«El Llibre dels Jutges» treu el títol històric de ser el més antic en català a «Les Homilies d'Organyà» després d'una investigació feta pública per la Universitat Autònoma de Barcelona

Segons aquesta investigació, el llibre més antic escrit íntegrament en català seria el «Liber iudicum» o «Llibre dels Jutges» que es conserva a la Seu d'Urgell. El llibre es va copiar entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s'havia proposat fins ara, a la canònica de Santa Maria d'Organyà. Però la relació amb Organyà es mantindria perquè els investigadors han identificat, a més, que l'escrivà que en va fer la còpia, Traver Radolf, era un prevere de Santa Maria d'Organyà, actiu durant més de divuit anys, que va deixar escrits diversos textos en bon llatí. «El Llibre dels Jutges», que ara ocupa el lloc que ocupava durant anys les «Homilies d'Organyà» és una còpia de la traducció de les lleis visigodes que es van aplicar a l'actual Catalunya des de l'arribada de Carlemany als Pirineus, cap al 780... [+ informació]

El Jan petit quan balla...

Si es diuen les veritats es perden les amistats. Aquest podria ser el lema ocult de l'obra «La pell fina» que és a punt de complir un any des de la seva estrena i que s'ha convertit en una de les sorpreses teatrals, amb funcions exhaurides, primer a la Sala Flyhard on va néixer i, a partir d'ara, a través d'una extensíssima gira per tot Catalunya i també les Illes —terra de teatres— que, de moment, preveu acabar el mes de juliol per la porta gran al Teatre Borràs de Barcelona. Són la troupe d'aquella altra obra de la mateixa autoria, «Ovelles», que ja va fer preveure que aniria també pel bon camí i acabaria, com «La pell fina», fent el salt des de la sala petita als teatres convencionals. Del taller artesanal a la gran factoria. Allò que tota obra contemporània vol i desitja i no sempre aconsegueix. ¿Això els pot fer perdre intimitat? Segurament que sí, esclar. Però no els fa perdre efectivitat perquè la història, el text, la trama... [+ informació]

Alè de circ contemporani amb segell femení

La Desdèmona de Shakespeare es va casar contra la voluntat del seu pare amb Otel·lo, conegut de mal nom com “El moro de Venècia”. Desdèmona ha tingut poques oportunitats per donar la seva versió dels fets. I una de les oportunitats l'hi ha concedit la pallassa, dramaturga, actriu, cantant... i etcètera, etcètera, Alba Sarraute. I ho ha fet, esclar, a través de la disciplina que la caracteritza: el circ, ella i Les Ofèlies i una troupe de les que fan enveja, per la seva envergadura, en els temps escènics que corren. Amb el personatge de Desdèmona com a protagonista, Alba Sarraute tracta escènicament el tema de la violència de gènere. No és la primera vegada que s'acosta a una de les icones de l'imaginari shakesperià. El desembre del 2019, dos anys abans d'estrenar aquesta «Desdèmona», en va fer un tast de cambra que es va poder veure a la sala El Maldà sota el títol «Desveriacions d'Otel·lo» on Alba Sarraute rebatejava també els espectadors de Desdèmona i feia que el Sol fos Desdèmona i la Lluna, Otel·lo. I a Iago, li deixava el paper de la Por, per maquiavèlic i malvat... [+ informació]

La companyia L'Estaquirot Teatre es retira definitivament dels escenaris després d'una trajectòria de 50 anys de teatre familiar

Després de 50 anys de carrera artística, L’Estaquirot Teatre es retira dels escenaris. Per acomiadar-se d’aquesta històrica companyia de titelles, el Sant Andreu Teatre (SAT!) ha programat tres espectacles al llarg de tres caps de setmana consecutius, oferint al seu públic una última oportunitat de poder-los veure. “La pastissera i els follets”, “L’aventura d’avorrir-se” i “En Jan Totlifan”. L’Estaquirot Teatre és una de les companyies històriques del teatre familiar a Catalunya. Des del 1973, no ha deixat de sorprendre gràcies al seu enginy, a l’alta qualitat artística de les seves produccions i a l’artesania pel que fa a la construcció i manipulació de titelles i escenografies. Els seus espectacles... [+ informació]

El secret de la pomera esqueixada

El Teatre Lliure és més “Lliure” si té l'encert de programar un esdeveniment com ho és aquesta recuperació d'una de les obres més punyents del dramaturg Arthur Miller (Nueva York, EUA, 1915 - Roxbury, Connecticut, EUA, 2005). De «Tots eren fills meus» se'n va veure una versió dirigida per Ferran Madico el 2000 al Teatre Romea. Han passat vint-i-tres anys i ja tocava. L'obra va ser escrita per Arthur Miller l'any 1947. «Tots eren fills meus» és una obra de catarsi de postguerra, de la Segona Guerra Mundial o de qualsevol altra guerra. I el seu caràcter clàssic i universal fa que els espectadors del segle XXI no puguin evitar una relectura amb el moment actual que viu Europa, amb la invasió russa d'Ucraïna, i el paper de vetllador que tornen a fer els Estats Units... [+ informació]

L'obra «Un concert a la Casa Blanca» amb Mingo Ràfols, Roc Esquius i Mercè Pons recrea la històrica trobada el 1961 entre Pau Casals i Joh Fitzerald Kennedy

L'obra de Jordi Roigé, dirigida per Llorenç Rafecas, s'inspira en la conversa qe van tenir el músic i l'aleshores president dels Estats Units, dos anys abans que fos assassinat a Dallas. L’espectacle, que s’estrenarà al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell el 25 de maig, és una coproducció entre La Drecera i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) a través de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC). La gira es podrà veure en 34 ateneus d’arreu del país i també farà una breu temporada al Teatre Gaudí de Barcelona. Segons l'autor i el director, John Fitzgerals Kennedy i Pau Casals van parlar molt més del que havien de parlar, amb motiu del concert que Pau Casals... [+ informació]

«La Puntual» continuarà el camí començat amb «El llop» a TV3 sota la direcció d'Àngel Llàcer per representar després d'un càsting amb intèrprets amateurs «L'auca del senyor Esteve» de Santiago Rusiñol

Després de l'èxit de la primera temporada amb «El llop» i la representació de «Terra baixa», l'actor i director Àngel Llàcer ha fet una crida de nou als intèrprets amateurs de Catalunya per participar en una companyia que representarà en aquesta segona temporada «L'auca del senyor Esteve» de Santiago Rusiñol. A «La Puntual», com va passar amb «El llop», els espectadors podran descobrir com es crea una representació teatral des de zero, sent testimonis de totes les fases tècniques i artístiques necessàries fins a representar l'espectacle. Amb l'entreteniment com a punt de partida i amb la voluntat de reivindicar i dignificar el teatre amateur, Llàcer i el seu equip volten per Catalunya per formar la companyia i viure tot el procés d'assajos fins al dia de l'estrena. Per participar en el càsting, les persones majors de 18 anys interessades han d'enviar abans del 12 de març un vídeo en horitzontal de màxim dos minuts en què es mostrin les seves habilitats interpretatives... [+ informació]

Últims dies per visitar l'exposició «Crim i delicte» del Museu d'Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona que recorre la història de la delinqüència de la postguerra espanyola

L'exposició «Crim i delicte», ha fet un recorregut per la història de la delinqüència a la postguerra espanyola a través de la col·lecció de Criminalística de la Universitat de Barcelona. La mostra ha estat comissariada per l'escriptor Andreu Martín i ha comptat amb el projecte expositiu de l'escenògraf i dramaturg Ignasi Cristià. L'exposició «Crim i delicte» ha presentat una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar... [+ informació]

Es destinen prop de 4 milions d'euros al doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules i sèries

Les empreses distribuïdores i els estudis de doblatge tenen l'opció de sol·licitar els ajuts que es destinen aquest any per fer créixer l’oferta de continguts audiovisuals doblats i subtitulats en català en plataformes de vídeo a la carta, Blu-ray i DVD. Aquesta línia d’ajuts té enguany una dotació pressupostària inicial de 3.900.000 euros, un 44% més que la dotació inicial del 2022, que va ser de 2.700.000 euros. A través d’aquesta línia, l’any 2022, el departament de Cultura va subvencionar el doblatge i/o la subtitulació de 278 produccions, comptant 264 pel·lícules i 14 temporades de sèries. Totes aquestes produccions es poden veure, ja ara o pròximament, en plataformes digitals de cinema i algunes, en format físic de DVD i Blu-ray. Pel que fa a les versions de les pel·lícules... [+ informació]

Una sueca amb secallona

La companyia Egos Teatre ha fet un salt a finals dels anys seixanta i inicis dels anys setanta del segle XX amb un espectacle que parodia i qüestiona a la vegada el fenomen del “baby boom” que quinze anys abans es va produir als Estats Units i després es va estendre fins a la Seca i la Meca com una taca d'oli. Amb una estètica del cinema, la moda, els costums i els hàbits de la descoberta del turisme i l'explotació de la costa catalana, sobretot l'anomenada Costa Brava, se situen en un càmping lliure a prop de Tossa de Mar on se celebra un dels festivals de la cançó de l'època i ho amaneix amb una trama de comèdia kitsch del temps anomenat del “destape” que va envair el cinema amb pit i cuixa i d'erotisme com a filosofia de la vida. Una comèdia, sí, però sense portes ni finestres... [+ informació]

L'altra cara de la pista

Els espectadors entren en un espai que els transporta al que queda d'una antiga pista de circ. A l'altra banda hi ha la imaginació. ¿Un gran circ que ja no ho és? ¿Una carpa caiguda en desgràcia? Hi malviuen en Francesco i en Dàrius a qui el vell pallasso anomena Pazzo, boig, “pazzo” en italià, que és la llengua del circ. Francesco és un pallasso cara blanca que regentava el gran circ amb un altre pallasso, en Tonino, ara mort com també la que va ser la seva dona, una cavallista d'acrobàcies, que eren el pare i mare de Dàrius, el jove orfe que ha viscut amb Francesco però que mentre aquest aspira a ressorgir el circ de les cendres de la nostàlgia, ell vol viure un altre món i fugir de... [+ informació]

Anarquisme celestial

No entreu pas a un espectacle / pensant-vos que és d'El Maldà. / És d'un col·lectiu de joves / que al Pi es volen enfilar. / I per fer-ho amb alegria / es llegeixen bé la Bíblia / i fan del peixater Pere el sant / un anarquista i farsant. / No en tenen prou amb la broma, / i es treuen música de gorra: / bateria, flauta, guitarra, tamboril... i una bona “mona”. / Fan taula llarga i rodona, / cançó d'autor i a cappella, / s'enfarinen bé la cara, / es planten rosa a la galta / i mocador vermell al coll. / Sindicat d'amics anàrquics, / fàbrica de traïdors a doll. / Trista història i molta farsa, / pitarrades a pleret; / en Pitarra s'estarrufa / damunt del seu pedestal. / Si fos negrer, el tombarien / però el salva no fer mal. / Els Pedant no van a Missa / però resent Repicant. / Són d'Espolla i gens Pirates / però ho volen ser de grans. / Malnascuts a ca la Beckett, / cineastes Filminjant, / es guanyen la Soldevila / i continuen creant. / Vet aquí quina és la història: / en diuen «Sant Pere el farsant». / Un conte no per a la canalla / sinó pels que estimen Massagran. / Tant els fa si no refilen / o si la veu estrafan. / El que volen és fer colla / amb els de la Ludwig Band. [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] / Fan teatre de barraca / perquè són d'allò més sans. / S'encomanen als Pirates / perquè els del Maldà són molt sants. / Si no fos pels anarquistes / potser cantarien salms. / Prefereixen fer rondalles / com el Puf, aquell drac màgic / que vivia al fons del mar. / I com que aquell s'avorria / ells no volen badallar. / Ja treballen una peça / que es farà en ple carrer: / hi haurà un gos que canti i balli / i de tant mort de gana / es fara emperador. / És com els vells anarquistes, / que de Pere pescador, / acaben venent la barca per fer la revolució. / Beveu, beveu, compare! / que us podeu desmaiar. / Abans que ells es demaïn / deixeu-los traguejar. / Jutgeu en Pere ara, / canteu la bumbabà, / poliu-vos la mistela / i abans que es faci el fosc / sortiu a saludar. /... [+ informació]

De Botticelli a Violent Sex Games

No és ben bé un espectacle teatral tal com l'entenem, però sí que és una instal·lació en la qual han comptat els criteris teatrals i el visitant fa el paper mig d'espectador i mig de protagonista. «Macho man» és una creació del director Àlex Rigola que a través d'un recorregut d'aproximadament 60 minuts sensibilitza i consciencia, en diferents càpsules, sobre la plaga de la violència de gènere. «La violència masclista és la principal causa de mort de les dones d'entre 15 i 44 anys», diu una de les targetes que m'han tocat de recollir a l'atzar d'un calaixó d'una de les càpsules. N'hi ha amb altres afirmacions similars que aporten, juntament amb altres càpsules, el teatre-document. Precisament el calendari de la instal·lació a Barcelona de «Macho man» coincideix amb la polèmica sobre la recent llei del govern espanyol anomenada del «Sí és sí» i el nyap judicial que ha posat sobre les cordes els que la van redactar i revisar... [+ informació]

La Cooperativa Abacus posa en marxa el nou segell Inuk Books destinat a l'edició de literatura infantil i juvenil

Abacus Editorial ha posat en marxa Inuk Books, un nou projecte editorial de llibres infantils i juvenils compromès, segons els seus responsables, amb la diversitat, la convivència i el desenvolupament dels talents dels més joves. La nova editorial vol ser una alternativa per a totes aquelles famílies que no veuen la seva realitat reflectida en l’actual oferta de llibres infantils i juvenils. Per això, les publicacions d’Inuk Books respondran als reptes i característiques pròpies d’una societat multicultural, en què la diversitat es manifesta de moltes maneres. Inuk Books neix des de la certesa que cada dia més, sectors creixents del públic comprador de llibres infantils i juvenils demanen... [+ informació]

L'escultor Jaume Plensa debuta en la direcció escènica d'una òpera al Gran Teatre del Liceu amb una versió de «Macbeth» per a la qual ha creat també una espectacular escenografia de caps gegantins que caracteritza l'obra de l'artista

Jaume Plensa concentra el seu imaginari artístic personal en una producció hipnòtica i fidel al text de l’òpera de «Macbeth» de Giuseppe Verdi, en què es combinen diferents formats i materials per plasmar els símbols estètics del llenguatge més representatiu de l’artista. El vestuari, també dissenyat per Plensa, transforma els personatges en estilitzades escultures d’acord amb el seu estil més pur. L'òpera «Macbeth» va ser la primera de les tres adaptacions de William Shakespeare en les quals va treballar Verdi, una òpera que ja desenvolupa la maduresa del compositor tot combinant el “bel canto” clàssic i un nou impuls dramàtic. Els papers principals de Macbeth i Lady Macbeth els interpreten el baríton Luca Salsi i la soprano Sondra Radvanovsky. La direcció musical és a càrrec de Josep Pons... [+ informació]

D'“Alcarràs” a “El negre de Banyoles”

La celebrada pel·lícula «Alcarràs» ha anat a Sevilla i, com diu aquella dita popular tan castissa, «ha perdido la silla». No passa res. És gairebé llei de vida, de vida espanyola, esclar, que hagi passat això. Malgrat que «Alcarràs» de Carla Simón, sigui una pel·lícula de l'única dona cineasta, com va dir un dels presentadors de la gala dels Premis Goya, l'única dona cineasta “espanyola” —quan cal sí que saben com tirar cap a casa— que havia guanyat fins ara un Ós d'Or a Berlín on, per cert, la directora catalana formarà part del jurat d'aquest any. Als Goya, «Alcarràs» hi anava amb 11 nominacions d'entrada i totes van anar caient una darrere de l'altra. Ben diferent del que havia passat un temps abans quan els mateixos acadèmics espanyols l'havien presentada per optar als Oscar, on tampoc no va passar el filtre. I també unes setmanes després que «Alcarràs» guanyés els Premis Gaudí de Catalunya... [+ informació]

La cordada de “la frase maleïda”

No sé per què l'autor Jordi Galceran (Barcelona, 1964) no ha titulat aquesta nova comèdia senzillament «La frase maleïda», joc ancestral de criatures i postadolescents de l'era del benestar frustrat amb la qual ocupa una considerable part del discurs de les quatre protagonistes, quatre escaladores d'upa. En comptes d'això, Galceran ha preferit traslladar l'imaginari a la Patagònia del sud amb el cim FitzRoy d'amulet, una massa de granit d'especials dificultats per als escaladors entre Xile i l'Argentina que fa més de 3.400 metres i de la qual l'escenografia de l'obra en reprodueix la part baixa, a tocar del cim, arran dels 3.000 metres, dins un marc que aparenta la projecció d'un fals documental o una reproducció de la gesta en 3D. Que el FitzRoy patagònic no l'hagi aconseguit mai una cordada femenina és el que dóna “corda” a Jordi Galceran per situar les seves quatre heroïnes en la frontera de superar allò que cap altra dona havia superat fins aleshores... [+ informació]

La històrica revista «L'Avenç» sucumbeix a la crisi del paper i anuncia per problemes econòmics i falta de subscriptors el tancament tot i que mantindrà un fons digital

La històrica revista «L'Avenç» deixarà de publicar-se en paper i s'editarà només en suport digital a partir de l'abril. Així ho ha explicat el director de la publicació Josep Maria Muñoz. L'última edició en paper de la revista, que es va fundar el 1977, coincidirà amb el número 500 i els seus 46 anys d'història. El motiu d'aquesta decisió, segons el mateix director de «L'Avenç», és la falta de suport econòmic per part de les institucions i també el capital privat i la progressiva reducció de subscriptors. En la nova etapa digital, la revista té la intenció de reforçar la informació i crítica de literatura a més d'alguns atres projectes que s'estan estudiant... [+ informació]

Qui domina esclavitza els altres

Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petròpolis, Brasil, 1942), austríac d'origen jueu, ha estat un autor que en català ha comptat durant molts anys amb la complicitat de Quaderns Crema i la dèria inesgotable del malaguanyat editor Jaume Vallcorba. Fa vint anys, el 2002, Stefan Zweig es va fer present aquí en dos àmbits culturals paral·lels: el teatre i la literatura. D'una banda, Quaderns Crema publicava el relat breu: «Ells ulls del germà etern», en una traducció de Joan Fontcuberta, i Marisa Siguan feia el mateix amb una versió dramatúrgica a partir del relat «Ells ulls de l'etern germà», posant més emfasi en l'adjectiu “etern” que en el de “germà” segurament [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aleshores, aquell 2002, un emergent director anomenat Oriol Broggi la va portar a escena a l'antiga Sala Beckett de Gràcia en una proposta que seria la gènesi de la companyia de La Perla 29 que commemora el vintè aniversari amb aquesta nova visita a Stefan Zweig, ara al Teatre La Biblioteca on té la seu. “Qui domina esclavitza els altres», diu en un moment donat Stefan Zweig. L'obra té clarament un ingredient de faula. I no és estrany perquè l'escriptor Stefan Zweig va basar la història en una faula oriental que parla de les actituds davant de la vida i de la llibertat de l'individu davant de la justícia humana... [+ informació]

L’Ajuntament de Barcelona ha suspès temporalment les relacions institucionals amb l’Estat d’Israel i totes les institucions oficials del país inclòs l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv

Arran de la petició feta per les entitats impulsores de la iniciativa ciutadana Barcelona amb l’«apartheid no, Barcelona amb els drets humans sí», de suport al poble palestí, que han recollit més de 4.000 signatures i el suport d’un centenar d’entitats, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquesta decisió que s'ha pres a través d’un decret d’alcaldia i no està previst portar-la a votació al plenari. L'alcaldessa ha enviat una carta al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en què li comunica la suspensió de les relacions institucionals i on diu: «No puc romandre impassible davant la vulneració sistemàtica dels drets bàsics de la població palestina»... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2023 amb 25.832.034 visitants que han fet 56.668.047 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de gener del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 25.832.034 visitants i 56.668.047 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.437,8 visites de pàgines (10,32 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 17 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.002 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso... [+ informació]

El nou «Arxiu Lliure» consultable en línia i presencial recull més de 60.000 documents de la hitòria del Teatre Lliure entre fotografies, programes de mà, cartells, premsa, plànols, músiques i videos

Aquest nou espai digital permet navegar pels fons documentals del Teatre Lliure i és accesible a tothom qui hi estigui interessat. La documentació recull els últims 46 anys de la institució amb un fons de més de 60.000 documents que poden ser consultables en línia o, prèvia demanda, també presencialment els dilluns. La documentació és el testimoni de la història de més de 2.000 espectacles i actes paral·lels. S'hi poden trobar fotografies, programes de mà, programes artístics, cartells, reculls de premsa, col·leccions d'objectes, fons sonors, plànols, vídeos, entrevistes, músiques i anècdotes. Per elaborar l'Arxiu Lliure, la responsable d'Arxiu, Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure... [+ informació]

Mor als 95 anys Josep Maria Espinàs, l'escriptor que als anys cinquanta del segle passat va crear contes en vinil com «El timbaler del Bruc», adaptacions de clàssics com «Viatge a la Lluna« o «En Pere i el llop» i cançons infantils per a la generació de postguerra

La mort als 95 anys de l'escriptor Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) recorda l'edició de «Les 26 cançons infantils» amb lletra seva i musicades per Francesc Burrull, publicades als anys seixanta en vinil i reeditades el 2010 per l'àrea discogràfica de l'Editorial La Campana amb un pròleg de Lluís Llach. Les lletres havien estat musicades per Francesc Burrull als anys seixanta. Josep Maria Espinàs també va ser autor de l'adaptació en vinil del conte «Viatge a la Lluna» amb música de Xavier Montsalvatge. Havia publicat també en suport vinil la llegenda d'«El timbaler del Bruc», el 1959, amb Josep Casas Augé i Isidre Solà de narrador. El 1964 va publicar en vinil el conte «El Pere i el llop» amb l'Orquestra Pro Música de Viena dirigida per Hans Sawarowsky on s'introdueix els infants en cadascun dels sons d'un instrument musical [més informació a la revista digital Cornabou]. El 1970, va participar amb la guitarrista Laura Almeric (acompanyant de Lluís Llach morta el 2019) en el vinil «Som així», dins la discoteca infantil de la discogràfica Concèntric, amb un recull de cançons infantils sobre la diversitat de les característiques físiques (el fati, els bessons, el prim, l'alt, la baixeta...). Tot i no ser de caràcter infantil, també cal recordar que Josep Maria Espinàs és coautor amb Jaume Picas de l'«Himne del Barça» que amb música de Manuel Valls es va estrenar el 1974 i que és una sintonia que també molts infants i joves taral·legen de tant en tant. Josep Maria Espinàs, advocat de carrera, ofici que va exercir fins al 1955, quan va entrar a l'Editorial Destino, va tenir sempre una gran sensibilitat per la música. Va ser un dels fundador d'Els Setze Jutges, amb Josep Porter i Remei Margarit, i impulsor de la Nova Cançó amb les seves versions del cantant Georges Brassens i es va involucrar el 1971 com a mànager en la fundació del Quartet Tarragó, dissolt el 1988. L'obra literària de Josep Maria Espinàs destaca per la seva prolífica dedicació a l'articulisme periodístic ( Avui i El Periódico), els seus llibres de viatges, els de memòria biogràfica, els de divulgació cronista i també per les seves novel·les i narracions. Josep Maria Espinàs, que també havia tastat el gènere de l'entrevista a la televisió, ha estat un dels autors amb més obra publicada i més aceptació de lectors dels últims quaranta anys dins l'àmbit de les lletres catalanes... [+ informació]

Engruna Teatre dedica una funció de l'espectacle familiar «Sopa de pedres» convidant molts dels refugiats que hi ha a Catalunya arran de la guerra

Crítica de l'espectacle: «No només els catalans de les pedres en fan pans.» L'Alma, la protagonista d'aquest sensible espectacle familiar, representa una nena siriana que fuig de la guerra del seu país. Però no cal que sigui Síria una referència geogràfica imprescindible perquè ben aviat l'Alma —un titella que acaba fent-se entranyable— es posa en la pell de tants refugiats de tants altres indrets que intenten buscar una vida millor fora de la seva terra. Per això, la companyia Engruna Teatre, que ja fa més de dos anys que porta en gira l'espectacle, amb més d'un centenar de representacions, ha aprofitat aquesta minitemporada al Teatre Nacional de Catalunya —funcions escolars i familiars en cap de setmana— per destinar una funció a reunir famílies que viuen refugiades en aquest moment a Catalunya i també les arribades en els últims temps, però sobretot les que encara viuen amb la por al cos arran de la constant revifada i amenaça de la invasió russa sobre Ucraïna quan es pronostiquen els pitjors averanys a tocar del primer any de l'inici de la invasió... [+ informació]

La Federació d’Ateneus de Catalunya a través de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya té una programació d’espectacles per a aquest 2023 amb dotze propostes de disciplines diferents

Les propostes abasten des de teatre fins a música, dansa, familiars i titelles i es preveu que facin una gira amb un total de 120 representacions en 33 teatres d’ateneus d’arreu del país. Aquests dotze espectacles compten amb el suport de la Federació d’Ateneus per fer possible una gira que inclou reconeguts professionals de l’escena catalana. A banda, cal sumar-hi també l’obra que cada any produeix la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) que enguany s’estrena el mes de març i que recorrerà també aquests 33 espais escènics dels ateneus. Una de les obres que ha tingut més bona acollida és «Faig tard», un monòleg còmic sobre el “desconcert” interpretat per l'actriu Rosa Andreu i escrit conjuntament... [+ informació]

Buscar les entranyes del Broadway més pur

Dinou peces. Tot un senyor repertori. Setanta minuts sense publicitat intermèdia perquè no és l'Spotify free, que diuen que ara parlarà en català i tot gràcies al futbol —¿el femení?. Un espectacle que és com una mena de “playlist”, però en viu i en directe. En tot cas, la companyia d'El Maldà s'anticipa a l'acord lingüístic de l'Spotify Barça i ha versionat totes i cadascuna de les peces del muntatge al català en adaptacions i traduccions de Roser Batalla, Núria Cuyàs, Jordi Galceran i David Pintó. Feina feta no hi ha destorb. Bona feina, a més. ¿Teatre musical o concert teatral...? Deixem-ho en un mig i mig. I tenint en compte les dimensions de la sala d'El Maldà, diguem que es tracta d'una mena de “party” semblant a aquelles festes particulars de saló dels feliços anys vint del segle passat per a “amics i coneguts” i per donar a conèixer l'última creació artística, teatral o musical... [+ informació]

Una obra enciclopèdica del Servei de Cultura Popular de l'Ajuntament de Barcelona recull més de 600 anys d'història dels gegants de la ciutat

El volum «Barcelona, any 1424. El Llibre de les solemnitats de Barcelona» inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”. Segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món. L’any 2024 es compliran 600 anys dels primers gegants coneguts a la ciutat. Per celebrar-los, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un treball enciclopèdic, un projecte multimèdia en forma de llibre, «Barcelona gegantera. Història d’un moviment popular contemporani», escrit per Nico Alonso, i de web, que fa una recopilació exhaustiva de la història gegantera de la ciutat. Aquest ambiciós projecte multimèdia posa al dia l’activitat de les colles geganteres de Barcelona. Es tracta d’un treball de recerca, exhaustiu i rigorosament documentat... [+ informació]

El “xou” de la Moliner i el Negrié

Tu dius tomàquet, jo dic tomàquet... O tu dius tomaca, tomàtiga, tomàtec, tomàtic o domàtiga i jo dic tomaca, tomàtiga, tomàtec, tomàtic o domàtiga... a gust no pas dels consumidors del vegetal vermell i sucós sinó dels parlants, experiment lingüístic que ja va córrer en el seu moment en la versió original anglesa de la cançó. El xou que munten des de fa set anys Anna Moliner i Joan Negrié —anomenem-lo "xou" sense embuts ja d'entrada— s'empara en un dels coixins de la cançó «Let's Call the Whole Thing Off», escrita per George Gershwin i Ira Gershwin el 1937, una de les icones musicals de la pel·lícula «Shall We Dance» (la del 1937, doblada aquí com a «Ritme boig»), amb el duet clàssic de Fred Astaire i Ginger Rogers... [+ informació]