Mirar Roald Dahl a través de l'espiell del gegant

No és un biopic, però ho podria ser. Sí que el personatge és l'escriptor Roald Dahl, però podria ser un altre, fins i tot anònim, i l'interès del debat de l'obra «Gegant», del jove autor anglès Mark Rosenblatt, seria el mateix perquè l'autèntic protagonista d'aquesta obra, ni que ho sembli, no és Roald Dahl sinó l'etern conflicte obert entre Israel i els seus contraris i la controvèrsia que les seves accions polítiques i militars genera als ulls del món. El muntatge, la primera versió que es fa fora del Regne Unit després de l'èxit a partir de l'estrena la tardor del 2024 amb tres premis Olivier, se situa en una tarda estiuenca de l'any 1983, enmig del conflicte de l'atac d'Israel al Líban i el ressò d'una de les seves matances. Però també aquí es podria dir que la qüestió de fons no és només intemporal sinó que, en aquests moments, s'insereix directament en el conflicte obert entre Israel i els palestins de Gaza... [+ informació]

La pel·lícula «La quimera de l'or» de Charles Chaplin obté una nova vida després de la restauració que s'ha fet en la qual ha participat la Filmoteca de Catalunya

Cent anys després que s'estrenés, es poden tornar a veure a la gran pantalla les desventures d'un buscador d'or a Alaska que no té cap sort trobant el metall preciós, però que s'acaba enamorant d'una jove. «La quimera de l'or» és una de les grans pel·lícules de la història del cinema i aquesta versió restaurada va tenir la seva estrena mundial a la secció de clàssics del festival de Canes. Fa més de 20 anys que la Cineteca de la capital de l'Emília-Romanya té relació amb els hereus de Chaplin per el seu llegat fílmic. A Bolonya hi ha els grans especialistes en restauració de pel·lícules i van creure que seria un encert recuperar «La quimera de l'or» coincidint amb el centenari de la seva estrena, el 1925. És una feina molt complicada perquè la majoria de les còpies han desaparegut... [+ informació]

Una proposta sense fronteres dotada d'una aura internacional

L'humor musical de l'espectacle «Operetta» és inclassificable, tant pel seu gènere, com pels espectadors als quals s'adreça. Per això, els programadors del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el 2011, el van incorporar dins del programa familiar tot i que un ja sospitava que trobaria la majoria de seguidors en una programació general. El muntatge barreja l'òpera, el teatre gestual i l'humor, amb un cor a cappella, el Cor de Teatre de Banyoles, amb vint-i-sis intèrprets. L'espectacle recorda en part un altre musical del mateix autor i director, Jordi Purtí, quan amb Toni Albà van posar en escena «Hop!Era». S'hi manté fugaçment el ressò d'alguna d'aquelles escenes. Però el nou muntatge s'ha creat comptant amb les possibilitats dels actuals membres del Cor banyolí, que sempre són a escena, o bé cantant o bé fent breus actuacions corals dramàtiques... [+ informació]

El triomf de les armilles fluorescents

Provocar el caos urbà no és un objectiu senzill. Però sí que és possible i, quan passa, pot ser fins i tot incontrolable. El caos el provoquen, per exemple, les brigades municipals o les brigades de construcció quan es proposen tancar durant tres anys el trànsit de vies tan cèntriques i freqüentades com la Via Laietana o, durant cinc o sis anys, es talla la circulació de baixada i de pujada de la Rambla o quan una vaga autoritzada o espontània de milers de taxis col·lapsa i bloqueja la Gran Via de les Corts Catalanes durant uns dies o quan en un carrer d'un barri pacífic i pacificat apareix la brigada d'una companyia de cable i rebenta l'asfalt que uns dies abans una altra brigada de companyia de fibra havia rebentat i tancat... [+ informació]

Li deien Peter Brook...

La recent versió de «La tempestat», de William Shakespeare, que Oriol Broggi (Barcelona, 1971) i La Perla 29 han inclòs dins el Festival Grec'25, ha recordat a tort i a dret l'herència de la qual se sent artísticament beneficiari el director des que el 1993, encara pipioli, va descobrir el mestratge escènic de Peter Brook al Festival d'Avinyó que marcaria el seu futur. I no es pot dir que no hi hagi motius per recordar-ho perquè la posada en escena d'aquesta nova mirada a «La tempestat» no escatima algunes picades d'ullet als elements que caracteritzaven els muntatges del director londinenc Peter Brook (Londres, 1925 - París, 2022) des de la sempre recuperable sorra de la nau gòtica del Teatre La Biblioteca —malgrat els canvis dels últims espectacles—, a algunes peces del vestuari o els típics bastons o canyes —ara més que una opció artística potser en diríem “attrezzo sostenible”, que queda més fi i adequat als temps que vivim—, i també l'ambientació, el teló, la catifa, les oliveres, el rocam, el color, el so de les ones i les gavines, la densitat atmosfèrica, molt brookiana, que es fa evident sobretot en l'arrencada del naufragi de «La tempestat» i que no s'abandona al llarg de les dues hores de la representació... [+ informació]

Les flors de la senyora Dalloway

L'escriptor James Joyce el 1922 va convertir en universal una història tan complexa com la del seu «Ulisses» del Dublín de l'època que transcorre en només set hores. El 1999, l'escriptor i guionista nord-americà Michael Cunningham (Cincinnati, Ohio, EUA, 1952) va reunir en un dia, també dels anys vint, la vida de l'escriptora Virgina Woolf, aquell en què pretesament comença a escriure la seva novel·la potser més coneguda, «Mrs. Dalloway» o «La senyora Dalloway»... [+ informació]

El Laberint d'Horta de Barcelona recupera els seus orígens amb l'obertura del Palau del Marquès d'Alfarràs que havia estat abandonat durant dècades

Tot i que aquest espai patrimonial recuperat encara no té el seu futur decidit, de moment s'han programat visites per conèixer el que havia estat l'origen del conegut Laberint d'Horta de Barcelona, que en aquest moment s'està remodelant i renovant paisatgísticament amb els particulars xiprers retallats laberíntics. Els orígens del Palau del Marquès d'Alfarràs es remunten al segle XI quan l'edifici era només una torre de vigilància. El palau té 3.000 metres quadrats i està catalogat com a bé cultural d'interès local, tot i que la torre Sobirana té la catalogació de bé cultural d'interès nacional. Després de patir nombroses modificacions, al segle XVIII, Joan Antoni Desvalls —d'aquí ve que es conegui també amb aquest nom— , el marquès d'Alfarràs va començar a construir el palau actual i els jardins del Laberint d'Horta. El va heretar de la seva mare, de la família Llupià... [+ informació]

Un caramel en vers per desembolicar sense fer soroll

El teatre d'Steven Berkoff (Stepney, Londres, 1937) és una prova de foc per a tot aquell qui s'hi acosta. Quan es va estrenar «Decadència», va coincidir a la cartellera la posada en escena de Josep Maria Mestres d'una altra de les seves obres, «Com els grecs», al Teatre Lliure de Gràcia. La peça «Decadència» —un caramel per a moltes parelles d'intèrprets— és una perla que excel·leix i enlluerna pels quatre costats. En primer lloc, per una versió catalana que no es pot deixar d'esmentar de Neus Bonilla i Carme Camacho i que s'agafa al llenguatge transgressor de Berkoff —als seus 87 anys un ja no gosa parlar d'“enfant terrible”— i en fa un catàleg d'impromperis antològic... [+ informació]

Apareixen restes òssies humanes de l'antic cementiri El Corralet de l'Hospital de la Santa Creu amb la remodalació dels Jardins del Doctor Fleming tocant a la Plaça de la Gardunya de Barcelona

Els treballs de remodelació dels Jardins del Doctor Fleming i de millora de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval de Barcelona, han posat al descobert restes òssies humanes corresponents al cementiri històric de l’Hospital de la Santa Creu, conegut com el Corralet. Fins al moment, s’han localitzat 18 unitats funeràries amb un total de 25 individus (homes, dones i infants) enterrats en connexió anatòmica, és a dir, amb l’esquelet parcialment o completament articulat, cosa que indica que els cossos no van ser traslladats després de l’enterrament. Les restes, datades del segle XVIII, estaven dipositades en tombes simples o taüts de fusta, alguns dels quals contenien objectes personals com rosaris o medalles. Aquesta troballa permet confirmar que el Corralet va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III de 1775... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2025 amb 30.653.129 visitants que han fet 66.735.591 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.653.129 visitants i 66.735.591 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.198,5 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 21 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.897 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una troballa arqueològica al cor de Montjuïc deixa al descobert un nou tram d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa, datada del segle II-I aC

Una intervenció arqueològica preventiva al districte de Sants-Montjuïc, durant les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar, ha permès documentar un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC, una troballa de gran rellevància atès que es tracta d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa. La descoberta ha tingut lloc a la finca situada entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19, i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, 8-22. Els treballs, iniciats el 31 d’octubre de 2024, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada... [+ informació]

Les granotes de Montjuïc

«Le Petit Cirque» ha estat l'espectacle escollit per inaugurar l'edició del Festival Grec 2025. L'atractiu principal del muntatge que reuneix circ, dansa, música, ombres xineses i manipulació audiovisual d'efectes en directe és la interpretació de la cantant i compositora francesa nascuda a Lió, Claire Pommet (Lió, 1996), coneguda artísticament amb el nom de Pomme, i l'adaptació poètica que la companyia dels germans Marie i Yoann Bourgeois ha fet del disc de Pomme titulat «Saisons». La companyia, que ha elaborat i arrodonit dins el Grec l'espectacle en estrena absoluta —només tres funcions— per reestrenar posteriorment en coproducció dins el Festival Les Nuits de Fourvière de Lió, a més d'una posterior gira per diversos escenaris, basa la seva principal tesi dramatúrgica en la metàfora de la relació de l'ésser humà amb la natura... [+ informació] 

Vendre's l'ànima al diable ni que sigui ànima de titella

Un dia, segles enllà, hi va haver Goethe. I un dia hi va haver Faust. I els dos, acompanyats de Mefistòfil, el diable, s'han fet un fart de rondar pel món convertits en un clàssic planetari. Han rondat tant per la Seca i la Meca que, fa trenta anys, el 1995, la companyia sud-africana Handspring Puppet Company, en un moment d'alliberament del país sud-africà i de despertar de la seva fràgil democràcia, va adaptar l'obra de Goethe a l'Àfrica i ho va fer amb una combinació esclatant d'una tropa de titelles gegants, uns titelles de tija o “puppi armati”, amb intèrprets manipuladors, animació projectada, ombres xineses i música potent... [+ informació]

Roma al revés vol dir amor

Roma, París, Polònia... La Fontana di Trevi romana, el Pont de les Arts francès, les monedes a l'aigua prohibides, els cadenats del pont prohibits, el tren polonès també prohibit si no s'ha validat el bitllet... Totes són destinacions insòlites que poden desencadenar una entremaliada faula d'amor. La dramaturga, traductora i directora Helena Tornero (Figueres, Alt Empordà, 1973), resident de la temporada que s'acaba a la Sala Beckett, ha cuinat una comèdia farcida d'ingredients romàntics però que, un cop reescalfada al microones, ha resultat ser sobretot antiromàntica. Hi ha en aquesta comèdia de títol vocatiu i provocatiu, «Tu em vas prometre una història d'amor», una confessada relació de la trama i dels personatges amb la vida real de l'autora... [+ informació]

Postrevolució a l'ombra de l'urna funerària

El 25 d'abril del 2024 es va commemorar el 50è aniversari de l'anomenada Revolució dels Clavells (Revolução dos Cravos, en van dir en portuguès) que amb l'ajut dels militars empesos per la població civil va acabar amb el règim feixista que imperava a Portugal des del 1926. Aquell 25 d'abril del 1974, els dos protagonistes d'aquesta obra de l'escriptora barcelonina Emma Riverola (Barcelona, 1965), la Violeta i el Xavier, eren dos joves estudiants idealistes i plens de futur que van participar en una escapada a Lisboa d'aquella Revolució a peu de carrer. Entre els dos, un personatge absent, el tercer amic del triangle, en Ramon, la parella de tota la vida de la Violeta... [+ informació]

Porteu un ós de peluix Kramig a la Dexeus

¿Quantes vegades, si mai us heu passejat per atzar per can Dexeus, no us heu trobat a l'ascensor amb visitants que porten els primers regals als nadons acabats d'arribar en aquest món? A la dramaturga, directora i atrevida productora teatral de La Pocket, Marta Buchaca (Barcelona, 1979) de segur que si hagués de fer un d'aquest regals de naixement potser escolliria un Kramig, aquests ossets de peluix de pèl blanc i negre que la cadena sueca d'IKEA ofereix a preu de promoció per uns escassos 3,99 €. ¿Qui s'hi pot resistir a tenir-ne un lot a les prestatgeries de casa —com passa en aquesta dolça llar de la comèdia romàntica «Kramig»— per un preu així? Em permeto aquesta innocent publicitat gratuïta perquè l'autora també ho ha fet —fugint dels absurds prejudicis d'utilitzar les marques— fent un exercici de mimètica lingüística convertint un nom propi en un nom genèric... [+ informació]

El meu regne per un allioli!

El programa «Soc i seré» ha arribat a la final. Un repte per als espectadors que han seguit els sis capítols amb les consegüents carbasses per a 99 dels 100 participants i la coronació del guanyador o guanyadora —em reservo el desenllaç per si algú vol recuperar el programa al 3Cat. Un últim capítol que és gairebé com un programa terapèutic entre l'esquema de l'«Atrapa'm si pots» en color i l'«Un, dos, tres, responda otra vez» de temps pretèrits en blanc i negre. Gairebé durant els primers tres quarts d'hora, els espectadors aguanten un qüestionari sobre diferents temes culturals i socials escollits per atzar d'una nota introduïda al broc d'un porró —no oblidem que es tracta de trobar el català o la catalana més català o més catalana que es fa i es desfà i per això el porró no hi podia faltar. Uns tres quarts horribilis —horribilis per als espectadors, vull dir— que han hagut d'aguantar una versió sui generis de l'«Atrapa'm si pots», però sense dinamisme, i amb la contrarietat que, mentre els finalistes anaven dient la seva [+ informació]

La companyia Dagoll Dagom protagonitza Sant Joan a TV3/3Cat que repesca «La gran nit de Dagoll Dagom» del Teatre Grec 2024, i a la plataforma, «Nit de Sant Joan», al Paral·lel 62 / Artèria del Paral·lel el 2010

Com a alternativa a les fogueres i les revetlles, TV3 ha programat la repesca de l'espectacle «La gran nit de Dagoll Dagom» [crítica i enregistrament íntegre] que es va estrenar durant tres funcions al Teatre Grec de Montjuïc l'estiu del 2024 i que la cadena ja havia ofert anteriorment. L'espectacle és una antologia dels 50 anys de la companyia que està tancant el seu cicle amb «Mar i cel» al Teatre Víctòria definitivament a mitjan juliol. Aquest espectacle i també la repesca del musical «Nit de Sant Joan» [crítica i enregistrament íntegre], en la versió renovada que la comapanyia va posar en peu el setembre del 2010 a la sala Paral·lel 62 del Paral·lel (aleshores s'anomenava encara Artèria) i que va ser un dels primers booms de Dagoll Dagom el 1981 quan es va estrenar al Teatre Romea, aleshores amb Jaume Sisa en car i os a l'escenari, ara en off i amb l'esclat de noves veus d'entre les que ha generat el bon teatre musical català. Les crítiques d'aquests dos espectacles i els enregistraments íntegres es troben a les pàgines corresponents de la revista digital Clip de Teatre... [+ informació]

La prova del croat

Probablement, plantejar una obra teatral com «Eichmann in Jerusalem» en un moment que Israel és a l'ull del món per la seva deriva bel·licista sense aturador, té un plus afegit que s'escapa segurament de la primera intenció del seu director, Jernej Lorenci, que hi treballa des de fa almenys sis anys, amb la dramatúrgia de Matic Starina. Però a ningú no se li escapa que tot el contingut documental, de ficció o realista —ja sigui en assaig, literatura de ficció, cinema o televisió— que ha proporcionat l'horror de l'Holocaust en els últims cinquanta anys té, en aquest moment d'incertesa mundial —superat el primer quart de segle XXI— una lectura, si no diferent, sí que contradictòria. ¿Qui és la víctima i qui és el culpable? ¿El mal forma part de la disciplina o la veneració d'una ideologia o d'un líder? ¿Ser intermediari del mal exculpa el botxí?... [+ informació]

La Casa Batlló redescobreix després d'un segle la veritable imatge de la façana posterior i el pati privat tal com els va crear Antoni Gaudí

Una recerca rigorosa, una inversió de 3,5 milions d'euros, i un any d'intervenció culminen en una restauració en què han participat artesans locals experts en forja, vidre, fusta i ceràmica, historiadors i arquitectes. La restauració ha desvetllat els colors i materials originals de la fusta, la forja i l'estuc de la façana, i ha recuperat elements desapareguts al pati, com ara la pèrgola i algunes jardineres. També s'ha restaurat l'innovador sistema de volta armada que sosté els balcons, mai abans documentat. La Casa Batlló ha culminat així un dels projectes més ambiciosos de la seva història: la restauració de la façana posterior i el pati privat ubicat a la Planta Noble, antic habitatge de la família Batlló, recuperant el disseny original concebut per Gaudí el 1906. Durant dècades, des del 1915, la façana es va veure afectada per alteracions en el color i la desaparició d'elements com les jardineres i la pèrgola del pati... [+ informació]

El platet volador modernista del 1969 de la Casa Xasteros de l'Empordà de l'arquitecte grec Nikolaos Xasteros ha estat adquirit per l'actor Brad Pitt per formar part de la seva col·lecció de Califòrnia

L'actor nord-americà Brad Pitt ha adquirit una nova casa per a la seva col·lecció privada i, com la resta que té, l'ha traslladat a una propietat que té a l'estat de Califòrnia, on les col·lecciona. Es tracta de la coneguda com a "casa ovni", una construcció prefabricada i modernista del 1969, obra de l'arquitecte grec Nikolas Xasteros. La construcció icònica, amb una forma ovalada i amb quatre potes que l'eleven de terra, es trobava a la finca i celler Terra Remota, a la població empordanesa Sant Climent Sescebes. Feta amb fibra de vidre, terra de fusta i amb 45 metres quadrats de superfície, es va trobar abandonada a Grècia i va ser comprada el 2023 per l'arquitecte i dissenyador de mobles francès Clément Cividino, que la va restaurar. La Casa Xasteros de l'Empordà va ser traslladada a finals de l'any passat, en dos grans contenidors, després de desmuntar el sostre en dues parts i les parets en tres... [+ informació]

La Cobla Sant Jordi inicia una nova etapa d’internacionalització amb destacades actuacions a Alemanya i Itàlia

Per primera vegada, una cobla catalana actuarà a la Sala Gran de l’Elbphilharmonie d’Hamburg. El concert serà el 15 de novembre, dins del Focus Catalunya, una setmana dedicada íntegrament a la música catalana en un dels auditoris més emblemàtics d’Europa, al costat de figures com Jordi Savall, Marco Mezquida, Sílvia Pérez Cruz, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Segons els responsables de la Cobla Sant Jordi, aquests concerts marquen un pas molt important en la internacionalització de la cobla i la seva descoberta arreu com una formació musical única. La Cobla Sant Jordi presenta un repertori especialment dissenyat per a l’ocasió. El concert té dues parts molt diferenciades, la primera “L’evolució de la sardana”, un recorregut que comença amb peces clàssiques emblemàtiques... [+ informació]

L'informe anual del CoNCA constata que un 23% dels treballadors culturals va ingressar l'any passat per sota del salari mínim i un 40% es veuen obligats a combinar dues feines per poder sobreviure

A partir d'una enquesta en què han participat 1.200 treballadors culturals, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) constata que un 23% va ingressar l'any passat (2024) per sota del salari mínim i un 40% dels treballadors es veuen obligats a combinar dues feines per poder sobreviure. Partint d'unes dades anteriors, del 2022, el sector cultural va donar feina a 111.706 persones, un 1,6% més que el 2021. El CoNCA, que lliura el seu informe a les institucions i el fa públic al sector i la ciutadania en general —tot i que el seu Plenari es troba en funcions des de fa un any— insisteix en la recomanació de la millora de les condicions laborals del sector cultural per aconseguir una cultura més justa, inclusiva i sostenible. Al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)... [+ informació]

El Teatre Lliure, El Teatre Biblioteca, el Centre de les Arts Lliures, La Villarroel, el Teatre Goya i el Mercat de les Flors acolliran set espectacles internacionals en col·laboració amb el Festival Temporada Alta

Tots aquests espais rebran els espectacles d'Alain Platel, Toni Servillo, Tim Etchells i Forced Entertainment, la Dresdesn Frankfurt Dance, Romina Paula, François Gremaud o Guillermo Chamé. El Festival Temporada Alta presenta una programació de tardor de set espectacles internacionals a Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la complicitat de sis teatres públics i privats de la ciutat, una selecció d’espectacles de teatre, dansa i creació contemporània que se sumaran a l’habitual oferta de tardor de Barcelona durant tres setmanes amb artistes de l’Argentina, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Itàlia i Alemanya. Després de tres anys de presència a Barcelona amb quatre espectacles internacionals a dos espais (Teatre Romea i Mercat de les Flors), Temporada Alta presenta enguany «Flaix de tardor – BCN», una iniciativa del festival gironí que es veurà representat a Barcelona amb 7 espectacles entre el 21 d’octubre i el 15 de novembre. Temporada Alta celebra aquest any la seva 34a edició. Fundat a Girona i Salt el 1992, el festival ha anat col·laborant amb diferents ciutats i municipis del territori com Banyoles, Figueres, Torroella de Montgrí, Celrà, Sant Gregori, Bescanó o Palafrugell, entre altres... [+ informació]

Els Premis Max 2025 distingeixen l'actor Enric Auquer i l'actriu Àgata Roca pels seus papers a «El día del Watusi» i «L'imperatiu categòric» entre altres noms catalans nominats en la vintena de categories

Les expectatives sobre els musicals nominats «Ànima» del Teatre Nacional de Catalunya i «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom es van esfumar de seguida perquè l'opció majoritària dels premis Max en la majoria de categories on concorrien com a nominats espectacles d'autoria catalana va ser la d'optar per aquelles produccions que s'havien vist a Madrid. La bona intenció de nominar espectacles en català es va quear només en bona intenció. A l'hora de la veritat, el criteri és que els Max volen ser plurals, però no poden evitar de mirar-se el melic que els ha vist néixer malgrat que entre els associats de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) —que antigament volia dir d'Espanya fins que el delegat Ferran Mascarell va canviar la E per Editors— hi hagi la majoria de creadors catalans [vegeu el palmarès íntegre dels Premis Max 202 aquí]. Els que sí que es van emportar els premis a millor actor i millor actriu van ser Enric Auqué i Àgata Roca, ell pel seu paper a «El día del Watusi» i ella pel seu paper a «L'imperatiu categòric», que ara s'ha reposat al Teatre Lliure de Gràcia i que aviat tindrà una versió espanyola a Madrid. «El día del Watusi» tindrà una altra minitemporada de glòria al Teatre Lliure la temporada vinent, però aquesta vegada a la sala gran de Montjuïc... [+ informació]

La celebració del «Bloomsday» té una dedicació especial a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus amb un homenatge pòstum a Joaquim Mallafrè com a traductor de l'«Ulisses» de James Joyce en català

El «Bloomsday» és una commemoració que es fa cada any el 16 de juny a Dublín i que s'ha estès per altres indrets del món per celebrar l'autor irlandès James Joyce i la seva obra més coneguda, «Ulisses». La celebració consisteix en reviure els esdeveniments de la novel·la que recorren un únic dia a Dublín el 1904. El nom de la celebració prové de Leopold Bloom, el protagonista de l'obra «Ulisses» i, de fet, el 16 de juny va ser la data de la primera cita entre James Joyce i la que havia de ser la seva dona, Nora Barnacle, quan van passejar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin). Aquest dia, a Dublín, es fan una sèrie d'activitats culturals com conferències, lectures i representacions de l'«Ulisses» amb rondes incloses de pubs. Es va fer una lectura similar amb motiu d'un homenatge del traductor al Centre de Lectura de Reus. Fins i tot els més fans de James Joyce es disfressen amb vestits de l'època i fan la ruta Bloom pels carrers i indrets de Dublín. El primer «Bloomsday» va tenir lloc l'any 1954. Aquest any, l'efemèride té una rèplica a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus per recordar la figura del traductor Joaquim Mallafrè (Reus, 1941 - 2024), traductor al català per primera vegada d’«Ulisses», considera una obra cabdal de la literatura moderna. Una conferència d'Antònia Carré Pons, una lectura del monòleg de Molly Bloom i un concert de música irlandesa integren un programa al voltant d'una exposició de diferents edicions de l'«Ulisses» i altres obres traduïdes per Joaquim Mallafrè... [+ informació]

La Cúpula Arenas acollirà l'estrena absoluta de l'«Antarctica Experience» de la Grand Immersive Gallery amb un viatge immersiu al Pol Nord

La Cúpula Arenas serà l'escenari de l'estrena mundial de l'«Antarctica Experience», la primera gran producció de GIGA (Grand Immersive Gallery), companyia internacional especialitzada en entreteniment immersiu. GIGA ha triat Barcelona com la ciutat inaugural del seu projecte per la seva vida cultural i la seva condició de destinació turística clau a Europa. «Antarctica Experiences» és una aventura multisensorial única que convida a descobrir el continent blanc d'una manera espectacular, sense els riscos ni les incomoditats del viatge, només amb l'emoció, la sorpresa i l'aprenentatge... [+ informació]

Fot-li, que és del Sónar!

Entrada la matinada, poques hores després de l'estrena d'aquesta versió multidisciplinària que s'emmiralla en l'òpera «Dido i Enees» de Henry Purcell, les alertes al mòbil confirmen que el govern ultradretà d'Israel ha complert la rumorologia de les últimes hores i ha bombardejat l'Iran, ha abatut el cap de la Guàrdia Revolucionària i el cap de l'Estat Major i un parell de científics nuclears. No gaire més tard, l'Iran ha respost amb un centenar de drons sobre Israel. És l'inici d'una nova guerra d'abast global que pretén desestabilitzar encara més la regió de l'Orient amb conseqüències imprevisibles pel rerefons nuclear en qüestió del qual no n'està al marge, ni que es faci el longuis, el temerari Donald Trump... [+ informació]

Es restaura el mural amb els sis plafons ceràmics dedicats als mitjans de transport que hi ha a l'intercanviador de metro i FGC sota la plaça de Catalunya

S’ha enllestit la restauració del mural conegut com «La rotonda dels transports». Els treballs s’han fet en el marc del centenari del metro de Barcelona, impulsat per TMB i pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. El mural es trobava en un estat de conservació dolent. La principal alteració consistia en la pèrdua d’un total de 63 peces de ceràmica i el risc imminent de pèrdues suplementàries, per caiguda o vandalisme. La intervenció ha passat per tres fases, que han inclòs les primeres feines de conservació de l’espai, la restauració, neteja i adequació de tot el conjunt mural i un pla de manteniment a futur. En les tasques de restauració i manteniment dels plafons hi han participat estudiants de l’Escola Massana. De fet, els autors originals del mural «La rotonda dels transports» van sorgir d’aquesta escola el 1969... [+ informació]

Troben a la cova del Gegant de Sitges unes restes d’aus migrades fa 90.000 anys des de regions properes a l'Àrtic

Investigadors de la Universitat de Barcelona han descobert al jaciment de la cova del Gegant de Sitges (Garraf) restes d’aus nòrdiques, pròpies de regions properes a l’Àrtic. La troballa, publicada a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, indica que, en diferents moments des de fa 90.000 anys, espècies com el sit blanc (Plectrophenax nivalis) o el duc blanc (Bubo scandiacus) van viatjar milers quilòmetres cap al sud, fins a la regió mediterrània, per refugiar-s’hi durant episodis de refredament extrem. En el jaciment de la cova del Gegant de Sitges s’han identificat més de 1.200 ossos d’aus d’unes 46 espècies diferents. Si bé la majoria són d’espècies que habiten a la Mediterrània, també n’hi ha d’aus de regions nòrdiques d’Europa frontereres amb l’Àrtic... [+ informació]