29 de febrer 2016

Es posa a disposició lliure dels lectors un llibre electrònic sobre l’obra de Ramon Llull amb entrevistes, lectures i interpretacions de textos que combina text, fotografies, audio i vídeo

Per commemorar l’Any Llull, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya publiquen el llibre digital «Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya». L’accés al llibre és lliure i està publicat sota una llicència Creative Commmons. El llibre esta disponible a través de les plataformes iTunes i Google Play... [+ informació]

28 de febrer 2016

La companyia Descartable canvia la mare Carrar de Bertolt Brecht per la germana i els germans Carrar orfes en la versió «Fusells» que representa a l'Almeria Teatre de Barcelona

La Revolució d'Astúries de l'octubre del 1934 va coincidir amb les revolucions paral·les també d'octubre al País Basc i els Fets d'Octubre de Catalunya. Els asturians de les esquerres van intentar abolir el govern republicà sorgit de la Constitució del 1931, en un moment convuls governamental encapçalat aleshores pel bienni radical-cedista (etapa de Lerroux i Gil Robles), amb l'objectiu de substituir-lo per un govern socialista. El govern republicà de torn va sufocar radicalment l'intent revolucionari, considerat un desafiament o un inici de guerra civil, posant al capdavant de la insurrecció popular i obrera els generals Goded i Franco, experts en missions repressives anteriors, amb un desplegament de milers de forces i un balanç de morts, entre 1.500 i 2.000, i uns 20.000 empresonats. Aquests fets van inspirar Bertolt Brecht a escriure i estrenar a París, el 1937, l'obra «Els fusells de la senyora Carrar»... [+ informació]

27 de febrer 2016

La companyia de «L'avar» de Molière al Teatre Goya amb Joan Pera al capdavant llança el text endavant amb claredat com un dron que plana per damunt de la platea

Aquest és un objectiu aconseguit i que salta a la vista —millor dit, a l'oïda— des de la primera frase. Bravo! En un moment que el teatre i el cinema tendeixen a menjar-se la fonètica, aquí es detecta clarament que hi ha hagut un interès evident perquè això no passi i tots els intèrprets fan allò que els espectadors agraeixen tant: llançar el text endavant amb claredat com un dron que plana per damunt de la platea. Una altra fet significatiu d'aquesta nova versió de «L'avar» és el repartiment. Diria que no hi hauria hagut un altre «avar» per ara i tant —entre altres coses perquè no tenim la tradició cultural francesa— sense que hi hagués hagut l'opció de donar el paper d'Harpagon al veterà actor Joan Pera. Aquesta bèstia de la comèdia... [+ informació]

26 de febrer 2016

Els participants dels «Clubs de Lectura» de l'àrea «Llegir el Teatre» de 50 municipis catalans es troben al Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acull [dissabte, 17 febrer, 18:30 h] una trobada de participants dels «Clubs de Lectura» de l'àrea «Llegir el teatre», que aplega més de 500 participants. Enguany se celebra la tercera temporada d’aquest projecte de promoció de la lectura impulsat pel TNC i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i ja compta amb la col·laboració de 50 municipis. La trobada acaba amb l'assistència a dos dels espectacles que s'ofereixen actualment al TNC... [+ informació]

25 de febrer 2016

L’opereta còmica «Oh My God Barcelona!» de Jacques Offenbach estrenada a L’Auditori s’instal·la a El Maldà en un espectacle de la companyia Bratislava

Del compositor Jacques Offenbach (Colònia, Alemanya, 1819 - París, 1880) s'han vist aquí al llarg dels últims quaranta anys, versions tan de gènere operístic com teatral de «La Bella Helena» (Teatre Lliure i Dagoll Dagom), «La Perritxola» (Dagoll Dagom), «Els contes de Hoffmann» (Gran Teatre del Liceu) o «La Gran duquessa de Gerolstein», aquesta última, ja fa dos anys, al Teatre Gaudí Barcelona, en un espectacle que va servir per presentar la Companyia Bratislava, formada a partir d'actors i actrius acabats de sortir de l'Institut del Teatre... [+ informació]

24 de febrer 2016

El Palau Baró de Quadras del modernista Josep Puig i Cadafalch s’obre al públic amb visites guiades a càrrec de la gestora cultural «Cases singulars»

Aquest edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch es troba a l’Avinguda Diagonal, núm. 373, amb doble façana al carrer Rosselló, molt a prop del Passeig de Gràcia, La Pedrera, la Casa de Les Punxes i el Palau Robert. Actualment acull les dependències de l’Institut Ramon Llull, però anteriorment havia estat regentat per Casa Àsia i, anteriorment, per la gènesi del que després seria el Museu de la Música (quan encara el gestionava el compositor Joan Guinjoan), abans d’inaugurar-se l’actual Museu de la Música de L’Auditori. L’empresa cultural «Cases singulars» gestionarà les visites guiades al Palau Baró de Quadras. La visita... [+ informació]

23 de febrer 2016

L'autora Eva Hibernia ha reposat al nou Teatre Eòlia la seva obra «La sal» sobre la tragèdia de la guerra dels Balcans de finals del segle passat

Si espolseu sal sobre una ferida oberta, la nafra, més que curar-se, s'encetarà encara més de dolor. Per això, aquesta obra d'Eva Hibernia (Logronyo, 1973) s'enceta també progressivament de dolor a manera que va espargint la pols del passat sobre els personatges que viuen com fantasmes en pena, víctimes de la guerra dels Balcans de finals del segle passat. Han transcorregut més de vint anys des del setge de Sarajevo, però l'obra se situa encara una mica més endavant, quan n'han passat trenta, i reflecteix una família trencada —mare musulmana violada, pare serbi membre dels guerrillers txèknics i el fill de la violació adoptat per una família de Dinamarca— per les conseqüències del drama contemporani que va despertar tot Europa del son del benestar... [+ informació]

22 de febrer 2016

L'espectacle familiar «Bítels per a nadons» de la companyia La Petita Malumaluga prorroga al Teatre Nacional de Catalunya fins a mitjan març

Cal estar preparats des de ben petits per quan arribin les festes majors, els envelats, els concerts en estadis i auditoris com el Palau Sant Jordi i perdre la por a encendre els mòbils, picar de mans o bellugar l'esquelet. Per això la Companyia La Petita Malumaluga —aquesta mateixa temporada ha presentat al CCCB el seu espectacle «30 elefants sota un paraigua»— ha creat aquest espectacle musical basat exclusivament en peces musicals dels The Beatles per crear una atmosfera en la qual els primeríssims espectadors sàpiguen ben d'hora el que els espera si surten de gresca quan siguin grans... [+ informació]

21 de febrer 2016

El director Ricard Reguant recupera l'espectacle musical «Pigat, història d'un cavall» basat en el relat de Lleó Tolstoi al Jove Teatre Regina

El director Ricard Reguant ha repescat aquesta versió del relat de Lleó Tolstoi, 'La història d'un cavall', que va posar en escena ell mateix fa vint anys i que manté els valors que el fan un espectacle famíliar que té dos nivells diferents: el de la comprensió de la història de Pigat, el cavall, i el del seguiment atractiu per la part musical. Així, doncs, malgrat que es recomana per a espectadors a partir de 6 anys, tant és idoni per a espectadors més crescuts com també per als que no tenen encara aquesta edat, dualitat que no és habitual en espectacles d'aquesta mena... [+ informació]

20 de febrer 2016

La versió d'Eduardo Mendoza i la direcció de Mario Gas de l'obra «Invernadero» de Harold Pinter fan honestament i també sàviament tot el que poden i no hi poden fer res més

Diu la història que Harold Pinter (Londres, 1930 - 2008) va escriure aquesta obra el 1958 i la va deixar en letargia fins al 1980. Alguna cosa hi devia veure el mestre quan va prendre una decisió tan difícil com a autor i tan sàvia a la vegada. Però un es pregunta per què encara hi ha més savis que ell perquè trobin dins de la trama de «Invernadero» allò que cap obra teatral els ha donat al llarg del temps. La versió d'Eduardo Mendoza i la direcció de Mario Gas hi fan honestament i també sàviament tot el que poden i no hi poden fer res més... [+ informació]

19 de febrer 2016

«Fang i setge» es converteix en un magnífic substitut en la cartellera musical de «Mar i cel» que va tancar fa poc la llarga temporada de reposició al Teatre Victòria

La primera versió del musical «Fang i setge» va néixer com un espectacle monumental, tant en intèrprets com en escenografia i maquinària escènica. Una proposta com aquella va trobar l'espai idoni al Teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat, el desembre del 2014, com a cloenda del Tricentenari, dins de la commemoració dels 300 anys del setge borbònic del 1714 a la ciutat de Barcelona. La versió recuperada ara al Teatre Victòria del Paral·lel troba el suport del que és l'espai més emblemàtic del musical català i també l'experiència tècnica, artística i professional imprescindible per convertir «Fang i setge» en un magnífic substitut en la cartellera musical de «Mar i cel», que va tancar fa poc la llarga temporada de reposició... [+ informació]

18 de febrer 2016

El retrat de l'escola franquista dels anys cinquanta torna al Teatre Poliorama amb la versió catalana de l'obra «El florido pensil» centrada en les «nenes» de l'època

Aquest és d'aquells espectacles que ve de lluny i que ha tingut un llarg recorregut, des del teatre al cinema, en versió "nens", per tornar després al teatre en versió "nenes", i fins i tot, pel seu contingut de fàcil i irònica adaptació, ha estat representat per nombroses companyies amateurs. Per sort i, sobretot, per desgràcia, el seu rerefons sòcio-històric no ha caducat, ben al contrari, s'ha revitalitzat en els últims temps i això fa que, si vint anys enrere semblava adreçat exclusivament a la generació que havia patit el sistema escolar franquista i, com diu el subtítol, "nacionalcatòlic" dels anys quaranta-seixanta, avui també l'entenen una mica millor les generacions posteriors perquè a tothom els és més fàcil establir comparacions d'última hora. L'herència del tardofranquisme continua malgrat que ara vingui disfressada de xai amb la pell de llop guardada a l'armari... [+ crítica]

17 de febrer 2016

«El professor Bernhardi» que ha dirigit Xavier Albertí al TNC amb pols germànic i rigorós amb una pulcritud mil·limètrica aposta per una obra que podria ser considerada antiteatral

Segurament que el dramaturg Arthur Schnitzler (Leopoldstadt, Viena, Àustria, 1862 - Viena, 1931) s'hauria pogut treure de la seva reconeguda ficció —recordem només «La ronda»— la història del professor Bernhardi, però s'entén més i millor si es té en compte que va créixer en una família de metges, jueva, i si se sap que el seu pare va fundar i dirigir un institut clínic i es va veure qüestionat pel gremi de la medicina, arran del cessament d'un comptable d'origen jueu del mateix institut, acusat de no haver fet prou per posar-se al seu costat i defensar-lo... [+ informació]

16 de febrer 2016

La sorpresa, la revelació i l'acceptació generalitzada que va representar «Tortugues» de Clàudia Cedó es repeteix en certa manera a «Et planto» al Teatre Tantarantana

La companyia es fa dir El Vol del Pollastre. Made in Banyoles. I Clàudia Cedó, la jove autora de l'obra «Tortugues», ha treballat aquesta vegada en una mena de work in progress a base d'improvisacions dels quatre intèrprets i un guió preestablert fins a arrodonir la dramatúrgia d'una comèdia, diguem-ne romàntica, que parla novament de la relació de parella, però enfocada amb una estructura teatral carregada d'originalitat. La sorpresa, la revelació i l'acceptació generalitzada que va representar «Tortugues» es repeteix en certa manera a «Et planto», una peça encertadament repescada de l'últim Festival Temporada Alta per la direcció artística del Teatre Tantarantana [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si a «Tortugues» la biologia, la ciència i l'amor es fonien en un únic objectiu, a «Et planto», els tres elements hi tornen a ser presents: la jardineria domèstica, els secrets científics de l'horticultura i l'amor. Només el títol ja juga intel·ligentment amb una dualitat que es fa evident a manera que la comèdia avança. Sí, és cert, et planto, és a dir, et deixo. Però també, et planto, és a dir, cavant la terra o en un test, perquè facis arrels... [+ informació]

15 de febrer 2016

L'actor Eduard Fernàndez perfila un nou Eddie Carbone en la versió de «Panorama des del pont» d'Arthur Miller que el director Georges Lavaudant ha presentat al Teatre Romea de BCN

Panorama 1: aquesta nova versió de l'obra d'Arthur Miller és un diamant en brut sobretot per la interpretació de l'actor Eduard Fernàndez en el paper protagonista d'Eddie Carbone, un immigrant, estibador del port novaiorquès. Panorama 2: la posada en escena del director Georges Lavaudant la fa tan entenedora que és difícil que els espectadors s'oblidin mai més, per moltes que n'hagin vist abans, de què hi vol reflectir Arthur Miller. Panorama 3: el repartiment que completa la ronda amb Eduard Fernàndez li fa d'excel·lent espàrring... [+ informació]

14 de febrer 2016

El diari britànic «The Independent» deixarà de publicar-se en paper a partir de finals de març i només mantindrà l'edició digital

L'editor del diari 'The Independent', Evgeny Lebedev, ha confirmat que el rotatiu deixarà de publicar-se al març en paper. La dràstica mesura arriba després que el magnat rus hagi invertit, i perdut, més de 65 milions de lliures en aquesta capçalera des que la va comprar, l'any 2010. A més, l'empresari vendrà el diari germà 'i' —més popular i 'low cost'— a la companyia Johnston Press. Lebedev no ha aclarit quanta gent, d'una redacció de 150 professionals, perdrà la feina com a conseqüència del pas a diari exclusivament digital. La web... [+ informació]

13 de febrer 2016

El musical «Rent» continua apassionant els espectadors del segle XXI malgrat els vint anys d'història i l'evolució dels temes de fons que posa en evidència com la sida

La companyia al complet, intèrprets i músics —aquests encapsulats en un lateral del fons per exigències del teatre que no té fossat— fa que «Rent» continuï apassionant els espectadors del segle XXI, als quals no els cal dir dues vegades que botin de les butaques a l'hora dels aplaudiments finals. Bis de «Rent», doncs, a peu dret... [+ informació]

12 de febrer 2016

L'autor andorrà Jan Vilanova fusiona cinema i història recorrent a la memòria d'un resistent antinazi d'origen jueu que va ser afusellat per la Gestapo

El que més atrau d'aquest espectacle de Jan Vilanova Claudín (Andorra, 1982) és l'ambientació creada i els efectes lumínics que aconsegueixen una atmosfera molt ben dibuixada entre el passat de la Segona Guerra Mundial i el present. Sense aquests elements, molt cinematogràfics, probablement per l'especialització de l'autor graduat per l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el discurs correria el perill de quedar una mica àrid... [+ informació]

11 de febrer 2016

L’escriptora Maria Antònia Oliver, traductora de Mark Twain i Jules Verne al català, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016

L’escriptora Maria Antònia Oliver és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016. L’autora, nascuda a Manacor (Illes) el 1946, a banda de la seva obra pròpia de creació, de diversos gèneres, és també la traductora d’obres de Herman Melville (‘Moby Dick’, Edicions 62); Mary Rodgers (‘Quin dia tan bèstia!, La Magrana, 1995); Robert Louis Stevenson (‘Les aventures de David Balfour’, La Magrana, 1987; Mark Twain (‘Les aventures de Tom Sawyer’, La Galera, 1982; Jules Verne (‘El castell dels Càrpats’. Edicions 7x7, 1978 i La Magrana, 1992); i Virginia Woolf ('Els anys', Nova Terra, 1973); 'Orlando', Edhasa, 1985; i 'Les ones', Edhasa, 1989). La seva obra pròpia... [+ informació]

10 de febrer 2016

Tennessee Williams torna amb «Un tramvia anomenat desig» i la companyia Les Antonietes a la Sala Muntaner amb una posada en escena simbolista

Els espectacles de la companyia Les Antonietes, després de diverses propostes anteriors ben acceptades com 'El mal de la joventut', 'Stockman', 'Vània' o 'Somni americà', ja s'esperen ara amb una dosi d'expectació. Avesats a estrenar en sales mitjanes o petites, als de Les Antonietes no els fa res d'afrontar la magnitud de l'obra 'Un tramvia anomenat desig', de Tennessee Williams, amb només quatre intèrprets i en un escenari pràcticament despullat d'artificis, molt simbolista: una banyera amb aigua tèbia, dos ramells de bombetes, i dues fileres de banqueta com si fossin les d'un vestuari esportiu... [+ informació]

09 de febrer 2016

El quartet que integren Emma Vilarasau, Anna Moliner, Jordi Boixaderas i Francesc Ferrer a «Infàmia» de Pere Riera a La Villarroel té l'oportunitat de fer una de les interpretacions que els intèrprets agraeixen més

Diuen que l'obra «Infàmia» neix d'un encàrrec de la direcció artística de La Villarroel fet al dramaturg Pere Riera. Benvinguts siguin els encàrrecs com aquest. «Infàmia» és un dels millors textos de la literatura dramàtica catalana dels últims temps. De moment, arrenca en clau local. Però s'intueix que és absolutament exportable pel seu contingut de fons universal. Alerta traductors, doncs: comenceu a esmolar les eines! No sé si només amb la lectura de l'obra es podria constatar aquesta força... [+ informació]

08 de febrer 2016

La llibreria Quera del carrer Petritxol de Barcelona encara la primera setmana després de commemorar el centenari de la seva fundació dedicada al llibre d'excursionisme

La quarta generació de la família Quera continua al peu de l'emblemàtica llibreria, un dels establiments significatius del carrer Petritxol, el número 2, de Barcelona. La llibreria, que ja va ser distingida amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2011 en la categoria de cultura popular, s'ha convertit des d'aquesta setmana en la tercera llibreria en actiu més antiga de Barcelona. Les altres dues són la Fabra, inaugurada el 1860, i la Formiga d'Or, que en un format més petit, es manté a l'interior del Claustre de la Catedral. La llibreria Quera, tot i ser en un carrer que últimament està patint també una transformació en els seus establiments a causa de la política de lloguers, aguanta l'embat i... [+ informació]

07 de febrer 2016

La Fundació Jordi Sierra i Fabra i l'Editorial Cruïlla convoquen el «I Premi Docent de l'Any a Catalunya» per distingir un professional de l'ensenyament per la seva feina i reconeixement

La Fundació Jordi Sierra i Fabra convoca el I Premi Docent de l’Any a Catalunya, amb la finalitat d’honorar un mestre o professor o una mestra o professora d’un centre educatiu de Catalunya que, per la seva tasca docent, s’hagi fet mereixedor/a de l’agraïment i el reconeixement populars, ja sigui al seu centre o la localitat on hagi impartit classes. Podran optar al Premi els docents de qualsevol etapa educativa de l’ensenyament reglat no universitari, tant si estan en actiu o jubilats, que... [+ informació]

06 de febrer 2016

L'actriu Laia Marull es presenta com una dona perfeccionista i incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en el relat «La llista» de l'autora quebequesa Jennifer Tremblay

No sé si la història de 'La llista' ha anat a parar a Laia Marull o l'actriu Laia Marull ha anat a parar a 'La llista'. O potser les dues s'han trobat sense proposar-s'ho, per atzar, per haver anat a un rodatge al Canadà fa deu anys i haver fet amistat amb l'actriu que ara la dirigeix. En tot cas, el monòleg o el personatge al qual s'enfronta l'actriu —avui més coneguda per la seva trajectòria en cinema però fidel al seu debut al mateix Teatre Lliure, encara vell Palau de l'Agricultura en construcció, el 1993, amb 'Roberto Zucco' i Lluís Pasqual— encaixa a la perfecció amb el perfil de... [+ informació]

05 de febrer 2016

La Barceloneta celebra la V Festa Barroca per commemorar la col·locació de la primera pedra del barri el febrer del 1753

El 3 de febrer del 1753 es va posar la primera pedra de la Barceloneta i ara, 263 anys després, el barri recorda els seus inicis amb la V edició de la Festa Barroca. La celebració ja fa cinc anys que vol posar en valor la història del barri i el patrimoni que encara es conserva i apropar-los als veïns i visitants. Hi participa activament el Museu d'Història de Catalunya, que el cap de setmana organitza un Itinirari urbà... [+ informació]

04 de febrer 2016

Alfred Hitchcock protagonitza la programació de la Filmoteca de Catalunya sota el segell de la influència britànica i el cinema mut de l'època

El cicle «Hitchcock britànic», organitzat amb el suport del British Council, inclou nou pel·lícules mudes en còpies impecables, restaurades pel British Film Institute. Els treballs de restauració han permès tornar la lluminositat perduda de la fotografia, dotant la imatge d’una gran nitidesa, així com incloure noves escenes als films. El cicle inclou l'estrena del documental 'Hitchcock/Truffaut' (Kent Jones, 2015), basat en la cèlebre trobada que els dos cineastes... [+ informació]

03 de febrer 2016

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2016 amb 8.708.089 visitants que han fet 25.622.041 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.708.089 visitants i 25.622.041 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de... [+ informació]

02 de febrer 2016

«Fotografia a Catalunya» entra a la xarxa com el primer recull en línia del patrimoni fotogràfic català amb més de 1.600 imatges i 300 recursos

El web «Fotografia a Catalunya» és la primera plataforma en línia que recull de forma conjunta la cultura fotogràfica a Catalunya. El portal té com a objectiu divulgar i difondre el patrimoni fotogràfic històric i contemporani a nivell nacional i internacional, i esdevenir una finestra a la riquesa, qualitat i diversitat d’aquest món, tot potenciant l'afecció de la societat vers la cultura fotogràfica. Fins ara s’han afegit al projecte quinze col·leccions procedents de mitja dotzena d'institucions, que tenien els seus fons digitalitzat, i diversos fotògrafs contemporanis... [+ informació]

01 de febrer 2016

La directora Carlota Subirós ha tallat de soca-rel el dilema de si les obres d'Àngel Guimerà són vàlides avui mateix o si han de passar al bagul de la història amb la seva versió de «Maria Rosa» al Teatre Nacional de Catalunya

Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és una directora a qui, per generació, potser li hauria pogut passar per alt l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà —venim d'on venim— i potser fins i tot no ha tingut l'oportunitat de veure'n cap muntatge anterior, com per exemple el de John Strassberg (1983) o el de Rosa Novell (1997) o el d'Àngel Alonso (2004), sense esmentar, esclar, les diverses adaptacions cinematogràfiques, com la més antiga de Cecil B. DeMille. I em sembla que això, si fos així, li ha anat bé. I en el cas que no sigui així, ha sabut ara desempallegar-se de qualsevol influència anterior i de segons quins criteris ultraacadèmics preestablerts sobre si cal revisar Guimerà a la clàssica o a la contemporània. I ella ho ha fet a la seva manera —i de quina manera!—, jugant amb la percepció que en reben els espectadors de la Sala Petita del TNC... [+ informació]