Els cinemes Verdi es passen a les plataformes i obre dos canals temàtics gratuïts com el que ofereix Samsung TV Plus

Els cinemes Verdi, amb seus al barri de Gràcia de Barcelona i també a Madrid, inauguren una iniciativa pionera entre les sales de cine. Han posat en marxa dos canals temàtics de televisió que emeten pel·lícules de manera gratuïta, 24 hores ininterrompudament i també a la carta. El primer canal és Cines Verdi TV, de cine d'autor en general, i l'altre Cine Feel Good, amb pel·lícules positives, més obertes i generalistes. Hi programarà films del seu catàleg de 33 anys d'història. De moment, se sumen a l'oferta dels televisors Samsung TV Plus, però treballen per incorporar el servei a altres marques. Amb aquesta iniciativa, es podran trobar grans directors nacionals i internacionals com Kurosawa, Chaplin, Barda, Allen, Wenders, Haneke i Loach... [+ informació]

Mònica Terribas i Jordi Basté han estrenat «Nexes», un programa d'entreteniment i voyeurisme amb testimonis qualificiats d'anònims, és a dir, que a casa seva els coneixen, però que es veu d'una hora lluny que han estat triats prèviament

«Un rusc sense abelles i poca mel». Que una televisió estreni un programa és el pa de cada dia. Que ho faci TV3 amb el tàndem dels qui han estat els dos primers comunicadors que hi ha hagut en els últims anys a la ràdio catalana ja no és tan habitual. Mònica Terribas i Jordi Basté han estrenat «Nexes», un programa d'entreteniment i voyeurisme amb testimonis qualificiats d'anònims, és a dir, que a casa seva els coneixen, però que es veu d'una hora lluny que han estat triats prèviament per arrodonir el guió. Dues hores, publicitat inclosa, d'una realització tenebrosa —amb mitjans tècnics de Mediapro amb omnipresent càmera aèria— sobre un rusc mal il·luminat, en un enregistrament en un plató extern, a Fira de Barcelona, i amb un constant moviment del centenar de voluntaris, com si juguessin a la xarranca, identificats amb cartellets enganxats al pit amb el nom de fonts, com aquelles colles d'infants que surten a passejar pel barri a l'escola bressol, i que es mouen d'hexàgon en hexàgon segons el que els proposen els presentadors... [+ informació]

Les manifestacions en suport del raper Pablo Hasél i els actes vandàlics de grups reduïts reflecteixen el malestar que es cova en la societat actual

«Les ciutats cremades». Hi ha malestar. Atur, precarietat, incertesa, refugiats, immigració, por, coronavirus... I quan hi ha malestar, qualsevol espurna serveix per encendre el foc. En les últimes hores, cremen les ciutats i es converteixen en ciutats cremades del segle XXI. L'espurna: la detenció i l'empresonament del raper Pablo Hasél. Però no només és això. També l'actitud irresponsable d'uns governants enxampats en la feblesa incapaços de donar resposta al malestar de la societat, malgrat que els arriben els crits d'emergència. Davant el clam unànime de l'abús de la llei que vulnera la llibertat d'expressió per unes lletres de cançons que toquen una monarquia plena de taques negres, el govern nacionalista espanyol del PSOE s'amaga sota la mascareta de la llei... [+ informació]

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona exhibirà mensualment un document original dels seus fons en el nou cicle «La vitrina del document del mes» que obre amb quatre dibuixos originals de l'artista Josep Bartolí

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona acull a la seva sala d’exposicions «La vitrina del document del mes», un espai on mensualment s’exposarà una peça original destacada dels seus fons. El cicle s’inicia amb quatre dibuixos originals de Josep Bartolí del seu pas pels camps de concentració després del final de la Guerra Civil. L’obertura al públic de la nova vitrina coincideix amb la visita a Barcelona de George Bartolí, nebot de l’artista, i Françoise Roux, directora del Memorial del camp de Ribesaltes, institució que prepara una exposició monogràfica dedicada a Josep Bartolí. L’objectiu del nou cicle expositiu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és donar a conèixer la riquesa i varietat de fons documentals custodiats... [+ informació]

Les activistes de FETEN irrompen durant la jornada electoral del 14F contra els discursos xenòfobs i antifeministes del partit ultradretà que s'estrena al Parlament de Catalunya

«Fars de FETEN». Les activistes de FETEN han irromput durant les eleccions del 14F al Parlament de Catalunya. Ho han fet per sorpresa quan es disposava a entrar al seu col·legi electoral el cap de llista del partit ultradretà VOX que, com ha passat durant tota la campanya, ha hagut de ser escortat. Cinc feministes activistes s'han postulat davant del cap de llista de VOX amb el típic estil de tors nu amb inscripcions en grafiti als pits que li deien que el partit que representava era un feixista. El cap de llista de VOX ha tingut opció de denunciar-ho davant de les càmeres i s'estranya que li diguin que el seu partit és masclista, xenòfob i feixista... [+ informació]

Les biblioteques denuncien que han retrocedit en el temps per oferir els serveis bàsics propis de mitjans del segle XX amb l'anul·lació de les activitats paral·leles i interactives arran de la crisi del coronavirus

El valor afegit, construït des de fa dècades, per la xarxa de biblioteques catalanes se n’ha anat en orris arran del coronavirus. Aquesta és la denúncia que fan els bibliotecaris, ja que asseguren que han retrocedit en el temps per oferir els serveis bàsics propis de mitjans del segle XX: servei de préstec, consulta de documents i espai per llegir o estudiar. Des del mes de març del 2020, les formacions, els espais de creació, els clubs de lectura i una llarga llista d’activitats que impulsen la cultura popular han quedat completament anul·lades. Els bibliotecaris consideren que tancant la seva activitat s’està trencant l’equitat cultural i formativa que proporcionaven a la societat... [+ informació]

L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) surten de gira per diverses poblacions catalanes amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Tot i les restriccions i el confinament municipal, el departament de Cultura vol potenciar iniciatives que portin la cultura arreu del país: amb aquest objectiu s'ha decidit a impulsar, juntament amb el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori de Barcelona i diversos equipaments municipals, una gira pel territori de les dues orquestres nacionals, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Segons el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya aquesta és una iniciativa molt rellevant per a la cultura en aquests moments d'especial dificultat. La gira ha previst cinc concerts a les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona, Manresa i Reus. Els pròxims amb l'OBC seran a càrrec del director Alexander Liebreich i posen l’accent en el patrimoni musical català, vinculat a les commemoracions oficials de l’Any Gerhard i l’Any Manén... [+ informació]

La iniciativa «AMOR x AMOR» commemora el «14 de febrer» per cinquè any amb la conversió de l'habitual concert multitudinari pel Dia del Duets de Musicals a Distància a benefici de l'Associació Assís o Cap Dona Sense Llar

AMOR x AMOR torna per cinquè any consecutiu, adaptant-se a les circumstàncies ocasionades per la crisi del coronavirus. En aquesta ocasió no és possible fer un concert multitudinari a cap teatre, però continua propagant l'amor per Sant Valentí, transformant l'amor romàntic dels duets que cada any integren el repertori dels concerts, en un Amor solidari. «AMOR x AMOR» converteix el 14 de febrer d'aquest 2021 en el Dia dels Duets de Musicals a Distància amb l'objectiu de recaptar fons per l'Associació Assís i la seva campanya CapDonaSenseLlar, que pretén aconseguir el finançament necessari per posar en marxa la Llar Rosario Endrinal, dissenyada per a oferir atenció a dones en situació de sense llar de la ciutat de Barcelona. «AMOR x AMOR» omple les xarxes socials compartint... [+ informació]

Bruno Oro i Clara Segura tornen després del Teatre Romea amb la seva «Cobertura» basada en la sèrie «Vinagre» però ara a l'escenari del Teatre Condal

«Del vi negre deixar en repòs, se'n fa vinagre». Han passat deu anys llargs, però la memòria audiovisual deixa empremta. La sèrie de peces breus «Vinagre», de TV3, va marcar el 2008 els dos protagonistes, Bruno Oro i Clara Segura. I això explica que, deu anys després, quan indirectament les dues caixeres de supermercat, Yeni i l'Eli —o potser els seus esperits— han fet el salt al teatre, els espectadors de la pantalla petita els hagin volgut retrobar en carn i os. El xou de «Cobertura», primer al Teatre Romea i ara al Teatre Condal, és un parèntesi en la trajectòria de Bruno Oro i Clara Segura... [+ informació]

La Junta Electoral espanyola prohibeix un acte en defensa de la Llibertat d'Expressió i a favor de Pablo Hasél convocat per l'Acadèmia Catalana de la Música

«Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom...» Doncs, això, que la Junta Electoral espanyola, que es veu que no té prou feina escodrinyant les més de 25.000 al·legacions de ciutadans que es consideren exempts de ser una mesa, ha prohibit l'acte a favor de la Llibertat d'Expressió que l'Acadèmia Catalana de la Música havia de fer a la Plaça del Rei de Barcelona en suport del raper lleidatà Pablo Hasél, a punt de ser arrestat per entrar a la presó... [+ informació]

La programació de Barcelona Districte Cultural està dedicada a les arts escèniques i l’audiovisual amb més de 40 espectacles i 250 funcions de caràcter gratuït en diversos espais de tots els districtes de la ciutat

La 9a edició del circuit ofereix un total 250 funcions fins al 29 de maig obertes a tots els públics i gratuïtes, que se sumen a les activitats complementàries, tant de presencials com en línia, que el programa presenta per apropar la realitat de la creació i els creadors a la ciutadania i les funcions adreçades a públics escolars Barcelona Districte Cultural ha assolit, des que es va crear, la xifra de 100.000 espectadors gràcies al creixement progressiu de centres implicats en el circuit i a l’increment de funcions que hi presenten. Actualment, la xarxa del programa està formada per 29 equipaments dels 10 districtes que programen activitats en 31 escenaris... [+ informació]

La Junta Electoral espanyola fa un pas més en el control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i li exigeix un informe diari amb el minutatge que destina a cada partir en els telenotícies i els informatius

«Amb el cronòmetre a la mà per un minut de diferència». A la Junta Electoral espanyola se li ha girat feina aquest 14F. Al divertimento de fer despenjar pancartes, llaços i cartells que consideren partidistes —antítesi de la democràcia— i a la lingüísticofòbia de prohibir que els mitjans públics catalans pronunciïn les expressions «presos polítics» i «exili» s'hi ha afegit ara la síndrome del cronometrador. Com si estiguessin al marge d'una pista de tartà, els censors de la Junta Electoral espanyola han exigit ara a TV3 que els faciliti cada dia i, atenció al detall, abans de les dotze del migdia —l'hora de l'Àngelus!— un informe amb el minutatge exacte que els Telenotícies i els vídeos que han destinat a cadascun del partits que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F... [+ informació]

La viuda de Jacques Levy reclama a Bob Dylan sis milions del cançoner venut a Universal pels temes del disc «Desire» que va coescriure el seu marit

La tranquil·litat li ha durat poc a Bob Dylan: la viuda d’un col·laborador seu, Jacques Levy, li reclama sis milions de dòlars en una demanda interposada davant el Tribunal Suprem de Nova York perquè considera que també li pertoca un percentatge de la venda de tot el catàleg de Dylan per gairebé 250 milions d'euros a Universal. Jacques Levy va col·laborar en l’escriptura de la majoria de les cançons del disc «Desire» (1976), un fet poc habitual en la trajectòria de Bob Dylan, entre les quals hi ha l’èxit «Hurricane» i altres cançons, com «Isis» i «Mozambique», i al llarg dels anys va rebre el 35% dels ingressos, tal com havia pactat amb Dylan. Els representants de l'autor de «Blowin' in the wind» asseguren que els hereus de Jacques Levy, que va morir el 2004, han rebut tots els diners que se’ls deu i han qualificat aquesta reclamació com un trist intent de beneficiar-se injustament de la recent venda del seu catàleg... [+ informació]

La dreta més conservadora francesa tomba al Senat la Llei de Bioètica aprovada per l'Assemblea Nacional que permetria la fecundació in vitro a les dones soles o lesbianes

«Quan una poltrona de govern depèn dels òvuls». A França ja no se'n recorden del Maig del 68 des de fa temps. Ni de l'avantguarda progressista que va marcar el camí d'Europa a partir de la segona meitat del segle XX. Les elits dretanes i conservadores del Senat francès han tombat els articles de la Llei de Bioètica que haurien de permetre per fi que les dones sense parella i les lesbianes tinguessin dret a la inseminació artificial. A can Dexeus de Barcelona ja es deuen estar fregant les mans pensant que estols de dones en aquesta situació creuaran la frontera per accedir a aquest procés de fertilització. Hi ha precedents: fa dos anys, van ser més de 2.000 les dones franceses sense parella o lesbianes que van recórrer a la insiminació artificial... [+ informació]

Es commemora el centenari de la pel·lícula «The Kid» de Charles Chaplin que es va estrenar als Estats Units i va representar el primer llargmetratge del cineasta creador del personatge de Charlot

Charles Chaplin va estrenar «The Kid» el 6 de febrer del 1921 als cinemes dels Estats Units. Va ser una fita en la jove història de la cinematografia, no només perquè es tractava del primer llargmetratge del que ja era un cèlebre cineasta britànic amb el seu rodamon Charlot, sinó perquè, sense deixar de banda l’humor ni descuidar la tensió narrativa, la pel·lícula apel·lava a l’emoció com cap altra ho havia fet fins aleshores. Malgrat la crisi de les sales de cinema, la pel·lícula ha tornat a les pantalles en una versió restaurada amb l'última tecnologia. A «The Kid», una mare menyspreada pel pare del seu fill abandona la criatura al cotxe d’una família de rics. De seguida l’atzar torna a canviar el destí del nen, que no arriba a la mansió on la mare volia que creixés. Charlot troba el petit i es veu obligat a acollir-lo. L’educa a la seva manera, amb amor i sense mitjans. Als cinc anys el noi és d’allò més llest. Aviat sorgeixen els problemes amb les autoritats... [+ informació]

La Junta Electoral espanyola torna a censurar la llibertat periodística i prohibeix als mitjans públics catalans que utilitzin les expressions «presos polítics« i «exili»

«La lletra amb sang entra». Ha tornat a passar. La Junta Electoral espanyola ha tornat a prohibir, repetim-ho, “prohibir”, als professionals dels mitjans de comunicació públics catalans (és a dir, TV3 i Catalunya Ràdio) que mentre duri la campanya del 14F s'abstinguin de pronunciar les expressions “presos polítics” i “exili”. La Junta Electoral espanyola, que per alguna cosa es diu Central que ve de centralista, atén i arrodoneix així el recurs d'homofòbia lingüística que li ha presentat la vella guàrdia nostàlgica del partit nacionalespanyolista de Ciutadans... [+ informació]

La Viquipèdia pateix una crisi de creixement no per falta de contingut sinó per falta de voluntaris que supervisin els articles que s'hi insereixen i que amb el confinament i les restriccions han anat en augment amb perill de l'autobombo

«La calçotada de la Viquipèdia». A la Viquipèdia tot plora, tot plora d'un any ençà. La colla viquipedista no troba ni un escolà. La Viquipèdia està en crisi. I no pas per falta de contingut, sinó per falta de voluntariat. Els anys no perdonen i la Viquipèdia en versió catalana ja en té més de 18 i aquells primers voluntaris que s'hi han cremat les celles ni i dia comencen a desfilar. El relleu en clau d'altruisme sempre és difícil. I al costat del fantasma de la crisi apareix el fantasma dels segrestadors del propi mitjà. Durant el confinament a causa del coronavirus, la Viquipèdia va notar un creixement inusual no només de visitants sinó també d'entrades de nous articles. Molta ciutadania lletraferida o lletraenciclopèdica que feia temps que volia deixar testimoni de la seva vida i miracles o de la vida i miracles d'algun avantpassat seu es va posar mans a la tecla. I és així com els viquipedistes es van començar a esborronar... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2021 amb 22.384.839 visitants que han fet 47.327.707 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de gener del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.384.839 visitants i 47.327.707 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.278,4 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 29 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.382 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia... [+ informació]

L'augment d'ús de la televisió a la carta no ha regulat els talls de publicitat i entorpeix el seguiment dels qui utilitzen aquest mitjà per accedir a programes, sèries o pel·lícules

«Del zàping al plàying». Des que les televisions —públiques o no tan públiques— han detectat que segons quins programes o sèries tenen un nombre considerable de visualitzacions fidels a través de la xarxa i el servei a la carta que no pas en emissió en directe, han activat, tot i que amb moderació, la inserció de publicitat [àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX]. Ara només cal que el virus publicitari a la carta no impregni de mala manera segons quins programes o sèries, cosa que ara sí que passa perquè el tall és radical i de mal gust (enmig d’una frase, la lletra d'una cançó, una conversa interessant o una escena compromesa). Generalment... [+ informació]

La jove poeta i activista Amanda Gorman que va llegir el poema «El turó que escalem» en la presa de possessió del president dels EUA Joe Biden ha fitxat per una agència de models

«El turó que escalemn». Fa uns dies, en l'acte de presa de possessió del nou president dels EUA, Joe Biden, tot el món es va embaladir amb l'aparició de la jove poeta i activista Amanda Gorman, d'envejable dicció fonètica, més que no pas amb el que deia el seu poema «El turó que escalem» (The hill we climb). Amanda Gorman, la jove poeta negra que posa veu a la gent encara oprimida del seu poble, tenia clar que aquell dia el món la mirava. I als EUA, quan el món els mira, vol dir que l'endemà, el món els crida. No han passat ni deu dies... [+ informació]