El 47,5% dels castellanoparlants de Barcelona que havien assistit al teatre el 2019 havien vist la darrera obra en català

Una enquesta elaborada pel GESOP a Barcelona entre el 27 i el 31 de gener del 2020 per encàrrec de la Plataforma per la Llengua indica que el 41,9% dels barcelonins van anar com a mínim una vegada al teatre durant l’any 2019 i que el 64,2% d’aquests van veure la darrera obra en llengua catalana i el 32,8% la van veure en espanyol. El 80,4% dels catalanoparlants que havien anat al teatre durant el 2019 deien que havien vist la darrera obra en català, i només el 18,2% l’havien vista en espanyol. Entre els castellanoparlants, els qui havien vist la darrera obra en català eren el 47,5%, mentre que els qui l’havien vista en espanyol eren el 49,4%. El 67,7% dels que afirmaven que la darrera obra a què havien assistit era en català eren dones. La xifra baixava al 59,5% entre els homes... [+ informació]

Els tres «tablaos» de Barcelona que viuen del turisme estranger que encara pensa que Catalunya és Espanya reclamen un programa d'ajudes per al «flamenc català» perquè tenen prohibit obrir arran del coronavirus

Tarantos, Tablao Flamenco Cordobés i Tablao de Carmen, els tres locals flamencs més antics de Barcelona, s'han unit en la Plataforma Tablaos Emblemàtics per demanar ajuda urgent a les administracions. Tancats durant mesos per la pandèmia del coronavirus i sense previsió que se'ls autoritzi a obrir aquest estiu —si al Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya no li agafa el duende—, auguren que no podran tornar fins a la primavera del 2021, i reclamen un programa d'ajudes públiques per sobreviure, ells i el 90% dels artistes flamencs catalans que en depenen econòmicament. Que es prorroguin els ERTO fins a superar la pandèmia, poder programar en espais a l'aire lliure, suport econòmic i l'esponsorització d'un Festival de Tablaos Flamencs són algunes de les ajudes que han sol·licitat, segons l'agència catalana de notícies. Els tablaos han assumit que la prioritat és la salut, i per això no demanen tant que se'ls permeti reobrir els locals com alternatives per a la seva activitat i supervivència econòmica... [+ informació]

L’Auditori de Barcelona presenta la programació de tardor de l’OBC i confirma l’assistència de grans solistes i directors convidats

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) presenta una temporada de tardor adaptada a les mesures de distanciament dalt de l’escenari mantenint la majoria de solistes i directors que havien confirmat la seva assistència. D’aquesta manera, L’Auditori de Barcelona proposa una programació per trimestres per tal de possibilitar la resposta a les necessitats que marqui la situació sanitària en cada moment i intentar evitar cancel·lacions i devolucions innecessàries. La temporada de tardor, entre l’octubre i el desembre, tindrà 11 concerts que a més s’emetran en streaming a través de la nova plataforma L’Auditori Digital, que estarà disponible a partir de setembre... [+ informació]

Raimon i Annalisa Corti donaran el seu llegat en herència a la ciutat natal de Xàtiva que va veure néixer el cantant i crearan una fundació que tindrà la seu al convent de Santa Clara

El conveni s'ha signat en un acte al Palau de la Generalitat Valenciana amb els representants de les institucions valencianes (Generalitat, Diputació i Ajuntament) a més del ministeri de Cultura espanyol. La futura «Fundació Raimon i Annalisa» inclourà la donació per part del músic i la seva esposa d’obres d'art entre les quals es troben peces d'Antoni Tàpies i Joan Miró, així com la seva discografia, correspondència o biblioteca. A més, el projecte suposarà l'impuls del Centre Raimon d'Activitats Culturals [vídeo de l'acte de signatura del conveni]. L'espai comptarà amb un petit teatre amb capacitat per a 250 persones, una sala per a exposicions temporals, un espai sobre l'obra de l'autor i una biblioteca per acollir activitats amb poc públic. Raimon ja va ser nomenat fill predilecte de Xàtiva el 2015 i molt abans ja havia manifestat que, quan toqui, reposi a la ciutat on va néixer... [+ informació]

La mort de l'actriu Olivia de Havilland als 104 anys coneguda pel paper de Melanie d'«Allò que el vent s'endugué» marca la desaparició definitiva de l'última supervivent del cinema clàssic de Hollywood

La veterana actriu ha mort a París i li havia tocat ser l'últim testimoni del Hollywood de l'època daurada. Havia treballat en moltes de les grans pel·lícules de l'època, com «Allò que el vent s'endugué» on va fer el paper de Melanie. Olivia de Havilland havia nascut a Tòquio perquè el seu pare era advocat de patents i exercia a més de professor d'anglès. Quan ella tenia dos anys, van tornar a Anglaterra, d'on eren els pares, però per una malaltia sobtada de la seva germana van aterrar a San Francisco on es van quedar, malgrat que el pare més tard tornés a Tòquio i emprengués una nova vida familiar. Els primers passos en la interpretació els va fer al teatre quan anava encara a l'institut i ben aviat el seu caràcter de dona independent es va fer present decidint marxa de casa... [+ informació]

La Generalitat de Catalunya incrementarà la col·lecció de llibres digitals en català i aranès de la plataforma eBiblioCat mitjançant una aportació extraordinària dins de les mesures de recuperació del sector cultural

Segons dades de la Federación de Gremios de Editores de España el 2018 només el 7,5% del total de l’oferta editorial digital era en llengua catalana. Entre d’altres elements, el fet que l’IVA aplicat als llibres electrònics fos aleshores del 21% era un fre important per a la comercialització dels títols. Aprofitant que l’IVA dels llibres electrònics ja s’ha reduït al 4%, la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques incrementarà la disponibilitat de títols en català i aranès a la biblioteca digital eBiblioCat. Per fer-ho, el Servei de Biblioteques disposarà d’un pressupost extraordinari de fins a 100.000 € per establir acords... [+ informació]

L’ús del català amb els fills augmenta en 121.000 persones entre el 2013 i el 2018 a Catalunya

Segons les dades de la darrera enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018, el 38,5% dels habitants amb fills fan servir només el català o més el català que l'espanyol en la interrelació lingüística amb el fill gran. Això és més que en l’enquesta anterior, del 2013, en què el percentatge era del 37,3%. Segons l’Informe de política lingüística del 2018, aquest increment percentual significaria un augment de 121.000 persones... [+ informació]

Es crea una base de dades interactiva de videojocs que tenen l'opció de llengua en català per impulsar-ne el consum i fer que l'oferta superi el 5,5% actual en el mercat

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha creat VDJOC, una base de dades interactiva de videojocs que tenen l’opció de llengua en català, amb l’objectiu de mostrar-ne la disponibilitat, encara molt deficitària, impulsar-ne el consum i sobretot promoure que l’oferta en català d’aquests productes tecnològics sigui creixent. Actualment només un 5,5% dels videojocs que es consumeixen a Catalunya són en català. Aquest aparador dels videojocs comercials disponibles en català s’actualitzarà permanentment. Els usuaris i les empreses poden fer arribar els jocs que poden ser incorporats a la base de dades... [+ informació]

El nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura que ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit del llibre i la lectura es marca l'horitzó de l'any 2030

El govern català ha aprovat encarregar al Departament de Cultura, amb la col·laboració del Departament d’Educació, l’elaboració d’un Pla Nacional del Llibre i la Lectura i ha creat el Consell Nacional de la Lectura. A diferència dels plans de lectura impulsats anteriorment (el 2008, el 2012 i el 2017) aquest, segons els seus impulsors, és el primer pla que parteix d’un acord del govern i es fixa com a objectiu retornar igualment al govern una proposta de pla per a la seva aprovació abans del setembre del 2021. La finalitat és elaborar un document que permeti analitzar els reptes de futur del foment de la lectura i fixar els objectius en relació amb la lectura amb l’horitzó 2030... [+ informació]

Menys del 15% dels habitants de la ciutat de València parlen habitualment en català segons l'últims enquesta del Baròmetre municipal d'opinió ciutadana de l'Ajuntament de la capital del País Valencià

L'enquesta és del primer trimestre d'aquest 2020 que indica que la xifra és del 13,7% gairebé un punt menys que el desembre del 2019. Aquestes dades són el resultat d’agregar els que diuen que la seva llengua habitual és només el català en la modalitat valenciana i els que diuen que ho és més el català que l'espanyol. Si s’hi afegeixen els que afirmen que parlen habitualment “més espanyol que català”, el percentatge arriba al voltant del 30%: el 30,5% el març i el 28% el desembre. El percentatge dels que parlen només català en la modalitat valenciana habitualment és del 5,3% el març i del 6,1% el desembre. Abans del desembre del 2019... [+ informació]

El Festival Castell de Peralada obre en línia un cicle en streaming live gratuït que vol substituir virtualment la cancel·lació de l'edició d'aquest estiu

Amb el nom de Festival Castell de Peralada Livestream, el cicle acull fins al 31 de juliol un total d’onze propostes, entre les quals destaquen sis estrenes absolutes protagonitzades per la bailaora María Pagés, el baríton Carlos Álvarez, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Josep Pons amb l’artista plàstic Santi Moix, el cantant i compositor Alfonso de Vilallonga, el tenor David Alegret i el músic, cantant i realitzador francès Chassol. L’artista Pablo Genovés ha estat l'autor del cartell d’aquesta edició especial i per això el web del Festival Castell de Peralada... [+ informació]

El 42,3% de la població d’Andorra parla sempre en català a les botigues però només el 18,3% ho fa als grans magatzems

Una enquesta del govern andorrà de l’any 2018 mostra que els habitants del Principat d’Andorra tenen un comportament lingüístic marcadament diferenciat segons la mida de l’establiment comercial. Més de quatre de cada deu residents diuen que parlen sempre en català al petit comerç, però menys de dos de cada deu diuen que ho fan a les grans superfícies. A les botigues, el 42,3% parlen sempre en català, el 27,2% ho fan en català i en espanyol, el 26,3% ho fan sempre en espanyol i el 4,2% usen altres llengües i combinacions... [+ informació]

La Fundació Carulla posa en marxa el programa SOS Cultura dotat amb 100.000 euros i adreçat a creadors joves i organitzacions culturals a través de beques

El programa, que pretén ajudar a pal·liar la crisi causada pel coronavirus en l'àmbit cultural, destinarà vint beques de 4.000 euros cadascuna a les creacions artístiques en l'espai públic. La convocatòria està oberta fins al 31 d'agost del 2020 i durant el mes de setembre se'n donaran a conèixer els guanyadors. El període de desenvolupament del procés creatiu serà entre el mes d'octubre del 2020 i el mes de gener del 2021. Podran demanar les beques creadors amb trajectòria mínima de dos anys, residència a Catalunya i que s'hagin vist afectats per la crisi sanitària i social... [+ informació]

Un 46,2% de les cadenes de supermercat líders a Catalunya ofereixen l’opció de comprar en línia en llengua catalana de manera completa

En el 68,4% d'aquestes cadenes el català és l’opció lingüística de manera completa, un percentatge que arriba al 78,9% si s’inclouen les cadenes que l’ofereixen parcialment (el 10,5%). Un 21,1% no l’ofereix com a opció. L’estudi determina que 38 de les 42 cadenes de supermercats analitzades tenen pàgina web (90,4%). Un 73,7% d’aquestes marques la tenen disponible en català, el 71,1% tenen l’opció completa en català (27 webs) i una cadena (representa el 2,6% de les marques) l’ofereix només parcialment. Són 10 (26,3%) les marques, de les que tenen web, que no ofereixen l’opció de compra en català. L'espanyol està disponible en el 84,2% dels webs de les marques de supermercats i altres marques o establiments d’autoservei analitzats... [+ informació]

La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per demanar que TV3 recuperi la seva missió de difusió i promoció de la llengua catalana en un moment que l'oposició espanyolista del Parlament de Catalunya demanar reprovar per aquest motiu la consellera de Cultura

La Plataforma per la Llengua vol fer pressió amb aquesta campanya davant, segons els seus responsables, la deriva castellanitzadora que considera que ha agafat la televisió pública de Catalunya. Els usuaris que vulguin donar suport a la campanya han d'entrar al portal canvia.cat i signar la petició, fet que enviarà automàticament una carta al director de TV3 tot exposant-li aquesta reclamació. En la carta es trasllada al director de TV3 la inquietud que genera que es detectin cada vegada més continguts que no són en català, una situació que s'ha agreujat darrerament. Així, continguts com els programes «Polònia», «APM?», «FAQS» o, recentment, la sèrie «Drama», exemplifiquen una presència cada cop menor del català... [+ informació]

Banksy reapareix al metro de Londres pintant unes rates amb mascareta a l'interior d'un vagó per fer una crida a la població a cuidar-se durant la pandèmia de coronavirus

Una actuació tan efímera com ho és el pas dels combois del metro per una estació. El grafiter Banksy va aconseguir fer-se passar per un professional de la neteja del metro de Londres i va estampar una de les seves accions en un comboi per reivindicar l’ús de la mascareta durant la pandèmia del coronavirus pintant diverses rates, algunes de les quals estaven acompanyades de mascaretes o líquid desinfectant, com es pot veure en un vídeo que l'artista ha penjat al seu compte d’Instagram. Les altres rates estan esternudant i tacant la paret... [+ informació]

El 7,5% dels residents de Catalunya que són nascuts fora de l’estat espanyol parlen català de manera habitual

Això representa un de cada tretze, aproximadament. L’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya de l’any 2018 indicava que el 4,6% d’aquestes persones parlaven en català predominantment, mentre que el 2,9% restant parlaven tant en català com en espanyol habitualment. Les xifres d’ús del català entre els residents de Catalunya que són nascuts a la resta de l’estat espanyol són significativament més altes... [+ informació]

L'Acadèmia Catalana de la Música denuncia que el 95% dels concerts han estat cancel·lats i que la imatge que es dóna del sector no és la real des que se'ls ha estigmatizat com a una activitat d'alt risc

Segons aquesta federació de la gran majoria d'associacions del sector musical, els efectes de la pandèmia del coronavirus està deixant un panorama d’absoluta devastació en el món de la música que afecta no solament els artistes i intèrprets, sinó també tot l’univers de professionals, empreses i entitats que treballen per fer-la accessible al conjunt de la societat. Mentre la resta de sectors econòmics comencen a recuperar una certa normalitat, l’activitat musical continua en una aturada gairebé total, tan sols pal·liada per... [+ informació]

Neix l'editorial Fum d'Estampa que editarà en anglès un mínim de sis títols a l'any per difondre la vitalitat clàssica i actual de la literatura catalana

En els últims temps, han fet forat en anglès traduccions de novel·les com «Incerta glòria», de Joan Sales; «Vida privada», de Josep Maria de Sagarra; «Solitud», de Víctor Català, i «El quadern gris», de Josep Pla. Després d'un acord entre Barcino i Tamesis per publicar clàssics medievals en anglès, s s'han traduït també obres de Llull, March, Muntaner i Eiximenis, però faltava una editorial que es dediqués exclusivament a la traducció de literatura catalana... [+ informació]

La meitat dels habitants de Catalunya creuen que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents segons un treball de camp de Plataforma per la Llengua

Només el 44,5% dels habitants de Catalunya són conscients de la unitat de la llengua catalana. Aquesta és la realitat preocupant que mostra un estudi encarregat per la Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, alguns resultats del qual es fan públics per primera vegada en aquest report. L’enquesta, feta sobre una mostra de 1.602 persones del conjunt de Catalunya entre els dies 1 i 5 de juliol del 2019, mostra que fins el 51% de la població discrepa dels filòlegs i els lingüistes i afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateixa que la que parlen valencians i mallorquins... [+ informació]

El «Terrat Viu» del Museu de Ciències Naturals de Barcelona té flora adaptada a les condicions ambientals de la Mediterrània i en concret de Barcelona i a la proximitat del mar

La implantació de cobertes verdes a les ciutats té importants beneficis ambientals com l’ increment del verd i de la biodiversitat, la creació de nous hàbitats per a la fauna, la millora del paisatge urbà i la qualitat de vida dels seus ciutadans. També és important per la reducció de l’efecte illa de calor, la captació i emmagatzematge d’aigua, la reducció dels nivells de contaminació, la millora de l’aïllament tèrmic i acústic i la limitació dels efectes de les pluges intenses. La implementació de cobertes verdes promoguda per l’Ajuntament de Barcelona és una de les mesures incloses en el Pla Clima, el Pla del Verd i la biodiversitat de Barcelona 2020 i el Programa de d’Impuls de la infraestructura verda urbana. Com a resultat d’aquestes mesures... [+ informació]

L’Institut de Cultura de Barcelona amplia fins a 350.000 euros la convocatòria d’ajuts de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) corresponent a establiments culturals dedicats a l’exhibició o comerç cultural de caràcter privat

L’import màxim de la convocatòria s'ha ampliat a 350.000 euros, dels quals 150.000 euros ja eren un import addicional afegit en el marc del pla de xoc de suport al teixit cultural impulsat per l’Ajuntament de Barcelona arran de la crisi sanitària. Aquest reforç pressupostari permet ampliar els topalls d’ajut fins una quantia màxima de 10.500 € per a les modalitats d’arts en viu, comerç cultural i cinemes. La finalitat d’aquests ajuts és donar suport a les activitats de difusió cultural de la ciutat de Barcelona, compensant parcialment la càrrega tributària mitjançant la reducció de les despeses d’estructura dels establiments culturals... [+ informació]

Apareix al Museu de la Música de Barcelona la primera gravació del «Jaleo» menorquí en un enregistrament que data de l'any 1900 en un disc perforat de cartró

El Museu de la Música de Barcelona ha localitzat en el fons de la seva biblioteca el primer enregistrament del «Jaleo», música insígnia de les festes majors de Menorca. La gravació es troba en un disc perforat de cartró que data del voltant de l'any 1900 i ha estat documentat durant la digitalització del fons de discos de perforats de cartró que el Museu de la Música ha dut a terme recentment... [+ informació]

La Direcció General de Política Lingüística ha creat una sèrie de 21 vídeos de l'«EP! Escolta i parla», el curs oral de català per a persones adultes no alfabetitzades o amb alfabets diferents

Cada episodi té una durada d’entre un i quatre minuts i mostra una petita conversa de la vida quotidiana. Aquesta és la primera videosèrie digital que es fa per aprendre català. Els protagonistes de la sèrie són en Yong que té 18 anys i és xinès; el Mousa en té 17 i és de Nigèria; en Mandeep en té 47 i és un indi sikh; la Karima en té 28 i és de Marràqueix i l'Evelyin en té 42 i és d'Hondures. Tots estan aprenent català. Els ajuden en Pol, que té 24 anys i toca en un grup de rock i l'Anna Pi, que en té 72 i és voluntària per la llengua. L’objectiu de la producció és oferir recursos complementaris perquè les persones no catalanoparlants puguin resoldre en català necessitats corrents de la vida quotidiana. Hi aprendran estructures i vocabulari bàsic per poder-se presentar... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2020 amb 21.480.610 visitants que han fet 45.133.252 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2020, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2020, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 21.480.610 visitants i 45.133.252 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.379,3 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 27 segons per visita)... [+ informació]

El nombre d’habitants de Catalunya que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims quinze anys però deu punts per sota d'en fa vint

El 34,3% dels catalans tenen el català com a llengua primera, sigui de manera única o juntament amb l'espanyol. Així ho reflecteix l’Enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya 2018, que té en compte totes les persones de més de 15 anys. La llengua primera és la primera llengua que un ha après a parlar; també es coneix com a llengua inicial, llengua nadiua, o, mal anomenada popularment, llengua materna. Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) espanyol del 1993, el 44,7% dels catalans tenien el català com a llengua primera... [+ informació]

Més de 1.500 professionals del sector cultural sol·liciten l'ajut econòmic d'urgència impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb un límit de 5 milions d'euros

Des de mitjan juny, 1.592 professionals de l’àmbit cultural han presentat la sol·licitud per beneficiar-se de l’ajut econòmic extraordinari que impulsen el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta línia, amb una dotació de 5 milions d’euros, s’adreça a treballadors d’activitats artístiques i escèniques per pal·liar els efectes econòmics que ha provocat en aquest col·lectiu la crisi sanitària del coronavirus. El Govern preveu que aquesta prestació pugui arribar a 6.000 treballadors. Es tracta d’una prestació social de caràcter econòmic, extraordinària i de pagament únic, de com a màxim 1.024 euros, que s’atorga pel procediment de concurrència no competitiva fins a exhaurir el pressupost. La línia de suport impulsada per la Generalitat vol atenuar les dificultats d’aquest col·lectiu el qual, fins al 6 de maig, el govern de l’Estat espanyol va deixar fora de l’accés a prestacions d’atur... [+ informació]

Els museus i equipaments culturals municipals de Barcelona inicien un estiu ple d’activitats que superin l’alerta sanitària i permetin viure nombroses propostes en diferents espais

Una de les principals apostes musicals aquest estiu és Sala Barcelona, al Castell de Montjuïc. L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya han sumat esforços per recuperar els concerts a l’aire lliure i fer costat a les sales de concert més perjudicades per la crisi. Ofereixen més de 60 concerts, fins al 30 d’agost, amb preus assequibles i amb noms com Clara Peya, Hydrogenesse, Joana Serrat & The Great Canyoners o la Fundación Tony Manero, entre molts d’altres. El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) proposa vetllades musicals al Park Güell, amb una interessant mescla de modernisme i guitarra... [+ informació]

Els Nens Cantaires de Viena estan a un pas de la fallida després d'haver hagut de cancel·lar més d'un centenar de concerts i perdre prop d'un milió d'euros

La companyia és una associació sense ànim de lucre que va néixer el 1498 i que es finança principalment amb les seves actuacions. Ara, arran de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, s'enfronta a una situació inèdita. Des de principis de març, la companyia ha hagut de cancel·lar 113 concerts, una xifra que previsiblement augmentarà fins a 200 quan acabi l'any, segons indica la responsable de dramatúrgia del cor. El cor acaba de cancel·lar la gira pels Estats Units planificada per a la tardor i la d'Alemanya prevista per al desembre... [+ informació]

El Circ Raluy Històric i el Circ Raluy Legacy reprenen les seves funcions amb nous espectacles elaborats durant el confinament a les carpes instal·lades i aturades a Castelldefels i Reus

Des de fa temps, el Raluy s'ha subdividit en diferents circs que gestionen diferents membres de la nissaga. Pel que fa al Circ Històric Raluy, la companyia torna a l'activitat habitual després de 122 dies aturat a causa del coronavirus. L’última funció que va oferir la companyia abans del confinament va ser a Mataró el 8 de març, on acabaven d’estrenar muntatge. La gira seguia a Castelldefels, ciutat on han estat durant aquests mesos de confinament. El Raluy Històric fa ara temporada en aquesta localitat fins al 19 de juliol, amb aforament limitat... [+ informació]

El Cirque du Soleil es declara en fallida amb 900 milions de dòlars de deute, 4.000 acomiadaments i un acord d'emergència amb els inversors per encarar un pla de reestructuració

La companyia amb seu a Mont-real, que dirigeix sis espectacles a Las Vegas, ha tingut problemes per mantenir el seu negoci en funcionament durant les restriccions provocades pel coronavirus. La pandèmia ha provocat que l’empresa hagi hagut de suspendre les seves actuacions i acomiadar aproximadament el 95% dels seus treballadors. La companyia ha firmat un acord amb els seus inversors, el fons de capital privat TPG Capital, Fosun International Ltd de la Xina i el fons de pensions canadenc Caisse de depot et place du Québec en virtut del qual el grup es farà càrrec de les obligacions del Cirque... [+ informació]