Hi ha una gavina a la vora del llac

Alguna cosa deu tenir l'obra «La gavina», d'Anton Txékhov que és una proposta recurrent en tants escenaris i tantes temporades. Ara mateix, coincidint amb l'estrena del Teatre Lliure, se'n presenta una altra versió al Festival Temporada Alta a càrrec de Guillermo Carcace. I posats a mirar més lluny, París, Viena, Berlín, Milà, Madrid o Londres n'han fet, en fan o en faran altres versions aquesta mateixa temporada. Esclar que, si es vol, hi ha una efemèride que ho justifica aquest any: el cent vintè aniversari de la mort d'Anton Txékhov (Taganrog, Rússia, 1860 - Badenweiller, Alemanya, 1904). L'obra «La gavina» captiva pel misteri que amaga durant tota la trama. Un misteri que sembla que obligui els espectadors a pensar constantment: “¿I això que els passa a aquesta bona família, cap on anirà a parar ara?”... [+ informació]

Troben un llibre del 1763 d'un jesuïta missioner entre les parets d'una masia del segle XVIII a la població de Maials del Segrià

Dues mosaïcistes que treballen en la restauració de les pintures noucentistes de Casa Marc, una casa pairal del segle XVIII de Maials, al Segrià, han trobat un llibre del 1763, «Vida i obra de Joan Saloni», que explica les vivències d'aquest jesuïta i missioner de la Granadella nascut el 1537. Es tracta d'una troballa important no només pel contingut de l'obra, sinó perquè és única perquè no es tenia constància de la seva existència. Tot i que les primeres pàgines estan molt deteriorades, la resta es poden llegir molt bé. Els propietaris de la masia en restauració han decidit fer donació de l'exemplar a l'Arxiu Històric de Lleida que el posarà a l'abast de tothom mitjançant la digitalització. El document original es conservarà, prèviament desinfectat i restaurat, al dipòsit de documentació textual, a 18 o 20 graus, per a la conservació al llarg del temps... [+ informació]

Morta la bruixa, mort el verí

Un simulacre de centre d'arxivística omple tot l'escenari de la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. A l'esquerra, les taules de treball, ordinadors, multicopiadores i tot l'equipament necessari. Al mig, les vitrines amb documents i un projector ampliador. A la dreta, l'espai de repòs de les arxiveres, amb un microones, la cafetera, el taulell amb una pica i una taula de cuina. Poques vegades s'ha aprofitat tant l'espai sense deixar un pam per ocupar. És una llàstima que, en hores diürnes sense funció, el TNC no l'exploti i el rellogui com a cotreball, allò que s'ha acabat anomenant “coworking” per influència dels seus promotors. L'autor de l'obra i la promoció no ho amaguen: es tracta d'una peça de teatre documental [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I quan es fa document a l'escenari sempre hi ha el perill que la informació acumulada acabi menjant-se el propòsit de divulgació que potser hauria de tenir. Les sis arxiveres que s'encarreguen de catalogar els documents —bata blanca i guants de seda per no malmetre els papirs— tenen accés a sentències judicials —hi ha una exposició de còpies d'originals al vestíbul del teatre— que van tenir lloc entre els segles XV i XVI sobre fets reals contra dones mal anomenades “bruixes” i algun home mal anomenat “bruixot”... [+ informació]

«Jauría», «La Plaça del Diamant» i el musical «Un amor particular» són els espectacles més premiats a la VII edició dels Premis TeatreBarcelona

«Jauría» de Jordi Casanovas s'emporta dos guardons: Millor Espectacle Teatral i Millor Autoría. També amb dos premis destaca «La Plaça del Diamant» dirigida per Carlota Subirós com a Millor Direcció i Millor Adaptació. En el terreny dels musicals l'espectacle «Un amor particular» de Jumon Erra i Daniel Feixas guanya els premis de Millor Espectacle Musical i Millor Interpretació Musical per l'actuació de l'actriu Mara Jiménez. Victoria Luengo i Roser Batalla s'alcen amb els premis de Millor Interpretació i Millor Interpretació de Repartiment, respectivament [tot el palmarès de l'edició a la revista digital Clip de Teatre]. Andreu Buenafuente obté el premi al Millor Espectacle d'Humor pel monòleg «La ràdio que em va parir». Francesc Casadesús, exdirector del Mercat de les Flors i del Festival Grec i actual director adjunt del Teatre Lliure, és reconegut amb el Premi Especial dels Recomanadors de Teatre Barcelona per la seva tasca al capdavant del Festival Grec... [+ informació]

¿Jutjar per codi penal o jutjar per codi postal?

La directora de la companyia basca La Dramática Errante, María Goricelaya, ho té clar: a vegades la justícia espanyola sentencia a partir del codi postal i no a partir del codi penal, diu. Una frase per a la posteritat que val la pena emmarcar. A partir d'aquesta sentència, i per encàrrec del Nuevo Teatro Fronterizo, de José Sanchis Sinisterra i Carlos José Reyes i el cicle «Cicatritzar», neix «Altsasu», un espectacle entre el documental i la denúncia que vol ser el mirall d'uns fets reals que van ocórrer el 2016 en una festa de Carnaval del bar Koxka, de la localitat navarresa d'Altsasu, i que va enfrontar en una baralla dos guàrdies civils de paisà i les seves parelles i vuit joves del poble. Allò que hauria d'haver estat considerat un cas d'aldarulls de carrer es va convertir per obra i gràcia de l'Audiència Nacional espanyola en un cas de terrorisme... [+ informació]