La Cubana torna a triomfar amb l'espectacle «Gente bien» basada en un sainet de Santiago Rusiñol elevat a la quarta potència habitual de la companyia

El dia de l'estrena oficial de l'espectacle musical «Gente bien» que ja suma la producció número vint-i-dos de La Cubana, amb sèries televisives incloses, des del 1980, es complien exactament 99 anys de l'estrena del sainet homònim de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). L'escenari de l'època va ser el Teatre Novetats de Barcelona. La data, el 18 d'octubre del 1917. L'espectacle el va dirigir Josep Bergés. I el sainet, l'havia publicat aquell mateix any Antonio López Editor. Dic això i documento amb pèls i senyals la cosa en qüestió perquè el 18 d'octubre de l'any vinent, el 2017, es commemorarà el centenari de l'estrena mundial de la sàtira del dramaturg Santiago Rusiñol i —sense desitjar-los cap mal ni més feina de la que ja tenen— no seria gens estrany que els integrants de La Cubana encara estiguessin... [+ informació]

Ramon Madaula i Clara Segura deixen els papers que havien de fer a «Jane Eyre» del Teatre Lliure i els substiturà Ariadna Gil i Abel Folk

Una de les obres programades pel Teatre Lliure és «Jane Eyre», de Charlotte Brönte, que en adaptació d'Anna Maria Ricart, dirigirà Carme Portacelli, del 23 de febrer al 26 de març. El repartiment, però, ha tingut dos canvis importants. Es tracta de Ramon Madaula i Clara Segura, que estan interpretant dos dels papers de l'obra «La treva», a La Villarroel, una obra que es preveu que pot fer llarga temporada. Així, doncs, en l'obra «Jane Eyre» seran substituïts per Ariadna Gil i Abel Folk, que formaran companyia amb... [+ informació]

L’Ajuntament de Barcelona ratifica que l'antic i reivindicat Teatre Arnau del Paral·lel s’enderroca pel seu mal estat i afirma que el nou espai que s'hi construirà no estarà llest fins al 2020

L'estudi tècnic encarregat per l'Ajuntament de Barcelona sobre l'estat del Teatre Arnau porta males notícies: les condicions estructurals i la manca de fonaments de l'edifici fan que s'hagi de tirar a terra. Ho ha confirmat aquest la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, després que ho hagi avançat El Periódico. La regidora ha assegurat que l'Ajuntament farà un nou edifici que podria estar acabat el 2020. Segons l'Ajuntament, per fer practicable com a espai cultural el nou Teatre Arnau, cal enderrocar l'edifici i fer-lo de nou. La notícia... [+ informació]

L'actriu Mònica Glaenzel reposa a la Sala Muntaner l'estremidora obra «M.A.R.I.L.U.L.A.», de Lena Kitsoupoulou en traducció de Joan Sellent i que va estrenar a La Seca Espai Brossa

Lena Kitsopoulou (Atenes, 1971) és actriu i autora d'aquest relat que furga en la ferida col·lectiva d'aquest principi de segle XXI sense fer que sagni més del compte sinó amorosint-lo amb un reguitzell de reflexions intel·ligents, punyents, iròniques, epidèrmiques i que troben en els espectadors un punt de connexió inevitable. «M.A.R.I.L.U.L.A.» va sorgir el 2009, arran de la greu crisi financera grega —dins de la crisi global— i de la pèrdua de la dignitat d'una societat que va veure com s'ensorraven els ideals de tota una generació per mor de l'estafa dels seus dirigents. El suïcidi d'un ciutadà grec, jubilat, al centre d'Atenes, per conscienciar la població que preferia la mort a la vida remenant contenidors per poder menjar, va ser un dels punts àlgids i probablement l'espurna que va inspirar l'autora del relat. Parlo de relat perquè 'M.A.R.I.L.U.L.A.' és un text de gran força literària i titllar-lo tècnicament de monòleg —malgrat que sí que es representa com a monòleg— li podria fer mal [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'actriu catalana Mònica Glaenzel s'ha envoltat d'un equip que ha treballat el text com una peça d'orfebreria, des de la traducció de Joan Sellent, en aquest cas assessorada pel que fa a les singularitats gregues, a l'escenografia i la il·luminació i la direcció de Josep Maria Mestres, que ha dirigit l'actriu, deixant-la fer en part al seu aire, sense eliminar del tot el seu registre humorístic, en tot cas integrant-lo al text i remarcant cadascun dels aproximadament 4.200 minuts o 252.000 segons que dura l'explosió... [+ informació]

Tres companyies catalanes estrenaran les seves obres a Alemanya dins el Festival Internacional d'Objecte «Theater der Dinge» que se celebra anualment a la Schaubude de Berlín

Enguany, aquest festival, que se celebra del 28 d’octubre al 3 de novembre, ha programat un focus català amb tres espectacles catalans inèdits fins ara al país germànic. Es tracta de «Cosas que se olvidan fácilmente», de Xavier Bobés; «Much ado about nothing», de David Espinosa i «Birdie» de l’Agrupación Señor Serrano. El programa de l’edició d’enguany del Festival «Theater der Dinge» s’articula entorn el tema «Digital ist besser» amb l'objectiu de posar sobre l'escena produccions que es desenvolupen en el context de la digitalització, la globalització i les noves tecnologies, posant el focus també en temes com la migració, la identitat i la recuperació de la memòria històrica... [+ informació]

Els crítics integrats dins de l'Associació Amics del Liceu destaquen l'òpera «Benvenuto Cellini» de Berlioz a més de la soprano Iréne Theorin, el tenor John Osborn i el director Josep Pons

El muntatge de l'òpera de Berlioz «Benvenuto Cellini» que es va representar al Gran Teatre del Liceu el novembre del 2015 és el guanyador dels Premis de la Crítica de la temporada 2015-2016 convocats per l’Associació d’Amics del Liceu i que han arribat a la seva 24a edició. A més de guanyar el premi a la millor representació, «Benvenuto Cellini» també ha merescut el reconeixement al millor director d'escena, Terry Gilliam, que va dur al Liceu l'originalitat i l'expressivitat dels Monty Python. Els crítics de l'Associació Amics del Liceu també han premiat... [+ informació]

La Festa del Cinema continua exigint que els usuaris dels descomptes s'hagin acreditat abans per Internet a la pàgina del programa

L'onzena edició de la Festa del Cinema que posa a la venda durant tres dies [24 - 26 octubre], les entrades rebaixades fins a 2,90 € continua mantenint el sistema d'apuntar-se a la pàgina web de la Festa del Cinema per sol·licitar l'acreditació de manera totalment gratuïta, amb l'excepció dels menors de 14 anys i els majors de 60 anys que no necessiten acreditar-se abans i poden anar directament al cinema aconseguint allà les entrades amb descompte. Abans de començar la promoció, ja s'havien inscrit prop d'1.500.000 espectadors. En aquesta edició, l'objectiu és... [+ informació]

Una nova versió de l'obra «L'habitació del nen» de Josep Maria Benet i Jornet es representa a l'Almeria Teatre dirigida per Víctor Álvaro

L'ànima de l'Almeria Teatre, l'actor i director Víctor Álvaro, ha escollit una de les obres més críptiques, inquietants i també difícils de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) per analitzar des de la seva mirada actual la reacció dels pares turmentats que protagonitzen l'obra «L'habitació del nen». Víctor Álvaro ha airejat «l'habitació», hi ha fet «dissabte», i ha reduït el temps de l'obra amb una fusió de la trama inicial. I no tenint-ne prou amb això, ha jugat com un trapella amb els espectadors, tal com ho fa també el mateix Josep Maria Benet i Jornet, de fet, i, a la intriga que ja té de rerefons l'obra, hi ha afegit la intriga de la presència del «nen», a vegades en talls de projecció audiovisual i, en algunes escenes, amb una presència aparentment física pels laterals, darrere de les dues portes que té l'habitació... [+ informació]

«In memoriam. La quinta del biberó» del Teatre Lliure no és una obra convencional sinó una mena de «longtràiler documental» que es revesteix amb la veu dels protagonistes extreta bàsicament de les converses amb els supervivents

El muntatge és un espectacle emotiu, esgarrapador, ple d'emoció, sensible i estèticament impressionista que reflecteix allò que expressen els protagonistes amb la intenció que els espectadors en captin espurnes de llum fetes de moments de les seves vides, moments d'idealisme, moments de decepció, moments de por, moments de dubte, moments d'eufòria, moments de petita felicitat i també moments de rebel·lió personal per l'atzar que els ha tocat viure. «In memoriam. La quinta del biberó», escrita i dirigida per Lluís Pasqual, no és una obra convencional amb una trama que manté un plantejament, un nus i un desenllaç. Lluís Pasqual n'ha fet un «longtràiler documental» que revesteix... [+ informació]

L'escultura «Carmela» de Jaume Plensa es quedarà almenys vuit anys a Barcelona que poden ser després prorrogables

La peça que ha aixecat tantes expectatives del visitants es quedarà al davant de l'entrada principal del Palau de la Música Catalana on ha estat en aquest període expositiu. L'Ajuntament de Barcelona i l'autor Jaume Plensa han signat un acord segons el qual l'obra se cedeix per vuit anys prorrobables de manera gratuïta a la ciutat. L'artista ha manifestat que per ell ha estat molt emotiu que el públic hagi estat el que ha demanat que la peça es quedés a Barcelona. Ha afegit també que l'Ajuntament li va oferir arribar a un acord de compra però... [+ informació]

L'actor Carles Canut protagonitza amb Lluïsa Mallol i Dani Arrebola l'obra «La Sra. Oliver» d'Iñaki Garz al Teatre Tantarantana en una reflexió sobre l'eutanàsia

El govern dels Països Baixos està debatent aquest 2016 una llei per legalitzar la pràctica de l'eutanàsia a aquells avis que, sense cap malaltia evident, decideixin que ja en tenen prou d'aquest món. El precedent és que, als Països Baixos, l'eutanàsia per causes justificades ja és legal des del 2002. I aquest seria un pas més cap a la llibertat personal que, per la seva incidència i incertesa, ha aixecat polseguera, esclar. L'obra del dramaturg basc, establert a Catalunya, Iñaki Garz, no parla de la nova llei dels Països Baixos ni tampoc obertament de l'eutanàsia, però la qüestió que té de fons s'hi pot relacionar, sempre que l'espectador estigui atent als... [+ informació]

Els manuscrits de Franz Kafka es queden a Israel per ser consultats públicament en contra de la demanda de l'hereva de qui va ser secretària de Max Brod considerat amic i biògraf de l'autor de «La metamorfosi»

El Tribunal suprem israelià ha dictaminat que els manuscrits i les cartes de Franz Kafka es quedin a la Biblioteca Nacional d'Israel, en contra del que reclamaven els hereus de l'amic i biògraf de l'escriptor, Max Brod. Aquesta sentència acaba amb un litigi que ha durat més de vuit anys i ratifica dues sentències similars que van emetre les corts israelianes. Els materials finalment deixaran d'estar en mans privades i en càmeres de seguretat bancàries a Tel Aviv i Zuric i sortiran a la llum pública a la biblioteca israeliana. Els manuscrits i les cartes, entre les quals hi ha dos contes inèdits, es podran recuperar i concentrar-los a Israel en qüestió de mesos. Max Brod, considerat amic i biògraf de Franz Kafka va morir a Tel Aviv l'any 1968 i la sentència ha deixat clar que... [+ informació]

Un dels quadres de Pierre-Auguste Renoir que s'exposa a la Casa Garriga Nogués de la Fundació Mapfre ja s'havia exposat a Barcelona fa cent anys

El quadre «Bal du Moulin de la Galette», un dels quadres més cèlebres de Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) va ser a Barcelona l'any 1917. Es va poder veure a Exposició d’Art Francès, que van organitzar, entre altres, Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Pràcticament cent anys després, el quadre torna a ser a Barcelona, inclós dins de l'exposició «Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic», organitzada per la Fundació Mapfre, el Musée d’Orsay i el Musée de l’Orangerie i que encara es pot veure fins al 8 de gener. La mostra consta d'una setantena d’obres... [+ informació]

Mentre a Catalunya s'encén la polèmica per les estàtues franquistes plantades davant el Born a Àustria s'aprova enderrocar la casa natal d'Adolf Hitler a la població de Braunau am Inn

La casa s'enderrocarà per deixar lloc a un nou edifici, segons ha anunciat el ministre de l'Interior austríac, que ha afegit que la nova construcció podria tenir un ús social o administratiu. Adolf Hitler va néixer el 20 de abril de 1889 al número 15 del carrer Salzburger Vorstadt, de Braunau amb Inn, però al cap de poques setmanes la seva família va canviar de domicili. La casa era un lloc de pelegrinatge per part d'alguns grups neonazis... [+ informació]

L'actor Enric Majó commemora cinquanta anys de professió teatral amb l'espectacle «Una vida al teatre» de David Mamet a La Seca Espai Brossa

Potser alguns espectadors —o la majoria— esperaran trobar en aquesta obra el David Mamet més pur d'altres obres teatrals seves com «Perversió sexual a Chicago», «American Buffalo», «Oleanna» o «Un matrimoni de Boston», sense comptar, esclar, amb la prolífica carrera cinematogràfica dels últims trenta-cinc anys de l'autor com a guionista i director, iniciada amb el film «El carter sempre truca dues vegades». Cal advertir, doncs, d'entrada, que el muntatge teatral «Una vida al teatre»... [+ informació]

L'espectacle «Les dones sàvies» d'El Maldà és una perla que promet una llarga durada en cartellera i el moment més espectacular és el de la irrupció en escena del senyor Cuni(ll) en versió musical

Potser a algú li pot semblar que aquest espectacle és un exercici de transvestisme —les imatges promocionals amb els dos protagonistes ho faciliten—, però és molt més que això. Els dos únics intèrprets d'aquesta versió «lliure-lliure-molt lliure» de l'obra «Les dones sàvies», estrenada per Molière el 1672, fan els papers més importants de l'auca molieriana i aconsegueixen que els espectadors se'ls creguin tots, malgrat els canvis de vestuari i de caracterització constants —ara la còfia de la minyona, ara el vestit de la senyora, ara el vestit de les filles, ara el vestit de la tia, ara el vestit del pare, ara el vestit dels pretendents, ara les perruques...—, canvis fets, la majoria, a cor obert, i els altres... [+ informació]

Un grup de científics australians ha descobert a través de raigs X un rostre ocult en el «Retrat d’una dona» del pintor francès Edgar Degas

Segons ha apuntat l’equip científic de la investigació en una entrevista publicada a Nature, la jove que amaga la pintura podria pertànyer a Emma Dobigny, una de les models dels pintors impressionistes del segle XIX. Dobigny, o Marie Emma Thuilleux, el seu nom veritable, va servir de model al pintor impressionista entre els anys 1869 i 1870. Una taca negra en l’obra que cada vegada es feia més visible, va cridar l’atenció dels investigadors, que van decidir analitzar-ho mitjançant l'ús d'una font de radiació i una tècnica no invasiva de fluorescència de raigs X. Els experts de la National Gallery of Victoria segueixen estudiant a Melbourne, a on es troba exposada l'obra, per saber exactament la identitat de la jove i també... [+ informació]

Cap de les peces del Museu del Mamut es quedaran a Barcelona quan aquest espai privat tanqui definitivament a finals d'octubre

El Museu del Mamut es va obrir per iniciativa privada en un palauet gòtic del carrer Montcada, al número 1. Probablement, a partir del seu tancament definitiu el 25 d'octubre, algunes de les peces pot ser que acabin en algun indret expositiu d'Itàlia. Malgrat les gestions dels propietaris, cap de les peces que s'han exposat a Barcelona es quedaran a la ciutat com per exemple l’esquelet complet d’un mamut, les ossades d’un ós de les cavernes i d’un rinoceront llanut, el banyam d’un ant del plistocè. El tancament del Museu del Mamut es produeix per... [+ informació]

El Liber celebra la seva 34a edició alternant les seus de Madrid i Barcelona amb el llast que més del 40% dels ciutadans admeten que no tenen mai un llibre a les mans

Segons l’últim informe d’hàbits de lectura del Centre d’Investigacions Sociològiques, encara hi ha un 42% de ciutadans que no s’acosten mai a cap llibre al llarg de l’any. Així i tot, el sector editorial és el cinquè més important del món i és la indústria cultural que més factura, amb un volum de negoci que ronda el 0,7% del PIB. Amb aquesta contradicció, el Libres 2016 es presenta a la Fira de L'Hospitalet en la seva 34a edició, que alterna un any a Madrid i un altre a Barcelona. Amb un pressupost de 800.000 euros, el Liber pot arribar a moure 100 milions d’euros de volum de negoci en... [+ informació]

Tortell Poltrona torna a Cornellà per dirigir i renovar el 17è Festival Internacional de Pallassos que va dirigir en dues de les primeres edicions

Tortell Poltrona té l'objectiu de convertir la trobada més gran de pallassos a la península en un festival amb ànima. El canvi més significatiu d'aquesta edició és l'increment d'espectacles que se celebraran al carrer, 67 de les 100 funcions totals, també a escoles bressol i a residències de gent gran, per tal d'apropar el festival a tothom. La programació compta també amb... [+ informació]

«El coratge de matar» de Nars Lorén al Teatre Nacional de Catalunya és una obra contemporània però tintada de tragèdia clàssica portada al moll de l'os del nucli familiar

No és la primera vegada que les obres críptiques —potser perquè beuen de les fonts autobiogràfiques i també tràgiques—, de l'autor Lars Norén (Estocolm, Suècia, 1944) han passat per diverses escenaris catalans. Fins ara, però, probablement pel seu caràcter de teatre poc convencional, ho havien fet en tres sales petites i privades: la Sala Beckett, amb l'obra «Dimonis» (2006), la Sala Atrium amb «20 de novembre» (2012) i el Versus Teatre, amb l'obra «Kyla (fredor)» (2014). És la primera vegada que una obra seva forma part de la programació del Teatre Nacional de Catalunya. Lars Norén és considerat el continuador de la nissaga Strindberg, Txèkhov i Ibsen i un dels autors veterans i més reconeguts a tot Europa... [+ informació]

La política de renovació de galeries amb accés gratuït de la Tate Modern de Londres ha augmentat considerablement el nombre de visites des de l'estiu passat

El museu londinenc va renovar abans d'estiu les galeries d'accés gratuït per exhibir el treball de més de 300 artistes d'una cinquantena de països, amb una gran presència d'obres de dones. La Tate Modern de Londres va rebre el rècord de 143.000 visites només durant un cap de setmana. El museu, situat a la riba del riu Tàmesi, va obrir al públic la seva nova extensió, un imponent edifici adjacent a l'actual amb el qual ha afegit un 60% d'espai. La nova estructura, dissenyada pel despatx d'arquitectura Herzog & Meuron i que té deu plantes amb impressionants vistes panoràmiques, forma part d'un... [+ informació]

El musical «Scaramouche» de Dagoll Dagom es perfila com una altra de les fites de la companyia tal com va passar amb «Mar i cel»

Si «Mar i Cel» va representar en el seu moment un abans i un després del teatre català, i sobretot del teatre musical català, «Scaramouche» va pel mateix camí. Dagoll Dagom hi ha abocat tot el solatge que porta acumulat en quaranta anys, ha continuat facilitant el relleu escènic i musical amb un planter, en la seva major part, de l'última fornada —que vol dir preparat, exigent i generós a la vegada— i creant un espectacle... [+ informació]

La troupe argentina Buendia Theatre recorda amb el seu «Othelo» que amb un llençol, una tela que fa d'ones del mar, unes taules de parvulari i quatre caixes es pot fer bon teatr

Ja ho diuen: «Tot va bé, si acaba bé», una expressió popular que, per cert, coincideix amb el títol d'una altra obra de Shakespeare. En aquest cas, però els argentins de Buendia Theatre avisen sobre el seu «Othelo»: «Acaba malament!», diuen. I encara fan un altre avís per a espectadors amb prejudicis: «Això no és clown!». D'acord, doncs, no és clown, com vostès diguin. Però tal com Gabriel Chamé Buendia —clown de professió que ocupa les funcions Off de La Villarroel amb el seu espectacle «Llegué para irme»— tracta l'adaptació i la direcció d'«Othelo: el moro de Venècia» queda clar que l'advertiment que fan sembla que vagi dirigit més aviat al retrat de Shakespeare, que presideix la funció, que no pas als espectadors... [+ informació]

La restauració dels medallons del sostre de la Sala Hipòstila del Parc Güell desvelen els materials que es van fer servir per fer el trencadís

L'Ajuntament de Barcelona ha acabat els treballs de consolidació i restauració dels medallons dels quatre sols de trencadís —un per cada estació de l'any— dissenyats per al sostre de la Sala Hipòstila del Parc Güell de Barcelona. Durant el procés s'ha descobert quins van ser els materials que es van usar per fer els sols de trencadís: peus de copes, servidores de vidre tallat, taps d'ampolles de licor i ampolletes de perfum. Aquestes obres de reforç i reposició dels medallons modernistes s'han dut a terme després que l'any 2013 s'hagués de fer una actuació d'urgència a causa d'uns esllavissaments... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu és el primer equipament català escènic i musical que obté el certificat de l'ecoetiqueta de Garantia de Qualitat Ambiental

Aquest és el primer teatre que obté el distintiu dins la categoria d’equipaments escènics i musicals i espais d’arts visuals. Amb posterioritat, també l’havia obtingut el Teatre Auditori de Granollers. Amb els dos, ja són 222 les entitats catalanes qualificades amb la insígnia de garantia ambiental. El Gran Teatre del Liceu ha demostrat l’aposta per la sostenibilitat ambiental en les activitats que realitza. A més, ha evidenciat que l’estalvi de recursos, l’eficiència i la inclusió de paràmetres ambientals en la seva gestió diària no es contradiu amb l’excel·lència de la seva activitat cultural. Els criteris ambientals més destacats que compleix el Liceu són... [+ informació]

A «Llegué para irme» el clown Gabriel Chamé manté setanta minuts de neguit trepidant que no tenen un segon de repòs i força la màquina progressivament en una simbologia de l'estrès de la societat actual

Un clown que no es limiti a trepitjar la pista sempre explica una història. I generalment aquesta història es mou entre la tendresa, la tristor, l'humor i la tragèdia. L'espectacle de l'argentí Gabriel Chamé Buendia (Buenos Aires, 1961) reuneix aquestes quatre condicions i, des del moment que l'actor-clown apareix pel marc de la porta del fons de l'escenari s'entreveu que la història succeirà en un espai tancat, una habitació imaginària, però que s'expandirà amb la fantasia fora de les quatre parets invisibles. Gabriel Chamé, que va ser un clown de la troupe del Cirque du Soleil durant cinc anys formant part de l'espectacle... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2016 amb 9.613.555 visitants que han fet 27.166.908 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el setembre del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.613.555 visitants i 27.166.908 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

L'obra «El bon pare» protagonitzada per l'actor Lluís Soler al Teatre Borràs representa l'ascens i caiguda d'un personatge contemporani enrolat a la política

El programa de mà d'aquesta comèdia és tota una declaració d'intencions: el rostre del protagonista (el bon pare) de cap per avall. Que és com quedarà tot plegat —avís per a espectadors— a manera que avanci la trama de la història de David Plana (Manlleu, 1969), una història que té un bon guió, una trama àgil i uns diàlegs d'aire de comèdia francesa, fruit segurament d'una de les branques de la trajectòria professional de l'autor, que ha estat com a guionista, entre altres, darrera de la sèrie «La Riera» de TV3 durant unes quantes temporades. «El bon pare»... [+ informació]

La directora polonesa Wanda Pitrowska ha obert novament la temporada del TNC amb una sarsuela de Josep Anselm Clavé i ha felicitat personalment Xavier Albertí per la seva renovació com a director artístic fins al 2021

Ja fa almenys tres temporades que l'arrencada de la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) és una festa. I l'artífex d'aquesta festa és una directora d'orquestra polonesa, Wanda Pitrowska, l'autèntica identitat de la qual, avui en dia ja no és un secret, però encara hi ha algú —el dia de la meva funció, al meu voltant, un parell d'espectadores!— que s'emporta la sorpresa mentre intenta esbrinar qui és la tal Pitrowska que, per postres, xapurreja el català. I com que això és com la màgia dels Reis, mentre duri la santa innocència, no desmuntem la il·lusió, una il·lusió que... [+ informació]

La National Portrait Gallery de Londres i el Museu Picasso organitzen l'exposició «Picasso. Retrats» a Londres abans que es presenti a Barcelona la primavera vinent

L’exposició, coorganitzada per aquests dos museus, compta també amb obres del Centre Pompidou - Musée National d’Art Moderne (París), la Tate (Londres), el Museum of Modern Art i el Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), el Museum Berggruen (Berlín) i els museus Picasso de París i Antíbol. Feia més de vint anys que no es presentava a Londres una exposició sobre retrats de Picasso d’aquesta magnitud, i es tracta de l’exposició més important d’obres del Museu Picasso de Barcelona al Regne Unit. La mostra porta a la National Portrait Gallery de Londres... [+ informació]