Bestialment descol·lapsats

TV3 —o «3Cat» o «3CatInfo» o el que diguin que diuen que es dirà— no deixa mai de sorprendre. No n'hi havia hagut prou amb el xoc del canvi d'infografia d'El Temps —afortunadament rectificat i millorat amb nota al cap de vuit dies, bravo!— que encara reservava als seguidors les nits d'un cap de setmana ple de sorpreses. Per una banda, la nova etapa del programa dels dissabtes a la nit, «Col·lapse», que, malgrat que continua sent de la mateixa productora La Manchester, ha rellevat el presentador Ricard Ustrell (115 nits) per acomboiar el retorn del veterà Jordi González a allò que ell anomena casa seva i on s'estima més tornar. Perquè quedés clar, l'entrada va ser contundent per als que els falla la memòria: «9.125 nits després, en la meva llengua i a TV3, us dic bona nit!», va dir Jordi González. Per cert, ara que hi ha hagut en els nous informatius caiguda massiva de corbates, ell —com casualment havia fet 24 hores bans la Melero —qui sap si en senyal de rebel·lia— en lluïa una de ben senyora! El nou «Col·lapse» manté l'esperit de l'anterior etapa... [+ informació]

La conferència mundial Mondiacult organitzada per la Unesco acabarà amb la Declaració de Barcelona després de reunir a la capital catalana 150 ministres de Cultura de tot el món tret dels EUA i Israel per voluntat pròpia

Barcelona ha acollit, per primera vegada, Mondiacult, la principal conferència mundial sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible, organitzada per la Unesco. Durant tres dies ha reunit a la capital catalana uns 150 ministres de Cultura de tot el món. No hi són els Estats Units —que no forma part de la Unesco per decisió del president Trump— ni tampoc Israel, que no s'hi ha inscrit. Sí que hi ha, en canvi, representació de Palestina, que la Unesco té reconeguda com a estat membre. Rússia i Ucraïna també estan inscrites. A banda de les representacions ministerials, també hi participen professionals de la cultura, artistes, acadèmics i representants de la societat civil. En total es preveuen uns 2.500 assistents... [+ informació]

La població empordanesa de Portbou rehabilitarà l'antic Ajuntament i les escoles velles per transformar-los en un espai a la memòria de Walter Benjamin

El projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya que hi invertirà 4,43 milions d'euros. L'acord preveu que el departament de Territori assumeixi les despeses de les obres i que el departament de Justícia s'encarregui de la gestió de l'equipament a través del consorci del Museu Memorial de l'Exili (MUME), amb seu a la Jonquera. El ministeri de Cultura espanyol s'ha encarregat de la redacció del projecte i també participarà de forma activa en les següents fases. La idea del memorial és difondre l'obra de Walter Benjamin i el seu llegat contra els discursos d'odi. L'objectiu d'aquest espai és oferir a la ciutadania un equipament per difondre la figura del pensador i posteriorment promoure l'estudi de les seves obres i conèixer el seu llegat. A més, també busca reforçar el vincle de Walter Benjamin... [+ informació]

Quan la primavera ressuscita

És així de seductor: la majoria, per no dir tots els espectadors, surten de l'espectacle «La mort i la primavera» de La Veronal dient en veu baixa o pensant en silenci que no han entès res. És el millor elogi que se li pot fer a un espectacle inclassificable perquè «La mort i la primavera» que l'escriptora Mercè Rodoreda va deixar com a testament és, en la seva versió literària, un devessall de llengua, de somnis, de prosa poètica i de llibertinatge absolut de la literatura que va fer que l'autora la tingués més de vint anys en reserva i que no veiés la llum en vida seva sinó tres anys després, el 1986, i encara de la mà de l'editora Núria Folch i Pi, parella i vídua de Joan Sales, editor i impulsor del reconeixement de Mercè Rodoreda. La companyia La Veronal del coreògraf —jo diria més aviat del creador multidisciplinar— Marcos Morau, nom artístic del valencià Marcos Mora Ureña (Ontinyent, Vall d'Albaida, País Valencià, 1982) ha fet una cosa semblant a Rodoreda: a partir de la impressió de la lectura... [+ informació]

El nou Victoria Museum que ha obert a Barcelona una col·leccionista ucraïnesa descobreix en una exposició com vestien les persones fa més d'un segle

Ha obert a Barcelona (al carrer Junta del Comerç, 17) el Victoria Museum, una iniciativa de la col·leccionista ucraïnesa Victoria Lysenko que amplia així el seu espai expositiu vuit anys després d'haver obert el museu mare a la ciutat de Kíiv. La primera exposició del Victoria Museum aplega un miler de peces entre vestits, calçat, accessoris, joies, ventalls i altres objectes, que abasten des de la dècada del 1830 fins al 1920. Els vestits, comprat en botigues i mercats d'antiguitats, han estat restaurats i conservats amb la tecnilogia més moderna. Malgrat que el contingut és bàsicament de fa cent anys, també hi ha alguna peça contemporània com per exemple un vestit amb dibuixos d'infants ucraïnesos que han patit la guerra. La llenceria és una de les seccions destacades del Victoria Museum... [+ informació]

Vine, Greta!

La nostàlgia, a vegades, fa fer coses com aquestes. Per exemple, disset anys després de «Vinagre», una sèrie estrenada a TV3, feta d'esquetxos i protagonitzada per Bruno Oro i Clara Segura, convertida ara en una mena de “remake” de títol gastronòmicament més elaborat: «Vinagreta». Després que, fa cinc anys, els mateixos dos intèrprets ja van recordar «Vinagre» amb una adaptació teatral al Teatre Romea, que va tenir el beneplàcit dels espectadors que s'havien fet grans anys abans amb els seus esquetxos televisius, ara han tornat a mirar de repescar aquells mateixos espectadors i, si pot ser, els més joves, amb una nova minisèrie de 8 episodis —en el moment d'aquest escrit, només disponibles els 4 primers a la plataforma 3Cat— on, gràcies a la caracterització, fa la impressió que, per als dos intèrprets, no hagin passat els anys... [+ informació]

Montjuïc deixa enrere la sequera dels últims tres anys i recupera la Font Màgica per La Mercè després d'una profunda rehabilitació del mecanisme que recull l'aigua freatica que hi puja des del Gran Teatre del Liceu

La Font Màgica de Montjuïc, projectada per Carles Buïgas amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, es posa de nou en marxa a tres anys vista de la commemoració del seu centenari. Amb unsistema pioner i singular a l'època es va aconseguir il·luminar l'aigua amb diferents gammes cromàtiques, en un moment que no existien els llums de colors. El sistema que continua vigent avui en dia consisteix en un centenar llarg de claraboies situades sota l'aigua i repartides per tota la font. Darrere, hi ha 120 prismes pentagonals amb vidres de colors que quan giren donen les diferents tonalitats a l'aigua. Un efecte que, unit a les diferents opcions de fer brollar l'aigua, permet que la Font Màgica de Montjuïc... [+ informació]

El Museu Nacional de Praga exposa per primera vegada a Europa les restes de dos homínuds de més de tres milions d'anys d'antiguitat

Els dos individus se'ls ha batejat amb el noms de Lucy i Selam. La Lucy té 3,2 milions d'anys però havia sortit poc de la seva seu que és a Etiopia. És la primera vegada que les restes arriben a Europa i la mostra, cedida pel Museu Nacional d'Etiòpia es titula «Les persones i els seus avantpassats». La Lucy, que es considera una de les troballes més emblemàtiques en l'estudi de l'evolució humana, ja va creuar fronteres una vegada per formar part d'una mostra als Estats Units entre el 2007 i el 2013, i és la segona vegada que s'exposa a l'estranger. Les restes de la Selam són les d'una nena de dos anys de vida que va viure uns 150.000 anys abans que la Lucy i tampoc no havia sortit mai de la seva terra. Quan la van descobrir el 1974, la Lucy, que feia 1,1 metres d'alçada, pesava 29 quilos i es calcula que va morir entre els onze i els tretze anys, va ser considerada l'àvia de la humanitat pels seus 3,2 milions d'anys d'antiguitat... [+ informació]

Surten a la llum documents en català de fa dos segles que van ser robats per corsaris britànics a la Mediterrània i que es van quedar a la Torre de Londres

Segons ha desvelat en exclusiva 3CatInfo, l'Arxiu Nacional de Londres ha localitzat diversa documentació en català amb cartes que mai van arribar a la seva destinació i que els corsaris britànics en cinc vaixells van robar al mercant Sant Magí que navegava de Barcelona a Lisboa i que va ser capturat a tocar del cap de Sao Vicente, al sud de Portugal. Era el 13 d'octubre del 1747. El Sant Magí transportava panses, sacs d'avellanes, brandi i molts documents. Altres documents recuperats ara van ser requisats a vaixells catalans i espanyols entre el 1652 i el 1815. Aquest lot inclou cartes personals i documents oficials entre els quals els que transportava el Sant Magí. La majoria de les cartes relaten enyorances, problemes familiars o sol·licituds de compres. La Torre de Londres ha amagat durant anys... [+ informació]

Hi ha un temps d'enrunar i un temps de construir

Quan la compayia Complicité, amb Simon McBurney, va presentar la seva versió d'«El Mestre i Margarita» al mateix Teatre Lliure de Montjuïc, el 2012, dins el Festival Grec, es van fer algunes comparacions amb la versió dramatúrgica de la novel·la «2666» de Roberto Bolaño, que havia fet Àlex Rigola. Ara que Àlex Rigola ha adaptat «El Mestre i Margarita» els papers s'han capgirat i qui sap si hi haurà també la temptació de comparar la seva versió amb la que es va veure dels de la Complicité. Advertim, però, que cada sastre fa el seu nus i que cada guerra fa sa terra. En tot cas, l'exploració d'aquesta obra clàssica de Mikhaïl Afanasievitx Bulgàkov (Kíiv, Ucraïna, 1891 - Moscou, Rússia, 1940), considerada la més rellevant de la literatura russa del segle XX, no s'acaba d'esgotar mai... [+ informació]

Mapes per pintar

Hi ha editorials de material escolar que ofereixen la possibilitat d'acolorir mapes per donar vida a espais geogràfics. Es trobaven en temps del blanc i negre, se'n troben encara ara i fins i tot n'hi ha de digitals. Ens faltaven, esclar, els mapes de la nova TV3 que, arran de l'espectacular renovació de platós, el sistema d'emissió d'última gneració, el refet web del nou 3CatInfo i l'impuls interactiu de les xarxes, ha sorprès els fidels seguidors de la secció d'El Temps, amb una infografia geogràfica trista, grisa, fosca i plena de xifres minúscules no aptes per a curts de vista amb les temperatures i els símbols que semblen més un aparador de rebaixes de supermercat que no pas una informació que entri per la vista. Les expectatives sobre el rentat de cara de TV3, la fusió de l'antic 3/24 amb Catalunya Informació —dues marques que han passat a millor vida— i la nova imatge dels Telenotícies i els espais informatius... [+ informació]

Ànec mut a la caldera de Pere Botero

S'acosta Nadal, és cert. No només pel calendari de tardor i hivern, que ja punteja, sinó també dins la trama de ficció que ha recreat l'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, 1962) fent una mirada al temps feliç de la infància quan ell, com també l'actor Jordi Boixaderas (Sabadell, 1959) —vallesans d'arrel els dos i companys de batalla i forca en aquesta obra— eren espectadors embadalits d'«Els Pastorets» de la Faràndula de Sabadell amb el miratge del popular i bonàs senyor Virgili a la vida real, que hi feia de terrible Satanàs a la ficció. «Els bons» és una comèdia amable que té l'avantatge que juga amb la referència popular de l'obra de Josep Maria Folch i Torres i el coneixement que molts espectadors en tenen gràcies a les múltiples representacions que se'n fan pels escenaris catalans quan arribi Nadal amb companyies amateurs [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És evident que sense dos actors de primera fila com Ramon Madaula (que és també l'autor) i Jordi Boixaderas, a més de la direcció de Paco Mir (aura Tricicle), la cosa no tindria l'efecte que té, que és molt aura i molt ben aplaudida en diverses ocasions de la representació quan Jordi Boixaderas es transforma escènicament en el dimoni d'«Els Pastorets» i deixa anar, forca en mà damunt del pedrot de cartó pedra, alguns dels fragments més satànics i carregats de maldat... [+ informació]

El pasdoble «Amparito Roca» commemora el seu centenari i celebra que hagi estat adoptat per la gran majoria de comparses de festes majors catalanes

El repertori musical de moltes festes és el pasdoble «Amparito Roca» del qual enguany es commemora el centenari. És una de les peces més populars de la música tradicional que s'interpreta en festes majors o altres esdeveniments de caràcter festiu. Els directors musicals remarquen que la seva popularitat es deu al fet que té la mateixa estructura que altres pasdobles, però aquest és fàcil de recordar i de cantar, i a més, és una peça que es toca molt. En algunes ciutats fins i tot s'ha convertit en una mena d'himne popular, com Montblanc, a la Conca de Barberà, o Vilanova i la Geltrú, al Garrag, o Tarragona, al Tarragonès. El pasdoble «Amparito Roca» és una composició del músic barceloní Jaume Teixidor. El va compondre l'any 1825 quan treballava com a professor a la població de Carlet, al País Valencià i sembla que inspirat en una aluma de piano que tenia i que es deia, esclar, Amparo Roca. A Carlet es van reunir un mile de músics per homenatjar el centenari de la peça... [+ informació]

Es localitzen les que es consideren les mòmies més antigués del món datades almenys 10.000 anys enrere al sudest asiàtic i preservades amb el mètode del fum

Es tracta d'un procés anterior a les momificacions del desert d'Atacama, a Xile, o les d'Egipte, que ha arribat fins a comunitats modernes d'indígenes d'Austràlia i Nova Guinea. Fa més de 10.000 anys, societats de caçadors-recol·lectors preneolítiques del sud-est asiàtic i el sud de la Xina feien servir el fum per assecar i conservar els seus morts. Molt abans de viure en assentaments fixos, els humans ja demostraven el respecte i record pels seus éssers estimats preservant-los en tombes un cop morts o conservant els seus cadàvers, almenys durant un temps, mitjançant la momificació. Un equip encapçalat per científics de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU) i de la Xina, el Japó, el Vietnam i Indonèsia, han trobat els que es consideren els cadàvers momificats més antics del món, que són l'evidència que el fumat és la forma de momificació més antiga que han fet servir els humans. Els investigadors han estudiat 54 enterraments preneolítics d'11 jaciments del sud de la Xina i dels sud-est asiàtic, el més antic dels quals data de fa 14.000 anys al Vietnam. Tenen en comú que s'han trobat en postures ajupides i a la gatzoneta i no estirats, com en els enterraments neolítics posteriors. La hipòtesi és que abans de ser enterrats, els cadàvers se sotmetien a un lent assecament amb fum sobre el foc... [+ informació]

Un quadre robat pels nazis a Amsterdam ha estat localitzat prop de 80 ays després a l'Argentina per l'atzar de les fotografies d'un anunci immobiliari

L'obra del pintor italià Giuseppe Ghislandi (1655-1743) «Retrat d'una dama», ha estat desapareguda des de l'any 1946. Ara, per atzar, s'ha localitzat penjada al menjador d'una casa d'una de les filles d'un exfuncionari nazi, a l'Argentina, gràcies a una recerca del diari neerlandès AD i a partir d'un anunci immobiliari d'aquest habitatge. El quadre formava part de la prestigiosa col·lecció del comerciant jueu Jacques Goudstikker, que va morir el 1940 quan fugia dels nazis. La seva galeria a Amsterdam, amb més de 1.100 peces, va ser liquidada a preus de saldo entre alts càrrecs del Tercer Reich, entre ells el mariscal Hermann Göring. El quadre de Giuseppe Ghislandi va acabar en mans de Friedrich Kadgien, un funcionari nazi proper a Göring i membre de la SS, que va fugir primer a Suïssa i després a l'Amèrica del Sud. Es va establir a l'Argentina i va morir el 1978 a Buenos Aires. Experts de l'Agència Neerlandesa del Patrimoni Cultural (RCE) garanteixen que no és una còpia. El cas es podria convertir en un procés legal prolongat si les actuals propietàries es neguen a lliurar-lo. Els hereus legítims han notificat formalment la reclamació després de la publicació de la notícia... [+ informació]

L'arxiu dels refugiats palestins es custodia en un soterrani d'Amman després que va ser rescatat en secret per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina amb el suport de l'exèrcit de Jordània

A l'inici de la guerra de Gaza, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina va rescatar confidencialment i amb el suport de l'exèrcit de Jordània tota la documentació que va poder i la va deixar en custòdia a Amman, Jordània. En un soterrani d'un dels edificis que té l'Agència a Amman, a la capital hi ha un miler de caixes que contenen part de l'arxiu històric dels refugiats palestins des del 1950. Des d'aleshores, l'organització abasta fins a cinc generacions i documenta naixements, matrimonis, migracions i morts. També els serveix per reconèixer els drets que els pertoquen com a refugiats. Els més antics daten de poc després de la Nakba, quan milers de palestins van ser expulsats de la seva terra, i serveixen per provar l'estatus de refugiat. Tota la documentació està digitalitzada. Tot l'arxiu està protegit amb un fort sistema de seguretat i càmeres de videovigilància. A més, tots els treballadors han signat un document de confidencialitat. De fet, la vintena de treballadors d'aquesta oficina no tenen permès ni mirar ni llegir la informació dels documents. Només la poden escanejar i, després, els responsables de l'oficina són qui els llegeixen i processen... [+ informació]

Una antiga fàbrica de ventiladors i la sala La Gleva es fusionen en el nou espai Teatres del Farró al barri de Sant Gervasi de Barcelona

Iniciativa d'Albert de la Torre, creador amb el seu fill Daniel i la seva companya Bàrbara Granados del Teatre La Gleva, al carrer del mateix nom i amb nou anys de recorregut, obren un nou espai al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a la plaça Mañé i Flaquer, La Fàbrica. Els dos espais es coneixeran a partir d'ara amb el nom Teatres del Farró. La Fàbrica era una antiga fàbrica de ventiladors que ha estat rehabilitada amb una sala o dues, segons la disposició de l’espai, i que pot arribar a un aforament de 200 espectadors. La inauguració, a partir del 16 de setembre, acull l'obra «Freshwater», que és l'única obra teatral de Virgina Woolf i que no s'havia estrenat mai aquí. Ara, amb dramatúrgia de Lluïsa Cunillé i Albert Arribas, amb les interpretacions de Míriam Alamany, Paula Blanco, Cristi Garbo, Mario Gas, Antònia Jaume, Lala, Carles Martínez, Marta Ossó, Pep Munné, i els mateixos promotors dels Teatres del Farró, Albert de la Torre i Daniel de la Torre, amb una trama que és un homenatge a les arts escèniques. Els Teatres del Farró tenen la previsió d'oferir una trentena d'espectacles al llarg de la temporada, amb una quarta part de produccions pròpies... [+ informació]

Una nova etiqueta d'eficiència energètica per a mòbils i tauletes permetrà saber a partir d'ara la durada prevista de la bateria amb l'objectiu de reduir-ne el consum

Cada vegada que s'adquireixi un nou mòbil es podrà saber, a partir d'ara, la seva eficiència energètica des de si l'aparell és totterrey o si es pot trencar fàcilment, quantes hores resistirà la bateria i quan de temps de vida pot tenir a ple rendiment. Tota la informació s'especificarà en una targeta energèrtica que els fabricants han d'adjunta amb els dispositius des d'aquest estiu. A les botigues o les plataformes ja es troba disponible aquesta informació. La novetat respon a la normativa europea aprovada fa dos anys però que no ha entrat plenament en vigor fins aquest estiu. Es tracta d'una targeta similar a la que ja es troba a les informacions dels electrodomèstics o dels habitatges, que és també d'obligació per normativa des de fa anys. L'etiqueta d'eficiciència energètica s'expressa en una escala de colors i letres on la lletra A representa el mínim consum. L'autonomia de la bateria s'hi expressa en hores i minuts... [+ informació]

La incògnita sobre la llei del dret a l'oblit digital deixa buits sobre les informacions que es consideren d'interès públic o de llibertat d'expressió i informació

El dret a l'oblit digital és un tema controvertit que genera opinions a favor i en contra, ja que es vincula al dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge, però que de vegades col·lisiona amb la llibertat d'expressió, d'informació o a la memòria. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades indica que queden exemptes del dret a supressió aquelles informacions que es considerin d'interès públic, de recerca científica o històrica o de llibertat d'expressió i informació. El dret a l'oblit digital està regulat per normatives europees cosa que facilita que si la plataforma de la qual es volen esborrar dades personals està dins la Unió Europea, sigui més senzill fer-ho... [+ informació]

Les angoixants obres de La Rambla de Barcelona deixen al descobert a l'alçada de Santa Mònica un tram de gairebé cinquanta metres de la muralla medieval del segle XIV i una torre pentagonal

Els treballs arqueològics vinculats a la reurbanització de La Rambla han posat al descobert un tram de 44,88 metres de la muralla del segle XIV, amb una amplada màxima de 2,90 metres i una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres. Els treballs van començar a mitjans de juliol amb l’obertura de la zona central del passeig i han combinat excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals per estudiar la fonamentació de la muralla i l’estratigrafia arqueològica que s’hi adossa. L’objectiu és doble: obtenir una documentació completa de les estructures i, alhora, comprendre millor com es va viure i transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval. En el sondeig exterior, a 3,5 metres de profunditat, s’han identificat estrats relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l’aigua... [+ informació]