Les figures de «Mori el Merma» de Joan Miró i La Claca del 1978 o les màscares del muntatge «Operació Ubú» d'Albert Boadella del Teatre Lliure del 1981 es poden veure dins de l'exposició «Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts» del Museu Picasso

Entre provocació, humor i lucidesa, Alfred Jarry (Laval, 1873 - París, 1907) inventa, amb «Ubu roi», una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el rei d'enlloc, anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant, amic dels pintors nabís, Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a «Somni i mentida de Franco» (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva ciència de les solucions imaginàries en un laboratori de llibertat. Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat. Ubú, un mirall grotesc de l'home i dels seus abusos, encara riu a les entranyes de l'art contemporani... [+ informació]