Una nova etiqueta d'eficiència energètica per a mòbils i tauletes permetrà saber a partir d'ara la durada prevista de la bateria amb l'objectiu de reduir-ne el consum

Cada vegada que s'adquireixi un nou mòbil es podrà saber, a partir d'ara, la seva eficiència energètica des de si l'aparell és totterrey o si es pot trencar fàcilment, quantes hores resistirà la bateria i quan de temps de vida pot tenir a ple rendiment. Tota la informació s'especificarà en una targeta energèrtica que els fabricants han d'adjunta amb els dispositius des d'aquest estiu. A les botigues o les plataformes ja es troba disponible aquesta informació. La novetat respon a la normativa europea aprovada fa dos anys però que no ha entrat plenament en vigor fins aquest estiu. Es tracta d'una targeta similar a la que ja es troba a les informacions dels electrodomèstics o dels habitatges, que és també d'obligació per normativa des de fa anys. L'etiqueta d'eficiciència energètica s'expressa en una escala de colors i letres on la lletra A representa el mínim consum. L'autonomia de la bateria s'hi expressa en hores i minuts... [+ informació]

La incògnita sobre la llei del dret a l'oblit digital deixa buits sobre les informacions que es consideren d'interès públic o de llibertat d'expressió i informació

El dret a l'oblit digital és un tema controvertit que genera opinions a favor i en contra, ja que es vincula al dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge, però que de vegades col·lisiona amb la llibertat d'expressió, d'informació o a la memòria. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades indica que queden exemptes del dret a supressió aquelles informacions que es considerin d'interès públic, de recerca científica o històrica o de llibertat d'expressió i informació. El dret a l'oblit digital està regulat per normatives europees cosa que facilita que si la plataforma de la qual es volen esborrar dades personals està dins la Unió Europea, sigui més senzill fer-ho... [+ informació]

Les angoixants obres de La Rambla de Barcelona deixen al descobert a l'alçada de Santa Mònica un tram de gairebé cinquanta metres de la muralla medieval del segle XIV i una torre pentagonal

Els treballs arqueològics vinculats a la reurbanització de La Rambla han posat al descobert un tram de 44,88 metres de la muralla del segle XIV, amb una amplada màxima de 2,90 metres i una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres. Els treballs van començar a mitjans de juliol amb l’obertura de la zona central del passeig i han combinat excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals per estudiar la fonamentació de la muralla i l’estratigrafia arqueològica que s’hi adossa. L’objectiu és doble: obtenir una documentació completa de les estructures i, alhora, comprendre millor com es va viure i transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval. En el sondeig exterior, a 3,5 metres de profunditat, s’han identificat estrats relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l’aigua... [+ informació]

Voler és poder i volar és podar

Als organitzadors de les múltiples gales que es fan al llarg de l'any els convindria fer un màster artístic i prendre bona nota de com es pot fer una gala sense morir en l'intent. Una bona mostra és com han evolucionat les gales que cada començament de temporada arrenquen amb el lema «Catalunya Aixeca el Teló». Ja en porten vint-i-quatre i s'acosta l'aniversari del primer quart de segle i, com més en fan, més excel·lent és el resultat. La d'aquest 2025 es podria dir que gairebé ha tocat sostre, tot i que segurament que la pròxima del 2026 intentarà aixecar encara més no només el teló sinó també el llistó. I el llistó d'aquest any l'ha deixat molt alt l'actor, dramaturg i director Jordi Oriol, un rara avis del teatre català, que és capaç de fer amb la llengua el que un prestidigitador fa amb una vareta i un plec de mocadors. Jordi Oriol, versaire blanc sense límits ni prejudicis, juga amb la llengua com si la mastegués amb un filaberquí. És capaç de demanar “perdó” ni que sigui amb el seu sinònim “pregó” i és capaç de recordar que “voler és poder” perquè amb un salt de vocals “volar és podar”, amb tisores de podar incloses, ni que les de podar no serveixin per tallar la cinta de la inauguració de la temporada, un cop frustrat el revòlver, el fusell, la metralleta o el canó... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada amb 290.000 espectadors que representen un rècors des del 2017 a més de netejar el deute financer que arrossegava

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2024-2025 amb equilibri econòmic i un pressupost de 54,2Mn€. Per primera vegada, la Fundació no presenta cap deute financer, un indicador clau dins el marc del Pla Estratègic 2023–2026 que, segons la institució, “avança amb fermesa cap a la sostenibilitat artística, econòmica i social del projecte”. El teatre de la Rambla ha reunit durant l'última temporada 290.000 espectadors, amb un augment de l'1,8% en relació a la temporada passada. Les institucions han participat en el finançament amb unes aportacions ordinàries del 25,6Mn€. La xifra de mecenatge és de 8,6Mn€, amb un increment del 3,61% respecte a la temporada passada i amb un augment del nombe de patrocinadors fins a 275 membres... [+ informació]

Mentides que no fan mal

Els pares i les mares del segle passat ho tenien clar a l'hora de fer pujar ben drets els seus plançons: “Si dius mentides, et cauran les dents!», amenaçaven. I el més evident era que, a una edat determinada, les dents sempre queien, i encara cauen. Per tant, el més segur és que tota una generació d'infants, avui ja joves adults, estiguin traumatizats pel fet de sentir-se culpables d'haver dit segons quines mentides sense ser-ne conscients. Alguna cosa semblant els passa a aquestes dues parelles de pares que el tàndem de la comèdia catalana que formen els dramaturgs i guionistes Yago Alonso i Eva Mor han creat al voltant de la criança dels seus primers plançons —dues nenes amigues o amiguíssimes de l'escola bressol, a la ratlla dels cinc anys fets i a punt d'entrar a primer curs de primària— que han provocat que també siguin amigues o amiguíssimes les dues parelles de pares en qüestió... [+ informació]

Allà a L'Havana...

Aquesta i no una altra és una cultura tan contradictòria que mentre per una banda es destrona el marquès de Comillas del seu pedestal esquitxat a dojo per la quisca dels coloms, per l'altra, la petita burgesia i la no tan petita i la que ho voldria ser, quan arriben les nits d'estiu, es vesteixen de blanc immaculat i amb el mocador de rigor per fer-lo voleiar quan toca, s'emmirallen en les lletres, les tonades i els missatges subtils de les lletres de les havaneres que contradiuen els presumptes principis morals dels anticolonialistes i els presumptes principis dels feministes. Després del vodevil recent amb la reivindicació de l'havanera «El meu avi», arran dels fets d'explotació no provats fins ara i esbombats per la televisió catalana sobre el seu autor i massivament perdonats per la societat, la mateixa societat que no dubta a aplicar l'anomenada pena del “telediariu” —o del telenotícies, si voleu— a capellans amb mans llargues, professors espavilats i monitors pocavergonyes a la primera sospita de canvi, és difícil establir la diferència que hi ha... [+ informació] 

Un camió-teatre amb tots els recursos escenogràfics i de so i de llum farà arribar en gira espectacles a poblacions de menys de 5.000 habitants sense un auditori i teatre estable dins el programa «Les Arts en Marxa»

Les Arts en Marxa és una proposta d’exhibició escènica itinerant que posa en circulació un camió-teatre dotat d’un escenari desplegable amb tots els recursos escenogràfics, sistemes de so i llum necessaris, per fer arribar espectacles professionals d’arts escèniques a municipis catalans sense infraestructura teatral estable. La iniciativa, impulsada per Anexa, respon a una realitat coneguda pel sector: l’existència de buits d’accés a la cultura escènica en bona part del país. Tot i l’esforç descentralitzador de les xarxes públiques i municipals, moltes poblacions continuen fora dels circuits regulars d’exhibició. Aquesta proposta vol complementar i ampliar l’accés real a les arts escèniques, apropant-les a nous públics de tots els racons allà on no hi arriben per mitjans convencionals. El projecte «Les Arts en Marxa» s’estrena amb una prova pilot a onze municipis de menys de 5.000 habitants i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la complicitat dels diferents ajuntaments que acullen... [+ informació]

Pseudothriller galaicocatalà amb gaita inclosa

Si Pepe Rubianes aixequés el cap, ell que va patentar l'ètnia galaicocatalana —tot pregonat que era “galaic” perquè havia nascut a Galícia, tot i que no hi hagués viscut quasi mai, i català perquè sempre havia viscut a Catalunya, tot i que mai hi va néixer—, aquesta comèdia de Ferran González (Barcelona, 1980), compositor també de les peces que integren la tenebrosa banda sonora de l'espectacle, li semblaria una picada d'ullet a la seva trapelleria identitària. I és així perquè les dues protagonistes de «Fisterra» i d'una trama més que esbojarrada mantenen un joc de llengües entre el gallec i el català i fan constants referències a alguns dels tòpics que caracteritzen cadascuna de les dues maneres de ser. Una taxista i una viatgera [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dues cares d'una mateixa moneda: la de dues dones en maduresa que han pres una de les decisions més importants de la seva vida, i que és prudent no desvelar aquí per no trencar l'enjòlit, perquè l'obra té aires de thriller passat pel registre de la comèdia, un thriller que no és ben bé un thriller, això sí, com deia, completament un thriller galaicocatalà i, per acabar de reblar el clau, amb gaita inclosa... [+ informació]

Treure el conill del barret de copa

L'actor, guionista, dramaturg, monologuista, comunicador, humorista i algunes característiques més, de nom artístic Peyu, s'ha tret de la màniga el programa «La Renaixença», així, sense complexos, segle XIX enrere, a l'estil del mag que, com qui no vol la cosa, treu el conill del barret de copa. No és en va que parlo del conill i del barret de copa perquè és un dels eixos del guió del primer capítol de la sèrie que neix en format radiofònic, però amb multidifusió digital a través de la plataforma 3Cat i el suport del pòdcast. Aquesta funcionalitat fa que, durant 45 minuts, no hi hagi ni un segon de silenci, ni un moment de pausa —cosa que el format televisiu sí que admet—, però no el format radiofònic on els silencis, quan es produeixen, poden ser mortals. L'atractiu, ésclar, és també veure com s'enregistra un espai radiofònic en el més pur estil vintage, dels temps clàssics de les ones hertzianes... [+ informació]

La Universitat de Barcelona commemora el 575è aniversari de la seva fundació el 1450 arran d'un privilegi reial d'Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona

El 3 de setembre de 1450, un privilegi reial d’Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona va permetre fundar l’Estudi General de la ciutat, l’origen de l’actual Universitat de Barcelona. Després de 575 anys, la institució commemora aquest aniversari amb un desplegament d’activitats culturals, acadèmiques i institucionals per recordar la seva història i llegat. La celebració s’articula a través de quatre eixos: «Una universitat del segle XXI. Present i futur»; «La història de la universitat»; «El llegat de la commemoració» i «Una festa per a tothom». Durant aquests 575 anys, la Universitat de Barcelona ha estat una defensora ferma de la llengua i cultura catalanes com a part indissoluble del patrimoni d’Europa. Per això, la institució organitzarà una cimera internacional d’alumnat de Charm-EU, l’aliança universitària europea que lidera... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2025 amb 30.997.637 visitants que han fet 67.393.667 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.997.637 visitants i 67.393.667 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.321,8 visites de pàgines (11,32 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.957 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

El mirlitó del Parlament

“Per ordre de l'Alcalde, es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà. Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de casa fins que torne el bon temps”. Tot això ho cantava l'enyorat Ovidi Montllor amb uns compassos que els encara feixistes de l'època van identificar de seguida que contenia unes notes subtils del seu himne patriòtic darrera del tututututú! del mirlitó amb imitació de trompeta. L'Ovidi se la sabia llarga! Ara, les feres ferotges que s'escapen del parc no són, com aleshores, la metàfora dels ciutadans que desafiaven el règim sinó que són els carteristes, els lladres de mòbils, els sicaris de les màfies, els especialitzats en rellotges de gamma alta o els especialitzats en joieries d'alt nivell. I aquesta fauna zoològica encén les brases del foc permanent perquè la ultradreta —que aquí, a més d'ultradreta és ultranacionalista espanyola o catalana— carregui sovint sobre el que fan o deixen de fer els governants de torn i els acusi del condescendents que són amb el bestiar que campa a l'ampla fent malifetes pel país [comentari íntegre de la sèrie El Cafetó]. Hi ha uns espais determinats on aquesta ràtzia de la ultradreta es fa més evident. I no són només les xarxes descontrolades. Es tracta de les anomenades sessions de control que, en el cas del Parlament de Catalunya, acostumen a ser els dimecres quinzenals al matí i són com una mena de comèdia de tres rals, més rància que la malanomenada comèdia de Falset, on tothom ja sap què ha de preguntar a la presidència del govern i tothom ja sap què ha de respondre... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues, amb la Comédie Française, al Teatre Grec de Montjuïc

«Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues. Traducció al francès: Thomas Resendes. Escenografia: Fernando Ribeiro. Vestuari: José António Tenente. Il·luminació: Rui Monteiro. Música i so: Pedro Costa. Col·laboració artística: Sophie Bricaire. Intèrprets de la Comédie-Française: Éric Génovèse, Denis Podalydès, Elsa Lepoivre, Loïc Corbery, Gaël Kamilindi, Élissa Alloula, Séphora Pondi. L’obra inclou extractes d’«Hécube», de Eurípides, traducció de Marie Delcourt-Curvers, editorial Gallimard. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de la Comédie-Française. En coproducció amb el Festival d’Avinyó. En col·laboració amb Théâtre de la Cite – CDN de Toulouse Occitanie. Companyia Comédie-Française. Direcció: Tiago Rodrigues. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 28 al 29 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu» amb direcció de Jordi Oriol Canals i Carles Pedragosa Torres al Teatre Grec de Montjuïc

«La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Direcció Banda Municipal de Barcelona: José R. Pascual Vilaplana. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Direcció del Cor ARSinNOVA: Maria Mauri. Direcció de moviment: Bealia Guerra. Espai escènic: Joan Galí Sanarau- Vestuari: Joana Martí Delgado. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero. Cap tècnic: Albert Glas. Regidor: Marc Berraondo Lucchetti. Ajudantia d'escenografia i vestuari: Camille Latron Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: La Diminuta. Saleta d’arts, Olivia Basora. Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona, 25 juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Mami» amb creació i direcció de Mario Banushi i interpretat per Vasiliki Driva, Dimitris Lagos, Eftychia Stefanou, Angeliki Stellatou, Fotis Stratigos i Panagiota Υiagli al Mercat de les Flors

«Mami». Concebut i dirigit per: Mario Banushi. Amb: Vasiliki Driva, Dimitris Lagos, Eftychia Stefanou, Angeliki Stellatou, Fotis Stratigos, Panagiota Υiagli. Disseny de decorats i vestuari: Sotiris Melanos. Composició musical i disseny de so: Jeph Vanger. Disseny d’il·luminació i dramaturg associat: Stephanos Droussiotis. Col·laboradors artístics: Aimilios Arapoglou, Thanasis Deligiannis. Assistent de direcció: Theodora Patiti. Relacions internacionals i gestió de gires: Nikos Mavrakis - TooFarEast. Gestió de producció: Rena Andreadaki, Christos Christopoulos. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Coordinadora d’audicions i residències: Konstantina Douka Gkosi - TooFarEast. Disseny de la il·luminació en gira: Marietta Pavlaki. Enginyer de so en gira: Kostas Chaidos. Assistent de decorats: Sofia Theodorou. Assistent de vestuari: Nikoleta Anastasiadou. Un encàrrec i producció d’Onassis Stegi. Coproduït pel Grec 2025 Festival Barcelona, Berliner Festspiele (Alemanya), Odéon – Théâtre de l’Europe (França), FOG festival / Triennale Milano Teatro (Itàlia), & Espoo Theatre (Finlàndia), Festival d’Avignon (França), Théâtre de Liège (Bèlgica), Noorderzon Festival / Grand Theatre Groningen (Països Baixos). La recerca inicial i el desenvolupament d’aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Onassis AiR Fellowship [Grècia] i el Centre Culturel Hellénique - Paris (França). Amb el suport de l’Onassis Stegi “Outward Turn” Cultural Export Program. Amb el suport financer del Ministeri de Cultura de Grècia. Amb la col·laboració d’OMAZ Civic Non-Profit Company. Festival Grec 2025. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona, 2025. Del 22 al 23 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Forever» d'Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo, amb direcció d'Iñaki Rikarte al Teatre Condal

«Forever». Autoria: Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Direcció: Iñaki Rikarte. Interpretació: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Il·luminació i escenografia: Javier Ruiz de Alegría. Vestuari i escenografia: Ikerne Giménez. Composició musical i espai sonor: Luis Miguel Cobo. Producció: Montse Farrarons. Audiovisuals: Gerard Preseguer, Víctor Rubio. Tècnic d’audiovisuals: Gerard Preseguer. Tècnics de la companyia: Alberto Huici, Javier Cala Espadero, la Cía de la Luz S. Coop. Mad. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès, Víctor Bartolomé. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Màrqueting i comunicació: Focus. Una producció de la Companyia Kulunka amb el Centro Dramático Nacional, el Teatro Arriaga de Bilbao i el Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebastià. Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; l’Ajuntament de Barcelona, i l’INAEM (Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música) del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Festival Grec 2025. Teatre Condal, Barcelona. Del 23 al 27 juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Medea’s Kinderen» amb concepte i direcció de Milo Rau al Teatre Lliure de Montjuïc

«Medea’s Kinderen». Concepte i direcció: Milo Rau. Dramatúrgia: Kaatje De Geest. Intèrprets: Peter Seynaeve / Lien Wildemeersch, Anna Matthys / Juliette Debackere, Emma Van de Casteele / Ella Brennan, Jade Versluys / Bernice Van Walleghem, Gabriël El Houari / Aiko Benaouisse, Sanne De Waele / Helena Van de Casteele, Vik Neirinck / Elias Maes. Disseny d’escenografia: Ruimtevaarders (Karolien De Schepper, Christophe Engels). Disseny d’utillatge: Joris Soenen. Disseny de vestuari: Jo De Visscher. Disseny d’il·luminació: Dennis Diels. Disseny de vídeo: Moritz von Dungern. Disseny de so: Elia Rediger. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Formació d’actors: Peter Seynaeve / Lien Wildemeersch. Guia per a nens: Dirk Crommelinck. Espectacle de Milo Rau i NTGent. En coproducció amb: Wiener Festwochen, La Biennale Di Venezia, ITA - Internationaal Theater Amsterdam i Tandem - Scène nationale (Arras Douai). Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Història de l'amor» amb direcció i dramatúrgia d'Àlex Serrano i Pau Palacios, al Teatre Lliure de Gràcia

«Història de l'amor». Direcció i dramatúrgia: Àlex Serrano i Pau Palacios. Dramaturga: Clara Serra. Ajudant de direcció i dramatúrgia: Cristina Cubells. Performer: Anna Pérez Moya. Veu en off: Simone Milsdochter. Escenografia: Max Glaenzel. Ajudant d’escenografia: Sara Leme. Objectes: Celina Chavat. Disseny de la il·luminació: Víctor Longás. Vestuari: Joan Ros. Música: Roger Costa. Moviment: Anna Pérez Moya. Programació de vídeo: David Muñiz. Vídeos: Boris Ramírez. Coordinació de producció: Barbara Bloin. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Paula S. Viteri. Management: Art Republic. Agraïments: Andrea Martínez, Janto, Lluís Fusté, Nau Ivanow, Manus Nijhoff, Àlex Tentor. Una producció d’Agrupación Señor Serrano, GREC Festival de Barcelona, CSS Teatro stabile di innovazione del Friuli Venezia Giulia, TPE - Teatro Piemonte Europa / Festival delle Colline Torinesi, Teatro Nazionale di Genova, La Piccionaia s.c.s., Grand Theatre Groningen, Departament de Cultura de la Generalitat. Amb el suport de: Teatro Calderón Valladolid / Meet You, Nave 10 / Matadero, Teatre Principal d’Inca, Teatre Lliure, Fabra i Coats: Fàbrica de creació de Barcelona, Culture Moves Europe (European Union i Goethe-Institut). Festival Grec 2025. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Del 18 al 20 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Los dos hidalgos de Verona» de William Shakespeare amb adaptació de Declan Donnellan i Nick Ormerod al Teatre Grec de Montjuïc

«Los dos hidalgos de Verona», de William Shakespeare. Adaptació: Declan Donnellan, Nick Ormerod. Interpretació: Jorge Basanta / Prince Ezeanyim; Alberto Gómez Taboada / Rebeca Matellán; Manuel Moya / Alfredo Noval; Goizalde Núñez / Antonio Prieto; Irene Serrano. Assessor de dramatúrgia i traducció: Josete Corral. Disseny d’escenografia i vestuari: Nick Ormerod. Disseny d’il·luminació: Ganecha Gil. Disseny de so: Sandra Vicente i Kevin Dornan. Disseny de vídeo: Celeste Carrasco. Composició musical: Marc Álvarez. Moviment i coreografia: Amaya Galeote. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Elisa Fernández. Ajuda de direcció: Josete Corral. Intèrpret: Juan Ollero. Ajuda d’escenografia: Sira González. Ajuda d’il·luminació: Javier Hernández. Ajuda de vestuari: Elena Colmenar. Direcció tècnica: Oscar Sainz. Regidoria: Alex Stanciu. Disseny gràfic i fotografia: Javier Naval. Premsa i comunicació: María Díaz. Màrqueting i distribució: Julio Municio. Direcció de producció: Miguel Cuerdo. Direcció: Declan Donnellan. Una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Cheek by Jowl i LAZONA. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 18 al 19 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Manual per a éssers vius», amb creació i direcció d'Andreu Martínez Costa i Magda Puig Torres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«Manual per a éssers vius». Creació i direcció: Andreu Martínez Costa, Magda Puig Torres. Escenografia: Víctor Peralta Carriquí i La Mula. Disseny d’il·luminació: Víctor Peralta Carriquí. Composició musical i disseny de so: Erol Ileri Llordella. Assessoria dramatúrgia: Jorge Gallardo Altamirano. Assessoria en disseny de llums: Roger Arjona Loscos. Interpretació: Andreu Martínez Costa, Magda Puig Torres i Víctor Peralta Carriquí. Construcció i mecanismes: Jan Erik Skarby, Tim Lucassen, Víctor Peralta Carriquí i La Mula. Producció: Oriol Escursell i Bruna Coll Trepat. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Equip conciliació: Rosana Costa Navarro, Enrique Martínez Piera, Ramon Puig Soler, Teresa Torres Samsó. Distribució: Marta Riera Pi. Agraïments: Teo Produccions. Una coproducció de Figurteatret Nordland, Grec 2025 Festival de Barcelona, Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, CentreNilak i La Mula. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2025. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona. Del 17 al 18 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Moeder Courage» de Bertolt Brecht, amb dramatúrgia de Dina Dooreman i Erwin Jans dirigida per Lisaboa Houbrechts al Teatre Lliure Montjuïc

«Moeder Courage». Text de Bertolt Brecht. Títol original: «Mutter Courage und ihre Kinder» (La mare Coratge i els seus fills). Dramatúrgia: Dina Dooreman i Erwin Jans. Intèrprets: Laetitia Dosch, Koen De Sutter, Joeri Happel, Aydin Ìşleye, Alain Franco, Laura De Geest, Lisi Estaras, Pietro Quadrino. Música original: Paul Dessau. Arranjaments musicals, músiques addicionals i disseny del so: Alain Franco. Performance music: Alain Franco i Aydin Ìsleyen. Vocals i saz: Aydin Ìsleyen. Vestuari: Oumar Dicko. Disseny de la il·luminació: Fabiana Piccioli. Disseny de l’escenografia: Lisaboa Houbrechts i Ralf Nonn. Responsable de producció: Ella De Gregoriis. Regidor: Carlo Bourguignon. Tècnica de llums: Margareta Andersen. Tècnic de so: Brecht Beuselinck. Subtítols: Inge Floré. Traducció al francès: Irène Bonnaud (Bertolt Brecht est publié et représenté par L’ARCHE – éditeur & agence théâtrale); in het Nederlands: Gerrit Kouwenaar. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Hebrew: Amit Lebleng. Kurdish: Aynur Bozkurt. Assistents de direcció: Daan Haeverans i Ludwig Sander. Amb la col·laboració de: Lubna Azabal. Una producció de KVS & Toneelhuis. Coproduït per Théâtre De Liège, Le Phénix-Scène Nationale De Valenciennes, Théâtre de la Ville Paris, Perpodium. Amb el suport de The Taxshelter of the Belgian Federal Government via Cronos Invest, The Flemish Community i Regio Hauts-de-France. Direcció: Lisaboa Houbrechts. Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 16 al 17 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «My Fierce Ignorant Step» amb concepte i coreografia de Christos Papadopoulos al Mercat de les Flors

«My Fierce Ignorant Step». Concepte i coreografia: Christos Papadopoulos. Ballarins i col·laboradors: Themis Andreoulaki, Maria Bregianni, Amalia Kosma, Georgios Kotsifakis, Sotiria Koutsopetrou, Tasos Nikas, Spyros Ntogas, Ioanna Paraskevopoulou, Danae Pazirgiannidi, Adonis Vais. Consultor de dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Música original: Kornilios Selamsis. Compositor associat: Jeph Vanger. Disseny de decorats: Clio Boboti. Disseny de vestuari: Maria Panourgia. Disseny de il·luminació: Stefanos Drousiotis. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Entrenament vocal: Apostolis Psichramis. Assistent del coreògraf: Sevasti Zafeira. Assistent del dissenyador de decorats: Aggeliki Vasilopoulou-Kampitsi. Assistent del dissenyador de vestuari: Panayiotis Renieris. Coordinació i producció de línia: Zoe Mouschi, Rena Andreadaki. Cap d'il·luminació de la gira: Alexandros Mavridis. Cap de decorats de la gira: Marilena Kalaitzantonaki & Aggeliki Vasilopoulou-Kampitsi. Enginyer de so: Kostis Pavlopoulos. Cap de gira: Konstantina Papadopoulou. Agraïments: Euripides Laskaridis, Sotiris Melanos, Filanthi Bougatsou. Fotografies: Panos Kefalos, Pinelopi Gerasimou. Encarregat i produït per Onassis Stegi. Amb el suport de les reflexions sobre dansa de Van Cleef & Arpels. Coproducció: Théâtre De La Ville (París, Francia), Julidans (Països Baixos), Romaeuropa Festival (Itàlia), Théâtre D'orléans (França), Lac Lugano Arte E Cultura (Suïssa), December Dance Concertgebouw Brugge (Bèlgica), One Dance Festival (Bulgària), Festival De Marseille (França), I Teatri Di Reggio Emilia (It`lia) i altres. Christos Papadopoulos amb “My Fierce Ignorant Step” va ser nominat al Fedora Van Cleef & Arpels dance prize 2025. Amb el suport financer del Ministeri de Cultura grec. Festival Grec 2025. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 12 al 13 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «The Brotherhood». Concepte, text i direcció: Carolina Bianchi. Teatre Lliure Montjuïc

«The Brotherhood». Concepte, text i direcció: Carolina Bianchi. Intèrprets: Chico Lima, Flow Kountouriotis, José Artur, Kai Wido Meyer, Lucas Delfino, Rafael Limongelli, Rodrigo Andreolli, Tomás Decina, Carolina Bianchi. Dramatúrgia i soci de recerca: Carolina Mendonça. Diàleg sobre teoria i dramatúrgia: Silvia Bottiroli. Traducció a l'anglès: Marina Matheus. Traducció al francès:Thomas Resendes. Direcció tècnica, disseny de so, música original: Miguel Caldas. Assistent direcció: Murillo Basso. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Concepte escenografia: Carolina Bianchi, Luisa Callegari. Direcció art i vestuari: Luisa Callegari. Disseny il·luminació: Jo Rios. Vídeos i projeccions: Montserrat Fonseca Llach. Resurrecció coreogràfica del pròleg i assessora de moviment: Jimena Pérez Salerno. Càmera en viu i suport artístic: Larissa Ballarotti. Pràctiques: Fernanda Libman. Fotos: Mayra Azzi. Regidora i suport de producció: AnaCris Medina. Assistent de producció: Zuzanna Kubiak. Direcció producció, gestió gires i comunicació: Carla Estefan. Relacions internacionals, producció i difusió: Metro Gestão Cultural (BR). Producció de Metro Gestão Cultural (BR), Carolina Bianchi Y Cara de Cavalo. Trilogia Cadela Força – Capítol II. En coproducció amb KVS Koninklijke Vlaamse Schouwburg -Brussel·les, Theater Utrecht, La Villette –París, Festival d’Automne à Paris, Comédie de Genève, Internationales Sommer Festival Kampnagel, Les Célestins –Théâtre de Lyon, Kunstenfestivaldesarts, Wiener Festwochen, Holland Festival, Frascati Producties HAU Hebbel am Ufer -Berlín i Maillon, Théâtre de Strasbourg. Amb el suport de Tax shelter van de Belgische Federale Overheid a través de Cronos Invest, The Ammodo Foundation-NL. Relacions internacionals. Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. De l'11 al 12 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Ihsane». Coreografia: Sidi Larbi Cherkaoui al Teatre Grec de Montjuïc

«Ihsane». Coreografia: Sidi Larbi Cherkaoui. Escenografia: Amine Amharec. Vestuari: Amine Bendriouich. Música: Jasser Haj Youssef. Il·luminació: Fabiana Piccioli. Vídeo: Maxime Guislain. Dramatúrgia: El Arbi El Harti. Assistència a la coreografia: Manuel Renard, Pascal Marty, Patrick Williams Seebacher (TwoFace). Disseny del so: Alexandre Dai Castaing. Interpretació musical: Fadia Tomb El-Hage, Mohammed el Arabi-Serghini (veu), Jasser Haj Youssef (viola d’amore), Gaël Cadoux (piano), Gabriele Miracle Bragantini (percussions), Yasamin Shahhosseini (oud). [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una coproducció del Ballet du Grand Théâtre de Genève, Eastman, Théâtre du Châtelet, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Tanz Köln, Internationaal Theater Amsterdam, Festspielhaus St. Pölten (AT), el Grec 2025 Festival de Barcelona i el Centre National des Arts Ottawa. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. De l'11 al 12 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Grand Canyon», de Sergi Pompermayer amb Mireia Aixalà, Guillem Balart, Eduard Buch, Joan Carreras, Maria Morera, Mar Pawlowsky i direcció de Pere Arquillué, a La Villarroel

«Grand Canyon», de Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Guillem Balart, Eduard Buch, Joan Carreras, Maria Morera, Mar Pawlowsky. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Damien Bazin. Vídeo creació: Francesc Isern. Caracterització: Núria Llunell. Moviment i ajudantia de direcció: Ferran Carvajal. Cançó original Ruby: Gerard Morera i Colomer. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Regidoria: Lluc Armengol. Ajudantia de direcció: Ferran Carvajal. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Ajudantia d’escenografia: Paula González. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria i manipulació del titella: Lluc Armengol. Cap tècnic del teatre: Marta Pérez. Alumne en pràctiques de direcció i dramatúrgia: Ramon Pros. Construcció de l’escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia. Disseny, construcció i assesorament titelles: Andreu Martínez. Cap tècnica del teatre: Marta Pérez. Col·laboradors: Jorge de La Garza, Montibello, Rowenta. Distribució: Carme Tierz. Coproducció de La Villarroel i Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Pere Arquillué. La Villarroel, Barcelona. Del 10 de juliol al 3 d'agost 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Gegant (Giant)», de Mark Rosenblatt. Traducció de Joan Sellent. Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Josep Maria Pou, Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló, al Teatre Romea

«Gegant (Giant)», de Mark Rosenblatt. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Josep Maria Pou, Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló. Amb la veu de Victor G. Casademunt. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Nidia Tusal. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Espai sonor: Jordi Bonet. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Àlvar Rovira. Direcció d’oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Tilda Espluga. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria: Tilda Espluga i Roger Solanes. Sastreria: Rosario Macias. Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Tècnic de so: Roger Giménez. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Construcció de l’escenografia: Jorba-Miró Estudi-taller d’escenografia Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Col·laboradors: Jorge de La Garza i Montibello. Agraïments: Anabel Moreno. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya – ICEC Institut Català de les Empreses Culturals i Unió Europea (Fons Europeu Next Generation; Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència), Next Generation Catalunya. Distribució: Carme Tierz. Coproducció del Teatre Romea i Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Romea, Barcelona. Del 9 de juliol al 3 d'agost 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Renacimiento». Creació de La tristura. Interpretació: Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas, Marcos Úbeda, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Renacimiento». Creació de La tristura. Interpretació: Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas, Marcos Úbeda. Disseny il·luminació: Carlos Marquerie. Disseny d'escenografia i vestuari: Cecilia Molano. Disseny de so: Adolfo García. Direcció de producció: Alicia Calôt. Producció gira: Ana Botía. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Direcció tècnica: Cristina Bolívar. Ajudant d’escenografia i vestuari: Almudena Bautista. Ajudant tècnica: Roberto Baldinelli. Ajudantia de producció: Iván Mozetich. Coreografia: Mucha Muchacha. Distribució i comunicació: Art Republic. Premsa: Paloma Fidalgo. Fotografia: Mario Zamora. Pintura dels telons: Nuria Obispo, Olga López, Ana Arroyo, Julia Navalón. Confecció: Théâtre de Liege, Sandra Belloi. Confecció del vestuari: Isabel López. Realització utillatge: Ricardo Vergne, Mundo Prieto. Proveïdor d’audiovisuals: Creamos Technology. Distribució: artrepublic i latristura. Una coproducció de Teatros del Canal, Thèâtre de Liège, Noorderzon / Grand Theatre Groningen, Ayuntamiento de Madrid i La tristura. Amb el suport de Prospero. Festial Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 5 al 6 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm.» Idea, creació i direcció: Marc Salicrú, a l'Arc del Triomf de Barcelona

«Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm.» Idea, creació i direcció: Marc Salicrú. Disseny de producció i regidoria d’Interferència 02: Bonvehí Arts. Producció de Teatres de Campanya - Marc Salicrú: Laura Viñals. Codirecció musical: Arnau Millà. Coordinació col·lectius i assistència de direcció i moviment: Igone López. Disseny i enginyeria de so: Óscar Montesinos. Col·laboració dramaturgia i mirada externa: Nico Jongen i Marc Cartanyà. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Col·laboració en la composició musical: Óscar Montesinos, Arnau Millà, Miqui Puig i Raul Juan (LAVlab). Col·laboració en l’escriptura del pregó: Núria Martínez Vernis i Llorenç Barber. Col·laboració en la composició musical en directe: Lolo & Sosaku, Frames Percussion, Neus Borrell, Miquel Àngel Marín, Miqui Puig ACP, Llorenç Barber, Núria Martínez Vernis, Dani Àlvarez, Fèlix Jurado i Marc Vilajuana. Disseny escenografia, gegants i pirotècnia: Marc Salicrú, en col·laboració amb els equips de Teatres de Campanya. Construcció de l’utillatge i assistència al disseny escenogràfic: 'Passerell' Llorenç Corbella. Construcció dels gegants: Taller Sarandaca i Miquel Grima. Pirotècnia: Oriol Tosquella i Estalella. Rigging i maquinària: Anigami Muntatge. Maquinària: Homs Rentals. Material de so: AlbaSound. Les Brigades de Confusió Popular estan formades per: Núria Martínez Vernis, Llorenç Barber, Miquel Àngel Marín, Neus Borrell, Iona Balcells, Isaac Baró, Sandra Pujol, Marc Cartanyà, Arnau Boces, David Romero, Iván Nalvaiz, Max Grosse Majench, Mariona Pagès, Marc Vilajuana, Cèlia Legaz, Miqui Puig ACP, Lolo & Sosaku, Frames Percussion, Dani Àlvarez, Fèlix Jurado i Peret el Fanaler i Marieta de l'Ull Viu del Casc Antic i els col·lectius Bandabòlit, Col·lectiu Free't, Riborquestra, Escola Municipal de Música de Can Fargues, Escola D'arts en Viu del Prat, Cor Connectats, Conservatori del Liceu de Barcelona, Geganters de Tiana, Societat Musical Espiga D'or de Deltebre, Banda de Música del Prat de Llobregat, Agrupació Musical del Maresme i Agrupació Musical Cerdanyola del Vallès. Fotografia i vídeo: Silvia Poch, Olivia Robert i Julian Waisbord. Agraïments especials: Cardant Cultura - Can Grau. Una coproducció del Grec'25 Festival de Barcelona, FiraTàrrega - Suport a la Creació, Mercè Arts de Carrer, Bonvehí Arts, Homs Rentals i Teatres de Campanya - Marc Salicrú. Amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Parcs i Jardins, Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona i Betevé i La Xarxa. Festival Grec 2025. Arc de Triomf, Barcelona. Del 5 al 6 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «The Hours» de Michael Cunningham al Teatre Nacional de Catalunya

«The Hours», de Michael Cunningham. Traducció de Servaas Goddijn. Adaptació d'Eline Arbo, Peter van Kraaij, Bart Van den Eynde. Dramatúrgia: Bart Van den Eynde. Intèrprets: Marieke Heebink, Jesse Mensah, Chris Nietvelt, Ilke Paddenburg, Hanna van Vliet, Steven Van Watermeulen. Escenografia: Pascal Leboucq. Vestuari: Wojciech Dziedzic. Il·luminació: Varja Klosse. Espai sonor: Thijs van Vuure. Ajudant de direcció: Daniël ‘t Hoen. Equips tècnics i de gestió de la companyia. Cap de producció: Inge Zeilinga. Cap tècnic: Stijn van der Leeuw. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Tècnics: Thijs Veerman, Yannick Bruine de Bruin, Olga Liashkova, Rinse de Jong, Nelis Meijer, Wouter Pieters, Renée Faveere, David Logger. Caracterització: David Verswijveren. Sastreria: Farida Bouhbouh. Subtítols: Erik Borgman. Publicitat: Julia Rachman. Producció: Internationaal Theater Amsterdam (ITA). Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció Eline Arbo. Festival Grec 2025. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 4 al 6 de juliol del 2025... [+ informació]