Passar el dol amb “mariachis”

Potser sí que el cànon obliga a dir que «Tot el que passarà a partir d'ara» és un “monòleg” teatral, però cal advertir que aquesta última creació del dramaturg Joan Yago (Barcelona, 1987), aquesta vegada sense la companyia La Calòrica de la qual és fundador, és en realitat un relat curt d'excel·lent contingut literari que s'ha adaptat al teatre, per si algú encara dubta del dilema que a vegades es planteja entre la simbiosi de teatre i literatura. Si l'adaptació a més —ja sé que probablement l'autor no n'ha estat conscient que escrivia un relat literari—, aconsegueix que un espectacle en solitari de 90 minuts —que de fet sobrepassa el temps prudencial d'un “monòleg”— mantingui els espectadors amb l'ai al cor tota l'estona, la conjunció entre les dues disciplines dóna un resultat d'èxit que en aquesta ocasió cal atribuir... [+ informació]

Es crea l'Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona que oferirà formació reglada per al curs 2023-2024 amb la col3laboració dels principals teatres i auditoris musicals del país

La creació de l’Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona respon a una necessitat dins del sector d’un centre específic i especialitzat d’oferta reglada per continuar, així, l’aposta per la singularització dels centres d’ensenyaments postobligatoris per àmbits professionals. El nou centre integrarà tots els ensenyaments professionals de les diferents disciplines que inclouen les arts escèniques com ara la il·luminació, el so, l’ús de la maquinària d’escenari, la imatge per a l’escena, la realització, la producció i la regidoria d’escena, així com un cicle mitjà i els batxillerats que puguin crear itineraris dins de l’àmbit. La iniciativa del nou Institut de Tècniques Audiovisuals i de l'Espectacle de Barcelona serà gestionada pel Consorci d'Educació de Barcelona amb el finançament al 50% del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. Hi col·laboraran, entre altres espais... [+ informació]

La Casa Padellàs de Barcelona es reobre després d'un any tancat per obres amb una nova línia com a Casa de la Història de Barcelona

La Casa Padellàs és un palau del segle XVI que el 1930 va ser traslladat des del carrer dels Mercaders com a part dels plans per a formar un barri gòtic. Reconvertit en Casa de la Història de Barcelona, és un espai museístic experimental, un projecte amb molts formats que aborda Barcelona des de la història urbana i el patrimoni en un entorn de recerca i d’activitats participatives en diferents àmbits del MUHBA: (1). Àgora BCN com a punt de confluència ciutadana i Museu escola, que difumina la barrera entre educació i cultura; el quilòmetre zero, al Pati del Rellotge dels Flamencs, per visitar Barcelona d’una altra manera: el planetari de ciutats Europa inter urbes... [+ informació]

L'espectacle «Un concert a la Casa Blanca» recrea la trobada entre el músic Pau Casals i el president John Fitzgerald Kennedy l'any 1961 i es podrà veure en 34 auditoris dels ateneus catalans

Mingo Ràfols (Pau Casals), Roc Esquius (John Fitzgerad Kennedy) i l'actriu Mercè Pons, que fa diversos dels papers que en envolten els dos personatges, protagonitzen l'obra «Un concert a la Casa Blanca» del dramaturg Jordi Roige, dirigida per Llorenç Rafecas. L'espectacle ha començat una gira al Teatre Àngel Guimera del Vendrell i es veurà en 34 auditoris en una producció de la Federació d'Ateneus de Catalunya. Es preveu també que, quan acabi aquesta gira, faci una breu temporada al Teatre Gaudí Barcelona. En plena Guerra Freda, la trobada a la Casa Blanca amb el president Kennedy —dos anys abans que fos assassinat a Dallas— havia de durar uns deu minuts... [+ informació]

La veterana actriu egípcia Samiha Ayoub i el reconegut actor català Ivan Benet firmen els respectius Manifestos del Dia Mundial del Teatre 2023 que difon l'International Theatre Institute i l'Associació d'Actor i Directors Professionals de Catalunya

L'actriu egípcia Samiha Ayoub (Shobra, El Caire, Egipte, 1932) és l'encarregada de difondre el Missatge de l'Internacional Theatre Institute en el Dia Internacional del Teatre 2023 (dilluns, 27 març). I l'actor català Ivan Benet (Vic, Osona, 1976) és l'autor del Manifest de l'Associació Actors i Drectors Professionals de Catalunya (AADPC) per commemorar el Dia Mundial del Teatre. L'actriu Samiha Youb diu en el seu Maninfest»... [+ informació]

La Passió d'Olesa de Montserrat fa servir l’humor com a eina per acostar-se a un públic més ampli i divers

La Passió torna a representar-se amb un nou espectacle consolidat. El 2022 es va produir una gran transformació del concepte de la representació: en l’escenari amb la boca més gran de tota Europa i en un teatre construït expressament per l’ocasió l’any 1987, que té prop de 1.500 localitats. A Olesa de Montserrat, la Passió s’entén com una obra que explica, més enllà de l’epopeia religiosa: un conflicte entre els poders fàctics i els polítics de l’època, un thriller per on passen: Jesús, Maria, Magdalena, Judes i Ponç Pilat. L’equip artístic ha posat molt d’esforç en fer una representació vàlida per espectadors d’avui dia, àgil, que només dura una ica més de dues hores, molt menys que les Passions tradicionals. L’aspecte religiós, que hi és present, no és l’únic punt de vista amb que... [+ informació]

Jaume Plensa ja té a punt l'exposició «Poesia del silenci» que distribueix una sèrie d'escultures per tota La Pedrera de la Fundació Catalunya

L'exposició es podrà veure fins al 23 de juliol i segons l'autor Jaume Plensa és el seu homenatge a Antoni Gaudí. Jaume Plensa explica que després de ser molt de temps fora de Barcelona, d'on és fill, ara s'ha retrobat amb la ciutat i li sembla molt significatiu que sigui en un dels edificis emblemàtics de l'obra gaudiniana. L'exposició «Jaume Plensa. Poesia del silenci» ocuparà en aquesta ocasió tot l'edifici des de la mateixa sala convencional fins a altres espais com per exemple el terrat. La primera part del muntatge consta de vuit peces de gran format que dialoguen amb l'edifici de Gaudí, dues al terrat, tres a les golfes, dues als dos patis i una al carrer, davant de l'entrada principal de La Pedrera. Aquestes grans peces formen part de l'exposició que té un ampli recorregut a la sala d'exposicions. «Jaume Plensa. Poesia del silenci» és una de les grana retrospectives... [+ informació]

Aixeca't i camina... si la filla de Déu vol!

La fe mou muntanyes, ja ho diuen. Com la fe que encamina la vida d'una de les tres dones protagonistes de «Les maleïdes», una tragicomèdia que evoluciona progressivament cap a comèdia esbojarrada, autoria de l'actor, director i dramaturg illenc Sergio Baos (Palma, Illes, 1976) que els Premis Octubre van guardonar en la seva versió textual. He dit “comèdia esbojarrada” per començar advertint sense embuts els espectadors. També caldria dir que el muntatge —amb música original de Sara Mingolla, bravo!— beu de les fonts del cinema d'acció. Però jo aniria encara més enllà —o més ençà, depèn— perquè s'hi veu una estructura i un guió de fons que sembla que estiguin fets a mida per convertir-se en una novel·la gràfica o en un còmic en vinyetes del gènere negre... [+ informació]

Els XXV Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona guardonen amb honorífics el traductor Joan Sellent, la sala Trono i el Col·lectiu Artístic i Coumnitari de l'Antic Teatre

L’actor Jordi Vidal és l'encarregat d'obrir la gala amb una actuació musical amb un homenatge a Guillermina Motta basat en el seu espectacle «Guillermotta» sobre la cantant. Jordi Vidal va ser guardonat l'any passat amb el premi d'actor de musical. La Sala Trono, pels seus 20 anys, Joan Sellent, per la seva trajectòria en traducció teatral, i el Projecte artístic comunitari de l’Antic Teatre rebran els guardons de Sala, Gonzalo Pérez d’Olaguer i Maria José Ragué respectivament. En dansa es liuraran dues mencions especials al Danseu Festival de la Conca de Barberà i Enemigos Íntimos Festival d'Arts Escèniques i Improvisació. El 12 d’abril es presentarà el tercer curt de la col·lecció Maria José Ragué dedicat a les guanyadores de l’edició 2021 Q-Ars Teatre. La gala dels XXV Premis de la Crítica d'Arts Escèniques de BCN té lloc el 3 d'abril al Teatre Romea, organitzada per l'Associació Recomana... [+ informació]

Un col·lectiu d'entitats s'organitza com a plataforma per trobar solucions en la caiguda del posicionament del català en els cercadors d'Internet

L'Aliança per a la Presència Digital del Català i les entitats impulsores Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundaciócat, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC han elaborat un primer diagnòstic per trobar solucions a la caiguda en el posicionament del català en els cercadors d’Internet. El col·lectiu ha apostat per un treball conjunt intensiu amb les entitats de la societat civil que treballen per promoure el català en l’entorn digital. El passat febrer va tenir lloc una reunió en què es van establir els termes de la col·laboració entre el Govern català i diverses entitats, que s’han constituït en l’«Aliança per a la Presència Digital del Català». Aquest organisme treballa en l'elaboració... [+ informació]

Les impertinències de la Capmany

Que la Campany —com li deien la gent del seu temps— se la sabia llarga és un fet. La seva sornegueria i loquacitat verbal la va qualificar com una de les oradores més brillants de mitjan segle passat. No calia que hi hagués un gran tema per estripar. Ella en tenia prou amb la seva capacitat expositiva per enganxar l'auditori. Era la Capmany que, a banda de la seva activitat cívica i política i del seu activisme antifranquista i feminista, posava el seu saber al servei del que feia més falta: si calia fer novel·la, feia novel·la («El cel no és transparent» i «Un lloc entre els morts», les dues Premi Sant Jordi entre una vintena de títols); si calia fer literatura per a joves, feia literatura per a joves («El malefici de la reina d'Hongria», entre mitja dotzena més de títols), si calia fer conte curt, feia conte curt («Coses i noses», entre mitja dotzena de títols més); si calia fer teatre, feia teatre (unes set obres entre sainets, cabaret o història, com «Vent de garbí i una mica de por») a més de fundar amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb una seu emblemàtica a la cúpula del Coliseum... [+ informació]

El Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut inclou en el missatge oficial el de dues nenes ucraïneses i una d'iraniana en reconeixement de la situació que viuen els seus països

Comença la setmana dedicada a les arts escèniques amb la celebració del Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut (20M), el Dia Internacional de Teatre de Titelles (21M) i el Dia Internacional del Teatre (27M). Cadascuna d'aquestes celebracions té el seu missatge oficial que en el cas del Teatre Familiar ha escrit Sue Giles, presidenta de L'International Association of Theatre for Children and Young People (Assitej) i que es pot llegir íntegre aquí, a més de tres escrits de dues nenes ucraïnes i una nena iraniana que en la seva vida normal assistien a escoles de teatre, preparaven i actuaven en representacions teatrals als seus països. En els tres casos, les tres nenes representen la multitud d'infants d'arreu del món que per circumstàncies polítiques, bèl·liques o de pobresa social es troben sense poder gaudir del teatre com una font de riquesa... [+ informació]

L'altra cara de “Bicicleta Cullera Poma”

Que Mercè Martínez és una de les actrius i cantants que més garanteixen la fortalesa del musical català ho sap tothom i és profecia. Que últimament ha excel·lit en espectacles musicals de mitjà format com «T'estimo si he begut», «Forever Young» o «Golfus de Roma», també. Per això s'agraeix que hagi acceptat ara fer una interpretació “sabàtica” de petit format a la sala El Maldà en una estrena de musical d'autoria cent per cent catalana amb un paper no gens senzill (una doctora en neurologia i dues cares anomenada Eva Prados) que la continua mantenint en el seu bon nivell polifacètic i que li dóna de nou l'oportunitat de mostrar a flor de pell dels espectadors tant la seva capacitat escènica, com la seva vis humorística quan cal, ni que sigui dins d'un drama personal, així com la qualitat vocal en les seves interpretacions... [+ informació]

Les escolanetes de TV3

La televisió catalana es va encaparrar a reprendre el programa «Zona Franca» després d'un mes de la destitució d'un col·laborador per una icona jeroglífica relacionada amb l'esvàstica nazi. La posterior dimissió del presentador Joel Diaz i d'algun guionista més va deixar el programa a la corda fluixa durant un mes. Després de diverses propostes i negatives de candidats a substituts o substitutes a ocupar el lloc de Joel Diaz —sempre hi ha qui té encara un pols de dignitat i solidaritat—, la casa va convèncer la periodista d'esports Danae Boronat, una fitxa recent de TV3 destinada a remarcar els èxits del futbol femení. El programa ja porta prou rodatge ara per saber que la reposició del «Zona Franca», tal com es va crear no només ha estat forçada sinó que ha generat una nova «Zona Franca» que només té... [+ informació]

Els antics cinemes Texas reobriran a la tardor amb la incorporació de dues sales per a cinema en català i un nou teatre dedicat a la dramatúrgia contemporània comercial de qualitat

Després de la iniciativa que va començar el cineasta Ventura Pons i del tancament posterior arran de la crisi del coronavirus i també per problemes econòmics, els antics Cinemes Texas de Gràcia es convertiran en l'Espai Texas, un espai cultural que mantindrà dues sales de cinema i un nou teatre per a dues-centes localitats que es dedicarà a la dramatúrgia contemporània principalment en una línia comercial de qualitat. L’Espai Texas vol mantenir l'activitat cinematogràfica original amb les dues sales de cinema doblat o subtitulat en català i a preus populars, amb pel·lícules d’estrena i reestrena, clàssics o metratges per a públic familiar. Es vol obrir també al teatre gràcies a nou espai escènic, de 200 localitats, que aposti per la creació i la dramatúrgia catalana contemporània, i per donar més vida als èxits de proximitat. La propietat actual dels Texas és l'entitat Òmnium Cultural, però l'Espai Texas neix de la mà de diverses persones i organismes relacionats amb el cinema i el teatre com... [+ informació]

Es reposa la comèdia «Una teràpia integral» de Marc Angelet i Cristina Clemente ara al Teatre Goya amb un canvi de part del repartiment

«Fer un pa com unes hòsties». La comèdia «Una teràpia integral manté en el repartiment Abel Folk i Roger Coma, però ha substituït Àngels Gonyalons —que es troba en aquests moment amb «L'alegria que passa» al Teatre Poliorama— per Llum Barrera i Mercè Ros per Laura Porta. La comèdia es va estrenar el 2022 a La Villarroel i va ser un dels èxits de la temporada. Crítica: «Qui podia imaginar que darrere dels ingredients ancestrals de la farina, l'aigua i la sal, el llevat fresc i la massa mare, s'hi pogués amassar, deixar-ho reposar i enfornar... no pas, no, el pa cruixent i saborós de tota la vida sinó, al revés, tota una vida que acaba fent, com popularment es diu, i m'excuso per la redundància panarra, un pa com unes hòsties. Els quatre intèrprets d'«Una teràpia integral», una comèdia que no arriba a tragèdia però que s'hi acosta, es posen en la pell i el davantal d'un obrador de forner. El tal forner és en Toni Roca, un manetes del pa que fa cursets selectius amb cua d'espera i que tria els seus alumnes amb la precisió d'un artesà i la finesa investigadora sobre la personalitat de cadascú com si fos un luthier en psicologia... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu estrena l'òpera de nova creació «Alexina B.» basada en la història de la persona intersexe Adélaïde Herculine Barbin nascuda el 1838 a França

L'estrena absoluta és obra de Raquel García-Tomàs i està dirigida per Marta Pazos amb el llibret d'Irène Gayraud. El testimoni d'Alexina B., tal com se l'anomena, és commovedor i suggerent per a l’univers sonor de Raquel García-Tomás, compisitor que va obtenir el Premi Nacional de Música el 2020. Amb llibret d’Irène Gayraud, la proposta escènica de Marta Pazos repeteix la que la directora ja va fer amb l'anterior òpera de García-Tomàs, «Je suis narcissiste». En aquesta estrena absoluta, la mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis interpreta el personatge principal de l’obra, Alexina B... [+ informació]

La sala La Paloma de Barcelona anuncia per enèsima vegada que reobrirà difinitivament per Sant Jordi per recuperar la música en directe amb un concert de Mishima

El concert celebrarà la revetlla de Sant Jordi amb el nom de «La nit de les roses». La sala de ball La Paloma, ha anunciat per enèsima veada que recuperarà la música en directe, després de setze anys, amb un concert de Mishima el 21 d’abril. L’actuació del grup vol sumar una cita nova en el calendari de la banda. La revetlla de Sant Jordi de la sala La Paloma coincideix amb el primer aniversari del llançament del disc «L’aigua clara» (TRIS, 2022), l’últim àlbum d’estudi de Mishima. La veterana sala de ball de La Paloma, al nucli de Ciutat Vella de Barcelona, a banda de servir de plató per a alguns enregistraments des que va tancar per adequar-se a les normes d'insonoritat exigides pel veïnat... [+ informació]

L'enigmàtica “dona d'aigua” dels Encantats

El fet que la història del guionista i dramaturg David Plana (Manlleu, Osona, 1969) es presenti amb el títol d'«Els Encantats» pot crear una dualitat d'interpretació. ¿Espai físic o estat anímic? Ara ja sabem del cert, però, que es refereix a Els Encantats del Pirineu català, les dues gegantines muntanyes que vetllen l'Estany de Sant Maurici al Parc Nacional d'Aigüestortes, damunt d'Espot. No és que l'autor hagi volgut fer, com ha fet el dramaturg Jordi Galceran amb la Patagònia de FitzRoy, una cordada pirinenca sinó que el paratge muntanyenc i boscós pirinenc li va de primera per situar-hi els tres membres d'una família —pare amb els dos fills, germà i germana ja postadolescents i de vida lliure— que mantenen el mite del record del temps feliç arran d'una anada al Pirineu quan encara eren adolescents... [+ informació]

La plataforma gratuïta de recent creació que ha impulsat CaixaFòrum+ conté un miler de peces de vídeo i àudio sobre divulgació cultural i científica

Una ambiciosa plataforma en línia amb un catàleg de propostes culturals i de divulgació científica. És «CaixaForum+», el nou servei d'streaming que, sota el lema “La cultura que t’espera”, conté tant produccions originals de la Fundació La Caixa com de col·laboracions amb altres institucions culturals nacionals i internacions. La plataforma, amb subscripció de franc, es posa en marxa amb una oferta inicial de més de mil peces de vídeo i àudio. Els usuaris hi poden trobar sèries i pel·lícules documentals, pòdcasts, art digital, programes de divulgació, entrevistes, concerts, òperes i altres formats entorn de nou temàtiques: arts visuals i plàstiques, arts escèniques, música, literatura, pensament i història, cinema, arquitectura i disseny, ciències de la vida i ciències físiques. La plataforma està disponible... [+ informació]

El centenari de Victòria dels Àngels coincideix amb la cessió de la Casa Hurtado a la Fundació de la soprano per part de l'Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona cedeix la Casa Hurtado, de l'arquitecte Guillem Busquets, a la Fundació Victòria dels Ángels. L'acord coincideix amb la commemoració del centenari del naixement de la soprano barcelonina. La Casa Hurtado, situada a l'avinguda de Pedralbes, acollirà un centre de difusió musical, les obres del qual està previst que acabin el 2025. La Casa Hurtado, una torre modernista de 400 metres quadrats construïda el 1906, era una casa d'estiueig de la família d'Antoni Hurtado Estapé, un argenter que vivia al carrer Portaferrissa, al barri Gòtic, i que va ser cofundador de l'Orfeó Català i un dels impulsors del Palau de la Música. La torre, una de les primeres obres de Busquetes, fa anys que està desocupada i actualment és propietat de l'Ajuntament, tot i que una part de la finca és d'una comunitat de veïns. A l'expropiació d'aquesta part l'Ajuntament hi destinarà 300.000 euros... [+ informació]

La vida té un cost

Per parlar de la solitud, de la necessitat d'estima, del rebuig dels prejudicis o de l'estigma de ser diferent sovint no cal un gruixut tractat de psicologia o un assaig sobre les relacions humanes sinó que n'hi ha prou amb una obra teatral que grati en les qüestions més aspres per extreure'n el punt de dolçor que es pot trobar en el seu fons. Això és el que fa l'autora d'origen polonès establerta als EUA, Martyna Majok (Bytom, Polònia, 1985), amb una obra que, per la seva honestedat, pel seu risc i per la pàtina de refinada ironia que amaga, que fins i tot convida al somriure en les situacions més àrides, va ser distingida el 2018 amb el premi Pulitzer de teatre. Només quatre personatges... [+ informació]

Eixamplar els pulmons amb “burundanga”

El dramaturg Àngel Guimerà va haver d'estrenar «Terra Baixa», el 1896, a Madrid, al Teatro Español, dos anys abans que arribés al Teatre Romea de Barcelona, passant primer per Tortosa i Gràcia. Coses de la vida. Més de cent setze anys després, a Jordi Galceran li va passar una situació similar: va estrenar l'obra «Burundanga» a Madrid, al Teatre Maravillas, i la seva entrada a Barcelona es va produir via Sala Flyhard i Festival Temporada Alta. Finalment va aterrar a La Villarroel l'abril del 2012, fa més de vint anys, on els espectadors van fer el ple. Hi van treballar Roser Blanch, Carles Canut, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergi Matamala, sota la direcció de Jordi Casanovas. El Teatre de l'Eixample, no gaire lluny de La Villarroel, ha repescat ara aquesta obra de l'autor d'«El mètode Grönholm», «El crèdit» o la recent «FitzRoy». I així, l'obra «Burundanga» té una nova oportunitat per a una nova generació d'espectadors i per a aquells que la vulguin recordar amb un repartiment, esclar, totalment nou. A Jordi Galceran l'avala l'espaterrant èxit internacional d'«El mètode Grönholm», comèdia nascuda d'un T6 del TNC i que només alguns van (vam) veure de seguida que faria un llarg recorregut fora dels corrents institucionals... [+ informació]

Que entrin els clowns!

La companyia Dagoll Dagom tanca mig segle amb un gran espectacle musical que fa honor al Modernisme que va intentar establir Santiago Rusiñol. I ho fa amb aquella “alegria”, la que “passa” i potser no tornarà, però que haurà deixat una enorme empremta al llarg dels cinquanta anys d'història, sempre amb el vaixell de «Mar i cel» a punt a les drassanes per embarcar-se ni que sigui per última vegada horitzó enllà. «L'alegria que passa» és un espectacle musical cent per cent que captiva des del primer moment fins a la nota final. El ritme no té aturador. La banda sonora marca tots els passos, els anar i venir i els girs de guió que el text i la dramatúrgia col·lectiva han fet a partir de la peça breu de Santiago Rusiñol. Si en molts musicals, el discurs hi té un gruix considerable, aquí s'ha deixat la paraula al mínim imprescindible per fer que siguin les peces musicals, tant les corals com les interpretades en solitari, allò que mani la trama... [+ informació]

Els cantautors Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet agraeixen amb tres cançons la investidura de doctors honoris causa de la Universitat de Barcelona

El doctorat honoris causa és la màxima distinció que la Universitat de Barcelona concedeix a una persona en reconeixement dels seus mèrits i la seva trajectòria en l’àmbit acadèmic, científic o cultural, dels seus valors i de la seva especial vinculació amb la Universitat. No és la primera vegada que la Universiatt de Barcelona concedeix el doctorat honoris causa a una personalitat del món de la música: l’any 1979 el va rebre el compositor Frederic Mompou; el 1987, la soprano Victòria dels Àngels; el 2003, el director d’orquestra italià Ricardo Mutti; el 2006, el també director Jordi Savall, i l’any 2010, la soprano Montserrat Caballé. Els reconeixements a Joan Manuel Serrat i a Maria del Mar Bonet s'han concedit per «haver contribuït de manera decisiva, a través del grup musical Els Setze Jutges... [+ informació]

Madame Bovary c'est nous

Només cal recordar que un vicari francès va prohibir als seus feligresos que llegissin «Madame Bovary» quan l'autor Gustave Flaubert la va publicar primer, el 1856, a La Revue de Paris i després, el 1857, quan ja havia estat acusat d'obscè, en suport llibre... Des d'aleshores, a més de les múltiples reedicions, se n'han fet almenys vuit versions cinematogràfiques des dels anys trenta del segle passat fins ara i una minisèrie televisiva. No és estrany que no només fos Gustave Flaubert qui digués allò de «Madame Bovary c'est moi» sinó que, per la seva popularitat, es podria arribar a dir: «Madame Bovary c'est nous». La història d'adulteri situada en una localitat mitjana fora de París va ser escrita per Gustave Flaubert (Rouen, França, 1821 - Croisset, Canteleu, França, 1880) a partir de la imatge que l'autor tenia d'un alumne del seu pare, un metge de poble la dona del qual li era infidel i que va acabar suïcidant-se amb verí... [+ informació]

D'aquí a cent anys tots gremlins

La companyia Atresbandes, resident aquesta temporada del Teatre Lliure, va experimentar l'any passat una versió sonora radiofònica de «La guerra dels mons», basada en l'obra d'H.G.Wells escrita el 1898. L'any 1938, un any abans de la Segona Guerra Mundial, el guionista, actor, director i radiofonista Orson Welles, va portar a les ones hertzianes un guió sobre una presumpta invasió extraterrestre que va provocar un fort impacte de credibilitat entre els oients dels Estats Units, segurament que més del que el mateix Welles es podia imaginar. Una premonició de les “fake news” actuals, però amb talent i obrint camins sobre el poder de la ficció. La companyia Atresbandes no pretén, em sembla, que ningú surti esverat i corrent per cames de l'Espai Lliure de Montjuïc, on ara ha recuperat la versió sonora en clau presencial, però amb l'atractiu que mostra els secrets de cadascun dels sons, de cada efecte de so, de cada artilugi que utilitza per aconseguir la sensació immersiva inspirada en els diferents 27 capítols de la novel·la d'H. G. Wells... [+ informació]

Dos pescadors al soterrani

“A la guitarra elèctrica, Jorge Cabrera! A la guitarra acústica, Ignasi Guasch! A la veu i acompanyament de cors, Annabel Castan! A la percussió sobre bafle, Pep Ferrer!” Bé, no és un concert, però poc hi falta! Sobretot perquè les peces originals de l'obra «Kiss me love» tenen autoria catalana del compositor, actor i director Ferran González ni que s'emmirallin en els millors temps del rock (allò de “Buona nit Barçalooonaa!” que tant agrada cridar al Boss) i que el títol del muntatge porti a la memòria la mítica parella de John Lennon i Yoko Ono i la seva «Kiss kiss kiss». La companyia Les Antonietes s'ha afegit a l'airada que corre aquesta temporada pels teatres sobre posar de manifest les situacions de vulnerabilitat o dependència com «Boja», sobre les malalties mentals, al Teatre Eòlia; «Cost de vida», sobre la tetraplègia i la invalidesa, a La Villarroel; «El peix daurat», sobre la depressió, a la sala Atrium; «Els encantats», sobre la família trencada, a la sala Beckett; i també aquesta «Kiss me love», al Teatre Akadèmia... [+ informació]

La maldat no té fronteres

S'està veient aquests dies una sèrie basada en fets reals sobre un parlamentari del Regne Unit, John Stonehouse, que abans de l'etapa de Margaret Thatcher es va involucrar en un afer tèrbol d'espionatge sisplau per força lligat per un xantatge del règim de la Txecoslovàquia en plena Guerra Freda, molt abans de la caiguda del Mur. Stonehouse, ofegat pels deutes i per la descoberta a la premsa del seu cas, amb adulteri inclòs amb imatges reveladores, decideix adoptar una personalitat diferent d'un ciutadà difunt i simular la seva desaparició com a Stonehouse fugint a Austràlia... [+ informació]

De Roald Dahl al Pinotxo

De Roald Dahl, últimament, n'ha parlat el Tal, el Tal Altre, la tieta Maria i fins i tot l'adroguer de la cantonada. El pobre home, si aixequés el cap, se sorprendria encara més del que es va sorprendre quan les criatures que anys enrere es dedicaven a robar pomes dels arbres del seu hort, en els ultims anys de la seva vida —Dahl va morir el 1990—, els brivalls ja no en feien ni cas, ni que les pomes caiguessin a terra de madures. I això que encara no havien arribat els mòbils! L'escriptor gal·lès, d'origen noruec per part de pare, empleat de jove de la petrolífera Shell, pilot de la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, on va patir algun accident al desert d'Egipte i viure algunes aventures bèl·liques, acusat d'antisemita, titllat d'espia i, recentment, també de maltractador conjugal... [+ informació]

«The producers» de Mel Brooks serà el nou musical de gran format de Nostromo Live que dirigirà de nou Àngel Llàcer, Manu Guix i Miryam Benedited al Teatre Tivoli la temporada 2023-2024 en la línia dels èxits de «La tienda de los horrores», «La jaula de las locas» i «Cantando bajo la lluvia»

Des que Nostromo Live ha obert una nova línia de producció de musicals a Catalunya en espanyol, sisplau per força, diuen, per raons econòmiques, la companyia està rematant «La jaula de las locas» al Teatre Tívoli, que ha estat cinc anys de gira espanyola, després d'altres èxits com «La tienda de los horrores» i «Cantando bajo la lluvia». Des que Nostromo Live ha començat aquesta aventura musical han reunit en conjunt més d'1 milió d'espectadors. El pròxim musical, que s'estrenarà el setembre del 2023 al mateix Teatre Tívoli, serà un dels més premiats internacionalment, «The producers», de Mel Brooks, que no només ha passat pels escenaris sinó també pel cinema. La direcció tripartira serà, com en anteriors ocasions, d'Àngel Llàcer, Manu Guix i Miryam Benedited, que comptaran amb codireccions com la d'Enric Cambray i Gerard Alonso. La companyia ha convocat els càstings per al mes de març per formar un repartiment de més de vint cantants, intèrprets i ballarins, i els músics en directe. «The producer» és una comèdia en la qual un productor de Broadway arruïnat, Max Bialystock, i un comptable, Leo Bloom, es volen fer rics fraudulentament produint el fracàs més sonat de la història del teatre musical i fugint amb els diners dels productors... [+ informació]