Subhasten el mecanoscrit original de la novel·la «A la carretera» que l'escriptor Jack Kerouac va escriure en un rotllo de 37 metres sense ser conscient segurament que marcava per sempre la generació beat

L'escriptor Jack Kerouac va trigar tres setmanes a escriure «A la carretera» l'abril del 1951, una obra considerada clau de la generació beat. Ho va fer d'una tirada i sobre un rotlle de 37 metres, enganxant els fulls de paper, cosa que li estalviava canviar de pàgina mentre escrivia. Aquest primer mecanoscrit de prosa espontània surt a subhasta el mes de març, a la casa Christie's. És un esborrany que els editors van trobar massa difícil de llegir i que Jack Kerouac va retocar fins que va aconseguir publicar-lo sis anys més tard. El document forma part de la col·lecció Jim Irsay i es creu que es pot adjudicar de sortida per més de 2 milions d'euros. Christie's pensa que es pot tancar entre 2,5 i 4 milions de dòlars... [+ informació]

Amb carnet de conduir per la vida

A la dramaturga nord-americana Paula Vogel li ha passat ara a la Sala Beckett el mateix que li va passar al compositor Stephen Sondheim fa trenta anys al Teatre Poliorama quan es va rendir al mig del passadís de la platea davant la versió del musical «Sweeney Todd» que havia dirigit Mario Gas amb l'aleshores anomenat i ara difunt Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1980-1998). Paula Vogel (Providence, Rhode Island, EUA, 1951) ha admès, després de l'estrena aquí de la seva obra «Com vaig aprendre a conduir», estrenada el 1997 i premi Pulitzer del 1998, que havia viscut la funció d'una obra nova. La seva emoció a l'escenari, saludant amb la companyia, ho va testimoniar. I segurament que té raó perquè la sensació és que tant la traductora Helena Tornero com la directora Marilia Samper han fet una versió que, si no se sabés, podria semblar que s'atribuís a una autora acabada de sortir del forn o, tal com toca dir-ho, una autora emergent... [+ informació]

Bruce Springsteen publica una cançó per sorpresa per denunciar la polèmica acció de l'ICE a Minneapolis i recordar las víctimes provocades per la política de terrorisme d'estat de Donald Trump

L'artista ha titulat la cançó «Streets Of Minneapolis» com a protesta a les recents accions de la policia migratòria ICE i, en conjunt, de la política migratòria trumpista. La lletra recorda les dues últimes víctimes de l'ICE, Renee Good i Alex Pretti, i parla, textualment, de l'exèrcit privat del rei Trump, en referència al cos armat, que també qualifica de grup de pinxos federals de Trump. “Defensarem aquesta terra i l'estranger entre nosaltres”, afegeix el Boss en la tornada, on també apunta: ‘Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis”. El Boss forma part dels artistes que s'han significat en contra de les polítiques de l'actual president dels Estats Units i, davant els fets esdevinguts les últimes setmanes a Minneapolis, ha decidit reaccionar a través de la música i utilitzar la xarxa per difondre una cançó protesta que va compondre el 24 de gener, dissabte, i que ha fet públic el dijous, 28 de gener... [+ informació]

La Universitat de Barcelona inicia el projecte d'un vocabulari de termes científics en llengua de signes catalana per fer més accessibles a les classes les persones sordes i promoure la igualtat en l’àmbit universitari

Un estudiant sord pot seguir les classes a la universitat amb un intèrpret de llengua de signes, però sovint es troba amb el problema que no hi ha signes específics per a molts dels termes científics que es fan servir a l’aula. En aquests casos, cal lletrejar la paraula o pactar un signe, encara que només sigui per a aquella ocasió. La Universitat de Barcelona (UB) ha engegat el projecte d'un vocabulari de termes científics en llengua de signes catalana. L’objectiu és contribuir a fer més accessibles a les classes les persones sordes i promoure la igualtat en l’àmbit universitari. Aquest vocabulari està publicat en forma de vídeos al portal de terminologia UBTERM, gestionat pels Serveis Lingüístics de la UB, que també han creat un portal web de recursos sobre l’LSC. Per dur a terme aquesta tasca, ha calgut idear un procés a partir de zero: primer se selecciona el terme en català i es fa una cerca entre els signes existents en LSC per veure si existeix l’equivalent o bé cal crear-ne un de nou, a partir dels recursos propis de la llengua de signes catalana. En paral·lel, s’analitza el concepte amb l’ajut de professorat expert en la disciplina concreta en què s’emmarca el terme... [+ informació]

Es crea el Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco per gestionar i mantenir amb més recursos el comples considerat Patrimoni Mundial de la Unesco

Era una de les demandes històriques del país i, després de moltes reunions i negociacions, s'ha fet realitat: el Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco. La nova institució estarà formada per l'Ajuntament de Tarragona, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, però també hi participaran, en un altre nivell, la Diputació de Tarragona, el ministeri de Cultura, l'arquebisbat de Tarragona i els municipis d'Altafulla, Constantí i Roda de Berà. La principal funció del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco serà dotar-lo de prou diners per garantir el manteniment de les restes romanes i la seva difusió. Fins ara, l'Ajuntament de Tarragona havia de demanar cada any a la resta d'administracions que l'ajudessin a finançar el manteniment del patrimoni de la ciutat... [+ informació]

La Sala Beckett estrena el premi Pulitzer «Com vaig aprendre a conduir» de l'autora nord-americana Paula Vogel que ha visitat Barcelona per assistir a l'estrena del muntage que dirigeix Marilia Samper

La protagonista de l'obra és una adolescent amb el sobrenom familiar de Coseta a qui el seu oncle manipula per aprofitar-se'n sexualment. L'espectacle es va estrenar el 1997 amb Mary-Louise Parker i David Morse com a protagonistes, va valdre-li el premi Pulitzer. El 2022 es va reestrenar al Manhattan Theatre Club de Nova York, dins del circuit de Broadway, on va estar nominada als premis Tony. En principi, l'autora Paula Vogel (Providence, Rhode Island, 1951) va voler protegir els membres de la seva família, però ara que ha mort la seva mare no amaga que és una història autobiogràfica. Paula Vogel confessa qe va fugir de casa seva molt jove i va dir al seu agressor que no el volia veure mai més. Però ell es va matar, explica, bevent alcohol... [+ informació]

El Palazzo del segle XV Ca´ Dario del Gran Canal de Venècia marcat per un seguit de desgràcies i malastrugances i deshabitat des de fa vint anys torna a estar en venda

El preu de sortida és d'uns 20 milions d'euros. La propietat consta de nou dormitoris, vuit banys i diversos salons plens de frescos, llums de Murano i obres d'art i una galeria amb vistes al canal més famós de la capital del Vènet. El palau Ca' Dario, una de les joies del Gran Canal de Venècia, és una construcció excepcional que va pintar Claude Monet i que ha atret l'atenció d'escriptors com Henry James, Henri de Régnier, el tenor italià Mario Del Monaco, el mànager de la banda de rock The Who o el director Woody Allen. El Palazzo Dario va ser construït el 1489. Va ser un encàrrec de Giovanni Dario, l'ambaixador venecià a la cort otomana. El volia com a regal de noces de la seva filla Marietta, que va contraure matrimoni amb un ric comerciant d'espècies. Pocs anys més tard començava la fúnebre llegenda que acompanya l'edifici: Marietta Dario es va suïcidar arran de la fallida econòmica i de l'assassinat del seu espòs, que va morir apunyalat... [+ informació]

Un estudi revela que caçadors recol·lectors del centre de la península Ibèrica van mantenir contactes a molt llarga distància i van connectar amplis territoris de l'Europa occidental

Investigadors de diverses institucions europees, liderats per científics de la Universitat de Barcelona i la Universitat d’Alcalá, han demostrat que els caçadors recol·lectors que van habitar l’interior de la península Ibèrica durant l’últim màxim glacial (fa al voltant de 26.000 i 19.000 anys) van formar part de xarxes socials de gran escala, capaces de connectar amplis territoris d’Europa occidental. L’estudi, publicat a la revista Science Advances, documenta a més contactes a molt llarga distància, de fins a 600 o 700 quilòmetres, entre el centre de la península Ibèrica i el sud-oest de França. Els resultats mostren que alguns dels objectes es van fabricar amb sílex procedent d’afloraments geològics del sud-oest francès, la qual cosa constitueix la distància més gran que s’ha confirmat en el paleolític europeu entre l’origen d’una matèria primera lítica i el lloc on es va abandonar. Les societats de caçadors recol·lectors s’organitzaven tradicionalment en xarxes socials complexes que permetien intercanviar informació, béns i persones, de manera que es generava un mecanisme adaptatiu que assegurava la supervivència dels grups... [+ informació]

Jesús de Natzaret amb llicència de taxista

Tenint en compte la crisi contemporània per la qual passa la catequesi tradicional, potser convé situar abans els futurs espectadors d'aquest nou espectacle de títol bíblic, «Maria Magdalena», i que s'inscriu en la línia internacional del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les, de bracet amb Carme Portaceli, directora i autora de la dramatúrgia amb la directora i coreògrafa Inés Boza, i el director Michael De Cock, autor del text. La directora Carme Portaceli ja ha gratat en anteriors ocasions en mites femenins, ja sigui literaris, històrics o universals: Jane Eyre, Víctor Català, Anna Karènina, Mrs. Dalloway, Madame Bovary, aquestes dues últimes, a quatre mans amb Michael De Cock, com passa ara amb Maria Magdalena o també coneguda com Maria de Magdala, pel seu presumpte indret d'origen... [+ informació]

Un equip internacional d'investigadors revela que la primera pintura rupestre es va dibuixar fa 67.800 anys a l'illa Cèlebes d'Indonèsia

L'illa Cèlebes d'Indonèsia és l'onzena illa més gran del món. Ara té el privilegi de ser considerada, segons l'equip d'investigadors que ho ha establert, de ser l'indret on es van dibuixar les primeres pintures rupestres. Els primers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que abastava en el Plistocè el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta nord que travessava el que avui és l'illa Cèlebes. La troballa l'ha fet un equip internacional d'investigadors que fa anys que estudia la zona, en el qual hi ha científics de les universitats australianes de Griffith i Southern Cross, i de l'agència nacional de recerca i innovació d'Indonèsia. S'han estudiat les coves de tot el sud-est de l'illa i ha registrat 44 jaciments, inclosos 14 llocs fins ara desconeguts... [+ informació]

Els punts sobre les es

Amb la llengua es pot fer el que es vulgui. I els grafistes, amb la imatge, també. Una mostra dels equilibris lingüístics que es fan per aquests mons de Déu és el nou logo del Projecte Gènesis, el projecte liderat pel grup Focus que commemora els 40 anys de la seva fundació i que ha consolidat el que ja havia anunciat: la creació, contrucció i posada en marxa, d'aquí a dos anys, de cap i de nou, d'un teatre per a uns 500 espectadors i una Escola Superior d'Arts Escèniques tant d'interpretació com tècniques. Amb una inversió inicial d'11 milions d'euros, el projecte s'afegeix al que, entre amics de Focus, s'ha anomenat sovint com l'«imperi teatral», amb una base sòlida acumulada de 18 empreses, 400 nòmines, 400 produccions teatrals i 15 milions d'espectadors, a més de 60.000 serveis tècnics externs, 3 sèries prèmium i 30 produccions audiovisuals... [+ informació]

Comença a caminar el nou teatre Gènesis Teatral i l'Escola d'Arts Escèniques que promou Focus a la seva seu del carrer Àvila de Barcelona coincidint amb el 40è aniversari de la fundació del grup

Tot i que ja era un projecte avançat, fins ara no s'ha donat el tret de sortida al que d'aquí a dos anys, aproximadament, serà el nou teatre del Poblenou —sota el Museu del Disseny— promogut i gestionat pel grup Focus que arrenca el 40è aniversari de la seva fundació i que, entre altres inciatives, ha consolidat també l'anunci de la creació d'una Escola Superior d'Arts Escèniques, tant creatives com tècniques. El Projecte Genesis —amb un estrany punt volant damunt la primera e segons el grafisme fet públic— agafa aquest nom partint del nom que tenia el primer grup de teatre independent que els pioners de Focus van crear fa quaranta anys (Génesis Teatral). És evident que «Génesis» amb accent tancat a la primera e, respon a la terminologia en castellà ja que en català hauria de ser «Gènesi», amb accent obert —considerant que si és un projecte es parla en singular— i que l'aparició gràfica del punt volat obeeix simplement a un nyap lingüístic que no representa ni el terme ortogràficament correcte en castellà ni morfològicament correcte en català... [+ informació]

El Festival de Novel·la Negra de Barcelona desplegarà durant set dies una programació diversa en onze espais de la ciutat com la Sala Paral·lel 62, La Paloma, el Saló de Cent o el Cinema Mooby Bosque

L’eix temàtic que articula la programació del BCNegra 2026, que se celebra del 2 al 8 de febrer, és el concepte literari de la “Malavida”. El terme remet a un abordatge de la literatura com experiència vital intensa i indisciplinada, amb relats de vides viscudes al límit, personatges ferits i marcats per la vida, la disbauxa i la pulsió de viure en escenaris propis del gènere negre. Uns 126 professionals del sector, entre els quals algunes de les veus més destacades de la narrativa criminal contemporània, participen en el BCNegra 2026, que ofereix una programació amb una cinquantena d’activitats —42 propostes dins la programació oficial i 8 activitats paral·leles—, entre les quals hi ha taules rodones, converses, projeccions cinematogràfiques, concerts, tallers, clubs de lectura, itineraris, exposicions o experiències immersives... [+ informació] 

La mansió on van morir fa un any l'actor Gene Hackman i la seva dona, la pianista Betsy Arakawa, en una urbanització exclusiva de Santa Fe a Nou Mèxic es posa a la venda per 5.5 milions d'euros

L'actor Gene Hackman i la seva dona, la pianista Betsy Arakawa, van ser trobats morts el febrer de l'any passat a casa seva a Santa Fe, a Nou Mèxic (EUA). Després de moltes especulacions, l'autòpsia va revelar que van ser morts naturals, amb una setmana de diferència. Ella, de 65 anys, per una infecció per hantavirus i ell, de 95 anys i amb Alzheimer, per un problema cardíac. Ha passat gairebé un any i la finca, una part clau de l'herència, surt ara a la venda per 6,25 milions de dòlars, uns cinc milions i mig d'euros. Es tracta d'un ranxo a la urbanització privada Santa Fe Summit. Té 1.200 metres quadrats construïts, en una finca de més de 21 hectàrees. La casa, amb pedra natural i grans finestrals, té 6 dormitoris i 10 banys, i es presenta com una oportunitat única de posseir una peça arquitectònica històrica a l'anunci de Sotheby's International Realty, la firma encarregada de la venda, que reconeix obertament qui van ser els propietaris anteriors... [+ informació]

Més bèstia que fantàstic

Quan la plataforma 3Cat, en coproducció amb El Terrat - The Mediapro Studio, va anunciar «Departament Amades», una minisèrie de sis episodis sobre els personatges del folklore i les tradicions catalanes i, a més a més, quan tot feia pensar que partia del completíssim «Costumari català» de l'etnòleg i folklorista Joan Amades, un va imaginar de seguida que es tractava de treure la pols a una sèrie de figures del bestiari fantàstic català, com ja havien fet també posteriorment a Joan Amades, el crític Xavier Fàbregas amb «El llibre de les bèsties. Zoologia fantàstica catalana», amb fotografies de Jordi Gumí, publicat el 1983 pel Grup 62 i reeditat en diferents suports, o l'escriptor Joan de Déu Prats, amb la seva sèrie «El gran llibre de les criatures fantàstiques» o «El gran llibre de les bruixes» o amb el que, recuperant anteriors reculls seus, acaba de publicar ara a l'Editorial Comanegra, amb el títol «Guia de les criatures fantàstiques catalanes» i amb noves il·lustracions de Maria Padilla... [+ informació]

La metamorfosi de la pell

El 2013, Hèctor Claramunt i Joel Joan, amb la seva productora Arriska i amb Focus, van fer una triple jugada teatral: aprofitar el ressò d'una novel·la escandalosa al segle XIX adaptada al teatre el segle XXI i, d'aquí, rebotada al cinema. Un recorregut que començava amb l'escriptor original, Leopold von Sacher-Masoch (Lemberg, 1836 - Lindheim, Frankfurt, 1895) i que continuava amb l'adaptador teatral nord-americà David Ives (Chicago, Illinois, EUA, 1950) i també l'adaptador cinematogràfic de la versió de Roman Polanski (París, 1933)... [+ informació]

La futura Casa de les Lletres que ha de rehabilitar l'antic Palau Requesens de Barcelona i acollir les entitats del sector es retarda almenys un any més fins al 2028

S'havia anunciat per al 2027, però el més calent és a l'aigüera. Ara, els representants de totes les institucions i associacions que s'hi han de traslladar (Institució de les Lletres Catalanes, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Centre Català del PEN, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Associació Col·legial d'Escriptors, Espais Escrits i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) s'hi han fet la segona fotografia col·lectiva per reanunciar que, si tot va bé, el projecte serà una realitat el 2028, sense data més concreta. El Palau Requesens de Barcelona, a tocar de la Plaça de Sant Jaume, és un edifici d'origen medieval declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. L'objectiu, doncs, és adaptar-lo als nous usos sense alterar-ne el valor patrimonial. El projecte ha estat atorgat als estudis Brullet de Luna i Taller d'Arquitectura Les Golfes... [+ informació]

L’escriptor britànic Mick Herron és el distingit amb el 21è Premi Pepe Carvalho que s'atorga dins el Festival BCNegra que té lloc a Barcelona

El novel·lista britànic Mick Herron és el guanyador de la 21a edició del Premi Pepe Carvalho que s'atorga dins el Festival BcNegra que aquest 2026 té lloc com sempre a Barcelona del 2 al 8 de febrer. El premi es lliurarà a les 18.00 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El jurat del guardó —format per Daniel Vázquez Sallés, Dani Nel·lo, Àlex Martín, Olga Merino, Marta Marne i Carlos Zanón— ha subratllat que el premi reconeix la trajectòria literària de l’autor i la seva aportació imprescindible a la renovació de la novel·la negra, el thriller i l’espionatge contemporani. Segons el jurat, Mick Herron (Newcastle upon Tyne, Regne Unit, 1963) ha construït al llarg dels anys de professió una obra lúcida, sòlida i coherent, marcada per la precisió narrativa, l’arquitectura literària complexa i un humor irònic corrosiu, que dissecciona les estructures de poder actuals i les misèries del món de l’espionatge. Una mirada que s’allunya del glamur clàssic del gènere per oferir una aproximació més desencantada, crítica i profundament humana. L’escriptor és especialment reconegut per ser el creador de la sèrie literària «Caballos lentos», protagonitzada pel veterà agent de l'MI5 Jackson Lamb... [+ informació]

Apple ha triat la intel·ligència artificial de Google per posar al dia l'assistent Siri que a finals d'aquest any tindrà una versió renovada

L'acord l'han anunciat els dos caps tecnològics i suposa un vot de confiança important per a Gemini, la IA de Google, que ja es feia servir per impulsar gran part de la Galaxy AI de Samsung. Amb la nova aliança, la tecnologia de Google desbloqueja un gran mercat de més de dos mil milions de dispositius actius. Segons els responsables d'Apple, aquests models impulsaran les futures funcions d'Apple Intelligence, incloent-hi una versió més personalitzada de Siri que arribarà enguany. Segons la companyia fundada per Steve Jobs, el sistema Apple Intelligence continuarà funcionant en els dispositius Apple i en Private Cloud Compute. Des del 2024, els usuaris d'Apple poden configurar els seus dispositius per permetre que Apple Intelligence s'integri amb ChatGPT d'OpenAI, una aliança que ara podria perillar. La decisió d'Apple reforça la posició de Google en la carrera contra OpenAI, després d'haver redoblat els esforços per contrarestar el lideratge inicial de la companyia de ChatGPT. Fins ara, Apple havia quedat enrere en la cursa de la intel·ligència artificial, amb Siri encara pendent d'actualització i una acollida discreta de les primeres eines generatives que ha llançat al mercat. La notícia de la nova aliança ha impulsat les accions de tots dos gegants tecnològics, amb Alphabet (matriu de Google) superant una capitalització de mercat de 4 bilions de dòlars (3,4 bilions d'euros)... [+ informació]

Els teatres de Barcelona tanquen el 2025 amb 3.120.964 espectadors, una recaptació de 98.085.027 € i un 64.21% de mitjana d'ocupació on les sales de proximitat han augmentat en prop de 100.000 espectadors i el teatre en català representa només el 48,66% de la cartellera

Els teatres de Barcelona han tancat el 2025, per segon any consecutiu, superant els 3 milions d’espectadors, consolidant els nivells d’assistència més alts del sector i confirmant la fidelitat del públic teatral a la ciutat. En termes globals, el 2025 ha registrat 3.120.964 espectadors. L’ocupació mitjana s’ha situat en el 64,21%, lleugerament per sobre del 64,07% de l’any anterior, mentre que la recaptació total ha assolit els 98.085.027,21 €, gairebé un 6% més que el 2024. En l’àmbit de les sales de proximitat, de menys de 200 localitats, han passat de 320.209 espectadors el 2024 a 398.428 el 2025, amb un increment del 24,4%. L’evolució dels espectacles en llengua catalana, segons ADETCA, fa que el nombre d’espectadors hagi arribat als 1.518.636, un 10% més que el 2024, mentre que el percentatge d’assistència a aquestes funcions que era del 44,09% ha passat al 48,66%... [+ informació]

Les figures de «Mori el Merma» de Joan Miró i La Claca del 1978 o les màscares del muntatge «Operació Ubú» d'Albert Boadella del Teatre Lliure del 1981 es poden veure dins de l'exposició «Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts» del Museu Picasso

Entre provocació, humor i lucidesa, Alfred Jarry (Laval, 1873 - París, 1907) inventa, amb «Ubu roi», una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el rei d'enlloc, anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant, amic dels pintors nabís, Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a «Somni i mentida de Franco» (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva ciència de les solucions imaginàries en un laboratori de llibertat. Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat. Ubú, un mirall grotesc de l'home i dels seus abusos, encara riu a les entranyes de l'art contemporani... [+ informació]

Entre la màgia teatral i el miracle celestial

L'autora i directora francesa Caroline Guiela Nguyen (Poissy, Yvelines, Illa de França, 1981) ja va ser al mateix Teatre Lliure el 2019 amb l'obra «Saigon» on parlava dels exiliats vietnamites, cosa que no ha d'estranyar perquè ella mateixa té l'origen en la seva mare vietnamita immigrada a França. I és també a partir d'aquesta experiència vital viscuda per la pròpia autora que ara ha portat al teatre l'obra «Valentina», una adaptació que primer havia vist la llum com a conte en suport llibre, titulat «Valentina ou la vérité» i publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers. L'autora i directora del Teatre Nacional d'Estrasburg torna a aprofundir, ara amb subtilesa, ironia i realisme, en clau de relat, en les dificultats de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan es troben amb el repte de la llengua amfitriona que no coneixen i es veuen obligades a resoldre situacions tan delicades com el diagnòstic d'una malaltia greu coronària... [+ informació] 

La polèmica finca Muñoz Ramonet que va arrossegar anys de conflicte per l'herència a l'Ajuntament de Barcelona acollirà l'Acadèmia del Cinema Català un cop s'hagi rehabilitat

La Torre Avenir, situada al carrer Avenir 26-28, al districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona i integrada dins el conjunt patrimonial de la polèmica finca Muñoz Ramonet, acollirà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català. Aquesta actuació s’emmarca en el context de la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a l’impuls, el desenvolupament i la projecció del cinema català, institucions que assumiran la rehabilitació de l'edifici previst amb un cost de 2,8 milions d'euros. L’Acadèmia del Cinema Català aplega actualment més de 650 professionals de totes les especialitats del sector. La nova seu ubicada a la planta superior de la Torre Avenir, amb 131 metres quadrats de superfície, permetrà a l’Acadèmia reforçar el seu rol com a motor de la indústria cinematogràfica. Les obres de rehabilitació... [+ informació]

Més val riure que plorar

Avui potser no ploraran, com diu el títol, però la sensació que t'emportes després de veure aquesta comèdia de Nelson Valente (Buenos Aires, Argentina, 1971) amb la conxorxa de la veterana companyia T de Teatre —35 anys a les espatlles!—, és que t'han ofert un pastís de riures i cleques farcit d'ingredients diversos que voldries que es gratinessin, un a un, una mica més al forn amb ventilació inclosa. El nucli són tres germanes —que ningú no es confongui perquè no es tracta d'un Txékhov tot i que no se sap mai les influències que arrossega cada autor—, els dos cunyats, a més, i una amiga que la germana petita ha fet —ingressada un temps en un centre de rehabilitació psiquiàtrica per intent de suïcidi—, i que acaba, l'amiga, convertint-se en la protagonista accidental o, si es vol, en el pistó que encén la metxa, que cala el foc i que no té cap intenció d'apagar-lo... [+ informació]

Relliscar, més que patinar, sobre el trencadís de Gaudí

¿Calia que la Reial Federació Espanyola de Patinatge en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i el Consell Superior espanyol d’Esports fes un acte per celebrar el centenari d'Antoni Gaudí? ¿Calia que es fes un espectacle més aviat avorridot —admetent sempre la bona feina dels patinadors— en un intent de barrejar coreografia amb vestuari i la iconografia pròpia de l'arquitecte? ¿Calia que la Televisió Catalana programés la reemissió de l'espectacle al voltant de la festa de Reis, tant al canal Esport3 com a TV3 per omplir la graella? ¿Calia que l'embemàtic himne d'«El cant dels ocells» es cantés tan i tan desafinadament? ¿Calia que el guió fes parlar mitjançant la Intel·ligència Artificial en espanyol l'arquitecte Gaudí i li encolomés un presumpte viatge inspirador de l'art mudèjar a Andalusia del qual no hi ha cap constància? ¿Calia que s'hi inclogués una coreografia amb ball flamenc i olé?... [+ informació]

El dramaturg Josep Julien revisa l'obra «Bonobo» estrenada fa tres anys al Teatre Nacional de Cataluna i retitulada com a «Bonobo 2.0» i amb una nova posada en escena amb el mateix intèrpret Moha Amazian la reestrena a la Sala Fènix de Barcelona

«Bonobo» és una “road movie” com ho és la novel·la mare de totes les “road movies” escrita per Jack Kerouac a mitjan segle passat i coneguda com a «On the road». El protagonista de l'obra «Bonobo», de l'actor i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), no és un “beat” del segle passat, però sí que és un “beat” d'aquest segle. A «Bonobo» no hi ni sexe, ni drogues ni “rock and roll”, però sí que hi ha un monòleg introspectiu com a la novel·la «On the road» i una altra mena de droga tan o més perillosa que la droga dura: la febre del terrorisme. Josep Julien, que amb aquesta obra va guanyar el premi de text Jardiel Poncela de l'SGAE i el premi Quim Masó a projectes escènics, parteix dels tràgics fets de l'agost del 2017, després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i el Port de Cambrils, quan un dels joves ripollencs, Younes Abouyaqoub, de 22 anys, conductor de la furgoneta que va deixar l'estesa de víctimes a la Rambla abans de frenar a tocar del mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró, va fugir per les porxades del Mercat de la Boqueria i, quatre dies després d'haver deixat un altre mort a la Diagonal en el robatori d'un cotxe, va ser abatut per la policia catalana en unes vinyes del terme de Subirats, a l'Alt Penedès... [+ informació]

El centenari de la mort d'Antoni Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l'arquitecte a través dels seus edificis més emblemàtics

L’any Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l’arquitecte a través dels seus edificis, molts dels quals en indrets de Catalunya, sobretot, a Barcelona: la cripta de la Colònia Güell, la casa Batlló, la casa Vicens, el Palau Güell, el Park Güell, la casa Calvet, el col·legi teresià, els pavellons de la finca Güell, la torre Bellesguard, el portal de la finca Miralles, la nau Gaudí, la casa Milà o La Pedrera, el temple de la Sagrada Família o el primer misteri de glòria del rosari monumental de Montserrat. També hi ha quatre edificis fora de Catalunya com el Capricho de Comillas (Cantàbria); el palau episcopal d’Astorga, la casa Botines (Lleó), i la seva intervenció a la seu de Palma (Illes). Un dels eixos centrals del centenari de Gaudí tindrà lloc al voltant d'una exposició al Museu d’Història de Catalunya (MHC) i del Gaudí International Congress 2026. A més, de febrer a desembre... [+ informació]

Amb 44 milions de balises al cap

Quan tothom es pensava que la notícia estrella del nou 2026 seria la incorporació, l'1 de gener, dels 32 milions de balises lluminoses que la Direcció General de Trànsit espanyola ha decretat per a tots els vehicles que circulen per la pell de brau —una inversió popular que puja a més de mil milions d'euros amb IVA inclòs-, va i el gran showman mundial amb nom d'ànec —àlies Donald— ha trasbalsat les minivacances de Nadal dels mitjans de comunicació i els ha obligat a fer, com a TV3, una mena de segona marató de 24 hores seguides, però no parlant de salut sinó parlant del segrest del president veneçolà i la seva dona per les hosts nord-americanes en una matinada d'aquelles que es mereixen recordar el verset del poema de Lluís Serrahima i que deia, recordeu: “De matinada han trucat. Són al replà de l'escalà. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. ¿Què volen aquesta gent, que truca de matinada?”... [+ informació]

El melic no hi és només per mirar-te'l

El fil ja no és tan invisible des que aquest musical per a tots els públics, basat en l'àlbum de l'escriptora, periodista i comunicadora especialitzada en criança, Míriam Tirado (Manresa, Bages, 1976), il·lustrat per Marta Moreno, és present a la cartellera des de fa dos anys, després d'una arrencada al mateix Teatre Goya amb més de 30.000 espectadors i una temporada fora de Catalunya al Teatro Alcázar de Madrid. L'àlbum il·lustrat de Míriam Tirado és un dels multivendes catalans que van fent el seu camí sense gaire soroll, però amb una incidència que era impensable anys enrere [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A l'edició en diferents suports (paper, ebook o audiollibre...) li faltava una versió teatral i el registre del musical és el millor que li podia passar i encara més quan es va posar a l'abast creatiu de Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, que tenen la mà trencada en espectacles sense límits fronterers, amb el suport productor de Viu el Teatre... [+ informació]

L'Any Gaudí, l'Any Pau Casals, el 45è aniversari de La Vella Dixieland i el record de Santiago Rusiñol entre les propostes de 15 espectacles en gira de la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya durant el 2026

La Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC) prepara una programació conjunta de teare, dansa i música per al 2026 amb 148 actuacions arreu del país, entre les que destaquen 35 funcions del musical sobre Gaudí «L’arquitecte priibit», 19 representacions de «Passejant amb Santiago Rusiñol» amb l'actor Àlex Casanovas i 14 concerts de La Vella Dixieland amb «La vella als ateneus», dins dels 45 anys de l'orquestra. El programa representa la participació de 40 escenaris de 36 ateneus amb 13.500 butaques. S'hi presentaran també 12 concerts de Miquel Barceló Quartet, 10 interpretacions d'«Homenatge a Pau Casals», d'Steva Trushka, 9 representacions del còmic Txabi Franquesa amb el monòleg «Parlant amb Franquesa», 8 funcions de la comèdia «Els plans«, de Yago Alonso i 8 representacions de «Celtic», de Fletcher Anderson, amb la Delorgan Dance Company i City of Barcelona Pipe Band... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2025 amb 31.755.448 visitants que han fet 68.902.985 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.893 edicions) de 31.755.448 visitants i 68.902.985 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.302,9 visites de pàgines (11,34 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 27 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.073 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

Sopa de galets amb lluentons

La companyia Cor de Teatre ha estat l'estrella de la programació teatral del Festival de Nadal de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Malgrat la pluja d'alguns dels vespres, el seu espectacle musical, «Nadal, un viatge inesperat», ha congregat cada dia milers d'espectadors, alguns conscients que no es podien perdre una altra de les produccions d'aquesta companyia de Banyoles que s'ha fet, en vint-i-cinc anys, un nom internacional. És imprescindible recordar el seu espectacle «Operetta» o l'espectacle més recent, «Nauta». Cor de Teatre, fidel al seu nom, no es limita a fer un concert polifònic sinó que el revesteix de teatre amb tots els ets i uts. I sovint la trama teatral acaba dominant tot l'espectacle, però sempre amb les veus a cappella de la companyia i trobant per a cada peça escollida una història que a vegades té caràcter d'esquetx i que a vegades s'acosta al conte... [+ informació]

Entre «El foraster» i «Bona gent»

L'actor Quim Masferrer, conegut sobretot pel programa «El foraster» de TV3, ha estat l'encarregat de portar a les pantalles (en les seves múltiples modalitats digitals) el programa especial del 2025 «El monòleg de l'any: Edició de Lux», un espai que s'havia fet habitual els últims anys amb la intervenció i la ironia del presentador i humorista Andreu Buenafuente. Però, per una banda, el nou contracte de Buenafuente amb TVE amb el programa «Futuro imperfecto» —molt similar en contingut i equip al «Vosaltres mateixos» que havia estrenat a TV3— i, per una altra banda, la seva baixa temporal per motius de salut i d'estrès professional —cosa que l'ha obligat, a ell i la seva parella, l'actriu Sílvia Abril, a renunciar al minut de glòria amb les campanades de TVE des de la Puerta del Sol, substituïts a última hora pel també humorista i presentador català Marc Giró i la cantant mallorquina Chenoa—, ha propiciat que fos Quim Masferrer qui entomés el risc de fer... [+ informació]

El castell de Miravet trasllada el visitant al segle XIV gràcies a la realitat virtual perquè puguin veure com vivien els monjos templers de l'època

El celler del castell, situat al pati d'armes, és l'epicentre de la nova oportunitat per conèixer millor el passat d'aquest monument de Miravet, mirador de l'Ebre. El visitant, a través d'unes ulleres de realitat virtual, pot viure virtualment tal com ho feien els monjos templers en ple segle XIV. La tecnologia millora la recerca científica des que es poden reconstruir espais que s'han perdut, tal com destaquen els responsables de la iniciativa. A més d'això, el castell de Miravet també estrena una nova senyalització i uns nous recursos que connecten el passat amb el present, amb els trets d'identitat més singulars i la quotidianitat dels pobles que formaven part del territori i que avui són les Terres de l'Ebre. S'hi poden veure les converses en un bar, o una festa major o què menjaven els templers i fins i tot com es preparaven alguns dels plats de l'època medieval, en una mena de mosaic de la memòria popular. La realitat virtual s'aplicarà també ben aviat a altres monuments com el monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), el castell de Cardona (Bages), el teatre romà de Tàrraco (Tarragonès), la colònia Sedó (Baix Llobergat), la ciutat ibèrica d'Ullasret (Baix Empordà o el jaciment andalusí del Pla d'Almatà (La Noguera)... [+ informació]

L'anomenat «dret a l'oblit» ja està garantit per a tots els ciutadans europeus sota l'empara del Reglament General de Protecció de Dades sense que calgui demostrar que el que es vol esborrar perjudiqui el sol·licitant

Després de la batalla que un advocat gallec va iniciar fa més de quinze anys per esborrar unes dades seves que no el deixaven gaire bé, finalment l'anomenat «dret a l'oblit» per a tots els ciutadans europeus ja és un fet. Emparat pel Reglament General de Protecció de Dades, el sol·licitant no cal que demostri que la informació pública que vol esborrar el perjudica sinó que en té prou amb la seva identificació. Hi ha encara algunes excepcions, com és el cas dels considerats personatges públics que no sempre ho tindran fàcil per acollir-se al «dret a l'oblit» com qualsevol altre ciutadà perquè es considera que segons quina informació és d'interès general. Per descomptat, si el sol·licitant té accés als seus comptes o a un web personal, no cal que passi per Google o altres buscadors. Però sí quan la informació no volguda prové d'altres fonts alienes a l'interessat. L'Agència de Protecció de Dades de Catalunya (APDCat) facilita... [+ informació]

Coincidint amb la tornada d'Els Barrufets en català a 3Cat es retolaran alguns dels nous panots del tram de mar de Gran Via de les Corts Catalanes entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya amb emoticones dels personatges de la sèrie d'animació

La sèrie d'animació d'Els Barrufets, tan popular a les dècades dels anys vuitanta i noranta del segle XX gràcies a la versió d'Albert Jané i Cavall Fort, ha tornat a la Plataforma 3Cat en versió original francesa amb sobretitols en català. Coincidint amb aquesta recuperació, i després d'un acord amb la comissionada de l’ús social del català de l’Ajuntament de Barcelona, que subtilment vol compensar també la polèmica de la beca «Narrar Barcelona» anunciada a la Fira de Guadalajara per l'alcalde Collboni i dotada amb 80.000 euros per convidar un escriptor/a llatinoamericà durant tres mesos a Barcelona perquè escrigui una novel·la, s'ha arribat a un acord perquè en alguns dels nous panots que entapissen un tram de la Gran Via entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya s'hi imprimeixen emoticones dels personatges més coneguts d'Els Barrufets. Aquest nou disseny de panot està fabricat amb materials reciclats i s'està provant en aspectes com la resistència, la durabilitat i el drenatge i va ser la proposta guanyadora del concurs que l’Ajuntament va convocar sota el lema «El Panot del segle XXI», que pretén renovar l’emblemàtic paviment barceloní amb llambordes més sostenibles i que siguin menys cobejades pels turistes que acostumen a arrencar-les per emportar-se-les de record. El nou panot, contràriament a la retirada dels ondulats de la Rambla, manté el disseny tradicional, amb la flor i les quatre pastilles. Per conèixer la resistència de les llambordes, l’Ajuntament ha instal·lat un tòtem informatiu a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya. Aquest plafó —una mena de podòmetre com els de les app— mostra en temps real el recompte de vianants que trepitgen els panots per estudiar la seva resistència, el drenatge, el lliscament i el comportament acústic. Si els resultats són satisfactoris, l’objectiu és que els nous panots substitueixin de manera gradual les llambordes convencionals del paviment barceloní. Vegeu més informació aquí: [+ informació]

Descobreixen un fresc de Jesucrist en una tomba de fa almenys 1.800 anys a la necròpolis d'Hisardere a Turquia que pot ajudar a aprofundir en la transició del paganisme al cristianisme

Es tracta d'una imatge del que es coneix com a Bon Pastor, la representació de Jesús carregant una ovella a l'espatlla. En aquest cas, sense barba i vestit amb una túnica romana. Mai s'havia documentat una pintura com aquesta a l'Àsia Menor. El fresc ha aparegut en una excavació a la necròpolis d'Hisardere, a la ciutat d'Iznik, l'antiga Nicea, en una tomba d'uns 1.800 anys d'antiguitat. En aquella època el cristianisme encara era una religió perseguida a l'imperi romà. La cambra subterrània on hi ha el fresc de Jesucrist ha estat excavada durant l'última campanya arqueològica del 2025, i està tan ben conservada que s'hi poden veure perfectament tots els detalls, també els pigments. El Bon Pastor, la imatge de Jesús amb l'ovella, és una de les representacions que es feia de Crist en l'època més primerenca del cristianisme, abans que la creu es convertís en el seu gran símbol. De fet, la figura del Bon Pastor... [+ informació]

La memòria és feble... i a vegades traïdora

Amb el dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), la sorpresa sempre assalta els espectadors en el moment menys pensat. I el més probable és que els agafi desprevinguts. En aquesta obra, o potser hauria de dir “comèdia romàntica agredolça”, que ja fa que sigui la cinquantena del seu extens catàleg, això també passa. Ull viu, doncs, perquè l'esgarrapada és profunda. Però, que tothom estigui tranquil perquè ja he dit d'entrada que «Göteborg» és una comèdia agredolça i la dolçor o el The End final, com deia aquell, “de pel·lícula”, també hi està garantit [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'estratègia de la trama de l'obra «Göteborg», que agafa el títol del topònim de la segona ciutat sueca més important, és posar cara a cara dues èpoques dels dos protagonistes... [+ informació]

La pròxima edició de 080 Barcelona Fashion tindrà lloc el mes d’abril i canviarà l'espai de l'Hospital modernista de Sant Pau pels diversos espais del Port Vell i la Marina Vela

La pròxima edició de la 080 Barcelona Fashion —la plataforma de moda impulsada pel Departament d’Empresa i Treball a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda— se celebrarà del 14 al 17 d’abril de 2026 en una nova ubicació al Port de Barcelona, en diversos espais del Port Vell i la Marina Vela. Aquest canvi d’escenari dóna el tret de sortida a una nova etapa de l’esdeveniment, que reforça el vincle entre la moda i la ciutat, amb el mar com a eix de connexió global. Després d’uns anys consolidant-se com a plataforma de projecció del talent creatiu, la comunitat 080 Barcelona Fashion fa un pas endavant amb un canvi de localització que amplia horitzons. El nou escenari, amb el mar com a extensió, contribueix a reforçar la 080 Barcelona Fashion i fer-la més oberta a la ciutat. L’esdeveniment vol posicionar-se, des de Barcelona, com un altaveu de creativitat... [+ informació]

Mor als 94 anys Francesc Nel·lo, dramaturg i director clau de l'època del teatre independent català de la segona meitat del segle XX a mes de veterà professor de l'Institut del Teatre

El dramaturg i director Francesc Nel·lo (Barcelona, 1931 - 2025) era fill de l’escenògraf Francesc Nel·lo i Ventosa. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat on va iniciar la seva vinculació professional amb el món escènic. Francesc Nel·lo va ser un dels impulsors del teatre independent a Catalunya durant els anys seixanta i setanta del segle XX. El 1966 va crear el Grup de l'Òliba i el Grup de Teatre Independent, amb qui va estrenar «La diada boja» o «Les noces de Fígaro» de Beaumarchais, que vint anys després es va representar al Teatre Lliure dirigida per ell mateix sota el títol «Les noces de Fígaro». En paral·lel amb la seva trajectòria escènica, Francesc Nel·lo va exercir com a professor a l'Institut del Teatre des del 1971 fins que es va jubilar. En paral·lel a la seva tasca com a director i dramaturg, Nel·lo va treballar... [+ informació]

La mandíbula de Banyoles ha estat cedida al Museu del Pla de l'Estany sota la condició que no en surti mai imposada per la família farmacèutica que l'havia custodiat fins ara

La família Alsius ha cedit a la ciutat de Banyoles el fòssil que un picapedrer va donar al seu avantpassat i que han custodiat durant 139 anys a la farmàcia que regenta. La mandíbula de Banyoles no podrà sortir mai de la capital del Pla de l'Estany. És la condició que hi ha posat la família que ha custodiat aquesta peça arqueològica i que l'ha cedit a la ciutat. Ha estat 139 anys a prop de medicaments a la farmàcia Alsius, a tocar de la plaça Major, i ara està acompanyada dels primers homínids que van habitar la zona, al museu arqueològic acabat de renovar. Dos tècnics de conservació del museu van fer el recorregut de 170 metres escortats per agents de la Policia Local. Un cop al museu, es va col·locar a la vitrina el fòssil, d'una antiguitat d'entre 73.000 i 41.000 anys, i que podria correspondre a un sàpiens... [+ informació]

Remenadissa de malucs nostàlgics

No acabo de destriar prou bé què és el que ha volgut fer amb aquesta obra l'autor Manel Dueso (Sabadell, 1953). ¿Explicar la seva relació amb les terres africanes? ¿Fer una denúncia de la desigualtat? ¿Constatar el racisme del blanc sobre el negre i, ¿qui sap?, potser també del negre sobre el blanc? ¿Posar de manifest l'homofòbia animalista en relació al relat del gos? ¿Denunciar les agressions sexuals a les dones? ¿Aportar una picossada més a la Marató de TV3 amb una referència al càncer de mama? ¿Mostrar la dificultat de l'escriptra creativa? ¿Fer evident la solidaritat entre tres amigues d'una generació similar i l seva nostàlgia de la joventut perduda? ¿O revestir de llumets de colors la Sala Petita del TNC perquè, com diuen els anuncis publicitaris, és Nadal i bones festes?... [+ informació]

Quan la sang arriba al riu

Ho deixo anar d'entrada: si «Mar i cel» ha estat el musical del 2025, ¿per què, amb permís de La Cubana, el nou musical «Germans de sang» no pot ser també el musical del 2026? El temps dictarà sentència, però hi ha espectacles que haurien de tenir l'ambició de mantenir-se almenys una temporada sencera en cartellera. Aquesta nova versió —i repeteixo amb èmfasi, “nova versió”, perquè conceptualment és absolutament original i explosiva— de «Germans de sang» és un dels musicals que té tots els ingredients perquè convoqui espectadors a manta sense fronteres d'edat: des d'àvies i avis, a pares i mares, oncles i tietes, preadolescents i adolescents, en família o en grup, el matí, a la tarda o el vespre. Han passat 31 anys des de l'impacte que va representar per al teatre musical català l'estrena de «Germans de sang», al mateix Teatre Condal, per cert, amb una pletòrica Àngels Gonyalons, dirigida per Ricard Reguant i amb una adaptació d'Albert Mas-Griera, la mateixa que ara s'ha recuperat, crec que amb un gest de respecte per la continuïtat de la tradició i la feina feta... [+ informació]

Digue'm qui som i potser et diré qui sóc i on som

Una companyia de pedigrí internacional es fa així, com s'ha fet Baró d'evel en els últims vint anys, des de la base, des de la carpa —xuclada des de petits amb la nissaga Tortell Poltrona—, des de la relació amb el gènere del bestiari (cavall, ocellots...), des de la mirada ambiciosa cap allò que es fa a fora, des de la renúncia a renunciar als orígens. Baró d'evel, la companyia multidisciplinar amb carnet de circ de Blaï Mateu Trias i Camille Decourtye ha estat una altra de les apostes catalanes —en aquest cas, catalanofrancesa— que ha format part aquest any de la programació oficial del Festival d'Avinyó. I ha estat també la que ha tancat amb tots els honors l'exitosa programació de Montjuïc del Festival Grec, una edició que ha tancat també l'etapa de vuit anys del director Francesc Casadesús a qui, els Baró d'evel han agraït la confiança que havia dipositat en ells i la disposició dels diversos escenaris de Montjuïc en les últimes edicions. «Qui som?» és el primer espectacle d'una trilogia... [+ informació]

Ètica i estètica de fotograma

Poseu dos intèrprets com l'actriu Míriam Iscla i l'actor Dafnis Balduz a l'escenari i ja ho teniu gairebé tot guanyat. Esclar que aleshores cal que ells dos es trobin amb una trama —si és que se'n pot dir trama en aquest cas— i un discurs —un no gosa dir-ne simplement text— que reforci la superba presència dels dos protagonistes. I aquesta cinta de córrer els l'ha servida en safata l'actor, director i dramaturg Francesc Cuéllar (Barcelona, 1993), polifacètic creador que fa la impressió que ha volgut portar els aires del cinema al teatre. Tot respira cinema: el blanc i negre omnipresent (la taula blanca, les potes negres, les cadires blanques, els papers negres, el dossier negre, el mòbil negre, la gerra d'aigua negra, la bossa de mà negra, el cercle de Led gegant imponent al sostre, la lluna en cercle del tapís de terra, el vestuari negre dels dos intèrprets fins al més mínim detall ni que sigui de bijuteria...... [+ informació]

Dues obres teatrals inèdites de Joaquim Amat-Piniella que podrien ser de la dècada dels anys cinquanta del segle XX es publiquen íntegres en el web de l'Associació de Memòria i Història de Manresa

Els originals «K.O.» i «Setmana de festes» són dues peces teatrals que es conserven al fons Joaquim Amat-Piniella de l’Arxiu Comarcal del Bages. Les dues són mecanografiades i «Setmana de festes» incorpora alguns afegits manuscrits del mateix Amat Piniella. No se'n coneix la data exacta de creació però segons l’epistolari entre Amat-Piniella i Agustí Bartra, que també es va publicar fa un temps, n’ofereix pistes. En una carta del 22 d’octubre del 1953, Amat Piniella parla d’una de les dues: “Em veig negre per arribar al cap de mes. He provat de trobar alguna feina editorial per omplir les hores sobreres, però tampoc surt. En vista d’això, amb un excel·lent amic meu hem començat una col·laboració literària, el primer resultat de la qual ha estat una comèdia que no podem estrenar (momentàniament és aquest l’únic obstacle) perquè no hi ha companyia catalana.” I afegeix... [+ informació]

Qui torra el pa primer el torra més bé

L'estrena de la comèdia «La torradora» de l'autor Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) i Sergi Belbel (Terrassa, Vallès Occidental, 1963), també directors del muntatge igualment a quatre mans, coincideix amb l'aprovació d'una llei al Parlament de Catalunya que intenti regular la trampa del lloguer anomenat de temporada amb habitacions incloses per trampejar el topall de quota en zones tensionades i també amb un intent de regulació des de la Unió Europea per a casos similars. I dic que coincideix perquè el rerefons de l'obra, sense desvelar res a l'avançada, és el fenomen encobert de la trama que aplega tres dels inquilins d'un gran edifici: un veí que sembla baixat dels núvols i que està en procés de mudança (l'actor Antonio del Valle), una veïna tocada per la gràcia de la llengua catalana i llicenciada en Filologia catalana a l'atur (l'actriu Laura Pau) i un empleat de sucursal bancària amb la gallina inversora dels ous d'or sota el braç (l'actor Ramon Godino)... [+ informació]

Una mirada de l'artista i poeta Perejaume sobre l'arquitecte Josep Maria Jujol serà una de les exposicions estrella del Museu Nacional d'Art de Catalunya de l'any 2026

Dues grans exposicions marquen la programació del Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC) del pròxim 2026 immers encara en l'afer de les pintures de Sixena i els estires-i-arronsa judicials entre el MNAC i el govern d'Aragó que, per cert, decidirà el 8 de febrer un nou govern després de convocar eleccions anticipades. La primera de les dues exposicions, que s'obrirà el mes de març, estarà dedicada al Mestre de Cabestany, que es considera el Picasso del segle XII, un mestre del romànic que va fer les escultures del monestir de Sant Pere de Rodes a l'Alt Empordà. La segona exposició estrella del 2026, a finals d'any, el mes de desembre, es basa en la mirada que l'artista i poeta Perejaume farà sobre l'obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. El fons documental de Jujol ha estat cedit al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya gràcies a la donació de la família. L'exposició Jujol es contrastarà amb peces de Gaudí, Taut i Matisse. Hi haurà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) més exposicions... [+ informació]

Els humans ja feien foc 350.000 anys abans del que es pensava fins ara després d'haver descobert a l'est d'Anglaterra una antiga prova d'encesa intencionada

Segons un estudi del British Museum publicat a la revita Nature, els humans ja feien foc fa 400.000 anys i no fa 50.000 com es pensava. L'estudi ha localitzat a Suffolk, a l'est d'Anglaterra, la prova més antiga coneguda d'utilització conscient del foc per part d'humans. La troballa és al jaciment paleolític de Barnham, on els arqueòlegs han trobat terra escalfada, destrals de sílex trencades per la calor i dues peces de pirita. Les anàlisis mostren que el sòl va superar els 700 graus de temperatura i que s'hi va fer foc diverses vegades. Això descarta un incendi natural i confirma que les flames es van encendre amb voluntat de fer-ho. Gràcies a altres jaciments europeus, se sabia que la humanitat feia servir puntualment el foc, però la importància d'aquest estudi és que per primera vegada s'aporten indicis de la producció intencionada d'aquest foc. La pirita és poc freqüent a la zona. Aquest mineral, en colpejar-lo amb sílex, fa les espurnes que són necessàries per encendre el foc. Segons la revista Nature, això indica que aquells humans, probablement els primers neandertals, sabien com encendre foc i portaven la pirita fins al campament. Com és sabut, la capacitat de crear foc va representar un salt decisiu per a la humanitat. Va permetre escalfar-se, cuinar i viure en zones fredes, i també va afavorir el desenvolupament del cervell i la vida social al voltant del fogar... [+ informació]

El recorregut del nou Gran Museu Egipci repassa els set mil anys d'història de la civilització faraònica des de l'Egipte predinàstic fins al període grecoromà

Les peces del nou museu estan ordenades en funció de les temàtiques i les dates. Els responsables confien que el visitaran uns 5 milions de persones cada any, una xifra que es podria duplicar en qüestió de deu anys, cosa que servirà també perquè la recuperació el turisme cultural ajudi a remuntat l'economia egípcia que està sota mínims. El Gran Museu Egipci està situat a tocar de les famoses piràmides de Guiza i reuneix més de 100.000 peces de l'Antic Egipte. La màscara d'or de Tutankamon, el seu tron i els cinc mil objectes funeraris que el petit faraó es va endur a la tomba fa 3.500 anys és un dels atractius. El Gran Museu Egipci, a vint quilòmetres del Caire, amb les monumentals piràmides de Kheops i Micerí retallades dos quilòmetres a l'horitzó és l'últim projecte faraònic de l'era moderna: ocupa 48 hectàrees (el doble del Museu del Louvre), ha costat 1.000 milions d'euros (aportats majoritàriament pel Japó) i és el museu més important del món dedicat a una única civilització. El colós Ramsès II, de 12 metres, 83 tones i 3.200 anys d'antiguitat, dóna la benvinguda als visitants. La rehabilitació del Gran Museu Egipci ha trigat més de vint anys i en aquest temps ha hagut de superar entrebancs com la Primavera Àrab o la guerra genocida d'Israel contra Gaza, a més del temps de paràlisi a causa de la pandèmia del coronavirus.Per motius de seguretat, el museu i tota l'esplanada ha quedat sota control militar... [+ informació]

La Biblioteca de Catalunya ha comprat i digitalitzat el «Llibre d’hores Gralla», un manuscrit il·luminat del segle XVI que està considerat una de les joies del Renaixement a Catalunya

Es tracta d'un manuscrit il·luminat del segle XVI que està considerat una de les joies del Renaixement a Catalunya. Al març el llibre estava a la venda a l'estand de l'antiquari Jörn Günther a la fira Tefaf per 430.000 euros, on l'ha comprat la Generalitat de Catalunya, tot i que no n'ha fet públic el preu. El «Llibre d’hores Gralla» el va encarregar el membre més destacat d'aquesta família originària de Lleida, el diputat de la Generalitat i diplomàtic Miquel Joan Gralla. De fet, la desapareguda Casa Gralla, ubicada al carrer Portaferrissa de Barcelona, va ser l’edifici més famós de l’època del Renaixement a Catalunya. La família Gralla estava emparentada amb la Desplà, d'on provenia l’ardiaca major i president de la Generalitat Lluís Desplà, que va encarregar a Bartolomé Bermejo la coneguda Pietat conservada a la catedral de Barcelona. Les miniatures del llibre són del pintor florentí format a Flandes, Giacomo Smeraldo Dotavanti, l'autor de les miniatures del missal de la capella de Sant Jordi de la Generalitat, conservat actualment al MNAC, i també va treballar al monestir de Pedralbes. El volum va ser produït a Barcelona entre 1501 i 1525. La propietat de la família s'observa en l’escut d’armes familiar present en el llibre: una gralla negra sobre fons d’or i atzur, emmarcat per dos àngels... [+ informació]

Una obra de teatre immersiva de gran format reuneix els personatges més icònics de la sèrie «Geronimo Stilton» en una proposta de la productora Nostromo Live

Els espectadors es trobaran amb una escenografia interactiva, visuals espectaculars i música original en una aventura escènica per a tota la família a través del Regne de la Fantasia. Fins al 31 de gener del 2026 es pot viure l'aventura immersiva «Geronimo Stilton Live» en un espai de 1.200 metres quadrats a l'espai Westfield de La Maquinista de Barcelona. És la primera vegada que l'univers de Geronim Stilton es pot experimentar amb aquesta experiència immersiva —anteriorment se n'havia fet una versió de musical teatral dirigida per Àngel Llàcer— que combina teatre amb un recorregut interactiu i escenografies espectaculars amb l'objectiu que els espectadors-visitants ajudin en Geronimo i els seus amics a descongelar la Reina Floridiana i recuperar la màgia del Regne de la Fantasia... [+ informació]

Ballant a la corda fluixa

¿De quina manera es pot explicar una història fent veure que no s'explica? Doncs això és el que fa la jove dramaturga i actriu nord-americana Clare Barron, originària de Washington, amagant-se l'edat per si de cas, amb aquesta peça d'exercici teatral i de títol a tall d'advertència: «Dirty Crusty» que, fent-ne una traducció més o menys barroera, vindria a dir: “Brut i escabrós”. Però que no s'espanti ningú perquè l'espectacle «Dirty Crusty» ni és tan brut ni és tan escabrós, almenys a jutjar per la versió que ha adaptat la companyia La Virgueria, investigant com acostuma a fer sempre en l'ànima de l'obra i els tres personatges que la protagonitzen, amb una mirada més aviat antònima, valgui la ironia, no bruta i escabrosa sinó neta i llisa... [+ informació]

El pianista Manel Camp recupera músiques populars de pobles rurals del Bages i les adapta al llenguatge modern en una iniciativa del programa Patrimoni Obert

El projecte forma part de Patrimoni Obert, una iniciativa per preservar el llegat històric i natural de quatre municipis. El ball de Cascavells de Castellfollit, el ball de la Coca de Rajadell o els Goigs a la Mare de Déu de Fals són tres de les músiques populars del Bages que se sabien de memòria diverses generacions d'habitants d'Aguilar de Segarra, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages, i que, a poc a poc, han anat quedant en l'oblit. El pianista Manel Camp, en el marc d'un projecte més ampli que s'anomena Patrimoni Obert, s'ha proposat recuperar-les, adaptar-les i fer-les arribar als infants de la zona a través d'un taller de música moderna. Ha convertit aquestes cançons en un llenguatge més proper al que escolten els infants. Manel Camp i Oliveras (Manresa, 20 abril 1947), pianista i compositor, està estretament lligat al moviment de la Nova Cançó des dels seus inicis, col·laborant en la instrumentació de concerts, l'arranjament de cançons i l'enregistrament de discs al costat d'intèrprets com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon, Joan Isaac o Esquirols, entre molts d'altres... [+ informació]

Es documenten a la costa catalana cargols de mar utilitzats com a instruments sonors per comunicar-se des de fa com a mínim 6.000 anys

Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) han analitzat i tocat trompes procedents d’assentaments neolítics i mines de Catalunya fabricades amb cargols de mar. Els resultats revelen que els cargols de mar que s’utilitzaven com a trompes eren molt eficaços per a la comunicació a llarga distància i en llocs amb visibilitat baixa, malgrat que no descarten que s’utilitzessin com a instruments musicals. Fins ara se sabia que s’havien descobert diversos cargols de mar en una zona relativament petita de Catalunya, concretament al curs inferior del riu Llobregat i a la depressió precostera de la comarca del Penedès, a l’est de la ciutat de Barcelona. Quan se’ls va eliminar l’àpex, es va començar a investigar que podien haver servit com a instruments sonors o corns marins... [+ informació]

La companyia Engruna Teatre presenta el seu espectacle sensorial «Univers» adreçat a infants fins a 2 anys al centre Barbican de Londres

El centre Barbican, considerat un dels espais culturals més influents d’Europa i una referència mundial en arts escèniques contemporànies, destaca per la seva aposta valenta per propostes innovadores, experimentals i amb mirada internacional. La invitació del centre a la companyia catalana Engruna és un reconeixement al treball del grup de Sabadell i a la seva dedicació a la creació d'espectacles per a primers espectadors. Inspirat en la fragilitat i l’equilibri de l’univers, l'espectacle convida als infants a explorar i viure una experiència compartida que es construeix de nou a cada funció. «Univers» és una experiència poètica que celebra la descoberta, la presència i l’escolta profunda. Durant quaranta minuts, cossos i objectes es desordenen, es tornen a ordenar i troben el seu lloc dins d’un univers immens, un espai on conviure amb la vulnerabilitat i descobrir com allò més petit pot transformar-ho tots... [+ informació]

Ai que ve la IA!

Poques vegades hi ha l'oportunitat de veure un quartet d'intèrprets com aquest en absolut estat de gràcia després que s'hagin posat en la pell dels personatges creats pel reconegut dramaturg, escriptor i director uruguaià, artífex de portar el català per primera vegada al Festival d'Avinyó amb «Història d'un senglar». Parlar de Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) —que sembla que no té res a veure amb Calderón de la Barca malgrat la referència que plana per sota de la trama— és ja parlar d'un autor adoptat del teatre català, un autor uruguaià sensible amb el respecte a la llengua del país d'acollida perquè no ha dubtat gens que la seva obra «Ai! La misèria ens farà feliços», original en castellà, s'estrenés en versió catalana, una versió més que repolida, per reblar el clau, pel traductor teatral Joan Sellent [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra de Gabriel Calderón, fa uns anys, s'hauria titllat segurament de futurista, distòpica, del ram de la ciència-ficció i alguns atributs més per l'estil. Ara, però, tots aquests qualificatius han quedat superats perquè la Intel·ligència Artificial, àlies IA, ja és aquí per fer el bé o per fer el mal, per millorar encara una mica més el progrés que ens assetja i, segurament també, per ser usada i explotada per a les pitjors malifetes que encara no ens podem ni imaginar... [+ informació]

Pizza Mangione amb regust sicilià

Si alguna iniciativa és digna de ser celebrada i benvinguda és la que fa deu anys, el 2016, va néixer a l'Institut del Teatre, dirigida des d'aleshores pel dramaturg Ramon Simó, que ara passa el relleu per jubilació pedagògica, no pas teatral. Es tracta del programa «Reverberacions» que dóna veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre i que, des del 2024, ha estat enfortit amb la coproducció del Teatre Lliure i conegut des d'aleshores com a «Reverberacions IT Teatre Lliure». La proposta d'aquesta temporada és l'espectacle «Manifest Mangione», creat i dirigit per Carol López i que parteix d'un fet de plena actualitat: l'assassinat que justament fa ara un any, el 4 de desembre del 2024, va patir Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans, presumptament, del jove aleshores de 26 anys, Luigi Mangione... [+ informació]

Descobreixen amb un excel·lent estat de conservació un refugi antiaeri de la guerra civil que no figurava en el cens de 1938 arran de les obres de l'alta velocitat de l'estació de La Sagrera

Els treballs arqueològics fets entorn del carrer Baixada de la Sagrera, arran de la construcció de l’estructura de la futura estació de la línia d’alta velocitat Madrid–Saragossa–Barcelona, han permès descobrir un refugi antiaeri del qual no es tenia cap constància i que no figurava en el cens de refugis públics de 1938. La troballa s’ha realitzat en els treballs d’excavació. La descoberta correspon a un refugi de caràcter privat o no públic que donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. L’element havia quedat completament ocult i només ha emergit amb motiu dels moviments de terra que comporta el projecte ferroviari actual i la futura reurbanització d’aquest espai... [+ informació]

La mula més antiga de l'Europa occidental es localitza en un jaciment del Penedès i es considera que pertany a l'època dels fenicis que van introduir el burro a la península Ibèrica

Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han identificat al Penedès la que es considera la mula més antiga documentada a la Mediterrània occidental i a l’Europa continental. La troballa, explicada en un article publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, està datada entre els segles VIII i VI aC, durant la primera edat del ferro, moment en què els fenicis van introduir els burros a la península Ibèrica. Les mules són un híbrid entre un burro i una euga, de manera que la datació establerta pels investigadors pot significar que el coneixement d’hibridar èquids va arribar a Europa, procedent del Pròxim Orient, abans del que es pensava fins ara. L’animal estudiat es va documentar el 1986... [+ informació] 

De porc i d'escriptor se n'ha de venir de mena

En plena crisi del porc per la pesta porcina africana de Collserola n'ha esclatat una altra des de Mèxic on arran de la Fira del Llibre de Guadalajara, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la convocatòria anual d'una beca de creació literària amb el nom «Narrar Barcelona» adreçada a escriptors llatinoamericans que escriguin en espanyol perquè s'instal·lin tres mesos a Barcelona i elaborin una obra amb les seves impressions. Abans que esclatés la polèmica —les polèmiques culturals sovint tenen curta durada— em va venir de seguida a la memòria que l'invent de l'alcalde Collboni no és cap invent. El llunyà 1989, la Institució de les Lletres Catalanes —en els òrgans de la qual ja hi havia des de sempre els escriptors catalans— va instituir el programa «L'escriptor convidat»... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2025 amb 31.550.340 visitants que han fet 68.496.222 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.862 edicions) de 31.550.340 visitants i 68.496.222 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.287,6 visites de pàgines (10,29 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.059 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

El monestir, la Moreneta i la muntanya de Montserrat protagonitza l’exposició «Montserrat, mare i terra« del Museu Frederic Marès

El Museu Frederic Marès presenta l’exposició «Montserrat, mare i terra», comissariada per Sílvia Canalda, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona. La mostra, que es pot visitar fins al 24 de maig de 2026, aprofundeix en el fenomen del col·leccionisme d’objectes devocionals a partir de la imatge de la Moreneta, el monestir i la muntanya de Montserrat, coincidint amb la celebració del mil·lenari del Santuari. S’hi reuneixen una quarantena d’obres procedents majoritàriament del fons del Museu Marès, complementades amb tretze peces cedides per altres institucions i col·leccions particulars. A partir del ric conjunt d’objectes montserratins reunits per Frederic Marès... [+ informació]

Guerra freda amb esquís

Fa uns anys es pretenia viure sota el miratge de la candidatura d'uns Jocs Olímpics d'Hivern per més enllà del 2030, quan el món vés a saber si seria món en una ciutat escassa de neu i glaç com Barcelona. Els organitzadors del comitè olímpic que viuen del pastís de les neus i els esquís haurien de tenir en compte aquesta comèdia de Biel Perelló (Palma, Illes, 1973), com a proposta cultural olímpica ja que té com a protagonista un esquiador nord-americà que viu de les seves patinades i que, en un temps remot anomenat Guerra Freda, es veu embolicat en una trama internacional entre espies de tots dos colors en un viatge per l'Europa de l'Est que el porta també a Berlín, després de la Segona Guerra Mundial, a la dècada dels cinquanta, quan la frontera entre els dos blocs era encara controlada temporalment i per torns per forces aliades, abans de l'aixecament del Mur... [+ informació]

Literatura, arts visuals i escèniques, música, cinema, ciència i pensament formen part de l’ambaixada cultural barcelonina a Mèxic amb motiu de la Fira de Guadalajara

La inauguració de cinc exposicions als dos principals centres d’art de la ciutat, el Museo Cabañas i el MUSA, ha donat el tret de sortida a deu dies d’ambaixada cultural catalana a Mèxic. El programa d’activitats de Barcelona a la Fira de Guadalajara (FIL), dissenyat per la presència de 68 autors representatius de la diversitat i la riquesa de les lletres actuals, a més dels homenatges i evocacions d’algunes de les figures clau en la tradició literària catalana. La programació dissenyada s'estén per les diferents branques de la fira: la literària, principalment, però també les dedicades al pensament, a la ciència i als nens. En paral·lel, el públic de la FIL té l’oportunitat d’apropar-se a altres manifestacions culturals en forma de concerts, arts escèniques, el cinema i també la gastronomia... [+ informació]

Control d'esfínters interdimensionals

La cosa passa en un lavabo domèstic d'una parella com moltes parelles de les que habiten algun dels barris de Barcelona. Ja que som a Gràcia, diguem, per exemple, de Gràcia. D'aquí ve que el registre de comèdia de portes i finestres amb una única porta, la del lavabo com a vàlvula d'escapament de cadascuna de les accions, porti a pensar que darrere de l'atractiva trama entre fantàstica, mig distòpica, cinematogràfica, generacional i, sobretot, emparada en el misteri de les altres dimensions: ¿quants jos hi ha en un mateix jo? [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] L'autor de «Desaparellats», l'escriptor, guionista i dramaturg Ramon Pardina (Barcelona, 1977) recorre a l'humor sa i intel·ligent. Hi té la mà trencada perquè la seva targeta de presentació compta amb avals com «Polònia», «El foraster», «Zona Franca» o el programa «Futuro imperfecto»... [+ informació]

Es ven per prop de 2 milions d'euros a l'Hôtel Drouot de París un quadre de Pierre-Auguste Renoir en què apareix el seu fill i que no s'havia exposat mai ni tampoc subhastat

Aquesta obra pràcticament desconeguda del mestre impressionista Pierre-Auguste Renoir no havia vist la llum pública des que va ser pintada al voltant del 1895 perquè sempre havia estat en mans privades pròximes a la família del pintor. «El nen i les seves joguines - Gabrielle i el fill de l'artista, Jean», aquest és el títol de la pintura, representa Jean Renoir quan era un nen, el segon dels cinc fills del pintor, que en el futur seria el famós cineasta francès de «La gran il·lusió» i «Un dia al camp». És una escena íntima i tendra del nen a la falda de la seva mainadera, Gabrielle Renard, jugant amb figures de persones i animals. El més destacable de l'obra i que ha fet pujar la licitació, és que fins ara gairebé ningú no l'havia vist, almenys públicament. L'obra ha sortit a subhasta per un preu d'entre 1 i 1,5 milions d'euros. Sembla que Renoir el va regalar a qui va ser la seva única alumna i amiga intima, Jeanne Baudot, que, a més era la padrina de Jean... [+ informació]

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió de Nova York es fixen en el talent català guardonant l'actor Oriol Pla i la documentalista Joanna Pardos

L'eufòria s'ha apoderat a can Pla-Solina, la nissaga artística que pica pedra des de fa més de cinquanta anys i que integren l'actor Quimet Pla i l'actriu Núria Solina, pares de l'actor Oriol Pla Solina i l'actriu Diana Pla Solina. Els Pla Solina és una família que ha crescut enmig del teatre de barraca de la dècada dels anys setanta quan Quimet Pla i Núria Solina recorrien viles i ciutats amb els seus espectacles de carrer. D'aquesta vida nòmada ha continuat als escenaris el veterà Quimet Pla i n'han sortit els dos joves intèrprets que practiquen totes les disciplines, des de la dramàtica a la de la pista de circ, passant pel cinema i per la televisió. Oriol Pla Solina s'ha coronat amb el premi al millor actor dels Emmy Internacionals de Nova York per la seva interpretació a «Jo, adicto»... [+ informació]

A l'ombra de l'avelut

L'avelut, per als que no practiquin la religió jueva, és el període de dol que prohibeix —prohibir és una manera de dir— que els que honoren els seus difunts estimats s'estiguin de demostrar-se aquells dies alegres, no tinguin la temptació de matar el temps fent sopars amb amics i molt menys distreure's amb música —no sé si a l'era d'Spotify i auriculars aquesta normativa s'acaba respectant— i, cosa que, per cert, afecta el sector que ens ocupa, es guardin prou d'anar a veure res de teatre o d'assistir a algun concert. Els creients més rigorosos saben, a més, que, durant gairebé un any, han de recitar cada dia el “kaddish” i, complert el dol, l'aixecament de la prohibició ha de ser respectada tant com la seva instauració... [+ informació]

Es presenta la pel·lícula »Mar i cel» produïda per 3Cat sota la direcció de Paulí Subirà i rodada amb 4K HDR Dolby Vision amb imatges inèdites del musical de Dagoll Dagom i amb l'Orquestra Simfònica del Vallès

El musical «Mar i Cel» fa el salt a la gran pantalla gràcies a una coproducció amb 3Cat. La pel·lícula ofereix una nova manera de viure l’espectacle. Dirigida per Paulí Subirà Claramunt, la pel·lícula combina la força de l’espectacle teatral amb un llenguatge cinematogràfic espectacular. Rodada íntegrament en 4K HDR i Dolby Vision, mostra imatges inèdites i noves perspectives com càmeres situades sobre el mític vaixell de Dagoll Dagom. La banda sonora compta amb la participació de 53 músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Cuenca amb la supervisió de Joan Vives, i amb Albert Guinovart, autor de la partitura original, al piano. Dagoll Dagom i 3Cat han vlgut fer aquesta vegada no un simple enregistrament teatral com els nteriors sinó una nova experiència cinematogràfica... [+ informació]

Cinc produccions pròpies de 3Cat s'han endut premis en la 23a edició dels Premis Zoom de la Televisió i les Plataformes Digitals

Els programes «La travessa», «Titó» i els reportatges «La bona mort» i «Et faran un home» dels serveis informatius són els més destacats. A més els periodistes Helena Garcia Melero i Ramon Pellicer els han distingit amb el Premi d'Honor del certamen 2025, per la seva trajectòria i una carrera marcada pel rigor professional. Els premis Zoom de la Televisió i les Plataformes Digitals han distingit en la secció de ficció, s'han premiat dues produccions: «Los sin nombre», dirigida per Pau Freixas i coproduïda per Filmax i Movistar Plus i «Die Niechte des Polizisten», un film alemany dirigit per Dustin Loose amb producció de Wiedemann&Berg i SWR. En la categoria d'entreteniment han obtingt premis «La Travessa. Expedició Mediterrani». Una producció d'Aguacate & Calabaza Films i 3Cat presentada per Laura Escanes... [+ informació]

Dues obres inèdites de Johann Sebastian Bach s'han estrenat després de 300 anys a l'església de Leipzig on hi ha enterrat el músic

En aquest espai emblemàtic s'han pohut escoltar per primera vegada dues peces inèdites per a orgue que, després de tres dècades de recerca, han estat atribuïdes a Johann Sebastian Bach, segons els estudiosis de l'Arxiu Bach de Leipzig. Es tracta de dues obres de joventut de Bach, compostes fa 320 anys i descobertes el 1992. Les peces s'han interpretat a l'església de Sant Tomàs de Leipzig on va ser enterrat el compositor el 1750. Les dues peces es van trobar a la Biblioteca Reial de Brussel·les. S'hi va trobar peces del segle XVII que provenien de Turíngia, a l'est d'Alemanya, i es va plantejar que com a mínim un parell d'aquelles partitures anònimes i sense data podien ser transcripcions de composicions de Johann Sebastian Bach. Es tracta de dues xacones, una forma musical que Bach va practicar amb freqüència, compostes entre el 1702 i el 1704 durant la seva etapa a Arnstadt, el seu primer destí professional com a professor. Les obres han passat a ser part de l'índex de les obres de Bach catalogades com a Xacona en re menor BWV 1178 i Xacona en sol menor BWV 1179... [+ informació]

Reapareixen al Quebec les joies familiars dels Habsburg que van sortir el 1918 de la cambra del tresor del Palau Imperial de Viena

El setmanari Der Spiegel ho ha desvelat a partir d'una entrevista amb Carles d'Hagsburg, el nét de l'últim emperador d'Àustria. El nét assegura que ell mateix no sabia res sobre el parador de les joves fins que, fa un any, dos dels seus cosins el van informar sobre l'existència de l'amagatall. El tresor va desaparèixer el 1921 i des de llavors havien circulat molts rumors sobre on havia anat a parar, amb hipòtesis que anaven des del robatori fins a la possibilitat que els Habsburg l'haguessin venut. A les memòries publicades el 1966 per un comerciant suís de pedres precioses s'afirmava que el llegendari diamant conegut com El Florentino, que té la mida d'una nou, havia estat tallat a peces. El novembre de 1918, l'emperador Carles I va ordenar traslladar les joies familiars dels Habsburg des de la cambra del tresor del Palau Imperial de Viena cap a Suïssa. Segons Carles d'Habsburg, l'emperadriu Zita, vídua de Carles I, va portar les joies al Canadà en una maleta marró fins a l'amagatall del Quebec... [+ informació]

Dos cellers catalans distingits en el rànquing entre els cinquanta millors del món per visites de tast i per la valoració de l'espai i el producte

Els cellers Perelada, amb les instal·lacions a Peralada, a l'Alt Empordà, i el Gramona, amb les caves a Sant Sadurni d'Anoia, a l'Alt Penedès han estat distingits entre els cinquanta cellers considerats els millors del món. Això almenys és el que recull la relació per «The World's 50 Best Vineyards 2025» que els reconeix entre els vint-i-cin primers: el de Perelada s'incorpora enguany al rànquing i ocupa la posició vint-i-dos, mentre que el de Gramona se situa al número vint-i-cinc. La llista vol recollir les millors experiències de turisme enològic, de manera que posiciona llocs excepcionals per tastar vins líders en l'àmbit mundial. El celler de Perelada és definit com una carta d'amor líquida a la història i al patrimoni i el qualifica com un celler insígnia de l'Empordà que, a més, ofereix un viatge immersiu i experiencial. Pel que fa al celler de Gramona, el defineix com a artesans del temps i en destaca l'elaboració de vins escumosos des de principis del segle XX. També es remarca que totes les vinyes es gestionen segons principis orgànics i biodinàmics. Altres cellers d'entre el rànquing de la cinquantena, però situats a l'Estat espanyol, són el de Bodegas Ysios, de Laguardia, a La Rioja; el de Pago de Carraovejas, el de Bodegas Tio Pepe, el de Vivanco, de l'Abadía Retuerta i el de Marquès de Murrieta. ¿I el primer de la fila...? Doncs cal anar a Xile —on ara es debaten entre l'esquerra comunista i la ultradreta llatina— i es tracta del celler Vik, a la Vall de Millahue. Anar a fer una copa, cada vegada és més lluny i més car... [+ informació]

Airada napolitana amb ventijol català

¿Què té Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 maig 1900 - Roma, 31 octubre 1984) que fascina tant el teatre català? Si fem memòria, trobem, entre alguna altra, les posades en escena de «La gran il·lusió», dirigida per Hermann Bonnín, el 1988, al Teatre Romea; «L'art de la comèdia», dirigida per Jordi Mesalles, el 1992, al SaT; i «Filomena Marturano», que Alfred Lucchetti, d'arrels napolitanes, va traduir i representar el 1995, a l'antic Teatre Goya, sota la direcció de Frederic Roda, i que en cinema, amb guió del mateix De Filippo, l'havia adaptat Vittorio de Sica, el 1964, però amb el títol «Matrimoni a la italiana», amb Sophia Loren i Marcello Mastroianni... [+ informació]

El do de fer galls fins a morir en l'intent

No hi ha cap dubte que la popular i excèntrica cantant nord-americana —ningú no pot dir que no ho fos— coneguda com a Florence Foster Jenkins (Wilkes-Barre, Pennsilvània, EUA, 1868 - Manhattan, Nova York, EUA, 1944) tenia el do de fer galls a discreció i va convertir l'art de desafinar en una icona contraposada a l'art selecte dels millors cantants lírics. El dramaturg anglès Peter Quilter, que ha estrenat les seves obres en més de quaranta països i que ha estat reconegut sobretot per l'oscaritzat biopic sobre Judy Garland, tant al teatre com al cinema, és qui va repescar i repopularitzar fa vint anys la que pejorativament ha estat coneguda com “la pitjor cantant del món” o, com diu el títol de la pel·lícula adaptada i protagonitzada per l'actriu Meryl Streep, amb el mateix títol patronímic «Florence Foster Jenkins»... [+ informació]

Polifonia futurista entre tenebres

De la mateixa manera que hi ha autors d'un sol llibre, cantants d'una sola cançó o intèrprets d'una sola obra, també hi ha companyies d'un únic espectacle. I quan es parla de la companyia Cor de Teatre, de seguida ve a la memòria el seu espectacle «Operetta» que, reposat i revisat l'any passat, ha tornat a tenir una gira intensa per diversos escenaris. Cor de Teatre s'ha guanyat a pols el lloc imprescindible que ara ja té dins de la programació teatral i musical del país i d'auditoris d'Europa on l'espectacle «Operetta», precisament, s'ha guanyat el cor, parlant de Cor de Teatre, dels espectadors... [+ informació]

Palestina i el setge de Gaza protagonitzen l'edició del World Press Photo que s'exhibeix com cada any al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins a mitjan desembre

Els conflictes a Gaza, Ucraïna, la crisi mediambiental, la migració i la polarització política són alguns dels temes protagonistes que es poden veure fins al 14 de desembre a l'exposició World Press Photo 2025 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l'any en què el premi compleix 70 anys. L'autora de la fotografia guanyadora d'enguany, d'un nen palestí que va perdre els dos braços en un bombardeig israelià a Gaza, és la fotògrafa palestina Samar Abu Elouf, que amb motiu de l'exposició del World Press Photo ha visitat Barcelona i el CCCB. L'autora diu que va fer la foto durant la mitja hora justa que entrava el sol per la finestra de la seva habitació... [+ informació]

La musicalitat de la llengua que flueix com un doll d'aigua

Em fa l'efecte que la versió que el director Xavier Albertí (Lloret de Mar, La Selva, 1962) ha fet de l'obra «La corona d'espines» de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894 - 1961), vol ser sobretot una peça de cambra per deixar que la musicalitat i la potència del vers i la llengua de Sagarra ocupin tot l'espai i no els distreguin ni res ni ningú. Però les crcumstàncies són les que són i com que Josep Maria de Sagarra es mereix una Sala Gran perquè després no diguin que no es tenen en compte els noms del patrimoni nacional —el seu fill i màxim defensor Joan de Sagarra mort fa sis mesos i revalidat ara per la seva néta n'hauria estat ben satisfet si ho pogués veure—, el muntatge d'Albertí ha hagut d'adaptar-se a una mena de “grandeur”, però a la catalana... [+ informació]

Influenciador celestial

La nova proposta agosarada del dramaturg Miquel Mas Fiol (Sa Casa Blanca, Palma, Illes, 1996) vol posar el dit a la nafra de la plaga dels influenciadors —personatges coneguts amb l'anglicisme de l'àlies “influencers”— que com el seu nom d'ofici virtual indica intenten amb els seus sopars de duro influir o manipular els milers de seguidors o ànimes de càntir que tenen a les xarxes fent-los creure que allò que ja deien els avis era veritat: es poden lligar gossos amb llangonisses. D'estafadors de guant blanc n'hi ha hagut tota la vida. El que passa és que evolucionen i milloren el mètode i l'estratègia. I, fins ara, el cim més alt l'han aconseguit colonitzant les xarxes i apoderant-se sobretot dels usuaris més joves, sempre delerosos de trobar més enllà de la pantalla el que no els ofereix el món real... [+ informació]

Es renova el programa de Barcelona amb les Fàbriques de Creació amb una mesura que impulsa una nova governança per establir un model de finançament i apostar per la internacionalització

 Cada equipament tindrà un consell de la Fàbrica propi que garantirà la transparència i la qualitat en la gestió. A més, la xarxa incorporarà projectes associats per sumar diversitat i complicitats al territori. En paral·lel, les fàbriques reforçaran la seva presència internacional amb programes específics. La xarxa compta amb 11 Fàbriques en 6 districtes de la ciutat de Barcelona, més de 27.000 m² dedicats a la creació. Durant el 2024 ha acollit 817 projectes artístics, 1.354 activitats de difusió, i és un model pioner al món que ha servit d’inspiració a altres iniciatives. Ara l’Ajuntament de Barcelona es compromet a finançar fins al 60% del pressupost de cada Fàbrica, amb una inversió global anual de 3 milions d’euros en activitats i 1 milió en infraestructures per al 2026. Aquesta actualització, impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), consolida un ecosistema cultural que ha esdevingut referent a nivell local i internacional. La nova mesura de les Fàbriques de Creació recull l’experiència acumulada durant gairebé dues dècades des de la posada en marxa del programa, i incorpora criteris renovats de gestió, missió i relació amb l’ecosistema creatiu. Per primera vegada, es defineixen amb claredat els requisits per formar part de la xarxa, amb especial èmfasi en la vocació pública, la independència de gestió i la capacitat d’impacte territorial... [+ informació]

Un musical sobre Antoni Gaudí en el seu centenari amb lletra de Jaume Viñas, música de Marc Sambola i direcció de Martí Torras farà una gira durant el 2026 per més de trenta ateneus programat per la Federació d'Ateneus de Catalunya

La companyia La Tremenda i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) han programat la producció de l’espectacle «L’arquitecte prohibit», un musical de Jaume Viñas amb música i lletres de Marc Sambola que es representarà en trenta-tres teatres d’ateneus. Dirigida per Martí Torras Mayneris i interpretada per Clàudia Abellán, Paula Amell, David Bonilla, Arnau Fà, Lu Martín, Abril Morera, Gerard Portolés, Queralt Sánchez i Alba Serrano, el musical es basa en la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí per commemorar el centenari de la seva mort durant el 2026. «L'arquitecte prohibit», que s’estrenarà el 31 de gener al teatre de l’Ateneu Unió de la Colònia Güell i, posteriorment, girarà pels escenaris de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC), és un homenatge crític i poètic al llegat de Gaudí... [+ informació]

Tercera temporada de l'obra «Lluna plena» adaptada i dirigida per Àlex Rigola sobre de la novel·la d'Aki Shimazaki i interpretada per Andreu Benito, Luisa Castell, Miranda Gas i Ernest Villegas al Heartbreak Hotel

“Sota un cirerer florit...” cantava un jove Joan Manuel Serrat temps era temps. I recordant la seva lletra, sembla que sigui una premonició de la banda sonora de l'argument que l'autora japonesa Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954), resident al Quebec i que escriu bàsicament en francès, publiqués anys després «Lluna plena» (Empúries, 2022), la novel·la en la qual es basa aquesta adaptació teatral d'Àlex Rigola. “Com si s'estronqués la vida —deia Joan Manuel Serrat—, quan tu vas tancar la porta em va quedar l'ànima morta i em vas deixar amb les mans buides. (...) I així vaig viure amb les mans buides i el cor patint. No em quedava res, només somniava sota un cirerer florit.» Amb aquests versos de Serrat ja dono a entendre quin és el rerefons de «Lluna plena» d'Aki Shimazaki. Els protagonistes són en Tetsuo i la Fujiko, dos delicats i suggerents personatges que il·luminen l'actor Andreu Benito i l'actriu Lluïsa Castell... [+ informació]

Deu sales del Centre d'Art Amatller del Passeig de Gràcia de Barcelona exposen els bestiaris medievals sota el lema «La biblioteca fantàstica de les bèsties»

Aus fènix, dracs, harpies, grius, balenes, abelles, formigues, paons, pelicans, sirenes, xais, centaures, unicorns, basiliscs, elefants, panteres, lleons... tots formen part dels bestiaris fantàstics i d’un univers simbòlic que dels llibres va passa a capitells, pintures, escultures, tapissos, entre altres elements artístics. A banda de les sales habituals del Centre d'Art Amatller, veïna de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia de Barcelona, l'exposició «La biblioteca fantàstica de les bèsties» inclou també una experiència immersiva en una sala de 300 metres quadrats. En aquest espai, el visitant s’impregna d’animals i criatures que van formar part de l’imaginari medieval i que van copar les pàgines dels bestiaris originaris de l’edat mitjana que eren un compendi d’animals reals o fantàstics carregats de significats simbòlics... [+ informació]

Quarta temporada de l'espectacle «La paella dels dijous» de Cristina Clemente amb Jordi Andújar, Lloll Bertran i Núria Cuyàs dirigit per Muguet Franc a El Maldà

D'arrossos n'hi ha de moltes menes: l'arròs llarg, l'arròs bomba, l'arròs rodó, l'arròs ecològic, l'arròs integral... i fins i tot, com un signe dels temps, l'arros sushi i l'arròs salvatge. A les Terres de l'Ebre, on hi ha els de cal Nomen, empresa col·laboradora d'aquest espectacle, us ho explicaran. I també ho expliquen, amb l'excusa de l'arròs, els tres protagonistes d'aquesta comèdia de la dramaturga Cristina Clemente (Barcelona, 1977), tres bones persones de la Vila de Gràcia: la Mercè, la mare, i el Guifré (casat) i la Lia (soltera), els seus dos fills, perquè, a la vida, com a l'arròs, també hi ha vides llargues, vides bomba, vides rodones, vides ecològiques, vides integrals i, ¿per què no si són un signe dels temps?, vides sushi i vides salvatges. La Mercè, separada de fa temps, és de les gracienques que porta la senyera dins el cor i ho expressa amb motius arreu del pis on les quatre barres no hi falten... [+ informació]

Desencís mil·lenista càustic i gamberro

Quan ja s'està pensant en com s'anomenarà la pròxima generació, ens centrem, de moment, en l'anomenada “Generació mil·lenista” o també “Generació Y”, que correspon als encara anomenats joves nascuts entre els anys 1980 i 2000, els últims, doncs, del segle XX. Aquests han deixat enrere els que pertanyien a l'anomenada “Generació X”, la dels que ara ja freguen la frontera dels cinquanta i que van ser fruit del boom de la natalitat després de la Segona Guerra Mundial. El dramaturg i director illenc, Miquel Mas Fiol (Sa Casa Blanca, Palma, 1996), un dels mil·lenistes, fa quatre anys que ha anat creant una trilogia sobre el desencís, la frustració, la incertesa i la foscor a la qual s'ha hagut d'enfrontar la seva generació sense acabar de veure mai la llum al túnel de sortida. I per bastir un projecte com aquest («Trilogia de la condició “Millennial”») s'ha agafat a la solidesa de tres clàssics universals: «Càndid o l'optimisme», de Voltaire; «Les penes del jove Werther», de Goethe; i «Els miserables», de Victor Hugo... [+ informació]

Torna ara al Teatre Coliseum la versió d«El Tenoriu» amb Sílvia Abril, Andreu Buenafuente, David Olivares, Anna Bertran i Roger Julià, amb dramatúrgia d'Israel Solà i direcció de Carles Sans

Els Buenafuente fan una francesilla. S'ho passen bé. Tots. I és el més important. Fa la impressió que els Buenafuente (la Sílvia i l'Andreu, hi falta la petita Joana que hauria fet el ple) han reunit uns quants amics (bé, és un dir, en tot cas, molts amics perquè tenen totes les localitats exhaurides abans d'aixecar el teló!) i s'han proposat fer-los passar una bona estona com si fessin teatre de saló al menjador de casa. Sense sofisticacions. Amb moltes ganes de ser graciosos més que només caure en gràcia. Fins i tot quan cau el teló, cau, de debò. I tot sempre tirant de veta del carisma universal de Don Juan, convertit aquí en Don Juan Tenorio Buenafuente... [+ informació]

Tercera temporada de l'obra «La trena» de Laetitia Colombani amb Cristina Genebat, Marta Marco, Aida Oset i Clara Segura al Teatre Goya

Una trena està formada per tres badies que s'entrellacen relligant estretament una porció de cabell. Aquesta és l'estructura simbòlica que fa servir l'autora francesa Laetitia Colombani (Bordeus, la Gironda, França, 1976) en la seva novel·la «La trena (La tresse)» de la qual l'Editorial Salamandra va adquirir els drets i, des del 2018, la va expandir tant en català com espanyol. «La trena» s'ha convertit en un dels fenòmens literaris dels anys de tancament per la pandèmia. I s'ha convertit també en un best-seller internacional. No és estrany, doncs, sinó reconfortant, venint d'on venim, que l'adaptació teatral que han fet l'actriu i traductora Cristina Genebat i l'actriu Marta Marco, després d'una idea d'elles dues a més de l'actriu Clara Segura i Bet Orfila (de La Perla 29), sigui de les poques estrenes de la nova temporada que ha recuperat les sessions exhaurides i fins i tot l'enyorada venda anticipada. Però encara és més reconfortant la reacció dels espectadors que, després de gairebé dues hores de representació, s'aixequen en massa, com si tinguessin una molla al seient, per aplaudir dempeus l'obra que el quartet d'intèrprets format per Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina / Aida Oset (2025) i Clara Segura han elaborat a partir de la novel·la de l'autora francesa... [+ informació]

Que Santa Llúcia els conservi la vista

Aquest any, per primera vegada en 74 anys, no hi haurà la que s'havia conegut tradicionalment com La Nit de Santa Llúcia, aquella que atorgava alguns dels premis literaris més antics i reconeguts de les lletres catalanes, com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia. La Nit de Santa Llúcia, que organitzava en solitari Òmnium Cultural, havia passat per diferents etapes: des de la inicial, en clandestinitat, el 1951, inventada per l'editor de Selecta i fundador de la Llibreria Catalònia, Josep Maria Cruzet, amb l'atorgament del premi Joanot Martorell de novel·la que publicava l'editorial Aymà. En van dir de Santa Llúcia perquè rememorava la mort el 13 de desembre del 1926 del jove escriptor de trenta anys Joan Crexells, nom també d'un dels premis literaris que encara s'atorguen actualment des de l'Ateneu Barcelonès. No va ser fins al 1960 que la Nit de Santa Llúcia va instituir el premi Sant Jordi de novel·la, una iniciativa que va anar de bracet amb la fundació, un any després, d'Òmnium Cultural. Les Nits de Santa Llúcia, fins al 1971, se celebraven amb un sopar anomenat “literari” a Barcelona... [+ informació]

La Nit de Santa Llúcia deixa la tradicional efemèride del mes de desembre i coincidint amb els 75 anys es convertirà en la Nit de les Lletres Catalanes renovada en una gala que emetrà TV3 des del MNAC el mes de març del 2026

Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans coorganitzaran a partir d'ara la Nit de les Lletres Catalanes, que tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 14 de març de 2026, en aquesta primera edició tot i que posteriorment es vol avançar al mes de febrer. La nit de premis tan veterans com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia sempre es feia, des de l'any 1951, al voltant del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia. Ara es cancel·la l'edició del 2025 i a partir del 2026 es renovarà definitivament com a Nit de les Lletres Catalanes, amb un mou model, més gran i més espectacular, i una primera gala, retransmesa per TV3 després del TNVespre, el dissabte 14 de març del 2026, des de la Sala Oval del MNAC. L'acte comptarà també amb el suport del Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i del Departament de Política Lingüística, entre altres institucions i patrocinadors privats. Es mantindran els premis habituals amb la particularitat que el Sant Jordi de novel·la passa de 65.000 € a 75.000 € i s'hi afegiran altres premis que s'atorguen al llarg de l'any (Òmnium Millor Novel·la de l'Any o Montserrat Franquesa de Traducció del PEN Català) i la creació de nous premis com l'Àngel Guimerà de literatura dramàtica dotat amb 15.000 € i el premi Lo Somni al nou talent literari (obra inèdita), convocat per La Magrana, dotat amb 10.000 € desvinculats dels drets d’autor... [+ informació]

Els Països Baixos tornaran a Egipte una escultura de 3.500 anys d'antiguitat que va ser confiscada en una fira d'art neerlandesa presumptament robada

L'anunci arriba després de la inauguració del Gran Museu de Guiza a Egipte, presentat com el museu arqueològic més gran del món. La peça que es tornarà va ser robada i exportada il·legalment, probablement durant els disturbis de la Primavera Àrab del 2011. Es tracta del bust que representa un alt funcionari del regnat del faraó Tuthmosis III (1479-1425 aC). L'escultura va ser confiscada en una fira d'art neerlandesa a Maastricht el 2022 després que algú avisés anònimament les autoritats sobre el seu origen il·lícit. Una investigació de la policia neerlandesa i la inspecció del patrimoni cultural va confirmar que l'escultura havia estat saquejada i retirada de manera il·lícita d'Egipte. L'antiquari que tenia la peça la va lliurar voluntàriament després de la investigació... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2025 amb 31.345.260 visitants que han fet 68.110.555 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.832 edicions) de 31.345.260 visitants i 68.110.555 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.321,8 visites de pàgines (11,33 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 47 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.025 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

De multiplicar pans i peixos a multiplicar Nocilla

Deien: “Crieu fills i us sortiran corbs!”. Però aquests eren altres temps. Ara, la criança és una de les assignatures més difícils de l'ésser humà: calen manuals d'ajuda, preparació psicològica, ensinistrament en les arts de la neteja quotidiana corporal, fortalesa per aprendre a passar les nits despert i, més endavant, saber trampejar la corda fluixa entre l'excés de proteccionisme i l'excés d'autonomia personal. Superat el màster en criança, la maledicció dels corbs ha passat a millor vida. Als pares protagonistes d'aquesta comèdia d'humor negre i de rerefons psicològic de l'actor, director i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), que va guanyar fa tres anys el premi de teatre Ciutat d'Alzira, viuen aquesta incertesa dominats per la passió d'aconseguir la pilota d'or de la criança... [+ informació]