El quart rei mag “freelance”

El nord-americà Henry van Dyke (Germantown, Pennsilvània, 1852 - Princenton, Nova Jersey, 1933), escriptor i pastor presbiterià, ha passat a la història de la literatura com l'autor del relat «The Other Wise Man», publicat el 1896, una recreació de la teoria sobre els tres astròlegs savis, que han passat a ser reis mags en la cultura popular més pròxima, i la suposició que encara n'hi va haver un quart, un jove de trenta anys, que en clau de “freelance”, va anar també a la recerca de l'Estel de Betlem i va acabar detingut en temps d'Herodes per posar el nas on no el demanaven. La dibuixant anglesa Jackie Morris (Birminghan, Regne Unit, 1961) en va publicar una versió en còmic el 1998. Convertir el relat en musical per a tots els públics és una idea de Marc Sambola i el final més aviat tràgic del protagonista, el jove astròleg Artaban, ha estat adaptat a allò que demana un conte fantàstic, nadalenc i especialment ambientat durant la nit de Reis, tendint a una trama que inclou aventura, superació i picada d'ullet romàntica... [+ informació]

Posar el dit de Colom a l'ull

L'any 1492 Cristòfor Colom i el finançament dels Reis Catòlics van posar la primera pedra de l'esclavisme en una terra que no coneixien fins aleshores. Quatre-cents anys després, la sagnia i l'espoli s'havien espremut al màxim i el tràfic d'esclaus des d'Àfrica passant també pel Mediterrani no va ser vist com un delicte fins a mitjan segle XIX. Però aleshores les butxaques dels que s'hi havien dedicat ja estaven prou folrades i la seva influència social coneguda com a llegat dels indianos ja s'havia estès per tota la costa catalana. El Modernisme de moltes poblacions marineres i el de Barcelona no serien el que van ser i el que són sense l'esclavisme. És tan censurable fer els ulls clucs al passat esclavista d'una part de la burgesia industrial catalana —la que un segle després combregaria amb el franquisme— com fer els ulls clucs davant d'edificis monumentals envaïts per les cues de turistes i el metralleig de selfies. Admetre que no hi hauria Gaudí sense la burgesia esclavista seria un bon començament. Això no ho diuen els guies turístics i no figura en cap guia oficial de Barcelona... [+ infomació]

De fora vindran que de casa ens trauran

«Els rapinyaires» és una comèdia en clau de thriller inscrita en la tendència neorural que es va heretar del moviment hippy dels anys seixanta i que es va democratitzar l'últim quart de segle XX, segurament que com a continuació, potser sense saber-ho, de la campanya subtil de “la caseta i l'hortet” dels temps de la República i Francesc Macià, una influència que s'ha reprès en el primer quart de segle XXI, sobretot a partir dels dos anys de confinament arran del coronavirus, amb la fugida massiva del medi urbà cap al medi de la natura. L'autor Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) arrenca la trama amb aquesta declaració de principis. Una de les protagonistes, la Clara (l'actriu Rafaela Rivas) fuig de la ciutat i de l'estrès acumulat, amb en Bernat (l'actor Òscar Jarque) un músic que no té on caure mort [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La fugida és cap a un llogarret en decadència on han trobat només per 2 milions —ep, de pessetes!, que som als anys preolímpics i preeuros encara... [+ informació]

El govern nacionalista espanyol crearà una patrulla de vigilants que passarà personalment casa per casa durant l'any 2023 per comprovar que el xec de 200 euros mensuals a famílies vulnerables s'utilitza correctament amb l'alimentació bàsica

A tocar de fi d'any, el govern nacionalista espanyol que presideix Pedro Sánchez (PSOE) en coalició amb Yolanda Díaz (PODEMOS) ha aprovat les mesures d'ajuts per a l'any 2023 que continuïn alleujant els augments de l'alimentació, l'energia i les despeses quotidianes arran de la crisi derivada de la invasió genocida russa sobre Ucraïna. A banda de mantenir el 5% de l'IVA de la factura del gas i l'electricitat, la gratuïtat del transport públic o la rebaixa de tarifes d'altres, s'hi afegeix una mesura estrella: un xec de 200 euros mensuals per aquelles famílies amb una renda inferior a 27.000 euros i amb un patrimoni no superior als 75.000 euros. Això vol dir, un total anual de 2.400 euros per família que caldrà que justifiquin que s'utilitzen per a l'alimentació bàsica. Per tal que es compleixi com cal... [+ informació]

Escudella i carn d'olla amb panetonne

Mentre escric aquestes línies, les televisions de la Xarxa locals estan emetent el popular concurs de gossos d'atura de Llavorsí, al Pallars Sobirà, que ja compleix 34 edicions. Els crits inintel·ligibles i sincopats dels pastors amb el seu gaiato de rigor i les cabrioles dels diversos gossos d'atura acomboiant els ensinistrats ramats d'ovelles em recorden sempre aquell fugaç gag de Paco Mir del Tricicle imitant-los. A «Terra baixa», Angel Guimerà va immortalitzar el pastor de muntanya més universal, en Manelic. Si no fos pel concurs de Llavorsí, potser no se sabria que encara hi ha pastors que conviuen amb els seus ramats. Per tant, l'arcaisme rural de «Terra baixa» té una justificació. El que no li perdona el temps, a «Terra baixa», és el perfil d'alguns dels seus personatges i les seves actituds... [+ informació]

La vida és bella...

És com si no hi hagués text, però hi ha un gran subtext. És com si no hi hagués registre de clown, però hi ha un gran xou clownesc. És com si no hi passés res, però hi passa de tot. És com si fes riure, però pot acabar fent plorar. És com si es fes un trist cant a la vida, però hi apareix un cant alegre a la mort. És com si només fossin quatre intèrprets, però són una gran família de quatre. «És molt Pla...», diu, dubtant, en un moment donat Oriol Pla, a la vegada personatge de ficció i també actor —i des d'ara, a més, excel·lent debutant director— a la vida real. «Travy» és això: la suma d'una llarga trajectòria d'una nissaga teatral acostumada a trescar amb l'embranzida i els sotracs d'un tot terreny —no hi podia haver un nom millor per a la seva antiga companyia Tot Terreny— i l'esplendor d'un equilibri respectuós entre la tradició de l'origen del teatre i la contemporaneïtat escènica, amb la mirada al futur... [+ informació]

La crueltat de Blancaneu

L'autora i il·lustradora Beatrice Alemagna (Bolonya, Itàlia, 1973) no amaga que els seus orígens són sicilians. I és d'aquesta influència de l'art ancestral de l'illa més gran de la Mediterrània d'on extreu una part de la seva visió de les pintures —cal dir-ne pintures amb totes les lletres— amb què il·lustra aquesta versió original del clàssic publicat el 1812 pelsgermans Grimm que aporta no només el que ha amagat el conte del personatge de la Blancaneu a través de les seves múltiples versions amables i endolcides sinó que aprofundeix en el rerefons tràgic que hi ha darrere de la història i ho fa a través de la maldat i la gelosia que corsequen la reina quan sap que a la terra hi ha la Blancaneu. Un cop superat el sotrac que puguin sentir els lectors coneixedors de les versions modernes i que els proporciona la mirada obscura de Beatrice Alemagna, aquests entraran en una altra dimensió del conte que seria també diferent si ho fessin només a través del text i no amb la seqüència de les pintures que formen un diàleg amb el mateix relat i que mostren la capacitat de Beatrice Alemagna per no deixar-se enganyar per fer un àlbum només per a “infants” perquè és conscient que la maldat, l'enveja, la gelosia i el poder heretat sense cap mèrit no han d'estalviar que es doni a conèixer també així als primers lectors... [+ informació]

La guitarra, la diglòssia i el «La, la, la» de l'enfadós

Joan Manuel Serrat va néixer al Poble-sec de Barcelona l'endemà de Sant Esteve del 1943. Ja en són 79, pim pam, com aquell qui diu. Ha pres una sàvia decisió que no tothom sap prendre a temps: plegar per voluntat pròpia i fer-ho bé. “Està bé tot el que acaba bé”, diu ell mateix. L'últim dels tres concerts al Palau Sant Jordi (divendres, 23 de desembre) té un valor excepcional. Hi han passat unes 45.000 persones i els últims 15.000 se senten uns privilegiats. Hi ha barreja d'emocions i de generacions. Hi predominen els de la quinta del cantant, però també n'hi ha de seixanta, de cinquanta, de quaranta, de trenta i algú d'encara de més avall. Joan Manuel Serrat no té fronteres d'edat... [+ informació]

¿La família que mata unida es manté unida?

La provocació és una de les velles missions del teatre. El portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), actualment director del Festival d'Avinyó, no només ho sap sinó que ho practica. La creació de «Catarina e a beleza de matar fascistas» ho demostra. Dues hores i mitja d'una tirada que, sense gaires escarafalls escènics, només amb la paraula i alguna deconstrucció i reconstrucció escenogràfica de la casa de fusta de la família, passen com una glopada, a pesar que l'original portuguès —tan semblant en segons quines expressions amb el català— exigeixi, per als que no coneguin la llengua, mantenir la lectura del sobretitulat. Les dues primeres hores són una tesi sobre si és legítim fer ús de la violència per combatre el feixisme. «Amb el feixisme no es dialoga —diu algun dels personatges—, se'l combat»... [+ crítica]

Amb l'orella enganxada als auriculars de la ràdio

Tenint en compte que l'autor Alan Bennett (Leeds, Yorkshire, Regne Unit, 1934), quan va escriure aquests relats per a la BBC, es van retransmetre després, fa més de 35 anys, per la ràdio, un cop adaptats al teatre, com es va fer el 1992 a Londres i readaptats ara aquí en una excel·lent versió catalana d'Anna Soler Horta, un té la temptació de tornar als orígens, tancar els ulls i escoltar-los amb els auriculars enganxats al vell aparell de les ones hertzianes. Això sí, amb les mateixes veus de tres actrius d'upa com les que els han reinterpretat, autodirigint-se l'una a l'altra, i descabdellant les dèries de cadascuna de les tres dones protagonistes sobre la mort, les malalties, la solitud, la culpabilibitat... [+ informació]

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va arrencar amb l'espectacle «Sis Joans» de Carles Riba

La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va començar al Casal de Sant Martí de Tous (Anoia) on ara han representat també l'espectacle «Motzartland» per celebrar l'aniversari. L'inici d'aquesta companyia adreçada a tots els públics va ser amb un espectacle que adaptava el conjunt de contes «Sis Joans» de Carles Riba. En els seus quinze anys de vida, la companyia ha portat a escena onze espectacles adreçats principalment a un públic familiar. A més de «Sis Joans» figuren en el seu catàleg títols com «Monsieur Croche» sobre Claude Debussy; «Mare Terra», «El llop ferotge» o «El meu amic Brutus» així com dos espectacles de dansa contemporània com «Escenes d'infants», amb música de Frederic Mompou, i «El meu príncep blau» contra el masclisme. El Príncep Totilau ha portat els seus espectacles a escenaris com el Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta, la Mostra d'Igualada, la Fira Mediterrània de Manresa o la Fira de Titelles de Lleida, a més de participar en cicles com El Petit Liceu o en festivals com el FETEN o el d'Almagro, així com en festivals més allunyats com l'Uijeongbu Music Theater Festival de Corea del Sud o l’International Arts Carnival de Hong Kong. La companyia continua activa amb un equip estable d'una quinzena d'artistes entre actors, ballarins, músics, escenògrafa, titellaire, productora, dramaturg i director... [+ informació]

Res no em sembla just si no és del meu gust

Quan Albert Boadella i els seus Joglars, l'any 1981, van estrenar a l'antic Teatre Lliure de Gràcia la versió «Operació Ubú», basada en l'obra «Ubu roi», d'Alfred Jarry, fent una despietada paròdia de qui aleshores era el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, la relació institucional amb el bufó del regne i, de rebot, amb el Teatre Lliure, va anar durant uns anys de mal en pitjor. A alguns, com al mateix Albert Boadella, encara els dura, i com si el temps no ho esborrés gairebé tot, l'autoodi del bufó ha anat agafant límits incomprensibles. Ara que el periodista i crític teatral Santiago Fondevila (Barcelona, 1953) ha tornat als orígens del mateix «Ubu roi», d'Alfred Jarry, per parodiar els fets del judici farsesc als que, abans dels indults eren anomenats presos politics, caps de turc de l'1-O, les aigües polítiques estan més calmades i la paròdia no sembla que hagi d'enterbolir les relacions de cap jerarquia ni amb la producció de la companyia, on figura el Festival Temporada Alta, ni amb la Sala Beckett que l'ha acollit per fer temporada a Barcelona... [+ informació]

Joan Pera i Roger Pera estrenen a TV3 el film «El Metralla» ambientat durant la guerra civil i basada en l'obra original pensada per al teatre del veterà actor

S'estrena a TV3 «El Metralla», la història de mossèn Joan i el Metralla, dos personatges antagònics que es veuen obligats a passar bona part de la Guerra Civil Espanyola amagats a les mateixes golfes. És una coproducció de TV3. Joan Pera i Roger Pera fan de mossèn Joan i el Metralla, respectivament, a «El Metralla», una història basada en l'obra original «Paco, el Metralla», de Joan Pera. És la primera vegada que pare i fill treballen plegats en una pel·lícula, tot i que ho havien fet a la televisió. Completen el repartiment de la pel·lícula altres intèrprets com l'actriu Mercè Pons i Cristina Brondo. La pel·lícula, amb guió i direcció de Jordi Roigé, producció de La Drecera i música de Pep Sala, explica les contradiccions de la guerra del 36, però dóna un enfocament a la manera de tractar la Guerra Civil, en clau de tragicomèdia. Tot i això, el film «El Metralla» ofereix... [+ informació]

Que Santa Llúcia de Siracusa els conservi la vista... literària!

Ha passat Santa Llúcia, la patrona de les modistes —i dels modistos, per extensió—, per allò que “nostru sinyó” els conservi la vista per poder enfilar l'agulla com cal. I també ha passat l'anomenada Nit de les Lletres Catalanes amb un format televisiu que no té res a veure amb el que havia estat anys enrere quan faltaven taules per reunir els fidels associats d'Òmnium Cultural una nit a l'any en un sopar, ni que fos a costa de penjar els abrics de pell —de pell de Sibèria de debò— al guarda-roba del poliesportiu de la ciutat escollida per a l'esdeveniment. Però no és d'això del que voldria “cafetar” [comentari íntegre de la serie «El cafetó»]. Deixem al marge el lamentable guió de la gala de la Nit de les Lletres Catalanes celebrada a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya. Un guió desafortunat i en l'estil de “Chity Park” per exigència de la presumpta servitud televisiva. Cal abaixar el llistó, no fos cas que els espectadors de TV3 es pensessin que els estan oferint un programa “cultural”... [+ informació]

El programa «Lletres a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes obrirà el cus 2023-2024 una nova modalitat de trasmissió oral de l'obra d'autors patrimonials adreçada a cicles educatius d'infantil i primària

El programa, que porta per lema «Els nostres clàssics en veu alta» s'adscriu dins del veterà programa «Lletres a les Aules» que organitza habitualment col·loquis amb autors a partir de la seva obra. La nova modalitat oferirà als centres educatius la possibilitat de treballar autors patrimonials de manera lúdica i participativa a través de l’oralitat per tal de fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector. S’entén per autors patrimonials aquells autors que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària catalana i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors. El nou programa s'adreçarà a partir del curs 2023-2024 a l'alumnat de segon cicle d’infantil i de primària. Els interessats a participar-hi han de presentar les seves propostes abans del 15 de març del 2023 i una comissió formada pel Departament d'Educació, l'IBBycat i la Institució de les Lletres Catalanes avaluarà els projectes presentats i aquells que compleixin els requisits s’afegiran al catàleg del programa. Anualment es renovarà l'aportació de propostes... [+ informació]

El circ i l'òpera es fusionen en l'espectacle «La torre de Nadal» de Lluís Danés que l'Ajuntament de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu ofereixen aquest Nadal a la Plaça de Catalunyaa

El nou espectacle de gran format «La torre de Nadal», de Lluís Danés, és una nova producció del Gran Teatre del Liceu i l’Ajuntament de Barcelona que fusiona dues disciplines: el circ i l’òpera. Es podrà veure a la Plaça de Catalunya del fins al 30 de desembre a partir de les 20h. Un espectacle d’emoció, sensibilitat i màgia amb un viatge musical que reclama la utopia com a eina de transformació amb el guiatge de Giacomo Puccini. És també una història de circ amb equilibris, corda, suspensió capil·lar, trapezi i dansa. A «La torre de Nadal», amb proposta escènica de Lluís Danés i dirigida musicalment per Sergi Cuenca, hi apareixen sis intèrprets de circ, vuit músics i quatre cantants que busquen els límits d’allò factible, viable i versemblant per arribar a fer sentir al públic el veritable esperit de Nadal. «La torre de Nadal» és una versió curta i amb dramatúrgia nadalenca de «La Torre dels somnis», un espectacle que el Liceu estrenarà la temporada vinent a la Sala Gran dins el programa educatiu LiceuAprèn... [+ informació]

Més de 200 funcions d'Els Pastorets es representaran aquest Nadal distribuïts per una cinquantena d'escenaris de teatres catalans

La nova temporada d'Els Pastorets de Catalunya comptarà amb més de 200 representacions protagonitzades per una cinquantena d’entitats associades a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya (CPC). Després de dos anys de restriccions per raons de les restriccions sanitàries, els grups teatrals tornen a la normalitat. La nova temporada compta amb 52 grups teatrals de 43 municipis diferents (un 81,2% de la totalitat d'Els Pastorets associats a la CPC). Amb unes 5.000 persones involucrades en les representacions, els grups portaran a escena més de 200 funcions a les quals s’espera que hi assisteixin uns 45.000 espectadors (el 2021 en van ser 28.500). A més de l’activitat dels grups teatrals, la Coordinadora ha posat en marxa dos projectes paral·lels: la 2a edició de l’ajut a la investigació “Pastorets de Catalunya”, dotat amb 3.000 euros (aquest any declarat desert)... [+ informació]

Tot allò que camini sobre dues potes és un enemic

Hi ha moltes maneres d'acostar-se a un clàssic de la literatura com el que va llegar l'escriptor George Orwell (pseudónim d'Eric Arthur Blair, Motihari, Raj Britànic, 1903 - Londres, Regne Unit, 1950). I hi ha també diferents èpoques històriques que ho aconsellen més que en unes altres. A «La revolta dels animals» (o «La rebel·lió dels animals» o «La granja dels animals» o l'original «Animal Farm», a gust de lector i de cada tradició literària), l'escriptor George Orwell s'hi va llençar en plena cua de la Segona Guerra Mundial, entre el 1944 i el 1945. Rellegir ara el relat, en plena mal anomenada guerra d'Ucraïna en comptes de parlar de la real invasió i posterior genocidi rus sobre el poble ucraïnès perpetrat per Vladimir Putin, és un bàlsam de clarividència i també una frustració en constatar que l'ésser humà no aprèn mai dels seus errors i continua furgant de tant en tant en la mateixa mala llavor... [+ informació]

L'actriu Carme Elias ha cedit el seu fons al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre amb documentacio que arrenca el 1969 fins ara

El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE) ha incorporat el fons documental de l'actriu Carme Elias (Barcelona, 1951), gràcies a la donació realitzada per la mateixa actriu fa uns mesos. En concret, Carme Elias va fer la donació l’abril passat, setmanes després d’haver estat guardonada amb el premi especial del Brain Film Fest i haver anunciat en el discurs d’agraïment del guardó que patia Alzheimer. El fons, que ja es pot consultar en línia al MAE, inclou sobretot programes de mà, dossiers, reculls de premsa i fotografies sobre més de 50 espectacles teatrals, 30 programes de televisió i 20 pel·lícules en les que va participar Carme Elias. En concret, hi ha un centenar de programes de mà, així com unes 500 fotografies de l’actriu, especialment de la seva carrera teatral entre els anys 1969 i 2019. Es conserven també més d’una vintena de sèries de retrats de Carme Elias en diferents moments de la seva carrera, realitzats per autors com Manuel Outumuro, Hervé Timarche, Colita, Jaume Peracaula o Xavier Guardans, entre d’altres... [+ informació]

La paradoxa del vaixell de Teseu

L'actor i dramaturg argentí Juan Diego Botto (Buenos Aires, Argentina, 1975), format i establert a Madrid, després de perdre el seu pare el 1977, amb la dictadura del colpista militar Jorge Rafael Videla i arran de la dramàtica desaparició de fins almenys 9.000 resistents i dissidents argentins, té una sensibilitat especial per la injustícia i la immunitat del feixisme de tots els colors. El pes de la pròpia història personal de Juan Diego Botto es reflecteix, com ja ha fet en alguna de les seves altres interpretacions tant de teatre com de cinema, en aquesta mirada tocada de sensibilitat durant més de 100 minuts sobre l'assassinat de Federico García Lorca a mans del feixisme colpista contra el govern de la República espanyola del 1936... [+ informació]

Els dimonis també volen treballar

Ja fa unes quantes temporades que la companyia La Trepa posa en escena aquest espectacle que adapta un dels clàssics de la literatura universal: «La cançó de Nadal», de Charles Dickens. Es pot dir, doncs, que la reposició el converteix en un dels clàssics de la cartellera teatral nadalenca. El muntatge es troba en el seu punt just de maduresa. Les picades d'ullet que s'hi han afegit li han anat donant també un aire nou. És d'aquesta manera com es manté un espectacle en repertori: tenint la saviesa suficient per no ancorar-se en la comoditat i adaptant-se a les tendències inevitables del pas del temps. Un altre element positiu és que el protagonista de l'obra, el senyor Ebenezer Scrooge, com més temps passa, més retrata el paper del botiguer enriquit, garrepa i malhumorat que no vol saber res amb el Nadal, el consum i els costums que l'atabalen i no li agraden gens... [+ informació]

La veterana llibreria Alibri del carrer de Balmes de Barcelona evita el tancament anunciat després d'haver estat adquirida pel grup català de venda a domicili Bookish

A primers d’octubre, la llibreria Alibri (antiga llibreria Herder, situada al carrer Balmes de Barcelona, a tocar de la Gran via) va anunciar que tancaria el 3 de desembre. Una setmana després, no no tan sols no s¡ha fet efectiu el tancament sinó que ha estat adquirida pel grup català Booish, que es dedica a la venda de llibres a domicili. Fundada en 1925, l'antiga Herder és una de les llibreries més emblemàtiques de Barcelona i la notícia del seu tancament va procar una allau de reaccions en clau de rèquiem. La seva proximitat a la Universitat de Barcelona fa també que la seva llarga història no estigui al marge d'aquesta institució. Després de la incògnita dels últims set dies, finalment s'ha fet públic que Alibri no tancarà i que no serà perquè l'hagi engolit cap gran cadena sinó perquè l'ha adquirida el grup Bookish, una empresa de subscripció literària creada fa cinc anys a Barcelona i que a hores d'ara és líder a l'Estat espanyol... [+ informació]

Annie Ernaux reivindica el seu paper d'escriptora del «jo» en el discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2022

«Per on començar? Aquesta pregunta, em vaig fer desenes de vegades davant de la pàgina en blanc. Com si hagués de trobar la frase, l'única, que em permetrà entrar a la redacció del llibre i eliminarà tots els dubtes alhora. Una mena de clau. Avui, per enfrontar-me a una situació que, passat l'estupor de l'esdeveniment, “de veritat em passa això? —la meva imaginació em presenta un temor creixent, és la mateixa necessitat que m'aclapara. Troba la frase que em doni la llibertat i la fermesa per parlar sense tremolar, en aquest lloc on em convides aquest vespre. Aquesta frase, no cal que la busqui gaire. Ella sorgeix. En tota la seva agudesa, la seva violència. Lapidari. Irrefutable. Va ser escrit fa seixanta anys al meu diari. Escriuré per venjar la meva raça... [+ informació]

Un Petit Príncep que format part de l'imaginari col·lectiu

La cantant Mariona Escoda, guanyadora de l'última edició d'«Eufòria», s'incorpora al repartiment d'aquest musical que arriba per 9a temporada a Barcelona a la rebatejada Sala Paral·lel 62. Recordem-ne la crítica de la primera estrena: Sí, és ben cert. De l'obra «El Petit Príncep», d'Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 29 juny 1900 - Mediterrani, costa de Marsella, desaparegut en missió de guerra, 31 de juliol del 1944) se n'han fet múltiples versions i adaptacions de tots els gèneres: musical, cinema, teatre, televisió, radiofònic... i de segur que no donaríem l'abast a tenir a les mans totes les edicions de les més de 250 llengües a les quals s'ha traduït. En català, les més recents, a Estrella Polar, reedició del fons d'Empúries del Grup 62, i també una edició especial en suport pop-up a l'Editorial Salamandra. Però hi faltava una versió teatral catalana que ocupés un lloc d'honor al costat de totes les altres propostes internacionals... [+ informació]

L'emblemàtic restaurant «Glaciar» de la Plaça Reial de Barcelona commemora el seu centenari amb la intenció de reconvertir-se en un centre de cultura i oci

El bar va obrir les seves portes el setembre del 1922, però aleshores, per la influència de la moda francesa, ho va fer amb el nom de Bar Glacier —amb e— al número 11 de la Rambla. Set anys més tard, el 1929, l'any del crac, es va traslladar al número 3 de la Plaça Reial on ha estat fins ara que ha commemorat el seu centenari. El bar restaurant La Glacera vol tornar ara als seus inicis amb un servei de cultura gastronòmica i oci. En aquest emblemàtic restaurant s'hi han fet rodatges de pel·lícules com «Libertarias» (1996) o «Salvador» (2006). Durant la Guerra Civil, el Comitè Antifeixista va incautar el restaurant i el va convertir en un menjador popular. La nit de Reis del 1949... [+ informació]

Saló de l'automòbil “Grease”

«Grease» és un espectacle per a tots els públics. Com més temps passa, encara més. Perquè el tractament de la història que es desenvolupa en un centre d'estudis per a adolescents (la Rydell High Schooll) ho facilita. Per als que van veure «Grease» ja fa anys, el 2006, al Teatre Victòria, dirigit per Ricard Reguant, o a la cúpula de Las Arenas, el 2011, en la primera inauguració d'aquest espai, dirigit per Coco Comin i Manu Guix —aleshores amb algunes funcions en català, un fet que ara sembla impossible—, trobaran en aquesta reposició revisada de SOM Produce els canvis que el temps obliga a fer i sobretot una efemèride important: la commemoració del 50è aniversari del naixement de «Grease»... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2022 amb 25.516.811 visitants que han fet 55.904.407 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 25.516.811 visitants i 55.904.407 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.389,7 visites de pàgines (8,72 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 39 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.896 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans... [+ informació]

The Fac-òF X

Coincideix a la cartellera teatral catalana la commemoració del desè aniversari de l'espectacle de circ, cabaret i burlesque, «The Hole X», sota la carpa del Port Vell de Barcelona, amb l'espectacle també de cabaret i burlesque, «Divina de la mort», a la sala El Maldà. Algú pot pensar que fer aquesta comparació és una banalitat. I tindria raó. Un espectacle i l'altre, malgrat que beuen de fonts similars, s'assemblen com un ou a una castanya. La companyia Fac-òF es podria dir que el que fa és dinamitar sense proposar-s'ho el pretès glamur de la carpa de «The Hole X» per entrar en la quotidianitat dels estereotips i les pressions socials sobre l'estètica que al llarg dels temps han rebut i continuen rebent les dones —des que són nenes i cada vegada més— a la recerca d'una bellesa virtual revisada i augmentada actualment per la influència de les desbocades xarxes socials... [+ informació]

La cooperativa El Refugi de la Seu d’Urgell presenta el projecte «La Barraca» amb una caravana de llibres i productes pirinencs que recorrerà els municipis del territori a partir del 2023

Mentre que El Refugi d’idees i de cultura del Pirineu fa referència a la tipografia dels antics refugis antiaeris construïts durant la guerra civil pel govern de la Generalitat i la II República, La Barraca està inspirada en la que va impulsar el poeta Federico Garcia Lorca als anys trenta del segle passat per portar actuacions teatrals a pobles rurals. La memòria històrica antifeixista és present en la iniciativa, així com el sentiment pirinenc, el suport mutu i la transformació social. L’objectiu de «La Barraca» és enfortir la xarxa cultural dels territoris de muntanya i promoure altres productes culturals i artístics que tinguin dificultats de distribució, com ara roba, art, música i artesania... [+ informació]

«Escrivim», l'Associació Professional d'Escriptores i Escriptors de Literatura ha acordat dissoldre's pròximament i integrar-se com a secció de LIJ dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC)

«Escrivim» es va presentar públicament el novembre del 2017 i just cinc anys després els associats en assemblea extraordinària, a proposta de la junta directiva, han decidit procedir a dissoldre-la pròximament i integrar-se com a una nova secció de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). L'Associació «Escrivim» va néixer impulsada per un col·lectiu d'escriptores i escriptors de literatura infantil i juvenil amb la intenció de defensar professionalment els seus drets. La decisió de dissoldre's ve motivada, segons ha pogut saber Cornabou, sobretot perquè la normativa de subvencions de la Generalitat de Catalunya és molt restrictiva per a associacions petites («Escrivim» té una cinquantena d'associats) i això fa que acceptar una subvenció indispensable per al bon funcionament de l'associació pot provocar l'ofegament econòmic (per exemple, no han rebut encara la subvenció promesa de l'any 2021 quan s'està tancant el 2022) o, en tot cas, veure's obligats a fer activitats amb la intenció d'obtenir ingressos extres, cosa que en alguns casos fa que s'allunyin dels seus objectius inicials. La decisió de dissoldre's es va prendre el 28 de novembre amb la pràctica unanimitat de tots els presents perquè només es va computar una abstenció... [+ informació]

Si en el més enllà hi ha funcionaris és que són a l'infern

Atenció pares i mares, avis i àvies, tiets i tietes, nens i nenes...! Els Amics de les Arts són tan amics de tots vosaltres que després de quinze anys d'haver-s'ho proposat mig en broma mig de debò han complert una de les seves promeses: crear un espectacle de teatre musical. Però no ho han fet sols. I l'equip en conjunt ha quedat tan rodó que qualsevol cargol que s'hi desacolli por fer trontollar la resta. «Pares normals» és un dels esdeveniments teatrals d'aquesta temporada que s'uneix a la ratxa recent de la represa de la creació de musicals en català de mitjà o gran format, després de «La filla del mar», «T'estimo si he begut» i fent parella ara amb «Golfus de Roma» i amb la mirada posada en la futura estrena de «L'alegria que passa»... [+ informació]