L'«Anna Karènina» del Teatre Nacional de Catalunya inicia una gira per set teatres europeus en versió original catalana sobretitulada

Un dels lemes del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la direcció de Carme Portaceli ha estat «El TNC una porta al món». I amb aquest propòsit, l'obra «Anna Karènica» que es va estrenar a la Sala Gran, inicia una gira per diversos escenaris europeus. L'obra «Anna Karènina» de Lleó Tolstoi, que es va estrenar i representar durant sis setmanes a Barcelona, amb una adaptació d'Anna Maria Ricart Codina, a partir de la primera traducció catalana d'Andreu Nin, dirigida per la mateixa Carme Portaceli, és una coproducció del TNC i el KVS de Brussel·les, el Teatro Nacional São João de Porto i el Théâtre des Amandiers-Nanterre. El muntatge [crítica de l'estrena catalana a la revista digital Clip de Teatre] inicia la gira al ZKM de Zagreb (11 i 12 abril), el Théâtre Nanterre-Amandiers, de París (7 a 10 maig), el Teatro Nacional São João, de Porto (15 i 16 maig), el KVS de Brussel·les (23 i 24 maig), l'Internationaal Theater Amsterdam (29 i 30 maig), Teatrul Naţional Cluj de Romania (6 juny) i el Miskolci Nemzeti Színház d'Hongria (8 juny). Els intèrprets d'aquesta gira internacional són Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Ariadna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana i Bea Segura... [+ informació]

Viatge al paradís de la disbauxa

«Cancun» és una comèdia amb sorpresa, però també amb desconcert. ¿Què passa de debò al resort del Carib? ¿Es tracta d'un somni? ¿Es tracta de les conseqüències d'una nit pitof? ¿Es tracta d'una al·legoria del gènere de la ciència-ficció? ¿Es tracta d'una apologia de les orgies sexuals en clau d'imaginació? A hores d'ara, potser gairebé tothom ja sap de què va «Cancun» [es va estrenar el 2008 al Teatre Borràs, dirigida per Josep Maria Mestres]. Doncs, bé, a «Cancun», que és el que ara compta, hi ha dues parelles —dos matrimonis—, amics de tota la vida, en edat ja madura, que celebren els vint-i-cinc anys de casats i que fan un viatge al paradís de la disbauxa. Allà, a Barcelona, ha quedat la feina, els fills ja grans, el passat. Aquí, a Cancun, hi ha la despullada de l'ànima —i d'alguna cosa més—, i l'esclat d'una petita mentida guardada un quart de segle que només el xampany fa desbravar. La broma confosa amb la seriositat. El joc de parelles volgut i dolgut. Diguem que campa el "visca la Pepa!" —perquè els personatges són d'arrel de la terra— i que la gresca està servida... [+ informació]

El cant dels ocells de Sant Boi

En una nova aportació de les propostes nascudes en una sala petita com era encara la Sala Atrium el 2023 —ara ja és una sala menys petita—, l'actriu, escriptora, documentalista i directora Anna Agulló i Prieto ha tingut l'oportunitat de revisar, refer, ampliar de contingut escenogràfic i reduir en durada —d'hora quaranta-cinc a hora quinze— el seu primer espectacle com a dramaturga que, en realitat, havia de ser originalment un documental tenint en compte la vena cinematogràfica de l'autora que va passar dels inicials estudis de teatre a l'audiovisual. Però com que els camins de les arts escèniques són inescrutables, la proposta dramatúrgica és, més que un monòleg a l'ús, una obertura en veu alta dels fantasmes i el dolor que han perseguit la pròpia actriu i que en un relat que, per cert, podria ser també estrictament literari, surten a la llum en una mena de catarsi col·lectiva, com si a l'Espai Lliure de Montjuïc s'hi haguessin congregat amics i coneguts, tinguts en confiança... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2025 amb 29.943.004 visitants que han fet 65.449.034 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.943.004 visitants i 65.449.034 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.352,8 visites de pàgines (12,38 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 49 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.812 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més... [+ informació]

La mort als 82 anys del mànager musical de la Nova Cançó, Joan Molas, recorda la primera etapa amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell o Pi de la Serra, entre altres

Joan Molas va néixer a Reus el 1943. La mort l'ha cridat als 82 anys després d'una llarga trajectòria en els temps més difícils del rellançament de la Nova Cançó. Ell, juntament amb la seva parella, Núria Batalla, van omplir durant els anys de la postDictadura espanyola els auditoris i els espais escènics amb concerts dels cantants d'aquell moviment, sobretot amb Lluís Llach, Raimon (al principi, abans que Raimon s'autogestionés la distribució amb Annalisa Corti), Joan Isaac, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Elèctrica Dharma o Ovidi Montllor, entre altres. L'agència musical que van crear Joan Molas i Núria Batalla va arrencar de la seva coneixença de joventut a l'Editorial Concèntric, d'Ermengol Passola. Molas i Batalla ja van ser homenatjats l'any 2016 amb el premi ARC per la seva trajectòria com a mànegers musicals, que es va estrendre des del 1967 —abans de la mort del dictador Franco— fins al 1990... [+ informació]

L'Studio Ghibli dóna set dies al generador d'imatges ChatGPT perquè retiri la Intel·ligència Artificial que replica el seu estil

L'última actualització del generador d'imatges de ChatGPT ha fet furor a les xarxes socials amb una nova tendència: l'adaptació d'imatges personals o històriques seguint l'estil de l'estudi d'animació japonès, Studio Ghibli. El fenomen viral, però, no ha agradat a Ghibli, que ha donat set dies a l'empresa OpenAI perquè retiri l'eina d'intel·ligència artificial del seu programa, ja que considera que vulnera la legislació sobre propietat intel·lectual. De moment, l'empresa nord-americana ha posat límits a l'ús de l'eina i només hi poden accedir els usuaris de pagament. L'Studio Ghibli és autor de pel·lícules d'animació com «El viatge de Chihiro», «La princesa Mononoke» o «El meu veí Totoro», amb la marca personal de l'artista japonès Hayao Miyazaki, que ja s'havia mostrat crític amb l'ús de l'animació generada amb IA el 2016, quan va assegurar que mai la faria servir en la seva obra. No és la primera vegada que ChatGPT té problemes amb els drets d'autor. L'octubre del 2024, més de 13.000 creadors signaven un manifest per denunciar que les grans empreses d'intel·ligència artificial fan servir obres seves sense el seu consentiment. D'altra banda, l'empresa d'intel·ligència artificial ha presentat ChatGPT-4o amb el generador d'imatges més avançat fins a dia d'avui, una eina que inclou un model multimodal capaç de generar resultats precisos, exactes i fotorealistes... [+ informació]

Una humanitat feta de draps de casa

La fe mou muntanyes. I viatges xàrter també. Hi ha qui fa quilòmetres fins al Santuari francès de Lorda, amb el vot de confiança que encara diposita en aquella jove Bernadeta que a mitjan segle XIX diu que va veure la mare de Déu a la gruta de Massavielha. Hi ha qui es conforma en una creença més de quilòmetre zero i puja de tant en tant a Montserrat per comprovar que la Moreneta continua mantenint el reclam turístic i que el mató s'hi continua venent la mar de bé. I hi ha qui peregrina fins a la població de Santa Aurora de la Pietat on hi ha una escola rural amb una directora negra, una mestra visionària acabada d'arribar, un bar de punt de concentració del poble, un capellà amb birreta que marca la pauta religiosa com Déu mana, el metge que coneix tots els mals i on també hi ha la parella del Josep i la Clara, neorurals del segle XXI, que han tingut el primer fill, un fill especial perquè no és ni nen ni nena sinó un nadó de drap que va creixent a manera que la trama també va avançant amb un tempo pausat que s'allargassa fins als 150 minuts de representació més un quart d'hora d'entreacte... [+ informació]

L'excepció de l'excepcionalitat

El que fa l'actor i director Pau Roca, gairebé a set anys vista des de la primera estrena d'aquest espectacle, és una excepció de l'excepcionalitat. Sí que hem entrat en la voràgine de recuperar espectacles pretèrits que s'ho mereixen, però no tots continuen mantenint el solatge que manté «Les coses excepcionals», del dramaturg Duncan Macmillan (Regne Unit, 1980), diria que un autor de capçalera de la companyia Sixto Paz. Potser menys de capçalera del que ells mateixos voldrien, amb l'excepció —valgui el coixí lingüístic— de l'obra «Pulmons», de fa una dècada. Aquí, el joc està en la línia del teatre interactiu... [+ informació]

Se subhasta un misteriós lot de 15.000 monedes enterrades durant cinquanta anys per protegir-les dels nazis que ara es poden valorar en 100 milions de dòlars

Podria ser la col·lecció de monedes més cara que s'hagi subhastat mai. Porta el nom The Traveller Collection i compta amb més de 15.000 peces que daten des de l'antiga Grècia a la Gran Bretanya del segle XX. La subhasta tindrà lloc en diferents lots durant els pròxims tres anys i es preveu que puguin arribar a aconseguir un total de més de 100 milions de dòlars. El que fa que el conjunt de monedes encara sigui més valuós és la història que hi ha al darrere: van estar enterrades durant més de 50 anys. Segons un comunicat de l'empresa de subhastes, Numismatica Ars Classica, la col·lecció va començar després del crac del 1929, quan un home va començar a comprar monedes d'or. El col·leccionista, que no ha estat identificat, com tampoc el lloc d'Europa on van estar enterrades les peces, va desenvolupar amb el temps un gust per les monedes que tenen una gran bellesa, raresa i interès històric... [+ informació]