransmissions en streaming que es realitzin al Teatre, des de conferències, sessions formatives, rodes de premsa i fins a concerts i recitals, com el del 21 de novembre, on tots els usuaris que s'hagin enregistrat al portal «Liceu+» podran veure el concert en directe de Gustavo Dudamel amb l'Orchestre de l'Opéra National de Paris a l’escenari de la Rambla. En l’apartat ‘Imprescindibles del Liceu’, coincidint amb el 175è aniversari del teatre, els usuaris trobaran un recull dels instants més importants de la seva història... [+ informació]

Es commemora el centenari del naixement de l'actriu Paquita Ferrándiz amb una jornada al Teatre Romea on va representar sobretot obres de Josep Maria de Sagarra i Àngel Guimerà

Diferents activitats commemoren el centenari del naixement de l'actriu Paquita Ferràndiz que tenen la seu principalment al Teatre Romea on el dramarurg Enric Gallén imparteix la conferència “Paquita Ferrándiz i el teatre català del segle XX”. Hi ha també la projecció del documental «Paquita Ferrándiz, la fascinació de la Primera Actriu». Es tracta d’un reportatge on es pot veure Paquita Ferrándiz tant en la seva faceta d’actriu com en la seva vida personal, gràcies a espectacles i entrevistes de l’època i del testimoni actual de companys de professió que van treballar amb ella. Una tercera activitat de la jornada dedicada a Paquita Ferrándiz en el centenari del seu naixement és una lectura dramatitzada en la qual intervenen la filla de l'acriu homenatjada, la també l'actriu Maife Gil, juntament amb altres intèrprets, tots dirigits per Camilo García, gendre de Paquita Ferrándiz... [+ informació]

Ecologistes de Catalunya compra una finca d'oliveres monumentals de dues hectàrees a Ulldecona per crear una reserva al nord de la Serra de Godall

El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) ha adquirit una finca al terme d'Ulldecona amb oliveres monumentals amb l’objectiu d’assegurar-ne la seua la protecció i conservació. Aquest camp d'oliveres serà el nucli d'una reserva d'oliverars monumentals que es crearà amb finques adquirides per GEPEC-EdC i amb acords de custòdia amb altres propietaris. La finca, de dues hectàrees, estava abandonada i forma part de la partida de l'Arión, al nord de la Serra de Godall. Es troba al bell mig de l'ecosistema d'oliverars monumentals del terme d'Ulldecona, i està composta d'oliveres i màquia i garriga... [+ informació]

Durant l'any 2020 en el pitjor moment del coronavirus es van editar 150.000 títols menys en suport de llibre de paper a Europa segons un estudi de l'European Writer's Council

L'European Writers’ Council va fer el 2020 un estudi sobre l'impacte econòmic del coronavirus en escriptors i traductors del sector del llibre europeu després de fer una enquesta a 33 organitzacions professionals de 27 països. El resultat descriu la situació actual del sector (pèrdua d'ingressos, buits legals, problemes de benestar social i els impactes d'aquesta crisi en els pròxims anys). Les dades obtingudes el 2020 feien preveure una profunda ruptura dins el sector del llibre. Les previsions s'han confirmat, inclosa la reducció de noves publicacions a Europa en gairebé un terç (150.000 títols menys), la qual cosa ha reduït de manera radical i sense precedents la diversitat literària. Escriptors i traductors també han patit una reducció d'ingressos per la cancel·lació d'esdeveniments presencials com lectures, conferències, tallers o beques de residència, a més dels ingressos per drets d'autor o avançaments que han sigut endarrerits o cancel·lats... [+ informació]

El Memorial Democràtic recorda els poetes del Price amb l'estrena de dos documentals a la Filmoteca de Catalunya sobre el Primer Festival Popular de Poesia Catalana del 1970 conegut com «Price dels poetes»

El 25 d’abril de 1970 es va celebrar el Primer Festival Popular de Poesia Catalana al Gran Price, sala de ball i seu de la boxa i la lluita lliure a Barcelona. Va ser un recital de poesia resistent que va esdevenir un clam per les llibertats. Hi van assistir unes tres mil persones i va comptar amb la participació de poetes i actors de totes les generacions. La iniciativa va néixer de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que aplegava els partits polítics clandestins, amb la finalitat d’impulsar un gran acte públic de mobilització popular de solidaritat amb el moviment obrer i les famílies dels presos polítics. El documental «Poetes», d'Ona Balló i Carles Torres, es retroba, des d’una mirada íntima, amb alguns dels organitzadors i participants del recital de 1970. Avui el film clàssic de Pere Portabella és l’únic testimoni visual de l’esdeveniment... [+ informació]

El francès Ludovic Morlot agafarà el relleu de la direcció de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a partir del setembre del 2022 per quatre anys

Ludovic Morlot ha estat nomenat nou director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. S'hi incorporarà el 2022 per quatre anys. L’ímpetu, l’elegància i la intensitat de Ludovic Morlot sobre l’escenari li han valgut l’estima d’espectadors i orquestres d’arreu, des de la Filharmònica de Berlín fins a l’Orquestra Simfònica de Boston. Ludovic Morlot és actualment director emèrit de l’Orquestra Simfònica de Seattle. A més, des de 2019, és artista associat de l’Orquestra Filharmònica de la BBC. Ludovic Morlot (Lió, França, 1973) ha dirigit orquestres prestigioses d’arreu del món, com la... [+ informació]

El contratenor Xavier Sabata estrena al Gran Teatre del Liceu l'espectacle «Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís» on fa una revisió escènica de l'obra de principi de segle XX d'Arnold Schönberg

«Pierrot Lunaire», obra d'Arnold Schönberg escrita el 1912 a partir dels poemes simbolistes traduïts a l’alemany d’Albert Giraud, es considera una obra de referència del període atonal del compositor. Habitualment és cantada per una veu femenina, tot i que el personatge central (Pierrot) és masculí. El Gran Teatre del Liceu fa un pas innovador i aposta pel contratenor Xavier Sabata a interpretar la partitura. A partir d’una proposta escènica pensada també per ell mateix, l’espai i la il·luminació van a càrrec de la formació Cube.bz. L’espectacle «Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís», que s’instal·la al Foyer del Teatre del 16 al 19 de novembre, té com element destacat un escenari amb dues plataformes circulars concèntriques, on estan situats solista i els músics... [+ informació]

La companyia Comediants es planteja acabar la seva trajectòria de 50 anys dins el Grec 2022 i negocia amb l'Ajuntament de Canet de Mar cedir una part del Centre de Creació de La Vinya

Segons ha publicat El Punt Avui, la companyia Comediants pot arribar al final de la seva trajectòria el pròxim 2022, coincidint amb el Festival Grec on té previst estrenar el que seria el seu últim espectacle. Si la intenció es compleix, Comediants seria una altra de les grans companyies del teatre independent català que abaixaria la persiana, després que ho hagin fet Tricicle, Dagoll Dagom —tot i que aquestes dues continuen produint—, La Fura dels Baus —que té escampats els seus integrants en diferents projectes— i La Cubana, la més resistent i amb una exposició antològica de 40 anys a Sitges, que té a punt de reestrenar ara ja a Barcelona i al Teatre Coliseum el seu espectacle «Adéu Arturo». Pel que fa a Comediants... [+ informació]

La Torre Agbar rebatejada com a Torre Glòries preveu obrir al públic el seu mirador la primavera del 2022 i encetar una etapa d'aquest espai com a centre cultural interdisciplinari

L'anomenada popularment Torre Agbar projectada per Jean Nouvel —rebatejada ara com a Torre Glòries— obrirà al públic el seu mirador a partir de la primavera del 2022. Des d’aquest mirador es podrà veure la ciutat de Barcelona amb una perspectiva de 360º des de 120 metres d’alçada, però és previst que també actuï com a espai cultural multidisciplinari, combinant art, tecnologia, divulgació científica i ecologia. Merlin Properties Socimi, S.A., actual propietària de la Torre Agbar o Glòries... [+ informació]

Google News tornarà a principis del 2022 després de set anys de silenci digital un cop modificada la llei de propietat intel·lectual del govern espanyol

Ha començat el compte enrere perquè Google News torni a ser accessible després de set anys de silenci. La modificació de la llei de propietat intel·lectual per part del govern espanyol ha donat llum verda a la recuperació d’aquest servei. Segons ha anunciat Google, la tornada del servei de notícies es preveu per a principis del 2022. El retorn de Google News amplia una mica més el ventall de serveis de l’empresa tecnològica i suposarà la recuperació d’una eina que, segons Google, és essencial per combatre la desinformació, gràcies als enllaços a notícies i les informacions actualitzades de fonts acreditades que ofereix als lectors. Per als mitjans, aquest servei també és una oportunitat, segons Google... [+ informació]

El trasllat de l'administració de l'ICUB a la nova seu de l'antiga Editorial Gustavo Gili permetrà ampliar el Centre de la Imatge de la Virreina i ocupar l'antiga Escola Massana per la Biblioteca Municipal Sant Pau - Santa Creu

En pocs mesos, un cop enllestit el projecte, aquest trasllat es podria materialitzar sense gaires dificultats pel bon estat del nou edific. Serà el primer canvi des de la fundació de l'ICUB de tot el personal administratiu que ara ocupa diverses dependències del Palau de la Virreina. L'antiga seu de l'Editorial Gustau Gili no acollirà només l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB) sinó que també s'hi traslladarà l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), que actualment és a la plaça d'Espanya. En aquest cas, l'espai alliberat se cedirà a l'Escola Francesc Macià, veïna paret per paret. Una bona part de l'antiga editorial Gustau Gili es dedicarà a oficines i es mantindrà un altre espai obert per a diferents propostes culturals, per exemple, conferències o les habituals rodes de premsa de cultura de l'Ajuntament. Amb l'ampliació de tot el Palau de la Virreina, és probable que s'hi traspassin les exposicions que fa l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que actualment és en una segons planta del convent de Sant Agustí, poc visitat si no és per experts o consultadors del seu fons. Un últim projecte és destinar les plantes d'oficines que estan damunt l'antiga Casa Beethoven... [+ informació]

La Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 es dedica a la música en català d'arreu dels Països Catalana

El tema que es proposa treballar en la Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 és la música en català. I, com ja és habitual, també es proposa traduir articles a altres llengües. La participació de tots els Països Catalans (l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d'Aragó, les Illes Balears i el País Valencià) garanteix aportacions des de tot el domini lingüístic. I, en conseqüència, tota la varietat geogràfica de la llengua hi té la seva representació. La Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 és una activitat organitzada anualment per Amical Wikimedia i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2013, a la qual es van sumar tots els territoris de parla catalana l'any 2020... [+ informació]

El Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona celebra amb una exposició l'Any Manén en el cinquantè aniversari de la mort del violinista i compositor reconegut internacionalment

El Museu de la Música, en la línia del seu compromís de difusió del patrimoni musical català, se suma a la celebració de l’Any Manén en el 50è aniversari de la mort del violinista i compositor. Per això acull, en col·laboració amb l’Associació Joan Manén, una mostra commemorativa que vol apropar la figura del violinista i compositor: un dels artistes catalans més reconeguts i amb major repercussió internacional del segle passat. Joan Manén (Barcelona, 1883 - 1971) va ser un músic fet a si mateix, de fort individualisme i gran intuïció, que des de ben petit es va sentir predestinat a ocupar un lloc important en el món musical. Manén va viure, en molts aspectes, una vida de novel·la, marcada pel seu talent... [+ informació]

Torna Georges Simenon amb una coedició en espanyol que han acordat les editorials Acantilado (Quaderns Crema) i Anagrama però que no contempla la versió catalana

Georges Simenon (Lieja, Bèlgica, 1903 - Lausana, Suïssa, 1989) és un dels autors més venuts de la història de la literatura, amb més de 550 milions d'exemplars. Últimament, però, les aventures del comissari Maigret no interessen tant els lectors de noves generacions. Per això, els segells Acantilado (Quaderns Crema) i Anagrama han acordat preparar noves traduccions de l'extensa obra de Simenon, que a més del centenar de novel·les amb diversos pseudònims, en va publicar més de 200 amb el seu nom, llibres de relats i una vintena de títols autobiogràfics. Les editores d'Acantilado i Anagrama consideren que Simenon es pot rellegir no només com a autor de novel·la negra sinó també per la seva precisió literària i els perfils psicològics complexos que retrata... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2021 amb 23.556.796 visitants que han fet 50.586.185 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.556.796 visitants i 50.586.185 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

El teatre del “jo” o l'obra d'Helena Tornero que reflexiona al Teatre Nacional de Catalunya sobre la identitat amb cinc joves fills d'immigrants

L'endemà de la mateixa nit d'aquesta funció es fa públic un incident racista a les portes d'una discoteca de Badalona, la popular Titus Carpa. Sembla que els porters, a més de demanar el passaport que justifiqui la vacunació contra el coronavirus, es van negar a deixar entrar una noia de 18 anys pel color de la seva pell i que, a més, li van dir: «Amb dos dits menys de color, passaries». L'incident, denunciat a les xarxes pel pare de la noia, originària de Madagascar i negra, ha aixecat una vegada més la denúncia de racista que hi ha implícita en el substrat de qualsevol societat per molt oberta, acollidora i democràtica que es digui que és. La gerència de la discoteca, hores després del rebombori, ha negat els fets. Ha sortit a defensar els seus treballadors... [+ informació]