Abans de Pasqua, és tradició secular i és també profecia que els ous en siguin els protagonistes, aquí i en molts llocs del món. Des de segles enrere, ja se'n té constància a l'antiga Pèrsia o a Egipte, per esmentar dues cultures allunyades. A Europa, se sap que els ous de Pasqua formen part de la tradició des d'almenys el segle XIII. Com en tants casos, d'un símbol pagà esdevingut religiós i adoptat pel cristianisme, en aquest cas per festejar la resurrecció de Crist, es passa al símbol del renaixement o la fertilitat. Fins i tot el gremi dels pastissers, fa un parell o tres d'anys van tenir la pensada de recuperar del passat les mones anomenades Cristina, que són les mones artesanals i tradicionals que molts obradors de la dolçor ja feien des de sempre: farina, sucre, llard, sal i llevat, amb una aroma de llimona i ametlla. I, per descomptat, ous durs, que acompanyen la flonjor de la massa. I res més. Així la fan, per exemple, a cal Padreny de Reus, una pastisseria que se les té amb les mones des d'almenys l'any 1815. Que aquesta antiga confiteria, coneguda tant a Reus com a París i Londres, estigui entre carrers de nom tenebrós com el de l'Hospital i el de la Presó no ha de fer pensar que és cap mal averany, són coses de la toponímia de la Catalunya Nova... [+ informació]