Cinema amb crispetes i paràbola de Tarantino

Allò que diuen de si una imatge val més que mil paraules, es podria aplicar aquí, però amb un retoc: un silenci val més que mil paraules. La dramaturga nord-americana Annie Baker (Cambridge, Massachussets, EUA, 1981), guanyadora del premi Pulitzer del 2013 per aquesta obra, titulada originalment «The Flick» (La pel·lícula), és conscient que vol incidir sobre la importància del silenci, del temps pausat, del temps aturat. ¿I quin espai millor per aturar el temps i per explotar el silenci que una sala de cinema? La sala de cinema d'Annie Baker és una sala especial, romàntica, nostàlgica, enyorada segurament pels més cinèfils que han vist com desapareixia a poc a poc tot un món de ficció materialitzat pel recanvi dels projectors de 35 mm i les velles bobines i els carbonets per millorar la il·luminació per suports digitals accionats simplement amb un play... i, si cal, per WiFi a través del mòbil... [+ informació]

La cultura dels creuers es posa en qüestió amb la presumpta estafa als navegants que havien contractat una volta al món de tres anys amb la companyia Miray Cruises

Molts aspirants a fer la volta al món en creuer durant tres anys han vist frustrat el seu somni després que havien contractat el que consideraven el viatge de la seva vida. L'empresa que els va vendre el producte, Miray Cruises, ha acabat admetent que no té ni el vaixell i que el viatge s'ha cancel·lat. El cas és que tots els que havien contractat el viatge ja havien fet el pagament de paga i senyal, uns 114.00 euros i després calia que paguessin uns 75.000 euros per any i persona. Segons la CNN, alguns dels viatgers havien venut els seus negocis o les seves cases per poder realitzar el vaitge de tres anys. Ara veuen com probablement hauran perdut els estalvis i la il·lusió de fer la volta al món en creuer, tot i que tenen l'esperança de recuperar part de la fiança que havien pagat. L'oferta del viatge de Miray Cruises consistia en 130.000 milles nàutiques, equivalents a 240.000 quilòmetres, en una travessia que incloïa 140 països i 7 continents, amb escales en 382 ports i accés a 13 llocs declarats meravelles del món. Entre les escales, hi havia, per descomptat, Barcelona, i també Miami, Rio de Janeiro, l'Antàrtida o Seül. El preu contractat incloïa la manutenció i les activitats d'entreteniment i es prometien opcions de poder treballar a bord, així com l'oportunitat de col·laborar en voluntariats i activitats filantròpiques... [+ informació]

Quina barra amb la birra!

Com és sabut, la llengua és, en català, un esport nacional. Només cal veure què passa quan l'Institut d'Estudis Catalans anuncia, com ha fet aquests dies, la incorporació de noves paraules al seu diccionari. L'expectació és tan gran que sembla com si es presentés una descoberta científica capaç de revolucionar la humanitat sencera. Doncs vet aquí que, tocant a la setmana del Black Friday, de la mateixa manera que s'obre la Fira de Santa Llúcia, s'encenen els llums de Nadal i es munten arbres de plàstic plens de Leds, també s'anuncien noves incorporacions de paraules al diccionari català que passen de ser clandestines i d'ús habitual des de fa temps a la categoria de legals. Alguna de les afortunades d'aquest any sorprenen pel seu pes ancestral però sospitosament veïnal, com per exemple “betlem” per anomenar el popular “pessebre”. D'altres, pel seu atreviment... [+ informació]

Alguns dels projectes més innovadors de l'arquitectura del paisatge de tot el món en la 12a edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona

La ciutat de Barcelona acull la 12a edició d'una de les cites més destacades per als arquitectes del paisatge de tot el món, amb alguns dels projectes més innovadors. A la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona s'hi han presentat 225 projectes dels cinc continents, entre els quals hi ha els 11 finalistes al prestigiós Premi Rosa Barba de paisatge, que són exemples de transformació d'espais i zones urbanes degradades en paisatges que milloren el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. La reutilització i transformació d'espais és una de les estratègies del paisatgisme. Fàbriques abandonades, aeroports en desús, pedreres que van deixar una profunda marca en el territori es converteixen en parcs i defineixen uns paisatges per al futur. L'ecologia també juga un paper clau en l'edició de la 12a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona. Els nous parcs urbans... [+ informació]

La gènesi d'un temps de foscor

Que la ideologia, la política o la religió integristes han volgut i volen encara tutelar la ciència és un fet evident al llarg de la història. La més recent, el negacionisme de la pandèmia moderna del coronavirus o el negacionisme dels efectes perversos del canvi climàtic. Si en un temps en què la informació, la divulgació i el coneixement han trobat el punt màxim d'excel·lència també broten aquests col·lectius manipuladors i populistes amb el suport sempre d'unes veus que consideren autoritzades per a les seves tesis, no ha d'estranyar que en plena postguerra civil espanyola i postguerra mundial, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, aquesta tendència negacionista trobés el terra adobat per la ferum que escampava la dictadura franquista heretada del nazisme... [+ informació]

Una cadira on seia Elvis Presley durant unes vacances secretes del 1959 al llac Gederner de l'estat de Hesse mentre feia el servei militar a Alemanya surt ara a subhasta signada pel rei del rock

L'estiu del 1959, Elvis Presley feia el servei militar a Alemanya i va fer unes vacances al llac Gederner, a l'estat de Hesse, on buscava calma, allunyat dels mitjans de comunicació. Durant dues setmanes, Elvis va freqüentar un biergarten, una cerveseria l'aire lliure, a tocar del llac. Allà va conèixer una família alemanya i es va fer amic de la filla, Rosemarie Prass, que aleshores tenia divuit anys i amb qui sortia en bicicleta al voltant del llac o feia petits viatges en cotxe. Elvis, que encara no havia conegut Priscilla Ann Beaulieu, anava sovint amb Rosemarie en aquest biergarten i el cantant s'asseia sempre a la mateixa cadira de jardí. Al final d'aquestes breus vacances, Elvis va deixar la seva firma a la cadira. Aquesta peça que ara surt a subhasta se la va quedar Rosemarie Pratt, que la va tenir durant molts anys. Més tard, va passar a mans d'un veí i amic de Pratt. Ara, amb la signatura d'Elvis difuminada pel pas dels anys, surt a subhasta amb un preu inicial de 5.000 dòlars (uns 4.600 euros). La cadira de jardí... [+ informació]

Lo mal mamat (Història apòcrifa del rei Jaume I)

Les estadístiques més recents revelen que a Catalunya hi ha més criatures que es diuen Muhàmmad que Arnau. Si el rei Jaume I aixequés de debò el cap, li cauria la corona per terra. A qui no li cau la corona per terrra és a l'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, Vallès Occidental, 1962) que persevera en la seva línia creadora de comèdia teatral casolana, tan fumejant com ho és l'escudella i la carn d'olla. Ramon Madaula s'ha posat en la pell del rei Jaume I el Conqueridor i ho ha fet amb una trama que beu de les fonts de la cinematografia per fascicles, és a dir, de la sèrie televisiva, en un plató de rodatge sobre la vida i miracles del rei, mal anomenat, diu ell mateix, per raons maternes que no vénen a tomb, “lo mal mamat”. La comèdia és d'aquelles que va pujant de to a manera que avança... [+ informació]

El suport dels artistes nord-americans a favor del poble palestí els passa factura perdent contractes i representació

L'actriu Susan Sarandon s'ha quedat sense representant i l'actriu Melissa Barrera s'ha trobat fora del repartiment del film «Scream VII». Les dues són exemples clars de la repressió social després de significar-se públicament en les crítiques al govern d'Israel i a favor del poble palestí, concretament els de la Franja de Gaza. United Talent, UTA, l'agència que representava fins ara l'actriu nord-americana Susan Sarandon, ha deixat de fer-ho després que Sarandon participés en una manifestació a Nova York a favor dels palestins. L'actriu va fer un parlament durant la manifestació i va dir que no calia ser palestí per preocupar-se pel que està passant a Gaza. I encara va afegir: «Hi ha moltes persones que tenen por de ser jueves en aquest moment i estan començant a provar el que se sent pel fet de ser musulmà en aquest país.» Resulta que el director executiu de l'agència que la representava és jueu així com altres membres de l'agència i es van sentir ofesos per aquest comentari... [+ informació]

El procés de creació i la posada en escena de vuit microòperes de joves compositors es mostren en una exposició del Disseny Hub Barcelona

L'exposició «Òh!pera» ensenya el procés de creació i la posada en escena de vuit microòperes concebudes per talent jove i que han estat representades durant les dues últimes temporades al Gran Teatre del Liceu en el marc del projecte «Òh!pera, microòperes de nova creació». Aquest projecte, impulsat pel Disseny Hub Barcelona (DHub) i el Liceu, té com a objectiu completar la formació, facilitar l’aprenentatge i fomentar l’experimentació de joves estudiants de diferents disciplines del disseny a través d’una experiència real de creació operística. Hi participen alumnes de les escoles BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny; EINA, Centre Universitari de Disseny i Art; ELISAVA, Facultat de Disseny i Enginyeria; Escola Massana, Centre d’Art i Disseny; ESDAPC, Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya; ESDI, Escola Superior de Disseny; IED Barcelona i LCI Barcelona. Amb una direcció artística liderada per Àlex Ollé (La Fura dels Baus), artista resident del Liceu, en les dues edicions del projecte «Òh!pera, microòperes de nova creació» s’han estrenat vuit òperes... [+ informació]

El fons del fotògraf Francesc Català-Roca es queda finalment a Catalunya després que els hereus i la Generalitat de Catalunya hagin arribat a un acord per a la seva adquisició per 2 milions d'euros

Tot i que ja s'havia anunciat que el fons es quedaria a Catalunya, no s'havien fets públics els detalls de l'adquisició per part del govern del fons d'un dels fotògrafs catalans cabdals del segle XX. Els últims anys, el fons de Francesc Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998) ha estat custodiat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). El fill del fotògraf, Andreu Català, ha destacat que l'arxiu del seu pare reuneix el la feina de molts anys de dedicació, fites, investigacions i innovacions i informació rellevant. L'adquisició s'emmarca en la celebració dels últims mesos de l'Any Francesc Català-Roca i l'objectiu és que el fons del fotògraf es preservi en la seva integritat, com a conjunt singular d'alt valor cultural i històric i sigui accessible a nivell nacional i internacional. El fons adquirit de Francesc Català-Roca està format per quatre blocs de documents: 167.701 negatius en blanc i negre i color, 3.109 diapositives en color, prop de 14.000 fulls de contacte i 2.000 còpies d'època d'autor... [+ informació]

El programa «Escena 25» evoluciona fins als 30 anys i des dels 18 amb un extens catàleg d'espectacles d'arts escèniques, música i festivals, tant en espais públics com privats amb el nou programa «Cultura Jove»

Amb el nou programa «Cultura Jove« les ofertes tindran preus que van des dels 5€ als 20€, que representen un 50% del preu de taquilla. La iniciativa, que és hereva d’Escena 25, amplia la franja d’edat del jovent que hi pot accedir: des dels 18 fins els 30 anys. L’objectiu del programa és facilitar que els joves puguin gaudir d’una gran quantitat de propostes culturals amb condicions especials durant tot l’any. «Cultura Jove» neix de l’aliança entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els promotors culturals, teatres, sales i festivals de música i d’arts escèniques de Catalunya, i anirà obrint-se a altres sectors culturals de manera progressiva... [+ informació]

Educació sexual amb auriculars

L'actriu, guionista, dramaturga i directora Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973) va fer un treball de camp previ a l'espectacle «La festa» amb diverses converses amb adolescents d'entre 14 i 20 anys per extreure'n la percepció que tenien del coneixement —o la ignorància— de les relacions sexuals. D'aquestes converses sorgeix la trama i el gruix discursiu de «La festa», un recull de sis històries personals amb quatre noies i dos nois de protagonistes que desgranen la seva experiència en relació al sexe, els seus primers contactes sexuals, les seves relacions romàntiques o no, les fonts de coneixement esbiaixat a través del porno a la xarxa, les seves frustracions o, perquè també n'hi ha, el seus primers èxits sexuals aconseguits [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tota la trama té un fil de continuïtat: la barrera que s'estableix entre el poder i la submissió, el plaer i l'agressió, el desig i l'apatia, l'amor i l'odi. Un fil de continuïtat que l'autora i la dramatúrgia a quatre mans amb el director Ricard Soler Mallol —que ha dirigit recentment el celebrat espectacle «La gata perduda»—, arriba clar i sense subterfugis als espectadors i aconsegueix en una hora oferir una sessió lúdica d'educació sexual embolcallada de ficció que tothom sap que, en aquests moments, és extremadament realista... [+ informació]

Brilla com un diamant

L'impacte mediàtic que tenen segons quines notícies de violència ha aconseguit que en determinats moments de crisi personal, una víctima d'una agressió de carrer es converteixi en una víctima doble per amagar amb una mentida la veracitat d'una altra agressió. En això es basa aquest espectacle —caldria dir potser de caràcter sociològic— que el dramaturg Pau Coya (Palma, 1990) ha pogut estrenar aquí després de guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El tàndem dels intèrprets Dafnis Balduz i Albert Salazar —amb dos currículums que vessen de reconeixements— i la conjunció de la direcció de Nelson Valente ha propiciat que la Sala Versus Glòries s'hagi vist plena cada dia durant un mes i que ara, amb una fugaç pròrroga de cinc dies —arran de la cancel·lació inesperada de l'obra «Assange. El poder de la informació»— ha pogut donar opció a un nou lot d'espectadors tot i que probablement encara en quedaran en espera d'una nova oportunitat. La sinopsi no és cap secret: el 2021, a Madrid, un jove d'una vintena d'anys va denunciar que havia estat víctima d'una agressió homòfoba a la portalada de casa seva, al barri de Malasaña... [+ informació]

L'alambí de l'irlandès

Scraschhh! Un llampec, un tro i una tempesta de mil dimonis. Aquest fenomen meteorològic és el punt d'arrencada de la comèdia negra «Els ossos de l'irlandès» del dramaturg Víctor Borràs Gasch (Barcelona, 1977), guardonada amb els Premis Quim Masó i Frederic Roda del 2022 i un dels èxits estrenats en el Festival Temporada Alta abans de fer estada al Teatre Akadèmia de Barcelona. «Els ossos de l'irlandès» és d'aquelles obres que t'ho posa difícil perquè t'obliga a mossegar-te la llengua i no desvelar gairebé res del que hi passa perquè el seu joc dramatúrgic és precisament el d'enganxar els espectadors com ho faria la trama d'una novel·la negra sense fer trampes i sense mirar abans el desenllaç que el planteig i el nus. Només algunes pistes: hi ha molta cervesa, molta. Cervesa artesana, no sé si elaborada amb llúpol —com per exemple la de Prades— o no, però sí que és aromatitzada amb un ingredient únic, secret i exclusiu —que em guardaré prou de desvelar... [+ informació]

Una escultura de Jaume Plensa que simboliza la celebració de la vida i el coneixement feta amb caràcters i lletres de diversos alfabets s'exposarà durant vuit anys al vestíbul noble de la Universitat de Barcelona

L’escultura «Arrels», que l’artista Jaume Plensa ha cedit a la Universitat de Barcelona per vuit anys és una peça de bronze fos de color natural creada l’any 2018 i formada per caràcters i lletres de diferents alfabets que, enllaçant-se les unes amb les altres, conformen la figura d’un cos humà. Els nou alfabets que la construeixen (àrab, xinès, ciríl·lic, grec, hindi, tàmil, japonès, hebreu i llatí) són la metàfora amb què l’artista vol celebrar la diversitat d’orígens i cultures d’arreu. Utilitza lletres i caràcters com a cèl·lules biològiques per crear un cos que representa tota la humanitat. La idea original ve d’una obra creada el 2018 i titulada «Grace». Pensant en la Universitat, Jaume Plensa (Barcelona, 1955) va reprendre aquella idea per adaptar-la i fer una obra especial i única, ja que fins avui no s’havia catalogat ni exposat mai. L’obra ocupa l’espai situat... [+ informació]

L'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre crearà diverses coreografies inspirades en una de les obres exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’Institut del Teatre i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han iniciat una col·laboració per tal que l’alumnat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l’Institut del Teatre pugui crear peces originals de dansa inspirades en obres de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catallunya (MNAC). Amb aquesta col·laboració es pretén donar a conèixer el patrimoni artístic del MNAC als joves estudiants del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre a través de diverses activitats. El recorregut ha inclòs l'obra escultòrica «Perseguint la il·lusió» de Miquel Blay, les obres vinculades al Pavelló de la República Espanyola de París, com ara «Al·legoria de l'afusellament de Lorca» i «Mans alçades» de Juli González i «La batalla de Tetuan» de Marià Fortuny. Posteriorment a aquesta presentació pública, representants del MNAC i de l’Institut del Teatre escolliran una selecció d'aquestes peces creades per l'alumnat per a que es puguin representar al mateix MNAC... [+ informació]

El col·lapse que va provocar la nova distribuïdora Entredós del Grup Enciclopèdia desemboca en una demanda judicial presentada per vint-i-tres editorials catalanes que reclamen una indemnització de prop de 2,8 milions d'euros

Vint-i-tres editorials catalanes han presentat una demanda judicial contra la distribuïdora Àgora, propietat del Grup Enciclopèdia, per la gran crisi en la distribució de llibres que va començar el setembre de 2022 i que encara s’arrossega. Tot plegat, arran de l’aliança entre Àgora i la distribuïdora les Punxes per a crear una nova empresa, Entredós, que va provocar un gran col·lapse en la distribució dels llibres. Les editorials afectades al·leguen que van patir greus conseqüències econòmiques per la caiguda de vendes a causa de la distribució deficient durant el darrer quadrimestre de 2022 i fins al Sant Jordi del 2023. Segons les editorials hi ha encara 350.000 exemplrs als magatzems d'Entredós i els editors no han cobrat les facturacions de les vendes de tardor i hivern del 2022 sense cap justificació per part del Grup Enciclopèdia ni la Distribuïdora Entredós. Per tot això, reclamen en conjunt, una indemnització de 2,8 milions d'euros. La demanda ha estat admesa a tràmit. Les editorials afectades són... [+ informació]

L'antiga seu portuària del Portal de la Pau del Port de Barcelona recuperarà l'esplendor original que tenia quan es va construir el 1907 com a estació marítima

L’edifici del Portal de la Pau del Port de Barcelona està en obres tot i que no arribarà a temps de ser inaugurat integralment el 2024 amb motiu de la Copa Amèrica. L'edifici recuperarà entre el 2025 i el 206 la seva esplendor original, la que lluïa quan es va inaugurar el 1907 com a estació marítima a la planta baixa per als passatgers que viatjaven a les Illes i amb un luxós restaurant a la planta noble, el Mundial Palace. Aquest espai de luxe va durar fins al 1918, quan es va convertir en la seu administrativa del Port en vèncer la concessió que tenia, fins al 2008, moment en què l'adminstració es va traslladar al nou World Trade Center. L'edifici del Portal de la Pau, tancat des d'aleshores, i després d’un primer intent fallit el 2017, ha desencallat ara la seva rehabilitació que es farà en dues fases... [+ informació]

Missa de dotze i tortell

Els ha sortit feina. Enyoren aquells bons temps, els diumenges amb bon solet, quan només els calia anar a missa de dotze i, en sortir amb els genolls pelats, passar per la pastisseria per agafar el tortell que tenen encarregat. Ara, a les dotze del migdia dels diumenges, han d'anar a manifestacions, omplir places, carregar amb la bandera ben recargolada o, en el pitjor dels casos, amb la bandera penjada al pal després de brodar-hi un magnífic toro negre amb les banyes ben punxegudes. I si amb la bandera no n'hi ha prou, a vegades encara cal que hi vagin amb cartolines retolades amb algun lema de lletres grosses que es vegi ben bé de lluny per si l'enfoquen les càmeres de les televisions... [+ informació]

Una tempesta amb pedregada de colors inclosa

Quan una companyia t'anuncia una versió de «La tempesta» de William Shakespeare, cal anar amb compte. Només cal recordar, els que ja tenen una edat, la versió que en va fer La Cubana fa gairebé quaranta anys, el 1986, i quina juguesca es van empescar amb tot allò dels impermeables i la ruixada d'aigua al final de l'espectacle. O la versió explosiva que es va veure el 2011 al Teatre Lliure de Montjuïc amb la companyia Cheek by Jowl. I encara més cap aquí, el 2018, la que en va fer al seu aire la companyia Projecte Ingenu, dirigida per Marc Chornet a l'antiga La Seca de l'Espai Brossa. És evident que la que és considera l'última obra, o el testament teatral de William Shakespeare, ha fet honor al seu títol i s'ha revisat i versionat anys i panys no només en clau de tempesta sinó també de calamarsada, de pedregada, d'arrissada i fins i tot de tsunami... [+ informació]

Torna el World Press Photo al CCCB amb les imatges que testimonien els últims episodis més dramàtics arreu del món

Photographic Social Vision organitza per dinovena vegada l’exposició més reconeguda en l’àmbit del fotoperiodisme a escala mundial. La mostra reuneix les fotografies i les produccions multimèdia guanyadores del concurs World Press Photo 2023, incloent-hi totes les guanyadores regionals, de les quals el concurs destaca quatre guanyadores globals. L’exposició mostra treballs, majoritàriament inèdits, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat. Mirades múltiples i panoràmiques que conviden a la reflexió, especialment enriquida en les visites guiades. Des de l'edició anterior, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món aposta per un model territorial, que divideix el món en sis regions per assegurar una major representació i diversitat d'autors i històries. A més, en aquest World Press Photo 2023 s'han eliminat les limitacions temàtiques d'anteriors edicions i s'han creat noves categories centrades en el format: Fotografies Individuals, Reportatges Fotogràfics, Projectes de Llarga Durada i Format Obert. La Fundació Photographic Social Vision millora l’experiència expositiva amb la proposta de visites comentades i altres activitats paral·leles per generar debat sobre el valor i els reptes del fotoperiodisme i aprofundir en les temàtiques dels projectes guanyadors... [+ informació]

La casa de la por... en enjòlit

D'entrada, dues tarimes i una perillosa escala de tisora. De fet, no caldria res més. Diguem, però, que hi haurà més sorpreses escenogràfiques després d'una hora i tres quarts, però no avancem esdeveniments. La intriga, de la qual amb el boom del gènere negre del segle passat se'n deia, en català clandestí, “enjòlit”, és a dir, "en suspensió en l'aire”, “amb l'ànim en suspens” o “ancorat a mercè de les onades”, segons el DIEC, diccionari on afortunadament ha acabat entrant, plana sobre tota la trama d'aquesta nova obra de la dramatúrgia catalana, «Al final, les visions», que ha escrit i dirigit Llàtzer Garcia (Girona, 1981). He dit nova dramatúrgia catalana, però en realitat l'obra beu de les fonts del gènere clàssic de la intriga universal. I ho fa amb un domini de la successió dels fets, de les anades i vingudes, del passat i el present en un remolí d'onades incapaç de fer perdre l'atenció ni un segon a cap espectador. Enganxadissa. I, com mai, només a través de la paraula, sense sofisticacions, sense efectes innecessaris. Amb l'expressivat dels intèrprets... [+ informació]

«El color dels somnis» de Marc Chagall reviu al Palau Martorell de Barcelona amb una exposició que reuneix 180 obres del pintor considerat el model de l'art tendre i líric

Del lot d'obres de l'exposició n'hi ha una vintena que són dibuixos, guaixos i pintures. La resta són gravats, entre els quals destaquen les noranta estampes amb què Marc Chagall va il·lustrar les «Faules de La Fontaine» per encàrrec del marxant Ambroise Vollard. Entre les pintures més conegudes hi ha el quadre circense «El gall morat», i nombroses natures mortes de flors en l'àmbit final del recorregut dedicat a l'amor. Marc Chagall deia que la seva primera dona, Bella havia estat la primera dona que li havia regalat una flor, i parlava de l'amor i d'aquest sentiment tan fort que tenia com una energia que els havia permès tirar endavant entre tots els problemes de la vida. Marc Chagall (Liozna, Belarús, 1887- Sant Pau, Alps Marítims, França, 1985) va ser un artista incansable: va morir als 97 anys encara en actiu. La seva trajectòria de més de seixanta anys va estar marcada pels esdeveniments més terribles del segle XX i, malgrat tot, el seu univers creatiu va estar ple de tendresa, lirisme i fantasia... [+ informació]

El cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso i el quarantè aniversari de la mort de Joan Miró convergeixen en la doble exposició que es presenta en els dos museus barcelonins dedicats als dos pintors

És la primera vegada que dues institucions com el Museu Picasso i la Fundació Joan Miró s'uneixen per organitzar i acollir conjuntament la doble exposició «MIró-Picasso», que es pot veure simultàniament amb peces dels dos artistes als dos museus fins al 25 de febrer. A través d'una selecció de més de 300 obres i documents, fa un recorregut per la relació d'amistat i admiració que compartien els dos artistes, resseguint els principals moments en què les seves vides es van creuar, explorant les seves afinitats artístiques, així com el seu vincle i la seva estima per la ciutat de Barcelona... [+ informació]

Treure l'hàbit de la mare Teresa de Calcuta

¿Què tenen en comú la mare Teresa de Calcuta, la vedet del porno Sexy Cora, o la dervix de la confraria sufí Hatixhe i algunes influencers digitals de l'estètica femenina? Ho heu endevinat: no tenen res en comú. Més val dir-ho d'entrada i callar-ho per sempre. Però totes juntes i ben barrejades acaben fent l'efecte que l'autora alemanya Enis Maci (Gelsenkirchen, Rin del Nord - Westfàlia, Alemanya, 1993) vol aconseguir segurament amb una proposta escènica que es presenta amb l'aval que després de Barcelona es representarà a Viena, arran de la coproducció amb el teatre Schauspielhaus Wien [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si les dames que he esmentat abans no tenen res en comú, també és justificable que l'obra —amb aires de performance— jugui amb un discurs multilingüe: alemany, català, espanyol i em sembla que una mica de turc, ¿pot ser? De fet, el títol original en alemany, segons la mateixa autora, ja juga amb la confusió entre “miracle” (wunder) i “ferida” (wunde), cosa que la fonètica alemanya permet que passi però que en la catalana no lliga gens... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2023 amb 27.081.284 visitants que han fet 59.718.416 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Ivoox, Google Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 27.081.284 visitants i 59.718.416 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.572,1 visites de pàgines (11,38 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.296 subscriptors... [+ informació]

De quan els Rodoreda anaven a matar llops

Els pares de Mercè Rodoreda, quan l'escriptora era una nena, li deien que els vespres que la deixaven amb el seu avi anaven a matar llops perquè el barri de Sant Gervasi n'anava ple. En realitat, la parella dels Rodoreda anava a fer classes de teatre i a la futura escriptora no li agradava quedar-se a casa. Al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a principis del segle XX, no ho sé, però a la serralada de Marina, dins el terme de Santa Coloma de Gramenet, fa quatre dies, s'hi ha vist el primer llop que s'ha atrevit a baixar fins al litoral. Si els Rodoreda aixequessin el cap, no es podrien creure en què s'ha convertit la seva mentida fantasiosa! La dramaturga i directora Lucía Miranda (Valladolid, 1982) ha partit de l'univers literari de l'autora de «La plaça del Diamant» per crear, amb la participació dels joves intèrprets acabats de graduar de l'Institut del Teatre, una obra inclassificable que barreja diferents registres: el text, la música, la coreografia, el fregolisme, el surrealisme, el cabaret light, la tradició de referents catalans i, sobretot, el divertimento... [+ informació]

Les obres «La nostra ciutat» i «Victorina» i el comentari d'opinió «Qui oli augmenta, la butxaca se n'unta» entre las crítiques dels espectacles més llegits i els pòdcasts més escoltats de «Clip de Teatre» i «El cafetó» durant el mes d'octubre

Els interessos dels visitants del grup de revistes «Bit de cultura» són diversos, però les dades estadístiques mensuals permeten observar les preferències de la majoria. Així, durant el mes d'octubre, les crítiques més llegides de la revista digital «Clip de Teatre» han estat per aquest ordre, «La nostra ciutat», del Teatre Lliure de Montjuïc, «Hamlet.01», del Teatre La Biblioteca, «La plaça del Diamant», del Teatre Nacional de Catalunya, «Love, Love, Love», de La Villarroel i «La dona fantasma», del Teatre Romea. D'altra banda, els pòdcasts més escoltats en els diversos canals de la mateixa revista han estat «Victorina», del Teatre Akadèmia, «L'amic retrobat», del Teatre Goya, «The Rocky Horror Show», del Teatre Coliseum, «Love Love Love», de La Villarroel i «Papers de la guerra» del Teatre La Biblioteca. Finalment, els pòdcasts més escoltats de la sèrie «El cafetó» han estat «Qui oli augmenta la butxaca se n'unta», sobre l'elevat preu de l'oli; «Els paradís dels senyors», sobre la graella de TV3; i «Tu critica que alguna cosa queda», sobre la polèmica amb la crítica catalana arran de la polèmica al voltant del musical «The Producers»... [+ informació]

Una ambientació sociocultural de proximitat

El director Àlex Rigola, impulsor de la nova sala Heartbreak Hotel, a la plaça de l'Olivereta del barri de Sants de Barcelona, estrena la seva versió de l'obra «L'home de teatre», de Thomas Bernhard. Un home de teatre ha de representar un vespre amb la seva família un espectacle escrit per ell mateix. Mentre espera el permís per desconnectar el llum d’emergència de la sala, abans de la representació, l’artista explica als espectadors la seva visió de la vida, de la societat i del món del teatre. La proposta d'adaptació i dramatúrgia d'Àlex Rigola se centra en una ambientació sociocultural de proximitat. Així, els orígens austríacs del protagonista de l'original de Thomas Bernhard (Herleen, Linburg, Països Baixos, 1931 - Gmunden. Àustria, 1989) es converteixen aquí en catalans... [+ informació]