L'aixecament del confinament comarcal pot donar un aire relatiu als espectacles que havien perdut part del públic de fora de Barcelona

«Bufar i fer... bombolles!». El Procicat i el govern català, davant la imminent arribada de la primavera i sobretot de les festes de Setmana Santa, han anunciat l'aixecament del confinament comarcal que prohibia la mobilitat entre poblacions que a vegades les separava només un rètol de carretera. Això vol dir que cases rurals, pistes d'esquí, parcs temàtics, hotels i hotelets tancats i barrats de la costa o de la muntanya que esperaven la notícia amb candeletes han començat a rebre reserves anticipades plenes de joia i alegria. El 2021 serà l'any del turisme interior. Però també serà l'any del turisme de bombolla perquè resulta que el Procicat n'ha deixat anar una de freda i una de calenta: mobilitat entre comarques, sí, però sempre que sigui amb la bombolla de convivència. És a dir, amics de cap de setmana, parelles no oficialitzades o famílies de segon o tercer grau no convivents no es podran desplaçar plegades, posem per cas, des de Malgrat de Mar a Port Aventura si no ho fan amb la seva bombolla de convivència... [+ informació]

La literatura del Pallars es veu reconeguda amb el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2021 atorgat a l'escriptora Maria Barbal

Maria Barbal (Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949) es va donar a conèixer literàriament amb la noveŀla «Pedra de tartera» (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren «Mel i metzines» (1990) i «Càmfora» (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols «Escrivia cartes al cel» (1996), «Carrer Bolívia» (1999), «Bella edat» (2003), «País íntim» (Premi Prudenci Bertrana 2005) i «Emma» (2008). Després del seu debut com a autora de narracions amb «La mort de Teresa» (1986), ha publicat els volums de relats «Ulleres de sol» (1994), «La pressa del temps» (2009) i «Cada dia penso en tu» (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la «En la pell de l’altre», sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. La seva darrera novel·la publicada, «A l’amic escocès», clou l’anomenat Cicle del Pallars. El 2021 va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la «Tàndem». L'escriptora Maria Barbal va estudiar... [+ informació]

Més de 5.500 professionals de la cultura han sol·licitat l'ajut extraordinari per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus en el sector

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Cultura de la Generalitat de Catalunya han impulsat conjuntament la tercera línia de suport a treballadors del sector que hagin vist afectada la seva activitat per la crisi del coronavirus. Més de 5.500 professionals de les arts escèniques, arts visuals i la música —artistes, tècnics o docents— han sol·licitat l’ajut de 750 euros aprovat pel Govern català per pal·liar la situació econòmica del col·lectiu arran de les restriccions. La dotació és de 4,5 milions d'euros. Es tracta de la tercera convocatòria que els dos departaments impulsen... [+ informació]

El Mobile World Congress prepara una edició sota mínims a entrants d'estiu que preveu reunir uns 50.000 assistents que seria la meitat dels que va rebre en l'última edició normalitzada

L'organització d'aquest certamen, el més important dels que se celebren a Barcelona, va ser el primer que fa un any va cancel·lar l'edició en alerta per la crisi del coronavirus que va veure venir. Ara, tot i que les restriccions no s'han aixecat del tot, es compromet a celebrar l'edició d'aquest any ni que sigui sota mínims. Tindrà lloc del 28 de juny a l'1 de juliol i es preveu que hi assisteixin entre 45.000 i 50.000 persones. La patronal de la indústria de la telefonia mòbil GSMA ha dissenyat, conjuntament amb la Generalitat, un pla contra la propagació del coronavirus, que inclou la petició d’un test negatiu a cada assistent cada 72 hores, i l’organització d’espais i punts de control de temperatura... [+ informació]

El tancament provisional entre el 2023 i el 2027 per la rehabilitació del Centre Pompidou de París farà que les 120.000 obres del seu fons d'art contemporani es mostri en altres espais com el Museu d'Orsay o el Quai Branly

El Centre Pompidou estarà tancat uns tres anys, entre finals del 2023 i principis del 2027, perquè l’edifici sigui sotmès a una rehabilitació integral. El llarg tancament de la icònica estructura dissenyada per Renzo Piano i Richard Rogers, que es va inaugurar el 1977, privarà París d’un dels seus atractius més importants per als visitants amants de l’art. De fet, amb la crisi del coronavirus, actualment tampoc s'hi pot accedir. Aquest edifici tan avantguardista i transgressor, també conegut amb el nom de Beaubourg per la seva situació en el barri de les Halles, acull el Museu Nacional d’Art Modern i ha envellit malament. Els populars tubs acolorits de la seva estructura de "mecano" pateixen... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2021 amb 22.576.078 visitants que han fet 47.695.281 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de febrer del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.576.078 visitants i 47.695.281 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.296,7 visites de pàgines (11,9 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 21 segons per visita). El grup manté la difusió... [+ informació]

El Cafè Antic de la població de Porrera al Priorat s'ha convertit en un mite gràcies a la cançó de Lluís Llach i a la protecció local que n'ha fet l'Ajuntament adquirint l'edifici que té també annex Lo Teatret

«I que antic que és el Cafè Antic!» Hi ha cafès mítics arreu del món. Només cal passejar per París, per Viena o per Florència i, amb una mica d'imaginació, també per Barcelona. El que ja no és tan habitual que hi hagi cafès mítics en un dels pobles també més coneguts del Priorat, el de Porrera, on el seu Cafè Antic ha passat a l'antologia gràcies a una de les cançons de Lluís Llach del seu àlbum «Món Porrera». Hi ha cafès mítics que sembla que no hagin d'abaixar mai la persiana. Però de tant en tant i, per sorpresa, a tots els pot arribar el dia. I fa un temps, el Cafè Antic de Porrera i l'edifici annex de Lo Teatret que ja s'havia reconvertit en un restaurant, havia entrat en perill a causa que la propietat els havia posat a la venda. Per sort, l'Ajuntament de Porrera, amb el finançament del Pla d'Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, ha estat àgil i ha actuat com ha d'actuar un ajuntament... [+ informació]

La Torre del Rellotge de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona busca finançament per a la seva restauració

La institució ha engegat una campanya de recaptació de donacions en el marc del seu programa Mecenes UB. L’objectiu és aconseguir 125.000 euros. Després de la rehabilitació de la torre, de 35 metres d’altura, la universitat vol obrir-la al públic i recuperar-la com a espai d’activitat cultural per a la comunitat educativa i la ciutadania. La previsió és que les obres de rehabilitació comencin a finals d’aquest any i acabin al llarg del 2022. L’objectiu del projecte és la consolidació de la torre, que pateix problemes de degradació de la coberta i té lesions als murs. La intervenció de la Torre del Rellotge preveu la reparació i restauració dels murs de tancament de la torre, com també la reconstrucció de la coberta amb reforç de les voltes i la seva impermeabilització... [+ informació]

L'Acadèmia del Cinema Català, la Plataforma per la Llengua i el Clúster Audiovisual de Catalunya recorden el seu decàleg de mesures perquè els partits polítics les incorporessin en els programes del 14-F amb l'objectiu que el pròxim Govern català reverteixi la situació de precarietat del sector

L'acció reivindicativa va incloure una sèrie de vídeos en què professionals catalans del cinema i la televisió com Ventura Pons, Sergi Belbel, Neus Ballús o Roger Coma reclamaven el seu dret a exercir la seva feina en llengua catalana. El decàleg de mesures va ser presentat a la Filmoteca de Catalunya i es concreta en 10 objectius amb mesures legislatives, sobre finançament públic i d'organització de la Corporació de Mitjans Audiovisuals. Per començar, es reclama augmentar el finançament de l'audiovisual a 60 euros per ciutadà a l'any per aproximar-lo als estàndards europeus de països com Dinamarca, que hi dedica 100 euros a l'any per ciutadà. També es demana donar compliment a les obligacions lingüístiques de la llei del cinema aprovada pel Parlament de Catalunya, garantint l'accés lingüístic en català a les còpies digitals i, en paral·lel, actualitzar la legislació de l'audiovisual i del cinema amb una nova llei i acordar la transposició de la directiva europea de l'audiovisual de manera que doni marge competencial a la Generalitat... [+ informació]

Un pla d'acció del govern espanyol en la línia de la dreta cavernària de sempre pretén contrarestar el fracàs de l'operació Illa amb més repressió institucional

«A la taula de diàleg, com al llit, ni ara ni mai, ni al primer crit». Van forts a la Moncloa. No els agraden les converses que diuen que tenen per formar govern Esquerra Republica i la CUP. No els agrada que a JunsxCat hi hagi, diuen ells, ultradretans. No els agrada, sobretot, que el seu candidat, l'exministre Illa vagi predicant que ha guanyat i que vol presentar candidatura a presidir la Generalitat de Catalunya, ara que empresaris, mitjans monàrquics i escolans espanyolistes ja veuen el carro pel pedregar, i que el president del Parlament de Catalunya li digui que nanai de nanai, que s'ho tregui del cap, que aquí obre el meló el que té més comensals per repartir les tallades... [+ informació]

El cercador Optimot ha incorporat recentment en les seves fonts de consulta el Diccionari de Sinònims Franquesa que conté 75.000 accepcions entre les quals hi ha també locuions i frases fetes

El cercador de l’Optimot ha incorporat, entre les seves fonts de consulta, en resposta a la petició dels usuaris, un diccionari de sinònims. Es tracta del «Diccionari de sinònims Franquesa» amb el contingut actualitzat. L’obra conté al voltant de 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. També conté antònims. Per localitzar els articles d’aquest diccionari, cal escriure el mot del qual se cerquen equivalents en el quadre de cerca i deixar seleccionada l’opció... [+ informació]

Ha calgut veure les imatges d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona en flames perquè els tuits de condemna dels principals responsables polítics s'hagin aixecat com una molla del seient

«Asfalt recremat i olor de política de socarrim». Ha calgut veure les imatges d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona en flames perquè els tuits de condemna dels principals responsables polítics s'hagin aixecat com una molla del seient. Des de fa dies, la crema de contenidors, els aparadors esmicolats, els vidres esberlats, el pillatge d'establiments, la destrucció de botigues de mig Passeig de Gràcia, els incendis als interiors de vestíbuls d'entitats bancàries o les barbacoes enceses amb els caixers automàtics no havien provocat una reacció tan immediata... [+ informació]

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha rebut un lot de més de 400 imatges històriques de part de la Fundació Endesa que documenten la construcció de les centrals hidroelèctriques de les Valls d’Àneu a la dècada dels anys cinquanta del segle XX

El lot de 443 fotografies passarà a formar part de l’arxiu de l’entitat cultural. Les fotografies il·lustren la construcció dels salts d’aigua de les centrals hidràuliques d’Espot, Esterri i la Torrassa. Amb aquesta incorporació, les imatges s’afegeixen als més de 8.500 documents gràfics de l’arxiu públic del Consell Comarcal de les Valls d’Àneu. Entre les imatges cedides, s’hi poden veure la construcció de les canonades forçades que alimenten la central hidroelèctrica d’Espot o de la presa que forma l’embassament de la Torrassa. Malgrat estar alimentades per rius diferents (riu Escrita, en el cas de la d’Espot, i riu Noguera Pallaresa, en el cas de La Torrassa), totes dues centrals hidroelèctriques comparteixen edifici, estant la de la Torrassa dins de les instal·lacions de la d’Espot, una característica que les fa singulars... [+ informació]

«Canto jo i la muntanya balla» al Teatre Biblioteca de Catalunya fa pensar en com el món rural s'ha apropiat de l'urbà a poc a poc en els últims temps i ho ha fet del tot arran dels successius confinaments i les successives restriccions de mobilita

«La natura: el ball de rams de la vida». La base literària de «Canto jo i la muntanya balla» és una polifonia de veus. Moltes veus. I els espectadors han de saber que, si no es vol que un muntatge teatral duri una tarda sencera, a la dramaturga Clàudia Cedó no li toca altre remei sinó retallar, escollir i recosir. Qui en vulgui més que practiqui el vell i oblidat hàbit de la lectura. Una feina artesanal, la de la dramaturga, a partir de la prèvia literària de l'escriptora Irene Solà (Malla, Osona, 1990), que ha de distingir entre la veu que tenen els bolets, el gos o el cabirol, de les veus humanes que potser també esdevenen, en el fons, part de la fauna i la flora convertides en humus del bosc. Quan Oriol Broggi —ànima de La Perla 29— pensa, aprofitant el parèntesi sisplau per força de la crisi de coronavirus, a fer una adaptació teatral de la novel·la més llegida dels últims anys, s'imagina tota aquesta multitud de veus i també l'atmosfera que les envolta i segur que les veu incrustades en l'escenografia natural de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya. Terra i fusta, base de la natura... [+ informació]

Tot el que s'amaga darrere la xifra «1312» i l'acrònim «ACAB» que apareix com a grafiti arran dels aldarulls posteriors a les manifestacions a favor de la llibertat d'expressió

«U, Tres, U, Dos... ¿Tots els policies són uns bastards?» Darrere la imatge de terra cremada que deixen, nit rere nit, els aldarulls posteriors a les manifestacions i concentracions pacífiques a favor de la llibertat d'expressió i contra el malestar general que assetja la societat de la generació del coronavirus, hi ha un paisatge desolador propi d'un estat de guerra: aparadors esmicolats, plaques metàl·liques o de fusta protectores, mobiliari urbà socarrimat, motocicletes recremades, asfalt amb restes de les brases, saquejos de botigues retransmesos en directe... [+ informació]

El sector del llibre ha tancat el primer any segrestat pel coronavirus amb més lectors a causa del confinament però amb una caiguda del 20% de les vendes

El sector del llibre ha tancat el primer any de pandèmia amb més lectors, però amb una caiguda de les vendes a Catalunya que voreja el 20%, sobretot per l'anul·lació del Sant Jordi presencial, segons el Gremi de Llibreters. És una xifra més alta de la que s'havia anunciat la Nit de l'Edició i que es xifrava en un 5%, La tendència no ha estat la mateixa en tot el sector del llibre, ja que es divideix en tres parts diferenciades: els llibres d'interès general (ficció, no-ficció, infantil i juvenil), tota l'exportació a l'estranger i el llibre de text. Una tendència positiva és que a les plataformes digitals, la venda de llibres en paper i electrònic ha arribat a créixer fins a un 500% en alguns casos... [+ informació]

«Lessons in Love and Violence» de George Benjamin i Martin Crimp s'estrena al Gran Teatre del Liceu una coproducció internacional amb Josep Pons a la direcció

La posada en escena de Katie Mitchell situa a l’actualitat una obra basada en fons medievals que explica la relació entre el rei Eduard II i el seu amant Piers Gaveston. L’obra, estrenada el 2018 a Londres, és una coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la Royal Opera House, el Teatro Real de Madrid, la Dutch National Opera d’Amsterdam, la Staatsoper d’Hamburg, l’Opera de Lyon i la Lyric Opera of Chicago. Josep Pons dirigeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu amb la característica que per garantir les distàncies mínimes entre els músics, arran de les mesures sanitàries per la crisi del coronavirus, el fossat s’estén a les quatre primeres files de platea. Es dóna el fet que l'obra de George Benjamin (Londres, 1960) es va introduir aquí als anys noranta, el maig del 1991, gràcies al director Josep Pons amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure... [+ informació]

L'Institut del Teatre aparta cautelarment el director Joan Ollé de la seva matèria docent de «direcció» arran de les denúncies fetes públiques de presumpte assetjament sexual

«L'Institut del Teatre aixeca el teló... i l'estora». Després de la llarga història, des de la creació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de l'any 1913, i la profitosa trajectòria artística de l'Institut del Teatre, ha sortit a la llum un reportatge d'investigació i de denúncia del diari ARA sobre presumptes abusos sexuals de cert professorat amb l'alumnat. En ple cap de setmana d'aldarulls i vandalisme de carrer al voltant de les manifestacions a favor de la llibertat d'expressió, la notícia ha remogut els fonaments de l'Institut del Teatre, una institució que depèn administrativament de la Diputació de Barcelona, actualment governada per un pacte forçat entre el partit nacionalista espanyol del PSC-PSOE i el partit JuntsxCatalunya... [+ informació]

El Paral·lel reivindica el nom de la vedet Bella Dorita coincidint amb la commemoració dels 120 anys del seu naixement

Els equipaments culturals del barri del Poble-sec de Barcelona han dedicat el mes de febrer a commemorar i recordar el nom de qui va ser una de les vedets més populars del Paral·lel coneguda amb el nom de Bella Dorita. En realitat, María Yáñez “Bella Dorita” va néixer el 23 de febrer del 1901 a Cuevas de Almanzora (Almeria), en el si d'una família acomodada. La seva vida va ser llarga i va entrar en la nòmina de les centenàries perquè va morir el 27 de juny del 2001. Aquest 2021, doncs, es troben dues efemèrides la dels 120 anys del naixement i la dels 20 anys de la seva mort. Els actes del Paral·lel recorren la vida artística i cultural amb exposicions, projeccions, xerrades i taules rodones o concerts escampats per diversos espais culturals del barri. La Bella Dorita [recordeu aquí una entrevista amb la protagonista del 1991, amb motiu del seu norantè aniversari]té el sobrenom de la Reina del Paral·lel. D'aquella època no en queda res i les restes dels teatres que la podrien recordar estan gairebé en runes com l'Arnau. Tot i així, l'esperit es manté, almenys per part dels organitzadors... [+ informació]

Els aldarulls posteriors a les manifestacions contra l'empresonament del reaper Pablo Hasél deixen un balanç de pèrdues materials a banda dels ferits ue posen en qüestió l'esperit de fons de les protestes

«Digues quina querella poses i et diré quina mena de carallot ets». En les últimes hores, han coincidit dos atemptats contra els mitjans de comunicació provinents de dos bàndols oposats. Per una part, la trencadissa de vidres de l'edifici d'El Periódico, al carrer Consell de Cent de Barcelona, un edifici, per cert que el mitjà deixarà d'aquí a tres mesos, i per una altra, la querella que el partit nacionalespanyolista de VOX ha presentat contra l'humorista Jair Domínguez i, de rebot, contra el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo i la mateixa cadena, per un comentari fet en la seva secció d'«El Matí de Catalunya Ràdio», arran de dos dels resultats electorals anecdòtics del 14F, els de les poblacions de Vilamalla, a l'Alt Empordà, i La Pobla de Mafumet, al Tarragonès, amb majoria de VOX. És un pas més en la intolerància que s'ha instal·lat en la societat actual, sobretot en la joventut actual, alterada, enfadada, preocupada i angoixada per la incertesa de futur que l'aclapara. Que amb les protestes a flor de pell per defensar la llibertat d'expressió, amb les conseqüències de destrosses materials i, les més lamentables, la de la pèrdua d'un ull —i ja en van tres— d'una jove manifestant de 19 anys, es trepitgi precisament la mateixa llibertat d'expressió és una mostra del desconcert col·lectiu que va en augment... [+ informació]