Una artista suïssa retira totes les seves obres del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric perquè sospita que podrien haver-hi obres robades pels nazis

L'artista Miriam Cahn (Basilea, 1949) ha demanat que totes les seves obres siguin retirades del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric. Miriam Cahn, filla d'un matrimoni jueu que va fugir de la persecució nazi, ha dit que no vol continuar en aquest museu suís perquè recentment ha incorporat obres de la col·lecció privada d'Emil Georg Bührle (1890-1956), un fabricant d'armes alemany que es va enriquir venent armament durant la Segona Guerra Mundial al Tercer Reich. Quan els nazis van perdre la guerra, l'empresari, que va obtenir la nacionalitat suïssa, estava a la llista negra de les potències aliades i durant un temps no va poder vendre armes, però les seves fàbriques van quedar intactes després del conflicte i, amb la Guerra Freda, va poder continuar el seu negoci, sobretot venent armes als Estats Units i altres membres de l'OTAN. Bührle no va deixar mai de comprar... [+ informació]

El Teatre Principal de la Rambla de Barcelona encara l'any 2022 amb el projecte de convertir-se en un espai multicultural d'art i teatre immersiu de gran format

Els nous promotors del teatre i l'Ajuntament de Barcelona han acordat un pla urbanístic per remodelar integralment l'edifici, que té més d'11.000 metres quadrats de sostre, per ubicar-hi sis sales per a exposicions i obres de teatre immersives de gran format perquè es converteixi en un espai dinamitzador de la vida del barri. El nou projecte del Teatre Principal té com a objectiu ser la primera instal·lació d’aquest tipus a Europa, de manera que entrarà en els circuits artístics internacionals i donarà suport a artistes locals i internacionals que creen en aquest format. Les obres que es representaran desenvoluparan la seva acció de manera dinàmica amb el públic al centre, i no en un espai físic estàtic, i ja s'estan creant a Londres i Nova York. Tal com ja s'havia anunciat fa un parell d'anys, el grup Inversiones Hoteleras Atir, dirigit per José María Trénor (propietari de la cadena d'hotels Praktik), s'encarregarà del nou equipament i hi destinarà al voltant de 25 milions d’euros per recuperar l'edifici, que continua sent propietat del Grup Balañá... [+ informació]

El Museu Etnològic i de Cultures del Món mostra per primera vegada les seves col·leccions de pintura sobre escorça aborigen australiana

La mostra «Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat» és la nova exposició a la seu del carrer Montcada. La mostre té com a punt de partida una àmplia selecció de pintures sobre escorça d’eucaliptus de les col·leccions que es conserven al museu —una de les millors d’Europa—, fetes al voltant dels anys 1960 i 1970. El col·leccionista Albert Folch i l’escultor Eudald Serra (vinculats al Museu Etnològic i a les expedicions etnoantropològiques de la institució), juntament amb Margarita Corachán, van viatjar a Austràlia l’any 1964, país al qual van tornar, entre d’altres, l’any 1972. L’exposició permet contemplar per primera vegada, i de manera conjunta, 58 pintures sobre escorça d’eucaliptus que Folch i Serra van adquirir en aquests viatges a Austràlia... [+ informació]

La justícia belga ordena a la justícia espanyola que admeti el raper Valtonyc en un apartament a la Zarzuela i el condemna a fer mitja dotzena de raps contra la corona

La justícia belga ha parlat definitivament i ha decidit com a conclusió final que el raper Valtonyc, exiliat des de fa més de tres anys a Bèlgica, que pot tornar a l'Estat espanyol amb la condició que la justícia espanyola li busqui un apartament al Palau de la Zarzuela i, com passaria en la tradició catòlica, el condemna a escriure fer i posar música a una mitja dotzena de raps contra la corona. Els jutges belgues no especifiquen si Valtonyc [vegeu aquí més informació] es veurà obligat a fer concerts amb aquests raps o no, però en diversos mitjans s'especula que la mateixa casa reial espanyola podria convertir-se en mànager del raper per organitzar-li una gira i que fins i tot el contractés per fer un concert de benvinguda al rei emèrit... [+ informació]

L'art de Paul Klee serà el protagonista del programa d'exposicions del 2022 a la Fundació Joan Miró de Montjuïc

A més del fons d'obres de Joan Miró que també s'exposaran, una de les fites de la programació de l'any 2022 a la Fundació Joan Miró és la mostra que a la tardor portarà a les sales de Montjuïc l'art de Paul Klee, una exposició coorganitzada amb el Zentrum Paul Klee de Berna. Aquesta exposició obre una línia d'exposicions fetes en col·laboració amb altres museus monogràfics, que continuarà amb una exposició de Miró al Chillida Leku a l'estiu, una altra amb els museus Picasso el 2023 i una última d'Edvard Munch a Barcelona. L'exposició «Paul Klee i els secrets de la natura» estarà centrada en l'observació de la natura, que agermana Klee amb Joan Miró... [+ informació]

S'inverteix la primera inversió de 3 milions d'euros per preservar el Poble Vell de Corbera d'Ebre com a símbol de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre

Un dels símbols més poderosos de l’enfrontament de la Batalla de l’Ebre és el Poble Vell i els seus desoladors esquelets inhabitables, a Corbera d’Ebre. Tot es conserva tal com va quedar la tardor del 1938 quan l’aviació alemanya i l’artilleria franquista van destruir el 90% del poble. Al juliol la Legió Còndor va tirar les bombes i al setembre els artillers de l'exèrcit franquista ho van rematar deixant les parets plenes de forats de bala i clivellades per la metralla. Al llarg de les últimes dècades s’hi ha invertit molt poc, en aquest lloc de memòria. Fins ara. La Generalitat de Catalunya farà una inversió de tres milions d’euros per rehabilitar els 44.500 metres quadrats de superfície del Poble Vell. La primera fase de les obres de consolidació, que s’iniciaran, previsiblement, durant el tercer trimestre del 2022. Des dels bombardejos de la Guerra Civil, hi ha dues Corberes d’Ebre... [+ informació]

Durant el 2022 del MNAC preveu una exposició de William Turner en col·laboració amb la Tate de Londres i la mostra d'una selecció d’obres d’artistes catalans del segle XIX que pertanyen a la col·lecció del fons del museu

L'enllaç entre aquestes dues exposicions mostra la sensibilitat dels artistes envers la natura i emfasitzen els valors plàstics del gènere paisatgista, especialment els efectes atmosfèrics, posant el focus sobre la qüestió mediambiental. En el programa del 2022 figura una col·laboració entre tres institucions, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo del Prado i el Palazzo Barberini de Roma, permetrà reunir per primera vegada des del seu arrencament i dispersió les pintures que va realitzar Anibale Carracci per a la Capella Herrera de Roma. Aquesta mostra, prevista al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per a l’any 2020, es va veure posposada per la crisi sanitària i finalment... [+ informació]

L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona recupera la torre del Rellotge per obrir-la al públic mitjançant visites guiades quan acabi la rehabilitació

Una bastida cobreix la torre del Rellotge de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en una rehabilitació que durarà fins al mes de febrer. L’objectiu és recuperar aquest espai emblemàtic del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i poder obrir-lo al públic, en un futur, mitjançant visites guiades. La intervenció preveu reparar i restaurar els murs de tancament de la torre, reconstruir-ne la coberta, reforçar-ne les voltes i impermeabilitzar-les. També es netejarà i pintarà l’estructura del campanar, i se’n millorarà l’accés reparant i substituint parcialment les escales de fusta, entre altres actuacions. Després de més de dues dècades sense funcionar, el 2019 les campanes de la torre del Rellotge van recuperar el so gràcies a una profunda restauració... [+ informació]

L'Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu ajornen l'intercanvi d'orquestres a causa del rebrot de la varian òmicron i esperen reprendre el projecte la temporada 2022-2023

A causa de l'increment de casos de coronavirus amb el rebrot de l'òmicron a Europa i el context d’incertesa actual, l’Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu s’han vist obligats a posposar l’intercanvi d’orquestres que havien previst per a aquesta temporada. Els dos teatres, que han acordat un d’agermanament que es desenvoluparà en diferents activitats de futur, tindran finalment aquest primer intercanvi la temporada 2022-2023, que coincideix amb la culminació de la celebració del 175è aniversari del Liceu. Es dóna el cas que ja es va haver d'anul·lar a causa del coronavirus el concert del director Gustavo Dudamel que estava programat al Liceu el mes de novembre. Les entrades ja adquirides pels espectadors seran vàlides per a una nova data que s'anunciarà més endavant. També es busca una nova data per al concert del director Josep Pons a París amb l’Orquestra del Liceu, que inicialment estava programat per al pròxim 9 gener i que ara també es posposa a la temporada vinent... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu amplia els seus «Annals» amb informació artística, fotografies i programes de mà des de la Guerra Civil fins a l'actualitat

La base de dades es continua ampliant amb tota la documentació dels últims vuitanta anys, des de la fi de la Guerra Civil fins a la temporada actual. Els Annals són fruit de la investigació de Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès. S'hi troben diferents etapes: 1847-1861. Des de la inauguració del Liceu fins el primer incendi; 1862-1893. Des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini; 1894-1936. Després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil; 1936-1939. Durant la Guerra Civil; 1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias; 1981-1994. Des de la creació del Consorci del Liceu fins a l’incendi; 1994-1999... [+ informació]

Nova oportunitat per a la futura Biblioteca Pública de Barcelona que es preveu que es construeixi tocant a l'Estació de França

La construcció de la Biblioteca Pública de Barcelona no té res a envejar a les obres de la Sagrada Família. La peregrinació entre projectes frustrats i ubicacions canviades ha estat permanent en els últims anys. Ara enceta una nova oportunitat. La Comissió Mixta de Seguiment s'ha reunit recentment per continuar avançant en la construcció de l'espai. El Ministeri de Cultura i Esport del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han acordat que en uns mesos es presentarà el projecte a la ciutadania. La Comissió preveu que la Biblioteca Pública de Barcelona sigui un referent en serveis bibliotecaris i lectura per a la ciutadania... [+ informació]

Televisió de Catalunya reinvindica Josep Maria Benet i Jornet amb la revisió de l'obra «Berenàveu a les fosques» dirigida per Sílvia Quer amb Pablo Derqui, Bea Segura i Iria del Río de protagonistes

Lluís Maria Güell i Sílvia Quer, amb l'edició i revisió del text de Pere Riera, han adaptat al registre televisiu l'obra teatral «Berenàveu a les fosques» de Josep Maria Benet i Jornet. En una coproducció de NewCo Audiovisual i Televisió de Catalunya, el film s'estrena a TV3 [dilluns, 20 desembre, 22:05 h] després de presentar-se al Zoom Festival Internacional de Cotinguts Audiovisuals de Catalunya a Igualada i representa també un homenatge al que és considerat el pare de la dramatúrgia contemporània actual i el pioner en la creació del gènere de la telenovel·la catalana. El rodatge del film «Berenàveu a les fosques», que es va acabar el gener del 2021, es va compaginar amb les restriccions sanitàries i les mesures oportunes per combatre el coronavirus, tot i que la directora Sílvia Quer va haver de desenvolupar una part del rodatge en clau de confinament personal i mitjançant via telemàtica en haver donat positiu de coronavirus. L'adaptació de l'obra del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, mort l'abril del 2020 a causa del coronavirus tot i que ja patia la malaltia de l'Alzheimer que se li havia diagnosticat un temps abans, s'ha adequat al registre audiovisual actual amb una mirada respectuosa per l'època i la societat que Benet i Jornet va voler reflectir en aquesta obra, escrita entre el 1970 i el 1971 i en la qual, en paraules seves, «passa comptes al temps de la postguerra»... [+ informació]

L’Auditori presenta la seva programació d’hivern amb un nou projecte coral i el retorn de Ludovic Morlot com a nou titular de l’OBC a partir de la propera temporada

Una setantena de concerts amb grans noms com Evgeny Kissin, Xavier Sabata, Janine Jansen, Teodor Currentzis, Núria Rial, Valery Gergiev, Matthias Pintscher, Nicola Benedetti, Ian Bostridge i Philip Sparke integren la programació d'hivern de L'Auditori de Barcelona. Títols de referència del repertori simfònic, com «Scheherezade», «La Consagració de la primavera» o «Don Quixote», conviuran amb la nova creació de Joan Magrané, Bernat Vivancos i Kaija Saariaho i la recuperació patrimonial. El conjunt vocal «O Vos Omnes», dirigit per Xavier Pastrana, farà una residència de tres anys a L’Auditori i realitzarà un enregistrament discogràfic amb música de Manuel Oltra dins del segell de L’Auditori... [+ informació]

Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 441 milions d'euros que inclou també els drets de publicació de les cançons

El cantant Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 500 milions de dòlars (441 milions d'euros). La venda inclou també els drets de publicació de les cançons. El Boss ha batut el rècord de Bob Dylan, que fa uns mesos també va vendre el seu llegat musical a Universal per 400 milions de dòlars. La relació de Springsteen amb Sony —mitjançant Columbia Records— ve de lluny: és la discogràfica amb què ha treballat des de la publicació del primer àlbum, «Greetings from Asbury Park, N.J.» (1973), i amb la qual ha fet una trentena de discos... [+ informació]

Un cap de Jaume Plensa en fusta de melis i diverses pintures de Joan Miró marquen l'edició de la Fira Internacional d'Art Modern By Invitation que té lloc al Círculo Ecuestre de Barcelona

Joan Miró i el gravador Joan Barbarà van tenir una gran relació de treball. Una de les vegades que van col·laborar, Miró va quedar tan content de la feina que li havia fet que li va voler regalar una pintura. Podria ser una mostra com moltes en el món de l’art, si no fos perquè Joan Miró va fer l’obra damunt un tros de la caixa dels gravats, amb els claus i tot, i perquè la va signar en els dos cops que va treballar en el quadre, que porta per títol «Figura i ocell». Així que no és d’estranyar que aquesta obra sigui la peça estrella, amb un valor de 900.000 euros, de la segona edició de By Invitation, la Fira Internacional d'Art Modern que organitza el Círculo Ecuestre, un esdeveniment de caire privat per als socis de l'entitat i una vintena de galeristes participants. «Figura i ocell» es pot veure a l’espai de la galeria Mayoral i és un reflex del domini dels grans noms consagrats entre els col·leccionistes locals. La influència de Miró és forta: la galeria Marc Calzada té a la venda una altra obra seva, «Femmes, Oiseaux», per 490.000 euros; la galeria Marc Domènech té a la venda «Village», una petita obra de joventut, per 250.000 euros, i Jordi Pascual, un dibuix del 1936 per 220.000 euros... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya adquireix 204 plaques de vidre originals del fotògraf Auguste Chauvin que són un testimoni de l'èxode republicà del 1939

Les imatges, comprades a un col·leccionista, corresponen a la retirada republicana al seu pas pels punts fronterers de La Jonquera-el Pertús (Alt Empordà), el Coll d’Ares (Prats de Molló, Ripollès) i la Guingueta d’Ix (Cerdanya), així com a la vida als camps de refugiats bastits per l’Estat francès, de manera precària, a les platges d’Argelers i el Barcarès (Rosselló). El procés d'adquisició ha durat uns quatre anys. Els 204 negatius s’han rebut instal·lats en 14 capses i presenten dos formats: 10x15 i 9x13. El seu estat de conservació és immillorable i no han patit cap trencament, despreniment d’emulsió ni pèrdues d’imatge. En el camí entre la frontera i els camps, els grups descansant, les rengleres d’automòbils de tota mena, canons i blindats abandonats, les fileres de soldats arrossegant maletes, sacs i bosses, uns caminant, altres portats en cues interminables de camions. Algunes imatges retraten també l’arribada per mar de mitjans per fer front a la catàstrofe humanitària. En el moment de la caiguda del Principat a mans franquistes el gener de 1939, Auguste Chauvin (1896-1975) era aleshores un fotoperiodista amb estudi situat al número 13 del bulevard Clemenceau, l’Studio Chauvin, de la capital del Rosselló: el fet que el final de la Guerra de 1936-1939 impactés directament a la Catalunya Nord... [+ informació]

La Filmoteca commemora el seu desè aniversari al barri del Raval i prepara els cicles del 2022 dedicats a Pasolini, Resmais, Naruse i Oliveira

Durant tot el 2021 la Filmoteca, que porta 10 anys al barri del Raval, ha reunit 84.483 espectadors. Cada sessió en té una mitjana de 75, una xifra que no sempre aconsegueixen les sales comercials de la ciutat. La Filmoteca encara aquest desè aniversari al Raval amb un augment del pressupost en un 13% arribant a un total de 6,3 milions d'euros. Del 21 al 27 de febrer, la Filmoteca celebrarà la primera dècada de l'equipament amb projeccions especials que inclouran estrenes, restauracions pròpies i alienes, pel·lícules familiars i sessions dedicades al Raval. La Filmoteca de Catalunya també s'ha encarregat una obra inèdita al cineasta Albert Serra, però tan breu que només durarà dos minuts... [+ informació]

El Metropolitan de Nova York esborra el nom de la família mecenes Sackler propietària de la farmacèutica Purdue per la crisi dels opiacis

La família Sackler, propietària de la farmacèutica Purdue, s'associa a la crisi dels opiacis als Estats Units, i el seu nom fa més mal que bé al Museu Metropolitan d'Art de Nova York (Met), que fins ara lluïa el seu nom, en qualitat de mecenes. En un comunicat, els Sackler han explicat que sempre han donat suport al Metropolitan i que creuen que és el millor per al museu i per a la important missió que compleix. Recorden que la primera donació va ser fa gairebé cinquanta anys i diuen que ara és el moment de passar el relleu a altres persones. El museu va tenir menys miraments quan, fa mesos, va anunciar que suspenia la recepció d'objectes per part de membres de la família Sackler associats amb Purdue, el fabricant de l'Oxycontin, un analgèsic opioide responsable de moltes addiccions. Altres museus famosos com el Guggenheim de Nova York o la Tate Gallery de Londres també van decidir no acceptar més donacions dels Sackler. El nom d'aquesta família també ha aparegut, entre altres llocs, al Louvre de París, que el va retirar fa dos anys... [+ informació]

Troben una cuina grega del segle VI aC que es creu que podia haver donat servei a un santuari pròxim al jaciment d'Empúries per la quantitat de petxines trobades

La troballa és inèdita a Empúries i arreu del Mediterrani se'n tenen molt pocs testimonis més. La cuina grega que s'hi ha descobert pertany a la segona meitat del segle VI aC, és a dir, de l'època fundacional de la neàpolis. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet, amb una volta que no s'ha conservat, i un petit fogó, que s'alimentaven amb brases per la part inferior. A part de l'estructura, el que la fa especial també és la quantitat de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l'estança on s'ha localitzat. Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, hi havia milers de petxines d'escopinya, restes de peixos i fragments d'ossos. D'aquestes terres del jaciment d'Empúries, els arqueòlegs n'han recollit mostres que s'han enviat a laboratoris especialitzats per intentar descobrir quins plats es preparaven en aquesta cuina. La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que la cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona i que, de moment, amb els vestigis que se n'han trobat es creu que estaria dedicat a la deessa de l'agricultura Demèter. De moment, un cop descoberta, la cuina grega s'ha soterrat de nou per preservar-la... [+ informació]

La Coordinadora de Pastorets calcula que aquest any es faran més de 200 representacions a càrrec d'una cinquantena de companyies arreu de Catalunya

Teatres i sales d’assaig i grups de «Pastorets» d’arreu de Catalunya ultimen els preparatius per arrencar el 18 de desembre la temporada 2021-2022. Es calcula que una cinquantena de grups faran unes 200 representacions, el doble de la temporada passada, marcada clarament per les restriccions sanitàries. Més del 80% dels grups que conformen la Coordinadora de Pastorets de Catalunya oferiran representacions enguany, doblant xifres de l’any passat, però encara lluny de recuperar el volum de grups i representacions d’abans de la pandèmia... [+ informació]