El cotitzat grafiter Bansky fa un regal amb un mural a una escola de primària anglesa en agraïment perquè el centre ha batejat amb el seu nom un dels edificis

El professorat i l’alumnat d’una escola de primària a Bristol (sud-oest d'Anglaterra), la Bridge Valley School, han descobert que el cotitzat grafiter Banksy ha pintat un mural en una de les parets com a regal per als alumnes. L’artista, del qual no es coneix la identitat, ha aprofitat les vacances dels escolars per fer la seva obra, en la qual apareix la figura d'una nena fent rodar un pneumàtic incendiat. Bansky va enviar també una carta a l’escola en la qual deia, entre altres coses: "Sisplau, accepteu aquesta pintura. Si no us agrada, no dubteu... [+ informació]

L'actor i director Pep Tosar teixeix al Teatre Nacional de Catalunya una obra des de les golfes de casa que s'empelta de seguida d'aires universals amb Anton Txèkhov de protagonista

Si el guió d'aquest espectacle autoria de l'actor i director Pep Tosar (Artà, Llevant, Illes, 1961) fos una novel·la, un no dubtaria a dir que en el seu interior hi ha molt de ressò autobiogràfic, en el sentit de les referències literàries o d'experiència personal i professional. Però com que es tracta d'una dramatúrgia teatral, la tradició autobiogràfica no és tan habitual. Malgrat això, a «Qui bones obres farà» hi ressonen moltes de les referències que han acompanyat Pep Tosar al llarg de la seva trajectòria teatral, com per exemple les del mallorquí santanyinenc Blai Bonet, o el relat d'«El mestre i Margarida», de l'autor Mikhaïl Bulgàkov, i també picades d'ullet lingüístiques com la d'optar sense complexos per "dispar" en comptes de l'estàndard "tret" —per cert, se'n sent més d'un a l'obra!— usant una forma pròpia de les Illes, o encara extreure el títol de l'espectacle d'una dita popular en relació a Sant Antoni dels ases, que diu: "El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni."... [+ informació]

L'actor Pol López continua exhaurint amb «El curiós incident del gos a mitjanit» al Teatre Lliure de Montjuïc per tornar a la tardor al Teatre Poliorama

La síndrome d'Asperger ha estat donada a conèixer socialment en els últims deu anys gràcies a autors tant de literatura com de cinema i televisió que han retratat amb aquesta patologia alguns dels seus personatges. Per exemple, Lisbeth Salander, la protagonista de la trilogía 'Millennium', de Stieg Larsson, pateix la síndrome d'Asperger. I, sense anar tan lluny, un dels personatges de la sèrie d'Albert Espinosa, 'Polseres vermelles' (Toni), també en mostra les característiques... [+ informació]

L'obra «Quetly» recorre «en veu baixa» a l'Espai Lliure de Montjuïc el difícil camí entre el perdó i la reconciliació entre dues comunitats enfrontades i tocades per la violència fraticida

Estrenada a l'Abbey Theatre de Dublín, el 2012, l'obra «Quetly (En veu baixa)» ha estat reconeguda amb diversos premis i ha posat sobre l'escena el difícil camí a recórrer entre el perdó i la reconciliació entre dues comunitats enfrontades que han viscut llargament tocades per la violència fratricida. Es parla d'Irlanda del Nord i es parla de Belfast, el lloc de naixença de l'autor, però es podria parlar de qualsevol altra comunitat que ha viscut o encara viu el mateix procés. I, subtilment, no pas com una aportació teatral gratuïta, l'autor relaciona la violència ideològica i racial amb la violència que es respira al voltant de la gespa —o de la pantalla de televisió— d'un camp de futbol. L'acció està situada exactament al 28 de març del 2009, en un pub irlandès, quan juguen a Belfast l'equip de futbol irlandès amb l'equip de Polònia, per classificar-se per a la copa del món... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2016 amb 9.149.921 visitants que han fet 26.482.536 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el maig del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.149.921 visitants i 26.482.536 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

El jardí típic de la burgesia catalana de principis del segle XX es pot visitar amb l'obertura al públic de la polèmica finca Muñoz Ramonet

La Fundació Muñoz Ramonet ha fet diverses actuacions de rehabilitació i millora al jardí per recuperar-lo i obrir-lo al públic. És un jardí històric típic de la burgesia catalana de principis del segle XX que s’ha conservat fins ara, dissenyat originàriament per Jean Claude-Nicolas Forestier. Les visites es poden fer a la finca de Sant Gervasi. Aquest jardí històric té una superfície total de 3.594 m2 i ha estat en l'ull de la polèmica en els últims anys a causa dels problemes d'herència i la desaparició d'una part del patrimoni artístic. El juliol del 2013, després d’un llarg litigi de més de 15 anys, les hereves de Julio Muñoz Ramonet, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem, van lliurar les claus de la finca a l’hereu legal, Ajuntament de Barcelona. L’any 2015, amb l’objectiu d’obrir el jardí al públic, l’Ajuntament va iniciar una actuació de millora de les instal·lacions del jardí, el sistema de reg i l’enllumenat. També la recuperació del disseny i la vegetació originals ideats per Jean-Claude-Nicolas Forestier l’any 1916, i per Joan Mirambell l’any 1956. Les actuacions de millora han consistit principalment... [+ informació]

La malaltia de l'Alzheimer en clau de gest i màscara torna al Teatre Poliorama amb l'espectacle «André & Dorine» de la companyia basca Kulunka Teatro

Sense paraules. No en calen. El gest, la màscara, l'ambientació, la banda sonora, els objectes... El silenci i el que suggereix és l'autèntic protagonista d'aquest espectacle visual, 'André & Dorine', un espectacle d'autoria basca, creat per una companyia jove, que fa quatre temporades passeja per tot el món amb aquesta mirada que fa, poètica, tendra, emocionant i d'un cert humor agredolç, a la malaltia de l'Alzheimer. Tres intèrprets i una quinzena de personatges... [+ informació]

La Casa de la Seda que va ser la seu del gremi dels velers i teixidors de Barcelona obre les portes majoritàriament als visitants estrangers en una primera fase fins a finals d'octubre

És la primera vegada que la Casa de la Seda, edifici amb la façana d'esgrafiats de cariàtides a la Via Laietana, a tocar del Palau de la Música Catalana, obre al públic. I ho fa amb visites en anglès, francès - català i italià - espanyol, per captar també el públic local. L'edifici es va construir entre el 1759 i el 1763 i actualment acull el col·legi de l'Art més gran de la Seda. És un edifici emblemàtic pels documents i pergamins del segle XVI, les parets interiors folrades de seda i el seu valor artístic i arquitectònic. A més, l'any 1919, va ser declarat... [+ informació]

Més de 300 sales de cinema de 13 països retransmeten l'òpera «I Capuleti e i Montecchi» que es representa al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

L'espectacle operístic «I Capuleti e i Montecchi», que s'està representant al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, arriba [1 de juny] a més de 200 cinemes de tot Europa, gràcies a la retransmissió en directe de l'òpera de Bellini a través de la col·laboració amb la distribuïdora Rising Alternative. Unes 100 sales més de ciutats americanes podran veure aquesta producció de Vincent Boussard, en diferit, el 15 de novembre. Una trentena de sales... [+ informació]

Els actors Lluís Soler i Manel Barceló tornen a la discussió entre dos amics de tota la vida de l'obra «Per un sí o per un no» de l’autora francesa Nathalie Sarraute a la Sala Muntaner de Barcelona

Tà bé... això! Aquesta és la frase clau de la discussió que tenen dos amics de tota la vida que es troben després que un d'ells constata que l'altre ha anat deixant passar el temps per marcar una notable distància o refredament. L'obra de l'autora Nathalie Sarraute (Ivànovo, Rússia 1900 - París, 1999), molt vista a França, ha estat adaptada per a tota mena de parelles d'intèrprets: amic-amic, amiga-amiga, amic-amiga, amiga-amic... Com passa amb els àngels, a 'Per un sí o per un no', no cal buscar-li el sexe perquè s'adapta a qualsevol d'aquestes relacions de parella [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra és un dels títols impresos... [+ informació]

La Perla 29 adapta el conte «Mary de Cork» de Joseph Kessel al Teatre Romea convertit en l'espectacle estètic i poètic «Els cors purs»

De l'extensa obra de Joseph Kessel (Villa Clara, Argentina, 1898 – Avernes, França 1979), periodista i escriptor francès d'origen rus jueu, potser es coneix, sobretot, la seva novel·la «Belle de jour» (1928), gràcies, esclar, a l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luís Buñuel el 1967. De «Belle de jour» a «Els cors purs», o, millor dit, al conte «Mary de Cork», del qual La Perla 29 ha configurat la seva versió teatral, hi ha un abisme tot i que, filant molt prim, s'hi entreveu l'ambigüitat, la foscor o la doble vida dels personatges... [+ informació]

Diverses associacions demanen que el periodista Josep Maria Planes afusellat als 29 anys per membres de la FAI el 1936 sigui nomenat manresà il·lustre

Diversos col·lectius, entre els quals es troba principalment l'Associació Memòria i Història de Manresa, impulsen el procés ciutadà per aconseguir que el periodista Josep Maria Planes i Martí sigui nomenat manresà il·lustre. Josep Maria Planes (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1936) ha estat considerat un dels periodistes emblemàtics de la història de Catalunya i una persona totalment compromesa amb el país. La seva trajectòria professional va ser remarcable: fundador i director de la revista Imatges als 23 anys; director de l’històric setmanari humorístic El Be Negre, als 24 anys, i assidu col·laborador de les publicacions més influents de l’època, com La Rambla, Mirador i La Publicitat. Josep Maria Planes va ser pioner... [+ informació]

El Museu Picasso de Barcelona mostra 156 gravats de l'artista en una sèrie de la Galerie Louise Leiris de París

La mostra es pot veure fins al 4 de setembre i, segons els seus responsables, es pot llegir com una pel·lícula de la vida de Pablo Picasso, ja que reflecteix l'univers de l'artista en tots els seus vessants i amb una enorme habilitat en la tècnica del gravat. L'exposició ensenya els últims gravats de Pablo Picasso amb un lluïment tècnic impressionant ja que l'artista els va fer sobre la planxa directament. Des del punt de vista temàtic, hi ha la presència de les grans obsessions de Picasso: dones despullades que s'ensenyen de manera exhibicionista; el pintor i la model; els seus avantpassats; ell mateix en autoretrats; els seus contemporanis; les seves dones, amagades; prostitutes; el seu pare, i obres seves com «Les senyoretes d'Avinyó». L'exposició «Els 156 gravats» també... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obre una tarifa plana d'abonaments de 100 euros per a adults i 90 euros per a joves que dóna dret a 10 espectacles de la pròxima temporada 2016-2017 per a qualsevol de les seves sales

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) tanca la temporada actual amb la previsió de rècord d’espectadors: 127.000 (22.000 més que la temporada anterior) i un 91% d’ocupació. Els abonaments de la temporada actual del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) han fet un salt des dels 1.233 inicials als 4.200 definitius, però la tarifa plana que substitueix la proposada la temporada actual i que es cancel·la es canvia per una altra tarifa plana de 100 euros (adults) i 90 euros (joves) que donarà dret a veure 10 espectacles... [+ informació]

El Teatre Lliure i el Festival Temporada Alta coproduiran una creació pròpia de Lluís Pasqual sobre la «lleva del biberó» i una obra de Thomas Bernhard dirigida per Krystian Lupa

Concideixen dos aniversaris: els 40 anys del Teatre Lliure i els 25 anys del Festival Temporada Alta. Amb aquesta coincidència, teatre i festival uniran esforços en la pròxima edició de Girona-Salt amb dos espectacles, un de creació pròpia del director Lluís Pasqual, «In memoriam. La quinta del biberó», que inaugurarà el Festival, i l'altre, també del Teatre Lliure, dirigit però pel polonès Krystian Lupa, 'Davant la jubilació', de Thomas Bernhard, amb intèrprets catalans. Els dos espectacles es podran veure després al Teatre Lliure de Barcelona. L'obra de Lluís Pasqual, «In memoriam. La quinta del biberó», neix a partir... [+ informació]

El nou musical «Scaramouche» de Dagoll Dagom ja té el càsting decidit amb la recuperació de dues actrius revelació d'anteriors temporades com la gallega Ana San Martín i Mireia Mambo

Són les dues actrius i cantants que van sorprendre els espectadors de les dues últimes temporades. La gallega Ana San Martín (ara en el paper d'Olympia) va protagonitzar el musical «Mar i cel», cantant per primera vegada en català; i la barcelonina Mireia Mambo (ara en el paper de Camila) va formar part del repartiment del musical «Sister Act» des d'on va captivar també els espectadors. Les dues han estat escollides en el càsting que Dagoll Dagom ha fet entre més de 300 aspirants per al nou musical de la companyia, «Scaramouche», que s'estrenarà... [+ informació]

«Pretty» a La Villarroel és una comèdia agra de Neil LaBute que no pot evitar els somriures dels espectadors malgrat que aquests siguin conscients que els quatre personatges que tenen davant malden per esmicolar-se a trossos

No sempre és tan important el que es diu sinó com es diu. En aquesta obra del dramaturg, director i guionista cinematogràfic Neil LaBute (Detroit, Michigan, 1963) passa més o menys això: s'hi digui el que s'hi digui, el que interessa es com es diu. I per demostrar-ho hi ha el quartet format pels intèrprets de la companyia Sixto Paz que s'agafen a la tirallonga de seqüències marcades pel no-diàleg, o pel diàleg de sords i, com si cadascun dels quatre personatges que representen decidís anar a la seva, converteixen la trama en quatre històries que, si bé s'entrecreuen, també són a la vegada independents, personals, obsessives amb les seves fòbies o els seus complexos. Dels quatre personatges, l'aparentment més serè de tots és l'Edu (Pau Roca), un empleat de magatzem, company de treball i d'equip de bàsquet del Toni (Joan Carreras), que viu amb la Carla (Mariona Ribas) una guarda de segurerat de la mateixa empresa, amiga de la Meri (Sara Espígul), una perruquera que viu sota el mite de ser guapa i que és la parella de l'Edu... [+ informació]

El Grec 2016 commemorarà el 40è aniversari de l'inici del festival gràcies a l'impuls d'actors i directors de l'època amb propostes populars i gratuïtes de música, dansa i circ a Montjuïc

La 40a edició del Grec Festival de Barcelona tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol de 2016. Ofereix un total de 141 propostes: espectacles de teatre, dansa, música i circ, i una extensa oferta d’activitats paral·leles adreçades tant a professionals com al públic general. Destaca el programa de celebració de l’aniversari del festival —que es va crear el 1976 gràcies a l'impuls del col·lectiu d'actors i directors de l'època—, amb propostes populars i gratuïtes de música, dansa i circ a la plaça Margarida Xirgu. El tret de sortida del festival serà el 30 de juny a la mateixa plaça Margarida Xirgu, de Montjuïc, amb una festa amb l’Orquestra Plateria, que coincideix que també commemora els seus 40 anys de trajectòria. El Grec Festival de Barcelona ja té el programa tancat... [+ informació]

Una versió de «Romeu i Julieta» a La Seca Espai Brossa barreja la paraula de Shakespeare amb el moviment, la percussió, la música coral i la proposta interpretativa unisex amb una mirada contemporània

¿Què passaria si aquest parell de jovencells de ficció, Romeu i Julieta, la parella mítica del fals balcó turístic de Verona, visquessin a l'època de l'emergent aplicació del Periscope? ¿Anunciarien els seus respectius suïcidis als seus milers de seguidors pel mòbil, com ha fet la jove parisenca de 19 anys, al segle XXI, fa pocs dies, abans de llançar-se a les vies del RER del sud de París per un desengany sentimental...? ¿Avisarien les criatures que no miressin la pantalla perquè el que veurien en directe seria molt, molt, molt terrible...? ¿O potser aconseguirien, un cop fetes públiques les seves intencions, que algun dels Capulets o algun dels Montaguts els desdís de la seva tràgica decisió fruit dels efectes mal calculats d'una sobredosi d'èxtasi quan entressin en l'insomni del beuratge...?... [+ crítica]

El Fons Fontserè es comença a reactivar un cop ha passat a mans del govern català així com tots els béns i les cases que l'artista va cedir a canvi d'un vitalici

Ja fa uns dies que es va presentar el fons fotogràfic de l’escenògraf, il·lustrador, dibuixant i fotògraf Carles Fontserè (Barcelona, 1916 - Girona, 2007), que durant els últims dos anys s'ha inventariat i catalogat i dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, a Banyoles. El fons, procedent de la casa familiar de l’artista a Porqueres (Pla de l'Estany), està format per més de 50.000 fotografies professionals i familiars inèdites. El fons conté imatges que situen Carles Fontserè, més conegut pel seu cartellisme, a l’alçada dels millors fotoperiodistes europeus i peninsulars de l’època. Inclou 30 metres lineals de documentació produïda entre els anys 1916 i 2008, entre la qual hi ha les fotografies professionals i familiars, però també pintures i dibuixos en paper, i la documentació escrita que van generar Fontserè i la seva companya, Terry Broch. El fons professional que es custodia a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany conté, entre altres documents, 42.500 negatius, 6.450 positius ampliats de fotografia i 3.540 fulls de contacte, tots en blanc i negre i realitzats entre els anys 1959-1991. Corresponen a fotografies de Nova York —on Fontserè va treballar un temps de taxista!—, San Francisco, Ciutat de Mèxic, Roma, París, Londres i Catalunya, majoritàriament. I, també, fotografies de personalitats del món artístic i cultural, com Salvador Dalí, Camilo José Cela, Josep de Creeft o Rafael Alberti... [+ informació]

El museu Can Framis presenta fins a l'estiu una selecció de les millors obres de la trajectòria del pintor Albert Ràfols-Casamada

La mostra «Ràfols-Casamada. Pintura», inclou una quarantena d’obres fetes entre el 1969 i el 2003 que el mateix pintor qualificava com la col·lecció de la Maria en referència a la dona de l’artista, la pintora Maria Girona. La mostra reprodueix amb pocs canvis l’exposició «Ràfols-Casamada. Pintura 1950-2005», en la qual va col·laborar encara el mateix artista i que va fer... [+ informació]

La renovació de la col·lecció permanent de Joan Miró a la Fundació de Montjuïc és un dels atractius del Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus

La nova presentació de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró, que ha tornat a la planta baixa de l’edifici dissenyat per Josep Lluís Sert, permet una nova lectura dels fons de la institució. Inclou 14 obres datades entre els anys 1917 i 1968 que han dipositat els hereus de l’artista. També les que ja hi havia dipositat el col·leccionista japonès Kazumasa Katsuta, que va acceptar que surtin de la sala específica on eren i que se sumin al recorregut general. De la integració de totes elles en sorgeix... [+ informació]

El Grup Enderrock commemora el 25è aniversari de «La gran nit del rock català» amb una exposició al Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona

Aquesta exposició vol fer memòria del moviment musical que es va viure a Catalunya a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta i que esclataria definitivament amb el gran concert del Palau Sant Jordi el 14 de juny de 1991. Els quatre grups que van participar-hi, Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets, són l'eix central de l'exposició. Ells van ser part dels protagonistes de l'anomenat boom del rock català. L'exposició recull cartells i entrades de concerts, fotografies, portades de discos, objectes i instruments de les diferents bandes. A més, ofereix... [+ informació]

Els primers pagesos de Barcelona de fa 7.500 anys en una exposició del Museu d'Història que s'aproxima als hàbits i les pautes socioculturals des del neolític

El debat sobre l’obtenció, el repartiment social i les pautes de consum d’aliments és fonamental, ja sigui a escala local com global, per imaginar el futur humà. L'exposició aprofundeix en les comunitats agràries formades al neolític, arran de la domesticació de plantes i animals. La gran innovació, sorgida al Pròxim Orient, va arribar al pla de Barcelona fa uns 7.500 anys. L’exposició permet aproximar-se a l’hàbitat, la tecnologia, l’aprofitament dels recursos naturals, les pràctiques agrícoles i ramaderes, els rituals funeraris i les pautes socioculturals d’aquestes comunitats pageses de la prehistòria. La mostra... [+ informació]

El dramaturg Pau Miró tanca la seva ronda d'obres ambientades al Raval de Barcelona amb «Victòria» a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya

Plovia a Barcelona mentre Somreia un Elefant i s'enviaven cartes d'amor a Singapur que llegien les Girafes, els Lleons i els Búfals com si fossin cartes de Jugadors camí de la Victòria. D'aquesta manera, el dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974) diu que tanca el seu lot d'obres que tenen el Raval de Barcelona com a paisatge de fons, un Raval que l'autor coneix bé com a veí que en va ser i que ha inspirat, ara ja mitificada, una part de la seva carrera teatral, no perquè el passat —ni que sigui el passat més recent— fos millor, sinó perquè el passat —per gris que sigui— no es mereix ser oblidat. «Victòria» parla d'aquest passat que Pau Miró i la seva generació ja no ha viscut ni de rellisquentes. Fa un cert respecte quan se'ls escolta fer referència al temps dels "nostres avis". Però ha calgut que arribessin precisament els néts perquè aquest passat, com una tossuda arrel que ha vegetat durant anys sota terra, acabés esclatant. Ara ja no es tracta de recuperar la Memòria Històrica sinó de refer la memòria, o millor, les memòries anònimes, les que difícilment han tingut veu per poder-se reivindicar. Com la protagonista de «Victòria», una dona de barri, que enviuda el 1951 —justament els dies que hi ha la coneguda Vaga dels Tramvies per l'augment de preus de les tarifes— i que es fa càrrec de la barberia que regentava el marit... [+ informació]

La sala de festes «La Paloma» del Raval de BCN es prepara per tornar a obrir a finals d’any després de 9 anys tancada per no complir la normativa d’insonorització i seguretat

La propietària del local, Mercè March, confia que tornarà a obrir portes el desembre. D'aquí un mes presentaran el projecte d’obres per adequar-se a la normativa actual, i la intervenció de remodelatge s’allargarà entre dos i tres mesos. El projecte artístic que La Paloma ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona vol potenciar la programació diürna i la música en viu, per reduir tot el que sigui possible les sessions nocturnes i conciliar l’oci amb el descans dels veïns, una de les causes i les protestes que van fer que La Paloma tanqués. La propietària gestiona l’oci nocturn de Barcelona des de fa 40 anys quan amb el seu marit van heretar La Paloma del seu oncle, Ramon Daura. Les principals obres de reforma de La Paloma consistiran... [+ informació]

Sergi Belbel dirigeix una «batalla de reines» al Teatre Lliure de Gràcia amb una versió de «Maria Estuard» protagonitzada per Sílvia Bel i Míriam Alamany

Un quart de segle després, el Teatre Lliure ha tornat a «Maria Estuard», de Friedrich von Schiller. Versió renovada, abreujada igualment com aleshores —de prop de cinc hores de l'original a només dues—, tendint a l'estilització i a potenciar el feix de llum sobre les dues grans protagonistes: Maria Estuard, reina d'Escòcia (l'actriu Sílvia Bel), i Isabel I, reina d'Anglaterra (l'actriu Míriam Alamany). Dos personatges històrics femenins controvertits, forts i febles a la vegada —això pretén mostrar Schiller i encara més la versió de Sergi Belbel—, que han generat al llarg del temps múltiples recreacions teatrals, cinematogràfiques i operístiques. D'uns fets convulsos del segle XVI, el poeta Friedrich von Schiller en refà una història que publica l'any 1800, i que s'inscriu dins del corrent del romanticisme, farcida d'un discurs intens, epidèrmic i, per la seva naturalesa —odi i enveja, vencedors i vençuts, política i religió—, es podria dir també que absolutament intemporal... [+ informació]

El projecte de la façana del Liceu de Frederic Amat es retira temporalment després que el Consorci del teatre hagi acceptat la petició de l'Ajuntament de Barcelona

El Consorci del Gran Teatre del Liceu ha acordat retirar temporalment, a petició de l'Ajuntament de Barcelona, la proposta d'intervenció artística a la façana del Gran Teatre del Liceu per part de l'artista Frederic Amat. La retirada temporal del projecte va ser sol·licitada a la Direcció del Teatre des de la regidoria del districte de Ciutat Vella —a instàncies del Consell Assessor Artístic de l’Ajuntament de Barcelona—, en considerar que una actuació d'aquesta envergadura s'havia d'estudiar conjuntament amb el Pla especial de transformació de La Rambla. Aquest mateix Consorci havia aprovat... [+ informació]

Es commemora l'Any Toda en el 75 aniversari de la seva mort per recordar la seva personalitat i ls projectes que va impulsar amb la reconstrucció del Castell d'Escornalbou i la restauració del Monestir de Poblet

Eduard Toda i Güell va néixer a Reus (Baix Camp) el 1855 i va morir al Monestir de Poblet (Conca de Barberà) el 1941. És considerat una de les grans figures catalanes que van restar oblidades després de la guerra civil espanyola. Diplomàtic i escriptor, va ser condeixeble de l'arquitecte Antoni Gaudí i amic del poeta Joaquim Bartrina. Era nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader. És conegut, sobretot, per haver reconstruït el Convent de Sant Miquel d'Escornalbou. Des de molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual acabaria impulsant la restauració... [+ informació]

Les biblioteques públiques catalanes destinaran 59.000 euros aquest any a la compra de llibres directament a les fires i salons que se celebren arreu del país

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsa un projecte mitjançant el qual 130 biblioteques públiques compraran lots de llibres en 15 fires del llibre que se celebren a Catalunya anualment. El projecte compta amb una dotació de 59.000 euros per a aquest any 2016 i cada biblioteca disposarà d’una quantitat per destinar directament a la fira corresponent. Aquest projecte pretén beneficiar, d’una banda, les mateixes Fires del Llibre de Catalunya garantint-los una quantitat d’ingressos addicional, i de l’altra, a les biblioteques... [+ informació]

La versió espanyola de «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda es reposa al Teatre Goya on ja va fer temporada l'any passat amb l'actriu Lolita Flores dirigida per Joan Ollé

Em pregunto què deu sentir cada dia la cantant i actriu Lolita Flores —gairebé una revelació a l'escenari teatral malgrat la seva trajectòria musical, cinematogràfica i televisiva—, quan es posa en la pell i l'ànima del personatge de la Colometa de Mercè Rodoreda, durant setanta-cinc minuts, asseguda en un banc rònec del parc, corcat pel temps, sota un ramell de garlandes de bombetes de colors i acompanyada només fugaçment per breus notes de les peces entranyables del músic multifacètic Pascal Comelade que semblen realment sorgides de les entranyes de Gràcia i de la plaça del Diamant de l'època de la guerra i la postguerra de mitjan segle passat. I m'ho pregunto perquè, per a Lolita Flores, nascuda a Madrid el 1958, la sentor que es respira dins de 'La plaça del Diamant' l'ha de portar per força al record dels seus orígens gitanos catalans, filla com és d'Antonio González "El Pescaílla", marit de La Faraona, nascut al barri barceloní de Gràcia i molt a prop del paisatge que retrata Mercè Rodoreda en la seva novel·la... [+ informació]

L'obra «Call Center» ironitza i denuncia al Teatre del Raval el rebost que hi ha darrere les companyies telefòniques i les dificultats per gestionar reclamacions i baixes

Que aixequi el dit aquell o aquella que no ha rebut mai una trucada d'un comunicant desconegut i el saluda afectuosament una veu —generalment amb accent sudamericà— dient-li que està encantat o encantada de parlar amb ell o ella i li engega el discurs sobre qualsevol oferta miraculosa per millorar la vida personal amb les telecomunicacions. Que aixequi també el dit aquell o aquella que no ha hagut de telefonar mai a un dels molts telèfons d'atenció al client que han proliferat com bolets a les empreses —privades però de funció pública i públiques també— sempre de pagament, a partir d'un 902, com a mímin, i que li retenen la trucada minuts i minuts amb l'excusa de buscar les seves dades, de mirar quines característiques té o de furgar en la qüestió de la qual vol informació, sense que n'acabi de treure l'entrellat... [+ informació]

L'obra «La peixera» de Toni Cabré al Versus Teatre ja no sona a ciència-ficció d'un món que no era el nostre l'any 2000 sinó com un reflex de la misèria humana a l'hora de perdre el plat calent a taula

Un western al soterrani. ¿Què devia passar l'any 2000 perquè el dramaturg Toni Cabré (Mataró, Maresme, 1957) no estrenés en un circuit estable l'obra «L'efecte 2000», guanyadora del premi Ciutat d'Alcoi i publicada a la col·lecció El Galliner d'Edicions62, la mateixa obra que ara ha revisat lleugerament —en setze anys la informàtica ha fet un canvi espectacular— i que ha retitulat «La peixera»? Segurament que els corrents del canvi de segle no devien aconsellar que es posés sobre l'escenari un retrat tan salvatge que mostrés fins on pot arribar la lluita per fer-se amb un lloc de treball... [+ informació]

La Cubana adapta el sainet «Gente bien» de Santiago Rusiñol per tornar el 29 de setembre al Coliseum de Barcelona amb el seu nou musical

L'espectacle, que ja s'està assajant a l'Hospitalet de Llobregat, té el guió de Jordi Milan, director de la companyia, i música de Joan Vives, i s'estrenarà el 29 de setembre al Teatre Coliseum de Barcelona, un equipament que La Cubana va convertir en teatre després de ser cinema amb l'espectacle «Cómeme el coco, negro!». Es dóna la circumstància que La Cubana recupera per a aquest nou espectacle intèrprets d'entre els integrants dels seus inicis com les veteranes actrius Mercè Comes i Mont Plans, a més de Jaume Baucis... [+ informació]

La companyia Casa Real elabora un manual amb «17 maneres d'acabar amb el capitalisme» al Teatre Tantarantana

Corren aires d'acabar amb el capitalisme. Potser ho fa que quan arriba l'1 de Maig, aquella festa que se'n deia dels "treballadors" quan n'hi havia, hi influeix. I entre aquests aires de recanvi, els estats, que ja són velles màquines rovellades que grinyolen, no saben com fer-ho per sortir-se'n i aguantar gaire temps més amb les arques pelades i en situació de fallida tècnica. Per això, el manual de la companyia Casa Real, presentat en un espectacle breu de 65 minuts i de títol allargassat, «17 maneres d'acabar amb el capitalisme» aporta el seu granet de sorra a aquest debat que ocupa una part del món anomenat desenvolupat i que sonaria com a música extraterrestre entre la gent de l'altra part del món en risc d'exclusió... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2016 amb 9.019.423 visitants que han fet 26.257.050 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'abril del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.019.423 visitants i 26.257.050 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.221,8 visites de pàgines (14,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió... [+ informació]

Un excursionista troba a Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada de 230 milions d'anys d'un rèptil anterior als dinosaures

Un excursionista ha trobat casualment a prop d'Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada d'un rèptil que va viure fa 230 milions d'anys. Es tracta de la icnita (motllo de petjada de peu) més ben conservada de tota la península ibèrica, en què es pot apreciar amb claredat la forma de les urpes i la pell de l'animal. Segons els experts, el motllo pertany a la «Icnoespècie Isochirotherium», que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids, del període Triàsic mitjà. L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va entregar la mostra el passat 22 d'abril al Servei d'Arqueologia i Paleontologia, i ara el Departament de Cultura de a Generalitat de Catalunya procedeix al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada. Tot i que es tracta d'una troballa qualificada d'excepcional pel detall de les impressions, no és el primer descobriment de la zona. Fa pocs anys, es van trobar unes altres icnites a 2.800 metres de distància, en el mateix nivell geològic, i també a Castellar del Vallès. Aquests tres jaciments són els únics amb restes de rèptils de la península Ibèrica d'aquesta antiguitat... [+ informació]

El centenari del «Cabaret Voltaire» de Zuric on va néixer el moviment dadà es commemora amb un espectacle poètic de la companyia Kaddish-Nozomi 700 a La Seca Espai Brossa

A la veterania de quaranta anys de la companyia Kaddish, fundada al Prat de Llobregat, comandada primer pel desaparegut Jordi Mesalles i després per Josep Costa, s'hi ha fusionat recentment la jove companyia Nozomi 700, que s'ha especialitzat en l'experimentació entre teatre, arts visuals i música. D'aquesta fusió de dues companyies neix ara aquest espectacle que recorda el naixement del mític Cabaret Voltaire, el 1916, a la localitat suïssa de Zuric, enmig de la Gran Guerra, com a reacció amb una alenada d'aire fresc i de rebel·lia a la vegada, creat per alguns emigrants polítics, desertors de la barbàrie bèl·lica, poetes i diversos artistes que va culminar amb la gènesi del Dadaisme o moviment dadà, precursor del surrealisme... [+ informació]

Escoltar música en «streaming» porta la indústris discogràfica a les millors dades dels últims vint anys amb 68 milions d'usuaris per subscripció

La venda de discos es comença a recuperar després d'anys de fortes davallades. Els ingressos de la indústria discogràfica a nivell mundial van registrar l'any 2015 la millor dada dels últims vint anys: un augment del 3,2% respecte a l'any anterior, fins a arribar a uns ingressos de més de 13.000 milions d'euros. Aquest augment és gràcies a l'increment de l'ús dels sistemes "streaming" o serveis de música en directe, que han generat uns ingressos de... [+ informació]

The Gospel Viu Choir passa fugaçment pel Teatre Condal de Barcelona amb un concert-espectacle que inclou peces renovades i un ballarí en escena

Hi ha bateries recarregables. Reload. Fins al final. Till The End. Hi ha bateries que no s'esgoten mai. Les de la comunitat de cantants The Gospel Viu Choir fa deu anys llargs que duren. I no mostren pas símptomes d'esgotament tot i que segurament sí que hi ha dins del grup anades i vingudes i relleus volguts o involuntaris. Un cop d'ull a la fitxa artística de l'espectacle «Reload» porta de seguida a fer una reflexió: ¿Com resisteix una macrocoral com aquesta amb un centenar d'integrants mantenir la flama de la companyia setmana rere setmana? Una de les primeres respostes... [+ informació]

El Memorial Democràtic qüestiona en una exposició el mite de la pretesa neutralitat del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial

¿Va ser neutral l’Espanya franquista durant la Segona Guerra Mundial? Encara és habitual veure mapes d’Europa d'aquell conflicte bèl·lic on apareix Espanya amb un color que l’identifica com a país neutral. També és usual llegir, veure documentals o escoltar especialistes que parlen de l’Espanya de Franco reforçant aquesta idea. Sens dubte, la creença que, gràcies a Franco, Espanya no va entrar en el conflicte encara és molt estesa avui dia. Però la historiografia ha demostrat que aquesta neutralitat, de fet, no va existir mai. L'exposició «Franco, neutral?», que es pot veure a la seu de Ciutat Vella de Barcelona, l'antiga Edicions 62 (C/ Peu de la Creu), fins al mes d'octubre, fa una reflexió sobre aquesta qüestió amb imatges, mapes, llibres i publicacions de l’època. El franquisme va adoptar uns estatuts diplomàtics de no-bel·ligerància. El fet és, però, que des del primer moment va prendre partit... [+ informació]

La companyia Divinas aparca «Histèriques» i recupera «Enchanté!» el seu espectacle més exitós sobre les cançons de l'Europa bèl·lica del segle XX

Ara fa aproximadament un any que la companyia Divinas va presentar a la Sala Muntaner de Barcelona el seu espectacle «Paradís». Després de «Sing! Sing! Sing!» i «Chocolat!», la promesa era estrenar nou espectacle aquest any. I ja tenia títol anunciat: «Histèriques». Però el fet que la directora convidada, Carol López, s'ha retirat per motius personals del projecte que ja havia començat a prendre forma —fins i tot amb una incorporació nova, la de l'actriu Laura Guiteras— ha obligat les Divinas a no faltar a la cita amb el seu públic i a reposar el que potser és l'espectacle que les ha portades per més escenaris d'aquí i de fora, «Enchanté!», la història del cafè parisenc i de les tres artistes que fugen del kabaret de Berlín amb l'ascens del nazisme i que viuen després la invasió hitleriana de París el 1940... [+ informació]

L'actor Lluís Homar protagonitzarà l'obertura de la 40a edició del Festival Grec 2016 amb l'obra «Les bruixes de Salem» d'Arthur Miller en traducció d'Eduardo Mendoza i direcció d'Andrés Lima

La 40a edició del Grec 2016 Festival d'Estiu de Barcelona tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol. El programa inclou espectacles de teatre, dansa, música i circ, i una extensa oferta d’activitats paral·leles adreçades tant a professionals com al públic en general. L'obra d'Arthur Miller, «Les bruixes de Salem», traduïda per Eduardo Mendoza i dirigida per Andrés Lima inaugura el Festival a l'Amfiteatre de Montjuïc (1 a 5 de juliol), amb un repartiment que encapçala l'actor Lluís Homar, acompanyat de Borja Espinosa, Nora Navas, Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González i Yolanda Sey... [+ informació]

L'experiència de viatjar en un globus aerostàtic a través de la fantasia de Farrés Brothers exhaureix totes les «places» de l'espectacle familiar «Tripula» al Teatre Nacional de Catalunya

Crear una atmosfera ambiental que captivi els primers espectadors i que arrossegui també els seus acompanyants més grans cap a un món fantàstic on la imaginació val més que mil imatges o mil paraules és, a aquestes alçades del segle XXI, una missió arriscada perquè les criatures de l'era digital tenen al seu abast totes les imatges del món. I, en canvi, amb un retorn a l'artesania teatral, els Farrés Brothers ho aconsegueixen durant una hora des de la rebuda que fan dels espectadors a la porta de la sala fins a la preparació del viatge, l'entrada amb grups reduïts al gran globus inflat amb gas —gràcies a les sabates oloroses dels assistents— fins a les peripècies del viatge, ja dins del globus, on el color i la il·luminació... [+ informació]

Les biblioteques públiques catalanes van rebre durant el 2015 prop de 25 milions de visites que van fer més de 15 milions de préstecs

Catalunya disposa de 391 equipaments bibliotecaris (380 biblioteques estables i 11 bibliobusos mòbils). Aquestes biblioteques donen servei a 7.024.187 ciutadans, corresponents a 416 municipis, és a dir, el 93,6% de la població del país. En el conjunt de les biblioteques públiques, hi treballen més de 2.150 professionals que gestionen un fons de gairebé 15 milions de volums. D’aquest fons, la part més important correspon als llibres, que són 11.777.487, però també es gestionen 1,4 milions d’obres audiovisuals; 1,2 milions de documents sonors i 369.000 altres documents. El sistema de les biblioteques públiques ha rebut un total de 24,8 milions de visites, que s’han traduït en un volum d'obres lliurades en règim de préstec de gairebé 15 milions i mig... [+ informació]

La viquimarató «Qui té por de Ramon Llull?» crida estudiants en català de tot el món a augmentar les entrades de Viquipèdia sobre el pensador de qui es commemora el setè centenari de la seva mort

L’Institut Ramon Llull organitza, en col·laboració amb l’associació Amical Wikipedia, la viquimarató «Qui té por de Ramon Llull?», un projecte que vol congregar el màxim nombre d’estudiants de català de diferents països amb l’objectiu d’actualitzar, ampliar i crear articles sobre Ramon Llull a la plataforma Viquipèdia. L’activitat, que s’emmarca dins els actes de l’Any Llull, tindrà lloc la setmana del 25 al 29 d'abril simultàniament a universitats d’Alemanya, Estats Units, Hongria, Japó, Romania, Rússia, Sèrbia i Xile. La viquimarató té una durada aproximada de dues o tres hores, durant les quals els estudiants es troben... [+ informació]

La lectura en suport digital creix en un 17,8% segons les últimes dades però el paper continua sent l'opció preferida per la «indústria» editorial que admet que només un 25% dels lectors ho fa en català

L'any 2015, un 66,3% van optar habitualment per la lectura en suport paper i un 24,3% van llegir en suport digital. L’augment d’aquest segon suport ha estat important si es compara amb els índexs del 2011, que donaven com a resultat només l'augment d'un 6,5%. En cinc anys, per tant, la lectura en suport digital ha crescut un 17,8% però la «indústria» editorial continua omplint el mercat amb el suport paper cosa que fa que sigui un 66,3% el lector en aquest suport. La poca disponibilitat del sector «industrial» en aquest canvi tecnològic arriba fins a l'extrem que els responsables de la Cambra del Llibre es vanten i els omple de satisfacció, diuen, que només un de cada quatre lectors ho fa en suport digital. El conservadorisme, doncs, i la miopia davant el futur, propi d'un organisme com aquest, continua ben viu. A més, el sector «industrial» continua culpant... [+ informació]

Una quarantena de països d’arreu del món celebren la diada de Sant Jordi amb llibres, roses i una Viquimarató sobre Ramon Llull

Per mitjà de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior, coordinada per l’Institut Ramon Llull, i en col·laboració amb les delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya, s’han programat actes culturals al llarg de tota la setmana a ciutats com Chicago, Berlín, Londres, Moscou, Nova York, Santiago de Xile, Venècia o Washington, entre d’altres. A més, gairebé totes les universitats que ofereixen docència d’estudis catalans i els casals catalans organitzen parades amb llibres i roses. En total s’han programat més d’un centenar... [+ informació]

L'absurditat envolta el muntatge de gest que dóna el tret de sortida a la companyia Voltäla a El Maldà i que recrea una història esperpèntica en un museu rus

La vida dels guàrdies d'un museu és dura. Del tamboret a passejar per les sales. I de pesar figues en un racó a ser aspirants a figures de cera. I encara és més dura si treballen en un museu rus que està amenaçat de tancament tot i que aguanta gràcies a una promesa que assegura que hi arribarà a una de les sales una peça d'art que necessitarà una gran rebuda i una extrema vigilància de la parella de guàrdies protagonistes. L'absurditat envolta aquesta peça breu de gest (60 minuts a tot estirar), amb poquíssims murmuris i algunes paraules russes macarròniques, a més d'uns misatges en off que es transmeten arreu de les sales del museu... [+ informació]

Un vagó dels Ferrocarrils Catalans portarà el nom de Joaquim Carbó en commemoració del cinquantenari de la publicació de la novel·la «La casa sota la sorra» i un altre es batejarà amb el nom de Víctor Català pels 50 anys de la mort de l'escriptora

El “bateig’ es farà el dia de Sant Jordi en una de les andanes dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de l’estació de la Plaça de Catalunya. Juntament amb el vagó que portarà de manera fixa el nom de l’escriptor Joaquim Carbó hi haurà també un altre vagó amb el nom de l'escriptora Víctor Català / Caterina Albert de qui es commemora el cinquantè aniversari de la seva mort. A més d’una inscripció amb el nom d’aquests dos autors als laterals dels vagons del... [+ informació]

El nou musical «Scaramouche» que Dagoll Dagom prepara per a la temporada vinent fa vint anys que estava en la cartera de projectes de la companyia

El musical de gran format s'estrenarà pels voltants de la Mercè, al Teatre Victòria. L'equip directiu és l'habitual de la companyia que ha tancat una llarga temporada amb l'última reposició, fins ara, de «Mar i cel». La música original és d'Albert Guinovart, la direcció musical de Joan Vives i la direcció escènica de Joan Lluís Bozzo. L'escenografia la signa Montse Amenós i el vestuari, Alfons Flores. Dagoll Dagom aposta així per un musical de capa i espasa que té lloc durant la revolució francesa, però que volen que arribi a un públic familiar en general. El nou «Scaramouche» fa... [+ informació]

La companyia Arcàdia clava una ganivetada de doble tall al teatre amb l'obra «Sota la ciutat» de Llàtzer Garcia a l'Espai Lliure de Montjuïc

Ganivetada de doble tall al món del teatre. Scrash!!! L'autor Llàtzer Garcia (Girona, 1981) continua endinsant-se en el laberint inesgotable de les relacions humanes (recordem només dues peces seves anteriors prou valorades com «La terra oblidada» o «La pols»). I dic ganivetada de doble tall perquè a «Sota la ciutat», estrenada l'any passat dins el Festival Temporada Alta, hi continua planant la família, tot i que sigui la família d'última generació, però aquesta vegada gratant també amb força en les misèries de la gent del teatre, en la frustració dels que hi han jugat un paper en un moment donat i que, a poc a poc, han anat quedant oblidats en el bagul del passat, i en la pèrdua de la il·lusió jove quan s'esfondren les esperances posades en... [+ informació]

La primera gran exposició dels 150 anys del naixement de Ramon Casas es pot veure fins al 8 de maig al Museu del Modernisme de Barcelona amb un recull de 130 obres de l'artista

Paradoxalment, és una institució privada la que ha donat el tret de sortida al 150è aniversari del naixement del pintor Ramon Casas (1866-1932). I encara és més paradoxal que hagi estat aquesta mateixa institució privada la que hagi enregistrat en primer lloc el domini a internet «ramoncasas.cat» a més de publicar un catàleg amb la participació i els estudis de set historiadors. L'exposició «Ramon Casas. La vida moderna» es pot veure al Museu del Modernisme de Barcelona (c/ Balmes, 48). En un país on no es fa res si no és de la mà pública, la iniciativa privada amb motiu de l'Any Casas ha demostrat que qui tira la primera pedra, trenca més aviat el vidre. Entre la desena de peces inèdites que hi ha a l’exposició, destaca... [+ informació]

Torna l'humor esbojarrat de «Concerto a tempo d'umore» amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i la direcció de Jordi Purtí per una breu reposició al Teatre Apolo del Paral·lel

A Avinyó, el 2015, els que van anar al Festival Internacional de Teatre van estar d'enhorabona perquè els tornava a visitar el director Jordi Purtí amb un espectacle que els recordava l'èxit esclatant que el va portar després per una gira internacional amb la troupe de la gresca coral d''Operetta'. Aquest 'Concerto a tempo d'umore' va pel mateix camí. Un espectador veí sento que comenta amb la seva acompanyant, quan s'ha acabat l'espectacle: "¿Que són italians...?" I una apreciació com aquesta, que els puristes de teatre i música titllarien segurament d'espectador "escombraria", és el millor senyal que l'espectacle té un embolcall universal que fins i tot fa que, els més despistats, en desconegui l'ADN, ni que sigui amb denominació d'origen de l'Empordà... [+ informació]

L'actriu Laia Marull recupera el monòleg «La llista» de l'autora quebequesa Jennifer Tremblay estrenat al Teatre Lliure per fer una minitemporada a La Villarroel

No sé si la història de 'La llista' ha anat a parar a Laia Marull o l'actriu Laia Marull ha anat a parar a 'La llista'. O potser les dues s'han trobat sense proposar-s'ho, per atzar, per haver anat a un rodatge al Canadà fa deu anys i haver fet amistat amb l'actriu que ara la dirigeix. En tot cas, el monòleg o el personatge al qual s'enfronta l'actriu —avui més coneguda per la seva trajectòria en cinema però fidel al seu debut al mateix Teatre Lliure, encara vell Palau de l'Agricultura en construcció, el 1993, amb 'Roberto Zucco' i Lluís Pasqual— encaixa a la perfecció amb el perfil de Laia Marull que es presenta com una dona perfeccionista, incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en una o en unes quantes llistes, que ha pres la decisió d'emigrar de la ciutat per anar... [+ informació]

El musical «Homes foscos» de la trilogia de David Pintó i Clara Peya explora a El Maldà el costat més obscur de les relacions humanes basant-se en el món de Patricia Highsmith

De fons, Patricia Highsmith. I també un guionista que sua sang i fetge per posar el desitjat The End al seu relat. I encara més de fons, el personatge de Tom Ripley. Però els espectadors poden fer dues coses: o bé apuntar-se a l'opció de l'autora escollida i del seu conegut personatge de ficció o bé entrar en la proposta amb el convenciment que David Pintó i Clara Peya han creat un musical de cap i de nou on un guionista dels anys del blanc i negre daurat de Hollywood entra en la ficció fins a l'extrem de veure's les cares amb els personatges que li ronden pel magí i amb les diferents variants que li ofereix la trama... [+ informació]

La reproducció en maqueta del «Titanic» més gran que s'ha fet fins ara es pot veure en una exposició del Moll de Costa del Port de Tarragona

Des dels ascensors fins a la piscina, passant per la sala de màquines, la mítica escalinata i tots els detalls del llegendari transatlàntic es poden veure en la maqueta de l'exposició «Titanic, the reconstruction» que es pot veure al Moll de Costa del Port de Tarragona. Es tracta d'una maqueta de dotze metres, la més gran que s'ha fet mai d'aquest creuer, que incorpora so i llum i és d'un valor incalculable al mercat. La carcassa del vaixell es va fer a Girona i després es va traslladar a Granada per crear els interiors, la majoria amb una impressora 3D... [+ informació]

L'espectacle «Bhrava!» té aires de teatre, de dansa i de pista de circ però sobretot té aires d'arts escèniques franceses amb música original inclosa

Les dues creadores i intèrprets de «Bhrava!» procedeixen del món de la dansa i el teatre visual i inclouen en el seu espectacle, que respira romanticisme i poesia durant els 45 minuts de durada, tècniques com les del mim, la pantomima, els titelles, la manipulació d'objectes i una atmosfera de gènere fantàstic... [+ informació]

La família Aragón s'ha instal·lat al Teatre Victòria amb el seu espectacle multidisciplinar «Aire» que barreja el teatre amb la música i l'humor de pista

Es fa el fosc i bufa de valent! Venteguera, cerç, cicló, huracà, tornado, fogony, llevantada, mestralada, gregalada, tramuntanada, torb, tifó, rufagada… i calma sobre la platea del teatre. Després de la tempesta, diuen, sempre ve la calma. I aquest balanceig entre l'esclat i la serenor és el que caracteritza durant setanta minuts les diferents accions de l'espectacle familiar «Aire» que reuneix cinc descendents i integrants de la família Aragón, forjats tots ells en la comèdia de l'art, la música més eclèctica i la força clownesca heretada de la pista de circ... [+ informació]

El musical «Fang i setge» es veu abocat a un concurs de creditors després de fer temporada al Teatre Victòria de BCN tot i haver rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya de 30.000 euros per a la producció inicial

Aquest macroespectacle de caràcter èpic es va estrenar el desembre del 2014 al Teatre de La Passió d’Olesa de Montserrat on es van fer tretze funcions i, amb una revisió de format i un canvi d’intèrprets, havia fet temporada a Barcelona, al Teatre Victòria, aquest any, des de l'11 de febrer al 27 de març. Uns dies després d’abaixar el teló, la productora Excés d’Entusiasme S.L. (Xavier Povill, Carles Farràs i Salvador Jorba) ha anunciat públicament que es veu obligada a presentar un concurs de creditors perquè les expectatives d’espectadors que es preveien en aquesta temporada al Teatre Victòria no han estat suficients per poder cobrir les despeses del muntatge en les quals s’inclouen... [+ informació]

Prop del 90% dels continguts a Internet es van consumir durant el 2015 de manera il·legal segons un estudi que quantifica l'ús pirata en una pèrdua de 1.669 milions d'euros anuals

L'últim estudi de l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, realitzat a instàncies de la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, torna a posar de manifest l'impacte de la pirateria en el sector: el 87% dels continguts consumits a internet és pirata, xifra que fa perdre fins a 1.669 milions d'euros anuals a les indústries culturals. Durant el 2015, es va accedir a 4.307 milions de continguts digitals de forma il·lícita, equivalent a 24.058 milions d'euros. L'accés va ser repartit de la següent manera: pel·lícules (37%), sèries (30%), música (20%), llibres (15%), vídeojocs (14%) i futbol (11%). Mentre la indústria musical... [+ informació]

L'espectacle «Mars Joan» analitza lúdicament i sense paternalismes al Teatre Tantarantana què li passa a la societat contemporània que preferiria la ignorada incertesa de Mart davant la presumpta seguretat de la Terra

Cap allà al 2026, d'aquí a quatre dies, poden passar dues coses: que siguem independents o que, els que encara quedem, hàgim decidit emigrar a Mart per complir això que anomenen el somni col·lectiu. Ho possibilita el projecte Mars One a través d'un reality show que es proposa fundar una colònia humana a Mart i per aconseguir-ho ha de fer una selecció entre els aspirants. La dramatúrgia de l'obra «Mars Joan» parteix d'aquesta referència xarona i mediàtica de la societat actual i l'adapta a les relacions de parella... [+ informació]

Lluís Pasqual ha elaborat un Eduardo de Filippo com una pintura al fresc al Teatre Lliure de Montjuïc amb Jordi Bosch i Ramon Madaula de protagonistes

El dramaturg Eduardo de Filippo ho demana a crits. El Nàpols mític ho demana a crits. I els personatges més pirandellians de tot el repertori d'Eduardo de Filippo també ho demanen a crits. Tots ells, a hores d'ara, ja només poden ser vistos, representats i recreats com una pintura al fresc, amb dues capes, una damunt de l'altra, amb barreja de morter de calç, sorra de riu, aigua, pols de marbre... I després, amb l'espargiment dels pigments, tot agafa forma i sentit, i el color va canviant de to tal com es va fent la llum. És més o menys així com diria que s'ha elaborat aquest muntatge... [+ informació]

Els Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) posen en marxa una campanya de micromecenatge per salvar l'escultura «El violinista» de Pablo Gargallo

Aquesta peça pateix un greu deteriorament a causa de la incompatibilitat dels materials amb què està feta: una ànima de fusta recoberta de plom. La campanya, que estarà en actiu fins al 30 de juny, es proposa aconseguir els 46.000 € necessaris per afrontar la restauració, planificada en diverses fases per la seva complexitat. Les aportacions es poden fer a través de la pàgina web de la Fundació Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya, al taulell d’entrada del MNAC o directament i de manera anònima dipositant la donació en una urna instal·lada al vestíbul del mateix MNAC a Montjuïc. Aviat es compliran cent anys que l'escultura «El violinista»... [+ informació]

La Xina i Alemanya s’emporten els Premis Andersen 2016 atorgats a la Fira de Bolonya a l’escriptor Cao Wenxuan i la il·lustradora Rotraut Susanne Bernner

L'escriptor Cao Wenxuan va créixer a la Xina rural i va estudiar a la Universitat de Pequín. Exerceix de professor de literatura xinesa. La seva obra literària beu de les fonts de la memòria de la seva infància en un ambient de pobresa i dificultats. Fins ara ha estat poc conegut dins de la literatura catalana. En canvi, sí que s’hi troba en diverses edicions la il·lustradora alemanya Rotraut Susanne Berner, que va estudiar disseny gràfic a la Universitat de Munic i va treballar durant diversos anys en el camp de la publicitat abans de dedicar-se... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2016 amb 8.905.594 visitants que han fet 26.029.092 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.905.594 visitants i 26.029.092 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.234,3 visites de pàgines (12,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 22 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a... [+ informació]

Una iniciativa del museu de Salvador Dalí a Florida permet fer un passeig visual per l'interior i els detalls de l'obra «Reminiscència arqueològica de l'Àngelus de Millet» en 360º

L'obsessió per aquesta obra va fer que durant quatre anys Salvador Dalí (1904 - 1989) escrivís, una vegada i una altra, sobre la seva gènesi i fes una sèrie d'obres centrades i que partien de la pintura de Millet. El 1934 va pintar «Reminiscència arqueològica de l’Àngelus de Millet», una de les seves obres més enigmàtiques, en la qual va donar absoluta llibertat al seu mètode paranoicocrític, la seva aportació més important al surrealisme en només els 31 cm per 39 cm que fa el quadre. En l'obra, com en l'original de Millet, una parella de camperols interromp la feina al camp i sembla que resi a l'hora de l’àngelus sota una llum crepuscular que dóna... [+ informació]

Una gala de circ inaugurarà la Vela de Ca L'Estruch de Sabadell que acollirà activitats circenses en els àmbits de creació, exhibició, formació i integració social

L’Estruch de Sabadell, centre de creació amb més de 20 anys de trajectòria, inaugurarà el 16 d’abril una gran vela de circ al pati del seu recinte industrial. De 12,40 metres d’alçada, 28 metres de diàmetre i 615 metres quadrats, la carpa mantindrà els valors i la filosofia de la fàbrica de creació, acollint una programació estable i potenciant la formació i la creació circense. La Vela passa a formar part de Ca L’Estruch en un projecte integral, i s’hi treballarà el circ a diferents nivells: des de les residències de creació que ja funcionen i doten les companyies d’un espai equipat per aixecar els seus espectacles; a l’exhibició de circ per a la ciutat de Sabadell, ja que el centre dissenyarà una programació regular d’espectacles. L’Estruch seguirà... [+ informació]

«Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov)», de José Sanchis Sinisterra. Traducció de Raimon Molins. Intèrprets: Tilda Espluga, Mireia Trias i Patricia Mendoza. Escenografia: Atrium. Espai sonor: Raimon Molins. Il·luminació: Raimon Rius. Assessorament vestuari: Glòria Viguer. Direcció: Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona, 5 febrer 2012. Reposició: 5 desembre 2012. Reposició: 23 març 2016.

La deconstrucció —un terme que de la filosofia va saltar a l'arquitectura i de l'arquitectura a la gastronomia— sembla que també ha arribat al teatre. Deconstruir una obra clàssica per obtenir-ne, doncs, un significat diferent, pot servir perquè aquells que han sentit a parlar o han vist l'obra en qüestió, acabin d'entendre'n els intríngulis. Però la deconstrucció també pot servir per fer-ne un exercici d'experimentació que acabi sent tant o potser més interessant que el mateix clàssic deconstruït. Diria que el dramaturg José Sanchis Sinisterra aconsegueix els dos objectius alhora perquè la seva proposta —elaborada per un encàrrec de la mateixa Sala Atrium— entra en les interioritats, les il·lusions i les angoixes de les tres protagonistes principals de l'obra d'Anton Txèkhov: Olga, la més gran, amb 28 anys; Maixa, la mitjana amb 25 anys; i Irina, la més jove, amb 20 anys.... [+ informació]

Set exposicions arreu del país commemoren el 150è aniversari del pintor Ramon Casas que es commemora aquest 2016

L’abast del pintor Ramon Casas és europeu i universal, segons els responsables de l'Any Casas que commemora aquest 2016 el 150è aniversari del seu naixement. L'eix principal són set exposicions i arreu del país també es faran rutes i tallers. A més, set autors faran una nova lectura d’una obra del pintor en diferents espais, com el Museu de la Garrotxa, el Museu Víctor Balaguer i el Museu de Sabadell. L’acte central de l’Any Ramon Casas se celebrarà a la que era la seva residència d’estiu, el Món Sant Benet, a finals de juny o inicis de juliol. L’exposició més destacada, «Ramon Casas, la modernitat anhelada», es farà al... [+ informació]

El director Woody Allen inaugurarà per tercera vegada el 69è Festival de Canes 2016 el pròxim mes de maig amb la seva última pel·lícula «Cafe Society»

«Cafe society», la nova pel·lícula de Woody Allen, obrirà la pròxima edició del Festival de Canes, que tindrà lloc de l'11 al 22 de maig. És la tercera vegada que un film d'Allen inaugura el festival després de fer-ho amb «Un final made in Hollywood» (2001) i «Midnight in Paris» (2011). També ho va fer quan formava part del film col·lectiu 'Històries de Nova York' (1989). Kristen Stewart i Jesse Eisenberg són els protagonistes de la que ja és la 46a pel·lícula de la filmografia de Woody Allen. El film que obrirà el Festival de Canes explica... [+ informació]

«El recanvi» de Roger Peña intenta explicar com es crea un líder polític amb l'obra que va guanyar el Torneig de Dramatúrgia Catalana però tan allargassada que perd pistonada pel camí

¿Com es crea un líder polític? Ho intenta explicar aquesta obra breu de Roger Peña (Barcelona, 1959) que és fruit del IV Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta del 2014 i que, sense aixecar cap ombra de dubte sobre el jurat popular que el va guardonar aleshores, fa la impressió que no es tracti del mateix guió perquè probablement s'ha allargassat com un acordió i ha errat l'escenari perquè no és el mateix fer un muntatge de cambra en una sala reduïda i a tocar d'un auditori convençut i en un clima de festival, que en temporada estable i en un teatre convencional que crea una cortina de fredor entre els dos intèrprets i els espectadors del dia a dia... [+ informació]

Can Framis tanca el 3 d'abril l'exposició d'obres de grans artistes que va aconseguir la promoció que acabava la carrera d'arquitectura a l'ETSAB l'any 1960

Els estudiants que acabaven la carrera a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1960 van escriure a 270 pintors, escultors i arquitectes tant catalans com internacionals per demanar-los una obra per vendre-la en una subhasta a la Sala Gaspar. Però com que van reunir un conjunt més extens del que ells mateixos esperaven, 130 obres de 144 artistes, entre els quals hi havia Joan Miró, Alexander Calder, Giorgio Morandi, Hans Hartung, Antoni Tàpies, Lucio Fontana i Walter Gropius, les va adquirir el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Els estudiants volien recaptar 400.000 pessetes i en van aconseguir cent mil més. Un centenar de les 130 obres d’aquesta col·lecció que es conserven —6 van ser robades el 1964 del Club del COAC— s’han exposat ara per primera vegada en una mostra que es tanca el pròxim 3 d'abril. El museu de pintura de la Fundació Vila Casas, Can Framis, les exhibeix sota el títol... [+ informació]

El director de teatre rus Anatoli Vassiliev és l'autor del Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre 2016

El contingut íntegre del Missatge Internacional del Dia del Teatre 2016 es pot descarregar en PDF des de la pàgina web de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). Anatoli Vassiliev és nascut a Óblast de Pensa, Rússia, el 4 de maig del 1942. És director artístic del Teatre de Moscú, Teatre de l’Odéon i professor de drama a Lió. Aquesta associació ha denunciat coincidint amb l'efemèride del sector que el 55% dels intèrprets no arriba al salari mínim interprofessional i ho ha fet amb un vídeo en el qual diverses cares conegudes de l'escena catalana com Àlex Casanovas, Sara Espígul, Carlos Briones i Àngels Bassas fan evident el malestar del gremi que representen i ho justifiquen basant-se... [+ informació]

Els Guerrers de Xi'an que es van veure el 2004 al Fòrum de les Cultures de Barcelona s'instal·len dos mesos al Teatre Coliseum dins d'una gira internacional

L'exposició, que es podrà veure fins al 3 de juny, és presentaca com un viatge al cor d'una de les troballes arqueològiques més enigmàtics de la història. La mostra presenta més de 150 peces, reproduccions amb origen en les troballes del mausoleu de Qin Shi Huang. Té una especial rellevància la reproducció de la secció de la fossa de la gran excavació de Xi'an a escala 1:1, amb més de 80 guerrers. La mostra s'acompanya amb elements interactius de manera que s'incita al visitant a realitzar un viatge a través del temps. Al voltant de l'excavació... [+ informació]

Entremig de «Tots som Anna Allen» hi ha noranta minuts a l'Almeria Teatre d'un musical de petit format amb molt bon nivell de composició i d'interpretació i una bona dosi d'humor intel·ligent

Els musicals de nova creació —com es diu dels catalans—, sembla que, de les pedres, en treguin pans. Vull dir que, crear una trama basada en un fet tan anecdòtic com el de les recents falsedats de l'actriu catalana Anna Allen és gairebé com aconseguir fer un pa de pagès en forn de llenya ben cruixent d'un simple còdol de riu. Anna Allen (Girona, 1977) havia obtingut una certa popularitat arran d'un paper televisiu dins de la sèrie espanyola «Cuéntame cómo pasó» i havia treballat en altres sèries com «Acusados» o la catalana «La Riera». Però, de cop i volta, s'inventa una falsa participació com a actriu en la sèrie «The Big Bang Theory» o en una producció francesa sobre Versalles, o en treballs per a la BBC, invitacions falses als Oscar i relacions inexistents amb personatges del món artístic de Los Angeles. La xarxa, el mitjà que havia servit perquè ella... [+ informació]

La indústria discogràfica dels EUA ja computa en més del 70% els ingressos per descàrregues o subscripcions digitals

La indústria discogràfica dels Estats Units continua la transició digital. El 2015, més del 70% dels seus ingressos van venir de plataformes digitals i descàrregues, segons l'Associació de la Indústria Discogràfica (RIAA). Els ingressos per drets d'autor van augmentar l'any passat un 0,9% fins als 6.232.000 euros, dels quals més de dos terços van procedir de serveis digitals. Les subscripcions de pagament va arribar als 10,8 milions d'abonats, un 40% més que l'any anterior. Per primera vegada la principal font d'ingressos va ser l'streaming, amb una quota de mercat... [+ informació]

Els Pirates del Carib s'ajuntaran amb els músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb la interpretació en directe de la banda sonora de la pel·lícula «La maledicció de la perla negra» i la projecció a L'Auditori

Tres concerts, l'1, el 2 i el 3 d'abril posaran en solfa a L'Auditori de Barcelona el cicle Disney in Concert amb la pel·lícula «Pirates del Carib: La maledicció de la Perla Negra». Els espectadors poden veure la projecció en pantalla gran mentre la banda sonora composta per Hans Zimmer i Klaus Badelt és interpretada en directe per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dins el cicle OBCinema. Els concerts compten amb el director David Signen. Aquesta experiència arriba a Barcelona després de l'èxit de Disney in Concert i «Pirates del Carib: La maledicció de la Perla Negra» a ciutats com Londres, París, Munic, Frankfurt o Sydney. El film explica... [+ informació]

Els crítics de teatre distingeixen l'espectacle «El curiós incident del gos a mitjanit», l'actor Pol López, l'actriu Clara Segura i el director Àlex Rigola entre les principals categories dels espectacles estrenats l'any passat

En la gala celebrada a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, els crítics de teatre de Barcelona han distingit l'espectacle «El curiós incident del gos a mitjanit», el director Àlex Rigola pels espectacles 'Marits i mullers' i 'El Público', l'actriu Clara Segura per «Conillet» i «Una giornata particolare», l'actor Pol López per «El curiós incident del gos a mitjanit», Mar Ulldemolins com a actriu de repartiment per «Incerta glòria» i «Marits i mullers», i Ramon Madaula com a actor de repartiment per «El rei Lear», entre algunes de les més de vint-i-cinc categories de les arts escèniques. Vegeu aquí el palmarès complet dels Premis de la Crítica Teatral Catalana 2015 que en aquesta edició ha ampliat els premis de dansa, ha obert el premi d'arts de carrer i també el de Teatre per a Joves, que ha obtingut l'espectacle «Ragazzo» que té com a protagonista el jove actor Oriol Pla... [+ informació]

Don Joan i Sganarelle: Quan l'amo fa l'últim badall ¿de quina mamella pot continuar xuclant l'humil sicari?

El món és ple de desgraciats que enganyen les dones. Ho diu Don Joan a Carlota, una cambrera d'hotel que festeja i té compromès el casori amb el grum i guarda de seguretat i que acabarà sent una de les dones víctimes de la seducció joanesca. Per tant, situem-nos. I allunyem-nos sense por a perdre'ns de l'època de Molière quan, a mitjan segle XVII, París bullia i volia compensar amb la imatge del llibertinatge, el cinisme i la hipocresia de Don Joan la plaga social dels matrimonis de conveniència. La versió actual de la companyia La Brutal —que han elaborat a vuit mans i diria que algunes més la gent de l'equip— s'ambienta en un saló menjador d'un hotel que deu tenir, a jutjar per les aparences més aviat clàssiques, entre quatre i cinc estrelles... [+ informació]

Pau Carrió aixeca al Teatre Lliure de Gràcia el «Hamlet» de l'actor Pol López i també el «Hamlet» de l'Ofèlia de l'actriu Maria Rodríguez

Cada nova versió de «Hamlet» que cíclicament apareix als escenaris aporta a les velles i noves fornades d'espectadors una nova visió del mite, una visió que gairebé sempre està condicionada pel moment històric, social i polític que viu el món i pels ulls com se'l miren els coetanis. Partir d'una obra com «Hamlet» que té en el seu original una durada de prop de sis hores —la més llarga de l'autor— i reduir-la a dues hores i mitja —hi ha vint minuts de mitja part— requereix d'entrada una disposició a la concessió i la netedat sense que es perdi el fil ni del discurs ni de la trama. La versió de Pau Carrió (Barcelona, 1981), que torna a Shakespeare després de la posada en escena de «Victòria d'Enric V», al mateix Teatre Lliure, el 2014, tensa aquest fil perquè als espectadors no se'ls escapi res del que passa sobre la maroma... [+ crítica]

El Maldà ironitza sobre l'educació de l'etapa de la Transició amb la segona part del «Balneari Maldà» de la companyia Els Pirates Teatre

A primer cop d'ull, podria semblar una mena de remake d'«El florido pensil 2», però els espectadors de seguida tindran clar que no hi té res a veure. Els Pirates Teatre tracten el gremi de l'educació i les seves conseqüències partint de l'experiència que encara en conserva la seva generació, que és la que va començar a tenir, al llarg de l'últim quart de segle passat, una escola amb principis d'ensenyament actiu, voluntat pública de qualitat i emmirallament en els sistemes educatius nòrdics. Per això, Finlàndia hi té un paper important, en una proposta original que no cau en els tòpics que ens podrien semblar més propis a l'hora d'ironitzar o satiritzar l'escola sinó que reiventa tot un món al voltant de l'educació canviant sovint els papers dels adults pel dels infants i el dels infants pel dels adults... [+ crítica]

La companyia Descartable fa amb «Abans» a les Galeries Maldà un teatre social que no es limita a deixar la seva tesi en paraules sinó que convida a passar als fets

Les antigues i a la vegada renovades Galeries Maldà, quan abaixen la persiana es converteixen en una mena de carrer solitari per on no hi circula ningú. És un bon lloc perquè els estadants teatrals d'El Maldà hi adaptin —com ja van fer amb «La nit just abans dels boscos»— un dels muntatges de Descartable Teatre, companyia que entén les arts escèniques com un corcó de la consciència, tot i que corren el risc que no tothom els entengui perquè trencar les convencions establertes requereix, sí, alguns guanys,però també algunes pèrdues [crítica a la revista digital Clip de Teatre]. En aquest cas, la companyia ha comptat amb la col·laboració de l'oenagé Roba Amiga i els espectadors són convidats a portar alguna peça de roba per deixar al contenidor de cartró que servirà després de motiu per a l'arrencada de la història de dos germans de la franja dels trenta, la Laia i el Marc, amb un passat familiar tèrbol i dramàtic, un present inestable i un futur incert... [+ informació]

La companyia Ignífuga rescata teatralment un personatge èpic i real del segle XVI com Michael Kohlhaas portat a la literatura de ficció històrica per Heinrich von Kleist a inicis del segle XIX i traslladat al cinema en dues versions diferents

¿Documental, cinema, teatre, doblatge, conferència històrica, consciència social, anàlisi psicològica, lluita per la justícia...? Rescatar teatralment un personatge èpic i real del segle XVI com Michael Kohlhaas, portat a la literatura de ficció històrica per Heinrich von Kleist a inicis del segle XIX i traslladat al cinema en dues versions diferents (1969 i 2013) i no morir en l'intent... té tot el mèrit del món. Ho ha fet la companyia Ignífuga («Fam oculta» i «La norma de l'extinció»), dinc El Cicló, programa que acull aquesta temporada cinc companyies independents en residència al Teatre Tantarantana (La Calòrica, Casa Real, Ignífuga, Dara i La Santa) amb espectacles de nova creació, un programa que neix en una sala privada i que sorprèn que no tingui un model paral·lel en algun dels dos grans teatres públics del país... [+ crítica]

Com en una dansa de debò, en la versió de «Dansa d'agost» de la Perla 29 els vuit intèrprets tenen tots el seu compàs escrupolosament marcat

Probablement Brian Friel no es podia imaginar que el punt fort de la seva obra serien precisament les cinc germanes —no pas tres, com diria el seu mestre inspirador— més que la història que hi ha de fons, la del germà gran, Jack, el missioner que torna de l'Àfrica amb una noció diferent de les creences, i que s'encarrega de recuperar, uns anys després, el més petit de la família, quan ja s'ha fet gran, Michael, una criatura de set anys a l'any 1936, "fill de l'amor" d'una de les germanes, Chris —una manera subtil d'evitar el terme "mare soltera" de l'època—, i d'un pare absent, en Gerry, que visita molt de tant en tant la granja de les germanes Mundy, i que promet una bicicleta al seu fill, que viu embolcallat en un núvol de fantasia, que se sap treure la imaginació de la màniga i que encaterina veladament una altra de les germanes, l'Agnes, tot i que promet casar-se amb la Chris ni que estigui a punt d'enrolar-se amb les brigades internacionals per anar a combatre el feixisme a la guerra d'Espanya... [+ crítica]

Una companyia madrilenya esmicola el comediògraf anglès Ray Cooney amb una versió amb fortor de naftalina de l'obra «Taxi» al Teatre Condal de Barcelona

És dura la vida del taxista. I la d'aquest protagonista de Ray Cooney encara més. Però pobre Ray Cooney! Nascut a Londres el 1932 està a punt de fer 84 anys. I amb la seva llarga trajectòria i el seu pedigrí com a autor de comèdia, potser un dels autors anglesos més reconeguts en aquest camp, si pogués veure, i sobretot traduir i entendre, en què es converteix, en aquesta versió espanyola, la seva obra «Run for your five», estrenada el 1983 i retitulada fa més de trenta anys «Sálvase quien pueda» i ara «Taxi», potser sí que agafaria el primer taxi que passés pel Paral·lel i fugiria corrents. De l'obra original, i sort d'això, només en queda la fusteria interna... [+ informació]

El fotògraf Eugeni Forcano compleix 90 anys envoltat d'exposicions de la seva obra que va començar als setze anys a la platja de Canet de Mar amb la imatge d'un acte popular marine

Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926) va fer la primera fotografia quan tenia 16 anys amb una càmera de fusta que li havia regalat la seva mare: la imatge era l’arribada a la platja de la marededéu en una processó marinera a Canet de Mar. Però malgrat aquesta precoç vocació, no es va dedicar professionalment a la fotografia fins als 34 anys, després de ser premiat en un concurs de la revista Destino i que Josep Vergés i Nèstor Luján li oferissin feina, cosa que el va convertir, sense proposar-ho en un fotoperiodista de la societat del seu temps. Amb motiu del seu norantè aniversari, Eugeni Forcano viu envoltat aquest any de cinc exposicions... [+ informació]

Més de 3.300 rodatges de diverses produccions audiovisuals s'han fet en espais de Barcelona durant el 2015

Durant el 2015, la ciutat de Barcelona ha acollit el rodatge de 3.311 produccions tant catalanes com internacionals (un 7,8% més que el 2014), segons dades de Barcelona Film Commission, l’oficina de coordinació i gestió de rodatges. Aquestes 3.311 produccions han necessitat i sol·licitat un total de 6.898 permisos i d’aquests, se n’han autoritzat 6.522. Del total de les 3.311 produccions que s’han rodat el 2015 a Barcelona, 945 van sol·licitar els serveis de la Barcelona Film Commission per demanar assessorament i tramitar els permisos d’ocupació de la via pública i filmacions. Les altres 2.366 produccions han estat ateses... [+ informació]

La Kompanyia Lliure integra vuit joves intèrprets seleccionats després d'unes setmanes de treball amb professionals

Quatre actors i quatre actrius d'entre 20 i 30 anys han estat seleccionats a partir d'una convocatòria oberta i tres setmanes de sessions de treball impartides per professionals per formar part de la nova etapa de la Kompanyia Lliure. Es tracta de Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol. Tots vuit han estat escollits d'entre els trenta primers seleccionats d'entre prop de 400 sol·licituds rebudes. Els escollits han superat tres setmanes de sessions de treball i una audició final. Durant el mes de febrer, els trenta primers... [+ informació]

Els problemes financers que fa sis anys persegueixen l'emblemàtica botiga de Discos Castelló del carrer Tallers de Barcelona acaben amb el seu tancament

L'emblemàtica botiga de música Discos Castelló, que va obrir les portes el 1928 i ha alimentat amb música diverses generacions des del carrer Tallers de Barcelona, tancarà definitivament el 31 de març. El cartell de l'aparador és ben clar: «Estem liquidant. Gràcies per haver-nos acompanyat tots aquest anys». Al seu Twitter, la botiga, que durant anys va proporcionar molta música que arribava dels Estats Units o la Gran Bretanya i que era pràcticament impossible de trobar en altres llocs, admet que ha d'abaixar la persiana i agraeix... [+ informació]

El Museu Picasso mostra una selecció de les obres, imarges i documents més representatius dels fons rebuts per donacions o adquisicions en els últims cinc anys

Es tracta d'un total de 115 obres de l'artista, 15.871 fotografies de diversos autors, 3.277 fotolits i 24.221 documents textuals relacionats amb Picasso i l'estudi de la seva obra i la seva vida que ara formen part de la nostra col·lecció. La mostra respon a la intenció del Museu Picasso de donar a conèixer al públic aquests nous fons, que també s'aniran mostrant periòdicament en exposicions relacionades amb la col·lecció del Museu. Els nous fons provenen d'alguns donants anònims, però principalment de... [+ informació]

Els polèmics «anells» de ceràmica esmaltada de Frederic Amat sobre la façana del Gran Teatre del Liceu redueixen el diàmetre i se’n treuen alguns del carrer Sant Pau que passen a la façana nova d’oficines de La Rambla

La nova proposta, en línia amb les recomanacions de l’Ajuntament de Barcelona, redueix l’impacte visual en disminuir la densitat dels «anells» enganxats a la façana, així com el seu diàmetre. El polèmic projecte artístic, finançat íntegrament pel mecenes Josep Sunyol, contempla la instal·lació de 169 anells de ceràmica esmaltada, que podran retirar-se sense malmetre el conjunt arquitectònic. En línia amb les recomanacions de l’Ajuntament de Barcelona, l’impacte visual es redueix. El diàmetre dels anells passarà de 115 cm. a 98 cm. Així mateix, es canvia... [+ informació]

L’Escola Superior Universitària de les Arts Escèniques, la Música i la Imatge (ESART) inaugura seu de Barcelona amb graus homologats per la Bath Spa University vàlids a nivell europeu

El director escènic Joan Maria Gual, que també és director del centre, el defineix com una universitat anglesa a Barcelona, ja que segueix el model britànic —amb les mateixes assignatures—, però amb més hores lectives. L'escola compta amb sis branques artístiques: creació i producció musical, interpretació, dansa, cinema i televisió, tecnologia musical i gestió d'empreses de l'espectacle. L'ESART està gestionada pel Grup Montcau, que ja oferia a Sant Cugat del Vallès formació de batxillerats artístics i també els primers cursos dels graus superiors d'interpretació i dansa. De fet, els alumnes d'aquestes titulacions han estrenat ara les noves instal·lacions de Barcelona, que aviat obrirà les inscripcions per a la resta de branques. L'edifici de L'ESART es troba... [+ informació]

L'obra «Dansa d'agost» de Brian Friel torna a la cartellera catalana amb una versió de La Perla 29 dirigida per Ferran Utzet a la Biblioteca de Catalunya

L'obra descriu amb tendresa i nostàlgia la vida de cinc germanes solteres d'entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poblet de Bally Beg, a la Irlanda de 1936. De les cinc germanes Mundy, l'única que treballa fora de la casa familiar és la més gran, la Kate (Mónica López), que fa de mestra de l'escola de la parròquia. L'Agnes (Nora Navas) treballa des de casa cosint guants, i la Rose (Màrcia Cisteró), que té una lleu disminució psíquica, l'ajuda. La Maggie (Marta Marco) i la Chris (Carlota Olcina) són mestresses de casa. Les cinc són solteres, però la més petita, la Chris, té un fill de cinc anys, en Michael (Albert Triola) amb en Gerry Evans (Oscar Muñoz), un encantador rodamón. En Gerry mai s'ha ocupat del seu fill, i són la mare i les seves germanes les qui s'han encarregat d'educar-lo. L'obra, dividida en dos actes... [+ informació]

L'obra «El test» amb què debuta el guionista Jordi Vallejo a la Sala Muntaner es perfila com un dels nous èxits de la temporada sota la direcció de Cristina Clemente

No és, o no hauria de ser, un estigma, però la interrelació entre guionatge i teatre sempre ha estat positiva, malgrat els puristes. I en el teatre català, ja fa temps que se'n veuen els resultats. Una de les últimes sorpreses és aquesta obra de Jordi Vallejo Duarri, autor de la generació dels trenta anys, que, per cert, el 2014, va obtenir amb «El test», en una primera versió, el Premi de Teatre Fray Luis de León de Castella i Lleó. Amb una llarga trajectòria, doncs, com a guionista, format a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), Jordi Vallejo debuta ara com a dramaturg amb aquesta comèdia, si és que es pot qualificar de comèdia, sobre les relacions humanes i la capacitat d'autodestrucció que tothom porta dins. Ja ho diuen: com més cosins, més endins... [+ informació]

Jacques Offenbach fa vibrar El Maldà amb la singular versió de l'opereta «Oh My God Barcelona!» que n'ha fet la companyia Bratislava

Del compositor Jacques Offenbach (Colònia, Alemanya, 1819 - París, 1880) s'han vist aquí al llarg dels últims quaranta anys, versions tan de gènere operístic com teatral de 'La Bella Helena' (Teatre Lliure i Dagoll Dagom), 'La Perritxola' (Dagoll Dagom), 'Els contes de Hoffmann' (Gran Teatre del Liceu) o 'La Gran duquessa de Gerolstein', aquesta última, ja fa dos anys, al Teatre Gaudí Barcelona, dirigida per Víctor Álvaro, en un espectacle que va servir per presentar la Companyia Bratislava, formada a partir d'actors i actrius acabats de sortir de l'Institut del Teatre. La mateixa companyia, després de la bona rebuda de 'La gran duquessa de Gerolstein', repeteix ara amb Jacques Offenbach, però amb una de les seves operetes còmiques potser menys conegudes dins del repertori català, 'La vie parisienne', tot i que forma part dels espectacles preferits i de capçalera de moltes programacions líriques franceses, en un moment que es commemora també el 150 aniversari de la seva creació... [+ informació]

Es fan públics els nominats finalistes als Premis de la Crítica Catalana de Teatre en relació als espectacles estrenats el 2015 i els honorífics a l'actriu Núria Espert i el fotògraf Ros Ribas

L'associació que gestiona el portal Recomana, que aglutina, els crítics de teatre i dansa, ha fet públics els nominats finalistes dels Premis de la Crítica Catalana de Teatre d'entre tots els espectacles estrenats durant l'any natural 2015. Es poden consultar els nominats de cadascuna de les categories. La XVIII edició d'aquests premis ha ampliat algunes categories en l'àmbit de la dansa, ha introduït la categoria d'espectacles de carrer i ha ampliat també el Premi de Teatre Familiar amb la categoria Teatre per a Joves. El lliurament dels Premis de la Crítica Teatral Catalana tindrà lloc el 21 de març al vespre a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona i es preveu que hi assisteixen la majoria dels nominats, d'entre els quals sortiran els guanyadors. L'únic Premi que ja s'ha fet públic abans és el Premi Especial a l'actriu Núria Espert per la seva trajectòria, i el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer al fotògraf Ros Ribas per la seva llarga trajectòria dedicada sobretot al món del teatre... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2016 amb 8.809.147 visitants que han fet 25.827.067 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 29 de febrer del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.809.147 visitants i 25.827.067 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

Marc Rosich i Clara Peya adaptaran en clau de comèdia musical el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull per al programa familiar del Teatre Lliure la temporada 2016-2017

«Renard o el Llibre de les bèsties», de Marc Rosich i Clara Peya (Teatre Obligatori), ha estat el projecte guanyador del concurs per adaptar el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull per al programa familiar convocat pel Teatre Lliure. El jurat —format pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual; l'artista pintor Frederic Amat; el dramaturg i director Sergi Belbel; el catedràtic d'estètica de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l'obra de Llull, Amador Vega; l'adjunta a la direcció artística del Teatre Lliure, Aurora Rosales; l'ajudant de direcció artística del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod; i la responsable del servei educatiu del Teatre Lliure, Mariona Montaña— ha seleccionat el projecte de Teatre Obligatori d'entre... [+ informació]

En un registre de comediants de plaça la companyia Obskené combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que ironitzen sobre el mateix Lope de Vega a La Seca Espai Brossa

La sala gran de La Seca Espai Brossa no és la plaça d'Almagro —on l'espectacle va triomfar dins del clàssic festival— però, sense les grades i amb una mica d'imaginació, se li assembla. La companyia Obskené reuneix els espectadors en cercle, com a poble en assemblea, per explicar d'una manera clara i comprensible quina és la gènesi que hi ha darrere d'allò que gairebé tothom sap quan li diuen "Fuenteovejuna!" i respon inconscientment "Todos a una!". En un registre de comediants de plaça, la dramatúrgia d'Anna Maria Ricart —que li va valer el premi Max d'aquesta categoria de l'any passat— combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que... [+ informació]