Més de 300 sales de cinema de 13 països retransmeten l'òpera «I Capuleti e i Montecchi» que es representa al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

L'espectacle operístic «I Capuleti e i Montecchi», que s'està representant al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, arriba [1 de juny] a més de 200 cinemes de tot Europa, gràcies a la retransmissió en directe de l'òpera de Bellini a través de la col·laboració amb la distribuïdora Rising Alternative. Unes 100 sales més de ciutats americanes podran veure aquesta producció de Vincent Boussard, en diferit, el 15 de novembre. Una trentena de sales... [+ informació]

Els actors Lluís Soler i Manel Barceló tornen a la discussió entre dos amics de tota la vida de l'obra «Per un sí o per un no» de l’autora francesa Nathalie Sarraute a la Sala Muntaner de Barcelona

Tà bé... això! Aquesta és la frase clau de la discussió que tenen dos amics de tota la vida que es troben després que un d'ells constata que l'altre ha anat deixant passar el temps per marcar una notable distància o refredament. L'obra de l'autora Nathalie Sarraute (Ivànovo, Rússia 1900 - París, 1999), molt vista a França, ha estat adaptada per a tota mena de parelles d'intèrprets: amic-amic, amiga-amiga, amic-amiga, amiga-amic... Com passa amb els àngels, a 'Per un sí o per un no', no cal buscar-li el sexe perquè s'adapta a qualsevol d'aquestes relacions de parella [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra és un dels títols impresos... [+ informació]

La Perla 29 adapta el conte «Mary de Cork» de Joseph Kessel al Teatre Romea convertit en l'espectacle estètic i poètic «Els cors purs»

De l'extensa obra de Joseph Kessel (Villa Clara, Argentina, 1898 – Avernes, França 1979), periodista i escriptor francès d'origen rus jueu, potser es coneix, sobretot, la seva novel·la «Belle de jour» (1928), gràcies, esclar, a l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luís Buñuel el 1967. De «Belle de jour» a «Els cors purs», o, millor dit, al conte «Mary de Cork», del qual La Perla 29 ha configurat la seva versió teatral, hi ha un abisme tot i que, filant molt prim, s'hi entreveu l'ambigüitat, la foscor o la doble vida dels personatges... [+ informació]

Diverses associacions demanen que el periodista Josep Maria Planes afusellat als 29 anys per membres de la FAI el 1936 sigui nomenat manresà il·lustre

Diversos col·lectius, entre els quals es troba principalment l'Associació Memòria i Història de Manresa, impulsen el procés ciutadà per aconseguir que el periodista Josep Maria Planes i Martí sigui nomenat manresà il·lustre. Josep Maria Planes (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1936) ha estat considerat un dels periodistes emblemàtics de la història de Catalunya i una persona totalment compromesa amb el país. La seva trajectòria professional va ser remarcable: fundador i director de la revista Imatges als 23 anys; director de l’històric setmanari humorístic El Be Negre, als 24 anys, i assidu col·laborador de les publicacions més influents de l’època, com La Rambla, Mirador i La Publicitat. Josep Maria Planes va ser pioner... [+ informació]

El Museu Picasso de Barcelona mostra 156 gravats de l'artista en una sèrie de la Galerie Louise Leiris de París

La mostra es pot veure fins al 4 de setembre i, segons els seus responsables, es pot llegir com una pel·lícula de la vida de Pablo Picasso, ja que reflecteix l'univers de l'artista en tots els seus vessants i amb una enorme habilitat en la tècnica del gravat. L'exposició ensenya els últims gravats de Pablo Picasso amb un lluïment tècnic impressionant ja que l'artista els va fer sobre la planxa directament. Des del punt de vista temàtic, hi ha la presència de les grans obsessions de Picasso: dones despullades que s'ensenyen de manera exhibicionista; el pintor i la model; els seus avantpassats; ell mateix en autoretrats; els seus contemporanis; les seves dones, amagades; prostitutes; el seu pare, i obres seves com «Les senyoretes d'Avinyó». L'exposició «Els 156 gravats» també... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obre una tarifa plana d'abonaments de 100 euros per a adults i 90 euros per a joves que dóna dret a 10 espectacles de la pròxima temporada 2016-2017 per a qualsevol de les seves sales

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) tanca la temporada actual amb la previsió de rècord d’espectadors: 127.000 (22.000 més que la temporada anterior) i un 91% d’ocupació. Els abonaments de la temporada actual del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) han fet un salt des dels 1.233 inicials als 4.200 definitius, però la tarifa plana que substitueix la proposada la temporada actual i que es cancel·la es canvia per una altra tarifa plana de 100 euros (adults) i 90 euros (joves) que donarà dret a veure 10 espectacles... [+ informació]

El Teatre Lliure i el Festival Temporada Alta coproduiran una creació pròpia de Lluís Pasqual sobre la «lleva del biberó» i una obra de Thomas Bernhard dirigida per Krystian Lupa

Concideixen dos aniversaris: els 40 anys del Teatre Lliure i els 25 anys del Festival Temporada Alta. Amb aquesta coincidència, teatre i festival uniran esforços en la pròxima edició de Girona-Salt amb dos espectacles, un de creació pròpia del director Lluís Pasqual, «In memoriam. La quinta del biberó», que inaugurarà el Festival, i l'altre, també del Teatre Lliure, dirigit però pel polonès Krystian Lupa, 'Davant la jubilació', de Thomas Bernhard, amb intèrprets catalans. Els dos espectacles es podran veure després al Teatre Lliure de Barcelona. L'obra de Lluís Pasqual, «In memoriam. La quinta del biberó», neix a partir... [+ informació]

El nou musical «Scaramouche» de Dagoll Dagom ja té el càsting decidit amb la recuperació de dues actrius revelació d'anteriors temporades com la gallega Ana San Martín i Mireia Mambo

Són les dues actrius i cantants que van sorprendre els espectadors de les dues últimes temporades. La gallega Ana San Martín (ara en el paper d'Olympia) va protagonitzar el musical «Mar i cel», cantant per primera vegada en català; i la barcelonina Mireia Mambo (ara en el paper de Camila) va formar part del repartiment del musical «Sister Act» des d'on va captivar també els espectadors. Les dues han estat escollides en el càsting que Dagoll Dagom ha fet entre més de 300 aspirants per al nou musical de la companyia, «Scaramouche», que s'estrenarà... [+ informació]

«Pretty» a La Villarroel és una comèdia agra de Neil LaBute que no pot evitar els somriures dels espectadors malgrat que aquests siguin conscients que els quatre personatges que tenen davant malden per esmicolar-se a trossos

No sempre és tan important el que es diu sinó com es diu. En aquesta obra del dramaturg, director i guionista cinematogràfic Neil LaBute (Detroit, Michigan, 1963) passa més o menys això: s'hi digui el que s'hi digui, el que interessa es com es diu. I per demostrar-ho hi ha el quartet format pels intèrprets de la companyia Sixto Paz que s'agafen a la tirallonga de seqüències marcades pel no-diàleg, o pel diàleg de sords i, com si cadascun dels quatre personatges que representen decidís anar a la seva, converteixen la trama en quatre històries que, si bé s'entrecreuen, també són a la vegada independents, personals, obsessives amb les seves fòbies o els seus complexos. Dels quatre personatges, l'aparentment més serè de tots és l'Edu (Pau Roca), un empleat de magatzem, company de treball i d'equip de bàsquet del Toni (Joan Carreras), que viu amb la Carla (Mariona Ribas) una guarda de segurerat de la mateixa empresa, amiga de la Meri (Sara Espígul), una perruquera que viu sota el mite de ser guapa i que és la parella de l'Edu... [+ informació]

El Grec 2016 commemorarà el 40è aniversari de l'inici del festival gràcies a l'impuls d'actors i directors de l'època amb propostes populars i gratuïtes de música, dansa i circ a Montjuïc

La 40a edició del Grec Festival de Barcelona tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol de 2016. Ofereix un total de 141 propostes: espectacles de teatre, dansa, música i circ, i una extensa oferta d’activitats paral·leles adreçades tant a professionals com al públic general. Destaca el programa de celebració de l’aniversari del festival —que es va crear el 1976 gràcies a l'impuls del col·lectiu d'actors i directors de l'època—, amb propostes populars i gratuïtes de música, dansa i circ a la plaça Margarida Xirgu. El tret de sortida del festival serà el 30 de juny a la mateixa plaça Margarida Xirgu, de Montjuïc, amb una festa amb l’Orquestra Plateria, que coincideix que també commemora els seus 40 anys de trajectòria. El Grec Festival de Barcelona ja té el programa tancat... [+ informació]

Una versió de «Romeu i Julieta» a La Seca Espai Brossa barreja la paraula de Shakespeare amb el moviment, la percussió, la música coral i la proposta interpretativa unisex amb una mirada contemporània

¿Què passaria si aquest parell de jovencells de ficció, Romeu i Julieta, la parella mítica del fals balcó turístic de Verona, visquessin a l'època de l'emergent aplicació del Periscope? ¿Anunciarien els seus respectius suïcidis als seus milers de seguidors pel mòbil, com ha fet la jove parisenca de 19 anys, al segle XXI, fa pocs dies, abans de llançar-se a les vies del RER del sud de París per un desengany sentimental...? ¿Avisarien les criatures que no miressin la pantalla perquè el que veurien en directe seria molt, molt, molt terrible...? ¿O potser aconseguirien, un cop fetes públiques les seves intencions, que algun dels Capulets o algun dels Montaguts els desdís de la seva tràgica decisió fruit dels efectes mal calculats d'una sobredosi d'èxtasi quan entressin en l'insomni del beuratge...?... [+ crítica]

El Fons Fontserè es comença a reactivar un cop ha passat a mans del govern català així com tots els béns i les cases que l'artista va cedir a canvi d'un vitalici

Ja fa uns dies que es va presentar el fons fotogràfic de l’escenògraf, il·lustrador, dibuixant i fotògraf Carles Fontserè (Barcelona, 1916 - Girona, 2007), que durant els últims dos anys s'ha inventariat i catalogat i dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, a Banyoles. El fons, procedent de la casa familiar de l’artista a Porqueres (Pla de l'Estany), està format per més de 50.000 fotografies professionals i familiars inèdites. El fons conté imatges que situen Carles Fontserè, més conegut pel seu cartellisme, a l’alçada dels millors fotoperiodistes europeus i peninsulars de l’època. Inclou 30 metres lineals de documentació produïda entre els anys 1916 i 2008, entre la qual hi ha les fotografies professionals i familiars, però també pintures i dibuixos en paper, i la documentació escrita que van generar Fontserè i la seva companya, Terry Broch. El fons professional que es custodia a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany conté, entre altres documents, 42.500 negatius, 6.450 positius ampliats de fotografia i 3.540 fulls de contacte, tots en blanc i negre i realitzats entre els anys 1959-1991. Corresponen a fotografies de Nova York —on Fontserè va treballar un temps de taxista!—, San Francisco, Ciutat de Mèxic, Roma, París, Londres i Catalunya, majoritàriament. I, també, fotografies de personalitats del món artístic i cultural, com Salvador Dalí, Camilo José Cela, Josep de Creeft o Rafael Alberti... [+ informació]

El museu Can Framis presenta fins a l'estiu una selecció de les millors obres de la trajectòria del pintor Albert Ràfols-Casamada

La mostra «Ràfols-Casamada. Pintura», inclou una quarantena d’obres fetes entre el 1969 i el 2003 que el mateix pintor qualificava com la col·lecció de la Maria en referència a la dona de l’artista, la pintora Maria Girona. La mostra reprodueix amb pocs canvis l’exposició «Ràfols-Casamada. Pintura 1950-2005», en la qual va col·laborar encara el mateix artista i que va fer... [+ informació]

La renovació de la col·lecció permanent de Joan Miró a la Fundació de Montjuïc és un dels atractius del Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus

La nova presentació de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró, que ha tornat a la planta baixa de l’edifici dissenyat per Josep Lluís Sert, permet una nova lectura dels fons de la institució. Inclou 14 obres datades entre els anys 1917 i 1968 que han dipositat els hereus de l’artista. També les que ja hi havia dipositat el col·leccionista japonès Kazumasa Katsuta, que va acceptar que surtin de la sala específica on eren i que se sumin al recorregut general. De la integració de totes elles en sorgeix... [+ informació]

El Grup Enderrock commemora el 25è aniversari de «La gran nit del rock català» amb una exposició al Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona

Aquesta exposició vol fer memòria del moviment musical que es va viure a Catalunya a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta i que esclataria definitivament amb el gran concert del Palau Sant Jordi el 14 de juny de 1991. Els quatre grups que van participar-hi, Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets, són l'eix central de l'exposició. Ells van ser part dels protagonistes de l'anomenat boom del rock català. L'exposició recull cartells i entrades de concerts, fotografies, portades de discos, objectes i instruments de les diferents bandes. A més, ofereix... [+ informació]

Els primers pagesos de Barcelona de fa 7.500 anys en una exposició del Museu d'Història que s'aproxima als hàbits i les pautes socioculturals des del neolític

El debat sobre l’obtenció, el repartiment social i les pautes de consum d’aliments és fonamental, ja sigui a escala local com global, per imaginar el futur humà. L'exposició aprofundeix en les comunitats agràries formades al neolític, arran de la domesticació de plantes i animals. La gran innovació, sorgida al Pròxim Orient, va arribar al pla de Barcelona fa uns 7.500 anys. L’exposició permet aproximar-se a l’hàbitat, la tecnologia, l’aprofitament dels recursos naturals, les pràctiques agrícoles i ramaderes, els rituals funeraris i les pautes socioculturals d’aquestes comunitats pageses de la prehistòria. La mostra... [+ informació]

El dramaturg Pau Miró tanca la seva ronda d'obres ambientades al Raval de Barcelona amb «Victòria» a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya

Plovia a Barcelona mentre Somreia un Elefant i s'enviaven cartes d'amor a Singapur que llegien les Girafes, els Lleons i els Búfals com si fossin cartes de Jugadors camí de la Victòria. D'aquesta manera, el dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974) diu que tanca el seu lot d'obres que tenen el Raval de Barcelona com a paisatge de fons, un Raval que l'autor coneix bé com a veí que en va ser i que ha inspirat, ara ja mitificada, una part de la seva carrera teatral, no perquè el passat —ni que sigui el passat més recent— fos millor, sinó perquè el passat —per gris que sigui— no es mereix ser oblidat. «Victòria» parla d'aquest passat que Pau Miró i la seva generació ja no ha viscut ni de rellisquentes. Fa un cert respecte quan se'ls escolta fer referència al temps dels "nostres avis". Però ha calgut que arribessin precisament els néts perquè aquest passat, com una tossuda arrel que ha vegetat durant anys sota terra, acabés esclatant. Ara ja no es tracta de recuperar la Memòria Històrica sinó de refer la memòria, o millor, les memòries anònimes, les que difícilment han tingut veu per poder-se reivindicar. Com la protagonista de «Victòria», una dona de barri, que enviuda el 1951 —justament els dies que hi ha la coneguda Vaga dels Tramvies per l'augment de preus de les tarifes— i que es fa càrrec de la barberia que regentava el marit... [+ informació]

La sala de festes «La Paloma» del Raval de BCN es prepara per tornar a obrir a finals d’any després de 9 anys tancada per no complir la normativa d’insonorització i seguretat

La propietària del local, Mercè March, confia que tornarà a obrir portes el desembre. D'aquí un mes presentaran el projecte d’obres per adequar-se a la normativa actual, i la intervenció de remodelatge s’allargarà entre dos i tres mesos. El projecte artístic que La Paloma ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona vol potenciar la programació diürna i la música en viu, per reduir tot el que sigui possible les sessions nocturnes i conciliar l’oci amb el descans dels veïns, una de les causes i les protestes que van fer que La Paloma tanqués. La propietària gestiona l’oci nocturn de Barcelona des de fa 40 anys quan amb el seu marit van heretar La Paloma del seu oncle, Ramon Daura. Les principals obres de reforma de La Paloma consistiran... [+ informació]

Sergi Belbel dirigeix una «batalla de reines» al Teatre Lliure de Gràcia amb una versió de «Maria Estuard» protagonitzada per Sílvia Bel i Míriam Alamany

Un quart de segle després, el Teatre Lliure ha tornat a «Maria Estuard», de Friedrich von Schiller. Versió renovada, abreujada igualment com aleshores —de prop de cinc hores de l'original a només dues—, tendint a l'estilització i a potenciar el feix de llum sobre les dues grans protagonistes: Maria Estuard, reina d'Escòcia (l'actriu Sílvia Bel), i Isabel I, reina d'Anglaterra (l'actriu Míriam Alamany). Dos personatges històrics femenins controvertits, forts i febles a la vegada —això pretén mostrar Schiller i encara més la versió de Sergi Belbel—, que han generat al llarg del temps múltiples recreacions teatrals, cinematogràfiques i operístiques. D'uns fets convulsos del segle XVI, el poeta Friedrich von Schiller en refà una història que publica l'any 1800, i que s'inscriu dins del corrent del romanticisme, farcida d'un discurs intens, epidèrmic i, per la seva naturalesa —odi i enveja, vencedors i vençuts, política i religió—, es podria dir també que absolutament intemporal... [+ informació]

El projecte de la façana del Liceu de Frederic Amat es retira temporalment després que el Consorci del teatre hagi acceptat la petició de l'Ajuntament de Barcelona

El Consorci del Gran Teatre del Liceu ha acordat retirar temporalment, a petició de l'Ajuntament de Barcelona, la proposta d'intervenció artística a la façana del Gran Teatre del Liceu per part de l'artista Frederic Amat. La retirada temporal del projecte va ser sol·licitada a la Direcció del Teatre des de la regidoria del districte de Ciutat Vella —a instàncies del Consell Assessor Artístic de l’Ajuntament de Barcelona—, en considerar que una actuació d'aquesta envergadura s'havia d'estudiar conjuntament amb el Pla especial de transformació de La Rambla. Aquest mateix Consorci havia aprovat... [+ informació]

Es commemora l'Any Toda en el 75 aniversari de la seva mort per recordar la seva personalitat i ls projectes que va impulsar amb la reconstrucció del Castell d'Escornalbou i la restauració del Monestir de Poblet

Eduard Toda i Güell va néixer a Reus (Baix Camp) el 1855 i va morir al Monestir de Poblet (Conca de Barberà) el 1941. És considerat una de les grans figures catalanes que van restar oblidades després de la guerra civil espanyola. Diplomàtic i escriptor, va ser condeixeble de l'arquitecte Antoni Gaudí i amic del poeta Joaquim Bartrina. Era nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader. És conegut, sobretot, per haver reconstruït el Convent de Sant Miquel d'Escornalbou. Des de molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual acabaria impulsant la restauració... [+ informació]

Les biblioteques públiques catalanes destinaran 59.000 euros aquest any a la compra de llibres directament a les fires i salons que se celebren arreu del país

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsa un projecte mitjançant el qual 130 biblioteques públiques compraran lots de llibres en 15 fires del llibre que se celebren a Catalunya anualment. El projecte compta amb una dotació de 59.000 euros per a aquest any 2016 i cada biblioteca disposarà d’una quantitat per destinar directament a la fira corresponent. Aquest projecte pretén beneficiar, d’una banda, les mateixes Fires del Llibre de Catalunya garantint-los una quantitat d’ingressos addicional, i de l’altra, a les biblioteques... [+ informació]

La versió espanyola de «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda es reposa al Teatre Goya on ja va fer temporada l'any passat amb l'actriu Lolita Flores dirigida per Joan Ollé

Em pregunto què deu sentir cada dia la cantant i actriu Lolita Flores —gairebé una revelació a l'escenari teatral malgrat la seva trajectòria musical, cinematogràfica i televisiva—, quan es posa en la pell i l'ànima del personatge de la Colometa de Mercè Rodoreda, durant setanta-cinc minuts, asseguda en un banc rònec del parc, corcat pel temps, sota un ramell de garlandes de bombetes de colors i acompanyada només fugaçment per breus notes de les peces entranyables del músic multifacètic Pascal Comelade que semblen realment sorgides de les entranyes de Gràcia i de la plaça del Diamant de l'època de la guerra i la postguerra de mitjan segle passat. I m'ho pregunto perquè, per a Lolita Flores, nascuda a Madrid el 1958, la sentor que es respira dins de 'La plaça del Diamant' l'ha de portar per força al record dels seus orígens gitanos catalans, filla com és d'Antonio González "El Pescaílla", marit de La Faraona, nascut al barri barceloní de Gràcia i molt a prop del paisatge que retrata Mercè Rodoreda en la seva novel·la... [+ informació]

L'obra «Call Center» ironitza i denuncia al Teatre del Raval el rebost que hi ha darrere les companyies telefòniques i les dificultats per gestionar reclamacions i baixes

Que aixequi el dit aquell o aquella que no ha rebut mai una trucada d'un comunicant desconegut i el saluda afectuosament una veu —generalment amb accent sudamericà— dient-li que està encantat o encantada de parlar amb ell o ella i li engega el discurs sobre qualsevol oferta miraculosa per millorar la vida personal amb les telecomunicacions. Que aixequi també el dit aquell o aquella que no ha hagut de telefonar mai a un dels molts telèfons d'atenció al client que han proliferat com bolets a les empreses —privades però de funció pública i públiques també— sempre de pagament, a partir d'un 902, com a mímin, i que li retenen la trucada minuts i minuts amb l'excusa de buscar les seves dades, de mirar quines característiques té o de furgar en la qüestió de la qual vol informació, sense que n'acabi de treure l'entrellat... [+ informació]

L'obra «La peixera» de Toni Cabré al Versus Teatre ja no sona a ciència-ficció d'un món que no era el nostre l'any 2000 sinó com un reflex de la misèria humana a l'hora de perdre el plat calent a taula

Un western al soterrani. ¿Què devia passar l'any 2000 perquè el dramaturg Toni Cabré (Mataró, Maresme, 1957) no estrenés en un circuit estable l'obra «L'efecte 2000», guanyadora del premi Ciutat d'Alcoi i publicada a la col·lecció El Galliner d'Edicions62, la mateixa obra que ara ha revisat lleugerament —en setze anys la informàtica ha fet un canvi espectacular— i que ha retitulat «La peixera»? Segurament que els corrents del canvi de segle no devien aconsellar que es posés sobre l'escenari un retrat tan salvatge que mostrés fins on pot arribar la lluita per fer-se amb un lloc de treball... [+ informació]

La Cubana adapta el sainet «Gente bien» de Santiago Rusiñol per tornar el 29 de setembre al Coliseum de Barcelona amb el seu nou musical

L'espectacle, que ja s'està assajant a l'Hospitalet de Llobregat, té el guió de Jordi Milan, director de la companyia, i música de Joan Vives, i s'estrenarà el 29 de setembre al Teatre Coliseum de Barcelona, un equipament que La Cubana va convertir en teatre després de ser cinema amb l'espectacle «Cómeme el coco, negro!». Es dóna la circumstància que La Cubana recupera per a aquest nou espectacle intèrprets d'entre els integrants dels seus inicis com les veteranes actrius Mercè Comes i Mont Plans, a més de Jaume Baucis... [+ informació]

La companyia Casa Real elabora un manual amb «17 maneres d'acabar amb el capitalisme» al Teatre Tantarantana

Corren aires d'acabar amb el capitalisme. Potser ho fa que quan arriba l'1 de Maig, aquella festa que se'n deia dels "treballadors" quan n'hi havia, hi influeix. I entre aquests aires de recanvi, els estats, que ja són velles màquines rovellades que grinyolen, no saben com fer-ho per sortir-se'n i aguantar gaire temps més amb les arques pelades i en situació de fallida tècnica. Per això, el manual de la companyia Casa Real, presentat en un espectacle breu de 65 minuts i de títol allargassat, «17 maneres d'acabar amb el capitalisme» aporta el seu granet de sorra a aquest debat que ocupa una part del món anomenat desenvolupat i que sonaria com a música extraterrestre entre la gent de l'altra part del món en risc d'exclusió... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2016 amb 9.019.423 visitants que han fet 26.257.050 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'abril del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.019.423 visitants i 26.257.050 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.221,8 visites de pàgines (14,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió... [+ informació]

Un excursionista troba a Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada de 230 milions d'anys d'un rèptil anterior als dinosaures

Un excursionista ha trobat casualment a prop d'Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada d'un rèptil que va viure fa 230 milions d'anys. Es tracta de la icnita (motllo de petjada de peu) més ben conservada de tota la península ibèrica, en què es pot apreciar amb claredat la forma de les urpes i la pell de l'animal. Segons els experts, el motllo pertany a la «Icnoespècie Isochirotherium», que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids, del període Triàsic mitjà. L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va entregar la mostra el passat 22 d'abril al Servei d'Arqueologia i Paleontologia, i ara el Departament de Cultura de a Generalitat de Catalunya procedeix al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada. Tot i que es tracta d'una troballa qualificada d'excepcional pel detall de les impressions, no és el primer descobriment de la zona. Fa pocs anys, es van trobar unes altres icnites a 2.800 metres de distància, en el mateix nivell geològic, i també a Castellar del Vallès. Aquests tres jaciments són els únics amb restes de rèptils de la península Ibèrica d'aquesta antiguitat... [+ informació]

El centenari del «Cabaret Voltaire» de Zuric on va néixer el moviment dadà es commemora amb un espectacle poètic de la companyia Kaddish-Nozomi 700 a La Seca Espai Brossa

A la veterania de quaranta anys de la companyia Kaddish, fundada al Prat de Llobregat, comandada primer pel desaparegut Jordi Mesalles i després per Josep Costa, s'hi ha fusionat recentment la jove companyia Nozomi 700, que s'ha especialitzat en l'experimentació entre teatre, arts visuals i música. D'aquesta fusió de dues companyies neix ara aquest espectacle que recorda el naixement del mític Cabaret Voltaire, el 1916, a la localitat suïssa de Zuric, enmig de la Gran Guerra, com a reacció amb una alenada d'aire fresc i de rebel·lia a la vegada, creat per alguns emigrants polítics, desertors de la barbàrie bèl·lica, poetes i diversos artistes que va culminar amb la gènesi del Dadaisme o moviment dadà, precursor del surrealisme... [+ informació]

Escoltar música en «streaming» porta la indústris discogràfica a les millors dades dels últims vint anys amb 68 milions d'usuaris per subscripció

La venda de discos es comença a recuperar després d'anys de fortes davallades. Els ingressos de la indústria discogràfica a nivell mundial van registrar l'any 2015 la millor dada dels últims vint anys: un augment del 3,2% respecte a l'any anterior, fins a arribar a uns ingressos de més de 13.000 milions d'euros. Aquest augment és gràcies a l'increment de l'ús dels sistemes "streaming" o serveis de música en directe, que han generat uns ingressos de... [+ informació]