Do re mi fa sol... si fa no fa

L'actor, dramaturg i director Jordi Oriol amb el músic i actor Carles Pedragosa han reestrenat al Teatre Lliure de Gràcia l'espectacle «Sísif fa no fa», vist per primera vegada a l'últim Festival Temporada Alta. Crítica: Hi havia un piano que ja tocava sol a l'anterior espectacle del Teatre Lliure de Gràcia, «Casares-Camus: una història d'amor», que també venia de Temporada Alta com aquest de Jordi Oriol. Hi havia una escenografia plena de records dels dos mítics protagonistes. Hi havia també Albert Camus en existencialisme. Dic “també” perquè va ser el mateix Albert Camus el que va escriure un assaig filosòfic sobre l'absurd i sobre Sísif («Le mythe de Sisyphe», Éditions Gallimard, 1942), el mateix Sísif que ara invoca l'actor i dramaturg Jordi Oriol per reblar segurament el que ja debatia Camus: l'absurditat i l'esforç inútil de l'ésser humà. ¿I a causa de la inutilitat de l'esforç, hi ha alguna alternativa al suïcidi?... [+ informació]

La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones»

Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza l'Ajuntament de Lleida per 28a edició, ha atorgat el Premi Trajectòria a la il·lustradora, escriptora i creadora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) en reconeixement al llegat i la capacitat de crear obres que han penetrat a la cultura popular, com «Les Tres Bessones», que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions catalanes i de moltes altres cultures on ha estat adaptada la sèrie. La Mostra Animac ha programat la projecció de diversos capítols de «Les tres bessones» i de la pel·lícula «Les tres bessones i Gaudí». La il·lustradora Roser Capdevila, amb una llarga trajectòria dins del món cultural, de ben jove va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. El 1980 va començar a escriure... [+ informació]

El barrufet rondinaire es deia Xuxo

Sobre els informes dels serveis secrets espanyols. Comentari d'actualitat de la sèrie «El cafetó»: Posats a convertir la justícia en un còmic, el més adequat és emparar-se en uns personatges que siguin ben populars. ¿I qui dubta que els Barrufets d'en Peyu —no el Peyu de les cabres, l'altre, el belga, el dels llapis de colors— no són uns dels més populars? Per això, segurament, les perspicaces investigacions dels serveis secrets espanyols, segons algunes filtracions del sumari que ha aixecat el veto, es van fixar en un tal Xuxo Rondinaire, un agent de la policia catalana, un mosso de capa i espardenya, a qui atribueixen el paper de confident del moviment que es va donar a conèixer com a Tsunami Democràtic i que, presumptament, segons la causa del jutge, pretenia boicotejar la visita del rei borbó Felip VI, el juliol de l'any 2020, quan viatgés a Catalunya amb motiu dels Premis Princesa de Girona que, com que a Girona no els volen, s'havien de celebrar fora vila, a Barcelona... [+ informació]

La cacofonia de les xarxes

L'obra «Cacohony» de l'autora anglesa Molly Taylor s'ha estrenat en català a la Sala Beckett. Una reflexió sobre la tirania de les xarxes. Crítica de l'estrena: L'origen de «Cacophony», de la dramaturga anglesa Molly Taylor, és una proposta que l'autora va escriure per a una companyia jove de Londres i que aquí, ja va tenir un primer tast com a lectura dramatitzada a Dau al Sec. La posada en escena que ha dirigit Anna Serrano Gatell, a partir d'una versió catalana feta a quatre mans amb Oriol Puig Grau, compta també amb una companyia que encara es pot dir que té els atributs de “jove”, tot i que el temps passa volant, i que té el repte que entre només set han d'interpretar almenys uns vint-i-cinc personatges. L'atractiu del muntatge és que, d'un pla escenogràfic on no hi ha res, la companyia crea un tot i, a més, aconsegueix que, quan tota la trama quadra, quedi molt clar el missatge que vol expandir en l'auditori... [+ informació]

Pinyes que són perleres

La dramaturga i actriu Francesca Vadell Cubells ha recuperat la memòria de la fàbrica de perles de Manacor a través de la veu de la seva padrina. Crítica de l'estrena a El Malda de l'obra «Perla»: La Memòria, en majúscules, la que es considera Històrica, és també la de les dones obreres sovint anònimes que han treballat a les fàbriques o al camp i que s'han clonat en mestresses de casa amb una doble jornada que ningú no els ha compensat mai. Aquest espectacle, que les autores qualifiquen de documental però que acaba burxant en el cuquet sentimental de molts espectadors, és una creació de la Companyia Les Pinyes, una companyia fundada fa només cinc anys per tres actrius joves especialitzades en teatre visual de l'Institut del Teatre... [+ informació]

Josep Pons serà el director titular de la prestigiosa orquestra alemanya Deutsche Radio Philharmonie a partir de la temporada 2025-2026 i acabarà la seva titularitat des del 2012 al capdavant de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu

Josep Pons (Puig-reig, Berguedà, 1957) serà el director titular de la prestigiosa orquestra alemanya Deutsche Radio Philharmonie a partir de la temporada 2025-2026. El director, que va iniciar la seva carrera al Teatre Lliure amb l creació de l'Orquestra de Cambra i que ha dirigit diverses orquestres internacionals, ha estat al capdavant de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu des de l'any 2012 i en serà titular encara fins al 2026, amb una temporada final que alternarà amb l'alemanya. La Deutsche Radio Philharmonie és un dels conjunts més destacats dins del sistema d'orquestres alemanyes de ràdio. Josep Pons (Puig-reig, Berguedà, 1957) succeirà el director finès Pietari Inkinen i s'afegirà a la llista d'anteriors titulars com Myung-Whun Chung, Marcello Viotti i Hans Zender. Durant la seva llarga etapa al capdavant de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, des del 2012 com a titular, Josep Pons ha transformat i renovat la formació amb un increment de 19 noves places i la renovació de 34 músics... [+ informació]

L'antic Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla tindrà una nova seu al Poblenou de Barcelona per acostar-se encara més als centres educatius

El Poblenou, que al segle XIX tenia la principal concentració industrial de tot el país, allotjarà una nova finestra al món rural. Es tracta de la nova seu de la Fundació Carulla, que fins ara tenia les oficines a la Via Augusta de Barcelona i que acostarà el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) als estudiants d'escoles i instituts de Barcelona. Es tracta d'un edifici de tres plantes, de més de 1.500 metres quadrats, que tindrà un espai d'exposicions i sales per fer activitats i tallers, i un nou coworking cultural amb vint taules de treball. Les exposicions aniran adreçades sobretot a estudiants, però l'edifici també s'obrirà a la ciutadania en general. El programa es posarà en marxa a partir del setembre del 2024. L’edifici, original del 1962, és obra de l’arquitecte José M. Segarra, l'autor de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona, i feia molts anys que estava tancat... [+ informació]

El Programa de Residències Carlota Soldevila del Teatre Lliure tanca una primera etapa de 5 anys amb la inversió de més d'un milió d'euros amb la novetat que els espectacles d'aquesta edició s'estrenaran a l'Espai Lliure

El Programa de Residències Carlota Soldevila del Teatre Lliure tanca una primera etapa de 5 anys amb la inversió de més d'un milió d'euros (1,242) amb la novetat que els espectacles d'aquesta edició s'estrenaran a l'Espai Lliure. Es farà també la jornada ProCarlota el mes de juny per reunir tots els artistes implicats. L'edició del 2024 dóna suport a 4 artistes i 2 companyies. Els residents de la tamporada són les companyies Íntims Produccions i Monte Isla i els artistes Magda Puig Torres, Chien-Han Hung, Lucia Del Greco i Ferran Orobitg. La novetat d'aquest any és que els espectacles s'estrenaran a l'Espai Lliure. El mes de juny es farà una Jornada professional del Programa de Residències, ProCarlota 2024 que reunirà tots els implicats en aquest programa durant els 5 anys que fins ara s'han convocat... [+ informació]

La Unió Europea pretén collar les plataformes musicals com Spotify perquè impulsin millor els artistes i estils menys coneguts i també la música en llengües minoritàres

El Parlament Europeu calcula que les plataformes de reproducció musical signifiquen el 67% dels ingressos totals del sector de la música i generen més 20.000 milions d'euros anuals a tot el món. Però hi ha molts artistes que acumulen centenars de milers de reproduccions en aquestes grans tecnològiques, com Spotify i Apple Music, que no es poden guanyar la vida amb la música o ho fan de manera molt precària. Per aquest motiu, l'Eurocambra ha votat a favor —532 vots a favor, 61 en contra i 33 abstencions— d'un informe que proposa obligar aquestes companyies a repartir més i millor els seus guanys entre els artistes i fomentar la diversitat musical i lingüística... [+ informació]

Mil perfums i mil colors

La jove Companyia 23 amb Albert Mora de director han reestrenat el seu espectacle musical «La cançó de sempre» amb peces clàssiques de les últimes generacions. Crítica de l'estrena: «Trobar en un únic repertori de teatre musical peces clàssiques que han configurat la memòria musical de més d'una generació i que ho faci una companyia emergent, la Companyia 23, formada principalment a l'Escola Eòlia, no és usual. Noves veus per a velles cançons. O dit d'una altra manera, com la companyia ho rebla: «La cançó de sempre». La Companyia 23, cinc actrius i cantants i un actor i cantant, a més de dos pianistes que alternen funcions, sota la direcció d'Albert Mora, dibuixa una trama que fa resseguir en la imaginació dels espectadors —oblideu-vos de cap escenografia ni utillatge que distregui la vista— tot un mapa de la Barcelona d'entresegles a través de la poètica de Joan Manuel Serrat, de Maria Aurèlia Capmany, de Mercè Rodoreda, de Federico García Lorca, de Josep Maria de Sagarra, de Núria Feliu, de la Bella Dorita o de Gato Pérez, Peret i la rumba catalana, tan defensada últimament... [+ informació]

La Casa Batlló repeteix l'experiència de projectar un mapping sobre la façana de Gaudí dissenyat en aquesta edició per l'artista digital argentina Sofía Crespo

L'artista argentina Sofia Crespo ha dissenyat el mapping «Structures of Being», en exclusiva per a la Casa Batlló, on la natura, igual que en l'obra de Gaudí, es converteix en font d'inspiració. La música, creada per Robert M. Thomas, reconegut compositor generatiu, compta amb intèrprets locals com l'organista Juan de la Rubia i el quartet de corda Cosmos Quartet. El mapping compta amb el patrocini de la fira Integrated Systems Europe (ISE) i inaugura la quarta edició a Barcelona (27 i 28 gener) dins de les activitats per celebrar el 200è aniversari de Passeig de Gràcia i el Festival Llum BCN 2024. Compta amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana i del Barcelona Supercomputing Center. Després dels mappings de Refik Anadol el 2022 i 2023, la Casa Batlló, convida de nou un reconegut artista digital a fer un mapping a la façana inspirant-se en l'univers creatiu de la Casa Batlló. L'artista... [+ informació]

Prendre el sol a la platja sota els avions de combat

La companyia Les Libertàries ha estrenat l'adaptació de la novel·la «La filla de l'Est» de Clara Usón. Crítica de l'estrena: «No apagueu els mòbils i traieu-los de la butxaca o de la bossa», diu insòlitament l'actor Josep Julien des de l'escenari. Convida a entrar a l'aplicació de YouTube i buscar Ratko Mladić. L'adaptació de «La filla de l'Est», de l'escriptora Clara Usón (Barcelona, 1961), entra així de ple en l'inici de la novel·la original, on també es fa referència el vídeo de la família de Ratko Mladić, el general de l'exèrcit serbi de Bòsnia acusat de genocidi pels fets de Sarajevo i la matança d'Srebrenica, que el 1995 va mostrar a tot el món una de les pitjors imatges d'Europa des de la Segona Guerra Mundial amb l'execució de prop de vuit mil bosnians d'origen musulmà, reblades després amb un vídeo dels cascos blaus en plena orgia festiva enmig de la tragèdia. La trama d'aquesta adaptació que ha fet la companyia Les Libertàries, signada per l'actriu Gemma Brió i el director Norbert Martínez, se centra en Ana Mladić, la filla del general genocida, i el personatge de ficció creat per l'autora Clara Usón, Danilo Papo, que es converteix finalment en el narrador de la història... [+ informació]

El Govern català i els equipaments culturals nacionals han presentat un decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió en la seva gestió i la seves activitats en resposta a l'amenaça de l'extrema dreta

Es tracta d'una iniciativa fruit de les sessions que es van iniciar al juliol per fer front a les amenaces contra la cultura i la llengua produïdes al País Valencià i les Illes després de les últimes eleccions municipals i arran de l'arribada de la dreta ultranacionalista i la ultradreta i els seus postulats feixistes als governs municipals i autonòmics. El text estableix una sèrie de principis que guiaran les accions i decisions en la gestió dels equipaments culturals públics a Catalunya, amb l’objectiu de preservar la integritat de la llibertat d’expressió amb aquests compromisos. El decàleg el signen les direccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MACBA, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, L’Auditori, la Biblioteca de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Palau de la Música, la Filmoteca i el Santa Mònica. Entre les declaracions... [+ informació]

Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà també els equips tècnics

Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat de Mediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults... [+ informació]

Tot un doll de fantasia interminable

El musical «La historia interminable», de Michael Ende, està fent una llarga temporada al Teatre Apolo del Paral·lel. Crítica de l'estrena: Que els neofeixistes del partit d'ultradretà Germans d'Itàlia, que han aconseguit situar per votació popular la seva líder Giorgia Meloni, antiga admiradora de Mussolini, al capdamunt del govern italià, hagin batejat la seva festa anual celebrada a mitjan desembre a Roma amb el nom d'Atreiu, un dels personatges de la novel·la «La història interminable», de l'escriptor alemany Michael Ende (Garmisch-Partenkirchen, Baviera, 1929 - Stuttgart, 1995), i que l'hagin adoptat com el seu referent cultural és una tria que no es mereix l'obra de l'escriptor de literatura fantàstica més universal del segle XX, autor també de novel·les igualment multillegides per moltes generacions de joves com «Momo» o «Jim Botó i Lluc el maquinista» o «La poció del desig», entre moltes i moltes altres... [+ informació]

Els teatres de Barcelona aconsegueixen un rècord històric durant el 2023 que si hi afegessin les dades de tot Catalunya superarien amb escreix els 3 milions d'espectadors

Segons les dades d'ADETCA, un total de 2.845.015 espectadors han assistit a les sales de Barcelona durant l'any 2023 amb un 60,43% d'ocupació i una recaptació de 86 milions d'euros. Aquestes xifres s'incrementen en un 1,02% pel que fa a espectadors i un 31,02% pel que fa a recaptació en relació a l'any 2011 quan es va batre el primer rècord ara superat. Les sales de menys de 200 espectadors també han aconseguit les millors dades de la seva història: 305.413 espectadors i gairebé 4 milions d'euros de recaptació. A Barcelona, estan actives en aquest moment 30 sales. L'any 2011 es van enregistrar 2.816.283 espectadors, es van recaptar 65.700.858 € i es va aconseguir un 54,18% d’ocupació. Totes aquestes xifres han quedat superades ara per les esmentades abans... [+ informació]

Els fills de Neruda

L'odissea del vaixell Winnipeg, que el poeta Pablo Neruda va noliejar per traslladar més de 2.000 refugiats de la guerra civil espanyola a Xile, s'ha recuperat en la versió teatral de Laura Martel que fa tres anys va estrenar al Teatre Akadèmia i que ara ha reposat al Teatre Poliorama. Crítica de l'estrena: A partir de la novel·la gràfica, publicada fa deu anys, «Winnipeg. El barco de Neruda», de la dramaturga i guionista Laura Martel (Valsequilla de Gran Canària, 1995), la companyia Puça Espectacles i La Jarra Azul, en coproducció amb el Festival Grec de Barcelona del 2020, van treure de l'oblit l'odissea que el poeta Pablo Neruda (Parral, Xile, 1904 - Santiago de Xile, 1973), amb el suport del ministre d'Exteriors xilè, Abraham Ortega, va protagonitzar el 1939 quan va noliejar un vaixell, el Winnipeg, que dóna títol a l'obra, per portar més de 2.000 refugiats republicans de la guerra civil espanyola, sembla que 2.200, fins a Valparaíso on molts van trobar l'asil xilè a l'exili. Pablo Neruda, que havia estat cònsol de Xile amb residència a Barcelona en temps de la República, entre el 1934 i el 1937, va aconseguir aquesta acció... [+ informació]

Una “Andorra” blanca com la neu

Una coproducció entre l'Escenal Nacional Andorrana i el Teatre Nacional de Catalunya porta a escena l'obra «Andorra» del suís Max Frisch. Crítica de l'estrena: L'autor suís la va titular «Andorra», però ell mateix adverteix d'entrada que no té res a veure amb l'Andorra de debò. “Se no è vero, è ben trobato”, que deia aquell. El cas és que, sigui o no Andorra, l'ambientació de la trama s'hi adiu i quan un dels personatges exclama: “Una Andorra blanca com la neu” es fa molt difícil no imaginar l'Andorra real. Així ho devien entendre a l'Escena Nacional Andorrana, coproductora de l'espectacle amb el Teatre Nacional de Catalunya, quan ja fa uns anys es van fer seu el text de Max Frisch (Zúric, Suïssa, 1911 - 1991) i a partir de la traducció de Xavier Torruella s'hi van endinsar en diferents lectures dramatitzades... [+ informació]

El buit que deixen els històrics cinemes Comedia al centre de Barcelona es pot recuperar amb un espai cultural perquè l'edifici té la categoria de protecció

Últim cap de setmana per als històrics cinemes Yelmo Comedia, situats al Passeig de Gràcia de Barcelona amb cantonada a la Gran Via de les Corts Catalanes. La notícia del tancament havia saltat prèviament al compte de l'antiga xarxa Twitter Sala Abierta, que recollia fonts dels treballadors i que en un altre tuit adjuntava imatges de les sales buides i revelava que alguns treballadors ja s’estaven acomiadant. «Després de diversos anys en què hem compartit grans històries del setè art, el contracte signat per Cine Yelmo per a la gestió d’aquestes sales ha arribat a la fi. Agraïm al nostre públic el suport durant tot aquest temps i subratllem el nostre compromís per oferir una alternativa de lleure diferencial», va afirmar l’empresa Yelmo que continua mantenint altres cinemes a Catalunya com a Abrera i Baricentro. De moment, no se sap el futur que ofereix l’immoble, antic Palau Marcet... [+ informació]

Dos mites al límit de la passió

La carambola teatral era i és perfecta. Dos intèrprets catalans de primera fila com Rosa Renom i Jordi Boixaderas, últimament, aquest, poc procliu als escenaris. Un veterà director de llarga, solvent i sensible trajectòria escènica com Mario Gas. Un festival com Temporada Alta que aposta per la coproducció amb el Teatre Lliure. I dos mites del segle XX: l'actriu María Casares i l'escriptor Albert Camus. Conclusió: tot exhaurit. I més funcions hi hagués. La seva repesca és ara ja a les mans del nou director del Teatre Lliure, Julio Manrique. Té dos diamants en brut en cartera: La Calòrica i el seu «Le Congrès ne marche pas» i aquest «Casares - Camus: una història d'amor», les dues obres, dos èxits d'aquesta temporada al Lliure de Gràcia que deixa el director sortint, Juan Carlos Martel Bayod... [+ informació]

La casa natal d'Àustria del genocida Hitler a Braunau am Inn es convertirà en una comissaria de policia per evitar el peregrinatge de faccions nazis

A l'Alta Àustria, just a la frontera amb Alemanya, s'hi troba Braunau am Inn, una població relacionada sisplau per força amb l'episodi més fosc de la història contemporània europea perquè va ser la població on va néixer el genocida Adolf Hitler l'any 1889. Braunau amb Inn ha estat sovint una de les destinacions predilectes dels nostàlgics del Tercer Reich i del feixisme en general i les autoritats locals sovint han hagut d'esforçar-se a evitar que la seva ciutat es convertís en un vesper de neonazis. L'objecte del desig de les peregrinacions dels idòlatres de Hitler ha estat sempre la seva casa natal, situada en un edifici d'estil Biedermeier, molt típic de l'arquitectura centreeuropea. Tot i que no acaba de quedar clar en quina part exacta van residir els Hitler, sí que es dóna per fet que hi va passar alguns anys de la seva vida. L'edifici natal de Hitler ha anat canviant de propietaris i també d'usos al cap dels anys... [+ informació]

Els 50 anys de l'emblemàtica sala Zelestre es commemora amb una exposició multimèdia al Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona

Coincidint amb la commemoració dels 50 anys de la històrica sala de concerts Zeleste, estretament vinculada a l'evolució de l’Ona Laietana, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí del barri de la Ribera de Barcelona acull una exposició sobre la importància del seu llegat. La mostra «50 anys de Zeleste: La sala de l'Ona Laietana» presenta en format multimèdia la història de la sala barcelonina, des de la seva creació l'any 1973, el canvi d'orientació durant la dècada dels vuitanta i el seu exili l'any 1987. La commemoració també és un homenatge als impulsors del moviment, Víctor Jou i Rafael Moll, morts el 2023. La mostra —basada en el reportatge de Ferran Riera »50 anys de l'auge i caiguda de l'Ona Laietana» publicat al número 343 d'Enderrock— inclou una vintena d’àmbits que narren la història de la sala amb fotografies de Francesc Fàbregas i Xavier Mercadé, i l’assessorament de Xavier Batllés... [+ informació]

El cineasta Ventura Pons deixa el llegat cinematogràfic català i en català més extens dels ultims quaranta anys després d'haver estat també un dels primers directors de teatre de mitjan segle XX

La mort als 78 anys del director Ventura Pons (Barcelona, 1945) ha portat a primera plana l'immens llegat en el cinema que el cineasta ha deixat en els últims quaranta anys amb mes de trenta pel·lícules, gairebé una per any, cosa que en congressos internacionals i festivals se'l considerés el Woody Allen català.. Ventura Pons és el director de cinema que té un catàleg més extens de pel·licules en català i també l'únic que s'ha aproximat a l'adaptació de diverses obres d'escriptors catalans com Quim Monzó, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Ferran Torrent o Lluís Anton Baulenas. També ha estat el director que ha portat al cinema molts intèrprets del teatre català —un camp en el qual va començar també dirigint com a mínim una vintena de muntatges—. En les seves pel·licules, s'hi troben intèrprets com Joan Pera, Anna Lizaran, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà, Núria Espert o David Selvas entre molts altres. La mort de Ventura Pons ha fet que en la pròxima gala dels Premis Gaudí s'hi faci també un homenatge. El director, que arrossegava problemes de salut arran d'un accident que va patir fa uns anys, es va mantenir actiu fins a l'últim moment... [+ informació]

A la taverna d'en Mallol...

Hi ha una cançó feta popular, amb lletra i música d'Apel·les Mestres, que va molt bé per il·lustrar una anècdota que mostra el desconcert cultural i identitari actual, sobretot quan aquest desconcert es troba en una corporació nacional d'emissores públiques com la catalana que, des de fa temps, és a l'ull de l'huracà pel que fa a referències que en una altra emissora nacional no passarien. Una de les últimes ha estat una guspira de tres segons que en un reportatge de TV3, a l'hora del TeleNotícies, definia l'obra d'Aristides Maillol com la d'un artista francès. Busquis on busquis, Aristides Maillol, escultor, pintor i gravador reconegut, va néixer a Banyuls de la Marenda, al Rosselló, Catalunya Nord, cosa que li ha atribuït des de sempre la catalanitat com a segell identitari. L'anècdota no aniria més enllà si no fos que el desconcert es detecta també en la definició geogràfica que fa la mateixa corporació de mitjans de comunicació... [+ informació]

Riure's del mort i de qui el vetlla

La plataforma 3Cat recupera la comèdia «Quant temps em queda?», de Marta Buchaca, amb Lluís Villanueva, Betsy Túrnez, Marta Bayarri i David Vert / Xavi Ricart, que ha estat un dels èxits de les dues últimes temporades des de la seva estrena al Teatre Goya, dins el Festival Grec del 2022. Crítica de l'estrena: Al fons hi ha un cartell de la pel·lícula de Jacques Tati, «Mon oncle», un clàssic de la comèdia francesa dels anys cinquanta del segle passat. Tot un advertiment. Comèdia en estat pur. Comèdia de l'absurd. Comèdia sobre la misèria humana. Paròdia de la vida moderna i progressista. Humor i ironia sobre la societat de consum que cantava en Raimon: “Tu compres un poquet. / Jo compre un poquet. / Aquell, una miqueta de res. / D'això en diran després: / societat de consum”... [+ informació]

L'associació cultural Lo Diable Gros commemora l'Any Salvat-Papasseit amb una edició de l'obra poètica completa del poeta que ja ha superat el suport financer gestionat a través de Verkami

L'any 2024 es commemora l’Any Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924), amb motiu del centenari de la seva mort. L’associació cultural Lo Diable Gros, amb seu a la ciutat de Tarragona, s'hi afegeix amb una nova edició de l’obra poètica completa del poeta que “guardava fusta al moll”, com molt bé recorda l'estàtua que té instal·lada al Moll de la Fusta de Barcelona. Lobra resultant és «Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula». El volum ha estat dissenyat i maquetat per Gerard Joan i s'ha autofinançat amb una campanya a Verkami que ha sortit amb 6.000 euros i ha recollit fins ara 6.620 euros de 212 participants. L’edició ha anat a càrrec de Jordi Martí Font, que ha afegit una bona quantitat de poemes no inclosos en les anteriors obres completes de Joaquim Molas i Carme Arenas, sobretot a partir de les investigacions de Ferran Aisa i Mei Vidal recollides en el llibre «L’incendiari de mots». Martí Font i Lo Diable Gros hab inclòs en el seu llibre el pròleg que Joan Fuster va escriure el 1962 per a la primera edició de l’obra poètica completa en què reivindicava l’obra del poeta anarquista, absent en aquell moment de les primeres files de la poesia catalana. I com a tancament, el volum inclou diversos textos autobiogràfics i manifestos de Salvat-Papasseit... [+ informació]

La col·lecció d'art de la Fundació La Caixa amb més d'un miler d'obres es traslladarà al magatzem de l'Hospitalet de Llobregat amb la rehabilitació del nou equipament que ha batejat amb el nom ArtStudio CaixaForum

L’ArtStudio CaixaForum aplegarà les 1.069 obres de la seva col·lecció d’art contemporani, una de les més rellevants de caràcter privat en l’àmbit europeu, i serà un espai d’investigació i un punt de trobada i intercanvi per a professionals de l’art, la cultura i el pensament a escala nacional i internacional. El projecte servirà per reconvertir i ampliar el magatzem, situat a la confluència del carrer Leonardo Da Vinci i l’avinguda Carrilet, en un espai artístic modern que aspira a convertir-se en el gran dinamitzador i un dels pols d’atracció més grans del Districte Cultural, on els últims anys s’han instal·lat nombrosos artistes i els antics complexos fabrils donen pas a les galeries i els espais creatius. La rehabilitació de la nau, partint d’un projecte arquitectònic de Pretel Arquitectura —l'estudi que ha treballat, entre altres reformes, en la de la sala annexa del Palau Sant Jordi i en la de les grades de l’Estadi Olímpic—, començarà a mitjans del 2024 i està previst que l’ArtStudio CaixaForum... [+ informació]

El CosmoCaixa del Museu de la Ciència del Tibidabo i el CaixaForum de Montjuïc van rebre 4.350 milions de visitants durant el 2023 que formen part dels 8 milions de visitants de tots els centres de la Fundació La Caixa

Segons les dades facilitats per la mateixa Fundació La Caixa, el CaixaForum de Montjuïc va rebre 483.852 visitants. L’exposició «Mòmies d’Egipte» ha estat la més nombrosa, amb 94.190 visitants. El Museu de la Ciència o CosmoCaixa del Tibidabo, va registrar 4.349.926 visitants. «La ciència de Pixar», va atreure 434.789 visitants amb les detallades descripcions sobre la creació de personatges com Buzz Lightyear, Wall-E o Mike Wazowsky i Sully, protagonistes de Monstruos S.A. Un altre pol d’atracció va ser l’exposició «Dinosaures de la Patagònia», que va ser visitada per 185.228 persones. Les exposicions itinerants del Cosmo Caixa del CaixaForum de Barcelona van arribar a congregar 3.807.567 milions de persones en 73 ciutats on la Fundació La Caixa està implantada a través de les oficines de CaixaBank. En total, els visitants de tots els centres van arribar durant el 2023 a més de 8,15 milions de visitants, amb un augment del 13,19% en relació a l'any anterior. De cara al 2024, CaixaForum ha presentat una programació de 34 exposicions que es podran visitar en 80 ciutats catalanes, espanyoles i portugueses, entre les quals destaquen mostres com «Art i natura», que fins al 14 de gener es pot visitar al CaixaForum Barcelona amb obres de Picasso, Kandinski, Miró i Paul Klee... [+ informació]

A la taula i al llit, tot lliscant al primer crit!

Que el centre de Catalunya, amb el massís d'esquena del president i Avi Francesc Macià i els estols de coloms espaordits entre el brancam sigui, en caure el vespre, l'escenari, des de fa uns anys per festes de Nadal, d'una de les millors mostres de les anomenades arts de carrer és un símptoma de bona tradició i, sobretot, de retre un homenatge a aquells que fa mig segle van creure que el carrer sí que podia ser d'ells si s'hi feia teatre, dansa, performance, circ, música i xerinola. De tot una mica és el que hi ha en aquest espectacle efímer encarregat en aquesta edició a la companyia Agrupación Señor Serrano per fer una al·legoria del que hi ha en el fons de les festes nadalenques, al marge de l'especulació comercial i de consum que les converteix en l'esplendor de la hipocresia social moderna, que es diverteix tant com pot mentre molt a prop seu dues guerres genocides recorden que la humanitat no té memòria... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2023 amb 27.360.856 visitants que han fet 60.299.240 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 27.360.856 visitants i 60.299.240 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.675,2 visites de pàgines (11,87 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 42 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.378 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra... [+ informació]

Una cinquantena de personalitats de les arts i les lletres franceses com Carla Bruni o Charlotte Rampling han fet un manifest en defensa de Gérard Depardieu al·legant que atacar l'actor és atacar l'art francès

Una cinquantena de personalitats del món de la cultura francesa han denunciat un linxament contra l'actor Gérard Depardieu, acusat de violació des del 2020 i al centre d'un escàndol mediàtic arran d'un documental emès a France 2. El manifest, publicat al web de Le Figaro, el signen, entre altres, el director Bertrand Blier, les actrius Nathalie Baye, Carole Bouquet o Charlotte Rampling, els actors Jacques Weber, Pierre Richard o Gérard Darmon, però també els cantants Roberto Alagna, Carla Bruni, Arielle Dombasle o Jacques Dutronc. Entre altres coses afirmen que Gérard Depardieu (Châteauroux, Indre, França, 1948), que el 2013 va demanar la nacionalitat russa per proestar per la política fiscal en relació als impostos, és probablement el més gran dels actors. L'última vaca sagrada del cinema. I diuen que no podem callar davant el linxament que li cau al damunt, davant el torrent d'odi que s'aboca sobre la seva persona, sense matís, en la més completa amalgama i desafiant una presumpció d'innocència de la qual s'hauria beneficiat, com tothom, si no fos el gegant del cinema que és... [+ informació]