El Reial Monestir de Santa Maria Pedralbes engega un projecte de recerca, restauració, conservació i difusió de diverses sepultures de l’etapa fundacional del segle XIV

Es tracta d’un estudi multidisciplinari en el qual intervenen experts en art, antropologia, arqueologia, història i que abasta diversos aspectes de la societat medieval catalana. Els resultats es preveu que es comencin a publicar l’any 2026, coincidint amb el setè centenari de la fundació del monestir i culminant 700 anys d’història protagonitzada per dones. L’obertura de les primeres tombes s’ha realitzat el darrer terç del 2024; les restants, així com l’anàlisi dels materials presents a les tombes, es realitzaran durant l’any 2025. El projecte del Reial Monestir de Pedralbes comprèn diverses fases d’intervenció a les tombes: la realització de les endoscòpies, l’excavació arqueoantropològica... [+ informació]

El Metro de Barcelona commemora el seu centenari amb una cursa nocturna pels túnels i l'obertura per visitar d'algunes estacions fantasma

Amb un acte sorpresa, el 30 de desembre (data exacte de la commemoració del centenari del Metro de Barcelona amb la primera línea entre les estacions de Catalunya i Lesseps, tal com testimonia un placa a la Plaça de Catalunya) i que s'allargaran fins al 30 de desembre del 2025, es dóna el tret de sortida a un any de celebracions per recordar aquesta efemèride que inclou visites a zones no accessibles com les anomandes estacions fantasma, com la de Gaudí o Correus, o visites als centres de control. Una de les activitats previstes per commemorar el centenari del Metro de Barcelona és una exposició de trens restaurats de combois antics que no poden circular perquè no compleixen les condicions de seguretat necessàries. També s'organitza un viatge... [+ informació]

El Museu Picasso de Barcelona continua al capdavant dels museus de Barcelona més freqüentats que durant el 2024 han reunit en conjunt més de 4,7 milions de visitants

Durant tot l'any 2024, un total de 4.754.500 persones han visitat els museus i centres d’exposicions municipals de Barcelona, gestionats per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i els museus amb aportació municipal. Aquesta xifra representa un increment del 6% respecte als 4,4 milions de visitants de l’any anterior, impulsat per factors com el primer any de funcionament del nou Centre Martorell d’Exposicions – Museu de Ciències Naturals, al Parc de la Ciutadella. El Museu Picasso del carrer Montacada continua a l’avantguarda, amb 1.130.500 visitants, destacant l’exposició «Fernande Olivier, Pablo Picasso i els seus amics» com la més visitada, amb 410.546 visitants. El Born Centre de Cultura i Memòria ha rebut 973.000 visitants, mentre el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) ha obtingut 822.500 visitants. El Castell de Montjuïc ha atret... [+ informació]

El Pla Nacional del Llibre i la Lectura preveu reutilitzar els quioscos tancats i els dels antics ocellaires de la Rambla per ubicar-hi biblioteques públiques de carrer

Tot i que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura fa un any, després de la seva aprovació, que fa la migdiada, hi ha algunes inciatives que poden veure la llum només començar el 2025. Una d'aquestes és la reutilització dels quioscos de premsa que estan tancats en diferents barris de Barcelona —a excepció dels que s'han convertit en venedors de caramels, xiclets i cafetons— i també reaprifitar els quioscos dels antics ocellaires de la Rambla que finalment han estat desallotjats per l'Ajuntament. La intenció és que el cos de professionals de les biblioteques passi per un remodelatge de personal per destinar-los a fer-se càrrec de cadascun d'aquests quioscos reciclats i oferir el que s'anomenaria els serveis d'una biblioteca pública de carrer, un servei que enllaçaria. en certa manera, amb les biblioteques mòbils que circulen per algunes poblacions rurals i que tenen el seu precedent en els bibliobusos de la guerra civil que van portar al front diverses bibliotecàries. El projecte, que serà el primer que es posarà en marxa dins el Pla Nacional del Llibre i la Lectura té el calendari previst per a després de Reis i, en el cas de la Rambla, alternara els espais lliures d'obres actuals amb els que estiguin en ple remodelatge urbanístic. Les associacions de bibliotecaris no veuen amb gaires bons ulls aquest pla, sobretot perquè estan acostumats a terballar en espais tancats, refugis climàtics a l'hiven i a l'estiu, privilegi qu es perdria pels que siguin destinats al carrer... [+ informació]

Una nova escola de música per a infants, joves i professionals veurà la llum el 2027 a l'eix cultural del Raval Nord de Barcelona davant del centre Dr. Saye

El districte de Ciutat Vella rehabilitarà finalment l’edifici del passatge Sant Bernat, al número 9, de Barcelona, en l'eix cultural del Raval Nord que integren el Macba, el CCCB i la Universitat Ramon Llull, per ubicar-hi una nova escola de música per a infants i professionals. El projecte executiu de rehabilitació de l’edifici ha estat dotat amb un pressupost de més de quatre milions d’euros. L'Ajuntament de Barcelona preveu licitar les obres i començar a principis del 2025 per encetar una actuació de rehabilitació total de l’edifici, amb una durada de les obres de prop de catorze mesos. L’edifici, que antigament havia estat una Escola de Segona Oportunitat, té una superfície de 1.035,5 metres quadrats, distribuïda en planta baixa i quatre plantes de propietat. Actualment es troba en desús i en molt males condicions. La intervenció aprovada consisteix a enderrocar selectivament algunes parts de l’edifici... [+ informació]

Atrapats en el fil matiner del Phil

Atrapats en el temps, com titulava amb l'estil barroer del cinema importat el film en què es basa aquest musical, hi estem més o menys tots, ni que no ho sapiguem. Però qui de debò està atrapat en el temps és el conegut meteoròleg Phil Connors, el protagonista d'aquesta història inventada pel guionista nord-americà Danny Rubin (San Francisco, Califòrnia, EUA, 1957) i repolida a quatre mans amb el cineasta també nord-americà Harold Ramis (Chicago, Illinois, EUA, 1944 - Glencoe, Illinois, EUA, 2014), musicada després, en passar al teatre musical, amb una excel·lent i brillant composició per l'anglès d'origen australià Tim Michin (Northampton, Regne Unit, 1975). Comencem pel principi. Si hi ha algú que, ara fa trenta anys, el 1993, va veure la pel·lícula original protagonitzada per l'actor Bill Murray i l'actriu Andie MacDowell i, per atzar, no li va agradar... diguem que ara sí que li agradarà la versió musical que ha produït Nostromo Live i que aporta el debut en la gran direcció de l'actor Enric Cambray, substitut sisplau per força, arran de la baixa mèdica que ha patit recentment qui l'havia de dirigir, Àngel Llàcer. Dic que al cineasta frustrat d'«Atrapat en el temps» (el film encara és en catàleg a Filmin si algú el vol repescar) li agradarà el musical, conscient que de la pantalla a l'escenari hi ha una distància tan gran que ja sabem que és impossible d'imitar i d'abastar... [+ informació]

El sector del llibre reclama al govern català la implantació del Pla Nacional del Llibre i la Lectura i que compleixi el compromís a potenciar les Biblioteques Escolars

El sector del llibre, arran de la recent Nit de l'Edició, ha reclamat al govern català la implementació del Pla de Biblioteques d’Aula que preveu el Pla Nacional del Llibre i la Lectura i que ja porta un any de retard respecte al calendari que va aprovar el Parlament. Ha reclamat també que en els propers pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’arribi definitivament a destinar el 2% de la despesa al Departament de Cultura tal i com es van comprometre també la majoria de partits polítics amb representació parlamentària. També ha subratllat la necessitat de seguir apostant pel suport a la internacionalització del sector editorial de Catalunya i en l’obertura de nous mercats. L’any 2024 ha estat, segons el Gremi d'Editors de Catalunya, el millor de la història del sector impulsat per la incorporació dels joves a la lectura i per la consolidació del llibre com una de les opcions favorites dels ciutadans dins de la diversitat d’oferta de l’entreteniment cultural... [+ informació]

Doncs, això: que us bombin a tots!

M'imagino l'aspirant a alcadessa que protagonitza aquesta comèdia del dramaturg i guionista Xavi Morató (Barcelona, 1983) a les escales del Parlament de Catalunya, abans de Nadal, a l'hora de cantar nadales —un costum que s'havia desterrat i que ha tornat després de divuit anys— amb la resta de col·legues d'escó, i ella, davant de tots, en un arravatament de lucidesa, passant-se per un lloc que sé i em callo, els draps de les dues banderes —la catalana i l'espanyola— com les dues que pengen escenogràficament en aquesta obra i que serveixen per generar un dels moments més irreverents —no apte per a patriotes— de la comèdia «Ni en broma». [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Parlo de comèdia, però «Ni en broma» és en realitat una sàtira molt seriosa carregada de reflexió explosiva sobre els tòpics, els prejudicis, els tics i les conveniències morals que dominen la política d'aquest primer quart de segle XXI —tot i que potser l'han dominada sempre— i que porten sovint a enfarfegar el llenguatge per mor del gènere o evitar i censurar segons quines expressions per mor d'un codi establert de correcció que canvia de barem segons el vent que bufa... [+ informació]

Paneroles estressades a la cuina

Del dramaturg Arnold Wesker (Stepney, Londres, Regne Unit, 1932 - Brighton, Regne Unit, 2016) es deia que pertanyia a la generació dels joves irats, el “Angry Young Man”. Però ell no va acceptar mai aquest qualificatiu. El fet és que, irats o no, amb altres autors com Harold Pinter o John Osborne, van marcar una etapa del teatre anglès eminentment social dels anys cinquanta del segle XX, amb una mirada cap a la classe obrera i crítica amb les classes altes i mitjanes del país. Centrant-nos en l'obra «La cuina (The Kitchen)», cal recordar que va ser la primera obra de l'autor, escrita el 1957 i estrenada dos anys després, i la més representada del seu catàleg a tot el món... [+ informació]

Amb l'arribada del Nadal es calcula que 70 grups de Pastorets en 55 municipis catalans faran 265 representacions que mobilitzen 6.600 intèrprets d'aquest clàssic popular

L'any passat van assistir a les funcions dels Pastorets de tot Catalunya un total de 62.984 espectadors, gairebé tot l'aforament que aquest any és també de 63.000 espectadors. La representació dels Pastorets, genuïna de la cultura catalana, combina la música, la dansa, el teatre, la història i la cultura popular, convertint-la en una experiència única que apel·la a la nostàlgia de la infància i l'adolescència a més de l'àmbit familiar. Amb una gran diversitat de textos i formats, totes les representacions dels grups teatrals que formen part de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya destaquen per la gran qualitat i la intensa tasca d’organització i execució que aplega a persones de moltes edats diferents, fet que les converteix en un moviment intergeneracional únic i singular. Dels 70 grups teatrals coordinats, 36 són de Barcelona, 15 de la Catalunya Central, 6 de Girona, 5 del Penedès, 5 del Camp de Tarragona, 2 de Ponent i 1 de les Terres de l'Ebre. Des de fa quatre anys, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya... [+ informació]

S'exposen al Teatro Fernando de Rojas de Madrid els telons gegants que Salvador Dalí va estrenar el 1939 al Metropolitan Opera House de Nova York

La faceta de Salvador Dalí com a escenògraf, si bé és coneguda, no és tan popular com les seves pintures. L'any 1939, Salvador Dalí va escriure el llibret i va dissenyar els decorats i el vestuari d'un ballet «Bacanal», que es va estrenar amb 35 intèrprets i unes hores de durada al Metropolitan Opera House de Nova York. Va ser un èxit i va estar en cartell durant dos anys. Tots els telons pintats per Salvador Dalí per decorar l'escenari d'aquell ballet es poden veure a Madrid amb l'exposició «El Dalí més gran del món». Tots els telons plegats ocupen 180 metres quadrats. L'obra relatava l'arribada del rei Lluís II de Baviera al mont de Venus, un mont de Venus que s'especula que podria ser el de la seva adorada Emperadriu Sissí. Tot plegat, amb la música del «Tannhäuser» de Richard Wagner. Anys després de «Bacanal» a Nova York, l'espectacle es va representar a Mònaco el 1967. Els telons de Dalí havien estat sempre als Estats Units a la universitat d'Indianapolis fins al 2019 que van sortir a subhasta i els va comprar el galerista madrileny Jorge Alcolea. Ja s'havien exposat parcialment fa un any, però en aquesta nova exposició del Teatro Fernando de Rojas de Madrid es poden veure tots... [+ informació]

Poseu un dofí a la vostra vida

Després de tot el que han patit els dofins artistes dels parcs aquàtics, vetats a continuar exercint la seva feina ni que paguin quota d'autonom, amics i vetlladors com són de l'ésser humà, de segur que veurien amb molts bons ulls —i bona cua— que un govern xatxiprogressista aprovés per decret una llei per legalitzar-los com a mascotes —no els tractem d'animals—, mascotes de companyia. Quantes banyeres desaprofitades no tornarien de mort a vida amb un dofí a dins traient el cap com un nadó esperant el xampú! La colla de Duo Fàcil ha complert deu anys des del seu primer espectacle... [+ informació]

Una peça d'orfebreria carregada de fragilitat

A saber si, coincidint com coincideix aquesta recuperació de la peça teatral «Una casa en la montaña», d'Albert Boronat (Coma-ruga, Baix Penedès, 1977), amb les taulades de Nadal, Cap d'Any i Reis, la taula que el dramaturg i els dos actors que intervenen en la posada en escena d'aquesta obra tan excepcional com singular, ara novament a la sala Heartbreak Hotel de Sant(s) Rigola, on ja va ser fugaçment en un parell de diumenges, a principis d'any, no se'ls haurà acudit de preparar algun plat d'escudella, sopa de galets amb pilota, pollastre, torrons i xampany. Si no és així, els reduïts espectadors de cada funció —una vintena a tot estirar— s'hauran de continuar conformant amb els embotits, els tacs de formatge, el traguitxol de vi i la ració de truita de patates... [+ informació]

Tornar a la closca adolescent

El personatge del Ramon, protagonista i títol d'aquesta història de ressò autobiogràfic, que ja fa més de cinc anys es van treure de la màniga a quatre mans la dramaturga Mar Monegal i l'actor Francesc Ferrer, arrossega una motxilla difícil de descarregar: ser el petit de tres germans, haver estat una mica malcriat, arribar a la frontera dels quaranta, trencar amb la parella perquè ella vol ser mare i ell no vol tenir descendència, patir els alts i baixos de la professió teatral, ser una de les moltes víctimes de la precarietat laboral i no tenir accés a un habitatge digne i, en conseqüència, haver de tornar a casa i, per acabar-ho d'arrodonir, a la mateixa cambra on ell i els seus germans van passar els anys de fetitxisme per segons quines figures, amb els cartells mítics penjats a les parets i els utensilis d'adolescència com una bicicleta o una guitarra... [+ informació]

Teràpia centrifugada amb escuma de rentadora

La dramaturga i directora Lucia Calamaro (Roma, 1969) no abandona el joc de relació familiar que ja ha tractat aquesta mateixa temporada al Teatre Tantarantana amb l'obra «La vida suspesa» i que reprèn ara el Teatre Akadèmia amb l'obra «L'origen del món», amb l'afegit deL subtítol: «Retrat d'un interior». Es podria dir que l'estrena d'aquesta segona peça té una aura internacional, o com a mínim europea, perquè l'autora l'acaba d'estrenar també, el mes de novembre, al Piccolo Teatro di Milano, on a més l'ha dirigit, amb les actrius Concita De Gregorio, Carolina Rosi i Mariangeles Torres. Aquí, ha cedit la direcció a Guido Torlonia, director artístic de l'Akadèmia, en una versió catalana de Carles Fernández Giua. Allà, al Piccolo, el muntatge —unes dues hores— es va representar amb entreacte. Aquí, amb els espectadors catalans més avesats últimament a l'extensió escènica, s'ha optat per no fer entreacte... [+ informació]

La companyia De Lo Nostro estrena al Convent de les Arts d'Alcover una obra basada en l'alarma social que va causar l'atemptat d'ETA el 1987 a la refineria d'Enpetrol

«Petro, una història d'amor» és l'obra de teatre documental estrenada al Convent de les Arts d'Alcover (Alt Camp). A partir d'un programa de ràdio la nit de l'atemptat d'Enpetrol, el 12 de juny de 1987, el text reflexiona sobre el pes de la petroquímica en l'imaginari i el paisatge del Camp de Tarragona. Els intèrprets Maria Alejandre, Pau Ferran i Bàrbara Roig i la directora Judith Pujol han creat una ficció que té com a punt de partida testimonis reals. Quan passava mitja hora de les dotze de la nit, una forta explosió va despertar el Camp de Tarragona. ETA va fer esclatar dues bombes col·locades al 'rack' d’Enpetrol, ara Repsol. La ciutadania va començar a fugir col·lapsant carreteres i autovies, i els informatius especials radiofònics van ser un refugi per a tota una població trasbalsada pel pànic... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya rep la Col·lecció Verdaguer Panadès amb documentació extraordinària per al coneixement del poeta Jacint Verdaguer

La Col·lecció Verdaguer Panadès ha estat donada a la Generalitat de Catalunya per a la seva integració a l’Arxiu Nacional. Es tracta d’un conjunt extraordinari format especialment per cartes, heretades del poeta Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902), figura clau de la història de la literatura catalana contemporània. La Col·lecció Verdaguer Panadès ocupa sis capses de format estàndard i aplega 720 documents, dels quals 676 corresponen a cartes rebudes pel poeta durant el període 1879-1892, el del seu servei com a capellà dels marquesos de Comillas a Barcelona, residint en bona part al Palau Moja, seu actual de la Direcció General del Patrimoni Cultural, on s’integra justament l’Arxiu Nacional de Catalunya. La Col·lecció permet aprofundir en el coneixement de la vida i l’obra del poeta Jacint Verdaguer en aspectes com la seva activitat quotidiana, els seus cercles més íntims, la relació amb escriptors, intel·lectuals i artistes catalans, i les seves relacions literàries fora del nostre país, potser la part més rica i interessant d’aquest epistolari extraordinari... [+ informació]

La banda sonora dels futurs consumidors de Spotify

Cal estar preparats des de ben petits per quan arribin les festes majors, els envelats, els concerts en estadis i auditoris com el Palau Sant Jordi i perdre la por a encendre els mòbils, picar de mans o bellugar l'esquelet. Per això la Companyia La Petita Malumaluga ha creat aquest espectacle basat exclusivament en peces musicals dels The Beatles per crear una atmosfera en la qual els primeríssims espectadors sàpiguen ben d'hora el que els espera si surten de gresca quan siguin grans. En una pista blanca, sota un envelat també blanc els més petits de tots són convidats a entrar i sortir de la pista si se senten atrets per la música que interpreten —també vestits de blanc— els quatre músics i la ballarina i mestra de cerimònies que dóna les instruccions, als que ja passen de l'edat i, sobretot, als que ja són pares o avis... [+ informació]

L'Acadèmia de Cinema espanyola passa per una crisi davant la renúncia a apartar de la comissió de guió l'autor Luis María Ferrández acusat presumptament d'assetjament

L'Acadèmia de Cinema espanyola ha anunciat que revisarà les seves normes després que almenys sis guionistes i acadèmics hagin decidit renunciar com a mostra de rebuig per la presència del cineasta Luis María Ferrández a la comissió de guió de l'Acadèmia. Segons diverses informacions periodístiques, Ferrández va ser assenyalat el 2021 per diverses dones d'haver-les presumptament assetjat sexualment, aprofitant-se de la seva condició de cineasta i professor. L'Acadèmia de Cinema espanyola ha expressat el seu suport a les víctimes i ha explicat que la junta directiva no està habilitada ni té competències per apartar o expulsar cap acadèmic, però obre un procés de revisió dels seus estatuts i el seu reglament per respondre a les demandes d‟un sector i una societat en evolució... [+ informació]

El bressol de les refugiades

Quinze anys de trajectòria per a un espectacle íntim que no caduca. «La maternitat d'Elna» es reposa al Teatre Eòlia, amb la interpretació de Rosa Galindo. Crítica de la primera estrena en pòdcast: ¿Com es pot explicar en teatre la història de la infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz, promotora de la casa de maternitat de la població d'Elna, a la Catalunya Nord del Rosselló, que va recollir, ajudar a néixer i alimentar, en els primers mesos de vida, prop de 500 criatures de mares refugiades de la guerra civil espanyola? Pablo Ley ha trobat la resposta a partir del material i la completa investigació que sobre aquest fet va elaborar prèviament Assumpta Montellà. La dramatúrgia que ha fet consisteix en un conte escenificat, ple de petits detalls, a vegades sense paraules —no es pot dir ben bé que sigui un monòleg en el sentit més pur— i amb un acompanyament musical que, amb un pianista en directe, crea un clima d'ambientació que transporta els espectadors fins a l'hivern del 1939 i l'èxode republicà... [+ informació]

Es troba una obra teatral inèdita de Terenci Moix que va presentar el 1970 als Premis de Teatre del Centre de Lectura de Reus i va quedar finalista darrere de la del guanyador Jaume Melendres

El Centre de Lectura de Reus ha trobat entre els documents de l'arxiu històric de l'entitat una obra de teatre inèdita de Terenci Moix (Barcelona, 1942 - 2003) que fou presentada als premis Reus de Teatre organitzats per la mateixa entitat l'any 1970. Aquesta peça teatral, titulada «El vici y [sic] la virtut o Ensopegada i caiguda de l'Imperi Romà per a ús de nacions atrotinades que encara passen la maroma» va ser finalista en la categoria del Premi Josep Aladern. El guanyador de l'edició va ser Jaume Melendres (Martorell, 1941 - Manresa, 2009) amb l'obra «Meridians i paral·lels», que el mateix Centre de Lectura va publicar com a fascicle dins de la seva revista. La localització d'aquest document se suma a la recuperació de l'obra inèdita «No es pot servir a dos senyors», de Ramon Folch i Camarasa, i a la recuperació de les obres originals manuscrites que va utilitzar la Sección Dramática de l'entitat per a la seva representació al Teatre Principal i al Teatre del Centre de Lectura a finals del segle XIX i principis del XX, respectivament... [+ informació]

Les sabates robades que va portar l'actriu Judy Garland el 1939 en el personatge de la Dorothy del film «El màgic d'Oz» es venen ara per 28 milions de dòlars

Les sabates de robí que l'actriu Judy Garland va portar en el personatge de la Dorothy de l'adaptació cinematogràfica de la novel·la «El màgic d’Oz» (1939) són un dels fetitxes de l'època de Hollywood. Les populars sabates que tenien la força d’enviar la Dorothy a casa amb tres cops de taló van ser robades fa prop de vint anys i l’FBI les va trobar el 2018. Ara s'han subhastat per 28 milions de dòlars. La subhasta ha coincidit amb l’estrena mundial de «Wicked», la preqüela del clàssic musical de fantasia. Heritage Auctions havia estimat que les sabates arribarien als tres milions de dòlars, però ja en la licitació ràpida van superar amb escreix aquesta quantitat. Incloent-hi els honoraris de la casa de subhastes amb seu a Dallas, el comprador desconegut finalment pagarà 32,5 milions de dòlars i convertirà les sabates en el fetitxe cinematogràfic més valuós del món. El cas és que el parell de sabates... [+ informació]

Les estrenes teatrals més recents de cara al Nadal, Cap d'Any i Reis es mouen entre el cartell d'“exaurit” o el del “90% d'ocupació” afegint-se així al bon moment que viu en general el teatre català

Les bones dades de la temporada passada es continuen confirmant durant el primer quadrimestre de la temporada 2024-2025. Al costat de l'esclatant acceptació del musical «Mar i cel», de Dagoll Dagom, al Teatre Victòria, que ja té venda anticipada oberta pràcticament fins a final de temporada, hi ha el ritme de les estrenes més recents que s'han incorporat a la cartellera de cara a les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Molt d'aquests espectacles tenen les entrades exhaurides o pràcticament exhaurides amb un 90% de mitjana d'ocupació. Es troben en aquesta casella... [+ informació]

La plataforma TikTok podria tenir les hores comptades als Estats Units després que un tribunal avala prohibir-la donant suport a la llei del Congrés que al·lega que és una amenaça per a la seguretat nacional

La plataforma TikTok podria deixar de funcionar als Estats Units a partir del 19 de gener. El Tribunal Federal dels Estats Units rebutja l'apel·lació presentada per TikTok i ratifica el projecte de llei del Congrés per prohibir la xarxa social xinesa. La Cambra de Representants va aprovar a l'abril la llei que suposa el tancament de facto de la xarxa social al·legant que és una amenaça per a la seguretat nacional i una plataforma per a l'espionatge. Per tant, si el 19 de gener aquesta controvertida xarxa social continua en mans de la matriu xinesa ByteDance, el govern dels Estats Units tindria competències per bloquejar l'accés de TikTok a tot el país... [+ informació]

Coaching recargolat com una trompa

“T'odio, amor meu”, va fer dir Dagoll Dagom, ja fa trenta anys, a Dorothy Parker. “T'odio, amor meu”, fa dir ara també l'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, Vallès Occidental, 1962) a la fotògrafa o fotoperiodista substituta que interpreta l'actriu Mercè Martínez, i que protagonitza aquest duel de parella amb l'actor David Olivares, un personatge exmúsic d'instrument de trompa que ha deixat de formar part de l'OBC, les sigles de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, per dedicar-se amb èxit mediàtic a les sessions com a coach o entrenador de desenvolupament personal. La nova comèdia de Ramon Madaula —que de fet ja fa un any que ha girat per diferents escenaris abans d'entrar a Barcelona— explora aquesta vegada la recerca de la felicitat, si és que la felicitat existeix perquè l'obra ho posa en dubte. I ho fa amb un parell de personatges que mantenen un intens combat dialèctic, empresonats en les pròpies xacres personals i les pròpies contradiccions... [+ informació]

Ennuegar-se... i no pas amb els dotze grans de raïm!

L'actriu i dramaturga Eu Manzanares s'autodefineix com a colomenca i de classe obrera i humil. Renega de la classe mitjana perquè creu que és un engany. Si bé néixer a Santa Coloma de Gramenet és tan normal com fer-ho a Berga, posem per cas, a Eu Manzanares el seu origen li serveix d'estímul per retratar una família que li és pròxima —la família de ficció de «Lo nuestro» es defineix com a “pobra”—, que ha tingut una trajectòria treballadora i que, amb l'esforç familiar ha tirat els fills endavant, una “parelleta” que ja són crescudets i que ja els veuen poc per casa... tret de la nit de Cap d'Any, que és tradició, almenys fins a l'hora de les campanades i el raïm, comprat gra a gra dels més cars, sense pinyol i amb la pell fina perquè no s'ennuegui. Però això d'ennuegar-se no depèn del preu ni de la qualitat del raïm perquè la comèdia «Lo nuestro» —¿o hauríem de dir tragicomèdia?— d'Eu Manzanares té un desenllaç amb un ennuegament metafòric que un es guardarà prou de desvelar perquè és l'as a la màniga que es guarda l'autora per sorprendre el personal... [+ informació]

Le Misanthrope c'est moi!

Si a algun dels espectadors d'aquesta desvergonyida i suggerent versió de la companyia La Brutal li sembla veure entre les arcades de la Sala Fabià Puigserver el fantasma de Molière cridant com un posseït: “Le misanthrope c'est moi!”, que no s'estranyi. El pobre Jean-Baptiste Poquelin (París, 1622 - 1673), àlies Molière per als amics —no pas embogit per la caiguda en la incertesa del govern francès de la República de Macron, ocorreguda la mateixa nit d'estrena del Lliure—, sinó que, per amor a l'art, de segur que sortiria de la tomba on va anar a parar amb només 51 anys per una fatal tuberculosi, si pogués veure com ha evolucionat la seva obra més esgarrinxadora amb ell mateix i, de rebot, amb la humanitat sencera, engolida, segons ell —i també segons La Brutal—, per la hipocresia i el fals joc de viure de parar la gorra, amb dues cares alhora i sota el lema de qui dia passa any empeny... [+ informació]

El Departament de Cultura té el propòsit d'arribar al reclamat 2% del pressupost cultural i política lingüística del 2025 sempre que els pressupostos generals s'aprovin i no es prorroguin

El Departament de Cultura assegura que té previst arribar al reclamat 2% del pressupost per a Cultura el 2025, si s'aproven, esclar, els pressuposts generals i no es prorroguen, com podria passar si els acords entre els diferents partits no arriben a bon port. Arribar a aquest reclamat 2% és un del punts del pacte entre Esquerra Republicana (ERC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Fins ara, el Departament de Cultura havia assolit l'1,5% del pressupost, inclosa la política lingüística, que en aquesta legislatura compta amb conselleria pròpia. Tot i així, el 2% es vol que sigui també per a política lingüística. Dos dels projectes remarcables del Departament de Cultura heretats de l'anterior govern són, amb l'horitzó del 2027, l'obertura de l'antiga Foneria de la Rambla en un centre digital i la Casa de les Lletres a Ciutat Vella, amb la rehabilitació del Palau Requesens, on ja hi ha l'Acadèmia de les Bones Lletres, a més del Pacte Nacional per la Cultura. El paraigua de la legislatura serà, segons el departament, la llei dels Drets Culturals, que s’aprovarà el 2025. En l'aire hi ha també la idea de “repensar” el CoNCA, sense que se sàpiga ben bé quin és l'abast d'aquest “repensar”... [+ informació]

La plataforma inversora Stoneweg compra l'antic Cinema Comèdia de la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona per obrir el nou Museu Carmen Thyssen amb obres que aquesta fundació cedirà en qualitat de lloguer

L’antic cinema Comèdia es convertirà en la nova seu expositiva de més de 400 obres que la Fundació Carmen Thyssen cedirà en qualitat de lloguer al que es coneixerà com el nou Museu Carmen Thyssen a Barcelona. La plataforma inversora no és nova a Barcelona ja que en els últims anys ha mantingut el contenciós frustrat de crear al Port Vell una rèplica del Museu de l'Hermitage. La propietat del Cinema Comèdia ja havia avançat que optaven per una cessió, lloguer o venda, a un projecte que aportes una nova iniciativa cultura d'alt nivell. Inicialment, Stoneweg i la baronessa Carmen Cervera ja havien arribat a un preacord de lloguer que finalment s'ha convertit en una compravenda... [+ infomació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2024 amb 29.194.302 visitants que han fet 63.855.281 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.194.302 visitants i 63.885.281 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.791,3 visites de pàgines (10,42 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.729 subscriptors... [+ informació]

Un quart de segle després que ho dictaminés la llei de política lingüística sense posar-se mai a la pràctica es reprèn l'intent de l'obligatorietat d'emetre un mínim del 25% de música catalana a les radiofòrmula

El segle passat, concretament l'any 1998, la llei de política lingüística va dictaminar que les emissores de ràdio havien d'oferir un mínim del 25% de les seves cançons cantades en català. Aquesta protecció contra les tendències del mercat mai va acabar de resultar efectiva, perquè les diferents empreses aconseguien negociar amb el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) adaptacions a la carta que els permetien mantenir percentatges molt per sota d'aquest 25%, argüint que l'oferta de música del seu estil no permetia complir-lo. Ara el regulador audiovisual vol trencar amb la permissivitat dels equips anteriors i s'ha conjurat per fer complir el percentatge sobre la música catalana. L'acord pres per unanimitat del ple fixa un període d'adaptació d'un any abans que sigui obligatori radiar un de cada quatre temes en català, a partir de l'1 de gener del 2026. El CAC al·lega: «El creixement de la producció de música cantada en català, professionalitzada i diversificada en estils i gèneres ha de garantir una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans en la programació de música cantada dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i que, com a mínim, el 25% siguin interpretades en llengua catalana o en aranès»... [+ informació]

La gestora de drets CEDRO que compta amb més de 30.000 associats destina una fons de 250.000 euros per a les editorials i els autors afectats pels aiguats del País Valencià

La Junta Directiva de CEDRO, conscient de la difícil situació que travessen escriptors, traductors, periodistes i editors de llibres, diaris, revistes i partitures afectats pels recents aiguts del País Valencià, ha decidit crear un fons especial de 250.000 euros. Aquesta dotació està destinada a proporcionar ajut econòmic immediat als autors i editors socis de l'Entitat que han patit danys a causa d'aquest fenomen meteorològic a diverses localitats. L'objectiu principal de CEDRO és oferir assistència econòmica directa, mitjançant recursos propis de l'Entitat, per a la reparació d'habitatges, l'adquisició d'aliments, els medicaments, la roba i altres productes de primera necessitat o per desenvolupar la seva feina, en el cas dels autors. Així mateix, es destinarà part de la dotació a alleujar les pèrdues econòmiques patides pels editors. CEDRO està treballant des del principi de molt a prop amb les associacions professionals d'autors i editors de les comunitats afectades, per tal de conèixer la realitat de les necessitats dels socis... [+ informació]

A la recerca del dònut perdut

Corre la brama que aquest nou espectacle del tàndem Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina és inclassificable. Res d'això. «Gola» és clarament un espectacle de clown. I quin clown, esclar! No direm que ha nascut un clown, com dirien a Hollywood, perquè Oriol Pla Solina va néixer entre pallassos, anant de gira amb la companyia dels seus pares, Quimet Pla i Núria Solina, als quals caldria afegir encara la seva germana Diana Pla Solina, una altra nom de la pista. Oriol Pla —com si el cinema i les sèries que ha fet fins ara no existissin— es llança a l'escenari fent tàndem amb Pau Matas Nogué en un moment que encara espurneja el seu celebrat espectacle «Travy», on tota la família Pla Solina mostra el que és capaç de fer quan es porta a les espatlles una trajectòria de picar pedra... [+ informació]

Bola de drac al vent

L'any 2027 farà cinquanta anys que el cantant Raimon va fer, aquell llunyà 1977, una gira per més d'una vintena de ciutats japoneses. En aquells temps, Raimon va ser rebut al Japó amb una pancarta que deia en català: “Benvingut Raimon!” i també per una coral que va interpretar l'emblemàtica cançó «Al vent» en japonès. Uns anys més tard, ara en fa més de trenta, el 1993, la coral Warabi-za va acompanyar també Raimon en el concert de commemoració de la cançó «Al vent» al Palau de Sant Jordi de Barcelona, també en la seva versió en japonès. Coincideix la dècada dels anys noranta del segle passat amb el boom que va tenir en els infants d'aleshores —avui tenen trenta anys llargs— la sèrie «Bola de drac». L'antic Súper 3 estava en el seu màxim moment... [+ informació]

Tota pedra fa paret

Hauria pogut durar quatre hores, però el gremi sap que el temps, en les arts escèniques és un factor important. Tot i així, la Gala Amunt el Teló per València, ha arribat a més de dues hores i mitja que han transcorregut entre l'emoció, el record i la solidaritat. El guió de Jaume Viñas i la direcció de Joan Arqué han muntat en molt poc temps un espectacle on la paraula, el cos i la música s'han conjugat en un únic objectiu: dir des de les arts escèniques del Principat que s'estava amb les arts escèniques del País Valencià. L'actor i presentador Santi Millán ha fet de mestre de cerimònies de tota la Gala, amb breus intervencions, mesurades totes, anant per feina [crítica íntegra a la revisa digital Clip de Teatre]. Tota la Gala ha respirat, sobretot, Vicent Andrés Estellés, i quin Andrés Estellés!... [+ informació]

Les restes de l'antiga foneria de canons, la muralla medieval i la xarxa de col·lectors d'aigua del segle XVIII apareixen amb l'aixecament del paviment arran de les obres de la Rambla de Barcelona

Darrere les tanques que han tancat la circulació per un dels carrils de la Rambla de Barcelona i han modificat la direcció de l'altra, amb el consegüent desgavell que això comporta per a la vida quotidiana, apareixen les restes arqueològiques de l'antiga ciutat que han estat enterrades durant segles i que són degudament explorades pels equips arqueològics. Al tram superior, a prop de la Plaça de Catalunya, s'han trobat restes de l’Estudi General de Barcelona, el precedent de la Universitat de Barcelona. Aquesta construcció es va començar a edificar el 1536, adossada a la part interior de la muralla medieval de la ciutat, i va arribar a ocupar tot l’espai superior de la Rambla. A principis del segle XVIII, es van convertir en casernes militars i es van fer caure el 1843 per construir la porta d’Isabel II. En aquest espai també s’ha descobert un tram inicial de la muralla del Raval, que es va començar a aixecar a la segona meitat del segle XIV i es va estendre fins a les Drassanes... [+ informació]

La celebració del centenari d'una casa de barrets no es fa cada dia

Els germans Obach són la quarta generació de la barreteria Obach, que han celebrat el centenari d'aquesta botiga situada al bell mig del barri Gòtic de Barcelona amb una gran festa. Germà i germana van créixer a la botiga i ara el Pol n’és el propietari, i la Judith li dona un cop de mà. Aquest establiment va obrir el 1924 amb Josep Obach, el seu besavi, que va llogar una barreteria de dones regentada per dues senyores grans i la va convertir en un local especialitzat en complements per a homes. Després de l’època daurada del barret, aquest complement va deixar d’estar de moda als anys cinquanta i la majoria de barreteries de la ciutat es van veure obligades a abaixar la persiana. Els Obach, per contra, han aguantat totes les crisis i amb la segona generació al capdavant ja van crear la icònica caixa de fusta per posar barrets que encara es fa servir a l’establiment... [+ informació]

L’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme presenta a la Model la mostra «Generacions TOP» coincidint amb l'aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco

El Centre Cultural la Model fa un viatge al passat amb una mostra sobre els últims anys del franquisme i l’estructura repressiva del règim. L’exposició «Generacions TOP» està organitzada per l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i recorda el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) creat fa seixanta anys per la Dictadura franquista amb l’objectiu de perseguir qualsevol tipus de dissidència, juntament amb la Brigada Político Social. La mostra coincideix amb l’aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco i es pot veure fins al 31 de gener. Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona... [+ informació]

AK segle XXI: una tragèdia sense fi

¿Es pot penetrar en el subconscient d'Anna Karènina, aquest personatge femení universal de Lleó Tolstoi? Doncs, sí. La directora Carme Portaceli juntament amb la dramaturga Anna Maria Ricart ho han demostrat i ho han fet transcendint el límit marcat per l'autor rus de «Guerra i pau», l'altra gran novel·la que fa tàndem amb «Anna Karènina», en una mena d'anàlisi psicològica que és també una anàlisi psicològica de la societat i sobretot de la condició de la dona, destinada a ser esposa i mare, tant al segle XIX, l'època de l'escriptor Lleó Tolstoi (Iàsnaia Poliana, Rússia, 1828 - 1910) com al llarg del segle XX i encara, tot i les falses aparences, el segle XXI... [+ informació]

Un fons de gairebé 3.000 fragments papiracis procedents d'Egipte i que abasten prop de 25 segles d'història entre a la Universitat Pompeu Fabra cedits per la Companyia de Jesús

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha incorporat al seu fons gairebé 3.000 fragments papiracis procedents d'Egipte, que abasten prop de 25 segles d'història. N'hi ha en diferents llengües i sistemes d'escriptura, però en destaca especialment un evangeli en copte sahídic, el més antic que es conserva. Data del segle V i manté la seva enquadernació original. Entre els fragments destaca també un rotlle escrit en hieràtic amb un text funerari i restes carbonitzades d’un arxiu administratiu grecoromà de l’Egipte. Tota aquesta col·lecció de papirs la va adquirir el papiròleg, professor i biblista Josep O’Callaghan, membre de la Companyia de Jesús, a Egipte entre els anys 1964 i 1970. Recentment ha estat cedida per la Companyia de Jesús a la UPF a través d’un contracte de comodat signat l’abril del 2024 i d’una durada de vint anys prorrogables. El fons de la col·lecció papirològica Palau-Ribes, que es conserva en una sala lateral de l’edifici del Dipòsit de les Aigües de la UPF, està inventariat i és accessible en versió digital, gairebé completament, en el portal web de la plataforma DVCTVS, juntament amb la col·lecció papiràcia de l'Abadia de Montserrat i la de la Fundació Pastor a Madrid... [+ informació]

L'espectacle de Nadal de la Plaça de Catalunya de Barcelona anirà a carrec de la companyia Animal Religion amb «Natal» que té la direcció musical de Joan Cots i la dramatúrgia d'Irene Vicente amb mitja dotzena d'artistes de circ, cantants i altres intèrprets

Ja s'ha convertit en una tradició que durant les festes de Nadal, en aquest cas entre el 20 i el 30 de desembre, la Plaça de Catalunya sigui el centre de les arts escèniques més diverses. Així, l'espectacle central d'aquest any anirà a càrrec de la companyia Animal Religion que presentaran »Natal», amb artistes de cirs, cantants i altres disciplines amb la direcció musical de Joan Cots i la dramatúrgia d'Irene Vicente. L’espectacle de l’encesa de les llums de Nadal, titulat «Solvern», tindrà lloc al Passeig de Gràcia [28 novembre, 18:00h], amb una proposta d’arts de carrer que fusiona dansa urbana, rap i efectes audiovisuals per transmetre un missatge d’esperança i cohesió. A la Plaça de Catalunya, a més de l'espectacle «Natal», durant diferents hores del dia s'hi programaran 25 espectacles més d'arts escèniques i de música. A més, l'any 2024 s'acomiadarà amb un espectacle innovador a Montjuïc, on música, pirotècnia, drons i escenografia monumental, dirigits per Groupe F, donaran la benvinguda al 2025. També s'oferiran 8 concerts als carrers i mercats i l'Orfeó Català en farà un d'extraordinari a la Plaça de la Catedral, lloc on tradicionalment s'instal·la la Fira de Santa Llúcia... [+ informació]

L'Inevitable de Salt guanya el premi Lluís Carulla 2024 Festival d’Arts Comunitàries dotat amb 60.000 euros per impulsar l'art comunitari i les pràctiques artístiques locals

L’Inevitable, el Festival d’Arts Comunitàries de Salt, ha guanyat el premi Lluís Carulla 2024 al millor projecte en la nit de la Cultura Transformadora celebrada a l’Ideal Centre de les Arts Digitals de Barcelona. L’Inevitable rep 60.000 euros per desenvolupar un projecte que promou l’art comunitari i dóna visibilitat a les pràctiques artístiques locals. El premi de la Fundació Lluís Carulla a la millor idea transformadora, dotat amb 25.000 euros, ha estat per a Mila, una factoria osonenca de talent narratiu per a joves que té com a objectiu fomentar la creació narrativa en català en joves d’entre 18 i 25 anys de perfils socioculturals diversos. L’Inevitable i Mila són dos exemples clars, segons el jurat, de com la cultura pot transformar i generar un impacte real. El Premi Lluís Carulla reconeix iniciatives culturals que no només enriqueixen la societat sinó que també aporten solucions als grans reptes que s'afronten com la cohesió social, l'ús del català i la participació cultural... [+ informació]

Arrenquen els actes del 150è aniversari de Marià Fortuny, considerat el pintor català més important i més internacional del segle XIX i que va morir a Roma el 1874

La celebració de l'Any Fortuny s'inscriu en el conjunt de commemoracions de la Generalitat de Catalunya per l'any 2024 i s’impulsa des de l’Ajuntament de Reus amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L'Any Fortuny commemora el 150è aniversari de la mort de Marià Fortuny Marsal (Reus, 11 juny 1838 - Roma, 21 novembre 1874) i es vol aprofitar per retre homenatge i revisar l’obra de qui va ser considerat el millor pintor català del segle XIX i el més internacional de tot el període. La commemoració comença aquesta tardor, coincidint amb la data de la seva mort, i s’allargarà fins al 2025 amb un ampli calendari d’actes, exposicions i debats entorn de la figura i l’obra d’aquest pintor i gravador excepcional... [+ informació]

El quadre «Nena sobre l'herba» de Camille Pissarro es quedarà a la Galeria d'Art de Bremen per explicar la tràgica història d'una família jueva

A la Galeria d'Art de Bremen (Alemanya) hi ha el quadre «Nena sobre l'herba» que Camille Pissarro va pintar el 1882. Es tracta d'una obra que Jaap van den Bergh va malvendre el 1940 quan els nazis van envair els Països Baixos, per poder amagar les seves dues filles, que finalment van acabar morint al camp de concentració d'Auschwitz. El mateix Jaap van den Bergh va reclamar el quadre de Camille Pissarro sense èxit. Finalment, els seus hereus han acceptat que continuï a la Galeria d'Art de Bremen, el museu alemany on ha estat fins ara, però a canvi s'ha publicat el llibre «La nena sobre l'herba: El tràgic destí de la família Van den Bergh i la recerca de la pintura», que explica la història d'aquesta família i la seva tragèdia, com la d'altres milers de famílies com la seva, pel genocidi nazi impulsat per Adolf Hitler i els seus còmplices... [+ informació]

Un bust de l'escultor francès del segle XVIII Edmé Bouchardon ha estat 60 anys en un magatzem escocès fent de topall d'una porta comprat per 6 euros i que ara es podria suhastar per més de 3 milions d'euros

L'escultura ha estat oblidada durant dècades, però l'Ajuntament de la ciutat escocesa d'Invergordon va descobrir fa 25 anys que el bust era una obra d'art de 300 anys d'antiguitat molt més valuosa que les cinc lliures (uns 6 euros) que en va pagar. No ha estat fins fa uns mesos que el consistori ha rebut la proposta d'un comprador privat i anònim, que n'ha ofert 2,5 milions de lliures —uns 3 milions d'euros— a través de Sotheby's. El Fons del Bé Comú de Invergordon, que custodia l'obra, ha demanat el permís judicial per iniciar el procés, ja que la llei de tresors nacionals prohibeix exportar-los a l'estranger. Finalment, aquesta setmana passada el tribunal escocès de Tail hi ha donat el vistiplau. De moment no s'ha decidit si el bust serà subhastat o no, però la decisió és vendre'l i que els beneficis vagin a parar al Fons del Bé Comú... [+ informació]

Pastís Michelin de garrofa

Segona campanada de la recent estrenada com a autora, Susanna Garachana («El favor»), actriu de llarga trajectòria. Aquesta vegada fent tàndem en l'autoria amb Jaume Viñas. Els dos, juntament amb el director Daniel Anglès, creant una tradició que s'hauria de convertir en hàbit: muntar una comèdia amb denominació d'origen comptant amb el principal protagonista, l'actor Joan Pera, autèntica estrella Michelin de la comèdia catalana. Dic això de l'estrella Michelin perquè la cosa també va per aquí. Hi ha un xef jove que s'ha enamorat de la promesa d'un comiat de soltera amb ambicions de dissenyadora, hi ha una mare amb un passat hippie feta una senyorassa, hi ha Cadaqués, Balaguer, Escornalbou, Calella i altres referències geogràfiques, i hi ha en l'imaginari molt de Mondrian, el pioner de l'art abstracte... [+ informació]

Màster en FP de deconstrucció d'amor

És, si més no, curiós que un relat com «Pura passió», que comença dient: “Aquest estiu he vist per primer cop una pel·lícula classificada X, a la televisió, a Canal+” i que continua fent una descripció fidedigna del film, dins del que qualitativament se'n podia esperar a finals dels anys vuitanta del segle passat, acabi convertint-se en una confessió tan breu com intensa d'una dona ja madura, a la ratlla dels cinquanta anys, que se sent atreta i obsessivament posseïda i posseïdora de l'amor d'un home casat, més jove, que només contacta amb ella de tant en tant, entre anada i vinguda d'algun viatge [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Amb tota la distància que calgui, la novel·la breu «Pura passió», de l'autora francesa Annie Ernaux (Lillebonne, Normandia, 1940), escriptora distingida fa dos anys amb el Premi Nobel, s'assembla al que va ser la vida sentimental d'una escriptora literàriament... [+ informació]

El banc del si no fos

A molts pobles del país, tant de mar com de muntanya, hi ha un banc, de fusta o de pedra, que serveix perquè s'hi debatin una rere l'altra les misèries del món. Generalment els ocupen vilatans d'edat avançada, algun d'ells, amb la xerrera a tot drap mentre hi hagi oïdes disposades a escoltar-los. A la renovada i ampliada Sala Atrium ara també hi ha, a l'escenari, només per uns dies, un banc com aquests. Dels dels pobles, en diuen “el banc del si no fos”, perquè si no fos per això o per allò, la vida potser hauria anat per uns altres verals. Als dos protagonistes de ficció de la poeta, novel·lista, contista i narradora Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert, L'Escala, Alt Empordà, 1869 - 1966), la vida potser també els hauria anat per altres verals si no fos que sí... si no fos que no... Dos relats pensats en clau teatral per l'escriptora que, malgrat els anys transcorreguts, encara redescobreixen una autora encasellada en els drames rurals, però amb una mirada sobre els avatars de la societat de tots els temps avançada a la seva època... [+ informació]

Una investigació d'un grup d'arqueòlegs amb un sistema de mapeig amb làser des de Google descoreix una ciutat maia perduda a Mèxic

La sorprenent troballa de la ciutat anomenada Valeriana va tenir lloc durant una investigació amb un grup d'arqueòlegs, quan un dels estudiants va topar amb un sistema de mapeig amb làser. La troballa s'ha ubicat a Campeche, al sud-est de Mèxic, gràcies a una cerca a Google i aprofitant dades ja existents d'una recerca completament diferent. Per rastrejar la zona es va fer servir la tècnica LIDAR (Light Detection and Ranging), un sistema de teledetecció que permet mesurar distàncies mitjançant rajos làser. Permet definir estructures que hi ha sota terra, cobertes per vegetació densa, i generar models en 3D d'àrees específiques, en funció del temps que triga a tornar el senyal làser. Amb la tècnica LIDAR, els arqueòlegs van poder mapar detalladament una zona d'uns 122 kilòmetres quadrats... [+ informació]

Es descobreixen frescos eròtics i pintures mitològiques en una petita casa de Pompeia decorada amb tot luxe que aporta una nova visió de l'evolució dels habitatges de l'època

Durant les excavacions de l'anomenada Ínsula dels Amants Castos a Pompeia s'ha fet la troballa d'uns frescos molt ben conservats. No són els primers que es troben en bones condicions a la ciutat sepultada per les cendres de l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC, però han sorprès els arqueòlegs. Aquestes pintures murals decoren un habitatge de petites dimensions, sense atri, com és l'estil de les cases de l'època, que, tanmateix, està ricament decorat. Els arqueòlegs anomenen aquest habitatge com la Casa de Fedra per un dels frescos relacionat amb el mite de la princesa cretenca Fedra i el seu tràgic enamorament del seu fillastre Hipòlit. A les dues sales situades al fons de l'habitatge en les que s'està treballant també hi ha altres escenes que decoren esplèndidament les parets inspirades en l'ampli imaginari greco-romà, detalla l'article. Una finestra al costat del quadre d'Hipòlit i Fedra... [+ informació]

La caiguda del Mur a TV3

Gràcies, senyor director. Per fi, TV3 (àlies 3Cat) ha fet el que tants catalans esperàvem des de feia quaranta anys. Que el dia del 51è aniversari de la senyora Belén Esteban Menéndez, nascuda a Madrid el 9 de novembre del 1973, es convidés l'abans anomenada Princesa del Poble (del poble espanyol, s'entén) i que en un magazine, a l'hora de les bruixes, fins i tot se li fessin bufar les espelmes amb la conxorxa del públic, admirables conillets d'Índies que es van passar l'entrevista fent mambelletes quan el regidor del programa aixecava el cartell amb la indicació d'“aplaudir”. Gràcies, senyor director, per aquest 35è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, també un llunyà 9 de novembre, però del 1989 [comentari íntegre a la sèrie «El cafetó»]. És un detall que 35 anys després, la televisió que vostè dirigeix amb tant de zel hagi decidit fer caure també el mur de la catalanitat i el ridícul tarannà pagesívol de l'audiència de la televisió catalana per fer debutar dins el magazine «Col·lapse», sota la conducció de Ricard Ustrell, la senyora Belén Esteban Menéndez a qui l'esmentat presentador i director, no tenint-ne prou i conscient del lleig que TV3 havia fet a la senyora Belén Esteban, perquè mai havia trepitjat Sant Joan Despí, l'acomiadés amb la invitació que hi podia tornar un altre dia... [+ informació]

El somriure del més enllà

L'actriu Mont Plans es vesteix de negre. De dol. Un rosari a les mans. Un cabell blanquinós i el maquillatge blanquinós del més enllà. I apareix sobre un teló vermell davant d'un fons blanc lluminós que recorda el folre d'un taüt. El personatge està a punt d'aprovar el qüestionari per obtenir el passi a entrar a l'altre món. I perquè tothom tingui clar el que també els espera, fa que els espectadors siguin ja com ànimes en pena que han superat la mateixa prova de fa temps. Aquest és el recurs teatral que utilitzen tant ella com Òscar Constanti —una autoria, i diria també que una direcció, a quatre mans—, per explicar la història corrent i humana d'un personatge que ha viscut un segle, des del 1914, i que creix envoltada de la presència de la mort, després de néixer en una antiga funerària dels pares, i que acaba tocada deu anys per l'Alzheimer en una residència. Però es fa el miracle... [+ informació]

Diversos col·lectius de pallassos catalans organitzen una gala en col·laboració amb l'associació Clown me in a favor d'una expedició solidària al Líban

La gala «Somriures per al Líban» té lloc al SaT! Sant Andreu Teatre (dimarts, 12, 19:30 h) a càrrec de l'associació Contaminando Sonrisas en col·laboració amb l'associació libanesa Clown me in i el suport de Pallassos sense fronteres. La gala solidària és una resposta als atacs d'Israel contra el Líban i pretén recollir fons de cara a una expedició solidària al Líban. Amb la complicitat de Pallassos sense fronteres, presenten un espectacle de circ que compta amb la participació desinteressada de nombrosos artistes del sector. Els organitzadors es veuen moguts per les notícies que parlen que els atacs de l'exèrcit d'Israel al Líban ja han provocat que es desplacin més d'un milió de persones en els últims mesos. Arran dels constants bombardejos, la població es veu obligada a viure en condicions extremadament precàries. En resposta a aquests atacs, l’associació libanesa de pallassos Clown Me In ha començat una gira d’ajuda d’emergència per portar l’alegria a les comunitats desplaçades. La gala «Somriures per al Líban» compta amb les actuacions de pallassos com Tortell Poltrona, Pau Palaus, Jimena Cavalletti, Mabsutins i Roi Borrallas; la cantant Celeste Alias, l’artista plàstic Txema Rico, el mag Pau Segalés, l’artista de suspensió capil·lar Amanda Wilson i Yldor Llach, especialista en bicicleta artística... [+ informació]

Un piano bar amb caramel

Les Impuxibles, les germanes Ariadna Peya i Clara Peya, s'han conjurat aquesta vegada amb el dramaturg Pablo Messiez en un treball d'investigació i recreació multidisciplinar sobre el consum, no pas sobre la societat de consum que cantava en Raimon, sinó el consum addictiu de les substàncies que comencen semblant bones acompanyants i acaben dominant perversament el cos i el pensament. A «Caramel», amb ressò camuflat de dolçor malgrat la duresa i l'amargor de la qüestió que el muntatge tracta, no s'hi parla mai de “drogues” ni de “consums” ni d'“addiccions”. Tot se sobreentén i tot ho mana el moviment, la música, la paraula, el gest, la il·luminació, el so i fins i tot les ombres que es perfilen darrere d'un mur vidrat de quatre cossos amb una porta d'accés a allò que podria ser un bar musical, o potser millor, com els agrada anomenar-ho a les germanes Peya, un piano bar que té una aparent pista amb quatre taules i una tarima amb l'instrument rei de les tecles que serveix a Clara Peya per posar banda sonora a tota la trama amb diverses composicions seves, totes originals per a aquest espectacle... [+ informació]

Els Buenafuente fan una francesilla

S'ho passen bé. Tots. I és el més important. Fa la impressió que els Buenafuente (la Sílvia i l'Andreu, hi falta la petita Joana que hauria fet el ple) han reunit uns quants amics (bé, és un dir, en tot cas, molts amics perquè tenen totes les localitats exhaurides abans d'aixecar el teló!) i s'han proposat fer-los passar una bona estona com si fessin teatre de saló al menjador de casa. Sense sofisticacions. Amb moltes ganes de ser graciosos més que només caure en gràcia. Fins i tot quan cau el teló, cau, de debò. I tot sempre tirant de veta del carisma universal de Don Juan, convertit aquí en Don Juan Tenorio Buenafuente. És imprescindible que una francesilla com aquesta compti amb intèrprets que, només sortir a l'escenari, els espectadors en facin de seguida una segona reinterpretació pel que en coneixen de les seves altres actuacions, sobretot les televisives. Això és el que passa amb els dos caps de cartell: l'actriu i còmica Sílvia Abril (que hi fa primer de salerosa Macarena, la cambrera de la taverna, i després d'innocent Doña Inés elevada al cub.... [+ informació]

La novel·la «Mecanoscrit del segon origen» de Manuel de Pedrolo commemora els 50 anys de la seva publicació i l'exposició «El meu mecanoscrit» dins del Festival 42 explora la seva aportació a la literatura catalana

Amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la publicació de la novel·la «Mecanoscrit del segon origen» i amb l’objectiu de revitalitzar el coneixement de l’autor Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, els Plans de Sió, la Segarra, 1918 - Barcelona, 1990) l’IBBYcat ha preparat una exposició que mostra les aportacions literàries i formals més rellevants que l’obra ha aportat a la literatura catalana. L'exposició «El meu manuscrit» forma part del Festival 42 de Gèneres Fantàstics (Fabra i Coats, del 6 al 10 de novenbre) i s’estructura en diferents capes pensant en diferents perfils de visitants, des dels lectors de gènere fins a lectors poc habituals del gènere de la fantasia. El fil conductor de l’exposició, per continuar amb la màxima coherència entre el contenidor i el contingut, és la reconstrucció, el refer, el reparar. Així com els protagonistes de la novel·la reconstrueixen un nou món, el visitant pot participar en la construcció de l’exposició, donant prioritat a les idees i paraules del text que més li ressonin o l’interpel·lin. Més endavant, els visitants es troben amb una exposició desconstruïda... [+ informació]

Una enquesta de la CEO constata que el 43% dels catalans que utilitzen les xarxes socials consumeixen vídeos virals i continguts d'influenciadors en espanyol

El retrocés de la llengua catalana no és ja un fenomen exclusiu del carrer —només cal comprovar aquests dies quina és la llengua vehicular quan parlen molts dels testimonis de la tragèdia del País Valencià— sinó que també és una constant a les xarxes socials on, precisament per ser en molts casos llengua escrita, podria semblar que no calgués utilitzar tant l'espanyol i fer-ho en català, sobretot després de mes de trenta anys d'ensenyament català a l'escola. El cas és que un estudi constata que només el 9% d'usuaris de les xarxes socials ho fa en català com a primera llengua. El 43% dels catalans, segons el mateix estudi, quan utilitzen xarxes socials, consumeixen vídeos virals, mems i continguts d'influenciadors, ho fan en espanyol. Un 29% opta tant en català com en espanyol i el restant 9% utilitza el català, que representen la meitat dels que ho fan en altres llengües (17%), segons l'última enquesta del CEO. El retrocés té a més, les batzegades judicials com la denunciada per Plataforma per la Llengua. En la mateixa enquesta del CEO, el 64% dels catalans estan d’acord que botiguers i cambrers hagin de tenir un nivell suficient de català per atendre als comerços. El mateix percentatge està d'acord que els treballadors públics hagin d'acreditar el català. Ho opinen 9 de cada 10 dels simpatitzants de partits com Junts, CUP i ERC, i 6 de cada 10 simpatitzants del PSC. El 60% creu que el català hauria de ser oficial a la Unió Europea i que el govern espanyol no ho ha fet tot per aconseguir-ho... [+ informació]

La companyia Roseland Musical commemora 40 anys amb la reposició de «Pinocchio», estrenat el 2011 i vist en diversos països des d'aleshores

La companyia Roseland Musical commemora el 40è aniversari de la seva fundació amb la recuperació d'aquest espectacle que durant gairebé 15 anys s'ha representat en molts escenaris d'aquí i de fora com el Canadà, Noruega, Romania, Mèxic, Colòmbia o Croàcia, entre altres. Crítica: Pinotxo, sí, el de sempre, el del nas llarg. Però teatralment sorprenent, suggerent i innovador. Els recursos digitals s'estan imposant per damunt de les posades en escena tradicionals. Si fins ara es mantenien discretament a les consoles de control, ara ja han saltat a l'escenari. L'aplicació dels tuls i la tècnica de les projeccions simultànies combinades amb els intèrprets estan donant resultats dinàmics, amb un acostament als efectes cinematogràfics i als videojocs que, com passa en tants altres àmbits, està fent els primers experiments en el teatre adreçat als més joves. Precisament per aquesta profusió tècnica, un espectacle d'aparent tall clàssic com «Pinocchio» traspassa fronteres d'edat i no es limita als primers espectadors... [+ informació]

¿“Borbonear” fins a enterrar-los al fons del mar?

Quan ja fa quatre anys, Joan Yago (Barcelona, 1987) es va proposar pouar en els tripijocs que s'amaguen sota les travesses i els rails de la xarxa ferroviària espanyola i les seves ramificacions cap a la butxaca foradada de la monarquia borbònica, no es podia pensar que el tren estigués a l'ull de l'huracà com hi està ara i com mai fins ara hi havia estat. Incidències gairebé diàries a les línies de rodalies, retards permanents, supressió de recorreguts essencials per obres, talls per avaries a la catenària —la famosa catenària!— o per robatoris de cable, el desgavell de les obres del corredor Mediterrani, que ha deixat el sud del país durant mig any desconnectat amb transbords caòtics i allargament del temps de segons quines rutes, són només algunes de les perles que et vénen al cap durant el discurs d'aquesta obra de caire documental, carregat de mala bava i d'una crua sàtira [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Mentrestant, a l'altra plat de la balança, se't fan presents les quantioses inversions en les línies d'alta velocitat, que han convertit la pell de brau en un dels llocs del planeta amb més trens bala per quilòmetre quadrat, ni que a vegades circulin a mitja capacitat en segons quines rutes i ni que només estiguin pensades per arribar a un sector elitista de la societat que els utilitza, no per a la massa treballadora que es desplaça sisplau per força diàriament en hores punta... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2024 amb 29.022.776 visitants que han fet 63.555.451 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.022.776 visitants i 63.555.451 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.498,8 visites de pàgines (11,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 48 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.648 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més... [+ informació]

Prop de la meitat de les pel·lícules que opten com a candidates als Premis Gaudí s'han rodat en català arribant així a una xifra rècord pel que fa a la llengua de la versió original

Els Premis Gaudí han batut, amb un 47%, el seu rècord històric de cinema rodat en català en les seves candidatures —el 2023 van ser un 40% i el 2022 un 32%— en una 17a edició que es mantindrà oberta fins al dia 29 de novembre i que compta amb un total de 75 produccions, 65 de catalanes i 10 d’europees. De les produccions catalanes que opten als >Premis Gaudí, 34 són llargmetratges de ficció, 12 documentals, 4 films d’animació i 15 curtmetratges. L’Acadèmia del Cinema Català ha fet oúblics els candidats en una festa a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona i enmig del sotrac de la notícia que assenyala el realitzador Eduard Cortès, membre de l'Acadèmia, com a denunciat per assetjament sexual a aspirants joves a actrius. Eduard Cortès ha treballat sovint a TV3 amb sèries tan conegudes com «Merlí»... [+ informació]

Es reposa l'espectacle multidisciplinar «Tirant lo Blanc» al Teatre Romea amb el relleu de l'actor Quim Àvila per Rubén de Eguía

«Anem tirant d'estètica»: Pobre Tirant! Si a can Roca Salada vegessin com ha acabat! Amb una calipàndria de mil dimonis i els pulmons fets una pífia i estès a la pedra! Sembla com si tots els cavallers mítics estiguessin destinats a tenir una mort domèstica. Qui no té un mal de ventre, agafa un constipat. A Tirant lo Blanc, que ja arrossega el dubte malèvol de si el tal Joanot Martorell en va ser en realitat l'autor i creador, li hauria convingut més, per passar a la posteritat, una mort heroica, lluitant aferrisadament a capa i espasa contra qualsevol dels enemics perquè, ja ho diuen ells mateixos: “L'enemic sempre és l'altre”. El polifacètic escriptor i lingüista Màrius Serra (Barcelona 1963) va publicar una versió actualitzada lingüísticament del clàssic. Un volum de prop de mil pàgines que reviu la que es considera la millor novel·la europea de cavalleries. Ara n'ha fet una dràstica reducció a una quarantena de pàgines —estàndard d'obra de teatre— i ha posat sobre l'escenari el que s'anomena una ucronia, és a dir, un mirall d'allò que no és i que l'autor hauria volgut que fos. D'il·lusió també viu la història... [+ informació]

Localitzen a Nova York la partitura d'un vals inèdit que s'atribueix en principi a Frédéric Chopin i que el compositor el podria haver escrit quan era a la franja dels vint anys

La troballa s'ha fet a la Biblioteca i Museu Morgan de Nova York i en un lloc tan insòlit com una volta de seguretat. Es tracta d'un manuscrit musical que es creu que podria ser del compositor polonès Frédéric Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1810 - París, 1849), segons un article del New York Times. El compositor i curador Robinson McClellan estava revisant el contingut dels arxius. Hi havia des de postals firmades per Picasso fins a cartes de Brahms i Txaikovski, i de sobte hi va trobar amb un manuscrit musical identificat amb el número 147. Era un paper foradat titulat «Valse» i firmat amb el nom de Chopin. McClellan va interpretar l'obra amb el seu piano digital i va enviar una fotografia de la partitura a Jeffrey Kallberg, un expert del compositor polonès de la Universitat de Pensilvània, que es va quedar bocabadat en veure'l. Després d'analitzar el paper... [+ informació]

Els gegants de Reus no estan de sort després que en la seva estada a Barcelona per commemorar els 600 anys han acabat amb un dit trencat del Vitxet i el rostres desfigurat de l'Indi

Tres prelles de gegants de la colla de Reus, els anomenats Vitxets, Moros i Indis, van format part de l'exposició de gegants centenaris de Catalunya, amb un centenar d'exemplars, que es van poder visitar a les sales del Born Centre Cultural. Però els de Reus, datats des del 1805, no estan de sort. Primer, a causa del trasllat, va ser el Vitxet el que va acabar amb un dit trencat, que es va haver de reparar d'urgència per poder desfilar en la cercavila que es va fer entre el Born i la Plaça de Sant Jaume. I, una setmana després, en una ballada davant de Santa Maria del Mar, el gegant indi va ser okupat per un turista, d'amagat dels geganters, i en entrar dins la carcassa el va fer caure endavant acabant amb el rostre desfigurat. Sortosament, els gegants de Reus actuals són una rèplica dels originals. En el cas de l'indi, per exemple, l'original s'acosta gairebé als cent quilos, un pes que es redueix considerablement amb les còpies que es van estrenar el 2005, ara farà 20 anys. Els originals estan en reserva al Museu de Reus. El turista que va voler fer de geganter espontani va ser detingut per la Guàrdia Urbana de Barcelona i, segons consta en el seu atestat, no va donar símptomes d'alcoholisme ni drogues. No és el primer accident que té algun dels gegants de Reus. L'índia, la parella de l'indi, encara quan sotia al carrer en la seva versió original, va patir, a causa del pes, una caiguda que va obligar també a passar pel taller de restauració com ara li passarà al seu clon masculí. Els gegants de Reus tenen sis parelles de gegants: els Vitxets, els Japonesos, els Negres, els Moros i els Indis en una tradició de representar els diversos continents... [+ informació]

La literatura catalana perd l'escriptor i guionista Miquel Obiols als 79 anys, un dels autors més renovadors de la literatura per a infants i joves de l'últim quart de segle XX

L'activitat creativa de Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945) es va moure entre el guionatge de programes de televisió per a infants com «Terra d'escudella» (1976-1979), «Quitxalla» (1980-1981); «La cucafera» (1981), «Planeta imaginari» (1983-1985) o «Pinnic» (1992-1994), tots emesos per TVE i pels quals va rebre un premi Ondas i el Premi Ciutat de Barcelona. També va fer el guió de la pel·lícula «Iris TV», el 2003, coproduïda per TV3 i Diagonaltv, amb qui també va adaptar «Miquel Bauçà, poeta invisible», el 2006. La seva obra en literatura per a infants i joves, potser menys popular, va ser remarcablement renovadora del sector durant l'últim quart de segle XX i inicis del segle XXI. Abans de guanyar el Premi Folch i Torres l'any 1981 per «Habitants de Bubo-Bubo, Miquel Obiols ja havia publicat alguns títols que trencaven amb el que es considerava idoni per a infants en aquell moment. Entre aquests títols hi ha el primer «Ai, Filomena, Filomena! i altres contes», publicat a l'Editorial Joventut, el 1977, premi Serra d'Or el 1978 i recuperat per l'Editorial Kalandraka el 2012, i dos dels seus també primers llibres renovadors, «Tatrebill en contes uns» i «El misteri de Buster Keaton», a l'antiga i desapareguda col·lecció en cartoné La Xarxa, de Publicacions de l'Abadia de Monserrat, el 1980. I també títols com «El tigre de Mary Plexigàs», el 1987, a Editorial Laia (recuperat per l'Editorial Columna el 1997), premi Joaquim Ruyra 1986; o «77 Histèries», el 1990, i «He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat», el 2010, els dos a la col·lecció El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla. L'escriptor i guionista Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945), gran seguidor del cinema i les arts plàstiques... [+ informació]

La 69a edició del la Seminci de Valladolid premia el cinema català amb distincions a Carlos Marquès-Marcet, Mar Coll i Albert Serra per les seves produccions

Les pel·lícules «Polvo serán», de Carlos Marqués-Marcet, «Salve Maria», de Mar Coll i «Misericordia», d'Alain Guiraudie, coproducció amb participació d'Andergraun Films, productora d'Albert Serra, han estat distingides per la Seminci de Valladolid. «Misericòrdia» ha obtingut el màxi guardó, l'Espiga d'Or, i també el Premi Miguel Delibes al millor guió d'Alain Guiraudie. La pel·lícula també està preseleccionada per als Premis del Cinema Europeu. La pel·lícula «Polvo serán» de Carlos Marquès-Marcet ha guanyat l'Espiga de Plata, ex aequo amb «Stranger Eyes», del director singapurès Yeo Siew Hua. També ha obtingut una menció especial de la Seminci de Valladolid per als actors Ángela Molina i Alfredo Castro. «Salve Maria» de Mar Coll s'ha endut el premi a la millor actriu, per a la catalana Laura Weissmahr. Tres curtmetratges catalans han obtingut també distincions: «De sucre», de Clàudia Cedó, amb dos guardons: la menció especial i el Premi Jove. Aquest curt és una continuació de l'obra de teatre que va estrenar Clàudia Cedó. «Lluna de sal», de Mariona Martínez, ha guanyat una de les dues Espigues de Plata de curtmetratges internacionals i «El príncep, d'Àlex Sardà, protagonitzat per Enric Auquer, el Premi La Noche del Corto Español... [+ informació]

L'artista Jaume Plensa rep la distinció de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria i per la seva intensa activitat creadora

El ple del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona ha acordat per unanimitat atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’artista Jaume Plensa en reconeixement a la seva trajectòria arreu del món i per la seva intensa activitat creadora. Amb la concessió de la màxima distinció en l’àmbit de la cultura, la ciutat simbolitza l’agraïment a Plensa per l’excel·lència de la seva producció artística, marcada pel desig de travessar les fronteres de la realitat i endinsar-se en l’àmbit espiritual. Precisament fa uns dies es va confirmar que «Carmela», la peça gegantina que presideix l'entrada al Palau de la Música Catalana, s'hi quedarà com a mínim fins al 2032. Artista polifacètic, Jaume Plensa (Barcelona, 1955) es considera, sobretot, escultor, tot i que ha experimentat igualment amb el gravat, el dibuix, el so, el vídeo i fins i tot l’escenografia. Des dels inicis de la seva carrera... [+ informació]

Un art que il·lumina i escalfa els rostres dels espectadors

El Cirque du Soleil no ha estat mai el mateix sense Slava Polunin (Novossil, Rússia, 1950), aquest pallasso rus, de la raça dels august, que als anys noranta del segle passat es va independitzar de la carpa blanca i va muntar el seu xou. Més de 3 milions d'espectadors de 120 ciutats de tot el món [dades del 2010] s'han rendit a una creació que es pot definir com la de l'antipallasso. Slava crea un món oníric indestriable de la música —hi sona sobretot Vangelis—, el so, el color, l'escenografia i els efectes sense enganys. La teranyina és la teranyina; els paperets sobre els caps dels espectadors són els paperets; l'aigua espargida és l'aigua espargida; els grans globus són els grans globus; els personatges i les seves grans orelles són d'un altre món... [+ informació]

Una exposició al Teatre Lliure de Gràcia fa un recorregut pels 30 anys de Pallassos Sense Fronteres després de més de 500 expedicions a 100 zones en conflicte

La mostra, que es mantindrà durant tota la temporada al Teatre Lliure de Gràcia, consisteix en una exposició fotogràfica, una reinterpretació de la «Pluja de sang» de Frederic Amat i el visionat d'un resum dels 30 anys de Pallassos Sense Fronteres. Amb el títol «Una eina de construcció massiva», la mostra vol retre homenatge a les més de 500 expedicions que, des del 1993, ha dut a terme l'organització amb la voluntat de compartir somriures per un centenar de zones en conflicte. L'exposició es divideix en dos espais que intenten copsar la paradoxa radical que envolta aquests 30 anys d’experiències: com en un mateix moment i espai poden conviure l’extrema deshumanització amb l’alegria més genuïna i universal del clown. Aquest dos espais són la tristesa (la instal·lació «Pluja de sang»), que domina l’escala principal, modificada per unes màscares expressament dissenyades per Frederic Amat i que els visitants es poden endur a casa; i l'alegria, una exposició fotogràfica al bar del teatre amb imatges de gran format de diferents expedicions... [+ informació]

El torero de Verges

El xòuman Marcel Tomàs i la seva banda beuen de les fonts arrelades a la terra que els ha vist créixer. Ja ho feien fa dos anys amb l'espectacle «Els colors de Duke Ellington», que també va passar pel Teatre Condal, com ara, després de representar-se al Festival Temporada Alta. El seu recorregut poua en la memòria, qui sap si oblidada, i per això el seu humor connecta des del primer moment amb l'auditori perquè els recorda qui són i d'on vénen, sense falses disfresses, que és una manera d'advertir-los també d'on van. L'espectacle «L'orquestra impossible» és un homenatge a les orquestres del segle passat, d'aquelles formacions que van ser tan estrelles com imprescindibles entre els anys 40, 50 i encara bona part dels 60, quan van començar a ser substituïdes per la música enllaunada dels dj o les festes de discoteca. Aquelles mítiques orquestres, de les quals gairebé no en queda rastre, anaven de poble en poble quan arribaven les festes majors, enfilaven els seus instruments als autocars atrotinats que circulaven per carreteres també atrotinades i si no hi havia hostal o pensió es repartien per les cases del veïnat. Llits eixuts, però taules plenes... [+ informació]

L'efecte «Mar i cel» va més enllà de l'èxit apoteòsic del Teatre Victòria i arriba a l'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre amb un treball pedagògic transversal

L’alumnat de 1r i 2n curs de batxillerat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l'Institut del Teatre estan treballant des de diferents assignatures el musical «Mar i cel», de Dagoll Dagom, que s'està representant en el cinquantenari de la companyia amb una èxit apoteòsic al Teatre Victòria on el musical va néixer el 1988. El pla pedagògic de «Mar i cel» s’ha plantejat de manera transversal a través de les assignatures d’Arts escèniques, Llengua i literatura catalanes i Anàlisi musical. Des de l’àmbit de les arts escèniques s’ha incidit en el context històric del musical. També s’ha treballat l’escenografia i el disseny de vestuari, creacions de qui en el seu moment van ser docents de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), Montse Amenós i Isidre Prunés. En el marc de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes s’ha analitzat el context històric i literari del Romanticisme i la Renaixença, així com la figura d’Àngel Guimerà. A més, l’alumnat ha fet la lectura de l’obra original en què es basa el musical, un text i adaptació de Xavier Bru de Sala. D’altra banda... [+ informacio]

Un farmacèutic irlandès aficionat a Bram Stoker ha descobert un relat inèdit de l'autor de «Dràcula» que ha estat ocult durant més de 130 anys

Un farmacèutic irlandès, aficionat a Bram Stoker, ha descobert un relat inèdit de l'autor de la novel·la de terror «Dràcula», que ha estat ocult durant més de 130 anys. La història estava en un suplement del diari Daily Mail de 1890 i té com a títol «Gibbet Hill» (El turó del penjat). Per celebrar el descobriment, el relat s'ha convertit en un petit llibre amb il·lustracions de l'artista Paul McKinley (Dublín, Irlanda, 1973) i un pròleg del novel·lista irlandès Roddy Doyle (Dalkey, Irlanda, 1958). La primera lectura pública del conte es fa a l'Hospital Rotunda, on treballa el farmacèutic irlandès Brian Cleary que ha fet el descobriment. Bram Stoker (Marino Crescent, Dublín, Irlanda,1847 - St.George's Square, Londres, Regne Unit (1912) va concebre l'obra quan, arran d'una indigestió de cranc, va patir al·lucinacions sobre una mena de rei dels vampirs que sortia de la tomba a la recerca de sang... [+ informació]

Després de gairebé vuit anys d’obres el VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya estrena les seves noves instal·lacions al complet a Vilafranca del Penedès la primera setmana de novembre

Als espais ja coneguts del Palau reial s’afegeix un edifici de nova planta amb 3.500m2 addicionals, tres exposicions permanents i nous espais de serveis com l’aula de tast, l’aula educativa o el nou vestíbul d’accés. L’obra arquitectònica ha anat a càrrec de l’arquitecte Santiago Vives i la museografia ha estat dissenyada pel despatx Varis Arquitectes, amb Dani Freixes al capdavant. La nova seu del VINSEUM és fruit d’un ambiciós projecte arquitectònic i museogràfic que ha pretès la modernització de les instal·lacions i del discurs expositiu per adaptar el museu vilafranquí a l’esperit de la societat del segle XXI. El nou VINSEUM es presenta com a motor cultural de la ciutat i de la seva comarca... [+ informacio]

La solitud de la peixera

Diuen els Pet Shop Boys, precisament amb una peça que titulen «Loneliness» com aquesta coreografia de Roberto G. Alonso, que amb la seva música conviden, els que la pateixen, a deixar córrer la solitud i trobar algú en qui repenjar-se perquè cap ésser humà vol estar mai sol. Em sembla que Roberto G. Alonso vol dir alguna cosa semblant al que diuen els Pet Shop Boys. El seu llenguatge, però, no és la cançó, com el grup anglès, sinó que és el moviment, el cos, la coreografia, l'embolcall escenogràfic, la il·luminació i el so. Un conjunt que respira sensibilitat per conscienciar els espectadors, i de manera especial els espectadors joves, sobre el malson que alguns pateixen amb el “bullying” [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Només entrar a la Sala Tallers, els espectadors descobreixen a peu d'escenari una peixera plena d'aigua amb un cos a dins. ¿És una figura de cera, com les del museu, o és un dels joves intèrprets de la companyia? La seva immobilitat fa pensar en la primera opció. Però després d'una bona estona, mentre s'espera que es faci el fosc, el cos nu es mou i enceta la trama que la dramatúrgia de Roberto G. Alonso fa transitar des de l'aparent comunitat ben avinguda d'una colla de vuit joves encistellant pilotes de bàsquet —atenció perquè plouen pilotes de bàsquet en aquest espectacle— a la solitud que un d'ells acabarà patint pel rebuig dels altres... [+ informació]

La “professió” va per dins

Era previsible que un dia o altre l'actor Santi Ricart (Vic, 1968) arribés amb el seu “peix kiwi” en algun dels espais del Teatre Lliure de Montjuïc. Sobretot perquè el relat que li ha escrit el també actor i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966) arrenca en bona part allí. «La nit del peix kiwi» es va estrenar a la Sala Flyhard la temporada passada, on ja es va haver de reposar, i des d'aleshores no ha parat. Aquesta nova i merescuda temporada a Montjuïc, que ha revalidat novament l'Espai Lliure com una sala més amb programació estable, diria que fa que l'actor s'hi senti, mai més ben dit, com un peix a l'aigua... o fora de l'aigua, més aviat. Santi Ricart és un actor de llarg recorregut que ha treballat amb nombrosos directors. Els seus inicis van ser precisament amb el Teatre Lliure de Fabià Puigserver i amb espectacles històrics com «Les noces de Fígaro» i «Terra baixa»... [+ informació]

Nova temporada de l'obra «El perro del hortelano», una recreació de Paco Mir del Tricicle a partir de l'obra de Lope de Vega al Teatre Poliorama

«Ni “perro” ni “hortelano”... més aviat un “mano a mano”. Lope de Vega es va cordar bé les espardenyes quan el 1618 va escriure i publicar l'obra «El perro del hortelano» a partir d'aquella frase popular castellana que diu que el gos fidel, tot i que es vegetarià, no es menja mai les verdures de l'hort de l'amo i el que fa és no deixar que els gossos o altres animals intrusos se la mengin. És allò de “ni fer ni deixar fer”. És a dir, ni menjar ni deixar que els altres mengin. Com que a la vinya del teatre, igual que a la del Senyor, hi ha de tot, no m'estranyaria que entre els fidels espectadors teatrals n'hi hagués algun que, cridat pel reclam del clàssic, estigués covençut que la companyia que ha dirigit Paco Mir (Tricicle) li representi l'obra tal com Déu, o com Lope de Vega, vaja, mana... [+ informació]

Els Premis Butaca arriben a la 30a edició amb els nominats que destaquen entre altres possibles guanyadors per votació popular el musical «The Producers» i els muntatges «L'imperatiu categòric» i «El día del Watusi»

Els Premis Butaca arriben a la seva XXX edició convertits en els premis de referència en el sector de les arts escèniques a Catalunya. Aquests guardons van néixer l’any 1995 amb la voluntat de crear uns premis escollits exclusivament pels espectadors. Aquesta decisió tenia una triple voluntat: crear els primers premis de teatre de votació popular de Catalunya; postar per un premi especialment sincer, lliure de qualsevol manipulació i deslligat de qualsevol empresa o organització vinculada professionalment al món de l’espectacle; crear una activitat de promoció i difusió del teatre català. La gala de lliurament dels premis tindrà lloc el 18 de novembre a Premià de Mar, seu per ara definitiva de cada edició després que en anys anteriors hagués fet una roda per diversos escenaris. En aquesta edició [vegeu a Clip de Teatre tots els nominats], els espectacles que opten al Premi de Millor Muntatge són «El dia del Watusi» (Teatre Lliure), «Elling» (La Villarroel), «L'imperatiu categòric» (La Villarroel), «Jauría» (Velvet Events / Teatro Kamikaze), «La madre de Frankenstein» (TNC), «La nostra ciutat» (Teatre Lliure), «La plaça del Diamant» (TNC/Grec'23) i «Els Watson» (TNC). Paral·lelamenta, intèrprets, directors i tècnics d'aquests espectacles, entre altres, apareixen nominats en altres categories. Els Premis Butaca es poden votar al web de l'organització fins a l'11 de novembre... [+ informació]

La companyia Lazzigags commemora els 25 anys amb una taula de debat sobre la creació teatral a Catalunya i una gala benefica destinada a la infància de la guerra d'Ucraïna

La companyia teatral Lazzigags celebra el seu primer quart de segle amb una sèrie d’activitats commemoratives que reflecteixen la seva trajectòria creativa i el seu compromís social. Els actes inclouen des de reflexions sobre la creació teatral a Catalunya fins a una gala benèfica destinada a la infància afectada per la guerra a Ucraïna. La primera activitat té lloc a l'Espai Línia de Barcelona (dilluns, 14 octubre, 18:00 h) amb una taula rodona sota el lema «Reptes i oportunitats en la producció teatral. Creativitat i públic», que tracta sobre els factors que influeixen en les companyies i creadors a l'hora d'engegar nous projectes. La taula compta amb la participació del crítica de teatre Andreu Sotorra, el compositor i director musical Xavier Torras, la programadora teatral Margarida Troguet i l’actriu de la Companyia T de Teatre Marta Pérez. El 4 de novembre l'efemèride dels 25 anys de Lazzigags culmina amb una gala benèfica al Teatre Condal amb la paticipació de diversos artistes i professionals que han acompanyat Lazzigags en aquest quart de segle... [+ informació]

L'organisme dels Estats Units dedicat a fixar estàndards tecnològics i de seguretat diu que no s'han d'exigir canvis de contrasenya recurrents i posa en qüestió l'ús de caràcters especials

Els experts de l'Institut de Tecnologia i Estàndards nord-americà (NIST) han actualitzat les pautes per garantir la seguretat de les contrasenyes i han decidit eliminar la recomanació de canviar-la periòdicament, perquè consideren que empeny els usuaris a buscar contrasenyes cada cop menys segures i, per tant, té l'efecte contrari al desitjat. En aquest sentit, el nou esborrany del document de directrius sobre identitat digital indica que no s'ha d'exigir als usuaris que canviïn de contrasenya recurrentment, tret que hi hagi l'evidència que ha quedat desprotegida per algun motiu. La recomanació de canviar de clau cada cert temps per evitar que es puguin utilitzar en cas de filtració és una de les més habituals entre els experts. L'Institut de Tecnologia i Estàndars nord-americà també aconsella que s'assoleixi una determinada longitud i es combinin lletres, números, símbols, majúscules i minúscules. Unes pautes que es consideraven fiables, però que provoquen que els usuaris tendeixin a generar contrasenyes cada vegada més senzilles que puguin recordar després de cada canvi. Això fa que siguin menys resistents davant de ciberatacs i filtracions de dades, segons l'organisme nord-americà dedicat a fixar estàndards tecnològics per a organitzacions governamentals i privades... [+ informació]

L’Exposició i Trobada de Gegants Centenaris i Històrics en el marc dels 600 anys de gegants a la ciutat i arreu del món tanca la celebració de l'aniversari de Barcelona

Aquesta trobada es perfila com un dels actes més excepcionals del món geganter, ja que per primera vegada s’aconseguirà reunir la gran majoria de gegants centenaris i històrics de Catalunya, un fet sense precedents en la tradició festiva del país. El Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM) acull una exposició d’imatgeria festiva única, que compta amb un centenar de gegants. Alguns d’aquests surten a ballar pels carrers durant la trobada, mentre que altres, per motius de conservació o protocol, només s'exposen. Aquesta mostra és considerada la més gran que s’ha fet fins ara. Aquestes figures també commemoren els 600 anys del Gegant de la Ciutat, documentat al «Llibre de les Solemnitats de Barcelona» l’any 1424. L’Exposició i Trobada de Gegants Centenaris i Històrics ofereix una oportunitat única per veure figures amb més de cent anys d’història, o bé les seves reproduccions, creades per motius de conservació... [+ informació]

Una corona per a vuit prínceps i princeses

Enmig d'una gira internacional sense precedents en el sector, la companyia creada per la dramaturga Chela De Ferrari (Lima, Perú, 1956) torna a aterrar a Barcelona, dos anys després que ho fes amb la mateixa proposta dins el Festival Grec del 2022, aleshores a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya i, ara, al Teatre Lliure de Gràcia. Els vuit actors del muntatge, set d'ells amb síndrome de Down i una amb discapacitat intel·lectual, es presenten tal com són i adverteixen que l'espectacle és tan divers com ho són ells mateixos. Divers i únic, esclar. Admeten que potser no acabaran de vocalitzar prou bé —no cal que es justifiquin perquè altres intèrprets sense cap disfunció tampoc han après encara a vocalitzar— o avisen que, en algun moment, potser se'ls anirà el sant al cel pel que fa al text (cap problema, el teatre té una tradició menystinguda i deixada al racó de pensar: l'apuntador)... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2024 amb 28.849.930 visitants que han fet 63.197.849 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 28.849.930 visitants i 63.197.849 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 13.326,5 visites de pàgines (12,34 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.613 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una corona per a vuit prínceps i princeses

Enmig d'una gira internacional sense precedents en el sector, la companyia creada per la dramaturga Chela De Ferrari (Lima, Perú, 1956) torna a aterrar Barcelona, dos anys després que ho fes amb la mateixa proposta dins el Festival Grec del 2022, aleshores a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya i, ara, al Teatre Lliure de Gràcia. Els vuit actors del muntatge, set d'ells amb síndrome de Down i una amb discapacitat intel·lectual, es presenten tal com són i adverteixen que l'espectacle és tan divers com ho són ells mateixos. Divers i únic, esclar. Admeten que potser no acabaran de vocalitzar prou bé —no cal que es justifiquin perquè altres intèrprets sense cap disfunció tampoc han après encara a vocalitzar— o avisen que, en algun moment, potser se'ls anirà el sant al cel pel que fa al text (cap problema, el teatre té una tradició menystinguda i deixada al racó de pensar: l'apuntador)... [+ informació]

Esprémer l'alegria de viure

Res és més esperançador que, després d'un diagnòstic, un tractament i una intervenció de mastectomia de càncer de mama, qui l'hagi hagut d'experimentar en pròpia pell s'obri a la vida amb l'alegria de combatre els fantasmes del passat i de la por. Això és el que fa l'actriu Ada Vilaró (Prats del Lluçanès, 1972) que, des de fa cinc anys, després d'haver estrenat aquesta peça al Festival de Teatre de Noves Tendències de Terrassa (TNT) i haver engegat una gira a Escena Poblenou i la Sala Beckett, a més del Festival Temporada Alta, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa i molts altres escenaris del país, no ha parat de representar l'obra que no té data de caducitat, però que, bonament, tothom desitjaria que en tingués per poder deixar de parlar de la plaga del càncer que visita tantes i tantes famílies en alguna de les seves disfresses... [+ informació]

L'ocasió fa el lladre

El paradís és, per a cadascú, aquell espai que resta en la imaginació i que potser no ha existit mai. L'actor i dramaturg illenc Sergio Baos (Palma, 1976) fa tres temporades que porta la seva particular mirada del paradís pels escenaris amb la sornegueria pròpia de qui sap molt bé que no existeix, però que convé fer creure que pot existir. Per aconseguir el seu objectiu, clava dentellada, com aquell qui es guarda una poma per a les set per si el fan fora del paradís, en la crisi de l'illa que l'ha vist néixer i créixer i en la fatal destinació no volguda de molts mallorquins i mallorquines que es veuen obligats a malviure del turisme ni que hagin de pagar el cost de la marginació, de la pèrdua de la identitat i de no tenir a l'abast la pomera que els alimentava. La proposta de Sergio Baos recorda, guardant les distàncies i respectant els registres diferents, l'actor, productor i director manacorí Toni Gomila —que també ha passat per l'Espai Texas aquest mateix any— i el seu veterà espectacle «Acorar» on, en el seu cas, fa un retrat demolidor de la pèrdua de la pagesia de les Illes davant l'embat dels forasters... [+ informació]

Ser o no ser... si pot ser

Com a complement de l'estrena de «Hamlet.02», la companyia ha organitzat dues funcions en clau de marató per a espectadors que decidissin experimentar els dos primers lliuraments en una sessió contínua amb entreacte. És només un preàmbul del que Sergi Belbel i Enric Cambray pretenen fer un dia més llunyà, quan hagin completat la sèrie de cinc episodis escorcollant les interioritats de «Hamlet» de William Shakespeare. Crítica de «Hamlet.02»: Tornem-hi, que no ha estat res! Vet aquí la revisió del segon acte de «Hamlet» que torna a fer jugar a quatre mans el director Sergi Belbel i l'actor Enric Cambray, aquesta vegada amb el suport d'una ajudanta de direcció, Júlia Bonjoch, actriu i parella, a la vida real, de l'actor, com en els millors temps del teatre de barraca. Tots tres no s'hi han posat pas per poc, una altra vegada... [+ informació]

Hi ha una gavina a la vora del llac

Alguna cosa deu tenir l'obra «La gavina», d'Anton Txékhov que és una proposta recurrent en tants escenaris i tantes temporades. Ara mateix, coincidint amb l'estrena del Teatre Lliure, se'n presenta una altra versió al Festival Temporada Alta a càrrec de Guillermo Carcace. I posats a mirar més lluny, París, Viena, Berlín, Milà, Madrid o Londres n'han fet, en fan o en faran altres versions aquesta mateixa temporada. Esclar que, si es vol, hi ha una efemèride que ho justifica aquest any: el cent vintè aniversari de la mort d'Anton Txékhov (Taganrog, Rússia, 1860 - Badenweiller, Alemanya, 1904). L'obra «La gavina» captiva pel misteri que amaga durant tota la trama. Un misteri que sembla que obligui els espectadors a pensar constantment: “¿I això que els passa a aquesta bona família, cap on anirà a parar ara?”... [+ informació]

Troben un llibre del 1763 d'un jesuïta missioner entre les parets d'una masia del segle XVIII a la població de Maials del Segrià

Dues mosaïcistes que treballen en la restauració de les pintures noucentistes de Casa Marc, una casa pairal del segle XVIII de Maials, al Segrià, han trobat un llibre del 1763, «Vida i obra de Joan Saloni», que explica les vivències d'aquest jesuïta i missioner de la Granadella nascut el 1537. Es tracta d'una troballa important no només pel contingut de l'obra, sinó perquè és única perquè no es tenia constància de la seva existència. Tot i que les primeres pàgines estan molt deteriorades, la resta es poden llegir molt bé. Els propietaris de la masia en restauració han decidit fer donació de l'exemplar a l'Arxiu Històric de Lleida que el posarà a l'abast de tothom mitjançant la digitalització. El document original es conservarà, prèviament desinfectat i restaurat, al dipòsit de documentació textual, a 18 o 20 graus, per a la conservació al llarg del temps... [+ informació]

Morta la bruixa, mort el verí

Un simulacre de centre d'arxivística omple tot l'escenari de la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. A l'esquerra, les taules de treball, ordinadors, multicopiadores i tot l'equipament necessari. Al mig, les vitrines amb documents i un projector ampliador. A la dreta, l'espai de repòs de les arxiveres, amb un microones, la cafetera, el taulell amb una pica i una taula de cuina. Poques vegades s'ha aprofitat tant l'espai sense deixar un pam per ocupar. És una llàstima que, en hores diürnes sense funció, el TNC no l'exploti i el rellogui com a cotreball, allò que s'ha acabat anomenant “coworking” per influència dels seus promotors. L'autor de l'obra i la promoció no ho amaguen: es tracta d'una peça de teatre documental [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I quan es fa document a l'escenari sempre hi ha el perill que la informació acumulada acabi menjant-se el propòsit de divulgació que potser hauria de tenir. Les sis arxiveres que s'encarreguen de catalogar els documents —bata blanca i guants de seda per no malmetre els papirs— tenen accés a sentències judicials —hi ha una exposició de còpies d'originals al vestíbul del teatre— que van tenir lloc entre els segles XV i XVI sobre fets reals contra dones mal anomenades “bruixes” i algun home mal anomenat “bruixot”... [+ informació]

«Jauría», «La Plaça del Diamant» i el musical «Un amor particular» són els espectacles més premiats a la VII edició dels Premis TeatreBarcelona

«Jauría» de Jordi Casanovas s'emporta dos guardons: Millor Espectacle Teatral i Millor Autoría. També amb dos premis destaca «La Plaça del Diamant» dirigida per Carlota Subirós com a Millor Direcció i Millor Adaptació. En el terreny dels musicals l'espectacle «Un amor particular» de Jumon Erra i Daniel Feixas guanya els premis de Millor Espectacle Musical i Millor Interpretació Musical per l'actuació de l'actriu Mara Jiménez. Victoria Luengo i Roser Batalla s'alcen amb els premis de Millor Interpretació i Millor Interpretació de Repartiment, respectivament [tot el palmarès de l'edició a la revista digital Clip de Teatre]. Andreu Buenafuente obté el premi al Millor Espectacle d'Humor pel monòleg «La ràdio que em va parir». Francesc Casadesús, exdirector del Mercat de les Flors i del Festival Grec i actual director adjunt del Teatre Lliure, és reconegut amb el Premi Especial dels Recomanadors de Teatre Barcelona per la seva tasca al capdavant del Festival Grec... [+ informació]