El Grec treu banya i puja a la muntanya

Balanç del Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2025: El Grec o Festival d'Estiu de Barcelona és, sobretot, un festival de muntanya. Les dades del balanç d'aquest 2025 ho tornen a constatar com ha passat una edició darrere l'altra: els espais de la corona de Montjuïc (Teatre Grec, Teatre Lliure, Mercat de les Flors) —allò que un dia l'alcalde Pasqual Maragall va somniar que podria ser la frustrada Ciutat del Teatre— són els que congreguen més espectadors i els que aconsegueixen una millor mitjana, sobre el 90%, amb algun 100% particular. En canvi, els espais de ciutat es queden amb un 68% d'ocupació [article íntegre a la revista digital Clip de Teatre]. Si be és cert que pel que fa a Montjuïc... [+ informació]

El dolor genera dolor

El director portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), actualment director del Festival d'Avinyó, ha tancat les estrenes teatrals del Festival Grec 2025 amb la seva obra «Hécube, pas Hécube», una aproximació al clàssic grec d'Eurípides fusionat amb una qüestió radicalment i dissortadament d'actualitat allà i aquí: el maltractament o l'abús en un centre d'acollida del govern a un infant de 12 anys, diagnosticat d'autisme. De seguida, el cas del fill d'una actriu de la companyia —la que protagonitza el paper d'Hécuba dins de la ficció que està assajant aquest clàssic— es relaciona amb el recent escàndol de l'anteriorment anomenada aquí la DGAIA catalana i l'abús a una nena acollida al centre. Són dos casos diferents, com si Tiago Rodrigues no hagués volgut anar més enllà, potser pensant que exageraria en la seva mirada si arribava a parlar d'abús sexual i s'ha limitat a l'agressió física. Per això s'ha quedat en un cas de maltractament que, atenció als matisos lingüístics al llarg de la trama, no vol dir el mateix que mal tracte... [+ informació]

El Festival Grec 2025 tanca les estrenes teatrals amb la Comédie Française a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc i amb l'obra Hécube, pas Hécube» de Tiago Rodrigues director del Festival d'Avinyó

El Festival Grec 2025 arriba a la recta final amb l'última estrena teatral del certamen, l'obra «Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues, director del Festival d'Avinyó, que ha creat amb la Comédie Française i que s'ha representat dures nits a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc. És la primera col·laboració d'aquest director portuguès, conegut ja a Catalunya perquè va portar el «Ricard III» de Joan Carreras a Avinyó, amb la Comédie Française i també és el primer director no francès que s'ha posat al capdavant del veterà Festival d'Avinyó, potser perquè els temps, els culturals també, estan canviant. En aquesta ocasió, amb «Hécube, pas Hécube», Tiago Rodrigues s'adreça als espectadors i barreja la tragèdia atemporal d'una troiana amb una dona d'avui, actriu i mare, que pateix turments similars als de l'heroïna grega que interpreta. L'espectacle es va veure a Avinyó i després de Barcelona es representarà al Festival d'Epidaure de Grècia... [+ informació] 

La rehabilitació de l'hotel racionalista Cala Vinya redescobreix l'arquitecte Antoni Bonet Castellana que va projectar diferents edificis al Cap de Salou

Antoni Bonet Castellana prestigiós arquitecte racionalista català, té algunes de les seves obres escampades pel cap de Salou, al costat del mar, amb edificis impregnats per la llum que va enyorar des del seu exili a Amèrica, com recorda la seva filla Victòria. Alguns dels apartaments i construccions que va idear, quan amb prou feines començava l’eclosió del turisme, semblen voler camuflar-se amb el paisatge, entre el verd dels pins i el blau del mar. A Cala Vinya (1962), Antoni Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989), va crear un hotel en aquell temps de 70 habitacions. L’establiment es va anar degradant sense respectar el llegat i va acabar tancant les portes el 2003. Tot va canviar el 2018, quan un empresari hoteler local, Albert Savé, va veure una oportunitat en un edifici abandonat que va comprar gairebé a preu de solar... [+ informació]

Una intervenció artística i tecnològica transformarà el llarg i tenebrós transbord del metro de l'estació de Passeig de Gràcia entre les línies L3 i L4

Les persones usuàries del transbordament de metro a l’estació de Passeig de Gràcia aviat podran gaudir d’una experiència musical única que combina el món digital i el món analògic a través d’un sistema interactiu de creació sonora. El projecte Ars Gràcia s’aplicarà durant tres mesos a partir del mes de novembre com a prova pilot en el marc del repte llançat per TMB, a través de la Fundació Bit Hàbitat i conjuntament amb la Fundació Barcelona Music Lab. En el marc dels actes de commemoració del Centenari del metro, es va fer una nova convocatòria d’ajuts per trobar solucions innovadores i creatives, a través de la música, que milloressin l’experiència d’usuari en un dels transbordaments més representatius de la xarxa per convertir 35 dels seus 237 metres de distància en un espai més amable per les persones usuàries. La intenció és transformar un dels intercanviadors més llargs, coneguts i concorreguts del metro de Barcelona en un espai més amable, acollidor i dinàmic... [+ informació]

FiraTàrrega deixa de convocar el programa de Suport a la Creació i reforça el caràcter d'exhibició i mercat internacional de les arts escèniques de carrer

En una mena de reflexió que fa tornar als orígens, l'edició de FiraTàrrega d'aquest 2025, que tindrà lloc de l'11 al 14 de setembre, deixarà de convocar el programa de Suport a la Creació a través del qual ha coproduït més de 160 espectacles des del 2007. La fira aposta ara pel seu caràcter originari d’exhibició i mercat internacional de les arts escèniques a l’espai públic. La 45a edició té una programació de 54 espectacles estructurats en sis grans blocs: Gran format; Connectar; Carrer internacional; Noms referents; Talents emergents i Peces discursives. Entre les companyies previstes de FiraTàrrega 2025 hi ha Agrupación Señor Serrano, Campi qui Pugui, Cia. Vero Cendoya, Companyia Albert Vidal, Escarlata, Nico Baixas, Ponten Pie o Zum Zum Teatre. L’espectacle inaugural... [+ informació]

Una filmació inèdita en color recupera el concert dels Beatles a la Monumental de Barcelona, seixanta anys després

L'enregistrament mostra dos minuts i mig del concert del 3 de juliol de 1965 que inclouen fragments de cinc cançons i imatges de l’ambient a la plaça. Es tracta del document visual més valuós que es conserva de l’actuació del grup aquí. La pel·lícula, de dos minuts i mig de durada, va ser enregistrada en 16 mm per un espectador anònim que va assistir al concert des de la pista, la zona de localitats més cara (400 pessetes, en un moment en què el salari mínim era de poc més de 2.000 pessetes). El document mostra imatges de l’ambient a la plaça abans de l’aparició dels Beatles. S’hi pot veure l’actuació d’un dels grups teloners, els Modern Jazz Dancers, que ballen i fan acrobàcies al ritme de l’Orquesta Florida, també present a la primera part de l’espectacle... [+ informació]

Primera estrena de «La mort i la primavera» de Mercè Rodoreda de la companyia La Veronal i Marcos Morau a la Biennal de Venècia abans que obri la temporada del Teatre Nacional de Catalunya

La companyia La Veronal, dirigida pel coreògraf Marcos Morau, estrena la seva nova producció inspirada en «La mort i la primavera», de Mercè Rodoreda, a la Biennal de Venècia. L’espectacle s'estrena els dies 1 i 2 d’agost al Teatro Malibran. Posteriorment, inaugurarà la temporada 2025-2026 del Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Gran, l'endemà de la Mercè, el 25 de setembre. La proposta de La Veronal s’endinsa en l’univers intens i simbòlic de la novel·la pòstuma de Rodoreda, considerada una de les seves obres més radicals i poètiques. Aquesta aliança entre dansa contemporània i literatura catalana dona forma a una experiència escènica profunda i reveladora. L’espectacle «La mort i la primavera» és una producció de La Veronal, Teatre Nacional de Catalunya, Biennale di Venezia 2025 i Centro Danza Matadero de Madrid, amb autoria de La Veronal; idea i direcció artística de Marcos Morau; coreografia del mateix Morau en col·laboració amb els intèrprets: Maria Arnal, Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot, Jon López, Núria Navarra, Lorena Nogal i Marina Rodríguez. Segons Marcos Morau... [+ informació]

Conte poètic per a un infanticidi cruel

Al director, cineasta i escriptor suís Milo Rau (Berna, 1977) li va la marxa, la marxa de la violència escènica, vull dir. Pel seu currículum el coneixereu: «Hate Radio», «The Civil Wars», «La Reprise. Histoire(s) du théâtre», obres vistes aquí en els últims anys. Acabat d'arribar del Palau dels Papes del Festival d'Avinyó, després del macro i singular espectacle sobre l'escabrós cas de Gisèle Pelicot, que ha sacsejat la grandeur de França —un espectacle que Milo Rau amenaça de fer també a Barcelona— ha presentat dins el Grec'25 un altre dels seus espectacles de rerefons de violència i terror: «Medea's Kinderen». Si el Festival Grec, en comptes de ser un festival eclèctic —i a vegades “avorridet” per segons quin tipus de teatre— fos el festival sanguinari de cinema de genere fantàstic de Sitges, el cineasta Milo Rau s'hi sentiria com un peix a l'aigua, o millor dit, com un tauró a l'aigua!, i els amants del gènere, esclar, també... [+ informació]

El nou projecte del Liceu Mar vol potenciar l’activitat educativa del Petit Liceu així com impulsar la creació contemporània amb l’establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació

El Gran Teatre del Liceu, el Port de Barcelona i les administracions que formen part del Consorci —el Ministeri de Cultura espanyol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona— han fet públic el concurs d’arquitectura per a la contractació dels serveis de redacció del projecte. La missió de Liceu Mar és ser un pol creatiu i un motor de dinamització cultural, amb propostes innovadores i col·laboratives que repensin què vol dir ser un centre d’òpera en ple segle XXI. El Liceu Mar vol potenciar l’activitat educativa i del Petit Liceu, així com impulsar la creació contemporània amb l’establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació. També preveu fixar una temporada estable de dansa i programar òperes en formats diversos, com ara barroques, de cambra o musicals. La localització de Liceu Mar es concreta en la zona de servei del Port de Barcelona, concretament al Port Vell, en un àmbit d’actuació de forma poligonal. Preveu una superfície estimada d’uns 9.000 metres quadrats, amb el detall complet de les superfícies i requeriments recollit als plecs tècnics i l’àmbit d’ordenació contempla una superfície total d’actuació d’uns 32.000 m2. S’estima que la posada en marxa de la segona seu al Port Vell sigui a l’any 2032, subjecte a l’evolució del projecte... [+ informació]

El projecte «Òh!Pera» estrena al Gran Teatre del Liceu dins el Festival Grec 2025 tres creacions de petit format de joves autors contemporanis

Dins la programació del Festival Grec 2025, torna al Gran Teatre el projecte «Òh!pera». Microòperes de nova creació amb l’estrena absoluta de tres òperes de petit format que es presenten durant la mateixa vetllada, en dos passis (18h i 19.30h), els dies 25, 26 i 27 de juliol. Les obres seleccionades en aquesta quarta edició són «La vergonya, la panerola i El Corte Inglés», amb música de Sirah Martínez i llibret de Clàudia Cedó; «Ikaria», de la compositora Ariadna Alsina i la llibretista Anna Pazos; i «Estètica i massacre», amb partitura de Carles Prat i text de Carlota Gurt. Els tres equips estaran dirigits per Mercè Vila Godoy, Berta Prieto i Oriol Pla. El projecte «Òh!Pera»... [+ informació]

La plataforma que reivindica la protecció de la Casa Vallmanya de Fancesc Macià a Alcarràs critica que la declaració de bé cultural d'interès nacional arriba tard i quan l'edifici està gairebé en runes

La Generalitat de Catalunya ha declarat bé cultural d'interès nacional la Casa Vallmanya, l'edifici d'Alcarràs (Segrià) on el president Francesc Macià passava llargues temporades. Finalment serà considerat un lloc històric per les importants decisions polítiques que s'hi van prendre. El govern català argumenta que el valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en el fet de ser el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló o la fundació del partit Estat Català. Les seves estances, segons el govern, són el testimoni d'estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d'aquell moment. El 2008, l'Ajuntament d'Alcarràs ja la va declarar bé cultural d'interès local, sense que s'hi fes res, cosa que l'ha portat gairebé a un estat ruïnos... [+ informació]

Lo riu és vida

La sèrie «Delta» que, malgrat que s'ha emès pel canal tradicional de TV3, es pot avançar i recuperar íntegra amb els 6 capítols de tres quarts cadascun a la plataforma 3Cat, és un cant a les Terres de l'Ebre embolcallat, esclar, per un guió de David González i Laia Foguet, ell també director de la sèrie d'intriga en clau de thriller, sense que s'hi faci massa sang i amb l'opció que, en alguns moments, es vegi venir per on aniran els trets. Però, en aquest cas, les febleses o convencions que pugui tenir el guió —que no és sinó un de tants relats del gènere negre actual— queden compensades per tres elements que acaben dominant tota la sèrie. Primer element d'interès: el càsting dels intèrprets, encapçalat per les actrius Raquel Ferri, en un perfil desconegut en ella que la consolida també cinematogràficament (una pescadora que es converteix en promotora de turisme fluvial) i l'actriu Meritxell Calvo, també amb una expressivitat molt ben aconseguida... [+ informació]

Roda el món i torna a Mare Coratge

Una de les versions vistes aquí de l'obra «La mare Coratge i els seus fills», de Bertolt Brecht (Augsburg, 1898 – Berlín Oriental, 1956) és la que Mario Gas va dirigir l'any 2001 al Teatre Nacional de Catalunya. Versionar «La mare Coratge i els seus fills» o qualsevol altra obra de Bertolt Brecht ha comportat fins ara rebre prèviament el vistiplau de la fundació familiar de l'autor. És així com, aquell 2001, a la Sala Gran del TNC, Mario Gas va canviar el típic carro de la mare Coratge per una camioneta atrotinada que traginava com un camàlic l'actriu Vicky Peña, encapçalant un repartiment extens, d'acord amb l'exigència de la nòmina de personatges de l'obra. La versió que la directora multidisciplinar Lisaboa Houbrechts (Hasselt, regió flamenca de Bèlgica, 1992) ha fet ara de «La mare Coratge i els seus fills», que ella ha deixat amb el títol reduït «Moeder Courage», en neerlandès —llengua que es combina amb l'hebreu i amb la majoritària de l'espectacle que és el francès— ha hagut de passar pel vistiplau dels hereus de Brecht... [+ informació]

La facturació global de la indústria catalana de la música en directe el 2024 ha assolit la xifra rècord de 242 milions que representa un 21% més que l'any anterior

L’Anuari de la Música 2025, coeditat per ARC i Grup Enderrock, ha presentat l’estat de la qüestió del sector musical català. Segon aquest estudi, la música en viu quadruplica la facturació en una dècada; la facturació global de la indústria catalana del directe el 2024 ha assolit la xifra rècord de 242 milions, un 21% més respecte als 200 milions del 2023; la nova xifra de rècord multiplica per quatre la facturació del 2014, ara fa deu anys, que va ser de 61 milions; la mateixa tendència es registra en la quantitat de concerts celebrats a Catalunya amb un augment del 12% fins a 23.433 bolos, més del doble del 2014; la xifra d’espectadors també ha tingut un creixement moderat del 4% finsa 19,2 milions, superant per dues vegades i mitja el públic de fa una dècada... [+ informació]

El director d'orquestra Antoni Ros-Marbà debuta als 88 anys amb la seva primera òpera com a compositor amb dues funcions semiescenificades

L'òpera «Benjamin a Portbou» és un encàrrec del Gran Teatre del Liceu i s’estrena amb dues funcions semiescenificades (19 / 21 juliol), amb la directora d'escena Anna Ponces, dirigides pel mateix compositor, Antoni Ros-Marbà que, amb 88 anys, retorna al podi liceista. «Benjamin a Portbou» està concebuda a partir del llibret en anglès de l’actor, músic i professor de cant Anthony Carroll Madigan i s’inspira en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin, que, presumptament, es va suïcidar a un hotel de Portbou on havia fugit escapant-se de la persecució nazi. Segons el compositor i director Antoni Ros-Marbà, escriure l'òpera «Benjamin a Portbou», la primera del seu catàleg ere una assignatura pendent en la seva llarga trajectòria musical. L’ampli repartiment de l'òpera està encapçalat pel tenor Peter Tantsits en el paper de Walter Benjamin, la soprano Ruth González (Stefan Benjamin), la mezzosoprano Laura Vila (Dora Pollack Benjamin), la soprano Marta Valero (Hannah Arendt), el baríton Joan Martín-Royo (Gerhard Scholem), el tenor David Alegret (Bertolt Brecht) i la soprano Serena Sáenz (The Angelus Novus)... [+ informació]

La Diputació de Barcelona va encarregar dos estudis per dictaminar si la pntura trobada en una tela de Lola Anglada era una obra inèdita de l'autora

La pintura en qüestió no havia estat mai catalogada, però se li ha atorgat un títol «Dona amb llimones», després que en un procés habitual de restauració es trobés darrere de la coneguda pintura de Lola Anglada, «Noies a la vinya». Lola Anglada (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984), a més d'escriptora de contes per a infants, és considerada l'artista catalana clau de l'art i la il·lustració del segle XX. La pintura descoberta per atzar havia estat amagada durant dècades darrere de «Noies a la vinya», en la qual feien feines de conservació a càrrec del Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona. La pintura, de fet, es va descobrir el 2021, en el moment de revisar i reemmarcar l'obra «Noies a la vinya», que havia de ser cedida al Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, on s'exposa actualment... [+ informació]

Tribut a Sarah Kane amb seqüeles de Rubens

La dramaturga, escriptora, actriu, directora i creadora multidisciplinar brasilera Carolina Bianchi (Porto Alegre, Rio Grande do Soul, Brasil, 1984), que va estrenar dins el Grec'23 el primer capítol de la seva anunciada «Trilogia Cadela Força», titulada «La Núvia i el Bona Nit Ventafocs», distingida aquest any amb el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2025, és actualment, amb la seva companyia Cara de Cavalo, un dels noms imprescindibles en la majoria de teatres i festivals europeus per les seves propostes sobre l'exploració de la teatralitat que s'insereixen en la radicalitat sense veure's encongida pels tabús. Si en aquell primer capítol del 2023, el reclam per als espectadors era que l'actriu es drogava en plena funció —i era veritat—, ara el reclam és menys cridaner perquè, com que l'estrena absoluta ha estat a Barcelona dins el Grec'25 abans de moure's per Europa, encara no hi ha hagut temps per expandir mediàticament que el segon capítol de la trilogia manté el clima de violència patriarcal, però sense el realisme en propi cos del primer capítol... [+ informació]

Viatge al·lucinogen a Grand Canyon

Diguem-ho d'entrada i amb la més bona intenció del món: fa la sensació que darrere del guió definitiu de l'obra «Grand Canyon», de Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967), hi ha algunes subtrames que s'han quedat al disc dur —o entre bastidors— potser esperant una nova oportunitat del que l'autor ha definit com la trilogia americana. Per exemple, segons la sinopsi del programa de mà: ¿què passa amb la idea inicial d'arrencar amb un accident mortal després d'una festa a casa d'un polític que pertany a una poderosa família de la burgesia barcelonina? Sí que en l'imaginari de personatges absents n'hi ha un de poderós, de tendència feixista, però no s'hi aprofundeix més i, a més, tot passa en un indret inconcret de la Catalunya interior o, com a mínim, de la Catalunya perifèrica. Una carretera, una taverna, la casa dels protagonistes (suggerent escenografia tripartita de Max Glaenzel). Fa calor, molta calor. Catalunya també té el seu Far West particular... [+ informació]

Mirar Roald Dahl a través de l'espiell del gegant

No és un biopic, però ho podria ser. Sí que el personatge és l'escriptor Roald Dahl, però podria ser un altre, fins i tot anònim, i l'interès del debat de l'obra «Gegant», del jove autor anglès Mark Rosenblatt, seria el mateix perquè l'autèntic protagonista d'aquesta obra, ni que ho sembli, no és Roald Dahl sinó l'etern conflicte obert entre Israel i els seus contraris i la controvèrsia que les seves accions polítiques i militars genera als ulls del món. El muntatge, la primera versió que es fa fora del Regne Unit després de l'èxit a partir de l'estrena la tardor del 2024 amb tres premis Olivier, se situa en una tarda estiuenca de l'any 1983, enmig del conflicte de l'atac d'Israel al Líban i el ressò d'una de les seves matances. Però també aquí es podria dir que la qüestió de fons no és només intemporal sinó que, en aquests moments, s'insereix directament en el conflicte obert entre Israel i els palestins de Gaza... [+ informació]

La pel·lícula «La quimera de l'or» de Charles Chaplin obté una nova vida després de la restauració que s'ha fet en la qual ha participat la Filmoteca de Catalunya

Cent anys després que s'estrenés, es poden tornar a veure a la gran pantalla les desventures d'un buscador d'or a Alaska que no té cap sort trobant el metall preciós, però que s'acaba enamorant d'una jove. «La quimera de l'or» és una de les grans pel·lícules de la història del cinema i aquesta versió restaurada va tenir la seva estrena mundial a la secció de clàssics del festival de Canes. Fa més de 20 anys que la Cineteca de la capital de l'Emília-Romanya té relació amb els hereus de Chaplin per el seu llegat fílmic. A Bolonya hi ha els grans especialistes en restauració de pel·lícules i van creure que seria un encert recuperar «La quimera de l'or» coincidint amb el centenari de la seva estrena, el 1925. És una feina molt complicada perquè la majoria de les còpies han desaparegut... [+ informació]

Una proposta sense fronteres dotada d'una aura internacional

L'humor musical de l'espectacle «Operetta» és inclassificable, tant pel seu gènere, com pels espectadors als quals s'adreça. Per això, els programadors del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el 2011, el van incorporar dins del programa familiar tot i que un ja sospitava que trobaria la majoria de seguidors en una programació general. El muntatge barreja l'òpera, el teatre gestual i l'humor, amb un cor a cappella, el Cor de Teatre de Banyoles, amb vint-i-sis intèrprets. L'espectacle recorda en part un altre musical del mateix autor i director, Jordi Purtí, quan amb Toni Albà van posar en escena «Hop!Era». S'hi manté fugaçment el ressò d'alguna d'aquelles escenes. Però el nou muntatge s'ha creat comptant amb les possibilitats dels actuals membres del Cor banyolí, que sempre són a escena, o bé cantant o bé fent breus actuacions corals dramàtiques... [+ informació]

El triomf de les armilles fluorescents

Provocar el caos urbà no és un objectiu senzill. Però sí que és possible i, quan passa, pot ser fins i tot incontrolable. El caos el provoquen, per exemple, les brigades municipals o les brigades de construcció quan es proposen tancar durant tres anys el trànsit de vies tan cèntriques i freqüentades com la Via Laietana o, durant cinc o sis anys, es talla la circulació de baixada i de pujada de la Rambla o quan una vaga autoritzada o espontània de milers de taxis col·lapsa i bloqueja la Gran Via de les Corts Catalanes durant uns dies o quan en un carrer d'un barri pacífic i pacificat apareix la brigada d'una companyia de cable i rebenta l'asfalt que uns dies abans una altra brigada de companyia de fibra havia rebentat i tancat... [+ informació]

Li deien Peter Brook...

La recent versió de «La tempestat», de William Shakespeare, que Oriol Broggi (Barcelona, 1971) i La Perla 29 han inclòs dins el Festival Grec'25, ha recordat a tort i a dret l'herència de la qual se sent artísticament beneficiari el director des que el 1993, encara pipioli, va descobrir el mestratge escènic de Peter Brook al Festival d'Avinyó que marcaria el seu futur. I no es pot dir que no hi hagi motius per recordar-ho perquè la posada en escena d'aquesta nova mirada a «La tempestat» no escatima algunes picades d'ullet als elements que caracteritzaven els muntatges del director londinenc Peter Brook (Londres, 1925 - París, 2022) des de la sempre recuperable sorra de la nau gòtica del Teatre La Biblioteca —malgrat els canvis dels últims espectacles—, a algunes peces del vestuari o els típics bastons o canyes —ara més que una opció artística potser en diríem “attrezzo sostenible”, que queda més fi i adequat als temps que vivim—, i també l'ambientació, el teló, la catifa, les oliveres, el rocam, el color, el so de les ones i les gavines, la densitat atmosfèrica, molt brookiana, que es fa evident sobretot en l'arrencada del naufragi de «La tempestat» i que no s'abandona al llarg de les dues hores de la representació... [+ informació]

Les flors de la senyora Dalloway

L'escriptor James Joyce el 1922 va convertir en universal una història tan complexa com la del seu «Ulisses» del Dublín de l'època que transcorre en només set hores. El 1999, l'escriptor i guionista nord-americà Michael Cunningham (Cincinnati, Ohio, EUA, 1952) va reunir en un dia, també dels anys vint, la vida de l'escriptora Virgina Woolf, aquell en què pretesament comença a escriure la seva novel·la potser més coneguda, «Mrs. Dalloway» o «La senyora Dalloway»... [+ informació]

El Laberint d'Horta de Barcelona recupera els seus orígens amb l'obertura del Palau del Marquès d'Alfarràs que havia estat abandonat durant dècades

Tot i que aquest espai patrimonial recuperat encara no té el seu futur decidit, de moment s'han programat visites per conèixer el que havia estat l'origen del conegut Laberint d'Horta de Barcelona, que en aquest moment s'està remodelant i renovant paisatgísticament amb els particulars xiprers retallats laberíntics. Els orígens del Palau del Marquès d'Alfarràs es remunten al segle XI quan l'edifici era només una torre de vigilància. El palau té 3.000 metres quadrats i està catalogat com a bé cultural d'interès local, tot i que la torre Sobirana té la catalogació de bé cultural d'interès nacional. Després de patir nombroses modificacions, al segle XVIII, Joan Antoni Desvalls —d'aquí ve que es conegui també amb aquest nom— , el marquès d'Alfarràs va començar a construir el palau actual i els jardins del Laberint d'Horta. El va heretar de la seva mare, de la família Llupià... [+ informació]

Un caramel en vers per desembolicar sense fer soroll

El teatre d'Steven Berkoff (Stepney, Londres, 1937) és una prova de foc per a tot aquell qui s'hi acosta. Quan es va estrenar «Decadència», va coincidir a la cartellera la posada en escena de Josep Maria Mestres d'una altra de les seves obres, «Com els grecs», al Teatre Lliure de Gràcia. La peça «Decadència» —un caramel per a moltes parelles d'intèrprets— és una perla que excel·leix i enlluerna pels quatre costats. En primer lloc, per una versió catalana que no es pot deixar d'esmentar de Neus Bonilla i Carme Camacho i que s'agafa al llenguatge transgressor de Berkoff —als seus 87 anys un ja no gosa parlar d'“enfant terrible”— i en fa un catàleg d'impromperis antològic... [+ informació]

Apareixen restes òssies humanes de l'antic cementiri El Corralet de l'Hospital de la Santa Creu amb la remodalació dels Jardins del Doctor Fleming tocant a la Plaça de la Gardunya de Barcelona

Els treballs de remodelació dels Jardins del Doctor Fleming i de millora de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval de Barcelona, han posat al descobert restes òssies humanes corresponents al cementiri històric de l’Hospital de la Santa Creu, conegut com el Corralet. Fins al moment, s’han localitzat 18 unitats funeràries amb un total de 25 individus (homes, dones i infants) enterrats en connexió anatòmica, és a dir, amb l’esquelet parcialment o completament articulat, cosa que indica que els cossos no van ser traslladats després de l’enterrament. Les restes, datades del segle XVIII, estaven dipositades en tombes simples o taüts de fusta, alguns dels quals contenien objectes personals com rosaris o medalles. Aquesta troballa permet confirmar que el Corralet va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III de 1775... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2025 amb 30.653.129 visitants que han fet 66.735.591 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.653.129 visitants i 66.735.591 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.198,5 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 21 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.897 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una troballa arqueològica al cor de Montjuïc deixa al descobert un nou tram d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa, datada del segle II-I aC

Una intervenció arqueològica preventiva al districte de Sants-Montjuïc, durant les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar, ha permès documentar un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC, una troballa de gran rellevància atès que es tracta d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa. La descoberta ha tingut lloc a la finca situada entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19, i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, 8-22. Els treballs, iniciats el 31 d’octubre de 2024, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada... [+ informació]