L'actriu Concha Velasco interpreta la relació que estableix al llarg de la seva vida una mare de classe benestant després d'un matrimoni no gaire encertat amb el seu fill amb síndrome de Down

L'obra de l'autor Herbert Morote (Pimentel, Perú, 1935) té un caràcter marcadament social, de sensibilització sobre fets tan delicats com la síndrome de Down o l'eutanàsia. No és el mateix posar en escena actors que caracteritzen personatges amb síndrome de Down que posar-hi directament "actors Down" —com els anomena la mateixa protagonista de l'obra, l'actriu Concha Velasco, en una intervenció ja fora de guió, després dels aplaudiments... [+ informació]

Una obra de Jumon Erra al Teatre Tantarantana reflecteix la fragilitat dels personatges que fugen dels seus fracassos personals per embolcallar-se en la neteja de consciència que representa treballar per al bé comú

El muntatge és de caire tenebrós perquè cal advertir els espectadors que tant el plantejament com el nus i el desenllaç no li permeten una sortida gaire optimista. En un espai tancat, lluny de la civilització, davant la immensitat del bosc, controlat per la Unió, amb una cap de guàrdia que posa les normes, les limitacions personals dels voluntaris són extremes —sembla en alguns casos que siguin fins i tot les que exigeixen en segons quins programes de risc televisius que posen a prova la capacitat dels que s'hi presten— i això fa que esclati el conflicte de relació. Un home i una dona, amb històries diferents del passat que s'aniran sabent en escenes en flaixbac de l'obra «La distància entre el llamp i el tro», busquen la seva redempció sota l'autoengany del voluntariat. No plou. I el foc del bosc és un perill constant... [+ informació]

Un concert sobre el cinema de terror i la música uneix l’Orquestra Simfònica del Vallès amb la pel·lícula «Psicosi» d’Alfred Hitchcock a l’Auditori Fòrum de Barcelona

Sota el nom de Simfònica Film Live hi ha el projecte en comú que ha unit a l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i Reel Solutions per crear un concert únic: la projecció en pantalla gegant de «Psicosi», d'Alfred Hitchcock, amb la banda sonora original de Bernard Herrmann interpretada en directe per una formació de cinquanta músics de corda de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Aquest projecte multidisciplinar basat en la passió pel cinema i per la música de cinema, respon... [+ informació]

La companyia Els Pirates Teatre manlleven l'estil de l'autor Pere Calders amb peces breus i amb un toc de realisme màgic i de murrieria i de sorpresa final en el seu espectacle «Balneari Maldà»

L'espectacle s'ha programat només en funcions de dilluns, potser perquè en el pot petit hi ha la bona confitura. Però la seva consistència el fa recomanable perquè ocupi, en un altre moment, un calendari de temporada estable. El projecte consta de tres parts: 'La identitat' (la que ara s'ha estrenat), 'L'educació' i 'El poder'. Cada part es representarà durant un trimestre, amb repartiments diferents, i el guió l'han elaborat a sis mans, Adrià Aubert, Xavi Morató i Anna Maria Ricart. La companyia Els Pirates Teatre parla d'haver-se inspirat en la línia de la sèrie anglesa de televisió, 'Monty Python’s Flying Circus', creada pels Monty Python, que es va emetre entre el 1969 i el 1974 i que tenia una estructura de gags, peces breus, humor i absurd, amb punxades de crítica social... [+ informació]

La prostitució al segle XIX centra l'interès dels visitants a l'exposició «Splendeurs et misères. Images de la prostitution, 1850-1910» al Musée d’Orsay de París

Al segle XIX va ser quan la prostitució com a negoci va proliferar i va ocupar l'espai públic. L'exposició recorre tots els àmbits de la prostitució: des d'escenes diürnes al carrer on hi ha un intercanvi de paraules fins a escenes molt explícites. Hi ha escenes refinades i també un retrat de la part més sòrdida de la prostitució. S'explica també el negoci portes endins: a les 'Maison Clos' del segle passat les prostitutes havien de registrar-se i també havien de passar obligatòriament uns controls mèdics. Al segle XIX hi havia aproximadament 200 bordells legals... [+ informació]

L'espectacle «F.A.M.Y.L.I.A.» de The Mamzelles Teatre posa a La Seca Espai Brossa actors que ja s'afaiten en els papers de dones per estripar el paper de la dona i neutralitzar la idea de masculinitat i feminitat

Hi ha moltes maneres d'explicar una història familiar. Maneres convencionals i maneres simbòliques. El títol no enganya. El que enganya és el subtítol, que ve a ser com una mena d'epitafi en clau de declaració apocaliptica de principis. ¿Com és la família del segle XXI? ¿La societat actual és prou conscient de la diversitat de tipologies familiars que hi ha al seu voltant?... [+ informació]

Shakespeare s'adapta com un camaleó a la capacitat esbojarrada d'un musical revestit del Hollywood daurat al Teatre Nacional de Catalunya

Shakespeare és com un camaleó. S'adapta a tot i a qualsevol època. Fins i tot a la capacitat esbojarrada d'un espectacle musical-musical revestit del Hollywood daurat, entremig dels quaranta i cinquanta del segle passat, creat pel trident Àngel Llàcer, Manu Guix i Marc Artigau. I a Shakespeare, tot i aquest risc de caure en mans de tres creadors contemporanis, no li passa res malgrat haver de compartir parella de ball amb Cole Porter, amb qui ja s'havien trobat de fet al cinema, amb Kenneth Branagh ('Treballs d'amor perduts', 2000). Ben al contrari, Shakespeare aguanta l'embat i resisteix i en surt reforçat perquè guanya espectadors i no crea fronteres d'edat entre ells... [+ informació]

El Louvre i el Rijksmuseum estudien comprar plegats els dos retrats de Rembrandt valorats en 160 milions d'euros que pertanyen a la família Rothschild i representen un matrimoni de notables neerlandesos del segle XVII

En el cas que París i Amsterdam arribin a un acord, els retrats del matrimoni format per Marlen Soolmans i Oopjen Coppit, s'alternarien a les sales dels dos museus. Segons els responsables dels dos museus, seria una manera original d'aconseguir que es quedin a Europa. El preu és tan elevat que, d'acord amb el govern francès, el museu el Louvre no va considerar oportú activar els dispositius de reducció fiscal previstos a la legislació per a l'adquisició... [+ informació]

El MNAC fa un dels ingressos més importants amb un lot d'obres d'art gòtic i romànic procedent d'una col·lecció privada a canvi de pagaments de tributs

La Generalitat de Catalunya ha acceptat la donació d’una part de la col·lecció d’obres d’art del gòtic i el romànic del col·leccionista Antonio Gallardo Ballart, per tal que siguin exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El Govern també s’ha compromès a acceptar la resta de la col·lecció com a pagament de futurs impostos. L’administració catalana cedirà aquestes obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que amb aquesta incorporació al seu fons es confirma com un dels museus amb una de les millors col·leccions del món en art gòtic i romànic. Entre les 17 obres que s’incorporen a la col·lecció d’art medieval del museu hi ha... [+ informació]

Una comèdia que transcorre en una cel·la de presó transporta la imaginació a Hawai en un vis a vis de ficció al Teatre Gaudí Barcelona

Amb aquesta comèdia de més de trenta anys de José Luís Alonso de Santos (Valladolid, 1942), el director Miquel Murga tanca una trilogia versionada en català per ell mateix i considerada la més representativa de l'autor vallisoletà, format teatralment a Madrid. Abans hi ha hagut les versions de 'Pares y Nines (amb el títol 'T'estimo, però no tant)' i 'Bajarse al moro'. En aquesta ocasió, tot l'exotisme que pot fer endevinar el títol de 'Vis a vis a Hawaii' és simplement imaginació perquè Hawaii no és altra cosa sinó una de les sales d'una presó habilitades per a trobades mensuals d'alguns dels interns amb les seves parelles... [+ informació]

L'obsessió dels robatoris pel «Manneken Pis» de Brussel·les porta els experts en l'art belgues a investigar el misteri que envolta l'estàtua

L'escultura ha estat robada i recuperada diverses vegades al llarg de la història i per això la Vrije Universiteit Brussel (VUB), universitat de llengua neerlandesa establerta a Brussel·les ha decidit obrir una investigació i aclarir els misteris que l'envolten. El 1745 el Manneken Pis va ser robat per soldats anglesos i més endavant per militars francesos. El 1965 va ser l'última vegada que el van robar i un any més tard es va trobar partit en dues parts al canal de Brussel·les-Charleroi. Tot i que es van restaurar les dues peces i que des de l'any 2003 s'exposen al museu de la capital belga, els documents arxivats... [+ informació]

L'espectacle físic «Blam!» de la companyia danesa Kristján Ingimarsson està fet d'onomatopeies, de sons digitals, de moviment, malabarisme, contorsió, falsa lluita lliure i exercici de cos a tot gas a la Sala BARTS de BCN

No pot fallar res durant vuitanta minuts d'un ritme trepidant. Un clec!, un garranyec!, un patam!, un plof!, un bum!, un scrash!... L'espectacle físic 'Blam!' està fet d'onomatopeies, de sons digitals, de moviment, malabarisme, contorsió, falsa lluita lliure i exercici de cos a tot gas, a més d'una treballada il·luminació ambiental i una escenografia, inicialment enganyosament estàtica i una mica ofegadissa entre mòduls d'oficina, però finalment espectacular, canviant i bellugadissa com un pont elevat. Tots els elements de l'attrezzo de 'Blam!'... [+ informació]

El «dret a l'oblit» que Google es veu obligat a complir per la normativa europea s'alenteix després de les estadístiques de peticions publicades per error pel cercador

Fa un any, la justícia europea va reconèixer el dret a l'oblit a internet i Google va obrir un formulari perquè els usuaris demanessin la retirada d'enllaços del cercador. Fins ara, Google ha estat reticent a revelar informació sobre aquestes peticions, i només ha volgut difondre les xifres totals de sol·licituds. Però fa unes setmanes, el cercador va publicar per error estadístiques detallades per països i per categories dins del codi font de la seva web. Google ha rebut... [+ informació]

Dues obres de teatre en cartellera a l'Almeria Teatre i al Teatre Nacional de Catalunya recuperen la Memòria Històrica a través de les «dones oblidades» de la guerra civil

Per una banda, l’Almeria Teatre ha reposat per tercera temporada el seu espectacle «¡Ay, Carmela!», de José Sanchis Sinisterra, que interpreten Savina Figueres i Frank Capdet, sota la direcció de Víctor Álvaro [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. D’altra banda, la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha estrenat l’espectacle «Són només dones», de Carmen Domingo, amb l’actriu Míriam Iscla, la coreògrafa Sol Picó i la cantant Maika Makovski, dirigides per Carme Portaceli... [+ informació]

La Calòrica s'inventa una dotzena de personatges en una estructura teatral en píndoles que integren l'espectacle «Bluf» reposat a la Sala Beckett

Una dotzena de personatges. Una sèrie d'accions que s'entrecreuen. Estructura teatral en píndoles. Sensació de vinyetes. Són ingredients del còmic, de la novel·la gràfica, del curt i de l'animació. I són els ingredients d'aquest espectacle espaterrant i surrealista, però que, quan té atrapats els espectadors, sempre mira de tocar de nou de peus a terra amb una dosi de realisme brut... [+ crítica]

Una revista fotogràfica digital dedicada al veterà fotògraf Joan Colom mostra la vida del Barri Xino de Barcelona de la dècada dels anys seixanta

La Fundació Foto Colectania, entitat privada sense ànim de lucre que l’any vinent deixarà la seu actual, prop de la plaça Gal·la Placídia de BCN, per obrir un nou espai al Passeig Picasso, prop del Born, té en xarxa l’últim número de la revista «Impressions» dedicat a l’obra del fotògraf Joan Colom i Altemir (Barcelona, 1921), conegut sobretot per les seves fotografies del Barri Xino de Barcelona durant la dècada del anys seixanta. El 2012, Joan Colom va donar... [+ informació]

Una investigació periodística descobreix qui va ser el militar encarregat de donar el tret de gràcia en l'afusellament del president Lluís Companys

Coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, una investigació periodística feta per Jordi Finestres i publicada en l'assaig ‘Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys’, ha desvelat un personatge desconegut fins ara que va ser l'encarregat de comandar l'escamot militar que la matinada del 15 d'octubre del 1940 va afusellar el president al Fossar de Montjuïc. Es tracta d'un ciutadà de la població de Mont-roig del Camp (Baix Camp) —precisament la segona pàtria de Joan Miró—, un policia armat que va tenir la mala sort de ser el triat per les autoritats militars fraquistes per donar a Companys el cop de gràcia. Era el brigada de la Policia Armada, Benjamí Benet Blanch. «Acabo d’ordenar a un grup d’homes que afusellin el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Lluís Companys. I jo l’he rematat al terra. Que Déu tingui pietat... [+ informació]

La pel·lícula «Ebre, del bressol a la batalla» sobre la «Lleva del Biberó» ja està en fase de postrodatge per estrenar pròximament a TV3

La Batalla de l’Ebre, l’episodi més sagnant de la Guerra Civil, que entre el 25 de juliol i 16 de novembre del 1938 va provocar la mort de més de 20.000 persones, tindrà la seva pel·lícula de ficció quan aviat s'arribarà al 80è aniversari d'aquells fets bèl·lics. Entre les víctimes de la Batalla de l'Ebre hi havia molts nois d’entre 17 i 18 anys, components de l’anomenada «Lleva del Biberó», que el govern de la República va mobilitzar com a mesura desesperada per frenar l’avenç de l’exèrcit franquista cap a Catalunya. El telefilm, dirigit per Román Parrado, està produït per Televisió de Catalunya, Set Màgic Audiovisual i Enciende TV amb la col·laboració de Canal Sur. La trama del guió té com a protagonistes quatre joves... [+ informació]

El documental «El viatge de Companys» revisa en dos capítols la trajectòria del president de la Generalitat de Catalunya des de la seva joventut fins al judici sumaríssim i el seu afusellament a Montjuïc

El primer canal de TVC estrena el documental «El viatge de Companys», coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament el 15 d’octubre del 1940, pel règim franquista, de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya. En el primer capítol, el documental explica tres històries: «Els tres amics», que narra les peripècies del jove Companys, un estudiant de Dret que comença a mostrar el seu compromís amb la defensa dels més desfavorits. «Tot per la República!», explica la lluita de Companys per ampliar la base social del republicanisme, a través de... [+ informació]

Tres Shakespeare's en un en el muntatge «Amor & Shakespeare» que el Teatre Poliorama ha repescat de l'estrena fugaç d'estiu a l'amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

Això que diuen que hi ha espectacles ideals per fer a l'aire lliure és un tòpic d'estiu de quan qui més qui menys pensa en les vacances amb la camisa xopa de suor. I, si no, només cal recordar les xafogoses funcions que diu que va patir aquest muntatge a l'Amfiteatre de Montjuïc en ple juliol —cal plànyer els soferts intèrprets del Grec i les seves vestimentes i perruques clàssiques!— i comparar-les amb les aclimatades i còmodes representacions de la reposició del Teatre Poliorama d'aquesta tardor. La vegetació, la pedra viva i els estels —malgrat els avions del Prat— poden ser molt romàntics però, on brolli la paraula —i si és de Shakespeare encara més—, que es faci l'acústica... [+ informació]

Les analitiques de l'Alcorà més antic del món trobat al Regne Unit confirmen que el va escriure algú que va conèixer Mahoma

La Universitat anglesa de Birmingham va trobar aquest estiu uns fragments de l'Alcorà que podrien ser els més antics del món, de més de 1.300 anys d'antiguitat, per la qual cosa el seu autor va poder fins i tot haver sentit predicar el profeta Mahoma. Les peces portaven almenys cent anys arxivades en una col·lecció de llibres i documents del Pròxim Orient a la biblioteca de la universitat, sense que ningú s'adonés de la seva importància. Els fragments... [+ informació]

L'actor britànic Jeremy Irons substitueix l'actor John Malkovich per interpretar el rol d'Egmont en el concert previst el gener al Gran Teatre del Liceu

L’actor britànic Jeremy Irons interpretarà el paper d’Egmont en el concert previst per al pròxim 23 de gener del 2016 al Gran Teatre del Liceu. L'actor hi actuarà en substitució del també actor John Malkovich que, per motius professionals, ha hagut de cancel·lar la seva participació en l’obra. Aquest concert també es repetirà l'endemà, el 24 de gener, a l’Auditori d’Oviedo. «Beethoven i Irons», que així passa a titular-se el concert, és una proposta innovadora de... [+ informació]

Una vintena de natures mortes del Segle d’Or entren al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) en dipòsit durant cinc anys

Per primera vegada es pot veure des de divendres, fins al 28 de febrer, una mostra de 19 pintures procedents d’una col·lecció privada i que representen natures mortes de diversos pintors del segle XVII. Posteriorment, i durant cinc anys, les pintures s’incorporaran en la nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc que es farà el 2016. Cap d’aquestes pintures havia participat abans en una exposició. Aquestes obres enriqueixen d’una manera extraordinària la col·lecció de natures mortes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i completen llacunes, fent que guanyi en qualitat artística, en subgèneres, tipologies i en varietat d’autors, tot ajudant a completar una visió panoràmica de la pintura del Segle d’Or. L’exposició «Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or» presenta... [+ informació]

La casa Garriga Nogués de Barcelona reobre després de la fallida de la Fundació Godia com a seu de la Fundació Mapfre amb una exposició d’impressionistes del Musée d’Orsay i el de l’Orangerie de Paris

La Fundació Godia va tancar el mes d’abril després d’haver-se instal·lat a la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació de BCN, on hi havia hagut la seu de l’Enciclopèdia Catalana. La vida de la Fundació Godia ha durat poc després de la fallida de la institució per part dels hereus de qui va ser un important col·leccionista d’art. Ara, la casa Garriga Nogués reobre amb la titularitat de la Fundació Mapfre que a partir de dijous, 8 d’octubre, presenta l’exposició «El triomf del color. De Van Gogh a Matisse», amb obres dels principals impressionistes que han estat traslladades des... [+ informació]

Una parella de joves comparteix vida i un nadó per a qui volen tota la felicitat del món en una adaptació lliure de l'obra «Woyzeck» de Georg Büchner al Teatre Tantarantana

L'autor alemany Georg Büchner (Goddelau, Hesse-Darmstad, 1813 - Zuric, 1837) va tenir dues xambes tràgiques en la seva curta vida: haver deixat inacabada l'obra 'Woyzeck', la primera de la literatura alemanya que dóna veu a la classe treballadora, i haver mort jove, als 23 anys, amb una prometedora carrera tan precoç com intel·lectual. No és estrany, doncs, que s'hi hagin emmirallat successives generacions perquè no hi ha res més intrigant i atractiu que imaginar el que hauria pogut donar encara de bo un jovencell... [+ crítica]

La matinada del 6 d'octubre del 1934 Barcelona va viure la imatge insòlita de veure la Guàrdia d'Assalt amb les metralladores davant la Plaça de Catalunya i les tanquetes del general Batet disparant a la Plaça de Sant Jaume

Barcelona, matinada del dissabte 6 d’octubre del 1934. Eloi Oró, un jove de 22 anys d’Artesa de Lleida que estava fent el servei militar obligatori, no oblidaria mai l’instant en què un superior va donar l’ordre, a ell i als seus companys de la segona bateria d’Artilleria de Muntanya, de bombardejar els palaus de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. Oró estimava el seu país i respectava el seu president, Lluís Companys, i, com els altres catalans que feien el servei militar a la caserna, ignorava què passava al carrer. L’Eloi estava tan desconcertat com espantat. En una carta adreçada al cap d’uns dies a la seva promesa narrava, amb una enorme càrrega de frustració, les sensacions d’aquella jornada... [+ informació]

L'obra més popular de Manuel de Pedrolo arriba al cinema en una pel·lícula iniciada pel desaparegut Bigas Luna i dirigida finalment per Carles Porta

No cal dir-ne el títol perquè quan es parla de l'escriptor Manuel de Pedrolo tothom pensa en la seva novel·la més popular, 'Mecanoscrit del segon orígen'. Ara una adaptació de l'obra arriba als cinemes amb el títol 'Segon origen'. Les preestrenes ja s'han anat produint, però l'estrena oficial té lloc dins el Festival de Sitges i les sales comercials a partir del 9 d'octubre. El film té com a protagonistes l'actriu anglesa Rachel Hurd-Wood (en el paper d'Alba), Andrés Batista (Dídac de nen), Ibrahim Mané (Dídac adolescent) i Sergi López. Com se sap, Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) va escriure 'Mecanoscrit del segon origen' el 1974 amb la intenció d'omplir un buit en la literatura catalana en el gènere de la ciència-ficció. La seva obra, però, encaixa en la tendència actual de les obres de ciència-ficció ambientades en un món postapocalíptic, protagonitzades per adolescents que intenten sobreviure. La novel·la és considerada... [+ informació]

El director Ciro Zorzoli i la companyia T de Teatre revisen el muntatge «Premis i càstigs» i en fan una versió retocada de l'estrena al Teatre Lliure de Montjuïc

Rectificar és de savis, diuen. I això és el que han fet la companyia T de Teatre i el director argentí Ciro Zorzoli. Com que 'Premis i càstigs', en la ficció, és un treball d'assaig, convertir la proposta en un work in progress no ha estat traumàtic. Els que van assistir a l'estrena d'estiu d'aquest espectacle dins el Grec 2015 diu que en van sortir amb una impressió agredolça. En l'actual reposició de tardor, el ritme s'ha accelerat amb un cert escurçament del temps (ara amb 80 minuts en tenen prou) i han recuperat l'origen lingüístic del considerat drama rural inserit en la trama, 'Barranca abajo', una peça de l'uruguaià Florencio Sánchez, estrenada el 1905 a Buenos Aires... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2015 amb 8.252.980 visitants que han fet 24.730.502 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el setembre del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.252.980 visitants i 24.730.502 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 9.827,4 visites de pàgines (13,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 43 segons per visita). El grup manté la difusió... [+ informació]

La cantant Núria Feliu obté una caricaturització com a protagonista del musical i thriller blanc «The Feliuettes» a El Maldà

El musical 'The Feliuettes' es converteix a poc a poc en un thriller blanc. En un thriller, a més, polític i casolà. En un thriller polític, casolà i actualíssim. I, per postres, en un thriller d'humor. Tres actrius hi fan diversos personatges. I hi ha un pianista que val per dos que hi posa la solfa. Per això, parodiant el blanc i negre mític, aquest espectacle s'hauria pogut titular: «Torna-la a tocar, Feliuet». Sense ànim de ser una biografia de la cantant Núria Feliu, el guió del musical 'The Feliuettes' repassa alguns dels trets més característics de la seva trajectòria... [+ informació]

Les picabaralles entre Vincent Van Gogh i Paul Gauguin a la població d'Arle es representen en un musical al Teatre del Raval amb Roger Pera i Mingo Ràfols

Com que els dos autors i lletristes d'aquest musical són de la corda de l'humor, els deu fer gràcia que un pintor com Van Gogh, de qui es commemora el 125è aniversari de la seva mort, es tallés un tros de l'orella quan ja estava tocat per la bogeria que, sense ell saber-ho, el portaria al cim de la glòria de l'art quan ja no hi fos. El cas és que la tallada d'orella esquerra amb una navalla, segons la versió oficial, no és pas per una decisió romàntica i voluntària, com relata el musical, sinó per les baralles i els enfrontaments entre ell i el pintor Paul Gauguin, durant el breu temps que conviuen plegats a Arle, el 1888. I si bé és cert que, un cop tallada l'orella... [+ informació]