La recaptació per les vendes de música digital dupliquen les del suport físic però la pirateria continua perjudicant el sector

Les vendes de música van pujar durant el 2017 gairebé un 9%, per sobre dels 232 milions d’euros. Els ingressos digitals ja gairebé dupliquen els del mercat físic: 152,4 milions contra 79 milions. El mercat digital equival al 65,8% del sector. En aquest sentit, el mercat local està en línia amb la tendència mundial, però cal interpretar les dades tenint en compte les descàrregues il∙legals. La pirateria digital ha experimentat el 2017 i per segon any... [+ informació]

La plataforma WhatsApp en mans de Facebook restringeix l'ús de la missatgeria als menors de 16 anys a tot Europa

L'aplicació de missatgeria WhatsApp, propietat de Facebook, modificarà les seves condicions de servei a Europa i fixarà l'edat mínima per poder utilitzar aquesta app en els 16 anys. El canvi afectarà els usuaris de països com aquí, on actualment està establerta en els 13 anys. L'anunci coincideix amb el fet que la Unió Europea actualitzarà les seves lleis de privacitat el mes que ve per requerir una major transparència sobre l'ús de la informació de les persones... [+ informació]

L'obra «Art» de Yasmina Reza es recupera al Teatre Goya amb el repartiment de Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva que la convertir en un dels èxits al mateix teatre barceloní fa dos anys

Hi havia una vegada tres Reis d'Orient i el dilema era escollir quin rei triaves. A uns els agradava el blanc, a altres els agradava el ros, i a altres els agradava el negre. Però, blanc, ros o negre, tots acabaven portant el regal que demanaves... o un de consolació. Amb aquesta nova versió catalana de l'obra «Art», de la novel·lista i dramaturga Yasmina Reza (París, 1959), que ha adaptat el dramaturg Jordi Galceran —les anteriors versions vistes aquí de Josep Maria Flotats i Ricardo Darín van ser en espanyol i una tercera, en català, d'Albena Teatre— passa un dilema semblant com amb el de la tria dels tres Reis... [+ informació]

El cantant Raimon publica dos cedés on es recullen les 35 cançons del seu últim recital al Palau de la Música Catalana més un devedé amb la retransmissió que en va fer TV3 i un llibret amb totes les lletres

Després de 55 anys als escenaris de tot el món, el cantant Raimon va decidir posar punt i final a la seva trajectòria artística i per fer-ho va escollir l’escenari on sempre s’havia sentit més identificat, el Palau de la Música Catalana. Els primers recitals en solitari de Raimon en aquest espai van ser el 24 i 28 de gener del 1967 i des de llavors hi va cantar en cinquanta-cinc ocasions. Durant el maig del 2017, Raimon va escollir el Palau de la Música Catalana per oferir 12 recitals de comiat, va fer... [+ informació]

L'Acadèmia Sueca s'està plantejant no concedir el premi Nobel de literatura aquest any a causa de l'escàndol de filtracions i suposats abusos sexuals que ha generat una crisi en el si de la institució

Aquesta crisi ha comportat la sortida de cinc dels seus membres. Per això, segons el president de la Fundació Nobel, Carl-Henrik Heldin, a la televisió pública sueca SVT, diverses persones del Comitè del Nobel de Literatura i de l'Acadèmia Sueca creuen que aquest any no s'hauria de concedir el premi. Aquests membres defensen que la decisió serviria per recuperar la confiança i reparar les ferides. Una de les accions que proposen alguns membres és que el 2019 es lliurin dos premis de literatura, un que correspondria a l'any anterior i el de l'any en curs. Per la seva banda... [+ informació]

El muntatge «Èdip» ha capgirat el Teatre Romea com si estigués en obres i recobert de xarxes i pals de ferro de construcció deixant bona part de les llotges inutilitzades i tancant els espectadors en una atmosfera decadent

El director Oriol Broggi (Barcelona, 1971) ha dibuixat el seu «Èdip» —amb el títol escurçat sense el «rei» que ja és un avís per als espectadors— recorrent a les referències que l'han guiat en bona part de la seva trajectòria escènica, sobretot amb La Perla 29. A vegades, però, cal una empenta per llançar-se a la piscina de la tragèdia. I aquesta empenta no li ha vingut des de casa sinó des de fora, a través d'un suggeriment de l'actor Carles Canut, vinculat al Teatre Romea, productor del muntatge [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És aleshores quan... [+ informació]

Amb l'actual interpretació de l'actriu Emma Vilarasau al Teatre Lliure de Montjuïc és difícil que es pugui tornar a entendre d'ara endavant el personatge de «Medea» en el seu registre clàssic

Per deformació de “flashback” professional, parlar de «Medea» aquí porta inevitablement a la memòria les successives «Medees» que ha interpretat la veterana actriu Núria Espert. Una de les més recordades és la del 1981, dirigida, com la d'ara, per Lluís Pasqual, en una versió aleshores de Germán Schroeder i escenografia de Fabià Puigserver, a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc, el mateix espai on Núria Espert ja l'havia interpretat de carambola el 1954, quan va haver de substituir l'actriu Elvira Noriega, una substitució que la va catapultar com a actriu de primera línia. No cal buscar-hi punts de comparació ni de referència més enllà del record i l'apunt històric. A més de trenta-cinc anys vista d'aquella direcció de joventut... [+ informació]

La Diada de Sant Jordi s'emporta el fotògraf Eugeni Forcano als 92 anys amb el seu testimoni gràfic de la Barcelona de la segona meitat del segle XX

El fotògraf Eugeni Forcano havia nascut a Canet de Mar el 1926. És considerat un dels grans fotògrafs catalans de la segona meitat del segle XX. Ha mort a la mateixa població on va néixer a l'albada de la Diada de Sant Jordi. Eugeni Forcano va projectar una mirada essencial de la Barcelona dels seixanta i setanta del segle passat. Entre altres distincions, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura espanyol, la Medalla d'Or del Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona i el Premi Ciutat de Barcelona. Eugeni Forcano va ser un fotògraf autodidacte i es va dedicar a la fotografia gairebé per casualitat. Era fotògraf professional des del 1960, quan va començar... [+ informació]

La missa i benedicció de roses per Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya se suspèn per primera vegada des de la guerra civil a causa ara de l'article 155 del govern espanyol

L'acte institucional de Sant Jordi ha rebut de rebot les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. És una de les tradicions més seculars que es mantenia des de fa gairebé 600 anys, concretament des del 1434, com la missa a la capella del Palau de la Generalitat de Catalunya o la benedicció de les parades de roses al pati de carruatges. Només una tragèdia com la guerra civil... [+ informació]

Els fundadors del Versus Teatre cedeixen la direcció de l'espai a Apunta Teatre a partir del 2 de maig amb el nom de Sala Versus Glòries

Els fundadors de la companyia Versus Teatre deleguen la direcció de l’espai a Ramon Godino i Jofre Blesa, d'Apunta Teatre, amb qui porten treballant i produint conjuntament obres com: «Cloaca», «La peixera» o «Sota la catifa». L'espai canvia també de nom i s'anomenarà Sala Versus Glòries. Ramon Godino i Jofre Blesa, d'Apunta Teatre, tenen la intenció de donar nous aires de renovació i energia a la sala, un espai de proximitat on tinguin cabuda les obres que queden fora del circuit de les grans sales, sempre tenint la qualitat com a eix vertebrador... [+ informació]

Els usuaris del TRAMbaix i el TRAMbesòs reben aquest cap de setmana més d'un miler de llibres gratuïts arran d'un acord entre Abacus Cooperativa i el TRAM

A banda d'aquest activitat, i com a colofó, durant la Diada de Sant Jordi, un comboi estarà ambientat com a llibreria, aturat a la parada de Francesc Macià i acollirà diferents autors que signaran els seus llibres. El miler de llibres que Abacus Cooperativa regala entre el 19 i 21 d’abril seran entregats de la mà dels personatges Sra. Trama i Sr. Abacusí, que tenen la missió... [+ informació]

Una nova versió de l'obra «Escenes d'un matrimoni» d'Ingmar Bergman al Teatre Akadèmia intenta no caure inútilment en la comèdia de sobretaula ni aprofundir en la psicologia de col·loqui de cine-club dels dos protagonistes

Des que Ingmar Bergman (Uppsala, Suècia, 1918 - Fárö, Suècia, 2007) va portar a la pantalla, els anys setanta del segle passat, en clau de sèrie televisiva, i després al cinema, la recreació d'una part de la seva pròpia experiència sentimental amb l'actriu Liv Ullmann (Tòquio, 1938), les diferents versions de l'adaptació teatral s'han anat succeint sense que es noti el pas del temps. Aquí mateix, en els últims divuit anys, se n'han vist dues de ben diferents: la que va dirigir Marta Angelat, amb Francesc Orella i Mònica López, al Teatre Nacional de Catalunya el 2010, i la que el 2017 van presentar al Teatre Tívoli, Ricardo Darín i Andrea Pietra, sota la direcció de Norma Aleandro... [+ informació]

Es publica en versió còmic un primer assaig a tot Europa sobre les col·leccions medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar exploren la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en el primer assaig en còmic sobre un museu que s’edita a Europa. «Gòtic» és la visió personal d’aquests dos autors que veuen el MNAC com una gran màquina d’ordenar, que reflexionen sobre la seva funció i sobre l’impacte de les imatges a la vida dels ciutadans i es fixen especialment en la col·lecció d’art gòtic, una de les més emblemàtiques... [+ informació]

L'espectacle «Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta» de Projecte Ingenu a La Seca Espai Brossa és tan físic que entra pels porus perquè els espectadors se n'amarin sense una paraula com el cinema mut de l'antigor

William Shakespeare, quan va escriure l'obra que es considera pràcticament el seu testament literari, «La tempesta», va desterrar el seu heroi Pròsper, el duc de Milà, i la seva filla Miranda, en una illa deserta. Diria que no els va preguntar quines tres coses s'hi emportarien i, per això, pare i filla, s'hi van trobar amb una sabata i una espardenya. El duc de Milà, que s'hi va moure com un mag —ja voldria tenir els seus poders ultraterrenals el veterà Hausson de La Seca!— va acabar desencadenant una tempesta per venjar-se de tothom i el que va aconseguir és posar-se en contacte amb l'altre món. Els viatges, ni que siguin virtuals o a l'altre món, canvien fins i tot els ducs. I Pròsper va renunciar finalment a la mala bava i al patriarcat poderós que arrossegava i va permetre que la seva filla Miranda trobés l'amor de la seva vida... [+ informació]

Mastegots a pleret i algun «gec d'hòsties», insults i impromperis a manta, llengua popular sense concessions en un ambient presumptament familiar que s'empara en la ciència-ficció en l'obra «Que rebentin els actors» al TNC

Mastegots a pleret i algun «gec d'hòsties». Insults i impromperis a manta. Llengua popular sense concessions en un ambient presumptament familiar que s'empara en la ciència-ficció. Però la ciència-ficció de «Que rebentin els actors» és només un recurs per aprofundir en l'amnèsia del passat, en el silenci de la història dels més grans envers els més joves, en l'oblit de la traïció i en la ignorància de la història com a única sortida per entendre el present i blindar el futur... [+ informació]

El cinema perd el director d'origen txec Milos Forman, el productor valencià Josep Anton Pérez Giner i el director italià Vittorio Taviani

El director d'origen txec Milos Forman ha mort aquest als 86 anys. Havia guanyat l'Oscar a la millor direcció en dues ocasions per les pel·lícules «Amadeus» i «Algú va volar sobre el niu del cucut». Milos Forman ha mort als Estats Units després d'una curta malaltia. El cineasta va néixer el 1932 a Cáslav (República Txeca), però es va traslladar als Estats Units després de la repressió comunista per l'aixecament de la Primavera de Praga del 1968 i va aconseguir la nacionalitat nord-americana a la dècada dels 70. Una altra mort relacionada amb el cinema és la del productor valencià Josep Anton Pérez Giner, considerat el pare del terror català... [+ informació]

La degradació de la pedra després de la construcció del 1929 obliga a fer per primera vegada un remodelatge profund de l'estructura exterior del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Montjuïc

Les xarxes blaves ja cobreixen en part o totalment les sis torres que identifiquen la silueta de l'edifici. També la llanterna que corona l'enorme cúpula central. Les xarxes s'han col·locat pels treballs que duu a terme Blue Barcelona, una empresa especialitzada que disposa d'escaladors que realitzen des de començaments d'any un mapping per detectar les patologies que afecten la pedra, d'estructura molt porosa, que és originària, com la de molts dels edificis de la ciutat de Barcelona, de la mateixa muntanya de Montjuïc... [+ informació]

Les bromes es paguen cares segons el que explica el dramaturg Jordi Casanovas en la seva obra «Mala broma» a la Sala Muntaner

Potser sí que a vol d'ocell sembla un Yasmina Reza, però, vinga, oblidem-ho: a ras de terra és un Jordi Casanovas en estat pur. Fem una prova: posem l'obra en cartellera sense desvelar el nom de l'autor. Obrim un concurs amb premi inclòs (una cervesa amb l'autor o autora, per exemple). El resultat seria sorprenent amb els noms estrangers contemporanis que arribarien a aparèixer. Vull dir amb això que «Mala broma» és una obra universal d'obligada traducció i d'exportació immediata. Si hi ha un dramaturg català contemporani que experimenta els revolts de tots els gèneres possibles, aquest és Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978). I si bé sempre ha acaronat la comèdia... [+ informació]

L’exposició «La llum de Catalunya. Un passeig pel talent català» promoguda per la Welcome Talent Society sobre els genis catalans i la seva aportació nacional i internacional es presenta a Brussel·les

La mostra forma part del programa de celebració de la Diada de Sant Jordi a la capital comunitària europea. La mostra, que a Barcelona es va veure als jardins del Palau Robert, reconeix els millors exponents de la creativitat, l'enginy, i l'emprenedoria catalana, a través d'un repàs històric d'una trentena de disciplines de les arts i les ciències. Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fa un viatge per tot allò que els catalans han aportat a la humanitat... [+ informació]

Malgrat la desafortunada versió cinematogràfica de «Sol solet» l'obra de Mariana de Althaus al Lliure de Gràcia ha estat un dels èxits d'aquest trimestre

Quan una obra de teatre s'adapta al cinema, no sempre l'experiència acaba en un bon resultat. A aquesta obra teatral de la dramaturga Mariana de Althaus (Lima, Perú, 1974), la versió cinematogràfica li ha fet molt de mal. Estrenada als cinemes fa pocs mesos, dirigida per Bacha Caravedo i Chinón Higashionna, ha passat sense pena ni glòria, malgrat el petit ganxo de l'actriu Adriana Ugarte, i ha estat considerada unànimament per bona part... [+ informació]

La companyia Sixto Paz converteix amb l'obra «Bull» a La Villarroel el que es podria haver presentat com un típic cas d'assetjament laboral o buylling per a adults en una agra comèdia on es posen al descobert les males arts sense escrúpols

Ser cornut (parlant de bous) i pagar el beure. Això és el que se li pot aplicar, al personatge perdedor, dels quatre que té l'obra «Bull», que es convertirà en la víctima de la presumpta i simbòlica «cursa de braus» que mantenen tres empleats d'un equip comercial en competència personal i el director de l'empresa en un temps de crisi —és a dir, parlant en clau empresarial: sempre— que obliga a reajustar despeses i fer fora algú del personal. La companyia Sixto Paz... [+ informació]

El brigadista de la guerra civil Robert Hale Merriman que va inspirar el personatge de Robert Jordan a Ernest Hemingway per escriure «Per qui toquen les campanes?» rep un homenatge pòstum a Corbera d'Ebre sense que se sàpiga on reposen el seu cos

A Corbera d'Ebre, aquest brigadista nord-americà és un dels mites que envolten la Memòria Històrica i de la guerra civil. Tot i que no se sap ben bé on reposen le seves restes, ara s'ha instal·lat una placa a l'entrada de la població. Durant un any un equip interdisciplinari format per investigadors, arqueòlegs i estudiosos locals, coordinat pel Grup de Recerca de Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona, el va estar buscant a Corbera d’Ebre, on se suposa que el van assassinar la nit del 2 d’abril de 1938. Merriman tenia només 30 anys. Un testimoni assegurava que l’havia vist mort i havia excavat la fossa. No havia vist com l’enterraven, però era molt creïble que les seves restes fossin allà. Després d'aquest homenatge a Corbera d'Ebre... [+ informació]

La pirateria digital tendeix a la baixa tot i que es detecta un augment d'usuaris que accedeixen a la descàrrega de continguts il·legals de cinema, música i literatura

La pirateria digital va baixar un 6% l’any 2017, cosa que representa la segona baixada consecutiva en dos anys, tot i que va augmentar el nombre d'usuaris que accedeixen a continguts il∙legals de sèries de televisió, llibres i pel∙lícules. Les dades les revela l'últim informe de l’Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals. L’any 2017 hi va haver 4.005 milions d’accessos digitals il∙legals a continguts per valor de 21.899 milions d’euros, fet que va provocar que la indústria cultural, del videojoc i el futbol... [+ informació]

Mor el cineasta japonès Isao Takahata als 82 anys i conegut per haver estat el creador de les populars sèries televisives «Heidi» i «Marco»

El reconegut cineasta ha mort als 82 anys a Tòquio a causa d'un càncer de pulmó que patia. L'any 1985, Isao Takahata va ser cofundador de l'estudi Ghibli juntament amb Hayao Miyazaki. El cineasta Isao Takahata va obtenir el reconeixement internacional l'any 1988 com a director de «Hotaru no Haka (La tomba de les lluernes)» i va ser nominat a l'Oscar per la pel·lícula «El conte de la princesa Kaguya» l'any 2014. Abans de passar al cinema va ser... [+ informació]

Ventura Pons expandeix la seva política de «salvar» el cinema d'autor i recupera Las Vegas de Figueres després de les sales Girona de Barcelona i les Albatros de València

La reinaguració d'aquest nou cinema coincideix amb l'estrena de la pel·lícula «Miss Dalí» que Ventura Pons va rodar precisament a l'Empordà. El cinema Las Vegas de Figueres va funcionar des del 1964 —es va inaugurar amb «La caiguda de l’imperi romà», d’Anthony Mann— fins a l’any 2000. Era un dels cinemes més moderns i més grans de la demarcació: tenia mil localitats a platea i gairebé mil més a les llotges. La inversió de Ventura Pons per recuperar-lo i transformar-lo en uns cinemes de quatre sales ha sigut molt important, i més tenint en compte... [+ informació]

Més de 600 peces de vestits de 38 museus integren a la xarxa el Museu Virtual de la Moda de Catalunya que revisita tres segles de moda

Capes de vellut i de seda i una jupa d’herald de vellut, que es van portar entre el 1626 i el 1675, són les peces més antigues documentades al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, un nou recurs per conèixer la història del vestit a Catalunya, que incorpora més de 600 vestits de 38 museus diferents. Aquestes peces vetustes corresponen al Museu Tèxtil de Terrassa i inicien un recorregut de més de tres segles, que acaba a principis del segle XXI, amb creacions que han desfilat a la passarel·la 080 Barcelona Fashion. Les vestimentes antigues conservades estan... [+ informació]

La Virreina recuperarà l'esmorzar literari de Sant Jordi després que l'Hotel Regina havia eliminat la trobada dels últims dos anys i Marc Rosich dirigirà l'espectacle «La nit del Drac» a la Plaça del Rei

L'Ajuntament de Barcelona ampliarà el suport al món del llibre al voltant de la Diada de Sant Jordi amb noves activitats, com la recuperació de l'esmorzar literari al Palau de la Virreina que substituirà el tradicional esmorzar de l’Hotel Regina que va deixar de fer-se el 2016. A més, La Virreina també servirà de «boxes» als autors per repostar i reposar al llarg del dia. La principal novetat, que coincideix amb l'efemèride de Barcelona Ciutat de Literatura de la Unesco, és que... [+ informació]

El dramaturg Joan Yago ha convertit el relat breu «El fantasma de Canterville» d'Oscar Wilde en una obra teatral que perd pel costat més literari del perfil i la psicologia dels personatges i guanya en canvi per la banda de l'acció i la comèdia

Si entre les golfes de les cases rehabilitades que tenen més de 150 anys a l'Eixample de Barcelona i a les dels habitatges que inflen la nova bombolla immobiliària postcrisi que torna a créixer als voltants del Mercat de Sant Antoni, els seus inquilins —amenaçats per la llei de lloguers que els fa fora— tinguessin un fantasma com el del castell de Canterville, als inversors i especuladors que ronden per Barcelona els foragitaria la por i, allò que no resol ni la justícia ni la política, potser ho resoldria el fantasma... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2018 amb 15.227.520 visitants que han fet 34.474.886 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 15.227.520 visitants i 34.474.886 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana... [+ informació]

Centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo

L'any 2018, amb motiu del centenari del seu naixement, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la commemoració oficial de l'Any Manuel de Pedrolo. Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) va conrear tots els gèneres literaris: poesia, teatre, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsat per l'èxit de la seva obra més coneguda, «Mecanoscrit del segon origen». És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes... [+ informació]