El castell de Montjuïc es proposa recuperar més de mil metres quadrats de superfície coberta amb la renovació d'espais i l'obertura de noves sales d'exposicions i activitats

El castell de Montjuïc és un dels punts de Barcelona més visitats. I amb l'arrencada del Festival Grec, és també un dels espais a l'aire lliure, entre altres activitats. Les últimes estadístiques del castell de Montjuïc, del 2019, parlen de 900.000 visitants amb entrada de pagament. Amb les restriccions del 2020 i el 2021, malgrat les dificultats, les visites es van comptar encara en 190.000 i 385.000 respectivament. Es dóna el cas que el 85% dels visitants són estrangers amb un lleuger repunt del públic local en els dos anys de coronavirus. Per al 2022, el castell de Montjuïc preveu rebre 700.000 visitants en un progressiu acostament a les dades del 2019. Des que l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir la propietat, el 2007, del castell de Montjuïc s’ha buscat un canvi que capti l’interès de la ciutadania... [+ informació]

La Generalitat de Catalunya adquireix l'únic plànol conegut del projecte original del pla Cerdà que mostra noranta illes de l'Eixample

L'adquisició ha costat a les arques públiques catalanes 11.000 euros. El 1855, el ministeri de Foment espanyol va ordenar a Ildefons Cerdà i al seu equip un plànol dels voltants de la ciutat de Barcelona per a la formació del projecte de l’Eixample. Cerdà o algun col·laborador proper —l'autoria és desconeguda— va elaborar a mà una litografia que plasma de manera metòdica totes les particularitats del pla Cerdà. Amb llapis s'hi van dibuixar les illes urbanes i amb tinta negra el nom dels carrers, barris i alguns edificis. Es tracta de l'única planimetria coneguda del projecte original del pla Cerdà i des d'ara ha entrat a formar part de l'Arxiu Nacional de Catalunya... [+ informació]

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya supera els 42.500 federats per primera vegada en més de 100 anys d'història

L’any 2021 el número de federats quan es va tancar l’any el mes de desembre es va situar en 42.313, una xifra que actualment ja supera els 42.500 federats, mil més dels que hi havia el 2019, abans de la crisi provocada pel coronavirus i el canvi d'hàbits de moltes persones, entre les quals una reconcialiació amb la natura. El creixement de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha conitnuat experimentant aquest fet. La feina realitzada des de les entitats excursionistes... [+ informació]

Microsoft incorporarà els recursos del projecte AINA als seus serveis i aplicacions de veu segons el Protocol per al Desenvolupament i la Innovació en el Sector TIC

El Protocol ha estat signat pel govern de Catalunya i la companyia tecnológica Microsofot. AINA és una iniciativa basada en intel·ligència artificial que té com a objectiu llançar el primer corpus de veu en català. L'acord amb Microsoft també inclou diverses mesures orientades a la digitalització dels serveis de la Generalitat de Catalunya. Entre altres, es preveu posar en marxa una iniciativa pionera a Europa per desenvolupar models de treball híbrid amb l'objectiu de facilitar escenaris de treball remot. Tots aquests recursos creats amb AINA podran ser aprofitats per empreses per tal d'incorporar el català... [+ informació]

Dos grans conjunts pictòrics de Josep Maria Sert es mostren en una exposició de la Fundació March a la seu de Madrid

L'exposició «Josep M. Sert. Recuerdos y evocaciones» mostra dos dels conjunts pictòrics que Josep Maria Sert va crear per a grans col·leccionistes privats, entre els quals destaquen amb força una quinzena de teles d’«Els records meravellosos» (1916). Es tracta d’un conjunt realitzat per a sir Saxton Noble, magnat londinenc del ferrocarril, i creat en plena Gran Guerra. També s'hi poden veure els cinc paravents d’«Evocacions espanyoles» (1942), constituïts per vint-i-set panells de quatre metres d’alçària calçats amb rodes destinats a la sala de música de la residència del banquer Juan March... [+ informació]

El restaurant 4Gats compleix 125 anys de cultura, fogons i modernisme mirant al futur amb la intenció de recuperar la clientela barcelonina

L'històric restaurant 4Gats fa 125 anys. Bressol del modernisme, l'establiment del carrer de Montsió, núm. 3 de Barcelona va obrir les portes el 12 de juny de 1897. Aquell any, l'empresari Pere Romeu i els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van posar en marxa l'espai als baixos de la Casa Martí, en un edifici de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Va ser creat inspirat en el cabaret Le Chat Noir de París. L'origen del nom va sorgir quan Miquel Utrillo i Pere Romeu estaven donant forma a l'obertura del restaurant i ho comentaven als seus coneguts... [+ informació]

L'exposició «Els llibres malferits de la UB» mostra els danys més habituals que ha patit part del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona

El fons bibliogràfic patrimonial de la Universitat de Barcelona representa un tresor incalculable, tant des del punt de vista quantitatiu —conserva més de 120.000 obres impreses entre els segles XVI i XVIII, així com més de 1.000 incunables— com qualitatiu, que procedeix majoritàriament dels convents desamortitzats. No obstant això, la història d’aquest destacat patrimoni també amaga episodis desconeguts de maltractament i danys deguts a diferents circumstàncies. L’empremta del temps al CRAI Biblioteca de Fons Antic recupera aquesta història poc amable per documentar una selecció de casos. S'ha reconstruït una “dolorosa” realitat amb la selecció de 14 obres classificades segons el tipus de dany que han sofert: forces naturals, és a dir, els malferits per l’acció dels animals, humitats o incendis, representada a les vitrines de... [+ informació]

El Museu Pau Casals del Vendrell reobre amb un nou planteig museogràfic i la rehabilitació integral de l'edifici d'estiueig del músic coincidint amb el cinquantè aniversari de la Fundació que porta el seu nom

Després d’un any d’obres, la visita s'ha apliat amb nous audiovisuals i altres recursos tecnològics que permeten veure el músic Pau Casals en acció: tocant el violoncel, dirigint l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico i fent lliçons magistrals amb músics joves als Estats Units. La intenció és explicar als visitants que Pau Casals no només va ser un brillant violoncel·lista sinó que també va ser compositor, director, intèrpret i mestre. El nou recorregut també reivindica la vigència dels valors de Pau Casals amb un audiovisual al final de la visita que inclou escenes d’imatges de guerres i camps de refugiats d’arreu del món, fins i tot de l'actual guerra d’Ucraïna provocada per la invasió del genocida Vladímir Putin, intercalades amb missatges pacifistes del músic, que va dir d’ell mateix que abans que músic era home i que la seva obligació era lluitar pel benestar de la humanitat... [+ informació]

La cava xampanyera Codorníu convoca per segona vegada en 125 anys un concurs de cartells com va fer el 1898 en plena eclosió del Modernisme

En aquell primer concurs, hi van participar artistes com Ramon Casas, Miquel Utrillo, Julio Tubilla i Oleguer Junyent. D'aquella iniciativa s'han fet populars nombrosos cartells que formen part de l'art pictòric del Modernisme. La iniciativa es repeteix 125 anys després amb la convocatòria del Concurs Codorníu Ars Collecta, que adreça a dissenyadors, publicistes, il·lustradors i tota aquella persona més gran de 18 anys que exerceixi arreu del món. Del Modernisme del 1898 a la internacionalització del 2022. Els aspirants poden presentar les seves obres en qualsevol format i tècnica adequats a l'estil d'un cartell publicitari fins al 21 d'agost... [+ informació]

Jaime Camino protagonista d'una exposició a la Filmoteca de Catalunya que parteix d'un guió inèdit que el cineasta no va poder veure acabat a causa de la malaltia

L’exposició «Jaime Camino. No tan de pressa!» parteix d’una imatge del seu film «Llums i ombres»: el nen embadalit davant el quadre de «Las meninas» fins que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El visitant fa el mateix, però substituint Velázquez, Felip IV o la infanta Margarita pels protagonistes de Jaime Camino (1936 - 2015). S'hi veuen en sis peces audiovisuals en què les imatges originals es conjuguen amb altres de rodades contemporàniament en escenaris que hi dialoguen. I totes elles embolcades per textos del mateix cineasta, molts d’aquests inèdits i llegits pel seu fill Teo. Sense oblidar les intervencions de María Teresa Vega de la Iglesia, mare del cineasta, que reconstrueix episodis d’allà on no arriben els records personals... [+ informació]

Una exposició amb guixos originals que Joan Miró usava per fer escultures de bronze es pot veure al Centre Cultural Església Vella de Mont-roig del Camp organitzada per la Fundació Mas Miró

La mostra forma part dels actes del centenari del quadre «La Masia». L'exposició «L'ànima de la forma» presenta una col·lecció de guixos elaborats per Joan Miró, motlles que van servir per elaborar posteriors escultures en bronze, però que constitueixen peces artístiques perquè van ser modelats per les mans de l’artista. Els guixos són la part desconeguda d’una obra que es va crear al Mas Miró on Joan Miró va passar llargues temporades i que ara és un centre de visita. Els guixos són una donació de la família Miró. En l'exposició de l'Església Vella de Mont-roig del Camp es poden veure deu escultures en guix i una resina que l’artista va realitzar com a models per a la seva posterior fosa en bronze... [+ informació]

Un 82% dels internautes accedeix també a contingut audiovisual de televisió a través d'Internet segons les dades de l'Estudi de Televisió Connectada del 2022

Els usuaris enquestats tenen entre 16 i 75 anys i del resultat de l'enquesta es desprèn que, a partir que ja són usuaris d'Internet, utilitzen la xarxa per accedir a contingut de programes de televisió. Es considera televisió connectada tots aquells serveis de contingut audiovisual digital als quals s'accedeix ja sigui mitjançant una smart TV, una televisió analògica (connectada a un ordinador, portàtil o consola) o altres dispositius, com ara Blue-Ray o Set Top Box, que s’afegeixen a un televisor i permeten connectar-se a internet. Sis de cada deu internautes miren continguts audiovisuals a través de la seva smart TV i un 49% accedeixen a la tele connectada amb un dispositiu diferent de la smart TV (Set Top Box, smartphone, ordinador portàtil o de sobretaula, una consola o una tauleta)... [+ informació]

L'adaptació de la novel·la «L'adversari» d'Emmanuel Carrère, amb Pere Arquillué i Carles Martínez, dirigits per Julio Manrique, obrirà el Festival Temporada Alta 2022

Continuant amb les aliances amb teatres i festivals europeus, el Festival Temporada Alta participarà en aquesta edició de tardor en 6 espectacles de coproducció internacional: «Caridad» d’Angélica Liddell, «Depois do silencio (Després del silenci)» de Christiane Jatahy, «Petróleo» de la companyia argentina Piel de Lava, el concert d’Ute Lemper amb la Gio Symphonia, i les noves propostes de Mal Pelo i Cabosanroque. «L’adversari», l’espectacle dirigit per Julio Manrique que inaugurarà aquesta 31a edició, és una producció pròpia de Temporada Alta 2022 a partir de l’adaptació de la novel·la d’Emmanuel Carrère, interpretada per Pere Arquillué i Carles Martínez... [+ informació]

La plataforma Spotify es planteja entrar també en el sector dels audiollibres al costat de la seva principal dimensió consolidada de la música

La plataforma Spotify no atura la seva incorporació de nous usuaris al canal de música, però té en el seu punt de vista el fenomen dels pòdcasts. En aquest sentit ha invertit més de mil milions d'euros en la compra d'empreses, eines i contingut de plataformes més petites que han provat fortuna en el podcast. Spotify ha anunciat que entre els seus projectes té el d'apostar pel sector dels audiollibres posicionant-lo en el tercer lloc del seus interessos. Spotify calcula que en aquest nou sector por arribar a facturar 66.000 milions d'euros. La primera acció que pensa fer Spotify és la compra de la distribuïdora Findaway que té un catàleg de 325.000 llibres... [+ informació]

Welcome to the party

Doncs, això, passeu, passeu i sigueu benvinguts a la festa. Perquè on hi ha amor hi ha alegria, ni que sigui emmascarada per l'antifaç daurat de l'odi. La companyia La Brutal i el director David Selvas s'han proposat desmitificar la llegenda feta història de la ciutat de Verona i adaptar-la a la lluita postadolescent del segle XXI sense defugir l'origen de la tragèdia que William Shakespeare ja va predir el 1597 quan va publicar per primera vegada «Romeu i Julieta». Quan es revisa un clàssic com aquest, que ha passat per tota mena d'adaptacions i de registres, el repte és tan arriscat com majúscul. ¿Com cal fer-ho per no caure en la simple imitació de les referències acumulades al llarg del temps? El teatre, el cinema, l'òpera... Cada disciplina artística hi ha dit i hi ha fet la seva. ¿Però encara hi ha alguna altra manera d'arribar al The End sense que s'assembli a cap altra?... [+ informació]

Un gran passeig litoral naturalitzat unirà la Mar Bella amb el Fòrum a partir de finals del 2023 i es reurbanitzarà així l'últim tram del front marítim de Barcelona recuperat amb els Jocs Olímpics del 1992

La recuperació del front litoral barceloní del 1992 va deixar una gran zona sense urbanitzar que les intervencions del 2004 també van eludir. És l’àrea compresa entre el pavelló de la Mar Bella, on van acabar les actuacions vinculades als Jocs Olímpics, i el recinte del Fòrum, on es va celebrar l’esdeveniment internacional dedicat a les cultures. En aquest terreny abandonat, el passeig Marítim va quedar interromput i la franja fins a l’avinguda Litoral es va convertir en un enorme aparcament a l’aire lliure que no es tornarà a obrir. La transformació d’aquest espai d’1,7 quilòmetres de llarg i 11 hectàrees de superfície ja té avantprojecte. La previsió és que les obres comencin a finals del 2023 o principis del 2024... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu i el Teatro Arriaga de Bilbao amb el Festival de Peralada coprodueixen la nova òpera de cambra «Orgia» del compositor Hèctor Parra amb la direcció de Calixto Bieito

L’òpera és una composició d’Hèctor Parra amb llibret i direcció d’escena de Calixto Bieito i està basada en l’obra de Pier Paolo Pasolini, una tràgica història que detalla la batalla sexual d’un matrimoni per aprofundir en l’ànima humana. Hèctor Parra, que ja va presentar al Gran Teatre del Liceu l’any 2009 l’obra «Hypermusic Prologue (a projective opera in seven planes)» amb l’Ensemble InterContemporain. A partir del text original d'«Orgia», en aquesta òpera —imaginada a partir de les dues col·laboracions operístiques entre Calixto Bieito i Hèctor Parra: «Wilde» (2015) i «Les Bienveillantes» (2019)— es concep la possibilitat d'extreure una poètica musical sota forma lírica. Així, la paraula pasoliniana cristal·litzada en so es converteix en un element d'inestimable valor per al treball del compositor: un diàleg entre poesia i música que contribueix, en paraules del mateix Pasolini, a una acció expressiva elevada i indefinible com les accions de la realitat. Per denunciar el drama personal, el protagonista masculí d'«Orgia» es penja després de vestir-se de dona.... [+ informació]

Immersió B N T J R N T

El títol no és la proposta d'un enigmista. «Immersió B N T J R N T». Es tracta del fals anagrama de Benet i Jornet, sense les vocals. La vocalització és a l'esquena de les samarretes de cadascun dels intèrprets. I també en els seus diàlegs. Impecables tots. Al pit, les consonants. Poètic. El Laboratori Peripècies fa cada temporada una mena de fi de curs amb graduació d'alta volada. Després de cinc temporades, aquest 2022 s'ha dedicat com a homenatge a Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) i l'ha coordinat, com és habitual, el dramaturg i escriptor Sergi Belbel —diguem-ho així ara que ja l'ha batejat Sant Jordi!—, al voltant de la figura de qui es considera la baula de connexió entre el teatre clàssic català, sobretot Àngel Guimerà, i també Rusiñol o Pitarra i, ¿per què no?, Josep Maria de Sagarra, entre altres, i la nova dramatúrgia catalana multiplicada amb els anys i que emplenaria a hores d'ara totes les lletres de l'alfabet d'un Qui és Qui teatral... [+ informació]

Casa Seat dedica les tres plantes de l'espai expositiu a recordar els Jocs Olímpics del 92 incidint en l'aspecte lúdic i esportiu i destacant la capacitat de mobilització de la ciutadania

A Casa Seat es recorda l'efemèride esportiva amb l'exposició «Barcelona'92: l'impuls d'una ciutat», una producció que té com a comissària Claudia Crego i els dissenys escenogràfics i de construcció del taller de Ramón de los Heros. També s'ha comptat amb la participació de la Fundació Barcelona Olímpica, l'associació Voluntaris 2000 i Seat Cotxes Històrics. Cada una de les tres plantes de l'espai se centra en un eix temàtic diferent. La planta zero reuneix els elements icònics de les olimpíades del 92 i la història d'aquell moment... [+ informació]

L'ou balla més que mai a Barcelona amb mig centenar d'activitats i ampliació de patis que s'afegeixen al Corpus en el 700 aniversari de la primera Processó

La Festa del Corpus s’escampa pels carrers de Barcelona amb energies renovades. Després de dos anys de pandèmia, que han coincidit amb el 700 anys de la primera processó del Corpus a la ciutat, els actes vinculats a aquesta celebració es multipliquen, amb mig centenar d’activitats repartides per 43 espais de la ciutat, alguns dels quals s’incorporen per primer cop a la festa. Una vintena d’ous com balla i un nombre similar de catifes de flors vestiran de Corpus la ciutat, en alguns casos en indrets que s’incorporen per primer cop a la festa. La programació d’enguany està marcada per la clausura dels actes especials del 700 aniversari de la processó del Corpus, que es van complir el 2020 ja que es té coneixement de l'esdeveniment des del 1320... [+ informació]

Memòria i document amb l'alambí de la ficció

Fins fa pocs anys, segurament que molta poca gent coneixia la història fosca de l'antic convent de les Oblates de Tarragona que es va convertir en presó de la dictadura franquista després de la guerra civil. Afortunadament, les noves generacions interessades en la Memòria Històrica han anat posant les coses al seu lloc. Dos mesos després de l'acabament de la guerra civil,les dones presoneres que estaven a la presó de Pilats, el 6 de juny del 1939, van ser traslladades al convent de les Oblates, que va ser habilitat sense condicions com a presidi en un temps on la presó era el passaport cap a la mort. Moltes d'aquelles dones, realment, hi van morir, presumptament de malaltia, sobretot de la tubercolosi, una de les plagues de la guerra i la postguerra... [+ informació]

La bellesa d'un tríptic simfònic

L'ombra és allargada. La de l'actor Pere Arquillué, vull dir. S'allarga sobre el feix de lluna de l'escenari en un efecte del disseny d'il·luminació com si fos una extensió del seu cos. L'ambientació és tenebrosa. Perquè la història també és tenebrosa. I el protagonista hi és dempeus, immòbil, a punt per clonar-se durant gairebé dues hores ininterrompudes en almenys set veus de set personatges: el noi de 17 anys aparegut mort i mutilat en un racó de bosc, la seva mare, el seu pare mort anys abans, la seva mestra d'institut, un dels amics, el propietari del taller de serrar fusta, el transvestit que fuig... [+ informació]

Barcelona dedica una plaça a la residència on va viure l'avantguardista parisenc Francis Picabia durant la seva estada com a refugiat a Catalunya arran de la Primera Guerra Mundial

Barcelona recorda l'avantguardista Francis Picabia (París, 1879 - París, 1953). Poeta, crític, guionista, escenògraf, director teatral, actor, pintor i diplomàtic. Es va refugiar a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial i es va implicar intensament en la vida cultural de l'època amb altres artistes refugiats com ell. Ara, dins el programa de Ciutat Literatura de la Unesco es fa la descobrta d'una placa on va residir, a l'Avinguda de la República Argentina, núm. 28, entre els anys 1915 i 1917. Francis Picabia, a banda de la seva característica multifacètica, va ser també un bon vivant i un amant dels cotxes, una col·lecció que va arribar a completar fins almenys 150 exemplars, afició al motor que, de fet, el va arruinar. Francis Picabia, nom real Francis-Marie Martínez de Picabia, era fill de mare francesa, química i fotògrafa presidenta de la Societat Francesa de Fotografia, i pare cubà emigrant a Nova York i Madrid. El seu oncle matern era el conservador de la Biblioteca Sainte-Geneviève de París... [+ informació]

Metacrítica d'un metaespectacle

Si la dramaturga polonesa Anna Karasińska (Łódź, Polònia, 1978), convidada pel Teatre Lliure per tancar la commemoració del 30è aniversari de la mort de Fabià Puigserver i artista debutant aquí, es permet el luxe d'advertir els presumptes espectadors dient-los que en les seves posades en escena no hi ha guió, no hi ha text, no hi ha trama, no hi ha dramatúrgia, no hi ha escenografia i no hi ha protagonistes ni res que s'hi assembli, un també es pot permetre el luxe d'advertir que això és una no crítica d'un espectacle no vist, afirmació que, agafant-la com el rave per les fulles, podria voler dir que és una metacrítica d'un metaespectacle. «Internacional» tenia tots els ingredients per ser un espectacle rebel si no fos que els “enfants terribles” estan de baixa i de rebaixa... [+ informació]

Disseny, ciència, tecnologia i societat en la 27a edició del Simposi Internacional d’Art Electrònic que converteix Barcelona en la capital de l'art i les noves tecnologies a les portes del Festival Sónar

Es tracta d'un dels esdeveniments internacionals que acull la ciutat de Barcelona, entre el 10 i el 16 de juny, just abans del Festival Sónar. En la 27a edició conflueixen l’art, el disseny, la ciència, la tecnologia i la societat sota el paraigua del Simposi Internacional d’Art Electrònic (ISEA), impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La programació inclou una cinquantena d’activitats a Barcelona i una desena en ciutats del país, entre les quals destaquen una gran exposició d’art digital al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau amb unes vuitanta obres, com ara instal·lacions immersives, peces interactives i d’art sonor i animacions. També hi ha un mapping al mateix recinte en homenatge a la ciutat que va acollir la passada edició del simposi, Quebec. Que el Recinte Modernista de Sant Pau rebi aquesta exposició no és casual... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2022 amb 24.602.149 visitants que han fet 53.889.386 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.602.149 visitants i 53.889.386 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.437,6 visites de pàgines (11,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.753 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Fer un pa com unes hòsties

Qui podia imaginar que darrere dels ingredients ancestrals de la farina, l'aigua i la sal, el llevat fresc i la massa mare, s'hi pogués amassar, deixar-ho reposar i enfornar... no pas, no, el pa cruixent i saborós de tota la vida sinó, al revés, tota una vida que acaba fent, com popularment es diu, i m'excuso per la redundància panarra, un pa com unes hòsties. Els quatre intèrprets d'«Una teràpia integral», una comèdia que no arriba a tragèdia però que s'hi acosta, es posen en la pell i el davantal d'un obrador de forner. El tal forner és en Toni Roca, un manetes del pa que fa cursets selectius amb cua d'espera i que tria els seus alumnes amb la precisió d'un artesà i la finesa investigadora sobre la personalitat de cadascú com si fos un luthier en psicologia. Hi ha obres com aquesta que posen a prova qui les interpreta... [+ informació]

L'hort medieval del Monestir de Pedralbes obre al públic per observar l'estructura i el funcionament dels conreus a l'edat mitjana tal com es feien al mateix convent

El Monestir de Pedralbes recupera per al públic el seu hort medieval. Després de cinc anys de treballs, un conjunt d’especialistes en història, arqueologia, botànica, arqueobiologia, arquitectura, museografia, educació mediambiental i serveis socials han reconstruït l’anomenat “hort petit”. Els experts han consultat els documents medievals custodiats a l’arxiu del mateix monestir i tractats agrícoles de l’època per dur a terme aquesta reconstrucció. L’hort medieval consta de quatre parcel·les amb els camins històrics i les instal·lacions de reg tradicionals. Després de la intervenció arqueològica, s’han pogut documentar restes d’entre l'any 1326 i mitjan segle XIX. En aquest espai de 3.000 metres quadrats s’hi conreeen verdures, hortalisses i herbes aromàtiques pròpies de l’Europa medieval, però no n’hi ha cap de les que van arribar des d’Amèrica fins a Europa després del 1492... [+ informació]

El patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya acorda per unanimitat iniciar el projecte d’ampliació de la seu de Montjuïc i renova en la direcció l'actual director Pepe Serra

El Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), integrat per la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura y Deporte espanyol, l’Ajuntament de Barcelona i per diferents personalitats en representació de la societat civil, ha acordat per unanimitat iniciar la tramitació del concurs del projecte d’ampliació i dels serveis de redacció dels projectes bàsic i executiu, així com dotar el museu dels mecanismes necessaris per fer possible aquesta actuació tant en els aspectes tècnics com en les qüestions conceptuals. El calendari sobre el qual s’està treballant preveu desenvolupar els plans de viabilitat i museografia i els projectes arquitectònics durant el 2022 i el 2023, per afrontar el concurs públic del projecte definitiu a finals de 2023 o principis de 2024. El Pla Estratègic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) marca com a horitzó per a la finalització de les obres el 2029, centenari de l’Exposició Internacional, la urbanització de Montjuïc i la construcció del Palau Nacional. L’ampliació al Pavelló Victòria Eugènia suposarà una important transformació i permetrà un replantejament global del museu, els espais, els relats i el seu abast... [+ informació]

El MUHBA Vil·la Joana del parc de Collserola de Barcelona s'amplia com a primera residència literària de la ciutat amb caràcter de trobada internacional d'autors dins la xarxa de Literatura de la Unesco

El MUHBA Vil·la Joana, l’antic mas situat al parc de Collserola on el 10 de juny del 1902 va morir Jacint Verdaguer, estrena la primera residència literària de Barcelona. Aquest mes de juny hi arribaran els primers autors que hi faran estada. La residència disposa de tres dormitoris individuals amb bany privat i zona de treball, a més de diversos espais compartits, com la cuina-menjador, pensats per afavorir la relació entre els estadants. Amb la inauguració d’aquest espai, Barcelona, Ciutat de la Literatura de la Unesco, s’integra en un circuit internacional d’intercanvi d’escriptors amb la resta de ciutats de la xarxa, que pretén afavorir la mobilitat dels autors com a element troncal de la difusió de les literatures del món... [+ informació]