Les revistes del grup «Bit de cultura» s'adhereixen a la Vaga General del 21-F sota el lema «L'autodeterminació no és delicte» en solidaritat amb els presos polítics catalans i contra el judici al qual és sotmès el govern català

Com la majoria de mitjans de comunicació, el grup de revistes «Bit de cultura« s'adhereix a la Vaga General 21-F convocada per diversos organismes socials en solidaritat amb la repressió que pateixen els presos polítics catalans i contra el judici que s'està duent a terme al Tribunal Suprem espanyol contra els membres legítims del govern català i els líders de les associacions Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana... [+ informació]

Amb la mort del mariner que el dia de l'acabament de la Segona Guerra Mundial va besar una noia austríaca d'origen jueu a Times Square s'acaba el mite de la pretesa parella d'una de les fotos més icòniques del segle XX

George Mendonsa es va disputar la credibilitat que fos ell, durant anys, amb Glenn McDuffy, aquest mort el 2014 als 86 anys, després que diverses proves els donessin l'autenticitat. Aquest és el cas de molts altres joves que van celebrar el final de la Segona Guerra Mundial a Times Square. Emportats per l'eufòria de la notícia, van ser molts els joves que es van besar malgrat que no es coneixien de res, empesos per la desimboltura que els va donar l'alcohol que havien begut... i que va emboirar la seva memòria. Aquesta és la història que durant aquests anys han explicat molts dels pretesos protagonistes, però que la revista Life no en va autentificar cap... [+ informació]

El film «Grâce à Dieu» del director François Ozon està pendent d'una resolució judicial abans d'exhibir-se a França perquè relata els abusos d'un sacerdot francès l'últim quart de segle passat

La justícia francesa havia autoritzat l'estrena de la pel·lícula «Grâce à Dieu», de François Ozon, però unes hores després aquesta decisió va ser suspesa a l'espera d'una nova resolució judicial que s'espera immediata. El film, basat en una història real, gira al voltant del naixement de l'associació «La Parole libérée» que es va fundar a Lió per part de víctimes d'abusos del sacerdot Bernard Preynat des de finals dels anys setanta fins als noranta. L'1 de febrer, l'advocat del sacerdot investigat va demanar al Tribunal de Gran Instància de París que es prohibís l'estrena del film «Grâce à Dieu»... [+ informació]

Oriol Broggi fa una mirada diferent a «La bona persona de Sezuan» de Bertolt Brecht en una versió rondallística al Teatre Nacional de Catalunya

¿És possible una altra mirada de l'obra «La bona persona de Sezuan» de Bertolt Brecht com si Bertolt Brecht fos un autor del segle XXI? Per rebatre totes les reticències sobre el clàssic, cal dir, definitivament, que sí. El director Oriol Broggi, i bona part de la troupe de La Perla 29, ho demostren amb una de les versions teatrals dels últims temps que està destinada a fer antologia [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I això, no només per l'aposta conceptual de la posada en escena sinó també pel repartiment, esclar, encapçalat per l'actriu Clara Segura... [+ informació]

La Berlinale atorga l'Ós d’Or al cineasta israelià Nadav Lapid per «Synonymes» amb una autoficció sobre un noi que després de fer el servei militar se’n va a París per renunciar a la seva identitat hebrea

Amb moments d’humor, la pel·lícula fluctua entre la comèdia excèntrica i el drama psicològic amb incursions d’un romanticisme afrancesat fins a la paròdia. Com en els seus dos primers films, «La mestra de l’escola de bressol» i «Policeman», Lapid explora les neurosis que causa el materialisme de la societat israeliana, així com la violenta pressió per encaixar-hi i participar en l’ordre establert de valors. Aquí ho fa a través d’un protagonista, el Yoav, que fuig d’ell mateix i s’esforça per clavar arrels en una França on és acollit per una parella que sembla sortida d’una pel·lícula francesa... [+ informació]

La Diputació de Barcelona proporciona un lot de cinc-centes tauletes tàctils a totes les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona

El nou servei vol ampliar el coneixement de la tecnologia mòbil entre els usuaris de les biblioteques i reduir, així, l’escletxa digital entre els col·lectius menys familiaritzats amb aquests dispositius. També permet utilitzar l’espai de la biblioteca de forma flexible i sumar punts de servei d’accés a Internet. En concret, la Diputació ha dotat d’una a tres tauletes per a cadascuna de les 226 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Per a utilitzar el dispositiu, l’usuari ha de comptar amb el carnet de la biblioteca i només pot emprar la tauleta dins la biblioteca. El dispositiu es connecta a Internet mitjançant el Wi-Fi de l’equipament... [+ informació]

Google, YouTube, Twitter o Facebook hauran de detectar si el contingut dels seus usuaris vulnera el «copyright» quan s'aprovi la nova llei europea

El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió han arribat a un acord sobre la directiva que ha de regular els drets d'autor a la xarxa. Els contraris a aquesta directiva diuen que la nova llei canviarà la manera que es té d'entendre internet. Si és aprovada i ratificada pel Parlament Europeu i el Consell, esdevindrà llei, i això significa que les plataformes de contingut com ara Google, Twitter, Facebook o YouTube hauran de detectar i frenar tots els continguts que els seus usuaris pengin sense ser propietaris dels drets. Des del Parlament Europeu diuen que... [+ informació]

La Colla de Sabadell té un any per reivindicar quin va ser el seu esperit de revolta i d'ideal de modernitat cosmopolita

L’humor transgressor i provocatiu i l’activisme cultural regenerador van ser dos dels eixos de la Colla de Sabadell que formaven Francesc Trabal, Armand Obiols i Joan Oliver. El col·lectiu que fa trentaanys que es dedica a recuperar el llegat de l’heterogeni grup d’intel·lectuals sabadellenc a través de volums d’alguns dels seus integrants més il·lustres, ha obert l'Any de la Colla de Sabadell. L’últim llibre, publicat fa un any, «La Mirada», traça una imprescindible mirada retrospectiva al projecte editorial que la Colla va decidir crear un vespre de tardor de 1924 al Marquet de les Roques... [+ informació]

Més de 7.500 títols es van publicar durant el 2018 segons l'ISBN però la producció editorial ha baixat un 12,7% en conjunt a tot l'Estat espanyol

El conjunt de les editorials espanyoles va registrar 76.181 títols nous durant l'any 2018 en tots els formats i en totes les llengües, segons les dades de l'agència de l'ISBN. En relació al 2017, les editorials espanyoles van registrar 11.111 títols menys, cosa que suposa una disminució del 12,72%. Aquestes xifres no inclouen els títols autoeditats. Del total de títols registrats a l'agència de l'ISBN el 2018, 18.951 van ser en suport digital, una dada que equival al 25% del total. La Comunitat de Madrid i Catalunya van ser les dues comunitats on les editorials van registrar un nombre més alt de títols al llarg del 2018, 26.995 (35%) i 17.508 (23%), respectivament... [+ informació]

La directora de la celebrada pel·lícula «Estiu 1993» Carla Simón surt de la Berlinale amb un premi triat entre 37 propostes per finançar la seva nova pel·lícula dedicada a «Alcarràs»

La cineasta Carla Simón ha guanyat el premi Eurimages Co-Production Development de la Berlinale, dotat de 20.000 euros per al seu pròxim projecte cinematogràfic, «Alcarràs». El guardó, destinat al desenvolupament de projectes prometedors, ha reconegut la directora d'«Estiu 1993» d'entre 37 propostes finalistes. Carla Simón (Barcelona, 1986) ja té trajectòria en el festival, on va guanyar el premi a la millor 'opera prima' el 2017 amb el seu debut, «Estiu 1993», i el gran premi especial de jurat a la secció Generation Kplus —destinat al públic juvenil—, que va compartir amb la coreana «Becoming who I was», de Moon Chang-Yong... [+ informació]

Alfredo Sanzol presenta un còctel de Shakespeare al Teatre Poliorama amb l'obra «La tendresa» sota la direcció de Joan Lluís Bozzo

Còctel de Shakespeare. És una recepta patentada i sacsejada a la coctelera pel mateix dramaturg i director Alfredo Sanzol (Madrid, 1972), que amb «La ternura», traduïda al català per a aquesta ocasió per Joan Lluís Bozzo (Dagoll Dagom), va obtenir el 2018 el premi Valle-Inclán. Tot i que es tracta d'un text original, les influències i referències extretes de les obres shakesperianes són evidents, no amagades i buscades expressament. Els espectadors... [+ informació]

Les residències de creadors que ja funcionen en diversos espais es podrien veure ampliades amb una nova seu al Montseny reaprofitant la finca que havia acollit els presidents de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona va comprar la finca d'El Vilar l'any 1929 perquè acollís la seu del llavors recentment creat Patronat de Muntanya del Montseny —va pagar 125.000 pessetes durant el mandat de Josep Maria Milà—, però no es va rehabilitar fins a la dècada del 1970, i a partir de llavors es va fer servir com a residència d'estiu dels presidents de la Diputació, un hàbit que ara ja s'ha deixat de banda. La finca, situada a Fogars de Montclús i amb 148.000 metres quadrats, va ser usada per última vegada com a residència de vacances... [+ informació]

La nova direcció del Teatre Lliure fa públiques les primeres mesures aprovades per la Junta de Govern que inclouen la cancel·lació del controvertit macroespectacle de 24 hores «Mount Olympus» dirigit per Jan Fabre

Entre els primers acords, el més impactant és la decisió de la nova direcció, en mans de Juan Carlos Martel Bayod, de la cancel·lació del macroespectacle de Jan Fabre, «Mont Olympus», a causa de les denúncies per assetjament que té en curs el director belga. Un col·lectiu no identificat ja havia anunciat que el dia de la representació, que té una durada inintorrumpuda de 24 hores, programarien diverses accions de protesta. L'espectacle, controvertit i polèmic al servei de l'esperit provocador del director, s'ha representat sense problemes... [+ informació]

La nova versió de l'obra «El chico de la última fila» de Juan Mayorga a la Sala Beckett demostra que un mateix text dramàtic en mans de segons qui es pot revaloritzar encara més del que facilita el seu fons

La versió que el director Andrés Lima ha fet d'aquesta obra de Juan Mayorga —que no és exagerat dir que va camí d'entrar en els llimbs dels clàssics moderns—, ha servit per demostrar que un mateix text dramàtic en mans de segons qui es pot revaloritzar encara més del que facilita el seu fons. Ho dic perquè havíem viscut una mala experiència d'aquesta mateixa obra, que es va poder veure a la Sala Muntaner fa cinc anys, on la grisor i l'estaticisme feien mèrits per enfonsar-la. Afortunadament, ara, en aquesta producció de la Sala Beckett... [+ informació]

El Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) tancarà les portes quatre mesos entre el juny i l'octubre per concloure els treballs d'expansió i creixement d'espai

El Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) ha anunciat que tancarà les portes quatre mesos, entre el 16 de juny i el 20 d'octubre, per concloure els treballs d'expansió, que impliquen tant un creixement en espai (guanyarà un 30% d'espai més, 3.700 metres quadrats) com una nova aproximació més interdisciplinar i diversa a l'art. El projecte té un pressupost de 400 milions de dòlars. L'estudi d'arquitectura Diller Scofidio + Renfro, en col·laboració amb Gensler, s'ocuparan d'ampliar el centre, que tindrà una sala per a programacions en directe i actuacions, així com un espai educatiu on es convidarà els visitants a connectar amb l'art... [+ informació]

L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan es fa després de nou anys amb la Casa Abadia, l'antiga residència eclesiàstica adossada a l'església de Sant Joan Baptista, per convertir-la en el futur Museu Picasso

El projecte, que va començar amb un acord inicial amb el bisbat de Tortosa, feia nou anys que estava encallat. La Diputació de Tarragona va pagar més de 100.000 euros per la redacció de l'avantprojecte per adequar l'espai, però el conveni va quedar bloquejat pel bisbat perquè reclamava que el nou edifici inclogués un habitatge per al capellà. Finalment, el consistori ha donat un pis de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, l'antic Hostal, al bisbat de Tortosa... [+ informació]

La comèdia «Lapònia» al Club Capitol parteix d'una anècdota tan popular com el dilema de si cal dir o no a les criatures que el Pare Noel és una mentida

Amb comèdies com aquesta, no en calen d'importació perquè estan a l'altura de les més sonades i celebrades que s'hagin vist en els últims temps. Ja fa temporades que s'ha constatat que hi ha una “mina” per explotar dins de la nova dramatúrgia catalana que, sense renunciar a referències pròpies, és capaç d'aprofundir, estripar si cal i ironitzar sobre qüestions domèstiques universals, amb humor intel·ligent, amb una bona dosi de reflexió i amb una burxada final com a sorpresa. «Lapònia» parteix d'una anècdota tan popular com el dilema de si cal dir o no a les criatures que el Pare Noel és una mentida... [+ informació]

L'obra «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare dirigida per Pere Planella al Teatre Nacional de Catalunya esgota totes les localitats

Potser els seguidors i fans de Shakespeare, que són molts, troben en aquesta obra primerenca —si no la primera— de l'autor un estímul especial pel seu aire avançat de comèdia romàntica i perquè inclou alguns dels “tics” que el dramaturg anirà repetint en obres posteriors. Però el fet és que la trama, a banda de la juguesca visual que conté, no és de les més consistents, textualment parlant, del catàleg shakesperià i això posa un repte suplementari a superar per la companyia: un llistó que ha de saltar sense tombar-lo i aportant molt de la seva bona interpretació... [+ informació]

Teatres amb subvencions públiques com el Lliure o la Sala Beckett haurien de publicar a internet l'històric de retribucions i dietes segons la llei de transparència que es compleix amb buits evidents

Segons ha fet públic el diari ARA, després d'una exhaustiva investigació. el Teatre Lliure, com a fundació privada, si l’aportació pública supera els 100.000 euros anuals o bé suposa més del 40% dels ingressos anuals —com és el cas—, està obligada a complir la llei de transparència. Això implica que ha de publicar a la web les retribucions, dietes i indemnitzacions dels seus directius, entre d’altres. La situació és la mateixa per a la Sala Beckett. El fet és que ni a la web del Lliure ni a la de la Beckett hi ha publicades les informacions i tant el departament de Cultura com l’Ajuntament de Barcelona, segons l'ARA, s'han negat a facilitar-les... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2019 amb 17.852.289 visitants que han fet 38.535.145 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 17.852.289 visitants i 38.535.145 consultes de pàgines... [+ informació]

L'Ajuntament de Barcelona continua mantenint la revocació de La Capella per al Macba i proposa quatre noves solucions que poden topar amb l'acceptació de canviar l'actual configuració de l'espai de la Plaça dels Àngels

Un edifici de dues plantes on ara hi ha el mural d'Eduardo Chillida al davant de l'entrada de les oficines del Macba, i uns nous espais subterranis que permetrien entrar a l'auditori del museu sense haver de sortir al carrer i nous magatzems per al mateix museu i el CCCB: aquesta és la proposta que més defensa l'Ajuntament de Barcelona d'entre les que ha encarregat als seus arquitectes per trobar el desllorigador de l'ampliació del Macba i perquè CatSalut pugui construir el nou CAP Raval Nord a la Capella que el museu té cedida. Però l'Ajuntament de Barcelona encara té tres propostes més per al futur del Macba: 1) Créixer al dispensari antituberculós Saye que consisteix... [+ informació]

Juan Carlos Martel Bayod, nou director del Teatre Lliure, presenta el seu projecte artístic i de gestió per a un primer període del 2019 al 2023 i nomena directora adjunta Georgina Oliva

Entre altres propostes, el nou director del Teatre Lliure, Juanb Carlos Martel Bayod ha nomenat directora adjunta Georgina Oliva. Conseqüentment han cessat en els seus càrrecs les anteriors directores adjuntes en funcions, provinents de l'equip que havia deixat Lluís Pasqual amb la seva dimissió. Juan Carlos Martel es proposa potenciar la creació jove i cedir l'Espai Lliure a una companyia independent, a més de crear diferents comitès d'assessorament. En el seu decàleg de mínims [vegeu aquí el contingut íntegre del projecte] afirma que el teatre no girarà artísticament entorn de la figura de la persona que el dirigeix, sinó en funció de les necessitats... [+ informació]

Set museus de Barcelona organitzen diverses sessions de contacontes per a tota la família sobre dones investigadores i creadores amb una il·lustradora que recrearà el relat en directe

La Fundació Joan Miró, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Picasso organitzen una activitat de contacontes amb el lema «Petites històries, grans dones. Museus amb ulls de dones». Al llarg de set setmanes, cadascun dels museus oferirà una activitat de contacontes amb dues dones vinculades a la naturalesa, col·leccions o contingut d’aquell equipament com a protagonistes. Es tracta d’una iniciativa conjunta... [+ informació]

La Fundació Miró encara la crisi i obre negociacions amb els treballadors davant el procés d'acomiadaments anunciats

Després que es fes públic fa uns dies l’acomiadament a la Fundació Joan Miró de sis treballadors i la no renovació d’un setè, i encara un nou acomiadament, la incertesa continua. En un clima d’hermetisme per part de la direcció, el comitè d’empresa ha fet públic un comunicat en què afirma que es van reunir en assemblea i van mantenir una reunió amb la direcció durant la qual va acceptar que s’iniciï un procés de negociació els propers dies. Aquesta negociació es pot interpretar com una victòria, perquè en el primer comunicat el comitè denunciava que la direcció no hagués volgut negociar per evitar els acomiadaments... [+ informació]

Roben el grafiti de Bansky havia pintat a la porta d'emergència de la sala Baraclan de París en homenatge a les víctimes del 2015 de l'atemptat d'Estat Islàmic

Una obra de Banksy que homenatjava les víctimes dels atemptats terroristes que hi va haver a París el 2015 ha estat robada de matinada. La pintura era en una de les portes de la sala Bataclan, la d'emergència. El treball de Banksy és un símbol del record, que era considerat de tots, dels parisencs i els ciutadans del món. La sala Bataclan ha expressat a les xarxes la seva indignació i ha dit que la pròpia essència de l’art urbà és donar vida a una obra d’art en un entorn singular... [+ informació]

«La Maternitat d'Elna» passa de la literatura, el documental, el teatre i el cinema a l'òpera amb una versió del jove compositor Martí Carreras

L’òpera «La Maternitat d’Elna» explica la història de Laura i Nisele, dues mares acollides per Elisabeth Eidenbenz. Malgrat el refugi que Elna representava per a elles, les seves famílies seguien estant fragmentades i molts éssers estimats seguien morint en camps de concentració, com els d’Argelers o Rivesaltes. Aquesta versió operística de «La Maternitat d'Elna», que s'afegeix a la literatura, el documental, el teatre i el cinema, és fruit del treball final de carrera de l'ESMUC del jove compositor de 25 anys, Martí Carreras i la seva estrena ha comptat... [+ informació]

La historiadora Gemma Domènech serà la nova directora general de Memòria Democràtica del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en substitució de Carme García

La historiadora Gemma Domènech i Casadevall és doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb aquest nomenament té l’encàrrec de culminar un projecte de llei integral que reunirà totes les normes sobre memòria històrica aprovades pel Parlament de Catalunya, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). La llei té com a objectiu facultar l’executiu per retirar la simbologia franquista de les places i els carrers de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat... [+ informació]

La cooperativa Abacus dona el seu arxiu històric a l'Arxiu Nacional de Catalunya mitjançant un conveni signat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El fons Abacus Cooperativa permet conservar memòria de la història del cooperativisme a Barcelona, impregnada dels valors del consum responsable i del seu compromís pel medi ambient i per la sostenibilitat. És rellevant també pel fet que la cooperativa, des dels seus orígens, ha contribuït a la dinamització educativa i cultural del territori, ha apostat per promoure la cultura i la llengua catalanes arreu del territori i per prioritzar valors ètics, solidaris i de compromís social. En aquesta línia, el fons enriqueix la perspectiva sobre el món de les cooperatives de consum en la societat catalana que es pot obtenir a través de la consulta d’altres fons ja conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya... [+ informació]

La presentació de la plataforma «+Macba+Cultura» coincideix amb la presentació d'un manifest signat per un centenar de noms culturals que demanen que el MACBA creixi al voltant del carrer Montalegre i amb La Capella cobejada a la vegada pel nou CAP Raval Sud

Un centenar de personalitats del món de la cultura mou fitxa perquè el Macba creixi a la Capella del carrer Montalegre, signant un manifest que es llegirà coincidint amb la presentació de la plataforma «+Macba+Cultura». Entre les signatures de la cultura i el teixit associatiu hi ha els artistes Ignasi Aballí i Antoni Muntadas, el director del Museu Reina Sofia i exdirector del Macba, Manuel Borja-Villel, els arquitectes Carles Ferrater i Benedetta Tagliabue, els cineastes Pere Portabella i Albert Serra, l'economista i exconseller Andreu Mas-Colell, el galerista... [+ informació]

El ple del Congrés de Diputats espanyols aprova per unanimitat la convalidació del decret-llei del paquet de mesures que conformen l'«Estatut de l'Artista» perquè sigui tramitat com a projecte de llei

Segons el ministre de Cultura del govern nacionalista espanyol aquesta és una regulació que afavoreix la producció artística, la cultura i empara als membres de la societat que la fan possible i que en alguns casos es troben en un injust desemparament. El consell de ministres espanyol va aprovar el 28 de desembre passat el decret-llei convalidat ara i algunes de les seves mesures ja van entrar en vigor des de l'1 de gener. Entre les iniciatives que regula el decret-llei de l'«Estatut de l'Artista» convalidat figura la baixada de l'IVA (del 21% al 10%) als serveis que presten els intèrprets, artistes, directors i tècnics; la reducció de la retenció... [+ informació]