Juan Carlos Martel Bayod, nou director del Teatre Lliure, presenta el seu projecte artístic i de gestió per a un primer període del 2019 al 2023 i nomena directora adjunta Georgina Oliva

Entre altres propostes, el nou director del Teatre Lliure, Juanb Carlos Martel Bayod ha nomenat directora adjunta Georgina Oliva. Conseqüentment han cessat en els seus càrrecs les anteriors directores adjuntes en funcions, provinents de l'equip que havia deixat Lluís Pasqual amb la seva dimissió. Juan Carlos Martel es proposa potenciar la creació jove i cedir l'Espai Lliure a una companyia independent, a més de crear diferents comitès d'assessorament. En el seu decàleg de mínims [vegeu aquí el contingut íntegre del projecte] afirma que el teatre no girarà artísticament entorn de la figura de la persona que el dirigeix, sinó en funció de les necessitats... [+ informació]

Set museus de Barcelona organitzen diverses sessions de contacontes per a tota la família sobre dones investigadores i creadores amb una il·lustradora que recrearà el relat en directe

La Fundació Joan Miró, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Picasso organitzen una activitat de contacontes amb el lema «Petites històries, grans dones. Museus amb ulls de dones». Al llarg de set setmanes, cadascun dels museus oferirà una activitat de contacontes amb dues dones vinculades a la naturalesa, col·leccions o contingut d’aquell equipament com a protagonistes. Es tracta d’una iniciativa conjunta... [+ informació]

La Fundació Miró encara la crisi i obre negociacions amb els treballadors davant el procés d'acomiadaments anunciats

Després que es fes públic fa uns dies l’acomiadament a la Fundació Joan Miró de sis treballadors i la no renovació d’un setè, i encara un nou acomiadament, la incertesa continua. En un clima d’hermetisme per part de la direcció, el comitè d’empresa ha fet públic un comunicat en què afirma que es van reunir en assemblea i van mantenir una reunió amb la direcció durant la qual va acceptar que s’iniciï un procés de negociació els propers dies. Aquesta negociació es pot interpretar com una victòria, perquè en el primer comunicat el comitè denunciava que la direcció no hagués volgut negociar per evitar els acomiadaments... [+ informació]

Roben el grafiti de Bansky havia pintat a la porta d'emergència de la sala Baraclan de París en homenatge a les víctimes del 2015 de l'atemptat d'Estat Islàmic

Una obra de Banksy que homenatjava les víctimes dels atemptats terroristes que hi va haver a París el 2015 ha estat robada de matinada. La pintura era en una de les portes de la sala Bataclan, la d'emergència. El treball de Banksy és un símbol del record, que era considerat de tots, dels parisencs i els ciutadans del món. La sala Bataclan ha expressat a les xarxes la seva indignació i ha dit que la pròpia essència de l’art urbà és donar vida a una obra d’art en un entorn singular... [+ informació]

«La Maternitat d'Elna» passa de la literatura, el documental, el teatre i el cinema a l'òpera amb una versió del jove compositor Martí Carreras

L’òpera «La Maternitat d’Elna» explica la història de Laura i Nisele, dues mares acollides per Elisabeth Eidenbenz. Malgrat el refugi que Elna representava per a elles, les seves famílies seguien estant fragmentades i molts éssers estimats seguien morint en camps de concentració, com els d’Argelers o Rivesaltes. Aquesta versió operística de «La Maternitat d'Elna», que s'afegeix a la literatura, el documental, el teatre i el cinema, és fruit del treball final de carrera de l'ESMUC del jove compositor de 25 anys, Martí Carreras i la seva estrena ha comptat... [+ informació]

La historiadora Gemma Domènech serà la nova directora general de Memòria Democràtica del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en substitució de Carme García

La historiadora Gemma Domènech i Casadevall és doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb aquest nomenament té l’encàrrec de culminar un projecte de llei integral que reunirà totes les normes sobre memòria històrica aprovades pel Parlament de Catalunya, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). La llei té com a objectiu facultar l’executiu per retirar la simbologia franquista de les places i els carrers de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat... [+ informació]

La cooperativa Abacus dona el seu arxiu històric a l'Arxiu Nacional de Catalunya mitjançant un conveni signat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El fons Abacus Cooperativa permet conservar memòria de la història del cooperativisme a Barcelona, impregnada dels valors del consum responsable i del seu compromís pel medi ambient i per la sostenibilitat. És rellevant també pel fet que la cooperativa, des dels seus orígens, ha contribuït a la dinamització educativa i cultural del territori, ha apostat per promoure la cultura i la llengua catalanes arreu del territori i per prioritzar valors ètics, solidaris i de compromís social. En aquesta línia, el fons enriqueix la perspectiva sobre el món de les cooperatives de consum en la societat catalana que es pot obtenir a través de la consulta d’altres fons ja conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya... [+ informació]

La presentació de la plataforma «+Macba+Cultura» coincideix amb la presentació d'un manifest signat per un centenar de noms culturals que demanen que el MACBA creixi al voltant del carrer Montalegre i amb La Capella cobejada a la vegada pel nou CAP Raval Sud

Un centenar de personalitats del món de la cultura mou fitxa perquè el Macba creixi a la Capella del carrer Montalegre, signant un manifest que es llegirà coincidint amb la presentació de la plataforma «+Macba+Cultura». Entre les signatures de la cultura i el teixit associatiu hi ha els artistes Ignasi Aballí i Antoni Muntadas, el director del Museu Reina Sofia i exdirector del Macba, Manuel Borja-Villel, els arquitectes Carles Ferrater i Benedetta Tagliabue, els cineastes Pere Portabella i Albert Serra, l'economista i exconseller Andreu Mas-Colell, el galerista... [+ informació]

El ple del Congrés de Diputats espanyols aprova per unanimitat la convalidació del decret-llei del paquet de mesures que conformen l'«Estatut de l'Artista» perquè sigui tramitat com a projecte de llei

Segons el ministre de Cultura del govern nacionalista espanyol aquesta és una regulació que afavoreix la producció artística, la cultura i empara als membres de la societat que la fan possible i que en alguns casos es troben en un injust desemparament. El consell de ministres espanyol va aprovar el 28 de desembre passat el decret-llei convalidat ara i algunes de les seves mesures ja van entrar en vigor des de l'1 de gener. Entre les iniciatives que regula el decret-llei de l'«Estatut de l'Artista» convalidat figura la baixada de l'IVA (del 21% al 10%) als serveis que presten els intèrprets, artistes, directors i tècnics; la reducció de la retenció... [+ informació]

L'Acadèmia Catalana de la Música manifesta el seu desacord amb la programació musical de les matinades de la televisió catalana

Aquest organisme que representa la majoria del sector de la música catalana considera que el criteri que segueix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i en aquest cas TV3 té com a única motivació la recaptatòria en detriment dels autors i de les editorials musicals. També creu que no només no contribueix en absolut a la promoció de la música del país sinó que, a més a més, la perjudica, que participa de la devaluació del concepte i el respecte als drets d’autoria i propietat intel·lectual en la música... [+ informació]

Miquel Àngel és el personatge absent de l'obra «Al sostre» del polifacètic Nigel Planer que es representa a l'Escenari Joan Brossa amb un muntatge amb Oriol Grau i Pau Ferran

En temps de Miquel Àngel, parlar de propietat intel·lectual, de drets d'autor i de l'exercici del plagi era molt lluny de les inquietuds dels artistes de l'època. ¿Què hi ha darrere de la gran obra de Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 març 1475 - Roma, 18 febrer 1564), l'autor oficial de la Capella Sixtina que ha passat a la història de l'art com a Michelangelo o Miquel Àngel i que, sense màsters pagats o regalats, va exercir d'escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista?... [+ informació]

L'univers de les criatures blaves de la popular pel·lícula «Avatar» es recrea al Palau Sant Jordi de Montjuïc reconvertida en un espectacle de la companyia canadenca Cirque du Soleil

Abans de Barcelona l'espectacle «Toruk - El primer vol», s'ha vist en 85 ciutats des de l'any 2015 i ara es veu a Barcelona fins al 27 de gener. L'espectacle recrea el món de Pandora de la pel·lícula de James Cameron amb una fusió de números d'acrobàcia, efectes visuals, marionetes i una escenografia d'última generació. La història transcorre milers d'anys abans que la del film, on encara no havien arribat els humans... [+ informació]

El govern espanyol porta el primer estat de la Unió Europea a enfrontar-se amb els gegants d'internet aplicant una taxa amb la qual preveu recaptar uns 1.200 milions d'euros

La proposta fiscal està inclosa en el projecte de pressupostos generals per al 2019 —també pendent de la seva tramitació parlamentària, amb resultat molt incert— i servirà, segons els seus impulsors, per augmentar els ingressos de l'Estat, poder incrementar la despesa social i finançar l'augment de les pensions. Segons els pressupostos, el govern nacionalista espanyol dels socialistes preveu recaptar per aquest concepte més de 1.200 milions d'euros. L'impost digital l'hauran de pagar les grans plataformes que operen a internet —com Google o Facebook— que fins ara no pagaven taxes a Espanya tot i generar beneficis. Si s'aprova, el govern espanyol porta Espanya... [+ informació]

El nou director del Liceu vol fer més visible internacionalment l'Orquestra i el Cor del teatre com a ambaixadors de la institució

El nou projecte de direcció artística del Gran Teatre del Liceu proposa un model transgressor on la col·laboració esdevé un element vital dins la presa de decisions. Víctor Garcia de Gomar liderarà així una nova fórmula de cocreació que compta amb l’assessorament artístic del director d’escena Àlex Ollé, membre fundador de La Fura dels Baus i un dels reggistas més internacionals del país. Un model que assenta un interesant precedent de treball col·lectiu per construir una narrativa pròpia que donarà cabuda a noves idees, visions disruptives, innovació i que es completarà amb una taula de diàleg formada pel director general i el director musical... [+ informació]

L’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona presenta l’exposició virtual «La lluita antifranquista a la Universitat de Barcelona a l’entorn de 1969»

El 17 de gener del 1969 un grup d’estudiants va protagonitzar una mostra d’oposició al règim franquista a la Universitat de Barcelona (UB). Segons va recollir El Diario de Barcelona, el grup va assaltar el Rectorat, va atemptar contra el rector i va llançar per la finestra l’efígie del cap de l’Estat i la bandera nacional. Aquest any, coincidint amb el cinquantè aniversari d’aquells fets, l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona ha preparat una exposició en línia amb alguns documents que són testimoni fidedigne d’un període caracteritzat per les tensions polítiques i socials, dins i fora de la Universitat... [+ informació]

El 60è aniversari del naixement d'Astèrix i Obèlix es commemorarà amb una edició de luxe amb les 44 planxes originals entintades per Albert Uderzo i un dossier sobre la creació del primer àlbum de la sèrie

Astèrix i Obèlix, els personatges de la vila gal·la que el 2019 fan els 60 anys tindran un nou àlbum, publicat per Salvat, el mes d'octubre. Serà el número 38 i encara no té títol definitiu. Tampoc no s'ha desvelat la temàtica de la nova història d'aquests populars gals que, gràcies a la poció màgica del druida Panoràmix, formen la major resistència contra els romans de Juli Cèsar l'any 50 abans de Crist. Però abans que aparegui, es publicarà un altre lliurament que adapta al còmic l'argument de la pel·lícula que s'acaba d'estrenar: «El secret de la poció màgica»... [+ informació]

Els presumptes pressupostos espanyols augmenten la dotació a cultura però el percentatge sobre el total representa un ridícul 0,3%

Els presumptes pressupostos pendents d'aprovació que ha presentat el govern espanyol afavoreixen més la cultura que en legislatures anteriors. Aquest sector passaria de disposar 869 milions d'euros a 953. Això suposa un increment de prop d'un 10% (un 9,7%). Tanmateix, si es miren les dades globals, la cultura només creix un punt i passa de representar un 0,2% a un 0,3%. A Catalunya aquest percentatge puja fins al 0,7%, igualment molt lluny de les demandes del sector. El govern nacionalista espanyol del PSOE vol donar la imatge que s'ha acabat l'ofec pressupostari a què el partit nacionalespanyolista del PP havia sotmès la cultura... [+ informació]

Una sentència judicial ordena enderrocar una part de l'ampliació de l'edifici de La Rotonda que es caracteritza per la seva torre modernista davant de l'antiga sortida del Tramvia Blau del Tibidabo de Barcelona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dóna la raó a les plataformes veïnals i obliga la constructora que va tirar endavant la restauració i ampliació de l'edifici de La Rotonda, al peu de l'Avinguda del Tibidabo de Barcelona, davant la sortida del Tramvia Blau, a enderrocar-ne una part perquè, segons la sentència, vulnera el pla especial de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat. Els magistrats han declarat nul tant el pla de millora que estava portant a terme la constructora, Núñez i Navarro, sobre aquest conegut edifici modernista de l'avinguda del Tibidabo... [+ informació]

Els museus Dalí lideren el rànquing de museus més visitats durant el 2018 amb 1,3 milions de visitants però amb un descents del 7,52% en relació a l'any anterior

Els museus Dalí van rebre 1.336.207 visitants l’any 2018, segons dades de la Fundació Gala - Salvador Dalí. Això representa un 7,52% menys en relació a l'any anterior, però tot i així lideren el rànquing dels museus més vistos durant l'any 2018, per davant de la Pedrera, el Cente Cultural i de la Memòria del Born i el Museu Picasso de Barcelona. La fundació Gala-Dalí valora positivament les dades i atribueix la caiguda a la disminució del turisme estranger a Catalunya durant el primer semestre del 2018. En canvi, les visites han crescut un 4,16% durant el quart trimestre del 2018 en relació al mateix període de l’any anterior... [+ informació]

El director i actor Josep Maria Flotats compleix 80 anys en plena activitat després de tancar una temporada de l'obra «Voltaire/Rousseau - La Disputa» de Jean-François Prévand al Teatre Cofidis Alcázar de Madrid

Josep Maria Flotats i Picas va néixer el 12 de gener de 1939 a Barcelona. Ha complert, doncs, 80 anys en plena activitat artística. L'última obra en la qual ha treballat ha estat «Voltaire/Rousseau - La Disputa» del dramaturg francès Jean-François Prévand. El mateix Flotats ha adaptat i dirigit la versió al Teatre Cofidis Alcázar de Madrid. Es tracta d'un combat d'alta volada entre dos dels filòsofs més importants del segle XVIII, Voltaire i Rousseau. En l'obra, Josep Maria Flotats (Voltaire) ha tingut com a company d'escena l'actor Pere Ponce (Rousseau) en una trama que... [+ informació]

Les fundacions han duplicat el seu nombre a Catalunya en els últims vint anys i reuneixen prop de 80.000 empleats i 36.000 voluntaris

Catalunya ha passat de tenir 1.194 fundacions l’any 1998 a 2.584 en l’acabar l’any 2017, segons l’Observatori de les Fundacions de Catalunya amb dades recollides de l’Anuari Estadístic de Catalunya i del Departament de Justícia de la Generalitat. Això suposa un increment del 216% en els últims vint anys. Per territoris, el creixement més gran en el nombre de fundacions ha estat a les comarques gironines, on s’ha triplicat. Destaquen especialment la Garrotxa, que ha passat de 6 a 22 en vint anys, i l’Alt Empordà, de 13 a 48. En altres territoris és notable l’increment de l’Osona, on ha passat de 36 a 91 i al Pla d’Urgell, on hi havia una sola l’any 1998 i ara en té 11... [+ informació]

Les biblioteques públiques catalanes tindran un carnet únic aquest any i els 412 centres disposaran d'un catàleg unificat

Això és el que ha anunciat el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, en l'acte oficial de clausura del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars, mitjançant la qual es van projectar les cinc primeres biblioteques populars a les Borges Blanques (Garrigues), Valls (Alt Camp), Olot (Garrotxa), Sallent (Bages) i Canet de Mar (Maresme). El pla de la xarxa de biblioteques va ser una de les perles de la tasca cultural de la Mancomunitat de Catalunya que va presidir Enric Prat de la Riba i que es va desenvolupar entre el 1914 i el 1925... [+ informació]

Els cinemes Verdi celebren el final de la primera fase de reformes amb una jornada de portes obertes i projeccions durant tot el dia amb entrades a 1 euro

Els Cinemes Verdi estan de celebració i han organitzat una jornada de portes obertes amb entrades a 1 euro amb motiu del final de la primera fase de les reformes del cinema. Durant tot el dia s'ha fet la programació d'un catàleg de pel·lícules tant de la cartellera com grans èxits dels més de 30 anys de vida que acumulen les sales del carrer Verdi del barri de Gràcia de Barcelona. Algunes de les projeccions dels Cinemes Verdi compten amb presentadors de renom: 'Un monstre em ve a veure' presentada pel seu director, J. A. Bayona, i Ángel Sala, director del Festival de Sitges. Bayona i Sala repeteixen amb 'Pulp Ficiton'... [+ informació]

Més de 4,5 milions de visitants han passat durant el 2018 per algun dels museus de titularitat municipal de l'Ajuntament de Barcelona

Els museus municipals, sota la gestió de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, han tancat el 2018, amb un total de 4.624.441 visitants. Els centres més visitats han estat el Born Centre de Cultura i Memòria, amb 1.140.109 visitants; el Museu Picasso, amb 972.854 visitants; el Castell de Montjuïc, amb 826.984 visitants, el conjunt de centres del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), amb 814.532 visitants; el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que inclou el Museu Blau i el Jardí Botànic, amb 239.626 visitants, i el Museu del Disseny, amb 171.163 visitants... [+ informació]

Es qüestiona el compromís de la gestió benedictina del Valle de los Caídos perquè es va signar amb un decret llei franquista del 1957 que atempta contra la llei actual de Memòria Històrica

El partit Compromís al Senat ha demanat al govern nacionalista espanyol l'anul·lació del decret llei del 1957 que permet als benedictins gestionar el Valle de los Caídos, atès que al·leguen que va ser signat “per un govern il·legal” i que “està incomplint els objectius” per als quals se'ls va concedir la gestió. Segons Compromís, es fa servir l'exhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos com “una cortina de fum” en lloc d'adoptar solucions immediates. La coalició del País Valencià recorda que el decret llei del 23 d'agost del 1957 va crear la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos i va atribuir la titularitat i administració de l'abadia a aquesta fundació... [+ informació]

La Filmoteca de Catalunya ha tancat el 2018 amb prop de 140.000 espectadors que representen un increment de més del 5%

La xifra total d’espectadors que han assistit a les 1.297 sessions programades al llarg de 2018 a les dues sales de projecció de la Filmoteca de Catalunya, Chomón i Laya, ha estat de 139.352, amb una mitjana de 107,4 per sessió. L’any anterior, el 2017, el nombre d’espectadors va ser de 131.880, amb una mitjana per sessió de 95,8. Això suposa un increment de 7.472 espectadors, un 5,6%, una tendència positiva que ja es va començar a apuntar a finals de 2017, i que es confirmava el mes de gener de 2018, quan es va registrar la xifra rècord d’assistència mensual des que es va inaugurar la seu del Raval el 2012, amb 16.482 espectadors i una mitjana per sessió de 142. Aquestes dades... [+ informació]

La gran majoria de ciutats catalanes han respost a la campanya de triar persones negres per als papers de rei Baltasar i els seus patges

La campanya que reclama als ajuntaments i a les comissions de Reis que triïn persones negres per fer de rei Baltasar ha tingut efecte. Aquest any, en tres de cada quatre capitals de comarca hi ha, un Baltasar d'origen negre. La plataforma Casa Nostra Casa Vostra ha fet públic que en 32 de les 43 capitals de comarca hi ha un rei negre sense pintar, vuit més que l’any passat, després que Reus, Girona, Valls, Cervera, Solsona, Tremp, Móra d’Ebre i Moià hagin fet el pas. L’entitat celebra que es fomentin cavalcades més inclusives i, a poc a poc, s’elimini la pràctica del “blackface”, que consideren d’origen racista i colonial. L’entitat explica... [+ informació]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va augmentar en un 3% les visites durant el 2018 i va enregistrar 891.346 entrades amb un 40% de visitants residents a Catalunya i un 60% de turistes

La col·lecció permanent és un dels grans atractius del MNAC, que va iniciar 2018 inaugurant al gener la nova presentació de la col·lecció de Renaixement i Barroc, una revisió a fons de l’art dels segles XVI al XIX. L’any va culminar amb la presentació al desembre de dues noves sales dedicades a l’art de la postguerra i la segona avantguarda, període en què el museu treballa desenvolupant una intensa tasca d’investigació i patrimonialització. Aprofundir en el coneixement i la difusió dels artistes i les temàtiques relacionades amb la col·lecció és també l’objectiu de les exposicions temporals, que en el seu conjunt van atreure 197.589 visitants. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va organitzar amb la Fundació Juan March la mostra «William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya». Un altre dels atractius de l’any... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2018 amb 17.648.248 visitants que han fet 38.180.923 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el desembre del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 17.648.248 visitants i 38.180.923 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.812,3 visites de pàgines (12,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 54 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.693 subscriptors... [+ informació]

Una dona britànica de 99 anys rep una carta del seu promès amb setanta-set anys de retard recuperada ara d’un vaixell enfonsat a l’Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial

Fa setanta-set anys que un soldat britànic va escriure la carta d’amor que s’ha trobat a bord d’un vaixell que es va enfonsar quan navegava per l’Atlàntic en la Segona Guerra Mundial i que ara ha arribat a les mans de la seva destinatària. Phyllis Ponting, que té 99 anys, ara ha pogut saber que Bill Walker va plorar d’alegria quan es va assabentar per carta que ella havia acceptat la seva proposta de matrimoni. Ponting és una àvia que té set néts, que s’ha casat dues vegades i que no dubta de la seva història d’amor de joventut, per bé que pensés que Walker no li va respondre mai... [+ informació]

La façana del Saló gòtic del Tinell de la Plaça del Rei de Barcelona torna a estar coberta per les bastides per procedir a una nova rehabilitació integral

L’espai d’arcs que va construir el mestre Guillem Carbonell per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós per al seu Palau Reial Major al segle XIV, com a representació del poder reial, per acollir actes institucionals, cerimònies i banquets —el tinell és un moble de luxe que se situava generalment a les sales de recepció i estava destinat a guardar i exposar les vaixelles dels grans senyors—, està sotmès a una intervenció per rehabilitar-ne la façana exterior, la que es pot veure a la plaça del Rei, que ara està oculta per una lona mimètica de les bastides que reprodueix els contraforts i les obertures característics d’aquest edifici. S'hi fan dues actuacions... [+ informació]