El quart rei mag “freelance”

El nord-americà Henry van Dyke (Germantown, Pennsilvània, 1852 - Princenton, Nova Jersey, 1933), escriptor i pastor presbiterià, ha passat a la història de la literatura com l'autor del relat «The Other Wise Man», publicat el 1896, una recreació de la teoria sobre els tres astròlegs savis, que han passat a ser reis mags en la cultura popular més pròxima, i la suposició que encara n'hi va haver un quart, un jove de trenta anys, que en clau de “freelance”, va anar també a la recerca de l'Estel de Betlem i va acabar detingut en temps d'Herodes per posar el nas on no el demanaven. La dibuixant anglesa Jackie Morris (Birminghan, Regne Unit, 1961) en va publicar una versió en còmic el 1998. Convertir el relat en musical per a tots els públics és una idea de Marc Sambola i el final més aviat tràgic del protagonista, el jove astròleg Artaban, ha estat adaptat a allò que demana un conte fantàstic, nadalenc i especialment ambientat durant la nit de Reis, tendint a una trama que inclou aventura, superació i picada d'ullet romàntica... [+ informació]

Posar el dit de Colom a l'ull

L'any 1492 Cristòfor Colom i el finançament dels Reis Catòlics van posar la primera pedra de l'esclavisme en una terra que no coneixien fins aleshores. Quatre-cents anys després, la sagnia i l'espoli s'havien espremut al màxim i el tràfic d'esclaus des d'Àfrica passant també pel Mediterrani no va ser vist com un delicte fins a mitjan segle XIX. Però aleshores les butxaques dels que s'hi havien dedicat ja estaven prou folrades i la seva influència social coneguda com a llegat dels indianos ja s'havia estès per tota la costa catalana. El Modernisme de moltes poblacions marineres i el de Barcelona no serien el que van ser i el que són sense l'esclavisme. És tan censurable fer els ulls clucs al passat esclavista d'una part de la burgesia industrial catalana —la que un segle després combregaria amb el franquisme— com fer els ulls clucs davant d'edificis monumentals envaïts per les cues de turistes i el metralleig de selfies. Admetre que no hi hauria Gaudí sense la burgesia esclavista seria un bon començament. Això no ho diuen els guies turístics i no figura en cap guia oficial de Barcelona... [+ infomació]

De fora vindran que de casa ens trauran

«Els rapinyaires» és una comèdia en clau de thriller inscrita en la tendència neorural que es va heretar del moviment hippy dels anys seixanta i que es va democratitzar l'últim quart de segle XX, segurament que com a continuació, potser sense saber-ho, de la campanya subtil de “la caseta i l'hortet” dels temps de la República i Francesc Macià, una influència que s'ha reprès en el primer quart de segle XXI, sobretot a partir dels dos anys de confinament arran del coronavirus, amb la fugida massiva del medi urbà cap al medi de la natura. L'autor Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) arrenca la trama amb aquesta declaració de principis. Una de les protagonistes, la Clara (l'actriu Rafaela Rivas) fuig de la ciutat i de l'estrès acumulat, amb en Bernat (l'actor Òscar Jarque) un músic que no té on caure mort [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La fugida és cap a un llogarret en decadència on han trobat només per 2 milions —ep, de pessetes!, que som als anys preolímpics i preeuros encara... [+ informació]

El govern nacionalista espanyol crearà una patrulla de vigilants que passarà personalment casa per casa durant l'any 2023 per comprovar que el xec de 200 euros mensuals a famílies vulnerables s'utilitza correctament amb l'alimentació bàsica

A tocar de fi d'any, el govern nacionalista espanyol que presideix Pedro Sánchez (PSOE) en coalició amb Yolanda Díaz (PODEMOS) ha aprovat les mesures d'ajuts per a l'any 2023 que continuïn alleujant els augments de l'alimentació, l'energia i les despeses quotidianes arran de la crisi derivada de la invasió genocida russa sobre Ucraïna. A banda de mantenir el 5% de l'IVA de la factura del gas i l'electricitat, la gratuïtat del transport públic o la rebaixa de tarifes d'altres, s'hi afegeix una mesura estrella: un xec de 200 euros mensuals per aquelles famílies amb una renda inferior a 27.000 euros i amb un patrimoni no superior als 75.000 euros. Això vol dir, un total anual de 2.400 euros per família que caldrà que justifiquin que s'utilitzen per a l'alimentació bàsica. Per tal que es compleixi com cal... [+ informació]

Escudella i carn d'olla amb panetonne

Mentre escric aquestes línies, les televisions de la Xarxa locals estan emetent el popular concurs de gossos d'atura de Llavorsí, al Pallars Sobirà, que ja compleix 34 edicions. Els crits inintel·ligibles i sincopats dels pastors amb el seu gaiato de rigor i les cabrioles dels diversos gossos d'atura acomboiant els ensinistrats ramats d'ovelles em recorden sempre aquell fugaç gag de Paco Mir del Tricicle imitant-los. A «Terra baixa», Angel Guimerà va immortalitzar el pastor de muntanya més universal, en Manelic. Si no fos pel concurs de Llavorsí, potser no se sabria que encara hi ha pastors que conviuen amb els seus ramats. Per tant, l'arcaisme rural de «Terra baixa» té una justificació. El que no li perdona el temps, a «Terra baixa», és el perfil d'alguns dels seus personatges i les seves actituds... [+ informació]

La vida és bella...

És com si no hi hagués text, però hi ha un gran subtext. És com si no hi hagués registre de clown, però hi ha un gran xou clownesc. És com si no hi passés res, però hi passa de tot. És com si fes riure, però pot acabar fent plorar. És com si es fes un trist cant a la vida, però hi apareix un cant alegre a la mort. És com si només fossin quatre intèrprets, però són una gran família de quatre. «És molt Pla...», diu, dubtant, en un moment donat Oriol Pla, a la vegada personatge de ficció i també actor —i des d'ara, a més, excel·lent debutant director— a la vida real. «Travy» és això: la suma d'una llarga trajectòria d'una nissaga teatral acostumada a trescar amb l'embranzida i els sotracs d'un tot terreny —no hi podia haver un nom millor per a la seva antiga companyia Tot Terreny— i l'esplendor d'un equilibri respectuós entre la tradició de l'origen del teatre i la contemporaneïtat escènica, amb la mirada al futur... [+ informació]

La crueltat de Blancaneu

L'autora i il·lustradora Beatrice Alemagna (Bolonya, Itàlia, 1973) no amaga que els seus orígens són sicilians. I és d'aquesta influència de l'art ancestral de l'illa més gran de la Mediterrània d'on extreu una part de la seva visió de les pintures —cal dir-ne pintures amb totes les lletres— amb què il·lustra aquesta versió original del clàssic publicat el 1812 pelsgermans Grimm que aporta no només el que ha amagat el conte del personatge de la Blancaneu a través de les seves múltiples versions amables i endolcides sinó que aprofundeix en el rerefons tràgic que hi ha darrere de la història i ho fa a través de la maldat i la gelosia que corsequen la reina quan sap que a la terra hi ha la Blancaneu. Un cop superat el sotrac que puguin sentir els lectors coneixedors de les versions modernes i que els proporciona la mirada obscura de Beatrice Alemagna, aquests entraran en una altra dimensió del conte que seria també diferent si ho fessin només a través del text i no amb la seqüència de les pintures que formen un diàleg amb el mateix relat i que mostren la capacitat de Beatrice Alemagna per no deixar-se enganyar per fer un àlbum només per a “infants” perquè és conscient que la maldat, l'enveja, la gelosia i el poder heretat sense cap mèrit no han d'estalviar que es doni a conèixer també així als primers lectors... [+ informació]

La guitarra, la diglòssia i el «La, la, la» de l'enfadós

Joan Manuel Serrat va néixer al Poble-sec de Barcelona l'endemà de Sant Esteve del 1943. Ja en són 79, pim pam, com aquell qui diu. Ha pres una sàvia decisió que no tothom sap prendre a temps: plegar per voluntat pròpia i fer-ho bé. “Està bé tot el que acaba bé”, diu ell mateix. L'últim dels tres concerts al Palau Sant Jordi (divendres, 23 de desembre) té un valor excepcional. Hi han passat unes 45.000 persones i els últims 15.000 se senten uns privilegiats. Hi ha barreja d'emocions i de generacions. Hi predominen els de la quinta del cantant, però també n'hi ha de seixanta, de cinquanta, de quaranta, de trenta i algú d'encara de més avall. Joan Manuel Serrat no té fronteres d'edat... [+ informació]

¿La família que mata unida es manté unida?

La provocació és una de les velles missions del teatre. El portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), actualment director del Festival d'Avinyó, no només ho sap sinó que ho practica. La creació de «Catarina e a beleza de matar fascistas» ho demostra. Dues hores i mitja d'una tirada que, sense gaires escarafalls escènics, només amb la paraula i alguna deconstrucció i reconstrucció escenogràfica de la casa de fusta de la família, passen com una glopada, a pesar que l'original portuguès —tan semblant en segons quines expressions amb el català— exigeixi, per als que no coneguin la llengua, mantenir la lectura del sobretitulat. Les dues primeres hores són una tesi sobre si és legítim fer ús de la violència per combatre el feixisme. «Amb el feixisme no es dialoga —diu algun dels personatges—, se'l combat»... [+ crítica]

Amb l'orella enganxada als auriculars de la ràdio

Tenint en compte que l'autor Alan Bennett (Leeds, Yorkshire, Regne Unit, 1934), quan va escriure aquests relats per a la BBC, es van retransmetre després, fa més de 35 anys, per la ràdio, un cop adaptats al teatre, com es va fer el 1992 a Londres i readaptats ara aquí en una excel·lent versió catalana d'Anna Soler Horta, un té la temptació de tornar als orígens, tancar els ulls i escoltar-los amb els auriculars enganxats al vell aparell de les ones hertzianes. Això sí, amb les mateixes veus de tres actrius d'upa com les que els han reinterpretat, autodirigint-se l'una a l'altra, i descabdellant les dèries de cadascuna de les tres dones protagonistes sobre la mort, les malalties, la solitud, la culpabilibitat... [+ informació]

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va arrencar amb l'espectacle «Sis Joans» de Carles Riba

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va començar al Casal de Sant Martí de Tous (Anoia) on ara han representat també l'espectacle «Motzartland» per celebrar l'aniversari. L'inici d'aquesta companyia adreçada a tots els públics va ser amb un espectacle que adaptava el conjunt de contes «Sis Joans» de Carles Riba. En els seus quinze anys de vida, la companyia ha portat a escena onze espectacles adreçats principalment a un públic familiar. A més de «Sis Joans» figuren en el seu catàleg títols com «Monsieur Croche» sobre Claude Debussy; «Mare Terra», «El llop ferotge» o «El meu amic Brutus» així com dos espectacles de dansa contemporània com «Escenes d'infants», amb música de Frederic Mompou, i «El meu príncep blau» contra el masclisme. El Príncep Totilau ha portat els seus espectacles a escenaris com el Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta, la Mostra d'Igualada, la Fira Mediterrània de Manresa o la Fira de Titelles de Lleida, a més de participar en cicles com El Petit Liceu o en festivals com el FETEN o el d'Almagro, així com en festivals més allunyats com l'Uijeongbu Music Theater Festival de Corea del Sud o l’International Arts Carnival de Hong Kong. La companyia continua activa amb un equip estable d'una quinzena d'artistes entre actors, ballarins, músics, escenògrafa, titellaire, productora, dramaturg i director... [+ informació]

Res no em sembla just si no és del meu gust

Quan Albert Boadella i els seus Joglars, l'any 1981, van estrenar a l'antic Teatre Lliure de Gràcia la versió «Operació Ubú», basada en l'obra «Ubu roi», d'Alfred Jarry, fent una despietada paròdia de qui aleshores era el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, la relació institucional amb el bufó del regne i, de rebot, amb el Teatre Lliure, va anar durant uns anys de mal en pitjor. A alguns, com al mateix Albert Boadella, encara els dura, i com si el temps no ho esborrés gairebé tot, l'autoodi del bufó ha anat agafant límits incomprensibles. Ara que el periodista i crític teatral Santiago Fondevila (Barcelona, 1953) ha tornat als orígens del mateix «Ubu roi», d'Alfred Jarry, per parodiar els fets del judici farsesc als que, abans dels indults eren anomenats presos politics, caps de turc de l'1-O, les aigües polítiques estan més calmades i la paròdia no sembla que hagi d'enterbolir les relacions de cap jerarquia ni amb la producció de la companyia, on figura el Festival Temporada Alta, ni amb la Sala Beckett que l'ha acollit per fer temporada a Barcelona... [+ informació]

Joan Pera i Roger Pera estrenen a TV3 el film «El Metralla» ambientat durant la guerra civil i basada en l'obra original pensada per al teatre del veterà actor

S'estrena a TV3 «El Metralla», la història de mossèn Joan i el Metralla, dos personatges antagònics que es veuen obligats a passar bona part de la Guerra Civil Espanyola amagats a les mateixes golfes. És una coproducció de TV3. Joan Pera i Roger Pera fan de mossèn Joan i el Metralla, respectivament, a «El Metralla», una història basada en l'obra original «Paco, el Metralla», de Joan Pera. És la primera vegada que pare i fill treballen plegats en una pel·lícula, tot i que ho havien fet a la televisió. Completen el repartiment de la pel·lícula altres intèrprets com l'actriu Mercè Pons i Cristina Brondo. La pel·lícula, amb guió i direcció de Jordi Roigé, producció de La Drecera i música de Pep Sala, explica les contradiccions de la guerra del 36, però dóna un enfocament a la manera de tractar la Guerra Civil, en clau de tragicomèdia. Tot i això, el film «El Metralla» ofereix... [+ informació]

Que Santa Llúcia de Siracusa els conservi la vista... literària!

Ha passat Santa Llúcia, la patrona de les modistes —i dels modistos, per extensió—, per allò que “nostru sinyó” els conservi la vista per poder enfilar l'agulla com cal. I també ha passat l'anomenada Nit de les Lletres Catalanes amb un format televisiu que no té res a veure amb el que havia estat anys enrere quan faltaven taules per reunir els fidels associats d'Òmnium Cultural una nit a l'any en un sopar, ni que fos a costa de penjar els abrics de pell —de pell de Sibèria de debò— al guarda-roba del poliesportiu de la ciutat escollida per a l'esdeveniment. Però no és d'això del que voldria “cafetar” [comentari íntegre de la serie «El cafetó»]. Deixem al marge el lamentable guió de la gala de la Nit de les Lletres Catalanes celebrada a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya. Un guió desafortunat i en l'estil de “Chity Park” per exigència de la presumpta servitud televisiva. Cal abaixar el llistó, no fos cas que els espectadors de TV3 es pensessin que els estan oferint un programa “cultural”... [+ informació]

El programa «Lletres a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes obrirà el cus 2023-2024 una nova modalitat de trasmissió oral de l'obra d'autors patrimonials adreçada a cicles educatius d'infantil i primària

El programa, que porta per lema «Els nostres clàssics en veu alta» s'adscriu dins del veterà programa «Lletres a les Aules» que organitza habitualment col·loquis amb autors a partir de la seva obra. La nova modalitat oferirà als centres educatius la possibilitat de treballar autors patrimonials de manera lúdica i participativa a través de l’oralitat per tal de fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector. S’entén per autors patrimonials aquells autors que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària catalana i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors. El nou programa s'adreçarà a partir del curs 2023-2024 a l'alumnat de segon cicle d’infantil i de primària. Els interessats a participar-hi han de presentar les seves propostes abans del 15 de març del 2023 i una comissió formada pel Departament d'Educació, l'IBBycat i la Institució de les Lletres Catalanes avaluarà els projectes presentats i aquells que compleixin els requisits s’afegiran al catàleg del programa. Anualment es renovarà l'aportació de propostes... [+ informació]

El circ i l'òpera es fusionen en l'espectacle «La torre de Nadal» de Lluís Danés que l'Ajuntament de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu ofereixen aquest Nadal a la Plaça de Catalunyaa

El nou espectacle de gran format «La torre de Nadal», de Lluís Danés, és una nova producció del Gran Teatre del Liceu i l’Ajuntament de Barcelona que fusiona dues disciplines: el circ i l’òpera. Es podrà veure a la Plaça de Catalunya del fins al 30 de desembre a partir de les 20h. Un espectacle d’emoció, sensibilitat i màgia amb un viatge musical que reclama la utopia com a eina de transformació amb el guiatge de Giacomo Puccini. És també una història de circ amb equilibris, corda, suspensió capil·lar, trapezi i dansa. A «La torre de Nadal», amb proposta escènica de Lluís Danés i dirigida musicalment per Sergi Cuenca, hi apareixen sis intèrprets de circ, vuit músics i quatre cantants que busquen els límits d’allò factible, viable i versemblant per arribar a fer sentir al públic el veritable esperit de Nadal. «La torre de Nadal» és una versió curta i amb dramatúrgia nadalenca de «La Torre dels somnis», un espectacle que el Liceu estrenarà la temporada vinent a la Sala Gran dins el programa educatiu LiceuAprèn... [+ informació]

Més de 200 funcions d'Els Pastorets es representaran aquest Nadal distribuïts per una cinquantena d'escenaris de teatres catalans

La nova temporada d'Els Pastorets de Catalunya comptarà amb més de 200 representacions protagonitzades per una cinquantena d’entitats associades a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya (CPC). Després de dos anys de restriccions per raons de les restriccions sanitàries, els grups teatrals tornen a la normalitat. La nova temporada compta amb 52 grups teatrals de 43 municipis diferents (un 81,2% de la totalitat d'Els Pastorets associats a la CPC). Amb unes 5.000 persones involucrades en les representacions, els grups portaran a escena més de 200 funcions a les quals s’espera que hi assisteixin uns 45.000 espectadors (el 2021 en van ser 28.500). A més de l’activitat dels grups teatrals, la Coordinadora ha posat en marxa dos projectes paral·lels: la 2a edició de l’ajut a la investigació “Pastorets de Catalunya”, dotat amb 3.000 euros (aquest any declarat desert)... [+ informació]

Tot allò que camini sobre dues potes és un enemic

Hi ha moltes maneres d'acostar-se a un clàssic de la literatura com el que va llegar l'escriptor George Orwell (pseudónim d'Eric Arthur Blair, Motihari, Raj Britànic, 1903 - Londres, Regne Unit, 1950). I hi ha també diferents èpoques històriques que ho aconsellen més que en unes altres. A «La revolta dels animals» (o «La rebel·lió dels animals» o «La granja dels animals» o l'original «Animal Farm», a gust de lector i de cada tradició literària), l'escriptor George Orwell s'hi va llençar en plena cua de la Segona Guerra Mundial, entre el 1944 i el 1945. Rellegir ara el relat, en plena mal anomenada guerra d'Ucraïna en comptes de parlar de la real invasió i posterior genocidi rus sobre el poble ucraïnès perpetrat per Vladimir Putin, és un bàlsam de clarividència i també una frustració en constatar que l'ésser humà no aprèn mai dels seus errors i continua furgant de tant en tant en la mateixa mala llavor... [+ informació]

L'actriu Carme Elias ha cedit el seu fons al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre amb documentacio que arrenca el 1969 fins ara

El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE) ha incorporat el fons documental de l'actriu Carme Elias (Barcelona, 1951), gràcies a la donació realitzada per la mateixa actriu fa uns mesos. En concret, Carme Elias va fer la donació l’abril passat, setmanes després d’haver estat guardonada amb el premi especial del Brain Film Fest i haver anunciat en el discurs d’agraïment del guardó que patia Alzheimer. El fons, que ja es pot consultar en línia al MAE, inclou sobretot programes de mà, dossiers, reculls de premsa i fotografies sobre més de 50 espectacles teatrals, 30 programes de televisió i 20 pel·lícules en les que va participar Carme Elias. En concret, hi ha un centenar de programes de mà, així com unes 500 fotografies de l’actriu, especialment de la seva carrera teatral entre els anys 1969 i 2019. Es conserven també més d’una vintena de sèries de retrats de Carme Elias en diferents moments de la seva carrera, realitzats per autors com Manuel Outumuro, Hervé Timarche, Colita, Jaume Peracaula o Xavier Guardans, entre d’altres... [+ informació]

La paradoxa del vaixell de Teseu

L'actor i dramaturg argentí Juan Diego Botto (Buenos Aires, Argentina, 1975), format i establert a Madrid, després de perdre el seu pare el 1977, amb la dictadura del colpista militar Jorge Rafael Videla i arran de la dramàtica desaparició de fins almenys 9.000 resistents i dissidents argentins, té una sensibilitat especial per la injustícia i la immunitat del feixisme de tots els colors. El pes de la pròpia història personal de Juan Diego Botto es reflecteix, com ja ha fet en alguna de les seves altres interpretacions tant de teatre com de cinema, en aquesta mirada tocada de sensibilitat durant més de 100 minuts sobre l'assassinat de Federico García Lorca a mans del feixisme colpista contra el govern de la República espanyola del 1936... [+ informació]

Els dimonis també volen treballar

Ja fa unes quantes temporades que la companyia La Trepa posa en escena aquest espectacle que adapta un dels clàssics de la literatura universal: «La cançó de Nadal», de Charles Dickens. Es pot dir, doncs, que la reposició el converteix en un dels clàssics de la cartellera teatral nadalenca. El muntatge es troba en el seu punt just de maduresa. Les picades d'ullet que s'hi han afegit li han anat donant també un aire nou. És d'aquesta manera com es manté un espectacle en repertori: tenint la saviesa suficient per no ancorar-se en la comoditat i adaptant-se a les tendències inevitables del pas del temps. Un altre element positiu és que el protagonista de l'obra, el senyor Ebenezer Scrooge, com més temps passa, més retrata el paper del botiguer enriquit, garrepa i malhumorat que no vol saber res amb el Nadal, el consum i els costums que l'atabalen i no li agraden gens... [+ informació]

La veterana llibreria Alibri del carrer de Balmes de Barcelona evita el tancament anunciat després d'haver estat adquirida pel grup català de venda a domicili Bookish

A primers d’octubre, la llibreria Alibri (antiga llibreria Herder, situada al carrer Balmes de Barcelona, a tocar de la Gran via) va anunciar que tancaria el 3 de desembre. Una setmana després, no no tan sols no s¡ha fet efectiu el tancament sinó que ha estat adquirida pel grup català Booish, que es dedica a la venda de llibres a domicili. Fundada en 1925, l'antiga Herder és una de les llibreries més emblemàtiques de Barcelona i la notícia del seu tancament va procar una allau de reaccions en clau de rèquiem. La seva proximitat a la Universitat de Barcelona fa també que la seva llarga història no estigui al marge d'aquesta institució. Després de la incògnita dels últims set dies, finalment s'ha fet públic que Alibri no tancarà i que no serà perquè l'hagi engolit cap gran cadena sinó perquè l'ha adquirida el grup Bookish, una empresa de subscripció literària creada fa cinc anys a Barcelona i que a hores d'ara és líder a l'Estat espanyol... [+ informació]

Annie Ernaux reivindica el seu paper d'escriptora del «jo» en el discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2022

«Per on començar? Aquesta pregunta, em vaig fer desenes de vegades davant de la pàgina en blanc. Com si hagués de trobar la frase, l'única, que em permetrà entrar a la redacció del llibre i eliminarà tots els dubtes alhora. Una mena de clau. Avui, per enfrontar-me a una situació que, passat l'estupor de l'esdeveniment, “de veritat em passa això? —la meva imaginació em presenta un temor creixent, és la mateixa necessitat que m'aclapara. Troba la frase que em doni la llibertat i la fermesa per parlar sense tremolar, en aquest lloc on em convides aquest vespre. Aquesta frase, no cal que la busqui gaire. Ella sorgeix. En tota la seva agudesa, la seva violència. Lapidari. Irrefutable. Va ser escrit fa seixanta anys al meu diari. Escriuré per venjar la meva raça... [+ informació]

Un Petit Príncep que format part de l'imaginari col·lectiu

La cantant Mariona Escoda, guanyadora de l'última edició d'«Eufòria», s'incorpora al repartiment d'aquest musical que arriba per 9a temporada a Barcelona a la rebatejada Sala Paral·lel 62. Recordem-ne la crítica de la primera estrena: Sí, és ben cert. De l'obra «El Petit Príncep», d'Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 29 juny 1900 - Mediterrani, costa de Marsella, desaparegut en missió de guerra, 31 de juliol del 1944) se n'han fet múltiples versions i adaptacions de tots els gèneres: musical, cinema, teatre, televisió, radiofònic... i de segur que no donaríem l'abast a tenir a les mans totes les edicions de les més de 250 llengües a les quals s'ha traduït. En català, les més recents, a Estrella Polar, reedició del fons d'Empúries del Grup 62, i també una edició especial en suport pop-up a l'Editorial Salamandra. Però hi faltava una versió teatral catalana que ocupés un lloc d'honor al costat de totes les altres propostes internacionals... [+ informació]

L'emblemàtic restaurant «Glaciar» de la Plaça Reial de Barcelona commemora el seu centenari amb la intenció de reconvertir-se en un centre de cultura i oci

El bar va obrir les seves portes el setembre del 1922, però aleshores, per la influència de la moda francesa, ho va fer amb el nom de Bar Glacier —amb e— al número 11 de la Rambla. Set anys més tard, el 1929, l'any del crac, es va traslladar al número 3 de la Plaça Reial on ha estat fins ara que ha commemorat el seu centenari. El bar restaurant La Glacera vol tornar ara als seus inicis amb un servei de cultura gastronòmica i oci. En aquest emblemàtic restaurant s'hi han fet rodatges de pel·lícules com «Libertarias» (1996) o «Salvador» (2006). Durant la Guerra Civil, el Comitè Antifeixista va incautar el restaurant i el va convertir en un menjador popular. La nit de Reis del 1949... [+ informació]

Saló de l'automòbil “Grease”

«Grease» és un espectacle per a tots els públics. Com més temps passa, encara més. Perquè el tractament de la història que es desenvolupa en un centre d'estudis per a adolescents (la Rydell High Schooll) ho facilita. Per als que van veure «Grease» ja fa anys, el 2006, al Teatre Victòria, dirigit per Ricard Reguant, o a la cúpula de Las Arenas, el 2011, en la primera inauguració d'aquest espai, dirigit per Coco Comin i Manu Guix —aleshores amb algunes funcions en català, un fet que ara sembla impossible—, trobaran en aquesta reposició revisada de SOM Produce els canvis que el temps obliga a fer i sobretot una efemèride important: la commemoració del 50è aniversari del naixement de «Grease»... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2022 amb 25.516.811 visitants que han fet 55.904.407 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 25.516.811 visitants i 55.904.407 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.389,7 visites de pàgines (8,72 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 39 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.896 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans... [+ informació]

The Fac-òF X

Coincideix a la cartellera teatral catalana la commemoració del desè aniversari de l'espectacle de circ, cabaret i burlesque, «The Hole X», sota la carpa del Port Vell de Barcelona, amb l'espectacle també de cabaret i burlesque, «Divina de la mort», a la sala El Maldà. Algú pot pensar que fer aquesta comparació és una banalitat. I tindria raó. Un espectacle i l'altre, malgrat que beuen de fonts similars, s'assemblen com un ou a una castanya. La companyia Fac-òF es podria dir que el que fa és dinamitar sense proposar-s'ho el pretès glamur de la carpa de «The Hole X» per entrar en la quotidianitat dels estereotips i les pressions socials sobre l'estètica que al llarg dels temps han rebut i continuen rebent les dones —des que són nenes i cada vegada més— a la recerca d'una bellesa virtual revisada i augmentada actualment per la influència de les desbocades xarxes socials... [+ informació]

La cooperativa El Refugi de la Seu d’Urgell presenta el projecte «La Barraca» amb una caravana de llibres i productes pirinencs que recorrerà els municipis del territori a partir del 2023

Mentre que El Refugi d’idees i de cultura del Pirineu fa referència a la tipografia dels antics refugis antiaeris construïts durant la guerra civil pel govern de la Generalitat i la II República, La Barraca està inspirada en la que va impulsar el poeta Federico Garcia Lorca als anys trenta del segle passat per portar actuacions teatrals a pobles rurals. La memòria històrica antifeixista és present en la iniciativa, així com el sentiment pirinenc, el suport mutu i la transformació social. L’objectiu de «La Barraca» és enfortir la xarxa cultural dels territoris de muntanya i promoure altres productes culturals i artístics que tinguin dificultats de distribució, com ara roba, art, música i artesania... [+ informació]

«Escrivim», l'Associació Professional d'Escriptores i Escriptors de Literatura ha acordat dissoldre's pròximament i integrar-se com a secció de LIJ dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC)

«Escrivim» es va presentar públicament el novembre del 2017 i just cinc anys després els associats en assemblea extraordinària, a proposta de la junta directiva, han decidit procedir a dissoldre-la pròximament i integrar-se com a una nova secció de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). L'Associació «Escrivim» va néixer impulsada per un col·lectiu d'escriptores i escriptors de literatura infantil i juvenil amb la intenció de defensar professionalment els seus drets. La decisió de dissoldre's ve motivada, segons ha pogut saber Cornabou, sobretot perquè la normativa de subvencions de la Generalitat de Catalunya és molt restrictiva per a associacions petites («Escrivim» té una cinquantena d'associats) i això fa que acceptar una subvenció indispensable per al bon funcionament de l'associació pot provocar l'ofegament econòmic (per exemple, no han rebut encara la subvenció promesa de l'any 2021 quan s'està tancant el 2022) o, en tot cas, veure's obligats a fer activitats amb la intenció d'obtenir ingressos extres, cosa que en alguns casos fa que s'allunyin dels seus objectius inicials. La decisió de dissoldre's es va prendre el 28 de novembre amb la pràctica unanimitat de tots els presents perquè només es va computar una abstenció... [+ informació]

Si en el més enllà hi ha funcionaris és que són a l'infern

Atenció pares i mares, avis i àvies, tiets i tietes, nens i nenes...! Els Amics de les Arts són tan amics de tots vosaltres que després de quinze anys d'haver-s'ho proposat mig en broma mig de debò han complert una de les seves promeses: crear un espectacle de teatre musical. Però no ho han fet sols. I l'equip en conjunt ha quedat tan rodó que qualsevol cargol que s'hi desacolli por fer trontollar la resta. «Pares normals» és un dels esdeveniments teatrals d'aquesta temporada que s'uneix a la ratxa recent de la represa de la creació de musicals en català de mitjà o gran format, després de «La filla del mar», «T'estimo si he begut» i fent parella ara amb «Golfus de Roma» i amb la mirada posada en la futura estrena de «L'alegria que passa»... [+ informació]

Comediants commemora 50 anys de trajectòria amb la publicació d'un llibre-espectacle que fa un repàs de tota la història de la companyia

El llibre «Històries d'una Història. Comediants 50 anys» és un recorregut de la companyia, des dels seus orígens fins avui, on repassen les creacions i espectacles així com el mètode de treball basat en la creació col·lectiva portada a terme durant els 15 anys de vida comunitària. La companyia ha treballat i evolucionat fins a crear un nou llenguatge teatral que els ha portat a girar pels cinc continents i a actuar en ciutats, pobles i arquitectures emblemàtiques com la Pedrera de Barcelona, l’aqüeducte de Segòvia o el Palau dels Papes d’Avinyò i en espais insòlits com la Central Station de Nova York o l’Opera House de Sidney. Aquest girar pel món ha fet que es consideri Comediants com una de les companyies de teatre amb més personalitat i originalitat europea. En 50 anys han creat espectacles de teatre, d’arts del carrer, òperes, festivals com la Fira de Teatre de Carrer de Tàrrega’81, i grans esdeveniments com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 o la gran cavalcada... [+ informació]

Catalunya i Bòsnia i Hercegovina culminen la commemoració dels 30 anys d'amistat amb una exposició a l'Ajuntament de Sarajevo

La Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Sud-est d'Europa ha organitzat a l'Ajuntament de Sarajevo l’exposició fotogràfica «Sarajevo Barcelona Light&Shade» del fotògraf croat i bosnià Anto Magzan. Es tracta d’una selecció de fotografies en blanc i negre de les dues ciutats, un joc fotogràfic de llums i ombres a través de persones i arquitectura que reflecteix la identitat de dues ciutats que commemoren aquest any el trentè aniversari de la seva amistat. L’exposició de la capital bosniana tanca un any d’intensa cooperació entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina, durant el qual s’ha signat un conveni de col·laboració entre el Cantó de Sarajevo i la Generalitat de Catalunya, s’ha declarat ciutadà d'honor de la capital bosniana a títol pòstum el fotoperiodista català Jordi Pujol Puente (Barcelona, 1967 - Sarajevo, 1992), que va morir cobrint la guerra de Bòsnia, i s’han dut a terme diverses visites institucionals entre tots dos països... [+ informació]

Un pòtol místic contemporani

«Bonobo» és una “road movie” com ho és la novel·la mare de totes les “road movies” escrita per Jack Kerouac a mitjan segle passat i coneguda com a «On the road». El protagonista de l'obra «Bonobo», de l'actor i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), no és un “beat” del segle passat, però sí que és un “beat” d'aquest segle. A «Bonobo» no hi ni sexe, ni drogues ni “rock and roll”, però sí que hi ha un monòleg introspectiu com a la novel·la «On de road» i una altra mena de droga tan o més perillosa que la droga dura: la febre del terrorisme. Josep Julien, que amb aquesta obra va guanyar el premi de text Jardiel Poncela de l'SGAE i el premi Quim Masó a projectes escènics, parteix dels tràgics fets de l'agost del 2017, després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i el Port de Cambrils, quan un dels joves ripollencs, Younes Abouyaqoub, de 22 anys, conductor de la furgoneta que va deixar l'estesa de víctimes a la Rambla abans de frenar a tocar del mosaic del Pla de l'Ós de Joan Miró... [+ informació]

Els Mecano en clau de vinyetes

Després d'onze anys del primer intent, era el llunyà novembre del 2011, amb l'estrena d'una versió del musical «Grease» —cal recordar ara més que mai que aquella producció era en català—, la cúpula de Las Arenas torna a renéixer com a auditori teatral de gran format, amb 1.300 localitats —una bona notícia per al sector escènic— i la suficient capacitat de ser transformada en una pista o elevada amb diversos pisos de grades amb l'escenari a la italiana, segons les necessitats i característiques de cada espectacle. La nova aposta ha estat la recuperació d'un altre musical de gran producció que ja es va estrenar a València, que va passar per Bilbao i per Madrid i que ara ha estat revisat i ampliat, en alguns casos, amb la incorporació d'intèrprets locals com per exemple els joves cantants Clara Sánchez i Joan Liaño, provinents del popular programa «Eufòria», de TV3... [+ informació]

Una trentena d'editorials catalanes tenen presència a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara a Mèxic

Catalunya torna a comptar, del 26 de novembre al 4 de desembre, amb un estand institucional en la 36ena Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic), organitzat pel Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sota la seva marca d’internacionalització Catalan Arts. La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) és la trobada anual més important del sector editorial a Llatinoamèrica i la més gran del món editorial en espanyol. És la principal porta d'entrada al mercat llatinoamericà i uns dels focus més importants per a la difusió dels autors catalans i de les novetats editorials dels segells amb vocació internacional. A la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) conflueixen el comerç de drets d’explotació editorial, els principals agents distribuïdors del sector del llibre del continent americà i un ampli festival cultural obert al públic, on el llibre i els autors són el protagonistes. L'espai col·lectiu, organitzat sota la marca de promoció internacional Catalan Arts, té com a objectiu principal impulsar l'activitat professional de les empreses i els diferents agents del món del llibre de Catalunya on els professionals poden desenvolupar les seves activitats durant la fira, exposar la varietat i vitalitat de la producció editorial catalana oferint alhora una imatge conjunta del sector als professionals llatinoamericans... [+ informació]

Dagoll Dagom abaixarà la persiana després de 50 anys el 2024 amb una nova versió de «Mar i cel» però abans estrenarà el musical «L'alegria que passa» de Santiago Rusiñol

La companyia Dagoll Dagom prepara el musical «L’alegria que passa» de Santiago Rusiñol, que serà el seu últim espectacle de nova creació. La companyia adapta el clàssic simbolista de Santiago Rusiñol i el converteix en el nou espectacle que es podrà veure a partir del març al Teatre Poliorama. L'obra explica el xoc entre els habitants d’un poble gris i monòton i una companyia d’artistes en gira que arriba per actuar-hi. L’equip artístic compta amb Marc Rosich (text i direcció), Andreu Gallén (música i direcció musical), Ariadna Peya (direcció coreogràfica) i Anna Rosa Cisquella (productora artística). La companyia està formada per Mariona Castillo, Jordi Coll, Júlia Genís, Eloi Gómez, Pol Guimerà, Àngels Gonyalons, Basem Nahnouh, Pau Oliver i David Pérez-Bayona. «L’alegria que passa» és un conte d’arrels clàssiques però d’empremta contemporània que parla de la relació de l’artista amb la societat. A més a més, el text de Marc Rosich compta amb fragments d’altres obres de l’autor: «Ocells de fang», «Ocells de pas» i «El poble gris». Dagoll Dagom portarà a l’escenari... [+ informació]

El conjunt de tres òperes «Il trittico» de Giacomo Puccini dirigides per Susanna Mälkki tornen al Gran Teatre del Liceu després de 35 anys sense que s'hi representessin

«Il trittico» reuneix tres òperes: «Il tabarro», «Suor Angelica» i «Gianni Schicchi» i les dirigieix la finlandesa Susanna Mälkki. Sense renunciar al seu segell especial, Giacomo Puccini va crear aquestes tres peces: un thriller del Sena (Il tabarro), el patiment, la mort i la glorificació d’una mare-monja a qui han pres el fill (Suor Angelica) i una sàtira que parla amb humor d’un testament i la suplantació del difunt per canviar-lo (Gianni Schicchi). La producció de Lotte de Beer de la Bayerische Staatsoper de Munic ofereix un espectacle on es desenvolupa l’acció en un espai tancat per parets corbes on les tres partitures queden connectades per la idea de la mort. La directora situa l’acció en un túnel amb diferents graus d’il·luminació que simbolitza el pas de la vida al més enllà. Les tres òperes inclouen un repartiment internacional amb Lise Davidsen, Ermonela Jaho, Ambrogio Maestri, Daniela Barcellona o Ruth Iniesta, entre d’altres. L’obra «Il trittico» està inspirada en els retaules medievals i en l’estructura de la «Divina Comèdia» de Dante i és concebuda com una experiència operística integral en tres parts que De Beer respecta i integra amb una escenografia comuna. Giacomo Puccini va completar aquest projecte al final de la seva carrera i és una de les obres menys representades per la seva dificultat formal i tècnica... [+ informació]

El Parlament de Catalunya aprova una proposta de resolució per preservar el patrimoni històric i natural de Ràdio Liberty i convertir l'espai en un memorial sobre la Guerra Freda pel paper que hi va jugar

El Parlament de Catalunya insta ara a l'Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Pals (Baix Empordà) a impulsar aquest projecte per impedir-ne el deteriorament. A més, demanen que s'elabori un pla de manteniment. El Cercle Català d’Història i Salvem la Platja de Pals celebren haver aconseguit aturar-ne la demolició i aconseguir el memorial de la Guerra Freda. En concret, la proposta demana preservar de qualsevol enderroc el valor patrimonial del jaciment arqueològic i Ràdio Liberty, i que el conjunt de les administracions acordin els pròxims mesos un avantprojecte pactat de recuperació de la vila marinera de Pals i de Ràdio Liberty com a Memorial de la Guerra Freda... [+ informació]

Barcelona tindrà 5 noves biblioteques l’any 2030 segons el nou Pla de Biblioteques amb un creixement de 31.000 metres quadrats fins arribar als 100.000 metres quadrats entre obra nova, ampliacions i trasllats

L’any 2030, la Xarxa de biblioteques de Barcelona comptarà amb 45 equipaments, cinc més dels actualment disponibles. En aquesta data, la ciutat haurà guanyat 31.004m2 de servei de biblioteca pública, entre els equipaments de nova construcció i les ampliacions i trasllats dels ja existents, fins arribar a un total estimat de 99.809 m2. Un creixement de gairebé el 30% en set anys. Així ho recull el nou Pla director de les Biblioteques de Barcelona 2030, que marca el full de ruta per als propers anys del que és l’equipament cultural més ben valorat per la ciutadania. El document «Pla director de les Biblioteques de Barcelona 2030. Dret a la lectura, a l’accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària», estableix entre les principals prioritats... [+ informació]

Una Yerma orgànica que remou tots els sentits

Aviat farà 90 anys de la primera estrena del poema tràgic «Yerma» de Federico García Lorca. Era el desembre del 1934, en plena eufòria del període republicà i un any i mig abans que el feixisme acabés amb la vida del poeta. «Yerma» forma part de l'anomenada “trilogia lorquiana” amb «La casa de Bernarda Alba» i «Bodas de sangre», i és, per la proximitat amb la seva mort tràgica, una mena de testament de l'autor avançat en el temps. ¿Drama rural? Sí, en el seu origen, esclar. Però plenament universal i encara intemporal i sense etiquetes en el seu contingut. La jove casada Yerma es troba atrapada en l'estigma social de l'espai del temps —llar, marit i fills—, un estigma que, ben mirat i en el fons, no ha canviat tant en cent anys. Yerma vol tenir un fill, però el marit sembla que no en vol saber res —¿esterilitat, poca vocació de pare, alter ego de l'autor?—, i es reclou en la feina de la pastura i la muntanya... [+ informació]

Amb el cor estret com un puny

Qui avisa no és traïdor: la vellesa sempre arriba, ni que els que la consumiran no en siguin, de joves, per sort, gaire conscients. Aquesta nova proposta del col·lectiu de creadors multidisciplinars “Cultura i Conflicte” dóna visibilitat a la cara oculta de la vellesa, la que passa els dies en una residència de gent gran. Una “maison de repos” en diuen els francesos, que queda més fi, o un “geriàtric”, en diuen a vegades per aquí, que espanta només de sentir-ne paladejar els fonemes. La residència de ficció de l'obra «Moriu-vos» és una residència especial, però no tan allunyada de la realitat. No té res a veure amb aquella altra residència de «Forever Young» on els residents, gent de les arts, hi esgoten les seves últimes possibilitats en un cau d'humor. O en aquella altra del dramaturg Oriol Tarrasón, «Un dia qualsevol», que per cert ja va comptar amb l'actriu Imma Colomer, com ara, i que era un cant a la vida, ni que fos al final de la vida... [+ informació]

Els set recitals enregistrats la temporada passada al Teatre Lliure d'«A la recerca del temps perdut» de Marcel Proust estan disponibles en àudio a la xarxa fins al 30 de novembre coincidint amb el centenari de la mort de l'autor

Coincidint amb el centenari de la mort de l'escriptor francès Marcel Proust, el Teatre Lliure ha recuperat els set recitals que va presentar la temporada passada sobre la seva novel·la més emblemàtica, «A la recerca del temps perdut», ara en format àudio. Les set sessions es poden escoltar de manera gratuïta al web del Teatre Lliure fins al 30 de novembre. La proposta està formada per set sessions, una per cadascun dels set volums que formen l’obra: «Pel cantó d'en Swann», «A l’ombra de les noies en flor», «El cantó de Guermantes», «Sodoma i Gomorra», «La presonera», «Albertine desapareguda» i «El temps retrobat». La traducció i tria dels textos és de Josep Maria Pintó, la direcció de Jordi Bosch i la interpretació de Claudia Benito, Jordi Boixaderas, Mario Gas i Emma Vilarasau, amb Jordi Prim al violí i Daniel Vidal al piano. Marcel Proust va escriure «A la recerca del temps perdut» entre 1908 i 1922. L’obra de Proust funda, amb l’Ulisses de James Joyce, la nova narrativa del segle XX i capgira de manera irreversible la manera de narrar el temps, l’espai i el jo a partir del que ell mateix va anomenar “memòria involuntària”... [+ informació]

De la glòria somiada a la ràbia continguda

El coreògraf Roberto G. Alonso converteix l'escenari en una volta de pont imaginari que supleix la volta del pont real de la Fira de Tàrrega on va estrenar aquest espectacle que, malgrat que sigui un recurs tòpic, cal definir d'«inclassificable» perquè barreja sense fronteres el teatre, la coreografia, el cabaret, el gest, el travestisme i la música amb la llicència i el permís del playback. ¿Tornem al gènere parateatral? De fons, com a miratge, el dramaturg Tennessee Williams —el que mai li va escriure potser perquè no la coneixia— i els seus mites femenins. A escena, una dona-diva vinguda a menys, gelosa de mantenir la dignitat, enganyada pel seu últim amor i víctima del desnonament i deixada sota el pont... [+ informació]

Els ous de TV3

La nova temporada de TV3 ens ha acostumat a tot. Una de les bestieses més inacceptables és l'esclafament d'ous cada divendres, abans del Telenotícies Vespre, dins del programa, pretesament d'humor, «Tots són problemes». Sort que, tal com fa la resta de la setmana l'«Està passant», els divendres no connecten amb Toni Cruanyes perquè no seria gens estrany que qualsevol vespre també li caigués un ou ros al cap amb closca i rovell inclòs. L'última ensarronada de TV3 ha estat l'espot encobert de La Marató després de fer creure a l'audiència —i s'ha d'admetre que també als mitjans de comunicació més rigorosos— que la parella d'intèrprets formada per l'actor Julio Manrique i l'actriu Cristina Genebat —parella també a la vida real— estrenaven una minisèrie de sis capítols de vint minuts cadascun amb públic en directe. ¿Saben allò que s'atrapa abans un mentider que un coix? Doncs, alguna cosa hi havia d'això quan, durant dies, han anat repetint sense immutar-se que la minisèrie era una proposta innovadora i que mai s'havia fet res així a TV3 amb públic al plató. Una lleugera sospita s'havia obert sobre per què TV3 passava olímpicament de la seva història i oblidava que la popular sèrie «Plats Bruts», l'any 1999, ja s'havia rodat amb públic. L'ensarronada de TV3 no ha arribat a nivells de «La guerra del mons», d'Orson Welles, però deunidó... [+ informació]

Després de la pionera «Plats bruts» la cadena TV3 torna a una sèrie rodada amb públic al plató en una combinació de teatre i televisió que protagonitzen Julio Manrique i Cristina Genebat

¿Teatre o televisió? Els intèrprets Julio Manrique i Cristina Genebat protagonitzen a TV3 la sèrie d'episodis de 20 minuts «Quan el cor s'atura». Un plató amb públic viurà en directe els conflictes de la parella de ficció en un procés de separació a la maduresa. El 1999 la sèrie «Plats bruts» ja es va rodar també amb públic al plató. Julio Manrique i Cristina Genebat es posen en la pell d'un matrimoni en procés de separació. L'acció d'aquesta nova sèrie, «Quan el cor s'atura», passa en diferents escenaris, però té lloc principalment al menjador de casa de la Montse i el Sergi, que després de mitja vida junts es plantegen seguir la seva vida per separat per decisió d'ella. Tots dos tenen una bona posició professional i una filla que ja no viu amb ells. La sèrie té un format curt, de 20 minuts de durada cada episodi, i reflexiona en clau de comèdia sobre com posar fi al matrimoni de la parella... [+ informació]

La IX Viquimarató de la llengua catalana es dedica aquest any a les pel·lícules i sèries en català durant una setmana de participació col·lectiva de voluntaris dels Països Catalans

Durant la setmana del 18 al 25 de novembre, té lloc la IX Viquimarató de la llengua catalana, que aquest any es dedica a les pel·lícules i sèries en català. Aquest esdeveniment és organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i Amical Wikimedia, juntament amb els governs de tots els territoris de parla catalana. La Viquillengua d’enguany es dirigeix a tots els usuaris que vulguin editar les entrades de la Viquipèdia sobre pel·lícules i sèries en català per ampliar-ne els continguts, a partir d’una llista que en proposa les entrades per revisar. Alhora, també se suggereix la creació d’articles nous i la traducció dels continguts existents a altres llengües. Simultàniament, també es convoquen activitats presencials per fomentar la participació. Les entitats que hi col·laboren (cineclubs, instituts, associacions, etc.) organitzen un viquitaller presencial o es coordinen per completar una determinada àrea de coneixement. Aquest esdeveniment compta amb la col·laboració dels set territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, Aragó, les Illes Balears i el País Valencià... [+ informació]

L'IBBYcat homenatja 40 professionals del sector del llibre per a infants i joves en col·laboració amb el programa Sèniors Literaris de la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del quarantè aniversari del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil

L'IBBYcat homenatja 40 professionals del sector del llibre per a infants i joves en col·laboració amb el programa Sèniors Literaris de la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del quarantè aniversari del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Amb un acte al Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM), de Barcelona, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, conegut actualment com a IBBYcat, per la seva relació com a membre del l'IBBY Internacional, i coincidint amb el quarantè aniversari de la seva fundació, homenatja 40 professionals del sector del llibre, amb els quals inicia una Llista d'Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana. Amb aquesta iniciativa, l’IBBYcat vol contribuir a la construcció d’un patrimoni literari infantil i juvenil en llengua catalana; reconèixer i projectar professionals de les diferents baules amb una trajectòria i una aportació pròpia, distintiva i rellevant en la història de la LIJ catalana; normalitzar, prestigiar i donar a conèixer la important aportació cultural del sector del llibre infantil i juvenil; contribuir a la supervivència d’una LIJ en llengua catalana, amb identitat pròpia i compromís amb els infants i joves, la cultura, l’educació, la llengua i el país; i facilitar referents culturals sòlids i compartits amb els infants i joves que contribueixin a la creació d’una identitat cultural sòlida i de lectors en català i de literatura catalana. La llista d'honor de la literatura infantil i catalana s'ha elaborat a partir de diversos perfils professionals, tot i que l’autoria hi té una presència majoritària, vetllant també per la paritat, des del punt de vista del gènere i la diversitat territorial dels Països Catalans... [+ informació]

Tocar mare ni que no es jugui a fet i amagar

Encara cueja l'última estrena aquí de la dramaturga Marta Barceló (Palma, 1973) amb l'obra «Zona inundable» (TNC) quan ja torna a intrigar els espectadors amb «Tocar mare», ara a la Sala Beckett, fins a tal punt que la trama de fons no permet que se'n pugui desvelar ni mica del moll de l'os que, conjuntament amb la vena també intrigant del director Jordi Casanovas, fan que rellueixin tots els vessants d'aquesta mare i aquesta filla que l'autora posa davant del mirall perquè, a píndoles, vagin representant i deixant anar tots els papers de tantes tipologies de mares i de tantes tipologies de filles. Mares que volen ser mares, mares que no poden ser mares, mares que no volen ser mares, filles que volen tenir mares, filles que volen ser mares, filles que no són filles biològiques, filles que són filles adoptades, mares que adopten filles i mares que fan de mares biològiques d'altres filles i altres mares... i així podríem continuar fent tantes combinacions com volguéssim fins a l'infinit... [+ informació]

Guanyar-se la gralla amb la suor del cos

Més que un concurs de talents dolents, que és el que promet el títol, aquest nou espectacle de José y sus Hermanas és una suggerent performance teatral inclassificable de bon talent. La companyia ha aparcat per a una millor ocasió les projeccions de vídeo que va experimentar a «Explore el jardín de los Cárpatos» i ha posat tota la carn a la graella, mai més ben dit, ni que la carn, en una de les accions del muntatge més sonades sigui uns espectaculars músculs i unes espectaculars pitreres de silicona que transformen tota la troupe en cinc exemplars humanoides de culturisme. Aquest és el quart espectacle de la companyia que va arrencar amb èxit fa cinc anys i es va donar a conèixer a l'escenari del Tantarantana... [+ informació]

El Titànic de Peeping Tom

Els creadors i directors d'aquest espectacle tripartit, de la companyia belga Peeping Tom fundada per ells dos, l'argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, diuen que fan dansa o dansa-teatre o teatre-dansa, però en realitat diria que el seu cuquet amagat i no confessat obertament és que volen fer cinema revestit de teatre i, si es vol, de dansa. Un cinema de culte, esclar. D'aquell que encaterina els cinèfils més empedreïts. Cinema sense paraules. Buscant l'origen del fotograma a fotograma. La diferència, esclar, és que en aquell cinema iniciàtic hi havia, almenys, un pianista i un sobretitulat que situava els espectadors acció per acció, per compensar el llast d'aquell romàntic mut en blanc i negre. Aquí, no. Aquí cal entrar en el joc narratiu i caminar de bracet amb els Peeping Tom per seguir el fil interpretatiu i anar confegint una història tràgica... [+ informació] 

El certamen Terra i Cultura XV Premi Miquel Martí i Pol fa públics els finalistes dels poemes musicats en llengua catalana

El Certamen Terra i Cultura XV Premi Miquel Martí i Pol ha fet públics els finalistes d'aquesta edició. Es tracta d'Anna Andreu, Carles Dénia, Cris Juanico, Dani López i Arnau Obiols, cinc finalistes d'entre els quals sortirà el guanyador del Certamen Terra i Cultura impulsat pel cantautor Lluís LLach i el Celler Vall-Llach que durant quinze anys ha reconegut els que s'han considerat els millors poemes musicats en llengua catalana. El premi Terra i Cultura és dotat amb 5.000 euros i una escultura de Josep Bofill, es farà públic el 15 de novembre a la seu de la SGAE a Barcelona. Els més musicats són els poetes Josep Carner, Maria Antònia Salvà i Miquel Marti i Pol d’un total de 440 cançons inèdites gravades i publicades en l'últim any... [+ informació]

Una por que fa basarda

La història del Joan sense Por parteix de la tradició contista europea recollida en el seu dia pels Germans Grimm. En català, el va introduir el folklorista Joan Amades i, des d'aleshores, les versions han estat i són múltiples i diverses i, a cada generació, adaptades a l'evolució de la societat que, per molts anys que passin i per molts invents de progrés que es visquin, continua tenint interioritzat inevitablement el sentiment de la por. El nou espectacle musical de La Roda Produccions, «En Joan sense Por i la casa encantada», juga amb aquesta certesa de la por que té l'ésser humà i, sobretot, en la por de tantes menes que és un dels sentiments que més aviat descobreixen els nouvinguts al món... [+ informació]

L'actor i director Josep Maria Pou rep el premi Atlàntida 2022 de la Nit de l'Edició per la seva labor de trductor i l'estima cap als llibres

El Gremi d’Editors de Catalunya celebrarà la Nit de l’Edició el 21 de novembre al Teatre Romea on es lliurarà el Premi Atlàntida 2022, el Memorial Fernando Lara a una jove iniciativa empresarial del món del llibre i el premi de Traducció Ángel Crespo. El Premi Atlàntida ha estat concedit a Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) en reconeixement als més de cinquanta anys de trajectòria teatral com actor i director, la seva tasca com a traductor i adaptador de diverses obres del teatre anglès i americà més recent i la seva relació i estimació pel món del llibre, amb nombroses adaptacions teatrals i els seus articles i col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació. El 28è Memorial Fernando Lara per una jove iniciativa empresarial del món del llibre i que atorga la Cambra del Llibre de Catalunya recau aquest any en l’Editorial Flamboyant per la seva línia de llibres per a infants i joves il·lustrats. Dins la Nit de l'Edició també es llurarà... [+ informació]

Un món millor no sempre és un món feliç

Al cor d'Europa, diuen les protagonistes d'aquest espectacle —només hi ha un noi entre sis noies—, la terra “és plana i el cel és blanc”. Que ve a ser el mateix del que ja deia Salvador Espriu en el seu Assaig de càntic en el temple quan afirmava amb exclamació poètica que li agradria allunyar-se d'aquí “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”. Per a les joves i el jove del grup de l'espectacle «Intempèrie», el nord enllà és més pragmàtic i menys poètic. Potser fins i tot més materialista. Per a tots set, el cor d'Europa avui és “on es prenen les grans decisions” i on, si tens una bona idea, nomes una, “ho pots dinamitar tot”... [+ informació]

La biennal de teatre visual i de figures de Catalunya preveu una nova edició amb una vintena de propostes amb la seu principal al Mercat de les Flors

Aquesta nova edició del Festival IF Barcelona té com a lema "Cos, objecte i moviment" i s'estructura al voltant d’una programació amb seu principal al Mercat de les Flors, que s'estrena com a nova i important incorporació als espais del certamen que arriba a la cinquena biennal amb 13 peces escèniques i 4 tallers, 11 dels quals són activitats gratuïtes. «Gota a gota», d'El Canto de la Cabra, és una de les obres programades en clau escènica que consisteix en una gran instal·lació de més de dos mil fils suspesos del sostre. El fil conductor d'aquesta edició, que té lloc fins al 30 de novembre, es basa en els conceptes de la fragilitat, l'evanescència, la vulnerabilitat i la maduresa... [+ informació]

L'editor Alejo Cuervo rep el Premi d'Honor del Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona per la seva contribució al gènere des del sector editorial i llibreter

Alejo Cuervo (Barcelona, 1959) és un editor que, primer des de l'editorial Martínez Roca i després des del segell Gigamesh, ha portat algunes de les millors històries de gènere fantàstic dels últims cinquanta anys. I, amb elles, jocs, còmics i un remarcable marxandatge que fins aquell moment era impossible de trobar aquí. Principalment, però, el sector li deu haver estat l’artífex de la llibreria Gigamesh, que als anys noranta va esdevenir un far en la foscor i va aconseguir aplegar al seu entorn un “triangle friki” de botigues relacionades amb el gènere [més informació a Cornabou]. El Festival 42 també ha premiat Pol Castellanos per la novel·la juvenil «L'assasina de Venècia», que ja havia obtingut el Premi Ramon Muntaner. Altres premiats de novel·la o traducció han estat Elena Bartomeu, Jesús Cañadas, Ferran Ràfols, Christian Rodríguez, Eduard Sepúlveda o Layla Martínez i Pol Guasch, aquests dos últims com a autors revelació... [+ informació]

La BBC ha commemorat el centenari amb la incertesa del seu futur a causa del nou consum audiovisual a través de les plataformes i els dubtes sobre el seu singular finançament públic

Un dels emblemes del periodisme del Regne Unit ha commemorat el seu centenari. La BBC continua mantenint un dels seus propòsits: atendre els interessos dels seus seguidors i mantenir una informació rigorosa, independent i que alterni la formació amb l'entreteniment. La BBC londinenca va néixer paradoxalment per la iniciativa d'un italià, Guglielmo Marconi, juntament amb un grup de pioners de les telecomunicacions. Van començar en un reduït apartament de Londres i no van trigar a evolucionar fins al holding productor actual. La BBC va néixer com a emissora de ràdio i va contribuir a promoure una identitat comuna entre les quatre nacions històriques del Regne Unit: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. La BBC es va crear el 18 d’octubre del 1922 però no va ser fins al 14 de novembre d'aquell any quan es va emetre el primer programa: un informatiu... [+ informació]

De quan l'eutanàsia encara era delicte

El doctor Marcos Hourmann, fa quinze anys treballava de responsable d'urgències a l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre —en aquell moment hospital adscrit al grup Sagessa en conveni amb l'Hospital Sant Joan de Reus— i va optar, d'acord amb la filla d'una pacient de 82 anys en fase terminal, de practicar-li l'eutanàsia. El doctor ho va signar en l'historial clínic. Un error perquè va perdre la feina. Es va veure amenaçat amb 10 anys de presó. Es va establir a Anglaterra, fins que la premsa groga anglesa (The Sun) el va descobrir i el va tornar a ensorrar. Un acord previ al judici, per la seva confessió dels fets, el 2009, es va tancar amb un any simbòlic de presó i el dret a no ser inhabilitat com a metge... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2022 amb 25.357.311 visitants que han fet 55.553.888 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 25.357.311 visitants i 55.553.888 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.397,2 visites de pàgines (7,91 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 54 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.879 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Centre d’Art Tecla Sala treballen en una exposició retrospectiva sobre Ferran Garcia Sevilla i en la incorporació de les seves obres a la col·lecció del MNAC

L'artista Ferran Garcia Sevilla ha fet donació al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) d’un important conjunt d’obres del seu període conceptual, que es mostraran en dues de les sales de la seu de Montjuïc. A la vegada, el Centre d’Art Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat presentarà l'exposició retrospectiva «Cosmos-Caos» organitzada amb la col·laboració del MNAC. El conjunt d’obres donades és de gran importància històrica, no només pel que fa a la trajectòria de Ferran Garcia Sevilla (Palma, 1949) sinó també en el marc de la història de l'art català contemporani, i suposa una aportació fonamental per a la constitució de la col·lecció nacional d'art de postguerra i segona avantguarda en la qual continua treballant el Museu. Fa molts anys que no es realitza cap gran exposició de l’artista... [+ informació]

La Ciutadella i el «golpe de estado»

La degradació parlamentària moderna és tan evident que els presidents o presidentes dels mateixos Parlaments es veuen amb la impotència de caure en el clixé del mestre d'escola fent callar les criatures, demanant que no parlin mentre parlen els altres o que no diguin paraulotes. El Parlament de Catalunya no està lliure de pecat. Hi és evident, d'un temps ençà, el retrocés de l'ús de la llengua catalana en seu parlamentària. Una paradoxa, en boca dels il·lustres diputats i les il·lustres diputades, quan per una banda es toca el violí amb un sumptuós Pacte Nacional per la Llengua i per l'altra, el català deixa de ser respectuosament oficial i protocol·lari en pròpia seu fruit d'una llei de l'embut per acontentar tothom. També és evident que l'arribada al Parlament de la Ciutadella de mercenaris de la ultradreta ha esperonat els nacionalespanyolistes que ja hi eren de sempre... [+ informació]

Una part del fons documental del crític d'art Rafael Santos Torroella i la seva dona María Teresa Bermejo adquirit per l'Ajuntament de Girona es mostra en una exposició al museu d'Història de Girona

El fons d'art i arxiu del matrimoni Rafael Santos Torroella i María Teresa Bermejo va ser adquirit per l'Ajuntament de Girona el 2013. Ara és el mateix Ajuntament el que ha organitzat una exposició per mostrar per primera vegada una selecció documental que custodia. Amb el lema «L’aposta per l’art nou. Itineraris de l’avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella», la mostra conté unes 200 obres d’art i 300 documents que permeten resseguir la història de l’avantguardisme de la mà d’artistes com Pablo Picasso, Antoni Tàpies, Joan Miró, Salvador Dalí, Àngels Santos i Remedios Varo. Els comissaris de l'exposició remarquen que l'objectiu és homenatjar... [+ informació]

El Museu Picasso acaba les obres de rehabilitació dels patis dels Palaus Berenguer d’Aguilar, Meca, Baró de Castellet i Finestres i s'inicia la restauració de les façanes exteriors

Les obres de restauració de les façanes dels patis dels edificis medievals que configuren el conjunt arquitectònic del Museu Picasso van quedar enllestides el passat mes d’agost. L’execució de les obres s’ha fet en dues fases per minimitzar l’impacte en els visitants. En concret, s’han realitzat intervencions als patis del Palau Berenguer d’Aguilar, el Palau Meca, el Palau Baró de Castellet i el Palau Finestres, intervenint en un total de 2.400 m2 de superfície. S’han rehabilitat els paraments formats majoritàriament per pedra de Montjuïc, recuperant els elements constructius històrics i les nombroses peces escultòriques que s’hi troben. Les actuacions dutes a terme han permès augmentar les prestacions de les façanes del Museu Picasso, garantir la futura conservació dels seus elements i millorar la presentació i lectura de les diverses cronologies dels seus paraments... [+ informació]

El consum cultural pel que fa a espectadors de teatre, música i cinema no va sobrepassar durant el 2021 el 50% d'abans de la crisi del coronavirus

El teatre, la música i el cinema van augmentar el 2021 un 40% la seva activitat i un 50% tant el públic com la recaptació respecte a la crisi arran del coronavius. Les dades encara van quedar molt lluny dels nivells del 2019. Ni més ni menys que un 60% per sota, segons l’Anuari de la SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals. Un anuari que mostra també que continuen augmentant les subscripcions a plataformes de vídeo i música en streaming i que, a més, l’any passat hi va haver una notable pujada de les vendes de vinils, dels 18,4 milions anteriors als 25,4 milions d'euros del 2021. Les dades de públic i recaptació es repeteixen per al 2021 en cada sector de la cultura: creixement respecte al 2020 però molta distància respecte a abans del coronavirus. Així, en arts escèniques l’assistència va créixer el 2021 un 65,8%, fins arribar a 5,73 milions d’espectadors, però... [+ informació]

Àlex Ollé dirigeix per tercera vegada una òpera al Gran Teatre del Liceu amb «Il trovatore» de Giuseppe Verdi ambientada a la Primera Guerra Mundial

L'òpera forma part de la trilogia popular de Giuseppe Verdi. La direcció escènica d'Àlex Ollé compta amb la direcció musical de Ricardo Frizza. La mateixa producció ja s'ha vist anteriorment a la Dutch National Opera d’Amsterdam i l’Òpera Nacional de París. És la tercera òpera que Àlex Ollé, membre de La Fura dels Baus, dirigeix com a resident del Gran Teatre del Liceu. La temporada passada hi va dirigir «Pélleas et Mélissande» i «Norma». La posada en escena d'Àlex Ollé ha ambientat aquesta versió d'«Il trovatore» des de la Corona d'Aragó del segle XV del llibret original a la Primera Guerra Mundial, un context bèl·lic per representar l’enfrontament fratricida entre els partidaris del trobador Manrico i els del comte De Luna, pretendents els dos de la noble Leonora. Ollé justifica el canvi de l'òpera «Il trovatore» perquè considera que hi ha algunes escenes absurdes en la història i que resulten més creïbles en un context de guerra. L’escenografia d’Alfons Flores juga amb uns forats que recreen les trinxeres i uns mòduls que pugen i baixen en pocs segons. El repartiment inaugural ha comptat amb la soprano madrilenya Saioa Hernández en el paper de Leonora, el tenor italià Vittorio Grigolo com a Manrico, el baríton andalús Juan Jesús Rodríguez com a De Luna, i la mezzosoprano Ksenia Dudnikova en el paper de la gitana Azuzena. El repartiment alternarà amb Hibla Gerzmava, Yonghoon Lee, Judit Kutasi i Àngel Òdena... [+ informació]

Parlar a un taüt blanc de seda de Nàpols

Ja s'ha dit prou: l'actor Andreu Benito, ben al contrari del que fa l'actriu Blanca Portillo amb «Silencio» al TNC, pràctica tambe l'art del silenci, però d'una altra manera. Allà, Blanca Portillo es mou, es caracteritza, canvia de registre, de to de veu, crida, calla i canvia de multitud de posicions. Aquí, Andreu Benito està durant tota la representació gairebé immòbil, arrepapat a la butaca de braços, amb un personatge, prestador d'ofici, embolcallat amb les tenebres del seu passat i caigut en desgràcia pel present. Andreu Benito es posa en la pell d'aquest prestador que parla a l'ànima en pena de la seva jove dona que ha decidit posar fi a la seva vida... [+ informació]

El carter no sempre truca dues vegades

Hi ha només dues sales entre grans i mitjanes en aquest moment a Barcelona que exhaureixen localitats: el Teatre Goya amb l'obra «La trena» i la Sala Versus Glòries amb «Cartes d'amor». Les altres, dissortadament per al sector teatral, han de fer mans i mànigues per omplir al cent per cent. Qui en vulgui fer un estudi cultural o sociològic, lògicament subvencionat per alguna institució preocupada pel tema, ja sap per on començar. Una de les petites perles de la cartellera és la revisitació d'aquesta obra, «Cartes d'amor» —o potser hauríem de dir “no obra”—, del nord-americà Albert Ramsdell Gurney Jr. (Buffalo, Nova York, EUA, 1930 - Manhattan, Nova York, EUA, 2017)... [+ informació]

El Museu de la Música de Barcelona commemora el centenari de la mort del compositor Felip Pedrell amb una exposició sobre el seu llegat creatiu i pedagògic

La commemoració del centenari de la mort del compositor Felip Pedrell (Tortosa, Baix Ebre, 1841 - Barcelona, 1922) convida a reflexionar en aquesta exposició, «L'empremta de Felip Pedrell», sobre l'actualitat i la vigència de les idees que van impulsar la seva obra. En línia amb els corrents regeneracionistes del seu temps, que creien necessari un impuls i una reforma de la vida cultural, Felip Pedrell va ser un dels primers introductors del wagnerisme aquí. No es tractava, però, d'imitar Richard Wagner, sinó més aviat de desenvolupar una identitat musical que servís de model estètic per la creació d'una escola lírica nacional. Per això, en la línia de les diferents escoles europees, defensava que els compositors s'havien d’inspirar en les músiques del passat i de la tradició oral... [+ informació]

L'amenaça subtil d'un bat de beisbol

El cineasta Woody Allen no ha necessitat ni psicòlegs ni psiquiatres, que se sàpiga. En té prou amb el que ha abocat al llarg de la seva carrera cinematogràfica en els seus guions i en les seves pel·lícules. Diguem que s'ha autoanalitzat permanentment. I per això potser ha superat el llast que arrossega per la seva vida personal i familiar, autoconvencent-se i autodiagnosticant-se que la seva actuació, tot i que poc entesa per una part de la societat, ha estat la correcta. Però no tothom és Woody Allen. I des dels temps que s'han viscut en aquest inici de segle XXI amb la crisi financera que encara s'arrossega, sobretot en el mercat immobiliari, i la crisi sanitària, que també s'arrossega amb les seves conseqüències agreujades ara per la guerra en una part d'Europa, als gabinets de psicologia se'ls ha girat feina i s'han cotitzat a l'alça... [+ informació]

L'actriu Mercè Martínez fa un crit d'alerta a favor del teatre musical en català pel risc que l'espectacle «Golfus de Roma» al Teatre Condal es vegi obligat a abaixar el teló abans d'hora

Hi ha fenòmens que no tenen una explicació raonable de la mateixa manera que hi ha espectacles que tenen el favor del públic i d'altres que no. En aquests moments, una mateixa productora com Focus es troba en aquest dilema. Mentre l'espectacle «La trena» al Teatre Goya, dirigit per Clara Segura, amb Marta Marco, Cristina Genebat i Carlota Olcina, exhaureix entrades gairebé en cada funció i s'ha vist obligat a prorrogar més funcions de les previstes, a La Villarroel, l'obra «La meravellosa famíla Hardwicke (Vanya and Sonia and Masha amb Spike), de Christopher Durang, dirigit per David Selvas, amb Alejandro Bordanove, Paula Jornet, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta i Lide Uranga omple a mig gas la platea, mentre que l'excel·lent espectacle musical «Golfus de Roma», al Teatre Condal, dirigit per Daniel Anglès amb un equip d'una cinquantena d'artistes, músics i tècnics, protagonitzat, entre altres, per Jordi Bosch Mercè Martínez, Frank Capdet o Ana San Martín, no acaba d'omplir amb funcions a vegades al 50% o menys del 50%. Precisament per això, una de les actrius del muntatge, Mercè Martínez, ha llençat un crit d'alerta a través de la xarxa a favor del teatre i el teatre musical en català mentre afirma que si no canvia la tendència i el public no augmenta, el més probable és que el musical... [+ informació]

La copla de La Barni i els “Ojos verdes” de Miguel de Molina

Agafant com a fil conductor la biografia de Miguel Frías Molina (1908-1993), conegut artísticament com a Miguel de Molina, el muntatge creat, dirigit i també protagonitzat per Marc Vilavella en el paper del cantant malagueny, fa un recorregut per la història d'Espanya des de principis del segle XX, passant per la República, fins a la Guerra Civil i l'exili. Amb el fil musical de fons, l'espectacle reivindica la copla, no com un art del franquisme —que sí que se la va apropiar— sinó com un referent musical anterior i viu durant l'època de la República Espanyola. Però és també una denúncia contra la Dictadura franquista i una de les seves repressions, la persecució de l'homosexualitat com a crim gairebé polític. Dit així, podria semblar que «Ojos verdes» és una obra de text i enfocat des de la transcendència [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Res més lluny d'això. L'espectacle, bàsicament musical, inclou un repertori de peces mítiques com «Ay, Carmela!» —que porta a la memòria l'obra de Sanchis Sinisterra—, «Suspiros de España», «La bien pagá» o la mateixa «Ojos verdes», entre una quinzena de cançons, amb tres músics en directe i diferents personatges que van envoltar Miguel de Molina en les seves diverses etapes, des de la infància fins a la plenitud artística i la persecució... [+ informació]

La franquesa d'una bona “Zona Franca” televisiva

La por que feia l'estrena del “late night” —en diuen així— conduït per Joel Diaz, comunicador provinent del popular APM de TV3, s'ha esvaït. L'humorista de Santa Coloma de Gramenet, on va néixer fa 41 anys, exalumne de tres universitats catalanes, la UOC, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, no necessita una setmana de rodatge per demostrar que l'expectativa de «Zona Franca» s'ha superat amb escreix. I tot gràcies al miracle d'un bon equip de guionistes i un bon guió i a l'actitud espontània d'un presentador que salta a l'altre costat de la càmera i que, en clau de monòleg inicial, es posa de seguida a la butxaca dels espectadors i també del públic en directe, majoritàriament jove per l'hora de la nit. Bona aposta amb auguris de futur. No hi ha millor humor que l'humor que ironitza sobre la pròpia misèria que ens envolta... [+ informació]

Amb l'alè d'una obra de fantasmes

Després de 25 anys des de l’estrena de la versió de Krystian Lupa de l'obra «Ritter, Dene, Voss», de Thomas Bernhard, al Teatre Stary de Cracòvia, la posada en escena es manté amb els mateixos intèrprets: Agnieszka Mandat, Małgorzata Hajewska-Krzysztofik i Piotr Skiba. L'obra es va veure amb aquest repartiment a Temporada Alta el 2006 i en una nova versió de la companyia del Teatre Romea el 2010, en col·laboració amb el Festival Grec, a la qual pertany aquesta crítica. Ara ha tornat amb la versió original polonesa amb els mateixos intèrprets al Teatre Romea en una única funció. La flaquesa de Thomas Bernhard (Herleen, Països Baixos, 1931 - Ohlsdorf, Àustria, 1989) per Ludwig Wittgenstein ve de lluny i està relacionada amb l'amistat que el dramaturg mantenia amb Paul Wittgenstein, nebot del filòsof. El 1982, Thomas Bernhard va escriure el relat «El nebot de Wittgenstein. Una amistat», publicat en català per Empúries el 1985, en traducció de Josep Murgades. En l'obra «Dinar a casa dels Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss)», el dramaturg recrea la relació que Ludwig Wittgenstein hauria tingut amb les seves dues germanes... [+ informació]

El nou centre d'exposicions internacionals privat del carrer Ample de Barcelona i la plaça de la Mercè es vol inaugurar a finals de novembre

Es trcta de l'antic palauet neoclàssic, al número 11 del carrer Ample, que ja va acollir l'Escola de Disseny i Enginyeria Elisava de la Universitat Pompeu Fabra, després de ser rehabilitat per Núñez y Navarro. El Palauet es va construir entre els anys 1886 i 1900 amb un projecte de l'arquitecte Joan Martorell Montells encarregat per la Societat del Crèdit Mercantil. Els promotors del nou centre d'exposicions internacionals s'hi instal·laran en règim de lloguer. Evolucionarte és una empresa que té més de vint anys de recorregut amb l'organització de moltes mostres. El 2021 es va presentar per primera vegada a Barcelona amb una exposició de l’holandès M.C. Escher al Museu Marítim... [+ informació]

El silenci de la poltrona “M”

El dramaturg i director Juan Mayorga (Madrid, 1965), també filòsof i professor universitari, és un dels pocs representants del sector teatral que ocupa una de les poltrones de la Real Academia Española: la poltrona “M”. En el seu discurs d'ingrés, l'any 2019, va tractar sobre el silenci i va fer una reflexió sobre l'espai i el temps en relació a la vida humana. Tot i que, dit així, pot semblar que el discurs estava en l'habitual línia carregosa i apta només per a iniciats, Juan Mayorga el va impregnar de la dinàmica i estètica teatral. I és d'aquell discurs que neix aquest espectacle de títol homònim, «Silencio», que sobretot és una gran oportunitat perquè la veterana actriu Blanca Portillo (Madrid, 1963) —de remarcables orígens teatrals però més reconeguda d'un temps ençà pel cinema— s'enfronti en solitari a l'escenari, durant una hora i quaranta minuts llargs, on desplega la seva inesgotable capacitat interpretativa, dramàtica, irònica, humorística, desinhibida i lliure de prejudicis. Totes les funcions esgotades abans de començar... [+ informació]

La National Gallery de Londres commemora el centenari del naixement de Lucian Freud amb una exposició antològica de la seva obra dels últims setanta anys

La National Gallery commemora el centenari del naixement de Lucian Freud amb una exposició que ha reunit seixanta de les seves obres, realitzades al llarg de set dècades, des de les més íntimes fins als retrats més monumentals, que mostren l’evolució de la carrera d’un dels artistes emblemàtics del segle XX. L'estil de Lucian Freud (Berlín, 1922 - Londres 2011), amb les seves pinzellades, feia d'allò més senzill una expressió icònica i singular, segons el comissari de la mostra «Lucian Freud. New Perspectives», Daniel Herrmann. Això es reflecteix en pintures com «Noia amb un gatet», en què Kitty, la seva primera dona, estreny fort el seu animal de companyia i sembla que l’estigui asfixiant. O en els nus de les seves filles Bella i Annie, i de la seva amant Celia Paul, i d’ell mateix. Sota el seu ull de pintor tots són el mateix, gossos, familiars, dones, amics, desconeguts, models, aristòcrates, oficinistes, la reina d’Anglaterra... En el cas d'aquesta exposició de Lucian Freud a la National Gallery, tots els seus retrats tenen una personalitat pròpia... [+ informació]

Mirar més enllà de les ulleres de color rosa

La periodista, cantant i intèrpret —ella diu que no és “actriu”— Mariona Forteza ha tornat per segona vegada al Teatre Gaudí Barcelona on abans ja havia presentat l'espectacle «Llum profunda», encara en repertori, que relacionava l'orientalista Joan Mascaró amb el beatle Georges Harrison, i que té precisament prevista una sessió a la Casa Elizalde de Barcelona el 3 de novembre. També té en catàleg un altre espectacle: «Mapa de somnis». Ara ha estrenat un espectacle molt autobiogràfic —ni que hi pugui haver algun matís dramatúrgic— que fa una mirada a la seva infància i al recorregut vital de la petita, adolescent i jove “Mariona”, tant professionalment com personal. Mariona Forteza, malgrat haver nascut a Tarragona el 1981, va cursar la seva primera formació educativa a Palma (Illes) i es va llicenciar després en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona per exercir durant més de deu anys... [+ informació]

Protecció per a la pell hipersensible

Amb només vint-i-quatre hores de diferència, la sala gran del Gran Teatre del Liceu s'ha omplert de globus de colors en una instal·lació efímera de la creadora brasilera Flávia Junqueira i la sala gran del Teatre Lliure de Montjuïc s'ha omplert de trenta tones de sorra en una instal·lació no tan efímera —nou dies però amb set franges horàries cada dia— originària de tres creadores de Lituània després de passar per la Biennal d'Art de Venècia del 2019 d'on es van emportar el Lleó d'Or. Globus i sorra. Els atrotinats temps que vivim estan canviant... [+ informació]

Volves de neu fetes paraules

Si la directora Magda Puyo hagués optat per portar al teatre per exemple una versió de l'obra «La pianista» de l'autora austríaca Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, Estiria, Àustria, 1946), de la qual ja es va veure una versió cinematogràfica de Michael Haneke, la recepció d'aquest «Viatge d'hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert)» seria del tot incondicional per part dels espectadors. Aquella història de la pianista turmentada i carregada de frustració que havia interpretat Isabelle Huppert al cinema és de les poques obres que aquí han transcendit més enllà de la literatura d'Elfriede Jelinek, una de les autores guanyadores del Premi Nobel, caracteritzada per un estil complex i arriscat, reflex del seu passat, però també clarament antisistema, fins al punt que, arran de les protestes a França fa uns anys dels “gillets jaunes”, els armilles grogues, ella no només es va posicionar al costat dels revoltats sinó que va admetre que també era una “armilla groga”... [+ informació]

L'històric restaurant Casa Leopoldo del Raval de Barcelona immortalitzat literàriament per Pepe Carvalho de Vázquez Montalbán es converteix finalment en una casa de menjars xinès amb menús a preus estàndard

L'històric restaurant Casa Leopoldo del Raval, al carrer Sant Rafael, a tocar de la Rambla del Raval, un dels favorits de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán i del seu personatge literari Pepe Carvalho, s'ha convertit finalment en una casa de menjars xinès amb un menú diari a 12,5 euros. Casa Leopoldo té el seu origen en un celler que va obrir la família Gil, que provenia de Terol, a Barcelona el 1929. El 1936, poc abans de la Guerra Civil, es va traslladar, ja amb el seu nom emblemàtic, al carrer de Sant Rafael, 24, on continua actualment. Rosa Gil, néta del fundador, va dirigir durant dècades Casa Lepoldo. L'amfitriona seduïa els seus comensals amb plats clàssics, que degustaven entre fotos taurines i de personatges il·lustres que visitaven el negoci. I com no podia ser altrament, la cua de toro era una de les meravelles que es podia menjar en aquest local de l'antic “barri xino” de Barcelona... [+ informació]

La creadora brasilera Flávia Junqueira fa una instal·lació onírica i poètica a la Sala Gran del Gran Teatre del Liceu on els protagonistes són els globus

És una oportunitat única per veure aquesta obra que canvia el paisatge de la sala per convertir-la en una autèntica escenografia transitòria. Flávia Junqueira introdueix els espectadors en escenes il·lusòries i imaginaries que transporten a la infància, tot combinant realitat i fantasia, allò físic i allò al·legòric i el present i el passat. La narrativa visual de Flávia Junqueira (São Paulo, 1985) investiga sobre aspectes vinculats a la representació i els seus vincles amb la història. Tot i que són extremadament pictòriques, les seves fotografies tenen un interès molt més escultòric. En ocupar llocs històrics amb globus, es creen delicades celebracions de la impermanència. Encara que l’escenografia tingui una aparença lúdica i de festivitat... [+ informació]

Col·lapse de naftalina

El nou programa «Col·lapse», conduït per Ricard Ustrell ja porta un breu temps de vida com per donar a entendre quina és la línia que vol adoptar. Se li pot perdonar, a qualsevol nou programa, un primer capítol —així els anomena «Col·lapse»— que temptegi la sort, però quan la tendència es repeteix i es repeteix en capítols successius, ja es veu si se'n sortirà o si, ben al contrari, es tancarà en la seva closca. «Col·lapse», que com se sap va substituir el popular «FAQS» dels dissabtes a la nit i que durava fins a la matinada, és de més curta durada. No passa de dues hores. I si alguna cosa se'n pot dir fins ara és que desprèn una certa fortor de naftalina... [+ informació]

La Tate Modern de Londres ha obert l’exposició més gran de Paul Cézanne presentada a la Gran Bretanya des de fa més de vint-i-cinc anys

La Tate Modern de Londres exposa vuitanta quadres i gravats procedents de diversos museus d’Europa, Àsia i Amèrica. L’exposició més gran dedicada a Paul Cézanne és la més important a la Gran Bretanya en un quart de segle. La mostra pretén també deixr enrere alguns dels tabús i clixés del pintor com l'etiqueta d'un caràcter poc sociable o el desinterès per la política. Després del que es va proposar des que va dir que amb una sola poma revolucionaria París quan era era molt jove i va sortir del sud de França per anar a endinsar-se en la metròpoli a meitat segle XIX, Paul Cézanne (Ais de Provença, França, 1839 - 1906) es va convertir en el que es considerar màxim inspirador del fauvisme, el cubisme, l'expressionisme i fins i tot algunes formes de l'art abastracte. L'exposició «The EY Exhibition: Cezanne» fa un recorregut per les diverses etapes de la seva vida, la seva carrera artística i les múltiples tècniques de composició, colors i formats amb què va experimentar, amb exemples dels seus retrats, dels paisatges provençals que el feien sentir-se a casa, els bodegons o les imatges de banyistes... [+ informació]

«Viu Montjuïc» ofereix un cap de setmana per posicionar el Parc de Montjuïc com un espai obert, accessible, net i segur, amb una oferta cultural, de natura i de lleure de qualitat per al conjunt de la ciutadania

En aquesta segona edició de «Viu Montjuïc», a més dels 22 equipaments coorganitzadors del projecte inicial, s’incorporen de manera plena altres entitats culturals dels barris limítrofs i també s’hi afegeix una zona de restauració i música als jardins de Joan Brossa. La iniciativa neix de la voluntat de coordinació dels operadors culturals de Montjuïc amb l’objectiu d’enfortir les relacions entre ells i millorar el parc, i està coorganitzada i finançada pels propis equipaments, pel Districte de Sants-Montjuïc, l’Institut de Cultura de Barcelona i la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives amb fons procedents de l’impost turístic. Es tracta d'un cap de setmana d'activitats culturals i de lleure... [+ informació]

Una festassa de traca i mocador

Amb l'excusa de «Golfus de Roma» i el permís, des del lloc on sigui, d'Stephen Sondheim (Nova York, EUA, 1930 - Roxbury, Connecticut, EUA, 2021), el director Daniel Anglès ha muntat una festassa de traca i mocador al Teatre Condal del Paral·lel en clau de musical que, si no fos per la convenció estructural de la sala a la italiana, es podria representar també en una pista de circ. La gresca de la troupe, a més, és apta per a tots els públics perquè hi ha una part de picada d'ullet per enganxar els més grans —sempre que s'avinguin a la mirada desinhibida de la versió que han signat el mateix Daniel Anglès i Marc Gómez— i una altra part de picada d'ullet per encaterinar els més joves i fins i tot, ¿per què no?, els més petits [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot plegat és una excel·lent notícia per al teatre de gran format que, malgrat que parlem d'una coproducció de la catalana Focus amb el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mèrida del 2021, ha optat encertadament per readaptar aquí l'espectacle amb un renovat repartiment local d'upa per injectar una dosi de moral en el gènere del musical català que, amb lloables excepcions de petit i mitjà format, vivia i viu encara hores baixes després del canvi de rumb dels pares de la criatura, la companyia Dagoll Dagom, la reconversió màgica del Teatre Victòria, l'explotació de cara a la butxaca del Tívoli, el Comèdia o l'Apolo, i la política d'importació / exportació que s'ha autoimposat sisplau per força segons quina part del sector... [+ informació]

Un centenar de pel·lícules procedents de 25 països de la regió asiàtica i el Pacífic participaran en l'Asian Film Festival Barcelona

«Sardar Udham» del cineasta indi Shoojit Sircar serà el film inaugural de la 10a edició de l'Asian Film Festival Barcelona, a la sala Phenomena amb la presència del director. El certamen, que és considerat el màxim referent del cinema asiàtic d'autor, tindrà lloc del 26 d'octubre al 6 de novembre i la pel·lícula encarregada de cloure la 10a edició serà «The Drover's wife. The legend of Molly Johnson» (2021) de l'australiana Leah Purcell. L'Asian Film Festival Barcelona continua fidel als seus orígens amb una programació que inclou més d'un centenar de pel·lícules procedents de 25 països de la regió asiàtica i el Pacífic, en les quals el relat històric, les qüestions de gènere i el drama en totes les seves facetes omplen de contingut la proposta cinematogràfica d'aquesta edició. Les seus de la programació presencial del festival són els Cinemes Girona, CaixaFòrum, Phenomena i Zumzeig, mentre que la plataforma FILMIN recull les sessions digitals... [+ informació]

La lectura en suport digital ha augmentat quatre punts en un any fins a gairebé el 25% del total segons les últimes dades dels hàbits i les pràctiques culturals

El ministeri de Cultura i Esport del govern espanyol ha fet pública l’última enquesta d’hàbits i pràctiques culturals. L’informe, que comprèn des del març del 2021 fins al febrer del 2022, destaca l’increment de fins a quatre punts de la lectura en format digital (ja se situa en un 24,4% del total) i del consum de videojocs i d’audiovisuals. També s’observen notables augments en les subscripcions a les plataformes digitals de productes culturals (6 de cada 10 persones n’utilitzen alguna), així com el descens de les descàrregues il·legals. D’altra banda, l’enquesta d'hàbits i pràctiques culturals confirma un descens d’assistència als espectacles en directe d’arts escèniques o musicals (un 19,9% pel 46,8% de l’estudi anterior), cosa que s’explica, en aquest període, per les reduccions d’aforament a causa de les mesures sanitàries contra la pandèmia. Malgrat que els indicadors continuen reflectint els efectes de la crisi sanitària, es comencen a registrar signes de recuperació al sector. Per exemple, milloren les dades de l’ocupació cultural anual, que tornen a nivells d’abans del març del 2020, i se situen en 705.400 persones, un 3,5% de l’ocupació total, que suposa una variació de només un 0,7% en relació al 2019... [+ informació]

La Biblioteca Nacional de França ha reobert després de la complexa rehabilitació que s'ha fet durant dotze anys de l'antic palau del cardenal Mazarino al cor de París

La seu històrica de la Biblioteca Nacional de França (BnF), el complex Richelieu, al cor de París, a prop del Louvre ja és un dels esdeveniments culturals més importants d’aquesta tardor a la capital francesa. L’edifici, antic palau del cardenal Mazarino —poderós primer ministre al segle XVII—, ha estat rehabilitat i reformat integralment, unes obres que han durat 12 anys. El cost d’aquest projecte ambiciós arriba als 261 milions d’euros. L’Estat ha aportat el gruix del capital. Gairebé vuit milions procedeixen del mecenatge empresarial i particular. Filantrops estrangers destacats s’han gratat la butxaca, com ara la Fundació Stavros Niarchos, la Carnegie i la parella formada per Susan i David Rockefeller. Per primera vegada, la sala oval, de 43,7 metres de llargària i 32,8 d’amplada, estarà oberta a tot el públic, de franc, i no només als estudiosos... [+ informació]

Més de 350 peces fan un recorregut cronològic i geogràfic per la història del còmic occidental en una exposició de CaixaForum Barcelona

La mostra ressegueix més de cent anys d’història, des dels inicis amb «The Yellow Kid», de Richard Felton Outcault, considerat el primer còmic modern, que ja el 1896 va incloure els textos en bafarades i va posar els ciments del gènere a la premsa nord-americana de l’època. Al costat, l’icònic llit de «Little Nemo» –obra d’Ignasi Cristià, com la resta de les escenografies immersives– s’alça al costat d’un dibuix original del seu autor, Winsor McCay. És una de les novetats a Barcelona com també un nou original del «Krazy Kat» de George Herriman o l’original d’una portada d’El Víbora a càrrec de Nazario. L’exposició «Còmic. Somnis i història» es pot veure fins al 15 de gener al CaixaForum Barcelona. La història del còmic occidental queda així resumida en una exposició amb 350 peces, de les quals més de 300 són originals, amb un recorregut cronològic i geogràfic embolcallat d'una escenografia que la fa tan apta per a erudits com per a neòfits... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2022 amb 25.203.132 visitants que han fet 55.188.498 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 25.203.132 visitants i 55.188.498 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.489,3 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 48 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.795 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu estrena «La gata perduda», la primera òpera comunitària cocreada amb el barri del Raval dins el projecte «Opera Prima»

Després de quatre anys de treball col·lectiu, el Gran Teatre del Liceu presenta «La gata perduda», una nova òpera co-creada amb el barri del Raval. Aquesta és la primera producció resultant del programa «Opera Prima», la línia de creació comunitària del Liceu, que té la premissa d’usar l’art com a pilar de transformació de les persones, així com amb la voluntat d’inclusió social a través de la cultura. Aquesta iniciativa compta amb la intervenció dels veïnat de la comunitat més eclèctica de Barcelona: més de 40 nacionalitats en 1,1km2 i on es troba la major densitat d’associacionisme de la Unió Europea. Hi han participat (de manera directa o indirecta) unes 1.000 persones entre persones individuals i entitats i organitzacions... [+ informació]

Més de 200 concerts de carrer de 94 formacions en una vuitantena de punts de la ciutat de Barcelona per animar el comerç de proximitat

Les actuacions alternaran diversos estils musicals com el pop, el rock, la música clàssica i l'electrònica. En aquesta iniciativa, hi col·laboren, entre d’altres, el Sónar, Taller de Músics, el Primavera Sound o el Conservatori Superior del Liceu. Els concerts se celebraran entre la tardor i la primavera, des de l’1 d’octubre al 31 de març. Sota el lema de «Sons de cutat», l'objectiu és fusionar la cultura musical amb el model comercial de proximitat de la ciutat de Barcelona. De fet, aquest programa és la versió ampliada de la iniciativa de l’any passat sota el lema «Sons de Nadal», que va ser molt ben rebuda. Durant les festes de Nadal i Reis es repetirà amb concerts entre dijous i diumenge. En canvi, l'actual programa de tardor i primavera se centra en els dissabtes al migdia. En total es programaran uns 200 concerts protagonitzats per diverses formacions musicals que s'escamparan per uns 80 espais de la ciutat de Barcelona... [+ informació]

Es localitza el que es considera el primer manuscrit de l'escriptor Camilo José Cela que data del 1936 empès per la mort de la que era la seva xicota en un bombardeig franquista a Madrid

El catedràtic de Literatura Espanyola Adolfo Sotelo ha localitzat el que es considera el primer manuscrit de l’escriptor Camilo José Cela (Iria Flavia, 1916 - Madrid, 2002). Es tracta del poemari «Pisando la dudosa luz del día», que Camilo José Cela va escriure a raig de l’1 a l’11 de novembre del 1936, empès per la mort de la seva xicota en tràgiques circumstàncies, víctima dels bombardeigs del primer gran setge de les tropes franquistes a Madrid, a les quals s’acabaria allistant posteriorment. El jove poeta Camilo José Cela, influït per l’obra de Rafael Alberti, Vicente Aleixandre i, sobretot, Pablo Neruda, escrivia versos... [+ informació]