Els renovats cinemes Phenomena obren de nou després de sis mesos de rehabilitació de les sales que ha millorat el sistema de so i projector a més de la pantalla amb tecnologia punta

Després que els cinemes Phenomena fossin distingits com la millor sala de cinema europea i arran de les obres de rehabilitació que les sales han dut a terme durant sis mesos, finalment torna a obrir al públic amb un nou sistema de so i de projector i amb incorporació de pantalla de tecnologia punta. A més també s'han renovat les butaques, amb un redisseny estètic dels espais, la implantació de panells digitals i l'obertura d'un nou espai. la zona Nexus, per celebrar-hi presentacions o esdeveniments. Segons els responsables dels cinemes Phenomena el que s'ha volgut es potenciar l'experiència sensorial dels espectadors per aproximar la recepció a les intencions dels realitzadors de les pel·lícules. Les novetats en la qualitat d'imatge de la sala han estat considerables. Si bé es manté el projector de 35 mm, s'ha millorat el digital i ara les projeccions ofereixen una definició d'imatge d'encara més qualitat. La nova etapa del cinema també servirà per obrir-se a nous mercats. Per això s'ha instal·lat microfonia i un servei de càmeres de vídeo controlades per IA per a la realització de senyals en directe... [+ informació]

Una enquesta integral dels festivals literaris de Barcelona constata el seu paper en l acreació d'hàbits lectors

Barcelona presenta per primera vegada una visió completa i comparada del públic dels seus festivals literaris, a partir d’un estudi realitzat entre el febrer i el novembre de 2025 que recull 1.718 entrevistes presencials al BCNegra, Barcelona Poesia, Món Llibre i Festival 42. L’informe confirma que la ciutat compta amb un ecosistema literari viu, divers i en transformació, amb festivals que renoven públics, que atrauen perfils diferenciats i que generen connexions creixents entre esdeveniments. Un dels resultats més rellevants de l'enquesta sobre els festivals literaris de Barcelona és l’impacte que aquests festivals tenen en els hàbits lectors, en la visita a biblioteques i en la compra de llibres. L’estímul per comprar llibres obté puntuacions altes, situant-se entre 8,56 i 9,09 punts, mentre que l’interès renovat per visitar biblioteques destaca especialment entre el públic familiar de Món Llibre, amb mitjanes de fins a 8,97 punts. Aquestes dades situen els festivals literaris com a eines clau de política cultural, amb un impacte directe en la consolidació i el creixement dels hàbits lectors a la ciutat... [+ informació]

L'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que aquest 2026 ha estat encarregat al Consell del Llibre de Xipre

Per commemorar aquesta data, que cada 2 d'abril recorda el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, tant el missatge com el cartell han estat creats per l'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou, les dues representants de la literatura infantil i juvenil de Xipre. Elena Perikleous és comissionada pels Drets dels Infants de la República de Xipre. Va estudiar Educació i va obtenir un Màster en Educació Ambiental. A través del seu treball en educació, cultura i literatura, defensa el dret de cada infant a la vida, l'expressió, la participació i l'accés a l'art i la cultura. Ha titulat el seu missatge amb el lema “Planta històries i el món florirà” [versió en català, anglès i espanyol aquí]. La il·lustradora Sandra Eleftheriou ha elaborat el cartell que s'expandeix internacionalment i que en aquesta ocasió ha estat suggerit inicialment per infants a través d'un programa en els centres educatius. Sandra Eleftheriou va estudiar Arts Gràfiques. Ha estat guanyadora del Premi Estatal d'Il·lustració de Xipre, va representar el seu país a la Llista d'Honor de l'IBBY el 2012 i va ser candidata al Premi Andersen el 2020... [+ informació]

«La fraternitat de les metàfores» és la retrospectiva més completa dedicada mai a Jean-Luc Godard que es por veure a La Virreina Centre de la Imatge

Jean-Luc Godard és un autor que ocupa un lloc central a la història del cinema i als debats de l’art i del pensament visual contemporanis. La mostra «La fraternitat de les metàfores» és comissariada per Manuel Asín, un dels principals especialistes en l’obra godardiana. És la retrospectiva més completa dedicada mai a Jean-Luc Godard (París, 1930 – Rolle, Suïssa, 2022), un autor amb una de les produccions més imponents i decisives dels darrers cent anys, i que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Jean-Luc Godard. Dels materials exposats —la gran majoria inèdits— destaquen els cinquanta-dos documents audiovisuals entre pel·lícules, fragments documentals i entrevistes; els nombrosos quaderns de rodatge; els arxius preparatoris per a publicacions com «Histoire(s) du cinema»; programes i dossiers de premsa confeccionats pel mateix Godard, i reportatges fotogràfics de diverses filmacions. Godard ha mostrat que les imatges poden ser eines d’obertura i relació, de comparació i anàlisi; que les idees, en el cinema, funcionen millor com a punt d’arribada que de partida, i que les pel·lícules no haurien de convertir-se en canals per circular amb elles sinó en projeccions que permetin pensar-les. L'exposició «La fraternitat de les metàfores»... [+ informació]

El Festival Art Explora atraca el seu vaixell museu a Barcelona amb dotze dies de programació gratuïta després d'onze escales al Mediterrani

Es tracta del primer vaixell museu del món, un espai cultural que es pot visitar al Moll de Barcelona Nord i un programa d’arts en viu que combina exposicions, experiències immersives i propostes multidisciplinàries. El programa es basa en les mitologies mediterrànies, el relat i la ficció. Posa una atenció especial a les diàspores africanes i mediterrànies que viuen a Barcelona, i reuneix veus i històries marcades pels trajectes marítims, les migracions i la memòria col·lectiva. Segons els seus promotors, el que diferencia aquest festival dels grans esdeveniments de la ciutat és el seu enfocament singular del so, profundament vinculat a les arts visuals. El programa aposta per propostes híbrides i transdisciplinàries per a tots els públics —des d’una subhasta fictícia de peix i sessions de narració oral fins a performances experimentals, poesia sonora, cinema o flamenc, entre moltes altres... [+ informació]

Un joc dels disbarats genial

La comèdia teatral francesa és com la baguette: un producte amb denominació d'origen. I els francesos no només estimen la comèdia ben feta sinó que, a més, sense prejudicis, la premien. És el que li va passar a l'actor i autor Sébastien Castro (francès des del 1975) amb «Une idée géniale», que va obtenir dos premis Molière. La comèdia catalana no és com la baguette francesa, però també és flonja i cruixent quan qui s'hi posa sap com dominar-la. I això és el que ha fet l'actriu i dramaturga Susanna Garachana, que també hi actua, amb una versió i adaptació que sona com si fos de casa. I això també és el que ha fet l'actor i director Xavier Ricart controlant, com si estigués davant els botons del comandament de la play, els dificilíssims i perillosos moviments que protagonitza sobretot un dels quatre personatges, el que multirepresenta en un “tour de force” l'actor Lluís Villanueva, que s'ha convertit en l'actor de comèdia més versàtil de l'escena catalana contemporània... [+ informació]

El conte de la paparra

Et diuen que et faran un muntage teatral basat en l'obra filosòfica de Gilles Deleuze i et cures en salut pensant que serà una mena de tesi postdoctoral que costarà de rosegar. T'hi colen pel mig un mite de la boxa de l'època daurada del ring, Fred Galiana, campió d'Europa de mitjan segle XX, fill adoptiu de Mataró, al Maresme, on va anar a parar de jove amb la família, tot i que havia nascut a Quintanar de la Orden, prop de Toledo, i ho interpretes, de moment, com una llicència filosòfica. T'hi posen pel mig el griot marroquí Mohamed Mrabet, un contacontes de Tànger que va fer tertúlia, copa i puro amb l'escriptor Paul Bowles, que li va transcriure i publicar tretze reculls de contes que encara avui són llegits, i queda clar que la literatura oral no té fronteres. T'hi barregen el personatge Nicolas de Staël, pintor d'origen rus, frontissa entre l'art abstracte i l'art figuratiu, exiliat a Polònia arran de la revolució russa, i nòmada després per diversos països d'Europa i també el Marroc, autor del quadre potser inacabat «Le grand concert», que els mòduls escenogràfics de l'espectacle reprodueixen, i que l'uneix amb el filòsof Gilles Deleuze que ell també es va suïcidar tirant-se igualment daltabaix d'una finestra del seu taller de pintura al sud de França... [+ informació]

El director Josep Maria Mestres, els actors Oriol Genís i Carles Martínez, l'actriu Mariona Castillo i la dramaturga Victoria Szpunberg entre els nous premis fets públics de la Crítica de les Arts Escèniques

La XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques desvelen abans de la gala de lliurament els diversos premis de les categories de teatre, dansa i circ que està prevista per al dia 13 d'abril al Centre Moral i Cultural del Poblenou. Si fa uns dies es van fer públics els premis honorífics, ara toca el torn als premis nominals. El director Josep Maria Mestres ha obtingut el premi de Direcció per l'obra «L'herència», del Teatre Lliure. L'actor Oriol Genís, el premi d'Interpretació principal per «Compto cada passa meva sobre la Terra», de la Sala Atrium. L'actor Carles Martínez, el premi d'Interpretació de repartiment per «L'herència». L'actriu Mariona Castillo, el premi d'Interpretació de musical per «Germans de sang», del Teatre Condal. El tàndem de la dramaturga Victoria Szpunberg i el dramaturg Albert Pijuan, el premi de Text per «La tercera fuga». El director Albert Arribas, el premi d'Adaptació o Dramatúrgia per «Opereta imaginària». La jove actriu Mireia Morera, el premi Revelació per «Un refugi al sol», de la Sala Versus Glòries. La coreògrafa Aina Alegre, el premi de Coreografia / Dansa per la peça «Fugaces». La ballarina Laila Tafur, el premi Interpretació / Dansa per «Maja y Bastarda». El grup The Tiger Lillies / La Perla 29, el premi de Música original o adaptada per «A Macbeth Song»... [+ informació]

Bol d'amanida de mòbils

L'autor i director Paolo Genovese (Roma, 1966) coneix els secrets, les trampes i els punts forts de la comèdia cinematogràfica i televisiva. Però potser no s'imaginava, fa deu anys, el 2016, quan va preveure la maldat que es pot amagar sota la carcassa dels telèfons mòbils de cadascú, que amb el film «Perfetti sconosciuti», faria la volta a bona part del món amb nombroses adaptacions al teatre. No ha d'estranyar que del cinema hagués saltat ràpidament al teatre perquè una trama que transcorre íntegrament en un interior és idònia per a qualsevol director escènic que no s'ha de preocupar de revestir la història amb plans exteriors o seqüències, com les que ara es porten, a vol de dron... [+ informació]

Una nova app permet que els participants en una conferència es puguin escoltar en 50 idiomes en temps real sense intèrprets gràcies a la traducció simultània digital

¿Crisi en el sector professional dels traductors i intèrprets? ¿En aquest cas no serà la Intel·ligència Artificial qui els pendra el plat de la taula? Acaba d'aparèixer una app que tradueix conferències en temps real per a audiències multilingües sense intèrprets. Vasco Audience de Traductors VA by Vasco permet que un únic ponent es comuniqui amb assistents en més de 50 idiomes des dels seus propis dispositius, reduint fins a un 90% els costos davant de solucions tradicionals de traducció en esdeveniments. L'app en qüestió és «Vasco Audience», una aplicació que revoluciona la comunicació en conferències i esdeveniments internacionals. L'eina permet als ponents parlar en el seu idioma nadiu mentre els assistents reben traduccions instantànies en text o àudio directament als smartphones, tauletes o ordinadors, sense intèrprets ni configuracions tècniques complexes... [+ informació]

El Parlament de Catalunya reclama a la Generalitat que els Premis Gaudí de cinema tinguin una categoria de pel·lícules parlades íntegrament en català

El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció per reclamar al govern català que consesuï amb l'Acadèmia del Cinema Català les estratègies necessàries per definir una categoria específica per a pel·lícules parlades íntegrament en llengua catalana dins els Premis Gaudí. La moció, que integrava diversos continguts relacionats amb polítiques culturals, va ser presentada pel grup parlamentari de Junts i aprovada amb els vots de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana. Al marge han quedat els partits ultres espanyolistes i els nacionalespanyolistes (Vox, PP i PSC-PSOE). La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha recordat que els Premis Gaudí ja tenen, des de la primera edició, quan presidia l'Acadèmia l'actor i director Joel Joan, una categoria dedicada exclusivament a les pel·lícules en versió original catalana, un requisit que estableix per llei la Generalitat de Catalunya. Però el dilema apareix quan en una pel·lícula, pretesament en llengua catalana, s'hi incorporen diàlegs o algunes escenes en altres llengües, com l'espanyol, majoritàriament. Un exemple recent podria ser la pel·lícula «El 47», que per ser fidel al personatge... [+ informació]

El meu amic americà

L'escriptor afroamericà James Baldwin (Harlem, Nova York, 1924 - Sant Pau, França, 1987) va escriure i publicar «Giovanni's Room», la que era la seva segona novel·la, l'any 1956. Temps, doncs, d'existencialisme —Baldwin va conèixer a París Jean-Paul Sartre— i temps també de repressió per als que, com ell, procedien d'una classe obrera, d'origen negre, i d'una classe menystinguda, sobretot als Estats Units, pel que fa als drets sobre la igualtat i els drets sobre la identitat de gènere. No ha destranyar tampoc que, sense ànim de desvelar res a l'avançada de la trama de «Giovanni's Room», s'hi esmenti la condemna a pena de mort en un judici per assassinat a París, ja que aquesta condemna no va ser abolida a França fins a l'any 1981... [+ informació]

Les segones podrien ser les primeres

Primer al Teatre Eolia, arran de la Beca Odisseu I+D 2021, i després dins de la programació del Districte Cultural i ara a la Sala Atrium. Cinc anys de vida ben portats. Les dramaturgues i creadores Berta Giraut i Ester Villamor continuen amb aquest homenatge personal a les dones que l'atzar o les circumstàncies les ha destinat a ocupar un segon esglaó: actrius secundàries, Kellys, cuidadores, netejadores, mestresses de casa... El marc escènic no defuig aquesta condició. Una mena de soterrani o de cambra de mals endreços, però que també podria ser el traster d'un teatre, amb prestatgeries plenes d'andròmines, un televisor antic, una bola del món, un llum de peu, unes maletes... presidit tot per una màquina de rentar que s'encarrega de centrifugar la roba bruta i, a la vegada, amb els remolins del bombo, centrifugar també metafòricament les idees, les angoixes, les frustracions i els pensaments de la protagonista... [+ informació]

Una oportunitat per reviure els últims dies de Pompeia gràcies a la instal·lació immersiva de l'Ideal provisionalment instal·lada al Palau Victòria Eugènia de Montjuïc

El visitant pot pujar a una biga tirada per dos cavalls, irrompre en un amfiteatre i posar-se a la pell d'un gladiador fibrós que s'enfronta a un altre molt més corpulent equipat amb xarxa i trident, plantar cara a un tigre i acabar sota l'aigua per presenciar una naumàquia (un combat naval). L'amfiteatre, que es va construir el 70 aC, és tan sols la introducció a un recorregut per un espai enorme de 2.000 m2, que ha viatjat arreu del món. Aquesta experiència immersiva va guanyar el premi nacional dels lectors de Historia National Geographic. La desaparició dramàtica de la ciutat de Pompeia ha inspirat novel·les, pel·lícules i sèries on l'acció es barreja sovint amb històries personals, tot ben amanit amb una bona dosi de romanticisme. Bona part de tot el que s'ha ficcionat té l'origen en la ploma d'Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), baró britànic, polític conservador i autor de quaranta volums... [+ informació]

La pallassa Pepa Plana, la gestora cultural Tena Busquets, el Centre de les Arts Lliures i l'espectacle «Medea's kinderen» de Milo Rau entre els premis honorífics de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya

La nova etapa dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya que han canviat els sistema i el format tindrà lloc el 13 d'abril al Teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou, amb un acte festiu de trobada del sector, segons els seus organitzadors. Mentrestant, l'organització ha fet públics tots els nominats en les diferents categories i, de moment, els primers premis més honorífics. El Premi Sala Joan Anton Benach, s’atorga al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, per la seva tasca com a espai de creació, exhibició i pensament al voltant de les arts escèniques contemporànies. El Premi Honorífic Gonzalo Pérez de Olaguer recau en Tena Busquets Costa, en reconeixement a una trajectòria vinculada a la gestió cultural i difusió de les arts escèniques al país, des de la seva experiència a Olot i també com a directora del Festival Sismògraf. El Premi Honorífic Maria José Ragué s’atorga a la pallasa Pepa Plana, una de les figures imprescindibles del clown contemporani, que ha contribuït decisivament a la visibilització de les dones en aquest àmbit... [+ informació]

Unes excavacions al carrer Antic de Sant Joan del barri de La Ribera de Barcelona revelen part del traçat original del barri de La Ribera enderrocat després del 1714

Les excavacions arqueològiques al carrer Antic de Sant Joan de Barcelona han permès documentar una part important del teixit històric del desaparegut barri de La Ribera. Els treballs se situen a l’entorn del Born, una zona clau per entendre la transformació històrica de Barcelona des d’època romana fins a l’actualitat. L’obertura de la zona central del carrer Antic de Sant Joan ha afectat una superfície de 163 m² i ha permès documentar una part de l’antic barri de La Ribera, concretament la zona sud del carrer Bonaire, antigament conegut com carrer de Sant Daniel, que encara conserva el traçat històric. Aquesta zona estava configurada des d’època medieval per 14 illes amb carrers estrets i habitatges de dimensions reduïdes, especialment si es comparen amb els documentats a la part nord del carrer, més a prop del passeig del Born. Les restes localitzades corresponen, en l’estat actual de la recerca... [+ informació]

La recta final del director Marko Daniel de la Fundació Miró de Montjuïc deixa l'obertura del Jardí dels Xiprers i l'obertura de la miranda del Pati Nord sobre la ciutat

Des d'ara, els visitants de la Fundació Miró de Montjuïc podran visitar el Jardí dels Xiprers. El director Marko Daniel, que ha estat vuit anys al capdavant de la institució, deixa el càrrec amb aquest llegat i també l'obertura del Pati Nord que ofereix una extensa mirada sobre la ciutat de Barcelona des de Montjuïc. La Fundació Miró inaugura també l'exposició «Cercles», en relació als cercles de la natura. El nou Jardí dels Xiprers és tota una declaració d'intencions de la nova disposició de l'obra mironiana. Lluny de seguir un ordre cronològic, s'aposta per un joc de contraris posant en relació l'arquitectura, les obres i les persones. En aquesta exposició, el joc de les perspectives s'accentua gràcies als nivells dels espais. Així, l'immens «Tapís de la fundació»... [+ informació]

La barretina del Pedrals i la cadira de l'àvia del Grasset

Són 75 nits, malgrat que segons quins informatius s'entestin a dir que és la “primera”. L'oblit ens farà ignorants. La nit de Santa Llúcia era l'argot popular amb el qual es coneixia ja des de feia moltes edicions la Nit de les Lletres Catalanes. Res d'invents, doncs. Les coses també passen abans que les digui la televisió. La crisi i la baixa dels pioners amb butxaques grasses i abrics de pell de Sibèria va fer que, un bon dia, el tradicional sopar se substituís per un acte formal on els convidats i premiats són elements passius disposats a superar les més de dues hores d'una gala farcida de premis. El discurs monoparental del president o presidenta d'Òmnium Cultural, sovint patriòtic i en la direcció que li tocava, ha estat compartit ara per la parella Teresa Cabré (Institut d'Estudis Catalans) i Xavier Antich (Òmnium Cultural). Hi ha qui confon l'Institut d'Estudis Catalans amb la Institució de les Lletres Catalanes, que seria més lògic que en fos coorganitzadora. Però no... [+ informació]

L'escriptora escocesa Ali Smith conversarà amb la seva traductora al català, Dolors Udina, sobre la seva obra i el paper que la lectura i les biblioteques han tingut en la seva vida en el Pregó de la Lectura de l'Ajuntament de Barcelona

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona rebrà el 22 d'abril l'escriptora escocesa Ali Smith que ha estat convidada a protagonitzar el Pregó de la Lectura 2026. L'autora conversarà amb la seva traductora al català, Dolors Udina, sobre la seva obra i sobre el paper que la lectura i les biblioteques han tingut en la seva vida. En el marc del 25è aniversari de Biblioteques de Barcelona, Ali Smith —autora de «Biblioteques públiques» (Raig Verd, 2024)— reivindicarà els serveis bibliotecaris com a espais de comunitat i llocs essencials de llibertat, on la cultura és un dret universal. Ali Smith (Inversess, Escòcia, 1962) , que resideix actualment a Cambridge, abans de dedicar-se completament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. És membre de la Royal Society of Literature i la seva trajectòria literària està marcada per nombrosos reconeixements i nominacions... [+ informació]

El tren de la mala llet

La ciutadania del sud de Catalunya, usuària de les línies de tren, es prepara per passar més d'un trimestre caòtic fins a entrants d'estiu arran de les obres anunciades dels antics túnels del Garraf, lloc històric des de l'intent i frustrat atemptat al rei borbó Alfons XIII, fins a alguns lamentables incidents al llarg del temps, un dels més recents, fa 52 anys, el 1974, quan un talús va caure a la via i va provocar un accident mortal similar al que ara va ocórrer a Gelida i que ha originat el desgavell global de Rodalies i Regionals [comentari íntegre de la sèrie «El cafetó»]. Les línies afectades són les R2Sud de Rodalies i les R13, R14, R15, R16 i R17, és a dir, totes les poblacions des de Barcelona a Sant Vicenç de Calders i les rutes posteriors a Lleida, Reus, Tarragona, Móra la Nova, Flix, Riba-Roja d'Ebre o Tortosa. Un vesper diari que augmenta de cara al bon temps amb les fugides a les platges o a Port Aventura. Aquest és un simulacre del que li espera a un viatger que, per exemple, surti de Falset - Marçà direcció Barcelona o a l'inrevés. La seva línia és la R15, actualment des de fa un mes llarg, tancada a la circulació de passatgers —hi circulen càrregues de tant en tant— a causa de les obres de millora i a les reduccions de velocitat per evitar allò que durant dècades no ha passat mai... [+ informació]

El 700 aniversari de la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes commemorarà la col·locació de la primera pedra i l'entrada de la primera comunitat de monges clarisses

Per commemorar l’efemèride, la Generalitat de Catalunya ha declarat l’any 2026 com a l’any del monestir de Pedralbes i ha creat una comissió especial amb l’objectiu de divulgar i posar en relleu tots els actes de difusió dels set-cents anys de fundació del monestir. L’acte inaugural culmina amb la presentació de l’exposició immersiva «Tocar l’ànima. Els murals de la capella de Sant Miquel», sobre les pintures murals gòtiques del segle XIV. Les activitats del centenari compten amb noves exposicions, concerts, visites, activitats familiars, contacontes, tallers, conferències i la presentació del projecte d’estudi de les tombes del període fundacional. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1326, és un conjunt arquitectònic excel·lent d’estructura majoritàriament d’origen medieval que ha arribat fins ara en un estat de conservació notable, gràcies als treballs de recerca històrica... [+ informació]

La “grandeur” s'imposa en el projecte arquitectònic de l'ampliació que ha de canviar el nou MNAC de Montjuïc coincidint amb el centenari de l'Exposició Universal de 1929

Aquest projecte permetrà culminar la missió primordial del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): mostrar permanentment la creació artística a Catalunya al llarg de la seva història, fins a l’actualitat. Per primera vegada el MNAC podrà acollir de forma permanent l’art produït a partir dels anys quaranta, incloent la fotografia i la imatge o el còmic, i donar cabuda a les generacions d’artistes de la postguerra, unes dècades de gran riquesa cultural, cabdals pel país. L’ampliació del Museu permetrà millorar l’accessibilitat, les condicions dels espais i les oportunitats de participació de la ciutadania, per tal que el MNAC esdevingui un agent actiu de transformació social. La consolidació definitiva del MNAC com un museu sense límits cronològics dotarà Catalunya i Barcelona d’un Museu amb una proposta artística a l’alçada de la seva tradició cultural, d’acord amb el que s’espera d’una capital cultural europea capaç de projectar el seu patrimoni i els seus creadors internacionalment. Inspirant-se en la grandeur dels grans equipaments francesos de París, el nou MNAC es convertirà en un del espais més monumentals de la ciutat de Barcelona que transformarà, a més, l'espai dels accessos a Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, l'Avinguda Maria Cristina i la Font Màgica com ho va fer el 1929, l'any precisament del crac, la celebració de l'Exposició Universal que es preveu que el centenari coincideixi amb la inauguració del nou MNAC... [+ informació]

La por circula de La Villarroel al Teatre Borràs amb la reestrena de l'espectacle «La presència» de Carmen Marfà i Yago Alonso amb l'actriu Mar Ulldemolins que substitueix Nausicaa Bonnín al costat de Pau Roca, Marc Rodriguez i Anna Sahun

El Pallars, que és la portalada del Pirineu, és un terreny adobat per encaixar-hi històries de por. Les llegendes del temps de la picor, les històries ancestrals a la vora del foc i, si estirem més el fil, fins i tot el culebrot contemporani del llogarret de la muntanya de Tor —el nucli dependent del poble d'Alins, de la Vall Ferrera, que ha posat entre l'espasa i la paret el periodista i investigador Carles Porta—, creen un imaginari idoni per fondre la ficció amb la realitat. La mort, les herències mal repartides o escamotejades, les enveges i les males arts entre parents són qüestions que poden trobar el seu xup xup en grans ciutats o nuclis urbans, però que es couen a foc lent i espetegant espurnes quan s'esdevenen en llocs apartats de muntanya. Els dramaturgs i guionistes Carmen Marfà i Yago Alonso han escollit aquest espai bucòlic per ambientar «La presència», la seva història de por. I cal dir de por perquè quan es parla d'una “presència” sobrenatural, no es pot dir que ningú pugui estar tranquil del tot... ni a la butaca de la platea... [+ informació]

L'obra «Maria Magdalena» del Teatre Nacional de Catalunya completa la seva gira internacional i es representa en versió original catalana al Teatre KVS de Brussel·les

Després de fer temporada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, l'obra «Maria Magdalena», coproduïda amb el Teatre KVS de Brussel·les es representa en aquest teatre en versió original catalana els dies 11 i 12 de març. L'obra té l'autoria del director del KSV, Michael De Cock i la dramatúrgia de Carme Portaceli i Inés Boza. Després de les obres «Mrs. Dalloway», de Virginia Woolf i de «Madame Bovary», de Gustave Flaubert, aquesta és la tercera col·laboració de Michael de Cock i Carme Portaceli. Amb el personatge de Maria Magdalena, l'obra [crítica íntegra i pòdcast a la revista digital Clip de Teatre] vol reflectir el símbol de les dones esborrades de la història atorgant-li la rellevància que es mereix i convertint aquest relat bíblic en una proposta escènica divulgativa i reivindicativa. Hi treballen els intèrprets Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Laia Vallès i Anna Ycobalzeta... [+ informació]

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, formada per 236 biblioteques i 13 bibliobusos, va registrar 17,6 milions de visitants el 2025, un 2% més que l’any anterior

Aquesta xarxa va prestar 13 milions de documents al llarg de l’any 2025, també un 2% anual més. La xifra d’usuaris inscrits va arribar als 2,2 milions; és a dir 188.000 nous usuaris donats d’alta durant l’any. Entre els 13 milions d’ítems prestats, destaquen els augments dels còmics (+13%) i dels jocs de taula (+43%). La tendència tant de visitants com de préstecs és a l’alça des de la postpandèmia. El 2022, encara sota la influència de la covid, es van registrar 13,5 milions d’usuaris a biblioteques i bibliobusos, una xifra que es va enlairar als 16,7 milions l’any següent i que va superar els 17,3 milions el 2024. L’any passat, els equipaments de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diutació de Barcelona van rebre 322.000 usuaris més, fins arribar als 17,6 milions. I la tendència és similar pel que fa als préstecs. En general, tots els serveis viuen una tendència a l’alça. Tant és així que les 43.000 activitats organitzades per les 236 biblioteques de la xarxa —160 cada dia, de mitjana— superen amb escreix les 39.546 del 2024. Les 67 visites escolars per biblioteca superen en una la mitjana de l’any anterior. Un dels serveis que destaca és el dels bibliobusos, que ja arriba a 152 municipis de la demarcació, dotze més que fa un any, i que atén 175.000 persones (5.000 més). L’any passat, 370.000 préstecs es van concretar en algun dels 13 vehicles que circulen per la xarxa... [+ informació]

El Pi 3,1416 no era només un número

Quan el dramaturg suec Per Olov Enquist (Hjoggböle, Suècia, 1934 - Vaxholm, Suècia, 2020) va escriure el 1975 l'obra «La nit de les Tríbades», aquí faltava encara un any perquè el maig del 1976 se celebressin al Paranimf de la Universitat de Barcelona les mítiques Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van representar el tret de sortida del moviment feminista i la reivindicació dels seus drets. Ara que se'n commemora el cinquantenari, el contrast sorprenent és el resultat d'una enquesta prou àmplia i fiable en la qual s'afirma que només el 38% dels joves es consideren poc o molt feministes... [+ informació]

Escoltar l'ànima del musical «Ànima»

L'esclatant i multipremiat espectacle «Ànima» —set premis Butaca, quatre premis de la Crítica i onze premis de Teatre Musical, fins ara— ha emprès una nova aventura, després de la seva estrena i bona acollida al Teatre Nacional de Catalunya, de la mà compartida en la producció entre la pròpia nova companyia Vero Vero, la productora Marianna de Balañá en Viu, la productora Bitò i la productora El Terrat - The Mediapro Studio [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Després de l'històric comiat del musical «Mar i cel» de Dagoll Dagom —per cert ara ja amb l'estructura del mític vaixell desmuntada i traslladada al magatzem d'El Mago Pop que n'ha adquirit els drets per quan vulgui remuntar-lo al seu Teatre Victòria—, el gènere ha entrat en una nova fase que es podria qualificar de “renaixement del musical català”, un renaixement que beu de les arrels de nombroses propostes de petit format o de dimensions més reduïdes, que ha passat per espectacles com «El dia de la marmota» de Nostromo Live i «L'amor venia amb taxi» de La Cubana i que es consolida ara amb aquesta renovació d'«Ànima» al Teatre Tívoli just també quan el renovat «Germans de sang» ha anunciat que tornarà el febrer del 2027 al Teatre Condal... []+ informació

Assetjament post Mobile World Congress

Hi ha el Mobile World Congress i tot d'executius —i també executives— malden per presentar els models més avançats de mòbils que diuen que han de canviar la vida de la societat de demà mateix. Quan encara hi ha forats negres sense connexió arreu de la geografia, quan apareix de tant en tant el G3 en segons quines zones, en altres el G4 i en algunes altres el G5, el MWC ja parla del nou G6 i, sobretot, es deleix a presentar els robots humanoides que, gràcies a la Intel·ligència Artificial —àlies IA—, diu que han de substituir ben aviat, això és almenys el que ens fan creure, la humanitat sencera [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Quina sort, quan arribin, i els manaies els enviïn a les trinxeres per evitar la matança innocent d'éssers humans als fronts de guerra!... [+ informació]

Rascar William Faulkner amb pedra foguera

Aquest macroespectacle de la directora Séverine Chavrier (Lió, França, 1974) va inaugurar el Festival d'Avinyó el 2024. S'ha vist durant el 2025 en diversos escenaris europeus coproductors com, per exemple, el Théâtre de l'Odéon de París i ara li tocava fer-ho al Teatre Nacional de Catalunya que també forma part de la coproducció. Les funcions d'un teatre públic ja sabem que són moltes. I els que se senten interpel·lats per cada sector ja s'encarreguen de tant en tant —menys del que caldria potser— de recordar-ho. Però la relació amb el teatre internacional no hauria de fer dubtar ningú que és també una de les seves apostes ineludibles. El cicle que ara acaba, per tornar a començar, que ha dirigit Carme Portaceli ha tingut molt present aquesta obertura cap a fora, sempre que ha pogut, d'anada i tornada [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Que el Teatre Nacional de Catalunya pugui rebre l'espectacle que, amb més encert o menys encert, va obrir una de les edicions recents del Festival d'Avinyó hauria d'esgotar localitats a l'avançada pels que reclamen una programació internacional... [+ informació]

Viatge sense flors al país de l'Impossible

Entrar en un teatre quan acaba d'esclatar una altra guerra com la de l'Iran de conseqüències desconegudes —¿o potser la demència bèl·lica instigadora en dirà també ”operació especial”?— té alguna cosa de catarsi col·lectiva. I molt més si l'obra «En la mesura de l'impossible», del dramaturg i director del Festival d'Avinyó, Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), transmet les impressions recollides per diversos cooperants d'oenagés o institucions com Creu Roja i Metges sense Fronteres que van relatar a la companyia de Tiago Rodrigues algunes de les seves experiències viscudes en missions humanitàries [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si Mercè Rodoreda va explorar la fantasia amb el seus viatges i les seves flors a països exòtics inspirats en els que tenia més a l'abast de la mà, Tiago Rodrigues fa un salt semblant quan, en comptes d'anomenar alguns dels països que viuen sota el jou de la guerra i als quals es refereixen els seus interlocutors, decideix parlar d'un espai fronterer entre el poble del Possible, on tot és culte, ric, lliure i feliç, i el poble de l'Impossible, abatut per l'esclat de l'ambició i la tragèdia... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2026 amb 32.183.408 visitants que han fet 69.647.214 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de febrer del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 7.950 edicions) de 32.183.408 visitants i 69.647.214 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.129,6 visites de pàgines (11,45 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 58 segons per visita)... [+ informació]

Txékhov amb rebolcada self-service

Joel Joan (Barcelona, 1970) diu que la primera vegada que es va enfrontar a la lectura de l'adaptació de Simon Stephens (Stockport, Regne Unit, 1971) de «L'oncle Vània» no en va entendre res. La transparència sempre s'agraeix perquè aquesta sensació és la mateixa que poden tenir d'entrada els espectadors des del primer moment de la posada en escena fins que, a mig camí, la cosa acaba agafant el rumb que porta els espectadors repetidors de «L'oncle Vània» a recordar algunes de les sentències i escenes més importants de l'obra, a l'espera de la declaració final de la neboda Sònia repassant factures de la datxa rural i pairal amb el seu entranyable oncle Vània. Simon Stephens va escriure i estrenar aquesta adaptació fa escassament tres anys. Per tant, la proposta és encara fresca tot i que ja ha tingut el ressò internacional anglosaxó... [+ informació]

La família Vayreda obrirà al públic la casa pairal de la nissaga a Olot amb un destacat llegat que inclou l'obertura d'una sala d'exposicions i el futur de fer la residència visitable

Els hereus de la família Vayreda volen convertir en casa museu l'antiga casa pairal de la nissaga d'Olot formada per artistes i intel·lectuals que han destacat en diferents disciplines: art, literatura, política... Joaquim Vayreda, l'hereu, va ser un dels pintors més destacats del segle XIX i la figura més reconeguda del paisatgisme català. La família Vayreda es va instal·lar al mas Reixach, una casa de pagès als afores d'Olot, l'any 1667. A mitjan segle XVIII comença la remodelació que la transforma en una gran casa pairal, i ja és del segle XIX la façana neogòtica que li va donar l'aspecte senyorial que ha mantingut fins ara. Amb el seu germà Marià i el pintor Josep Berga, Joaquim Vayreda va impulsar l'escola paisatgística d'Olot que convertiria la capital de la Garrotxa en un dels epicentres artístics de l'època. Marià Vayreda, que també va ser pintor i polític, és l'autor de títols emblemàtics com «La punyalada», novel·la referent del realisme literari, i «Records de la darrera carlinada»... [+ informació]

La recerca sobre la memòria de la tercera guerra Carlina posa en marxa un portal digital impulsat pel Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs

El web identifica, analitza i cartografia les iniciatives de memòria pública que van mantenir present aquest conflicte a Catalunya entre el 1874 i el 1939. El portal recull els resultats d’una primera fase de recerca desenvolupada principalment entre el 2023 i el 2025, i centrada en les memòries produïdes entre el 1874 i el 1939 referides a la darrera carlinada (1872-1875). D’aquesta etapa s’han identificat, analitzat i cartografiat elements de tres àmbits del repertori memorial —la toponímia urbana, els monuments i els aniversaris commemoratius— i se n’han presentat 83, localitzats en vint comarques de Catalunya. Les guerres carlines [vegeu el nou portal de la UB] constitueixen un element definitori del segle XIX i un exemple destacat de la dialèctica revolució-contrarevolució que va estructurar l’emergència del món contemporani... [+ informació] 

L'Enciclopèdia Castellera ja es pot consultar en línia en un projecte conjunt de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, l'Editorial cossetània i Repsol

Ja es pot consultar en línia el contingut dels quatre primers volums de l'Enciclopèdia Castellera. El projecte es completarà amb la digitalització, en un any aproximadament, dels quatre volums restants. Hi ha la intenció de mantenir una actualització i revisió del contingut publicat a través d'un comitè editorial. L'Enciclopèdia Castellera manté la matèixa estètica visual i de disseny que el web de la Coordinadora de Colles Castelleres. La informació es presenta a través de diferents plantilles, en les quals es permeten enllaçar altres articles. A més, hi ha habilitat un cercador per buscar un determinat contingut a través de paraules concretes o a través dels noms dels autors i autores dels articles. L'Enciclopèdia Castellera és un projecte editorial i de recerca, que consta de vuit volums sobre la història, tècnica, sociologia i evolució de les colles i les places castelleres, i compta amb l'aval d'un comitè executiu format per la Càtedra URV per a l'Estudi del Fet Casteller, el CEPAC (Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells) i el Museu Casteller de Catalunya... [+ informació]

El nou web Museus de Barcelona permet l’accés a informació de col·leccions, exposicions i activitats de tota la xarxa museística de la ciutat en una única plataforma digital integrada

La plataforma vol actuar com a eina de prescripció de referència per a la ciutadania i visitants, aglutinant en un sol espai l’actualitat de grans equipaments públics i consorciats junt amb espais privats i de barri. El portal està disponible en tres idiomes (català, espanyol i anglès) i racionalitza l’ecosistema digital municipal per esdevenir la porta d’entrada principal a esdeveniments com per exemple «La Nit dels Museus» o «Museu Endins». La plataforma de l'Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) compta amb el finançament dels Fons Europeus Next Generation. Aquest projecte es vol convertir en el referent digital definitiu per al patrimoni de la ciutat de Barcelona, resolent la dispersió informativa actual i oferint, per primera vegada, un punt d’accés únic, harmonitzat i exhaustiu a l’activitat de més d’una seixantena d’equipaments museístics, centres d’exposicions i espais patrimonials. El nou web aplega en un mateix espai digital equipaments municipals, consorciats i privats, trencant barreres administratives per centrar-se en l’experiència de l’usuari... [+ informació]

Les estàtues retirades dels carrers de Barcelona s'exposen a Nou Barris gràcies a l'edicio de l'Open Barr

L'edifici que Parcs i Jardins té a Nou Barris serveix per dipositar-hi el gruix de Patrimoni Artístic que s'ha retirat dels carrers de Barcelona o que està pendent de reubicar-s'hi. Per primera vegada, gràcies a l'edició d'Open Barri vinculada a 48 H Open House Barcelona, els ciutadans les podran veure. S'hi mostren elements que s'estan restaurant per tornar al seu lloc o els que esperen que es traslladin definitivament a un museu o els que s'han retirat per representar ideologies polítiques ultres, colpistes o dictatorials. Hi ha peces i elements que són història de la ciutat, com l'estàtua que estava ubicada on ara hi ha una estàtua de Serafí Pitarra al final de la Rambla o una antiga parada de les floristes. El passat franquista hi és força present, per exemple amb el monument als caiguts que es va fer amb motiu del congrés eucarístic del 1952. També hi ha obres modernes, com una estàtua vermella que va aparèixer d'un dia per l'altre al carrer del Carme o moltes peces amb història i també algunes amb una història encara per documentar... [+ informació]

Les pluges dels últims mesos i l'esllavissada d'un mur han deixat al descobert restes de l'època dels ibers al castell de Paüls al Baix Ebre

El més curiós de tot és que es van descobrir per sorpresa. Al tractar-se d'un bé cultural d'interès nacional, un arqueòleg va supervisar les feines de reparació del mur de pedra seca caigut. Es van trobar restes marronoses amb tons ataronjats, amb un tacte porós i amb característiques de cocció molt pròpies d'una època determinada. El primer registre que constava del castell de Paüls era d'època medieval. De fet, la troballa representa un abans i un després per a la població de Paüls i el Baix Ebre. Es creia fins ara que la història del castell començava el segle XI, però amb aquesta troballa es recula fins segles enrere. Per això s'estan preparant diverses noves intervencions arqueològiques que segurament es convertiran en nous descobriments. Les restes trobades s'estan analitzant i s'exposaran al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta... [+ informació] 

¿Prohibir el burca o deixar-lo de prohibir?

Abans que es parlés del burca, si se sentís pronunciar per primera vegada aquesta paraula, es podria pensar que es tracta d'una nova cadena de menjar ràpid o d'una nova companyia aèria o d'una empresa revolucionària de telefonia. Ara, a excepció d'aquells que encara baixen sempre de l'hort, gairebé tothom sap de què es parla quan es parla del burca. Uns el voldrien regular. Un altres el voldrien treure dels espais públics. Uns altres el voldrien veure passejant pel carrer sempre. I d'altres el voldrien portar fins i tot als jutjats. Hi ha parers per donar i per vendre. Hi ha fòbies interessades i fílies desinteressades. S'han fet reunions, meses, comissions i taules de diàleg per decidir què cal fer amb el burca. S'ha fet ballar el valset i s'ha fet anar a ritme de marxa lenta per decidir quina és la millor opció per portar el burca i no ensopegar en l'intent... [+ informació]

L'aranès formarà part del diccionari occità de referència en línia i també disposarà eines per impulsar la llengua pròpia d'Aran en l'entorn digital com la generació de subtítols de forma automàtica

El projecte el desenvoluparà Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana —l'organisme regulador de la llengua occitana—, a partir d'un conveni amb el Conselh Generau d'Aran. Per fer-ho possible, es digitalitzarà un corpus d'entre 20.000 i 30.000 paraules del lèxic aranès, amb les seves definicions i correspondències al català i l'espanyol. Paradoxalment, l'aranès és l'única variant occitana amb estatus d'oficialitat, però la menys desenvolupada digitalment. El fet de formar part del diccionari occità servirà perquè els parlants d'aranès puguin fer consultes al Dicodòc, com ja es pot fer amb altes variants, com el provençal o el llenguadocià, per exemple. Aquest conveni estableix que és Lo Congrès, amb una gran experiència en aquestes qüestions, qui s'encarregarà de la redacció i desenvolupament del lèxic, mitjançant processos tècnics i lexicogràfics avançats... [+ informació]

El projecte de rehabilitació del Castell dels Tres Dragons al Parc de la Ciutadella convertirà la planta baixa i les dues plantes superiors en espais expositius i de divulgació científica

L’Eix de ciència és el nom de la proposta que es construirà a l’interior de l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. L'Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la redacció del projecte que transformarà el castell en un equipament obert a la ciutadania amb un auditori, una biblioteca i un espai que formarà part del Museu de Ciències Naturals. Està previst que la reforma interior comenci l’any 2027, un cop acabin les obres de rehabilitació de l’exterior de l’edifici que actualment s’hi estan fent. El projecte Eix de ciència és de l’estudi d’arquitectura JAAS i ha estat triat entre 20 projectes diferents. La proposta dóna protagonisme a la planta baixa de l’equipament, que es convertirà en una gran sala expositiva i de divulgació científica del museu. En aquest espai, s’hi exhibiran de manera permanent peces singulars del patrimoni natural català com el mamut de Sarrià reconstruït i minerals d’un valor patrimonial excepcional. El Castell dels Tres Dragons originari és obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i té elements de gran valor patrimonial que també es rehabilitaran... [+ informació]

Es crea el programa temporal per al desplegament del pla estratègic “Museus 2030. Pla de museus de Catalunya” que té l’objectiu d’impulsar l’execució de les actuacions previstes

El govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la creació del programa temporal per al desplegament del pla estratègic “Museus 2030. Pla de museus de Catalunya”. El programa té l’objectiu d’impulsar l’execució de les actuacions previstes en el darrer tram de vigència i garantir l’assoliment dels objectius fixats per a l’horitzó 2030. El Pla de museus de Catalunya, aprovat l’any 2020, és l’instrument estratègic que defineix les línies d’actuació en equipaments museístics i quantifica els recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per al seu desplegament. Fins ara s’han executat dos plans quadriennals que han permès fer un seguiment i una avaluació del grau d’implementació de les mesures previstes. L’objectiu del Programa temporal és l’impuls de l’execució de les actuacions previstes al Pla d’actuacions vigent 2022-2025 del pla estratègic Museus 2030 pendents d’implementar i el desenvolupament del nou Pla d’actuacions 2026-2030, que defineix les prioritats del sistema museístic en el tram final de l'actual pla estratègic... [+ informació]

Les obres del nou CAP Raval Nord revelen un jaciment excepcional de forns baixmedievals amb set segles d’història sota la Capella de la Misericòrdia

Les obres de construcció del futur centre d’atenció primària, CAP Raval Nord, impulsades pel Servei Català de la Salut (CatSalut), han tret a la llum un conjunt arqueològic d’una rellevància singular al subsòl de l’actual Capella de la Misericòrdia. Les excavacions han permès documentar més de 700 anys d’ocupació ininterrompuda, amb restes que abracen des del segle XIV fins al segle XX i que ofereixen una nova lectura de l’evolució històrica d’aquest sector del Raval. La intervenció arqueològica es fa necessària arran de la construcció d’una planta soterrada per al nou equipament sanitari, situat al carrer Montalegre, 4. Malgrat aquesta transformació, el projecte arquitectònic preveu preservar la capella i fer-la visible des del futur edifici, posant en valor un espai patrimonial únic. Les excavacions han permès reconstruir de manera contínua com aquest espai ha anat canviant d’ús al llarg dels segles... [+ informació]

Un total de 127 biblioteques públiques de Catalunya han realitzat en els darrers tres anys millores en l’accessibilitat dels seus espais dins el marc del programa Biblioteques Inclusives

El projecte de Biblioteques Inclusives del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya té l'objectiu de donar a conèixer aspectes de l’accessibilitat a les biblioteques públiques catalanes per tal que siguin espais inclusius i donar oportunitat de futur a totes les persones amb alguna discapacitat per tal de garantir la seva plena inserció a la societat. El programa treballa diferents aspectes relacionats amb l’accessibilitat als serveis bibliotecaris com l’arquitectura de l’edifici, el fons documental i material de suport com per exemple col·leccions de lectura fàcil o la disponibilitat de lupes, activitats i serveis i formació dels professionals. El Departament de Cultura convoca anualment... [+ informació]

El balcó de Verona... “come prima”

El dramaturg, narrador i poeta Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha fet aquesta vegada una mirada a l'anomenada tercera edat, tocada per la malaltia de l'Alzheimer, i a la segona vida que floreix en el medi d'una residència de gent gran. A més, també ha aprofitat per reivindicar la defensa de la dignitat d'una generació que, malgrat el que pot semblar, no sempre ho ha tingut tan fàcil per sortejar els revolts de la vida. «Una festa a Roma» és això, sí, una festa, mai més ben dit. Però una festa... no a Roma, no, sinó a Gràcia, una festa teatral que, malgrat la concepció dramàtica que plana sempre de rerefons a causa de la malaltia, l'autor i la direcció de l'actriu Clara Segura saben compensar-ho amb una bona dosi de comèdia lleugera i d'humor fi que, en sóc testimoni de la meva funció, no evita que, en certs espectadors probablement testimonis en pròpia pell familiar de fets similars, acabi fent que se'ls humitegin els ulls... [+ informació]

Nora de porcellana

No sé si el cantant Pau Riba va pensar mai en la Nora de «Casa de nines», d'Henrik Ibsen, quan va escriure «Noia de porcellana», una de les seves cançons més emblemàtiques. Però, malgrat la fortalesa que Henrik Ibsen pretén imprimir en el seu personatge femení universal més cèlebre, si un recorda cadascuna de les definicions de la “noia de porcellana” de Pau Riba, s'adona també que es podrien aplicar al perfil més íntim de la Nora d'Ibsen. Raimon Molins, el director d'aquesta versió de cambra de «Casa de nines», ha traslladat l'època i l'esclat del teatre modern de l'autor de finals del segle XIX —Henrik Ibsen la va escriure el 1879— a un espai que sembla intemporal, però que també vol ser eminentment contemporani per tota l'ambientació, l'attrezzo, la decoració, la platina amb els discos d'agulla que ara tornen a estar de moda, el vestuari i la llicència de les peces musicals que s'hi escolten fugaçment, interpretades delicadament per la mateixa actriu protagonista, en anglès esbojarrat la primera, en noruec les altres... [+ informació]

L'espectacle «L'amor venia amb taxi» de La Cubana acaba la llarga temporada al Teatre Romea amb una ocupació mitjana del 90% i més de 90.000 espectadors

El musical de La Cubana, el primer que ha sortit del seu marc habitual de gran teatre, ha estat un dels esdeveniments de la temporada. El fet que es representés exclusivament al Teatre Romea i que no tingui la previsió de fer cap mena de gira ha propiciat que els espectadors del Romea no han estat només locals sinó que, com passa amb altres equipaments, s'han organitzat col·lectius des de fora de Barcelona. També la crítica [revista digital Clip de Teatre] ha remarcat la qualitat de l'espectacle i ha estat un dels nominats als Premis de la Crítica del 2025. «L'amor venia amb taxi» és un homenatge de La Cubana al teatre d’aficionats de Catalunya i, més enllà de l’humor, ha captivat pel seu to entranyable i emocionant. La Cubana que dirigeix Jordi Milan agraeix aquest suport massiu i la confiança que el país li atorga companyia. Ara La Cubana ja treballa en un nou espetacle que titula «La cusine de ma cousine» que preveu estrenar primer en una gira per l'Estat espanyol i posteriorment es presentarà a Barcelona... [+ infomació]

Les goteres d'una generació

Tot exhaurit. La Villarroel fa història. Brutal, mai més ben dit, pel nom de la productora de l'obra «Els fills». Els dia de l'estrena fa una ventada —el teatre privat no es pot permetre el luxe de suspendre funcions com han fet amb un excés de zel els públics— i les entrades han “volat” totes. Ho dic excepcionalment fora de guió, al marge de l'objectiu d'aquest comentari, perquè els futurs espectadors de l'obra «Els fills» hauran d'esperar després del final de març a repescar alguna de les funcions previstes de gira o esperar la més que probable reposició, temps a venir. ¿Els secrets d'aquest èxit inesperat? ¿L'autora anglesa, potser, Lucy Kirkwood (Leytonstone, Londres, 1984)? ¿Algú recordava que fa uns quatre anys aquesta mateixa obra, amb el títol «Els nostres fills», es va representar al Teatre Akadèmia, dirigida per Marta Gil Polo, amb Isabelle Bres, Maria Pau Pigem i Albert Pérez? ¿Algú té present que la mateixa autora repetirà aquesta temporada, el mes de juny, al Teatre Nacional de Catalunya, amb l'obra «El firmament», dirigida per Gara Roda, amb un repartiment d'upa?... [+ informació]

Fer de família Ulisses entre els vuitanta i els noranta

Diria que un dels principals pioners del mite del cotxe familiar va ser el ninotaire Benejam i la seva popular família Ulisses del TBO. L'entranyable 600 —no només perquè forma part dels temps més foscos i convulsos i també pròspers de la SEAT— va donar el tret de sortida a les possibilitats de cremar asfalt amb tota la família enllaunada a dins. Com que els temps sempre han anat canviant, el 600 va ser aviat substituït per altres models més potents, més pràctics, més resistents, més elegants i també més costosos per a les butxaques prou migrades de la mitjana de sous de l'últim quart de segle XX. El dramaturg, director i actor, ni que ell digui humilment que no no n'és, Pau Masaló, originari de Les Planes d'Hostoles, la Garrotxa, confessa que ara té 42 anys i també que és dissenyador, per si de cas. Una edat clau, doncs, i qui sap si una professió amagada, per mirar enrere i començar a modelar la nostàlgia del paradís perdut de la infància, recordant Jean-Jacques Rousseau... [+ informació]

Catxun Goldoni!

Els Pirates Teatre fan 25 anys i, en comptes d'emancipar-se com toca per l'edat, continuen plegats com si fos el primer dia. Per celebrar l'efemèride, han anat a parar a Carlo Goldoni i a partir de la seva trilogia sobre els pros i els contres de les vacances han elaborat un espectacle que enganya només començar com si volgués anar per la via del musical, però de seguida s'encarrila pels rails de la comèdia, el fregolisme, l'humor, la paròdia i, mai més ben dit, el divertimento. Divertimento, esclar, per als espectadors sobretot perquè, pel que fa als quatre intèrprets, més que un divertimento és un no parar d'anar d'un costat a l'altre i un no parar de canvis de personatge, canvis de vestuari, canvis de perruqueria i canvis de registre per posar-se en la pell de Leonardo, de Vittoria, de Giacinta o de Filippo, entre altres personatges de la trilogia estiuenca de Carlo Goldoni que, jugant, jugant, arriben a la dotzena... [+ informació]

¿Energia verda o energia amb rabieta?

A les empreses comercialitzadores d'energia elèctrica els aniria bé veure aquest espectacle familiar perquè s'adonarien que es podrien estalviar molts calerons de les inversions que fan en centrals atòmiques que el presumpte progrés ara vol prorrogar, en les línies de molt alta tensió que el veïnat rebutja, en les centrals fotovoltaiques que tot ho han de convertir en verd o en els molins gegants que alteren la fauna i el paisatge per aprofitar el vent. La companyia La Banda ha trobat el recurs més amagat que deu tenir la humanitat per generar energia: expulsar la ràbia que un porta a dins i, ben canalitzada, si pot ser en col·lectivitat, aconseguir efectes tan màgics com els del Mag Lari o el Mago Pop... [+ informació]

Es recupera el quadre «La chata» del pintor Joaquín Sorolla que estava desaparegut des dels anys setanta amb dues obres més de José María Carbonero

Després d'una investigació de la policia espanyola, s'han recuperat tres obres d'art desaparegudes des dels anys setanta, entre les quals hi ha el quadre de Joaquín Sorolla, «La Chata», i que han estat localitzades al Palau de Llíria de Madrid, propietat de la Casa d'Alba. Al costat d'aquesta obra de Joaquín Sorolla, també s'han localitzat dues pintures més de José Moreno Carbonero. Totes tres van pertànyer a l'extinta Sociedad Española de Amgos del Arte, de la qual formava part el pare de l'actual duc d'Alba,i que es va disoldre a principis dels anys vuitanta. La investigació va començar després de rebre informació sobre una pintura que formava part de l'exposició promoguda per la Casa d'Alba, «La Moda a la Casa d'Alba», que va tenir lloc entre l'octubre de 2023 i el març del 2024. Aquesta pintura era un retrat d'Isabel de Borbó i Borbó “La Chata” i de la qual se'n desconeixia el parador des dels anys setanta... [+ informació]

Modelar el futur amb martell i escarpa

La vida és un bucle. Digueu-li “loop”, si voleu, que és el títol que l'autor i actor Ramon Madaula (Sabadell, Vallès Occidental, 1962) va escollir en el seu dia per a aquesta obra que amplia amb fortuna el seu ja extens catàleg dramatúrgic i que després d'una primera temporada a la Sala Flyhard, es reprèn a l'Espai Texas amb l'avantatge, esclar, que els espectadors es multipliquen per la major capacitat i amb un nou punt de vista a la italiana i a dues bandes que situa els dos protagonistes, un pare escultor a la seixantena sense gaires pretensions ni grans èxits artístics, i una de les seves dues filles, a la vint-i-cinquena aproximadament, que ha decidit volar lluny, fins a Tasmània, l'illa d'Austràlia a l'altra punta de món, amb l'amic acabat de conèixer fa un mes, a qui el pare veu irònicament amb aires de Gary Cooper, per afinitat amb el seu cognom... [+ informació]

El fang de la memòria arrelada

Irlanda del Nord, agost del 1981. La Dama de Ferro Margaret Thatcher diu que els presos irlandesos de l'IRA en vaga de fam no són presos polítics sinó que són criminals. A la granja de la nissaga familiar dels Carney es preparen per a la tradicional festa anual del dia de la collita. El conflicte entre els republicans catòlics irlandesos partidaris de la independència i els protestants unionistes que no volen deixar de ser britànics viu un dels períodes més convulsos dels últims trenta anys. La mort plana per damunt de la memòria. La mort d'alguns vaguistes presos i també la mort de membres de l'IRA que el mateix moviment ha sacrificat com a represàlia per la seva dissidència o per la presumpta traïcio a la fidelitat estenen un tul de mentides sobre els desapareguts... [+ informació]

Qui amb llops va aprèn a udolar

A la relació de dames històriques reals o de ficció que el Teatre Nacional de Catalunya ha tret de l'armari en les últimes temporades, amb una voluntat divulgativa i reivindicativa del gènere, s'hi afegeix ara la reina d'Anglaterra del segle XV, Margarida d'Anjou (Pont-à-Mousson, França, 1430 - Souzay-Champigny, França, 1482), la que ara el dramaturg i director Pau Carrió (Barcelona, 1981) ha rebatejat com “la reina lloba”, que va ser reina d'Anglaterra arran del seu matrimoni amb Enric VI, entre el 1445 i 1461, i també entre el 1470 i 1471. Margarida d'Anjou no va ser reina perqué sí ja que es va convertir en una les principals matrones de la Casa de Lancaster, va dominar Enric com un titella, el seu marit rei i, després d'un temps d'exili, va regnar a ple rendiment fins a provocar, per la seva política radical, l'anomenada Guerra de les Dues Roses, fins que va ser vençuda definitivament... [+ informació]

La mort del director de fotografia Tomàs Pladevall deixa un dels llegats més importants del cinema català dels últims cinquanta anys

L'històric director de fotografia Tomàs Pladevall ha mort als 79 anys. En fa només 4 que l'Acadèmia del Cinema Català li va concedir el Gaudí d'Honor per haver contribuït de manera determinant a la creació d'un llenguatge cinematogràfic i un univers propi per a cineastes com Pere Portabella o Ventura Pons. També va treballar amb Rosa Vergés, Mario Gas, Carlos Benpar, Francesc Bellmunt, Bigas Luna o José Luis Guerín, entre d'altres. Entre els seus títols més destacats, hi ha «Tren d'ombres», «El silenci abans de Bach», «Pont de Varsòvia», «La rossa del bar» o «El vicari d'Olot». A banda de més d'una cinquantena de llargmetratges, havia fotografiat una setantena de produccions per a televisió, més de quatre-cents curts i desenes d'obres de teatre, concerts i espectacles en viu... [+ informació]

El macroespectacle «El día del Watusi», un dels èxits dels Teatre Lliure de la temporada passada, es representa ara amb canvis en el repartimet als Teatros del Canal de Madrid

Era impensable que d'una trilogia de gairebé mil pàgines, entre vuit-centes i nou-centes, depèn de l'edició, en sortís un espectacle convencional de noranta minuts només per fer-ne un tast. Per això l'adaptador i director Iván Morales no només hi ha treballat durant uns quants anys —ja en va presentar una preqüela dins el Festival Grec del 2023— sinó que ha creat un macroespectacle en la línia dels macroespectacles que proliferen últimament i que tenen una durada considerable. Aquest es conforma amb quatre hores i mitja, amb entreactes, un acte per a cadascuna de les novel·les que integren «El día del Watusi» que primer es van publicar per separat a Mondadori entre el 2002 i el 2003: «Los días feroces», «Viento y joyas» i «El idioma imposible»... [+ informació]

Els galeristes catalans s'afegeixen a la vaga estatal i deixen de penjar quadres i pengen les persianes en protesta per reclamar un IVA reduït com el que tenen altres països europeus

Les galeries d'art de Catalunya i de tot l'estat espanyol tanquen durant tota la setmana per reclamar la reducció de l'IVA cultural aplicat a l'art. Actualment, quan es ven una obra d'art, ja sigui una pintura, un gravat, una escultura o una instal·lació artística, s'aplica un IVA del 21%. Les dues entitats amb la majoria de galeries a Catalunya, Art Barcelona i el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya (GAC), s'adhereixen així a la vaga convocada pel Consorci de Galeries d'Art Contemporani. A l'estat espanyol l'IVA cultural s'ha anat reduint segons els sectors. En el cas del teatre o el cinema, s'aplica un IVA reduït del 10%, i en el sector del llibre, un de superreduït de només el 4%. El greuge cultural intern hi és, però el problema es fa més gran si es compara amb països europeus on consideren aquest sector cultura i no pas un luxe... [+ informació]

La presència de l'arquitectura d'Antoni Gaudí es farà realitat a Xile gràcies a un esbós que l'arquitecte va regalar a un monjo xilè admirador seu

L'arquitecte Antoni Gaudí va regalar un esbós de la capella de l'Assumpta de la Sagrada Família a un monjo xilè que admirava la seva obra. Ara, cent anys després, la ciutat xilena de Rancagua construirà un edifici a imatge i semblança de la mateixa capella. És la capella que hi ha projectada darrere l'absis de la Sagrada Família, integrada en el claustre perimetral del carrer de Provença de Barcelona. Xile es convertirà en l'únic lloc del món fora de Catalunya i Espanya on hi haurà l'obra de Gaudí, un contrast amb l'absència de la seva obra a la ciutat natal de Reus a causa que li van rebutjar un parell de projectes. A la població de Rancagua. la capital de la regió d'O'Higgins i de la província de Cachapoal, hi viuen més de 276.000 persones. Ubicada cent quilòmetres al sud de la capital, Santiago de Xile, és de les ciutats més poblades del país. El parc Catalunya de Rancagua és l'indret on s'aixecarà la capella de la Mare de Déu dels Àngels. L'arquitecte coordinador del projecte... [+ informació]

Subhasten el mecanoscrit original de la novel·la «A la carretera» que l'escriptor Jack Kerouac va escriure en un rotllo de 37 metres sense ser conscient segurament que marcava per sempre la generació beat

L'escriptor Jack Kerouac va trigar tres setmanes a escriure «A la carretera» l'abril del 1951, una obra considerada clau de la generació beat. Ho va fer d'una tirada i sobre un rotlle de 37 metres, enganxant els fulls de paper, cosa que li estalviava canviar de pàgina mentre escrivia. Aquest primer mecanoscrit de prosa espontània surt a subhasta el mes de març, a la casa Christie's. És un esborrany que els editors van trobar massa difícil de llegir i que Jack Kerouac va retocar fins que va aconseguir publicar-lo sis anys més tard. El document forma part de la col·lecció Jim Irsay i es creu que es pot adjudicar de sortida per més de 2 milions d'euros. Christie's pensa que es pot tancar entre 2,5 i 4 milions de dòlars... [+ informació]

Amb carnet de conduir per la vida

A la dramaturga nord-americana Paula Vogel li ha passat ara a la Sala Beckett el mateix que li va passar al compositor Stephen Sondheim fa trenta anys al Teatre Poliorama quan es va rendir al mig del passadís de la platea davant la versió del musical «Sweeney Todd» que havia dirigit Mario Gas amb l'aleshores anomenat i ara difunt Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1980-1998). Paula Vogel (Providence, Rhode Island, EUA, 1951) ha admès, després de l'estrena aquí de la seva obra «Com vaig aprendre a conduir», estrenada el 1997 i premi Pulitzer del 1998, que havia viscut la funció d'una obra nova. La seva emoció a l'escenari, saludant amb la companyia, ho va testimoniar. I segurament que té raó perquè la sensació és que tant la traductora Helena Tornero com la directora Marilia Samper han fet una versió que, si no se sabés, podria semblar que s'atribuís a una autora acabada de sortir del forn o, tal com toca dir-ho, una autora emergent... [+ informació]

Bruce Springsteen publica una cançó per sorpresa per denunciar la polèmica acció de l'ICE a Minneapolis i recordar las víctimes provocades per la política de terrorisme d'estat de Donald Trump

L'artista ha titulat la cançó «Streets Of Minneapolis» com a protesta a les recents accions de la policia migratòria ICE i, en conjunt, de la política migratòria trumpista. La lletra recorda les dues últimes víctimes de l'ICE, Renee Good i Alex Pretti, i parla, textualment, de l'exèrcit privat del rei Trump, en referència al cos armat, que també qualifica de grup de pinxos federals de Trump. “Defensarem aquesta terra i l'estranger entre nosaltres”, afegeix el Boss en la tornada, on també apunta: ‘Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis”. El Boss forma part dels artistes que s'han significat en contra de les polítiques de l'actual president dels Estats Units i, davant els fets esdevinguts les últimes setmanes a Minneapolis, ha decidit reaccionar a través de la música i utilitzar la xarxa per difondre una cançó protesta que va compondre el 24 de gener, dissabte, i que ha fet públic el dijous, 28 de gener... [+ informació]

La Universitat de Barcelona inicia el projecte d'un vocabulari de termes científics en llengua de signes catalana per fer més accessibles a les classes les persones sordes i promoure la igualtat en l’àmbit universitari

Un estudiant sord pot seguir les classes a la universitat amb un intèrpret de llengua de signes, però sovint es troba amb el problema que no hi ha signes específics per a molts dels termes científics que es fan servir a l’aula. En aquests casos, cal lletrejar la paraula o pactar un signe, encara que només sigui per a aquella ocasió. La Universitat de Barcelona (UB) ha engegat el projecte d'un vocabulari de termes científics en llengua de signes catalana. L’objectiu és contribuir a fer més accessibles a les classes les persones sordes i promoure la igualtat en l’àmbit universitari. Aquest vocabulari està publicat en forma de vídeos al portal de terminologia UBTERM, gestionat pels Serveis Lingüístics de la UB, que també han creat un portal web de recursos sobre l’LSC. Per dur a terme aquesta tasca, ha calgut idear un procés a partir de zero: primer se selecciona el terme en català i es fa una cerca entre els signes existents en LSC per veure si existeix l’equivalent o bé cal crear-ne un de nou, a partir dels recursos propis de la llengua de signes catalana. En paral·lel, s’analitza el concepte amb l’ajut de professorat expert en la disciplina concreta en què s’emmarca el terme... [+ informació]

Es crea el Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco per gestionar i mantenir amb més recursos el comples considerat Patrimoni Mundial de la Unesco

Era una de les demandes històriques del país i, després de moltes reunions i negociacions, s'ha fet realitat: el Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco. La nova institució estarà formada per l'Ajuntament de Tarragona, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, però també hi participaran, en un altre nivell, la Diputació de Tarragona, el ministeri de Cultura, l'arquebisbat de Tarragona i els municipis d'Altafulla, Constantí i Roda de Berà. La principal funció del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco serà dotar-lo de prou diners per garantir el manteniment de les restes romanes i la seva difusió. Fins ara, l'Ajuntament de Tarragona havia de demanar cada any a la resta d'administracions que l'ajudessin a finançar el manteniment del patrimoni de la ciutat... [+ informació]

La Sala Beckett estrena el premi Pulitzer «Com vaig aprendre a conduir» de l'autora nord-americana Paula Vogel que ha visitat Barcelona per assistir a l'estrena del muntage que dirigeix Marilia Samper

La protagonista de l'obra és una adolescent amb el sobrenom familiar de Coseta a qui el seu oncle manipula per aprofitar-se'n sexualment. L'espectacle es va estrenar el 1997 amb Mary-Louise Parker i David Morse com a protagonistes, va valdre-li el premi Pulitzer. El 2022 es va reestrenar al Manhattan Theatre Club de Nova York, dins del circuit de Broadway, on va estar nominada als premis Tony. En principi, l'autora Paula Vogel (Providence, Rhode Island, 1951) va voler protegir els membres de la seva família, però ara que ha mort la seva mare no amaga que és una història autobiogràfica. Paula Vogel confessa qe va fugir de casa seva molt jove i va dir al seu agressor que no el volia veure mai més. Però ell es va matar, explica, bevent alcohol... [+ informació]

El Palazzo del segle XV Ca´ Dario del Gran Canal de Venècia marcat per un seguit de desgràcies i malastrugances i deshabitat des de fa vint anys torna a estar en venda

El preu de sortida és d'uns 20 milions d'euros. La propietat consta de nou dormitoris, vuit banys i diversos salons plens de frescos, llums de Murano i obres d'art i una galeria amb vistes al canal més famós de la capital del Vènet. El palau Ca' Dario, una de les joies del Gran Canal de Venècia, és una construcció excepcional que va pintar Claude Monet i que ha atret l'atenció d'escriptors com Henry James, Henri de Régnier, el tenor italià Mario Del Monaco, el mànager de la banda de rock The Who o el director Woody Allen. El Palazzo Dario va ser construït el 1489. Va ser un encàrrec de Giovanni Dario, l'ambaixador venecià a la cort otomana. El volia com a regal de noces de la seva filla Marietta, que va contraure matrimoni amb un ric comerciant d'espècies. Pocs anys més tard començava la fúnebre llegenda que acompanya l'edifici: Marietta Dario es va suïcidar arran de la fallida econòmica i de l'assassinat del seu espòs, que va morir apunyalat... [+ informació]

Un estudi revela que caçadors recol·lectors del centre de la península Ibèrica van mantenir contactes a molt llarga distància i van connectar amplis territoris de l'Europa occidental

Investigadors de diverses institucions europees, liderats per científics de la Universitat de Barcelona i la Universitat d’Alcalá, han demostrat que els caçadors recol·lectors que van habitar l’interior de la península Ibèrica durant l’últim màxim glacial (fa al voltant de 26.000 i 19.000 anys) van formar part de xarxes socials de gran escala, capaces de connectar amplis territoris d’Europa occidental. L’estudi, publicat a la revista Science Advances, documenta a més contactes a molt llarga distància, de fins a 600 o 700 quilòmetres, entre el centre de la península Ibèrica i el sud-oest de França. Els resultats mostren que alguns dels objectes es van fabricar amb sílex procedent d’afloraments geològics del sud-oest francès, la qual cosa constitueix la distància més gran que s’ha confirmat en el paleolític europeu entre l’origen d’una matèria primera lítica i el lloc on es va abandonar. Les societats de caçadors recol·lectors s’organitzaven tradicionalment en xarxes socials complexes que permetien intercanviar informació, béns i persones, de manera que es generava un mecanisme adaptatiu que assegurava la supervivència dels grups... [+ informació]

Jesús de Natzaret amb llicència de taxista

Tenint en compte la crisi contemporània per la qual passa la catequesi tradicional, potser convé situar abans els futurs espectadors d'aquest nou espectacle de títol bíblic, «Maria Magdalena», i que s'inscriu en la línia internacional del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les, de bracet amb Carme Portaceli, directora i autora de la dramatúrgia amb la directora i coreògrafa Inés Boza, i el director Michael De Cock, autor del text. La directora Carme Portaceli ja ha gratat en anteriors ocasions en mites femenins, ja sigui literaris, històrics o universals: Jane Eyre, Víctor Català, Anna Karènina, Mrs. Dalloway, Madame Bovary, aquestes dues últimes, a quatre mans amb Michael De Cock, com passa ara amb Maria Magdalena o també coneguda com Maria de Magdala, pel seu presumpte indret d'origen... [+ informació]

Un equip internacional d'investigadors revela que la primera pintura rupestre es va dibuixar fa 67.800 anys a l'illa Cèlebes d'Indonèsia

L'illa Cèlebes d'Indonèsia és l'onzena illa més gran del món. Ara té el privilegi de ser considerada, segons l'equip d'investigadors que ho ha establert, de ser l'indret on es van dibuixar les primeres pintures rupestres. Els primers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que abastava en el Plistocè el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta nord que travessava el que avui és l'illa Cèlebes. La troballa l'ha fet un equip internacional d'investigadors que fa anys que estudia la zona, en el qual hi ha científics de les universitats australianes de Griffith i Southern Cross, i de l'agència nacional de recerca i innovació d'Indonèsia. S'han estudiat les coves de tot el sud-est de l'illa i ha registrat 44 jaciments, inclosos 14 llocs fins ara desconeguts... [+ informació]

Els punts sobre les es

Amb la llengua es pot fer el que es vulgui. I els grafistes, amb la imatge, també. Una mostra dels equilibris lingüístics que es fan per aquests mons de Déu és el nou logo del Projecte Gènesis, el projecte liderat pel grup Focus que commemora els 40 anys de la seva fundació i que ha consolidat el que ja havia anunciat: la creació, contrucció i posada en marxa, d'aquí a dos anys, de cap i de nou, d'un teatre per a uns 500 espectadors i una Escola Superior d'Arts Escèniques tant d'interpretació com tècniques. Amb una inversió inicial d'11 milions d'euros, el projecte s'afegeix al que, entre amics de Focus, s'ha anomenat sovint com l'«imperi teatral», amb una base sòlida acumulada de 18 empreses, 400 nòmines, 400 produccions teatrals i 15 milions d'espectadors, a més de 60.000 serveis tècnics externs, 3 sèries prèmium i 30 produccions audiovisuals... [+ informació]

Comença a caminar el nou teatre Gènesis Teatral i l'Escola d'Arts Escèniques que promou Focus a la seva seu del carrer Àvila de Barcelona coincidint amb el 40è aniversari de la fundació del grup

Tot i que ja era un projecte avançat, fins ara no s'ha donat el tret de sortida al que d'aquí a dos anys, aproximadament, serà el nou teatre del Poblenou —sota el Museu del Disseny— promogut i gestionat pel grup Focus que arrenca el 40è aniversari de la seva fundació i que, entre altres inciatives, ha consolidat també l'anunci de la creació d'una Escola Superior d'Arts Escèniques, tant creatives com tècniques. El Projecte Genesis —amb un estrany punt volant damunt la primera e segons el grafisme fet públic— agafa aquest nom partint del nom que tenia el primer grup de teatre independent que els pioners de Focus van crear fa quaranta anys (Génesis Teatral). És evident que «Génesis» amb accent tancat a la primera e, respon a la terminologia en castellà ja que en català hauria de ser «Gènesi», amb accent obert —considerant que si és un projecte es parla en singular— i que l'aparició gràfica del punt volat obeeix simplement a un nyap lingüístic que no representa ni el terme ortogràficament correcte en castellà ni morfològicament correcte en català... [+ informació]

El Festival de Novel·la Negra de Barcelona desplegarà durant set dies una programació diversa en onze espais de la ciutat com la Sala Paral·lel 62, La Paloma, el Saló de Cent o el Cinema Mooby Bosque

L’eix temàtic que articula la programació del BCNegra 2026, que se celebra del 2 al 8 de febrer, és el concepte literari de la “Malavida”. El terme remet a un abordatge de la literatura com experiència vital intensa i indisciplinada, amb relats de vides viscudes al límit, personatges ferits i marcats per la vida, la disbauxa i la pulsió de viure en escenaris propis del gènere negre. Uns 126 professionals del sector, entre els quals algunes de les veus més destacades de la narrativa criminal contemporània, participen en el BCNegra 2026, que ofereix una programació amb una cinquantena d’activitats —42 propostes dins la programació oficial i 8 activitats paral·leles—, entre les quals hi ha taules rodones, converses, projeccions cinematogràfiques, concerts, tallers, clubs de lectura, itineraris, exposicions o experiències immersives... [+ informació] 

La mansió on van morir fa un any l'actor Gene Hackman i la seva dona, la pianista Betsy Arakawa, en una urbanització exclusiva de Santa Fe a Nou Mèxic es posa a la venda per 5.5 milions d'euros

L'actor Gene Hackman i la seva dona, la pianista Betsy Arakawa, van ser trobats morts el febrer de l'any passat a casa seva a Santa Fe, a Nou Mèxic (EUA). Després de moltes especulacions, l'autòpsia va revelar que van ser morts naturals, amb una setmana de diferència. Ella, de 65 anys, per una infecció per hantavirus i ell, de 95 anys i amb Alzheimer, per un problema cardíac. Ha passat gairebé un any i la finca, una part clau de l'herència, surt ara a la venda per 6,25 milions de dòlars, uns cinc milions i mig d'euros. Es tracta d'un ranxo a la urbanització privada Santa Fe Summit. Té 1.200 metres quadrats construïts, en una finca de més de 21 hectàrees. La casa, amb pedra natural i grans finestrals, té 6 dormitoris i 10 banys, i es presenta com una oportunitat única de posseir una peça arquitectònica històrica a l'anunci de Sotheby's International Realty, la firma encarregada de la venda, que reconeix obertament qui van ser els propietaris anteriors... [+ informació]

Més bèstia que fantàstic

Quan la plataforma 3Cat, en coproducció amb El Terrat - The Mediapro Studio, va anunciar «Departament Amades», una minisèrie de sis episodis sobre els personatges del folklore i les tradicions catalanes i, a més a més, quan tot feia pensar que partia del completíssim «Costumari català» de l'etnòleg i folklorista Joan Amades, un va imaginar de seguida que es tractava de treure la pols a una sèrie de figures del bestiari fantàstic català, com ja havien fet també posteriorment a Joan Amades, el crític Xavier Fàbregas amb «El llibre de les bèsties. Zoologia fantàstica catalana», amb fotografies de Jordi Gumí, publicat el 1983 pel Grup 62 i reeditat en diferents suports, o l'escriptor Joan de Déu Prats, amb la seva sèrie «El gran llibre de les criatures fantàstiques» o «El gran llibre de les bruixes» o amb el que, recuperant anteriors reculls seus, acaba de publicar ara a l'Editorial Comanegra, amb el títol «Guia de les criatures fantàstiques catalanes» i amb noves il·lustracions de Maria Padilla... [+ informació]

La metamorfosi de la pell

El 2013, Hèctor Claramunt i Joel Joan, amb la seva productora Arriska i amb Focus, van fer una triple jugada teatral: aprofitar el ressò d'una novel·la escandalosa al segle XIX adaptada al teatre el segle XXI i, d'aquí, rebotada al cinema. Un recorregut que començava amb l'escriptor original, Leopold von Sacher-Masoch (Lemberg, 1836 - Lindheim, Frankfurt, 1895) i que continuava amb l'adaptador teatral nord-americà David Ives (Chicago, Illinois, EUA, 1950) i també l'adaptador cinematogràfic de la versió de Roman Polanski (París, 1933)... [+ informació]

La futura Casa de les Lletres que ha de rehabilitar l'antic Palau Requesens de Barcelona i acollir les entitats del sector es retarda almenys un any més fins al 2028

S'havia anunciat per al 2027, però el més calent és a l'aigüera. Ara, els representants de totes les institucions i associacions que s'hi han de traslladar (Institució de les Lletres Catalanes, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Centre Català del PEN, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Associació Col·legial d'Escriptors, Espais Escrits i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) s'hi han fet la segona fotografia col·lectiva per reanunciar que, si tot va bé, el projecte serà una realitat el 2028, sense data més concreta. El Palau Requesens de Barcelona, a tocar de la Plaça de Sant Jaume, és un edifici d'origen medieval declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. L'objectiu, doncs, és adaptar-lo als nous usos sense alterar-ne el valor patrimonial. El projecte ha estat atorgat als estudis Brullet de Luna i Taller d'Arquitectura Les Golfes... [+ informació]

L’escriptor britànic Mick Herron és el distingit amb el 21è Premi Pepe Carvalho que s'atorga dins el Festival BCNegra que té lloc a Barcelona

El novel·lista britànic Mick Herron és el guanyador de la 21a edició del Premi Pepe Carvalho que s'atorga dins el Festival BcNegra que aquest 2026 té lloc com sempre a Barcelona del 2 al 8 de febrer. El premi es lliurarà a les 18.00 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El jurat del guardó —format per Daniel Vázquez Sallés, Dani Nel·lo, Àlex Martín, Olga Merino, Marta Marne i Carlos Zanón— ha subratllat que el premi reconeix la trajectòria literària de l’autor i la seva aportació imprescindible a la renovació de la novel·la negra, el thriller i l’espionatge contemporani. Segons el jurat, Mick Herron (Newcastle upon Tyne, Regne Unit, 1963) ha construït al llarg dels anys de professió una obra lúcida, sòlida i coherent, marcada per la precisió narrativa, l’arquitectura literària complexa i un humor irònic corrosiu, que dissecciona les estructures de poder actuals i les misèries del món de l’espionatge. Una mirada que s’allunya del glamur clàssic del gènere per oferir una aproximació més desencantada, crítica i profundament humana. L’escriptor és especialment reconegut per ser el creador de la sèrie literària «Caballos lentos», protagonitzada pel veterà agent de l'MI5 Jackson Lamb... [+ informació]

Apple ha triat la intel·ligència artificial de Google per posar al dia l'assistent Siri que a finals d'aquest any tindrà una versió renovada

L'acord l'han anunciat els dos caps tecnològics i suposa un vot de confiança important per a Gemini, la IA de Google, que ja es feia servir per impulsar gran part de la Galaxy AI de Samsung. Amb la nova aliança, la tecnologia de Google desbloqueja un gran mercat de més de dos mil milions de dispositius actius. Segons els responsables d'Apple, aquests models impulsaran les futures funcions d'Apple Intelligence, incloent-hi una versió més personalitzada de Siri que arribarà enguany. Segons la companyia fundada per Steve Jobs, el sistema Apple Intelligence continuarà funcionant en els dispositius Apple i en Private Cloud Compute. Des del 2024, els usuaris d'Apple poden configurar els seus dispositius per permetre que Apple Intelligence s'integri amb ChatGPT d'OpenAI, una aliança que ara podria perillar. La decisió d'Apple reforça la posició de Google en la carrera contra OpenAI, després d'haver redoblat els esforços per contrarestar el lideratge inicial de la companyia de ChatGPT. Fins ara, Apple havia quedat enrere en la cursa de la intel·ligència artificial, amb Siri encara pendent d'actualització i una acollida discreta de les primeres eines generatives que ha llançat al mercat. La notícia de la nova aliança ha impulsat les accions de tots dos gegants tecnològics, amb Alphabet (matriu de Google) superant una capitalització de mercat de 4 bilions de dòlars (3,4 bilions d'euros)... [+ informació]

Els teatres de Barcelona tanquen el 2025 amb 3.120.964 espectadors, una recaptació de 98.085.027 € i un 64.21% de mitjana d'ocupació on les sales de proximitat han augmentat en prop de 100.000 espectadors i el teatre en català representa només el 48,66% de la cartellera

Els teatres de Barcelona han tancat el 2025, per segon any consecutiu, superant els 3 milions d’espectadors, consolidant els nivells d’assistència més alts del sector i confirmant la fidelitat del públic teatral a la ciutat. En termes globals, el 2025 ha registrat 3.120.964 espectadors. L’ocupació mitjana s’ha situat en el 64,21%, lleugerament per sobre del 64,07% de l’any anterior, mentre que la recaptació total ha assolit els 98.085.027,21 €, gairebé un 6% més que el 2024. En l’àmbit de les sales de proximitat, de menys de 200 localitats, han passat de 320.209 espectadors el 2024 a 398.428 el 2025, amb un increment del 24,4%. L’evolució dels espectacles en llengua catalana, segons ADETCA, fa que el nombre d’espectadors hagi arribat als 1.518.636, un 10% més que el 2024, mentre que el percentatge d’assistència a aquestes funcions que era del 44,09% ha passat al 48,66%... [+ informació]

Les figures de «Mori el Merma» de Joan Miró i La Claca del 1978 o les màscares del muntatge «Operació Ubú» d'Albert Boadella del Teatre Lliure del 1981 es poden veure dins de l'exposició «Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts» del Museu Picasso

Entre provocació, humor i lucidesa, Alfred Jarry (Laval, 1873 - París, 1907) inventa, amb «Ubu roi», una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el rei d'enlloc, anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant, amic dels pintors nabís, Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a «Somni i mentida de Franco» (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva ciència de les solucions imaginàries en un laboratori de llibertat. Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat. Ubú, un mirall grotesc de l'home i dels seus abusos, encara riu a les entranyes de l'art contemporani... [+ informació]

Entre la màgia teatral i el miracle celestial

L'autora i directora francesa Caroline Guiela Nguyen (Poissy, Yvelines, Illa de França, 1981) ja va ser al mateix Teatre Lliure el 2019 amb l'obra «Saigon» on parlava dels exiliats vietnamites, cosa que no ha d'estranyar perquè ella mateixa té l'origen en la seva mare vietnamita immigrada a França. I és també a partir d'aquesta experiència vital viscuda per la pròpia autora que ara ha portat al teatre l'obra «Valentina», una adaptació que primer havia vist la llum com a conte en suport llibre, titulat «Valentina ou la vérité» i publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers. L'autora i directora del Teatre Nacional d'Estrasburg torna a aprofundir, ara amb subtilesa, ironia i realisme, en clau de relat, en les dificultats de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan es troben amb el repte de la llengua amfitriona que no coneixen i es veuen obligades a resoldre situacions tan delicades com el diagnòstic d'una malaltia greu coronària... [+ informació] 

La polèmica finca Muñoz Ramonet que va arrossegar anys de conflicte per l'herència a l'Ajuntament de Barcelona acollirà l'Acadèmia del Cinema Català un cop s'hagi rehabilitat

La Torre Avenir, situada al carrer Avenir 26-28, al districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona i integrada dins el conjunt patrimonial de la polèmica finca Muñoz Ramonet, acollirà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català. Aquesta actuació s’emmarca en el context de la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a l’impuls, el desenvolupament i la projecció del cinema català, institucions que assumiran la rehabilitació de l'edifici previst amb un cost de 2,8 milions d'euros. L’Acadèmia del Cinema Català aplega actualment més de 650 professionals de totes les especialitats del sector. La nova seu ubicada a la planta superior de la Torre Avenir, amb 131 metres quadrats de superfície, permetrà a l’Acadèmia reforçar el seu rol com a motor de la indústria cinematogràfica. Les obres de rehabilitació... [+ informació]

Més val riure que plorar

Avui potser no ploraran, com diu el títol, però la sensació que t'emportes després de veure aquesta comèdia de Nelson Valente (Buenos Aires, Argentina, 1971) amb la conxorxa de la veterana companyia T de Teatre —35 anys a les espatlles!—, és que t'han ofert un pastís de riures i cleques farcit d'ingredients diversos que voldries que es gratinessin, un a un, una mica més al forn amb ventilació inclosa. El nucli són tres germanes —que ningú no es confongui perquè no es tracta d'un Txékhov tot i que no se sap mai les influències que arrossega cada autor—, els dos cunyats, a més, i una amiga que la germana petita ha fet —ingressada un temps en un centre de rehabilitació psiquiàtrica per intent de suïcidi—, i que acaba, l'amiga, convertint-se en la protagonista accidental o, si es vol, en el pistó que encén la metxa, que cala el foc i que no té cap intenció d'apagar-lo... [+ informació]

Relliscar, més que patinar, sobre el trencadís de Gaudí

¿Calia que la Reial Federació Espanyola de Patinatge en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i el Consell Superior espanyol d’Esports fes un acte per celebrar el centenari d'Antoni Gaudí? ¿Calia que es fes un espectacle més aviat avorridot —admetent sempre la bona feina dels patinadors— en un intent de barrejar coreografia amb vestuari i la iconografia pròpia de l'arquitecte? ¿Calia que la Televisió Catalana programés la reemissió de l'espectacle al voltant de la festa de Reis, tant al canal Esport3 com a TV3 per omplir la graella? ¿Calia que l'embemàtic himne d'«El cant dels ocells» es cantés tan i tan desafinadament? ¿Calia que el guió fes parlar mitjançant la Intel·ligència Artificial en espanyol l'arquitecte Gaudí i li encolomés un presumpte viatge inspirador de l'art mudèjar a Andalusia del qual no hi ha cap constància? ¿Calia que s'hi inclogués una coreografia amb ball flamenc i olé?... [+ informació]

El dramaturg Josep Julien revisa l'obra «Bonobo» estrenada fa tres anys al Teatre Nacional de Cataluna i retitulada com a «Bonobo 2.0» i amb una nova posada en escena amb el mateix intèrpret Moha Amazian la reestrena a la Sala Fènix de Barcelona

«Bonobo» és una “road movie” com ho és la novel·la mare de totes les “road movies” escrita per Jack Kerouac a mitjan segle passat i coneguda com a «On the road». El protagonista de l'obra «Bonobo», de l'actor i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), no és un “beat” del segle passat, però sí que és un “beat” d'aquest segle. A «Bonobo» no hi ni sexe, ni drogues ni “rock and roll”, però sí que hi ha un monòleg introspectiu com a la novel·la «On the road» i una altra mena de droga tan o més perillosa que la droga dura: la febre del terrorisme. Josep Julien, que amb aquesta obra va guanyar el premi de text Jardiel Poncela de l'SGAE i el premi Quim Masó a projectes escènics, parteix dels tràgics fets de l'agost del 2017, després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i el Port de Cambrils, quan un dels joves ripollencs, Younes Abouyaqoub, de 22 anys, conductor de la furgoneta que va deixar l'estesa de víctimes a la Rambla abans de frenar a tocar del mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró, va fugir per les porxades del Mercat de la Boqueria i, quatre dies després d'haver deixat un altre mort a la Diagonal en el robatori d'un cotxe, va ser abatut per la policia catalana en unes vinyes del terme de Subirats, a l'Alt Penedès... [+ informació]

El centenari de la mort d'Antoni Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l'arquitecte a través dels seus edificis més emblemàtics

L’any Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l’arquitecte a través dels seus edificis, molts dels quals en indrets de Catalunya, sobretot, a Barcelona: la cripta de la Colònia Güell, la casa Batlló, la casa Vicens, el Palau Güell, el Park Güell, la casa Calvet, el col·legi teresià, els pavellons de la finca Güell, la torre Bellesguard, el portal de la finca Miralles, la nau Gaudí, la casa Milà o La Pedrera, el temple de la Sagrada Família o el primer misteri de glòria del rosari monumental de Montserrat. També hi ha quatre edificis fora de Catalunya com el Capricho de Comillas (Cantàbria); el palau episcopal d’Astorga, la casa Botines (Lleó), i la seva intervenció a la seu de Palma (Illes). Un dels eixos centrals del centenari de Gaudí tindrà lloc al voltant d'una exposició al Museu d’Història de Catalunya (MHC) i del Gaudí International Congress 2026. A més, de febrer a desembre... [+ informació]

Amb 44 milions de balises al cap

Quan tothom es pensava que la notícia estrella del nou 2026 seria la incorporació, l'1 de gener, dels 32 milions de balises lluminoses que la Direcció General de Trànsit espanyola ha decretat per a tots els vehicles que circulen per la pell de brau —una inversió popular que puja a més de mil milions d'euros amb IVA inclòs-, va i el gran showman mundial amb nom d'ànec —àlies Donald— ha trasbalsat les minivacances de Nadal dels mitjans de comunicació i els ha obligat a fer, com a TV3, una mena de segona marató de 24 hores seguides, però no parlant de salut sinó parlant del segrest del president veneçolà i la seva dona per les hosts nord-americanes en una matinada d'aquelles que es mereixen recordar el verset del poema de Lluís Serrahima i que deia, recordeu: “De matinada han trucat. Són al replà de l'escalà. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. ¿Què volen aquesta gent, que truca de matinada?”... [+ informació]

El melic no hi és només per mirar-te'l

El fil ja no és tan invisible des que aquest musical per a tots els públics, basat en l'àlbum de l'escriptora, periodista i comunicadora especialitzada en criança, Míriam Tirado (Manresa, Bages, 1976), il·lustrat per Marta Moreno, és present a la cartellera des de fa dos anys, després d'una arrencada al mateix Teatre Goya amb més de 30.000 espectadors i una temporada fora de Catalunya al Teatro Alcázar de Madrid. L'àlbum il·lustrat de Míriam Tirado és un dels multivendes catalans que van fent el seu camí sense gaire soroll, però amb una incidència que era impensable anys enrere [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A l'edició en diferents suports (paper, ebook o audiollibre...) li faltava una versió teatral i el registre del musical és el millor que li podia passar i encara més quan es va posar a l'abast creatiu de Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, que tenen la mà trencada en espectacles sense límits fronterers, amb el suport productor de Viu el Teatre... [+ informació]

L'Any Gaudí, l'Any Pau Casals, el 45è aniversari de La Vella Dixieland i el record de Santiago Rusiñol entre les propostes de 15 espectacles en gira de la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya durant el 2026

La Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC) prepara una programació conjunta de teare, dansa i música per al 2026 amb 148 actuacions arreu del país, entre les que destaquen 35 funcions del musical sobre Gaudí «L’arquitecte priibit», 19 representacions de «Passejant amb Santiago Rusiñol» amb l'actor Àlex Casanovas i 14 concerts de La Vella Dixieland amb «La vella als ateneus», dins dels 45 anys de l'orquestra. El programa representa la participació de 40 escenaris de 36 ateneus amb 13.500 butaques. S'hi presentaran també 12 concerts de Miquel Barceló Quartet, 10 interpretacions d'«Homenatge a Pau Casals», d'Steva Trushka, 9 representacions del còmic Txabi Franquesa amb el monòleg «Parlant amb Franquesa», 8 funcions de la comèdia «Els plans«, de Yago Alonso i 8 representacions de «Celtic», de Fletcher Anderson, amb la Delorgan Dance Company i City of Barcelona Pipe Band... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2025 amb 31.755.448 visitants que han fet 68.902.985 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.893 edicions) de 31.755.448 visitants i 68.902.985 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.302,9 visites de pàgines (11,34 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 27 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.073 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

Sopa de galets amb lluentons

La companyia Cor de Teatre ha estat l'estrella de la programació teatral del Festival de Nadal de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Malgrat la pluja d'alguns dels vespres, el seu espectacle musical, «Nadal, un viatge inesperat», ha congregat cada dia milers d'espectadors, alguns conscients que no es podien perdre una altra de les produccions d'aquesta companyia de Banyoles que s'ha fet, en vint-i-cinc anys, un nom internacional. És imprescindible recordar el seu espectacle «Operetta» o l'espectacle més recent, «Nauta». Cor de Teatre, fidel al seu nom, no es limita a fer un concert polifònic sinó que el revesteix de teatre amb tots els ets i uts. I sovint la trama teatral acaba dominant tot l'espectacle, però sempre amb les veus a cappella de la companyia i trobant per a cada peça escollida una història que a vegades té caràcter d'esquetx i que a vegades s'acosta al conte... [+ informació]