La Nau Ivanow va camí de complir 25 anys després que reconvertís una antiga fàbrica de pintures en un centre de creació escènica

A finals del 2022, la Nau Ivanow commemorarà el 25è aniversari de la seva fundació com a espai d’acollida, d’acompanyament, d’assaig i error, d’investigació; un refugi on les companyies que l’habiten poden trobar el caliu per treballar sense presses, amb bones condicions, i que no se sentin només usuàries d’un espai, sinó habitants naturals. La Nau Ivanow ha volgut ser un referent internacional en la professionalització, la mobilitat i les residències de creació escènica, tot ajudant a la dignificació del sector, i a la vegada ser un espai on les comunitats dels territoris poden conviure amb les companyies i que siguin part dels processos creatius. Les residències són el seu focus principal de treball de la Nau Ivanow. Creuen fermament que les companyies necessiten espais on sentir-se com a casa, amb total llibertat i confiança per poder desenvolupar les seves idees sense por a equivocar-se i seguir creixent. El que tenen molt clar és que una residència ha de ser un procés flexible que es desenvolupi en un espai i un temps de treball, que ofereixi les condicions adequades i adaptades a les necessitats específiques de cada projecte acollit. Un espai flexible que generi la confiança i el diàleg per poder tenir cura del procés de creadors i creadores i recollir, compartir i patrimonialitzar el coneixement que es genera a l’interior de les pràctiques artístiques. La Nau Ivanow va adoptar aquest nom precisament... [+ informació]

Neix una plataforma de continguts en català que oferirà canals en directe i vídeos a la carta de YouTube i Twitch

L'accés a la plataforma és gratuït i tothom hi podrà accedir per visualitzar tant canals en directe com explorar continguts en català i descobrir nous creadors. També aporta la possibilitat opcional de subscriure's a la plataforma i comportar amb diversos avantatges. La plataforma ClapClap genera un conglomerat en línia que afavoreix la tasca dels creadors en català, seguint la modalitat d'un Patreon però amb tarifa plana. En qualsevol cas, els promotors volen mantenir el compromís de respectar la privadesa dels usuaris i no crearan perfils publicitaris dels usuaris com fan altres xarxes socials. El funcionament és que els subscriptors van fent “claps”, que són com els “likes” de les xarxes socials però se'n poden fer fins a deu per a cada vídeo. De manera que com més claps té un vídeo, més s'amplia la part de la contribució que rebrà al creador. És a dir, els subscriptors poden controlar a quins creadors volen donar suport i en tot moment poden monitoritzar com es reparteix l'aportació des del tauler de control i personalitzar la pàgina d'inici amb els creadors preferits. El projecte ha estat creat des del voluntariat i sense ànim de lucre... [+ informació]

Músics, directors i treballadors de museus i artistes russos de diferents disciplines reuneixen 17.000 signatures de personalitats del món artístic en una carta oberta que els exposa a represàlies i que demana al dictador Vladímir Putin que retiri les tropes d'Ucraïna i posi fi a una guerra que qualifiquen d'insensata i innecessària i una invenció del poder rus

Des dels músics més reconeguts fins als treballadors dels museus, milers de professionals del món artístic rus s'han posicionat contra la invasió d'Ucraïna ordenada pel president dictador Vladimir Putin. I això quan, a causa de les noves lleis del Kremlin, manifestar-se o expressar-se ni que sigui per escrit posa en perill encara més la seva feina, la seva llibertat i la seva seguretat. Els més de 17.000 russos del món de la cultura que han signat la cartaoberta demanen al seu govern que retiri les tropes d'Ucraïna i qualifiquen la guerra encetada per Rússia d'insensada i innecessària. A més asseguren que la justificació que hi ha darrere d'aquesta “pseudooperació militar especial” és una invenció feta totalment pel poder rus... [+ informació]

El Teatre Lliure destina el 5% de la recaptació de totes les funcions de l'obra «Crim i càstig» als refugiats d'Ucraïna i el Gran Teatre del Liceu convoca tres sopranos per substituir el concert del 175è aniversari de la cantant russa Anna Netrebko que va cancel·lar els seus compromisos

Anna Netrebko va anunciar en un comunicat que s’allunyava dels escenaris temporalment, probablement a causa del degoteig de cancel·lacions que preveia pel seu posicionament polític, proper a Vladimír Putin, i que ja havien començat a La Scala de Milà, Hamburg i Zuric. El Liceu també va confirmar que la soprano no cantaria en el concert del seu 175è aniversari, el 3 d’abril. El Liceu ha anunciat un nou cartell per partida triple: hi actuaran les sopranos Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa i Iréne Theorin, que juntament amb el baríton Ludovic Tézier i el tenor Joseph Calleja seran les veus convidades a la gala. Valentina Carrasco serà directora escènica i Marco Armiliato, el director musical. La nova cita també ha reformulat el repertori, que inclourà el «Macbeth» de Verdi (acte II complet, a càrrec de Radvanovsky i Tézier), «Lucia di Lammermoor» de Donizetti (part III fins al final de l’escena de la bogeria, a càrrec d'Oropesa) i «Turandot» de Puccini (acte II, escena II sencera, amb Theorin i Calleja). D'altra banda, el Teatre Lliure ha fet un manifest en el qual reitera la seva oposició a l'ús de les armes... [+ informació]

La Fura dels Baus experimenta el terror a l'antiga fàbrica modernista Utopia 126 de Barcelona amb l'espectacle «[REC].1» que uneix cinema i arts escèniques

Inspirada en la pel·lícula «[REC]» (2007) de Jaume Balagueró i Paco Plaza, aquesta nova aventura de La Fura dels Baus comença com una convencional sessió de cinema a l’aire lliure al pati de la fàbrica modernista «Utopia 126» fins que els espectadors són obligats a entrar en la foscor de l’antiga fàbrica d’estampació i aleshores la pel·lícula es desborda físicament i apareixeran els zombis. Segons La Fura dels Baus cap espectador córrer el perill de patir mal però sí que tindrà por que el pugui patir. La companyia relaciona la connexió entre la infecció zombi que s'expandeix per un edifici de l'Eixample a la pel·lícula amb el virus actual del coronavirus per reflexionar sobre la por al terror. «[REC].1» no pretén fer por de manera frívola, sinó provocar una reflexió gairebé terapèutica. L’espectacle uneix el cinema amb les arts escèniques en una experiència immersiva, que sempre ha estat habitual en La Fura dels Baus. L’objectiu de la companyia és fer cinema en viu amplificant el terror que transmetia la pel·lícula... [+ informació]

L'actor Gérard Depardieu es troba entre l'espesa i la paret després que des de fa vuit anys es nacionalitzés rus i es vantés de tenir amistat amb Vladímir Putin

L'actor francès Gérard Depardieu ha cancel·lat voluntàriament dues actuacions a França a conseqüència de la guerra a Ucraïna. L'actor, que es va vantar de ser íntim amic de Putin, al·lega que, si tot va bé, reprendrà els seus xous en viu el més de maig en un món en pau, remarca. L'actor Gérard Depardieu diu que ha decidit cancel·lar dos recitals que tenia previstos perquè la gravetat de la situació a Ucraïna fa que no se senti amb ganes de cantar. L'intèrpret havia d'actuar amb el seu xou «Depardieu chante Barbara» al Théâtre Anthéa d'Antibes, a la Costa Blava francesa. El director del teatre afegeix en el mateix comunicat que està d'acord amb la decisió de Depardieu perquè els semblava difícil fer un espectacle tan sensible amb les circumstàncies bèl·liques actuals. El concert dura una hora i tres quarts i és un homenatge a la cantant i compositora francesa Barbara, morta fa 25 anys... [+ informació]

El Ballet del Teatre Marïnski no inaugurarà la 36a edició Festival Castell de Peralada pel seu caràcter de representació de l'estat rus i la falta de posicionament contra la guerra de Rússia a Ucraïna

La nota de l'organització del Festival Castell de Peralada especifica: «A causa de la situació i el context actual, marcat pel conflicte bèl·lic a Europa, el Festival Castell de Peralada cancel·la la participació del Ballet del Teatre Mariïnski, prevista per als dies 8 i 9 de juliol del 2022, i convidat dins del marc de la 36a edició del festival, com a mostra de mobilització i petició del cessament immediat de la guerra i sumant-se al clam majoritari dels teatres i festivals europeus en contra de la guerra. El Festival reivindica la necessitat d’un posicionament clar de les institucions artístiques i dels seus dirigents contra la guerra i en compromís amb la pau.» El Festival Castell de Peralada s'afegeix així a les decisions d'altres institucions musicals europees arran de la invasió russa d'Ucraïna, que han cancel·lat les actuacions d'artistes estretament lligats a Vladímir Putin, o que representen l'estat rus, com Valery Gergiev i l'Orquestra del Teatre Mariïnski... [+ informació]

El cinema s'afegeix a la política del veto cultural i l'Acadèmia del Cinema Europeu i el Festival de Canes anuncien boicots a les delegacions russes

L'Acadèmia del Cinema Europeu ha anunciat que farà boicot al cinema rus en la pròxima edició dels premis EFA del Cinema Europeu, dels quals quedaran excloses les pel·lícules russes. El cineasta ucraïnès Serguei Loznitsa havia dit que abandonava l'Acadèmia del Cinema Europeu per la tebior amb què havia criticat la invasió d'Ucraïna i la falta de mesures concretes de pressió contra Rússia. L'anunci de l'Acadèmia expressa ara una condemna enèrgica de la invasió d'Ucraïna. També el Festival de Canes ha condemnat la barbàrie de Vladímir Putin a Ucraïna i ha anunciat que no acceptarà la presència de delegacions russes en la pròxima edició, així com qualsevol persona vinculada amb el govern de Puti... [+ informació]

La guerra russa contra Ucraïna deriva cap a una «purga» del sector cultural amb vetos a personalitats que no demanen la pau ni reneguen de Vladímir Putin

Totes les guerres tenen víctimes col·laterals com la que li ha tocat ara al director d'orquestra rus i director general del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg que està perdent els seus contractes que tenia compromesos amb auditoris nord-americans i europeus. La Scala de Milà ha estat un dels que ha tret del càrrec Valeri Guerguiev que, de fet, no ha amagat mai la seva presumpta flaca pel president rus Vladímir Putin. Precisament la nit del 23 al 24 de febrer, Guerguiev estava dirigint l'òpera «La dama de piques» a la Scala. I va ser aleshores quan el director del teatre de Milà i l'alcalde la ciutat italiana van acordar de pressionar Guerguiev perquè fes una declaració a favor de la pau a Ucraïna i es distanciés clarament de la guerra russa. Com que Valeri Guerguiev no ho va fer, la Scala de Milà ha optat per retirar-li la confiança sense que dirigís cap altra de les funcions de «La dama de Piques». Progressivament també ha vist com es cancel·laven contractes amb el Carnegie Hall de Nova York, la Filharmònica de Viena, el festival de Lucerna (Suïssa), el de Riga-Jurmala (Letònia), la Filharmònica de París i la Filharmònica de Rotterdam, entre d’altres. Sí que va fer una declaració, en canvi, la soprano Anna Netrebko, russa també, que en un tuit va dir que estimava el seu país però que també tenia gent estimada a Ucraïna i que compartia el seu dolor i patiment. Netrebko, però, també deia que no era lícit obligar els artistes a posicionar-se políticament sisplau per força, en relació al director de Sant Petersburg. La soprano manté el seu compromís amb la Scala i també amb el Gran Teatre del Liceu, entre altres contractes. La pluja ha estat tan intensa que fins i tot ha vist com l'abandonava el seu mànager. Valeri Guerguiev també podria deixar de ser el director titular de la Filharmònica de Munic si no fa cas de la pressió de l’alcalde la capital bavaresa, que li exigeix un posicionament contra la invasió russa d'Ucraïna... [+ informació]

«La màquina Magritte» obre al CaixaForum Barcelona una de les exposicions més importants de la temporada amb 69 pintures surrealistes i altres testimonis de l'artista belga

De René Magritte tothom coneix l'anècdota de la pipa que no era una pipa, segons ell. L'exposició «La màquina Magritte», que es pot veure al CaixaForum fins al 6 de juny, mostra 69 pintures de l’artista belga, que reflecteixen un surrealisme marcat per l’humor i amb un segell personal inconfusible. Les obres, que pertanyen a 55 prestadors i museus diferents, s’acompanyen de fotografies i pel·lícules domèstiques. Inicialment, amb algunes variacions. A l’exposició «La màquina Magritte» es mostra, entre altres, «La violació», del 1945, però una primera versió ja va ser la coberta del llibre «Qu’est-ce que le surréalisme?», d’André Breton, el 1934. A més, es presenta «El sentit de les realitats», del 1963, un préstec del museu Miyazaki del Japó. N’hi ha una altra versió, també amb una gran pedra al centre del quadre, però amb el mar als seus peus, i no amb un paisatge muntanyós, que és l’oli «Castell del Pirineu», de què s’ha dit que podria estar inspirat en el seu únic viatge aquí, el 1929, quan juntament amb la seva dona Georgette Berger, Paul Éluard, Gala i el galerista Camille Goemans van visitar Dalí a Cadaqués. Magritte va ser també gran amic de Joan Miró, de qui va imitar la cal·ligrafia d’alguna de les seves obres com Photo. Ceci est la couleur de més rêves. L'exposició es recorre per àrees temàtiques i no cronològicament: Els poders del mag; Imatge i paraula; Figura i fons; Quadre i finestra; Cara i màscara; Mimetisme, i Megalomania, set àmbits que submergeixen els visitants en l’univers creatiu de l’artista. René Magritte torna a Barcelona amb aquesta gran exposició després que el 1998 ja n'hi havia dedicat una a la Fundació Joan Miró... [+ informació]

El Palau de la Música ha cancel·lat el concert del pianista rus Denis Matsuev que va ser condecorat per Vladímir Putin i va signar un manifest a favor d'enviar l'exèrcit a Ucraïna quan Rússia es va apoderar de Crimea

El Palau de la Música s'ha vist obligat a cancel·lar el concert del pianista rus Denis Matsuev per la guerra a Ucraïna i després que l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) n'hagués demanat la suspensió. El concert havia de tenir lloc el 5 de març i ha estat substituït per un altre del també pianista Javier Perianes amb una selecció d'obres de Manuel de Falla o Frederic Chopin. Denis Matsuev (Irkutsk, Rússia, 1975) va ser condecorat per Vladímir Putin i és un fervent partidari del president rus. De fet, el març del 2014, va ser una de les més de 500 figures culturals russes que van signar una carta col·lectiva en suport de l’ordre del president d‘utilitzar l’exèrcit contra Ucraïna, just abans que Rússica s’annexionés a Crimea. Precisament el Carnegie Hall de Nova York ha anunciat també que reemplaçava l’actuació del mateix Denis Matsuev i el director rus Valery Gergiev. El motiu ha estat el mateix: “Els esdeveniments recents a nivell mundial”. El rotatiu The New York Times va més enllà, i apunta que la qüestió de fons és la vinculació dels músics amb Vladímir Putin... [+ informació]

Es recuperen les restes de cinc soldats en una fossa de la serra de Prades del Baix Camp que es consideren víctimes dels combats que hi va haver a la Roca dels Corbs sis dies abans de l'entrada dels feixistes a la comarca el gener del 1939

El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha obert una fossa a la serra de Prades, al Baix Camp. El desembre passat, unes historiadores de la direcció general de Memòria Democràtica van trobar unes restes òssies en aquest punt i els arqueòlegs hi ha obert dues rases on han trobat les restes d'un mínim de cinc cossos. Es treballa amb la hipòtesi que són soldats republicans morts en els combats que es va produir en aquesta zona entre el 6 i el 9 de gener de 1939, cinc dies abans que els feixistes entressin a la comarca i prenguessin la capital, Reus, el 15 de gener. També s'ha descobert alguns objectes, com municions i indumentària militar. Les mostres es vehicularan al programa d'identificació genètica per intentar identificar les víctimes i retornar les restes als familiars. L'excavació acabarà a principis de març... [+ informació]

La Filmoteca de Catalunya commemora el desè aniversari de la seva instal·lació al Raval marcant una excepció en el retrocés d'espectadors de cinema després de sumar 1,29 milions de localitats acumulades

En els deu anys que porta instal·lada al barri del Raval de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya ha aplegat 1,29 milions d’espectadors en 13.075 sessions, amb una mitjana de 99 persones per sessió, segons dades facilitades pel mateix director de la Filmoteca, Esteve Riambau, en la presentació del calendari d’activitats per commemorar aquest aniversari modern de l’equipament. L’any amb més públic va ser el 2015, amb 148.769 espectadors. El 2020, amb el confinament arran del coronavirus i la cancel·lació del 50% de les sessions, en va tenir 66.752. Un dels projectes és la «FilmoRuta pel Raval: Imatges per entendre un barri», un itinerari físic i virtual que posa en contacte pel·lícules emblemàtiques com «Distrito Quinto» o «En construcció» i veïnat i entitats del Raval per desplegar un mapa de significats compartits respecte a la filmografia lligada al territori. La ruta es pregunta sobre aquelles qüestions que travessen les vides de les persones que l’habiten, com el dret a l’habitatge... [+ informació]

La guerra russa comença a Ucraïna i posa en perill el flanc est d'Europa

Des de fa més d'un mes la situació tensa viscuda a Ucraïna es veia venir. Recuperem dos articles de la sèrie d'actualitat «El cafetó» que vam publicar en el seu moment. El primer, el mes de gener, «El general Bum Bum vol tornar a la guerra», i el segon, el mes de febrer, «Ucraïna... a tot gas!». Els dos articles, que també es poden escoltat a Ivoox i Spotify, són lamentablement premonitoris i avançaven la situació que s'està vivint en les últimes hores a tot Ucraïna després de la invasió russa pels quatre costats, iniciada a les quatre de la matinada —hora catalana— del 24 de febrer, i el perill del teló de l'OTAN que té com a frontera les antigues «terres» russes... [+ informació]

Se subhastarà a Barcelona un dibuix inèdit de Pablo Picasso que es data entre els anys 1900 i 1903 amb un valor de sortida de 80.000 euros i una estimació de 200.000 euros

Subarna Casa de Subastas ha anunciat que subhastarà un dibuix, inèdit fins ara, de Pablo Picasso: «Pare i fill a la vora del mar», datat entre els anys 1900 i 1903. Amb un preu de sortida de 80.000 euros i una estimació de 200.000 euros, el dibuix forma part de la cinquantena d'obres que Pablo Picasso va fer a principis del segle XX a les targetes comercials de la merceria que els seus amics, els germans Carles i Sebastià Junyer-Vidal, tenien al carrer de l'Argenteria de Barcelona. La subhasta presencial es farà el 3 de març a Barcelona. Entre el 1902 i el 1903, la relació entre Pablo Picasso i els germans Junyer-Vidal es va fer més forta i durant les visites que els feia al seu establiment, Picasso departia amb ells i compartia taula i aprofitava per dibuixar sobre les targetes que li facilitaven els seus amics, segons ha explicat la casa de subhastes Subarna. Sobre aquesta superfície, l'artista va concebre tot tipus d'escenes, des de retrats amb caricatures de coneguts i amics a composicions eròtiques i fins i tot pornogràfiques, així com els temes de la seva etapa blava (1901-1904), com la misèria i la pobresa... [+ informació]

L'escenògraf Isidre Prunés és recordat amb una exposició a l'Institut del Teatre arran de la donació del seu fons al Museu d'Arts Escèniques

L'Institut del Teatre presenta una exposició de qui va ser alumne i professor de la institució, l'escenògraf Isidre Prunés i Magrans (Barcelona, 1948 - 2014), amb motiu de la donació del seu fons. L'exposició «Isidre Prunés, l'escenògraf és l'estrella» és un gran àlbum de fotografies relligades com un vestit de Paco Rabanne en el qual es pot apreciar diferents moments del recorregut vital de l’artista pels àmbits familiar, professional i personal. També s'hi veuen les seves influències, els seus referents i les seves fílies a través dels seus dissenys, tant d'escenografia com de vestuari. Més de 40 anys de vida professional plena d'encerts i d'èxits, tant en companyia de la també escenògrafa Montse Amenós, entre el 1972 i el 1995, com en solitari, a partir de la dissolució de l'equip professional que formaven amb un reconegut èxit i reconeixement dins el teatre català. Els records formen un collage que barreja les etapes vitals amb la vida professional. Una taula plena de mostraris provinents de l'estudi d'Isidre Prunés aproxima els visitants als materials amb els quals acompanyava els seus dissenys i es converteix en una metàfora que evoca el món preciosista i glamurós en què millor es movia a l'hora de dissenyar les seves creacions. En el recorregut de l'exposició «Isidre Prunés, l'escenògraf és l'estrella»... [+ informació]

La Companyia Elèctrica Dharma s'autoorganitza el seu «Any Dharma» per commemorar el cinquantenari de la inici del grup que acabarà amb un concert al Palau Sant Jordi

Era el febrer del 1972 quan el que seria la Companyia Elèctrica Dharma va començar a arrencar com a banda. El dia 20 de febrer d'aquell any, els germans Fortuny van emergir com a pioners de jazz, rock i una barreja de músiques tradicionals. L'inici va ser al Casal de la Font d'en Fargues del barri d'Horta de Barcelona. Es considera el primer concert com a banda tot i que ja portaven uns anys de diferents proves musicals. En aquest mig segle, la banda —la família, de fet— ha perdut els germans Esteve i Josep i en aquest mig segle també han fet desenes i desenes de concerts, han publicat nombrosos discos que els porten a aquesta commemoració que tancaran el 22 d'abril del 2023 amb un concert al Palau Sant Jordi de Montjuïc... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya homenatja el mestre republicà Antoni Benaiges de Mont-roig del Camp que va ser afusellat el 1936 pel feixisme en un poble rural prop de Burgos

«Imaginar el mar de Miró». Des que l'estiu del 2010 es van exhumar les restes d'una fossa comuna a la muntanya de La Pedraja, prop de Villafranca Montes de Oca, a la província de Burgos, on els testimonis dels més grans deien que s'hi havien enterrat prop de tres-cents afusellats pels feixistes del cop d'estat del 1936, el nom del mestre català Antoni Benaiges i Nogués, nascut a Mont-roig del Camp el 1903 i assassinat el 25 de juliol del 1936, va ser objectiu d'una recerca iniciada pel fotògraf Sergi Bernal, que va estar present en els treballs d'exhumació com a documentalista gràfic, arran d'un atzar quan un dels testimonis li diu que en aquella fossa hi havia enterrat qui havia estat el seu mestre a l'escola del poble Bañuelos de Bureba [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. De les restes exhumades, només se'n van poder identificar 23 i entre aquestes 23 no n'hi havia cap, pel seu mal estat, que es pogués relacionar amb Antoni Benaiges. Però això no va ser impediment perquè el fotògraf Sergi Bernal busqués els descendents de l'antic mestre republicà, d'idees d'escola moderna, seguidor del mètode Célestin Freinet i impulsor amb els infants de l'escola de Bañuelos de Bureba d'un diari escrit per ells gràcies a una impremta i també un gramòfon que el mestre va pagar de la seva butxaca... [+ informació]

Betevé cancel·la d'un dia per l'altre els programes «Àrtic», «La cartellera» i «La família barris» i acomiada una dotzena més de periodistes de la cadena

Després d'una reunió entre la direcció i els periodistes, la decisió ha estat dràstica i ha comportat l'acomiadament ipso facto d'una dotzena de treballadors que s'afegeixen als nou que ja es van acomiadar en un altre expedient anterior. Segons el director de Betevé, el periodista Sergi Vicente, a qui els treballadors demanen la seva dimissió, la prioritat de la cadena municipal de Barcelona és el desplegament d’un projecte basat en el directe que garanteixi un model sostenible i competitiu. El cas és que la caiguda de la graella, sense previ avís, del programa cultural «Àrtic», el programa de cinema «La cartellera» i el programa social «La família barris» deixa Betevé sense tres dels referents més emblemàtics en aquests àmbits... [+ informació]

La mostra que el nord-americà Lee Friedlander exposa al KBr de la Fundació Mapfre reuneix més de 300 fotografies entre algunes d'inèdites perquè el comissari ha tingut accés als arxius del fotògraf

L’exposició presenta la seva obra de forma cronològica, des dels inicis de la seva carrera fins a les darreres imatges de fa només uns anys amb 320 fotografies d'escenes urbanes, paisatges, retrats, autoretrats o formes de la natura. També es presenta una selecció dels llibres dels seus projectes més significatius. El fotògraf Lee Friedlander, nascut a Aberdeen, Washington, Estats Units, el 1934, encara actiu als 87 anys, es revela en aquesta macroexposició com un treballador infatigable com es veu en una fotografia del 2011, un autoretrat fet en el moment que es va despertar després d'haver estat intervingut en una operació quirúrgica a cor obert. Entre les 320 fotografies de la mostra n'hi ha dues de la Sagrada Família, quan va visitar Barcelona amb motiu que la Fundació La Caixa li va dedicar una exposició el 2007. Lee Friedlander exerceix de fotògraf gairebé des de la seva adolescència... [+ informació]

La directora Carla Simón fa història en català a la Berlinale i s'emporta l'Ós d'Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pel·lícula «Alcarràs» sobre la crisi de la pagesia i el món rural rodada amb intèrprets no professionals

És la primera vegada que una pel·lícula en català obté el màxim premi del Festival de Berlín, considerat el més important del món, al costat del de Canes. En una edició presencial de la Berlinale recuperada després de la crisi del coronavirus, la pel·lícula «Alcarràs» de Carla Simón (Barcelona, 1986) rodada amb actors i actrius de totes les edats no professionals escollits després d'un càsting amb més de 9.000 persones, ha fet història i representa una dosi d'autoestima per al cinema en català que passa per un moment baix per la falta de projectes. Carla Simón, a més de ser la primera cineasta que triomfa en català en aquest festival internacional, és també la primera directora de l'estat espanyol que guanya amb l'Ós d'Or el màxim guardó després de 72 edicions. El 2017 ja va encertar amb la seva presentació a Berlín amb la pel·lícula del seu debut, «Estiu 1993»... [+ informació]

La Cubana torna a congregar milers d'espectadors en la seva tornada a Barcelona després de cinc anys amb l'espectacle «Adeu Arturo» que exhaureix funcions al Teatre Coliseum

«L'herència putativa del senyor Arturo». De la llarga nòmina d'espectacles multipolifacètics de La Cubana i dels seus ara ja més de quaranta anys ben portats hi ha un tret comú: la participació sempre en tots ells de part o tots els espectadors com a intèrprets improvisats o espontanis sovint sisplau per força. Amb l'espectacle «Adeu Arturo», la companyia s'ha hagut de reinventar a causa de les circumstàncies epidemiològiques, mascareta inclosa, que no aconsellen encara una excessiva interacció personal. Però això no ha de decebre els milers de “cubanaires”, “cubaneros” i “cubanites” que passaran pel Teatre Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona perquè des del primer moment se sentiran copartícips del funeral festiu que La Cubana ha rebut l'encàrrec d'organitzar per atendre les últimes voluntats del patrici andorrà, però establert a Barcelona i tota una figura universal, el senyor Arturo Cirera Mompou, un personatge carregat de medalles, honors i condecoracions de tot el món, entre les quals no falta el venerable llautó de la Creu de Sant Jordi... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarregarà de conservar i difondre el llegat del periodista Manuel Ibáñez Escofet que es podrà també consultar en xarxa

La donació està formada per 22 capses de documentació que aviat es podrà consultar a Internet. Els documents abasten pràcticament tota la vida professional de Manuel Ibáñez Escofet, des de començaments de la dècada dels anys quaranta fins a la seva defunció. Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona,1917 - 1990) es va iniciar en el periodisme al diari El Matí i més endavant va ocupar la sotsdirecció d'El Correo Catalán. El lliurament de l'arxiu permetrà conèixer en profunditat la trajectòria professional del periodista durant les seves etapes a El Correo Catalán, Tele/Exprés i La Vanguardia durant els darrers anys del Franquisme i la Transició. El Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes ja s'hi van endinsar el 2017 amb la taula rodona «El periodisme com a ofici. Centenari de Manuel Ibáñez»... [+ informació]

Un vigilant de seguretat retoca per avorriment una pintura valorada en un milió de dòlars de l'artista avantguardista soviètica Anna Leporskaia que s'exposava al Centre Presidencial Ieltsin de Iekaterinburg capital d'Sverdlovsk a Rússia

El quadre «Tres figures» que l'artista avantguardista russa Anna Leporskaia va pintar entre el 1932 i el 1934 ha canviat de fesomia. El vigilant d'una galeria, treballador d'una empresa de seguretat privada, va decidir pintar amb bolígraf els ulls a les figures abstractes que hi apareixen. L'home va pintar sobre el quadre el primer dia de feina i va explicar que ho havia fet perquè estava avorrit. La pintura és propietat de la col·lecció de la Galeria Estatal Tretiakov. Dos dels visitants van alertar que algú havia transformat les cares que apareixen al quadre, valorat en 75 milions de rubles (poc més d'1 milió de dòlars o prop de 900.000 euros)... [+ informació]

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'integra al Sistema d'Arxius de Catalunya perquè acabi sent una secció de l'Arxiu Nacional de Catalunya

El Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC) és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que garanteixen la gestió, la conservació, la protecció i la difusió i l’accés a la documentació de Catalunya. En aquest sentit, el SAC aplega els arxius que operen en territori català amb criteris de qualitat, enuncia els òrgans de l'administració responsables de dur a terme la política arxivística i els instruments del Sistema i impulsa la formulació d’un marc legal i normatiu adient. L’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), nascut el 1969, és un dels centres de documentació sobre arquitectura més importants d’Europa que conserva més de 2.000.000 de documents procedents dels fons de 180 arquitectes. Plànols, cartografia, esbossos, dibuixos, publicacions, fotografies, correspondència i arxius audiovisuals, tots ells formen un conjunt excepcional que permet... [+ informació]

El fons personal de Paco Candel ingressa a la Biblioteca de Catalunya per ampliar la recerca i la investigació sobre la segona meitat del segle XX a Catalunya

Francesc Candel i Tortajada, conegut com a Paco Candel (Cases Altes, València, 1925 - Barcelona, 2007) escriptor, cronista i activista social és una figura cabdal de la literatura i la història de Catalunya. La seva trajectòria distingida pel seu compromís amb la integració de les persones immigrants i la lluita en favor de les classes populars, deixa un llegat documental i literari indiscutible. Membre de la generació que immigrà a Catalunya durant el primer franquisme, va esdevenir el cronista dels canvis socials i polítics que es van produir a partir dels anys cinquanta. La seva obra «Els altres catalans» significa un abans i un després en la visió de la immigració a Catalunya. El fons de Paco Candel que ingressa a la Biblioteca de Catalunya recull aquest llegat de gran valor... [+ informació]

Sting s'afegeix a l'allau d'artistes que venen el seu catàleg musical i tanca un acord amb el segell Universal la cessió de tot el seu fons que s'estima en una 220 milions d'euros

L'acord inclou les cançons de la carrera en solitari del músic britànic i també les que va compondre per a The Police: èxits com ara «Roxanne«, «Message in a bottle», «Fields of gold» i «Englishman in New York», entre d'altres. Sting ha optat per l'acord amb Universal perquè és la companyia amb la qual ha tingut una llarga relació que el cantant qualifica de protifosa. En els últims dos anys, s'han produït una sèrie de vendes de catàlegs de grans noms de la música com Bruce Springsteen que va vendre les seves cançons a Sony per 441 milions d’euros, superant la xifra de Bob Dylan, a qui Universal li havia pagat 350 milions d'euros. Artistes com Shakira, Chrissie Hynde (The Pretenders), Barry Manilow, RZA (Wu-Tang Clan), Neil Young, Tina Turner i Paul Simon són alguns altres que han fet operacions de venda similars a la de Sting... [+ informació]

L'herència putativa del senyor Arturo

De la llarga nòmina d'espectacles multipolifacètics de La Cubana i dels seus ara ja més de quaranta anys ben portats hi ha un tret comú: la participació sempre en tots ells de part o tots els espectadors com a intèrprets improvisats o espontanis sovint sisplau per força. Amb l'espectacle «Adeu Arturo», la companyia s'ha hagut de reinventar a causa de les circumstàncies epidemiològiques, mascareta inclosa, que no aconsellen encara una excessiva interacció personal. Però això no ha de decebre els milers de “cubanaires”, “cubaneros” i “cubanites” que passaran pel Teatre Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona perquè des del primer moment se sentiran copartíceps del funeral festiu que La Cubana ha rebut l'encàrrec d'organitzar per atendre les últimes voluntats del patrici andorrà, però establert a Barcelona i tota una figura universal, el senyor Arturo Cirera Mompou... [+ informació]

El Palau i els Jardins de Pedralbes passen després de divuit anys del primer acord a mans de la Generalitat de Catalunya que utilitzarà l'espai com a una «segona residència» del govern

El govern català es farà càrrec de l’edifici i també dels jardins, que fins ara pertanyien a l’Ajuntament de Barcelona. La cessió és gratuïta de domini i lliure de càrregues i gravàmens. L’edifici es destinarà a seu representativa i centre de relació institucional de la Generalitat de Catalunya. El govern català assegura que l’objectiu és disposar d’un segon palau per poder-hi fer actes de primer ordre. L’executiu assumirà totes les despeses de manteniment de la finca, que té una superfície de més de 73.000 metres quadrats. Tant l’edifici com els jardins s’incorporaran a l’Inventari General de Béns de la Generalitat de Catalunya. El traspàs es va acordar a canvi que el govern català contribuís econòmicament en la construcció del Museu del Disseny de les Glòries on es va traslladar el fons del Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives que eren a Pedralbes. El Palau de Pedralbes té una llarga història: el seu origen és l'antiga masia... [+ informació]

Les més de mil obres d'un centenar d'artistes adquirides per prop de dos milions d'euros formaran part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i es dipositaran en diferents museus de la xarxa

El Departament de Cultura ha adquirit 1.023 obres de 99 artistes per un valor de 1.917.689 euros al llarg del 2021. Aquestes peces passen a formar part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i es dipositaran en diferents museus de la xarxa. I durant aquest any s’han tramitat 76 donacions. La dotació per a aquest any se situarà al voltant dels 2.255.000 euros. En el marc del Pla Integral de les Arts Visuals s’han adquirit 44 obres de 43 artistes, per 508.983 euros. S’ha prioritzat la compra d’obra d’artistes dones i creadors poc representats a la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. Dins del Pla Nacional de Fotografia s’ha comprat per un import de 341.138 euros 594 fotografies de 47 autors. En l’àmbit del Còmic i la Il·lustració, la comissió ha comprat 131 originals per 122.245 euros. I pel que fa als béns patrimonials, s'han adquirit 178 objectes, lots i fons per 958.185 euros... [+ informació]

Una exposició a La Pedrera que reobre la sala tancada per la crisi del coronavirus fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià Giorgio Morandi

Pintor inclassificable, però figura cabdal del panorama artístic de la primera meitat de segle XX, el pintor i gravador italià Giorgio Morandi (Bolonya, 1890 - 1964) pot ser considerat un artista atemporal, l’obra del qual destaca per la gran qualitat i pel seu alt grau de refinament, amb un llenguatge totalment personal. Tot i que no es pot emmarcar en cap dels grans moviments de l’art contemporani, el seu treball intenta captar la realitat de la manera més fidel possible a través de la llum, el color i els valors volumètrics, en una recerca constant de l’essència de la pintura. És a Bolonya, on va néixer, on va transcórrer tota la seva vida artística, Giorgio Morandi va treballar al marge de qualsevol grup o moviment... [+ informació]

El Museu de la Música enregistra i posa a l’abast dels ciutadans rotlles de pianola de compositors com Mompou, Blancafort o Martínez Valls

Els quinze rotlles estan disponibles gratuïtament a L’Auditori Digital i revelen obres signades sota pseudònim per alguns dels principals compositors de l’època. El Museu de la Música continua apostant per l'ampliació i l’accessibilitat del seu fons i engega un espai propi a la plataforma L'Auditori Digital. D’aquesta manera, la institució fa visible la feina de recerca que s’ha dut a terme durant els últims anys al voltant dels autors catalans que van publicar música de ball per a pianola. El Museu de la Música ha posat a l’abast de tothom qui hi estigui interessat quinze àudios de rotlles de pianola que han estat enregistrats pel pianolista Rex Lawson i que són la mostra d’un dels gèneres fonamentals del repertori d’aquest instrument: la música de ball... [+ informació]

La nova edició d’«In Museu» convida la ciutadania a descobrir l’ànima dels centres expositius de la ciutat visitant els racons que normalment no es mortren al públic

Torna l’«In Museu», una iniciativa que ofereix a la ciutadania la possibilitat excepcional de visitar els racons dels centres expositius de la ciutat que normalment no es mostren al públic. És la sisena edició de la iniciativa, que enguany compta amb la participació de quinze centres de disciplines variades i hi ha un augment rècord del nombre de places disponibles: fins a 2.230 —gairebé el doble que a l’edició anterior— en 129 sessions i horaris diferents. Aquest any (5 de febrer), s’incorpora el Laboratori de Natura del Museu de Ciències Naturals de Barcelona al parc de la Ciutadella. Els altres espais participants són: el Castell de Montjuïc, El Born CCM, la Fundació Joan Miró, el MACBA, el MUHBA de la plaça del Rei, el Centre de Col·leccions del MUHBA, el Museu d’Arqueologia, el Museu de la Música, el Museu del Disseny, la Seu Parc de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu Frederic Marès, el Museu Marítim, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes... [+ informació]

Es publica la correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual

El recull, a cura d’Anna Dalmau i Anna Mora, permet conèixer de més a prop aquests cinc catalans il·lustres i s'ha publicat pel Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. La figura central d’aquest epistolari és sens dubte Pau Casals. Ell es carteja amb Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual, tots cinc persones que des de diferents àmbits, tant culturals com polítics, han defensat la cultura, la llibertat i la democràcia. Amb la lectura d’aquestes cartes es pot entendre quina era la relació que unia Pau Casals amb els seus interlocutors, quins eren els seus projectes, els problemes viscuts, els seus anhels. Les cartes estan datades del 1919 fins al 1973 i la majoria són escrites a l’exili. En algun moment s’esmenta que aquesta activitat epistolar té un cost per a Pau Casals... [+ informació]

L'editorial neerlandesa Ambo Anthos ha aturat de moment la impressió en llengua neerlandesa del llibre «La traïció d'Anne Frank» de la canadenca Rosemary Sullivan però algunes altres editorials fan cas omís

El llibre, que es va anunciar el passat 17 de gener arreu del món, assenyala un notari jueu, Arnold van den Bergh, com el possible delator de la família d'Anne Frank. Tanmateix, diferents historiadors neerlandesos han explicat que la investigació no és concloent i que no hi ha proves suficients per sostenir aquesta afirmació. L'editorial neerlandesa es va disculpar en una carta, en la qual admet que hauria d'haver tingut una postura més crítica, cosa que deixa entreveure que els hereus de l'assenyalat podrien actuar penalment si creuen que hi ha difamació. Davant dels dubtes, l'editorial neerlandesa ha aturat les noves impressions i no les pensa reprendre fins que no obtingui més respostes per part de l'equip d'investigació a les preguntes que han sorgit. D'altra banda, ha demanat també disculpes si algú s'ha sentit ofès. La investigació que publica Ambo Anthos va durar sis anys i hi van participar una vintena d'experts, entre els quals hi ha historiadors, criminòlegs, experts en dades i l'agent retirat de l'FBI Vincent Pankoke... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2022 amb 24.012.370 visitants que han fet 52.241.972 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de gener del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.012.370 visitants i 52.241.972 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.479,4 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 37 segons per visita)... [+ informació]

La companyia Yllana ha tornat a Barcelona després d'una trajectòria imparable internacional des de la seva creació fa més de trenta anys que es compta amb un catàleg de 35 espectacles diferents representats en més de 15.000 funcions en una cinquantena de països

«Riure's de l'òpera i de qui la vetlla». Espectaclàs per a melòmans i no melòmans. Espectaclàs per a tota la família. Espectaclàs per a aquells que tenen l'òpera com un tòtem i també per a aquells que no s'hi han acostat mai, ni que el Liceu sigui a la mateixa Rambla, uns metres avall del Poliorama, que ara acull la companyia Yllana amb l'espectacle «The Opera Locos» que el 2019 va obtenir el Premi Max de les Arts Escèniques en la categoria de musical i que ja s'havia d'haver estrenat fa una temporada si no hagués estat per la crisi del coronavirus. Els de la companyia Yllana tornen a Barcelona on havien estat en diferents ocasions en els últims anys, al Teatre Romea o al Teatre Condal, per exemple, després d'una trajectòria imparable internacional des de la seva creació fa més de trenta anys que es compta amb un catàleg de 35 espectacles diferents representats en més de 15.000 funcions en una cinquantena de països... [+ informació]

La directora Sílvia Munt ha explorat els ingredients de l'obra «Desig» de Josep Maria Benet i Jornet al Teatre Nacional de Catalunya i l'ha renovada amb mirada actual i amb un epíleg cinematogràfic de collita pròpia

«La renovació d'una obra intemporal». L'actriu Imma Colomer, una dels quatres intèrprets que va estrenar l'obra «Desig» de Josep Maria Benet i Jornet el febrer del 1991 al Teatre Romea, em deia en una entrevista que l'obra li resultava sorprenent perquè l'autor havia optat per ingredients que no se li coneixien abans, com el suspens o la intriga, que afavorien una trama molt inquietant. A Imma Colomer —que va formar part aquell 1991 del repartiment amb la desapareguda actriu Àngels Poch (1948-2015) i els actors Josep Maria Pou i Lluís Soler— no li faltava gens de raó. Encara avui, «Desig» continua sent una obra inquietant que, per als que hagin seguit altres peces més de caire costumista de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) els semblarà entrar en el món d'un altre autor... [+ informació]

L'autor valencià Víctor Sánchez Rodríguez fa un viatge oníric a les profunditats d'una família benestant de caire aburgesat al Teatre Nacional de Catalunya amb l'obra «La casa del dolor»

«Per sortir, primer cal entrar». L'autor Víctor Sánchez Rodríguez (Port de Sagunt, País Valencià, 1985) fa un viatge oníric a les profunditats d'una família benestant de caire aburgesat —si és que la burgesia encara existeix— amb un fill i una filla bessons (Juli i Júlia) que viuen aliens als desitjos obsessius dels pares i abandonats a la seva sort. No és, com es podria pensar, una família “desestructurada” en el sentit tòpic del terme sinó més aviat una família “sense estructura sòlida” reclosa en un embolcall artificiós de cel·lofana elitista a partir de les virtuts musicals de la mare que ha projectat el seu desig en el fill que acaba de graduar-se en la carrera de piano... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu tanca l'any amb equilibri pressupostari malgrat la complicada temporada que ha hagut de superar amb els tancaments temporals i els relleus d'artistes a causa del coronavirus

Tot i que la pandèmia va obligar el tancament temporal de la majoria de teatres del món, el Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2020/2021 equilibrada amb portes obertes i amb uns ingressos ordinaris de 38,4Mn€ i una despesa total de 38,3Mn€, tot mantenint l’equilibri econòmic de l’exercici amb un resultat positiu de 33.639€. El Liceu es va veure obligat a modificar projectes de la temporada per garantir la seguretat. Malgrat això, la programació va comptar amb grans noms internacionals com ara Sondra Radvanovsky, Piotr Beczała, Anna Netrebko, Gustavo Dudamel, Lisette Oropesa, Pretty Yende, Ermonela Jaho, Katie Mitchell, Nadine Sierra, Javier Camarena, entre d’altres. L’ocupació va ser de 124.000 espectadors, aproximadament la meitat que en una temporada habitual, a causa de les restriccions d’aforament. Tot i així, es van vendre el 91% de les localitats... [+ informació]

El Memorial Democràtic instal·la onze llambordes stolpersteine a Amposta, Cubelles i Sant Fruitós de Bages

El Memorial Democràtic instal·la onze llambordes stolpersteine a tres municipis. Vuit a Amposta, una a Cubelles i dues a Sant Fruitós de Bages. El gener de l'any passat, el Memorial Democràtic va instal·lar quatre stolpersteine a Ripollet en record dels veïns del municipi deportats en camps nazis Tomás Caballero, Josep Datzira, Sotero López i Juan Montesinos. També es van col·locar dues llambordes al Pont d’Amposta en record dels ampostins Ramon Jornet i Joaquín Tarín. Els deportats als camps nazis a qui s’homenatja ara són, entre alguns altres... [+ informació]

Un informe de la censura franquista dels anys 1959 i 1971 que va prohibir una novel·la de Manuel de Pedrolo s'afegeix a l'edició actual de l'inèdit «Visita la senyora Soler» i mostra la repressió cultural de la Dictadura

A finals del mes de febrer es posarà a la venda l'edició d'una obra inèdita de Manuel de Pedrolo, «Visita a la senyora Soler». Es tracta d'un original que l'escriptor va intentar publicar en dues ocasions, el 1959 i el 1971, però la censura franquista l'hi va prohibir rotundament per la seva temàtica. Una jove de 27 anys que mai no ha tingut relacions sexuals té un malson de caire sexual que la porta a seguir la psicoanàlisi aconsellada per la seva amiga Simona. L'informe de la censura s'ha afegit a la publicació, cosa que permetrà comprovar quin era el nivell de repressió cultural de la Dictadura que en prohibia la publicació tot i que no gosava renegar de la seva qualitat literària fins i tot amb expressions pròpies d'un crític literari quan deia que era probablement una de les millors novel·les de l'autor, perquè quedi clar que era conegut i llegit fins i tot pels censors... [+ informació]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya projecta una dotzena d'exposicions per al 2022 en un any d’intensa col·laboració amb els altres museus del país i de reforç d'aliances amb altres museus internacionals

En col·laboració amb la Tate de Londres, al mes de maig es presentarà una exposició de William Turner i, en paral·lel, s'exposarà una selecció d’obres del segle XIX, de la col·lecció del museu, que mostren la sensibilitat dels artistes cap a la natura. Aquestes dues exposicions posen el focus en la qüestió mediambiental. També és fruit de la col·laboració internacional, aquesta vegada entre tres institucions (Museo del Prado, Museo Barberini i MNAC), la mostra que permetrà reunir per primera vegada les pintures murals que Annibale Carracci va realitzar a inicis del segle XVII a la Capella Herrera de Roma. Aquesta mostra, prevista per a l’any 2020, es va veure afectada per la crisi sanitària i es presentarà a Barcelona a partir de l’1 de juliol. El 2022 serà també l’any en el qual la gran exposició sobre Gaudí que s'ha pogut visitar a Montjuïc viatjarà a París, al Musée d’Orsay. Dues exposicions monogràfiques revisitaran una artista pràcticament inèdita, la fotògrafa empordanesa Mey Rahola, que als anys trenta va obrir camí a la modernitat. La segona estarà dedicada a una figura polièdrica de la col·lecció d’art modern, Feliu Elias, pintor, dibuixant, caricaturista i crític d’art... [+ informació]

L’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp afegirà una nova eina dins del seu editor d’imatges que permetrà difuminar i pixelar fotografies

Es tracta d’una opció que permetrà enviar aquest tipus de contingut amb més privacitat, per tal que es usuaris tinguis més control de les fotos que envien. L’eina permetrà seleccionar quina part de la imatge es vol editar, per tal de poder ocultar certa informació. WhatsApp, propietat de Meta (fins ara anomenada Facebook) vol que el seu editor disposi de més funcions, i una de les noves eines que es preveu que s’incorpori aviat sigui la de poder difuminar i pixelar la totalitat o una part d’una imatge. A hores d’ara, a l’aplicació de WhatsApp només es pot utilitzar un pinzell amb el qual es poden realitzar anotacions i dibuixos i els usuaris poden canviar-ne el color... [+ informació]

El fotoperiodista nord-americà Steve McCurry entre un dels noms significatius de la temporada d'exposicions del Disseny Hub

El balanç de visitants del Disseny Hub Barcelona —popularment, La Grapadora, al costat de la Torre Agbar— és dels més positius, malgrat les restriccions que han afectat la majoria de museus. L'exposició «Balenciaga. L’elegància del barret» ha tingut 27.918 visitants, i «Bansky. The art of protest», n'ha reunit 26.413, segons les dades que ha fet públiques el Disseny Hub. En xifres globals, han visitat el centre de les Glpories més de 177.000 persones, una xifra que s’acosta als 180.000 del 2019, abans de la crisi del coronavirus. Per a l'any 2022, el d'Steve McCurry és el nom més destacat de la programació del Disseny Hub Barcelona. La mostra dedicada al fotoperiodista nord-americà inclourà algunes de les seves imatges més emblemàtiques, sobretot la del retrat de la nena afganesa Sharbat Gula, de l’any 1984, que va ser una de les portades icòniques de la revista National Geographic... [+ informació]

Es rehabilitaran les façanes exteriors del Museu Picasso que inclou els palaus Berenguer d’Aguilar i Meca i les cases Baró de Castellet, Mauri i Finestres del carrer Montcada

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el projecte per a les obres de restauració de les façanes exteriors del Museu Picasso. La proposta preveu intervencions en el conjunt dels edificis dels palaus Berenguer d’Aguilar i Meca i les cases Baró de Castellet, Mauri i Finestres, així com les façanes dels patis interiors no oberts al públic. L’execució de les obres es farà en cinc fases i és previst que les obres de la primera fase s’iniciïn l’estiu d’aquest any i tinguin onze mesos de durada. Aquest projecte inclou un estudi previ de l'estat dels paraments de façana, per a identificar-ne les patologies, determinar-ne les causes i dur a terme les actuacions necessàries per a la seva reparació... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu i les organitzacions vinculades treballen en un avantprojecte del nou equipament que se situaria al Port de Barcelona en l’espai ocupat fins ara pel vell Imax

La Comissió Executiva del Liceu ha donat suport per seguir treballant en els estudis tècnics i econòmics necessaris per constatar la viabilitat del nou projecte Liceu Mar, una proposta resultant de converses prèvies entre els equips del Port de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i del Gran Teatre del Liceu. L'avantprojecte del nou equipament preveu que se situaria al Port de Barcelona, en l’espai fins ara ocupat pel vell l’Imax, complex que està tancat i en desús des del 2014. El nou edifici, que esdevindria la segona seu del Gran Teatre del Liceu, és un eix estratègic que el Teatre fa temps que estudia i que, recentment, ha anat apuntant en algunes comunicacions... [+ informació]

El blanc i negre de la nissaga de fotògrafs Català-Roca fa un nou revelat i ampliació en una macroexposició al Museu d'Història de Catalunya

La mostra inclou unes 180 fotografies, unes seixanta de cadascuna dels tres fotògrafs de la nissaga. Entre un 10 i un 20% són inèdites. L’exposició també és un reflex de la bona feina que fan els arxius públics i privats del país: les fotografies de Pere Català i Pic i Pere Català i Roca provenen de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on estan dipositades, i les altres són de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que custodia l’arxiu de Francesc Català-Roca. Francesc Català-Roca és el més consagrat d'una nissaga de fotògrafs i un dels noms immortals de la fotografia catalana del XX, però el seu no va ser un talent aïllat... [+ informació]

Es commemora el 20è aniversari de l'escola integrada de dansa, ESO i batxillerat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre

El Conservatori Professional de Dansa (CPD) commemora aquest 2022 el vintè aniversari de la posada en marxa de l’escola integrada que permet als estudiants cursar els sis cursos del grau professional de dansa junt amb l’ESO i el batxillerat. De fet, el CPD va ser el primer centre de l’Estat espanyol a implantar aquests estudis integrats en el curs 2000-2001, en l’actual seu que té la l’Institut del Teatre a Barcelona. En una primera fase, l’alumnat del CPD podia cursar de manera integrada només els cursos de 1r a 4t d’ESO, però des del curs 2017-2018 es va incorporar també la possibilitat de cursar el batxillerat artístic. Així, als matins de dilluns a divendres, l’alumnat assisteix a les classes... [+ informació]

La Federació d’Ateneus de Catalunya presenta una programació per al 2022 que inclou la producció de la comèdia «Quasi Opera» de la companyia Il·luminati i més d’una vintena d’espectacles d’estils diferents

La programació inclou des de musicals fins a dansa, màgia, clown i titelles que en conjunt realitzaran un mínim de 120 funcions en teatres d’ateneus d’arreu del país. A «Quasi Opera», els Il·luminati segueixen el fil iniciat en el seu anterior espectacle, «Tenors», utilitzant el vehicle de l’humor per fer un recorregut per les peces més conegudes del repertori operístic, musical i de cançó napolitana que caracteritzen la veu de tenor, probablement la més coneguda entre el gran públic, gràcies als recordats concerts dels anys noranta d’Els Tres Tenors. A través d’una sèrie de personatges, alguns aparentment normals i altres una mica peculiars, el públic experimenta les vicissituds i tràngols que ha de viure el Maestro, i gaudeix d’alguns dels grans hits del repertori dels tenors. De manera còmica, l’obra mostra també alguns dels problemes que pateixen els cantants: inseguretats, seguretat excessiva i obsessions... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu amplia els seus annals en línia amb informació artística i documentació fotogràfica i programes de mà des de l'any 1936 fins a l'actualitat

El Gran Teatre del Liceu continua ampliant la base de dades que va fer pública el gener del 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que comprèn el període de la Guerra Civil (1936-1939). Des d’ara, els usuaris poden consultar centenars de fotografies, programes de mà i informació artística de les òperes, ballets i concerts dels últims 85 anys, des de l’inici de la Guerra Civil fins a la temporada actual. El Gran Teatre del Liceu va ser nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya el 27 de juliol del 1936 per mitjà d'un decret que establia que el Liceu passava a anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya. Tres dies més tard, al Cercle del Liceu es va instal·lar la Comissaria d’Espectacles de la Generalitat i el 5 d’agost del 1936 es va realitzar un annex al decret que nacionalitzava també el Cercle i el Conservator... [+ informació]

Un espectacle contemporani provinent de Xile exerceix de teràpia col·lectiva sobre els incendis forestals del 2017 que van calcinar el poble de Santa Olga al centre del país

Qui juga amb foc es crema. ¿Teatre? ¿Gest? ¿Performance? ¿Instal·lació? ¿Coreografia? ¿Mim? Davant d'una proposta multidisciplinar com aquesta, tot s'hi val. Vull dir que cadascú la pot enfilar per on més li plagui. Una opció és entrar-hi amb la lliçó apresa i fer-ne després un comentari pseudointel·lectual i quedar com un senyor. L'altra opció és entrar-hi “in albis” i fer-ne després un comentari intentant explicar el que s'hi ha vist i arriscar-se a no quedar tant com un senyor, esclar. Si la dramaturga Manuela Infante (Xile, 1980) ja va saltar a l'absurd amb un espectacle anterior, «Estado vegetal», explorant quina relació tenien les plantes entre elles i els humans... [+ informació]

La primera pàgina del còmic d'Spiderman en negre publicada a la revista Action Comics se subhasta per 2,75 milions d'euros

Una sola pàgina d'un còmic d'Spiderman o l'Home Aranya s'ha subhastat per 3,36 milions de dòlars —prop de 3 milions d'euros—, a Texas, als Estats Units. Un preu de rècord absolut que s'ha pagat per un historieta gràfica. Es tracta de la pàgina 25 del còmic «Secret Wars número 8», del 1984, de Marvel Comics. Una il·lustració de Mike Zeck, on per primera vegada es veu Spiderman vestit de negre, un vestit simbiòtic que més endavant donarà origen al personatge de Venom, antagonista de l'home aranya. Només hi ha una peça d'aquesta obra d'art al món i és la pàgina específica que es veu per primera vegada que Spiderman es posa el seu vestit negre. Sobretot la vinyeta gran, que ocupa dos terços grans de la pàgina, és una imatge realment icònica. El preu més alt que s'havia pagat fins ara per una pàgina interior de còmic als Estats Units va ser per les il·lustracions d'un número de "The Incredible Hulk" del 1974 en el qual apareix per primer cop Wolverine (conegut en espanyol com Lobezno). En aquest cas es van pagar 657.250 dòlars, molt per sota del que ha assolit aquest Spiderman... [+ informació]

L'òpera «Pikovaia Dama» de Txaikovski es reposarà al Gran Teatre del Liceu amb la producció de Gilbert Delflo sota la direcció de Dmitri Jurowski

A «Pikovaia Dama», Modest Txaikovski recupera la seva admiració per Puixkin en una història onírica i fantasmagòrica d’amor maleït. El compositor signa una de les seves obres més reconegudes, amb grandiositat simfònica i melodies del romanticisme tardà. El Gran Teatre del Liceu recupera l’aclamada producció de Gilbert Deflo, amb una escenografia clàssica i de decorats sumptuosos que també aprofundeix en la psicologia dels personatges. La batuta de Dmitri Jurowski serà l’encarregada de dirigir l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, així com el Cor infantil Veus - Amics de la Unió de Granollers, a partir del 26 de gener... [+ informació]

Es commemora el 400 aniversari del naixement de Molière que va dedicar la seva vida al teatre per fugir de les xacres i malalties que el perseguien

No és estrany que Molière (Jean-Baptiste Poquelin, París, 15 gener 1622) escrivís obres com «El malalt imaginari» o «El metge a garrotades» perquè la seva vida (va morir també a París el 1673 amb cinquanta anys fets) va estar marcada per malalties que el van obligar a estar permanentment pendent de la medicina. Se li adjudica una mort èpica, a l'escenari i vestit de color groc, el color fantasma tradicional del gremi escènic, però de llegendes el món n'és ple. Molière és un dels autors francesos clàssics més representats als escenaris —ara mateix, aquí, en versió catalana, s'ha reposat l'esclatant comèdia «Les dones sàvies» a la sala El Maldà— i el seu poder de crítica i sàtira de la societat i de la condició humana són sempre presents en les seves obres... [+ informació]

Es posen en marxa els primers Premis Sonor convocats per La Mira i Catalunya Ràdio per distingir els millors podcasts en català de l'any anterior

El magazine digital La Mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio impulsa la primera edició dels Premis Sonor del podcast en català, amb l’objectiu de donar a conèixer i visibilitzar projectes de qualitat, innovadors i originals en llengua catalana. En aquesta primera edició, es reconeixeran els millors podcasts en català difosos durant l’any 2021. El període de presentació de propostes s'obrirà el 24 de gener del 2022 fins al 31 de març del 2022, i les propostes es podran presentar a través d’un formulari. Les bases del premi detallaran les categories que es volen reconèixer i, alhora, especificaran les característiques del treballs que hi optaran, tenint en compte els diferents formats i plataformes de difusió d’àudio... [+ informació]

El projecte «(Òh!)pera» crearà quantre noves òpres de petit format que es representaran en diferents espais del Gran Teatre del Liceu el juliol del 2022

El Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny de la ciutat impulsen «(Òh!)pera», un projecte per fomentar l’experimentació i aprenentatge de joves estudiants de diferents disciplines del disseny a través d’una experiència real de creació operística. L’aliança entre institucions i escoles es traduirà en la creació i estrena de quatre òperes de petit format que es representaran durant la mateixa vetllada en diferents espais del Gran Teatre del Liceu els dies 9 i 10 de juliol de 2022, un gran aparador per mostrar el talent emergent i projectar-lo internacionalment. Àlex Ollé, artista resident del Liceu, lidera... [+ informació]

L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona es rehabilitarà a partir de l'estiu després de temps en decadència per convertir-lo en un equipament obert a la ciutadania

L’Ajuntament de Barcelona destinarà a partir del juliol dos milions d'euros per rehabilitar l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. Els treballs s’allargaran ben bé un any. Per tant l’Hivernacle renovat no obrirà portes —almenys— fins a l'estiu del 2023. Les obres de l’Hivernacle serviran, primer, per resoldre les patologies de l’estructura de la nau central i les laterals i, després, per restaurar l’edifici patrimonial. Juntament a la rehabilitació de l’Hivernacle, el pressupost municipal per al 2022 també preveu començar a rehabilitar el Palau del Marquès d’Alfarràs, al Parc del Laberint d’Horta. Tot i que l’Ajuntament n’és propietari des de l’any 1971, fins ara no n’havia afrontat la rehabilitació i, de fet, l’edifici està en molt mal estat: en va caure part del sostre i l’interior està apuntalat... [+ informació]

El Departament de Cultura obre les dues primeres línies per administrar els ajuts al sector cultural de les arts escèniques i les biblioteques amb recursos provinents dels fons europeus Next Generation

Aquestes dues primeres línies estan adreçades, en una primera fase, a la modernització de les infraestructures dels equipaments escènics (teatre, dansa i circ) i musicals i a la dotació per a les biblioteques. El període per presentar sol·licituds acaba el 14 de febrer de 2022. En total, hi ha previst gestionar un total de 23,8 milions d’euros provinent dels fons Next Generation per al sector i l’activitat cultural de Catalunya. A part de les dues primeres línies, també es presentaran ajudes Next Generation a les sales de cinema;  suport a les acceleradores culturals; ajuts a l’oferta cultural en àrees no urbanes; així com finançament per a la digitalització de l’inventari dels béns mobles, la transformació digital dels arxius històrics i la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni cultural... [+ informació]

Més de 170.000 simpatitzants dels enigmes lingüístics han respost a la iniciativa del Paraulògic importat del The New York Times i adaptat al català

El tuti era la manera d'anomenar al bar del poble o a la cafeteria de l'ateneu un joc de cartes dels avis. Aquell qui aconseguia reunir quatre reix o quatre cavalla feia el “tuti”. De fet, el terme “tuti” ja forma part des de sempre del diccionari de la llengua catalana i és la que s'ha fet servir per indicar que s'ha aconseguit completar els enigmes. El Paraulògic català ha estat una iniciativa del portal Rodamots. Cada dia es posen en joc set lletres i cal formar paraules que les continguin. Una lletra és obligada, la del mig. Un mínim de tres lletres per mot i a jugar. El joc del Paraulògic indica quantes se’n poden formar i en quines condicions: només les que surten al DIEC. És a dir... [+ informació]

En plena crisi fronterera amb Rússia el govern de Kíev es queixa que la sèrie «Emily in Paris» dóna una visió estereotipada dels ucraïnesos perquè el personatge que hi apareix és insultant

Els límits de la ficció i la realitat són opacs fins al punt que a vegades la ficcció és més controvertida que la realitat mateixa. Això és el que ha passat amb la sèrie «Emily in Paris» que a la primera temporada ja va indignar molts dels espectadors francesos pels tòpics sobre el país i sobre la seva capital. Ara, amb la segona temporada, han estat els ucraïnesos els que s'han sentit ofesos. En plena crisi per la frontera amb Rússia, el govern ucraïnès, en boca del ministre de Cultura, ha estat la veu que s'ha queixat del paper que s'hi reflecteix d'una noia ucraïnesa a qui es retrata com una noia sense gust a l'hora de vestir i que es dedica a robar peces de roba de luxe dels grans magatzems... [+ informació]

Els museus de Barcelona han recuperat visitants durant l’any 2021 però amb xifres encara molt per sota de les anteriors a la crisi del coronavirus

Segons les últimes dades, el MACBA ha incrementat el número de visitants un 127%, en comparació amb el 2020. Es tracta de l’equipament cultural que més ha crescut en afluència. La Fundació Miró ha augmentat les visites un 40%, el Museu Picasso un 53% i el MNAC un 40%. El CCCB també ha ha registrat aquest 2021 una pujada de les visites d’un 70%. Durant el 2020, l’arribada de la crisi sanitària va provocar una davallada de visitants de més d’un 70% als principals museus barcelonins. Malgrat que tots els museus de Barcelona com els de la resta del país han hagut de fer front a mesures com la reducció dels aforaments i de mobilitat, molts han constatat com l’afluència de públic ha començat a remuntar. El MACBA és l’equipament que millor es recupera. Mentre que durant el 2020 van passar pel museu 85.502 persones, el 2021 la xifra s’ha enfilat fins als 194.541 visitants, el que suposa un augment del 127%. D'altra banda, més de 5 milions de persones... [+ informació]

El fons del catàleg editorial del cantant David Bowie acaba en mans de la productora Warner Chappell Music adquirit per 220 milions d'euro

Les negociacions han estat llargues, però finalment els hereus de David Bowie (Londres, 1947 - Nova York, 2016) han venut el catàleg editorial del músic a Warner Chappell Music per un preu superior als 250 milions de dòlars, uns 220 milions d’euros. L’acord inclou els 26 àlbums d’estudi de Bowie, incloent-hi «Toy», que es va gravar el 2001 però per divergències amb la discogràfica de llavors no es va arribar a publicar fins ara. S’hi han d’afegir els dos discos en estudi amb el seu projecte «Tin Machine», i també temes apareguts com a senzills de bandes sonores o altres formats. Amb la incorporació del fons de David Bowie el grup discogràfic i editorial Warner aconsegueix gairebé tot el repertori de l’autor de cançons com «Space oddity», «Fame», «Let’s dance» i «Rebel rebel»... [+ informació]

L'auge de les plataformes digitals ha fet reduir l'audiència de la televisió convencional a les hores punta segons un estudi de la comunicació audiovisual

Segons l'informe anual del Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual (GECA), el 2021 cada espectador ha vist una mitjana de 206 minuts diaris de televisió, la xifra més baixa des del 1993, quan el consum televisiu era de 204 minuts diaris (l'any 1992 va ser de 192 minuts). Pel que fa a l'audiència mitjana, també es detecta un descens: el 2021 ha sigut de 6.546.000 espectadors, la dada més baixa des del 2007 (6.546.000 espectadors). Una de les causes del descens s'atribueix al paper cada vegada més important de les plataformes de streaming, principal rival de la televisió convencional: els espectadors que tenen accés a aquest tipus de serveis han reduït el seu consum diari de televisió lineal en 19 minuts, mentre que els que no consumeixen plataformes només han destinat 7 minuts menys de mitjana a la televisió... [+ informació]

El Museu d’Arqueologia de Catalunya busca el lloc exacte de l’escenari de la crucial batalla de Cató a Empúries l'any 195 a.C.

Un grup d’arqueòlegs, liderats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), ha iniciat el projecte de trobar el lloc exacte on Cató va deslliurar la batalla d’Empúries l’any 195 a.C. El motiu d'aquest projecte de recerca rau en el fet de voler entendre què va passar en aquest combat, que va suposar la derrota dels ibers i va marcar l’inici de la romanització a Catalunya. És un dels pocs conflictes bèl·lics de l’antiguitat que es tenen ben explicats de la història de Catalunya. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut tota una sèrie d’avenços tecnològics que faciliten als arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya poder dur a terme el projecte amb més garanties. Es volen localitzat tres espais concrets... [+ informació]

El cinema català passa pel pitjor moment de la seva història amb un notable talent de creació i producció però sense la resposta suficient del públic

El cinema català no acaba de seduir el públic, tot i que la seva qualitat sí que ha estat premiada en diferents festivals. «Sis dies corrents», de Neus Ballús, va aconseguir el premi a la millor actuació a Locarno i l’Espiga de Plata a Valladolid. Va arribar a les sales al desembre i, de moment, ha atret 12.148 espectadors, cosa que es tradueix en una recaptació de 81.841 euros. Se situa al lloc 39è del rànquing de les pel·lícules de producció local més vistes aquest any. La primera producció catalana en aquesta llista és «Mediterráneo», que ocupa el lloc número 15. La cinta de Marcel Barrena, que narra el drama de la immigració amb Eduard Fernández i Dani Rovira com a protagonistes, ha recaptat 474.416 euros i ha aconseguit 77.017 espectadors... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2021 amb 23.858.696 visitants que han fet 51.625.120 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.858.696 visitants i 51.625.120 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.487,6 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.694 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una nova galeria de Barcelona es proposa mostrar l'art urbà del grafit després d'obrir amb Coco 144 considerat un dels pioners del gènere a Nova York

Coco 144 és una de les primeres firmes que van aparèixer al metro de Nova York el 1970. El seu “alter ego” és Roberto Gualtieri, un grafiter d’origen porto-riqueny que va començar a pintar com a senyal de protesta quan tenia 13 anys, inspirat per la guerra del Vietnam i la lluita pels drets civils. Ell és un dels noms amb més trajectòria de la primera exposició de la galeria d’art urbà Canal Gallery. L’artista Balu és l’encarregat de portar els millors artistes d’art urbà aquesta nova galeria al Gòtic de Barcelona, Canal Gallery (c. Palau, 4). L’espai ha iniciat el seu camí amb una exposició col·lectiva de 60 artistes de diferents disciplines com la il·lustració, el grafit dels anys 60 o l’art urbà... [+ informació]

Una artista suïssa retira totes les seves obres del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric perquè sospita que podrien haver-hi obres robades pels nazis

L'artista Miriam Cahn (Basilea, 1949) ha demanat que totes les seves obres siguin retirades del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric. Miriam Cahn, filla d'un matrimoni jueu que va fugir de la persecució nazi, ha dit que no vol continuar en aquest museu suís perquè recentment ha incorporat obres de la col·lecció privada d'Emil Georg Bührle (1890-1956), un fabricant d'armes alemany que es va enriquir venent armament durant la Segona Guerra Mundial al Tercer Reich. Quan els nazis van perdre la guerra, l'empresari, que va obtenir la nacionalitat suïssa, estava a la llista negra de les potències aliades i durant un temps no va poder vendre armes, però les seves fàbriques van quedar intactes després del conflicte i, amb la Guerra Freda, va poder continuar el seu negoci, sobretot venent armes als Estats Units i altres membres de l'OTAN. Bührle no va deixar mai de comprar... [+ informació]

El Teatre Principal de la Rambla de Barcelona encara l'any 2022 amb el projecte de convertir-se en un espai multicultural d'art i teatre immersiu de gran format

Els nous promotors del teatre i l'Ajuntament de Barcelona han acordat un pla urbanístic per remodelar integralment l'edifici, que té més d'11.000 metres quadrats de sostre, per ubicar-hi sis sales per a exposicions i obres de teatre immersives de gran format perquè es converteixi en un espai dinamitzador de la vida del barri. El nou projecte del Teatre Principal té com a objectiu ser la primera instal·lació d’aquest tipus a Europa, de manera que entrarà en els circuits artístics internacionals i donarà suport a artistes locals i internacionals que creen en aquest format. Les obres que es representaran desenvoluparan la seva acció de manera dinàmica amb el públic al centre, i no en un espai físic estàtic, i ja s'estan creant a Londres i Nova York. Tal com ja s'havia anunciat fa un parell d'anys, el grup Inversiones Hoteleras Atir, dirigit per José María Trénor (propietari de la cadena d'hotels Praktik), s'encarregarà del nou equipament i hi destinarà al voltant de 25 milions d’euros per recuperar l'edifici, que continua sent propietat del Grup Balañá... [+ informació]

El Museu Etnològic i de Cultures del Món mostra per primera vegada les seves col·leccions de pintura sobre escorça aborigen australiana

La mostra «Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat» és la nova exposició a la seu del carrer Montcada. La mostre té com a punt de partida una àmplia selecció de pintures sobre escorça d’eucaliptus de les col·leccions que es conserven al museu —una de les millors d’Europa—, fetes al voltant dels anys 1960 i 1970. El col·leccionista Albert Folch i l’escultor Eudald Serra (vinculats al Museu Etnològic i a les expedicions etnoantropològiques de la institució), juntament amb Margarita Corachán, van viatjar a Austràlia l’any 1964, país al qual van tornar, entre d’altres, l’any 1972. L’exposició permet contemplar per primera vegada, i de manera conjunta, 58 pintures sobre escorça d’eucaliptus que Folch i Serra van adquirir en aquests viatges a Austràlia... [+ informació]

La justícia belga ordena a la justícia espanyola que admeti el raper Valtonyc en un apartament a la Zarzuela i el condemna a fer mitja dotzena de raps contra la corona

La justícia belga ha parlat definitivament i ha decidit com a conclusió final que el raper Valtonyc, exiliat des de fa més de tres anys a Bèlgica, que pot tornar a l'Estat espanyol amb la condició que la justícia espanyola li busqui un apartament al Palau de la Zarzuela i, com passaria en la tradició catòlica, el condemna a escriure fer i posar música a una mitja dotzena de raps contra la corona. Els jutges belgues no especifiquen si Valtonyc [vegeu aquí més informació] es veurà obligat a fer concerts amb aquests raps o no, però en diversos mitjans s'especula que la mateixa casa reial espanyola podria convertir-se en mànager del raper per organitzar-li una gira i que fins i tot el contractés per fer un concert de benvinguda al rei emèrit... [+ informació]

L'art de Paul Klee serà el protagonista del programa d'exposicions del 2022 a la Fundació Joan Miró de Montjuïc

A més del fons d'obres de Joan Miró que també s'exposaran, una de les fites de la programació de l'any 2022 a la Fundació Joan Miró és la mostra que a la tardor portarà a les sales de Montjuïc l'art de Paul Klee, una exposició coorganitzada amb el Zentrum Paul Klee de Berna. Aquesta exposició obre una línia d'exposicions fetes en col·laboració amb altres museus monogràfics, que continuarà amb una exposició de Miró al Chillida Leku a l'estiu, una altra amb els museus Picasso el 2023 i una última d'Edvard Munch a Barcelona. L'exposició «Paul Klee i els secrets de la natura» estarà centrada en l'observació de la natura, que agermana Klee amb Joan Miró... [+ informació]

S'inverteix la primera inversió de 3 milions d'euros per preservar el Poble Vell de Corbera d'Ebre com a símbol de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre

Un dels símbols més poderosos de l’enfrontament de la Batalla de l’Ebre és el Poble Vell i els seus desoladors esquelets inhabitables, a Corbera d’Ebre. Tot es conserva tal com va quedar la tardor del 1938 quan l’aviació alemanya i l’artilleria franquista van destruir el 90% del poble. Al juliol la Legió Còndor va tirar les bombes i al setembre els artillers de l'exèrcit franquista ho van rematar deixant les parets plenes de forats de bala i clivellades per la metralla. Al llarg de les últimes dècades s’hi ha invertit molt poc, en aquest lloc de memòria. Fins ara. La Generalitat de Catalunya farà una inversió de tres milions d’euros per rehabilitar els 44.500 metres quadrats de superfície del Poble Vell. La primera fase de les obres de consolidació, que s’iniciaran, previsiblement, durant el tercer trimestre del 2022. Des dels bombardejos de la Guerra Civil, hi ha dues Corberes d’Ebre... [+ informació]

Durant el 2022 del MNAC preveu una exposició de William Turner en col·laboració amb la Tate de Londres i la mostra d'una selecció d’obres d’artistes catalans del segle XIX que pertanyen a la col·lecció del fons del museu

L'enllaç entre aquestes dues exposicions mostra la sensibilitat dels artistes envers la natura i emfasitzen els valors plàstics del gènere paisatgista, especialment els efectes atmosfèrics, posant el focus sobre la qüestió mediambiental. En el programa del 2022 figura una col·laboració entre tres institucions, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo del Prado i el Palazzo Barberini de Roma, permetrà reunir per primera vegada des del seu arrencament i dispersió les pintures que va realitzar Anibale Carracci per a la Capella Herrera de Roma. Aquesta mostra, prevista al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per a l’any 2020, es va veure posposada per la crisi sanitària i finalment... [+ informació]

L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona recupera la torre del Rellotge per obrir-la al públic mitjançant visites guiades quan acabi la rehabilitació

Una bastida cobreix la torre del Rellotge de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en una rehabilitació que durarà fins al mes de febrer. L’objectiu és recuperar aquest espai emblemàtic del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i poder obrir-lo al públic, en un futur, mitjançant visites guiades. La intervenció preveu reparar i restaurar els murs de tancament de la torre, reconstruir-ne la coberta, reforçar-ne les voltes i impermeabilitzar-les. També es netejarà i pintarà l’estructura del campanar, i se’n millorarà l’accés reparant i substituint parcialment les escales de fusta, entre altres actuacions. Després de més de dues dècades sense funcionar, el 2019 les campanes de la torre del Rellotge van recuperar el so gràcies a una profunda restauració... [+ informació]

L'Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu ajornen l'intercanvi d'orquestres a causa del rebrot de la varian òmicron i esperen reprendre el projecte la temporada 2022-2023

A causa de l'increment de casos de coronavirus amb el rebrot de l'òmicron a Europa i el context d’incertesa actual, l’Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu s’han vist obligats a posposar l’intercanvi d’orquestres que havien previst per a aquesta temporada. Els dos teatres, que han acordat un d’agermanament que es desenvoluparà en diferents activitats de futur, tindran finalment aquest primer intercanvi la temporada 2022-2023, que coincideix amb la culminació de la celebració del 175è aniversari del Liceu. Es dóna el cas que ja es va haver d'anul·lar a causa del coronavirus el concert del director Gustavo Dudamel que estava programat al Liceu el mes de novembre. Les entrades ja adquirides pels espectadors seran vàlides per a una nova data que s'anunciarà més endavant. També es busca una nova data per al concert del director Josep Pons a París amb l’Orquestra del Liceu, que inicialment estava programat per al pròxim 9 gener i que ara també es posposa a la temporada vinent... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu amplia els seus «Annals» amb informació artística, fotografies i programes de mà des de la Guerra Civil fins a l'actualitat

La base de dades es continua ampliant amb tota la documentació dels últims vuitanta anys, des de la fi de la Guerra Civil fins a la temporada actual. Els Annals són fruit de la investigació de Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès. S'hi troben diferents etapes: 1847-1861. Des de la inauguració del Liceu fins el primer incendi; 1862-1893. Des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini; 1894-1936. Després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil; 1936-1939. Durant la Guerra Civil; 1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias; 1981-1994. Des de la creació del Consorci del Liceu fins a l’incendi; 1994-1999... [+ informació]

Nova oportunitat per a la futura Biblioteca Pública de Barcelona que es preveu que es construeixi tocant a l'Estació de França

La construcció de la Biblioteca Pública de Barcelona no té res a envejar a les obres de la Sagrada Família. La peregrinació entre projectes frustrats i ubicacions canviades ha estat permanent en els últims anys. Ara enceta una nova oportunitat. La Comissió Mixta de Seguiment s'ha reunit recentment per continuar avançant en la construcció de l'espai. El Ministeri de Cultura i Esport del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han acordat que en uns mesos es presentarà el projecte a la ciutadania. La Comissió preveu que la Biblioteca Pública de Barcelona sigui un referent en serveis bibliotecaris i lectura per a la ciutadania... [+ informació]

Televisió de Catalunya reinvindica Josep Maria Benet i Jornet amb la revisió de l'obra «Berenàveu a les fosques» dirigida per Sílvia Quer amb Pablo Derqui, Bea Segura i Iria del Río de protagonistes

Lluís Maria Güell i Sílvia Quer, amb l'edició i revisió del text de Pere Riera, han adaptat al registre televisiu l'obra teatral «Berenàveu a les fosques» de Josep Maria Benet i Jornet. En una coproducció de NewCo Audiovisual i Televisió de Catalunya, el film s'estrena a TV3 [dilluns, 20 desembre, 22:05 h] després de presentar-se al Zoom Festival Internacional de Cotinguts Audiovisuals de Catalunya a Igualada i representa també un homenatge al que és considerat el pare de la dramatúrgia contemporània actual i el pioner en la creació del gènere de la telenovel·la catalana. El rodatge del film «Berenàveu a les fosques», que es va acabar el gener del 2021, es va compaginar amb les restriccions sanitàries i les mesures oportunes per combatre el coronavirus, tot i que la directora Sílvia Quer va haver de desenvolupar una part del rodatge en clau de confinament personal i mitjançant via telemàtica en haver donat positiu de coronavirus. L'adaptació de l'obra del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, mort l'abril del 2020 a causa del coronavirus tot i que ja patia la malaltia de l'Alzheimer que se li havia diagnosticat un temps abans, s'ha adequat al registre audiovisual actual amb una mirada respectuosa per l'època i la societat que Benet i Jornet va voler reflectir en aquesta obra, escrita entre el 1970 i el 1971 i en la qual, en paraules seves, «passa comptes al temps de la postguerra»... [+ informació]

L’Auditori presenta la seva programació d’hivern amb un nou projecte coral i el retorn de Ludovic Morlot com a nou titular de l’OBC a partir de la propera temporada

Una setantena de concerts amb grans noms com Evgeny Kissin, Xavier Sabata, Janine Jansen, Teodor Currentzis, Núria Rial, Valery Gergiev, Matthias Pintscher, Nicola Benedetti, Ian Bostridge i Philip Sparke integren la programació d'hivern de L'Auditori de Barcelona. Títols de referència del repertori simfònic, com «Scheherezade», «La Consagració de la primavera» o «Don Quixote», conviuran amb la nova creació de Joan Magrané, Bernat Vivancos i Kaija Saariaho i la recuperació patrimonial. El conjunt vocal «O Vos Omnes», dirigit per Xavier Pastrana, farà una residència de tres anys a L’Auditori i realitzarà un enregistrament discogràfic amb música de Manuel Oltra dins del segell de L’Auditori... [+ informació]

Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 441 milions d'euros que inclou també els drets de publicació de les cançons

El cantant Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 500 milions de dòlars (441 milions d'euros). La venda inclou també els drets de publicació de les cançons. El Boss ha batut el rècord de Bob Dylan, que fa uns mesos també va vendre el seu llegat musical a Universal per 400 milions de dòlars. La relació de Springsteen amb Sony —mitjançant Columbia Records— ve de lluny: és la discogràfica amb què ha treballat des de la publicació del primer àlbum, «Greetings from Asbury Park, N.J.» (1973), i amb la qual ha fet una trentena de discos... [+ informació]

Un cap de Jaume Plensa en fusta de melis i diverses pintures de Joan Miró marquen l'edició de la Fira Internacional d'Art Modern By Invitation que té lloc al Círculo Ecuestre de Barcelona

Joan Miró i el gravador Joan Barbarà van tenir una gran relació de treball. Una de les vegades que van col·laborar, Miró va quedar tan content de la feina que li havia fet que li va voler regalar una pintura. Podria ser una mostra com moltes en el món de l’art, si no fos perquè Joan Miró va fer l’obra damunt un tros de la caixa dels gravats, amb els claus i tot, i perquè la va signar en els dos cops que va treballar en el quadre, que porta per títol «Figura i ocell». Així que no és d’estranyar que aquesta obra sigui la peça estrella, amb un valor de 900.000 euros, de la segona edició de By Invitation, la Fira Internacional d'Art Modern que organitza el Círculo Ecuestre, un esdeveniment de caire privat per als socis de l'entitat i una vintena de galeristes participants. «Figura i ocell» es pot veure a l’espai de la galeria Mayoral i és un reflex del domini dels grans noms consagrats entre els col·leccionistes locals. La influència de Miró és forta: la galeria Marc Calzada té a la venda una altra obra seva, «Femmes, Oiseaux», per 490.000 euros; la galeria Marc Domènech té a la venda «Village», una petita obra de joventut, per 250.000 euros, i Jordi Pascual, un dibuix del 1936 per 220.000 euros... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya adquireix 204 plaques de vidre originals del fotògraf Auguste Chauvin que són un testimoni de l'èxode republicà del 1939

Les imatges, comprades a un col·leccionista, corresponen a la retirada republicana al seu pas pels punts fronterers de La Jonquera-el Pertús (Alt Empordà), el Coll d’Ares (Prats de Molló, Ripollès) i la Guingueta d’Ix (Cerdanya), així com a la vida als camps de refugiats bastits per l’Estat francès, de manera precària, a les platges d’Argelers i el Barcarès (Rosselló). El procés d'adquisició ha durat uns quatre anys. Els 204 negatius s’han rebut instal·lats en 14 capses i presenten dos formats: 10x15 i 9x13. El seu estat de conservació és immillorable i no han patit cap trencament, despreniment d’emulsió ni pèrdues d’imatge. En el camí entre la frontera i els camps, els grups descansant, les rengleres d’automòbils de tota mena, canons i blindats abandonats, les fileres de soldats arrossegant maletes, sacs i bosses, uns caminant, altres portats en cues interminables de camions. Algunes imatges retraten també l’arribada per mar de mitjans per fer front a la catàstrofe humanitària. En el moment de la caiguda del Principat a mans franquistes el gener de 1939, Auguste Chauvin (1896-1975) era aleshores un fotoperiodista amb estudi situat al número 13 del bulevard Clemenceau, l’Studio Chauvin, de la capital del Rosselló: el fet que el final de la Guerra de 1936-1939 impactés directament a la Catalunya Nord... [+ informació]

La Filmoteca commemora el seu desè aniversari al barri del Raval i prepara els cicles del 2022 dedicats a Pasolini, Resmais, Naruse i Oliveira

Durant tot el 2021 la Filmoteca, que porta 10 anys al barri del Raval, ha reunit 84.483 espectadors. Cada sessió en té una mitjana de 75, una xifra que no sempre aconsegueixen les sales comercials de la ciutat. La Filmoteca encara aquest desè aniversari al Raval amb un augment del pressupost en un 13% arribant a un total de 6,3 milions d'euros. Del 21 al 27 de febrer, la Filmoteca celebrarà la primera dècada de l'equipament amb projeccions especials que inclouran estrenes, restauracions pròpies i alienes, pel·lícules familiars i sessions dedicades al Raval. La Filmoteca de Catalunya també s'ha encarregat una obra inèdita al cineasta Albert Serra, però tan breu que només durarà dos minuts... [+ informació]

El Metropolitan de Nova York esborra el nom de la família mecenes Sackler propietària de la farmacèutica Purdue per la crisi dels opiacis

La família Sackler, propietària de la farmacèutica Purdue, s'associa a la crisi dels opiacis als Estats Units, i el seu nom fa més mal que bé al Museu Metropolitan d'Art de Nova York (Met), que fins ara lluïa el seu nom, en qualitat de mecenes. En un comunicat, els Sackler han explicat que sempre han donat suport al Metropolitan i que creuen que és el millor per al museu i per a la important missió que compleix. Recorden que la primera donació va ser fa gairebé cinquanta anys i diuen que ara és el moment de passar el relleu a altres persones. El museu va tenir menys miraments quan, fa mesos, va anunciar que suspenia la recepció d'objectes per part de membres de la família Sackler associats amb Purdue, el fabricant de l'Oxycontin, un analgèsic opioide responsable de moltes addiccions. Altres museus famosos com el Guggenheim de Nova York o la Tate Gallery de Londres també van decidir no acceptar més donacions dels Sackler. El nom d'aquesta família també ha aparegut, entre altres llocs, al Louvre de París, que el va retirar fa dos anys... [+ informació]

Troben una cuina grega del segle VI aC que es creu que podia haver donat servei a un santuari pròxim al jaciment d'Empúries per la quantitat de petxines trobades

La troballa és inèdita a Empúries i arreu del Mediterrani se'n tenen molt pocs testimonis més. La cuina grega que s'hi ha descobert pertany a la segona meitat del segle VI aC, és a dir, de l'època fundacional de la neàpolis. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet, amb una volta que no s'ha conservat, i un petit fogó, que s'alimentaven amb brases per la part inferior. A part de l'estructura, el que la fa especial també és la quantitat de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l'estança on s'ha localitzat. Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, hi havia milers de petxines d'escopinya, restes de peixos i fragments d'ossos. D'aquestes terres del jaciment d'Empúries, els arqueòlegs n'han recollit mostres que s'han enviat a laboratoris especialitzats per intentar descobrir quins plats es preparaven en aquesta cuina. La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que la cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona i que, de moment, amb els vestigis que se n'han trobat es creu que estaria dedicat a la deessa de l'agricultura Demèter. De moment, un cop descoberta, la cuina grega s'ha soterrat de nou per preservar-la... [+ informació]

La Coordinadora de Pastorets calcula que aquest any es faran més de 200 representacions a càrrec d'una cinquantena de companyies arreu de Catalunya

Teatres i sales d’assaig i grups de «Pastorets» d’arreu de Catalunya ultimen els preparatius per arrencar el 18 de desembre la temporada 2021-2022. Es calcula que una cinquantena de grups faran unes 200 representacions, el doble de la temporada passada, marcada clarament per les restriccions sanitàries. Més del 80% dels grups que conformen la Coordinadora de Pastorets de Catalunya oferiran representacions enguany, doblant xifres de l’any passat, però encara lluny de recuperar el volum de grups i representacions d’abans de la pandèmia... [+ informació]

Neix l'Arxiu de Creadors com a projecte documental de la cultura contemporània impulsat per la Fundació “La Caixa” i produït per La Fàbrica

Aquest projecte, únic en el panorama audiovisual, gira entorn d'artistes, cineastes, escriptors, actors, arquitectes, cuiners o filòsofs per preservar-ne la memòria mitjançant diverses accions. L’Arxiu de Creadors té un doble vessant: d’una banda, la documental i d’arxiu, a través de converses de deu hores de durada produïdes per La Fábrica i la Fundació ”la Caixa”, que estaran disponibles en la futura plataforma digital de la Fundació ”la Caixa”, CaixaForum+. D’altra banda, el vessant divulgatiu, amb documentals i podcasts de cinquanta minuts que s’estrenaran a Amazon Prime Video i Audible, respectivament, i una col·lecció de llibres que recollirà les converses. En conjunt, l’Arxiu de Creadors recollirà al llarg de diversos anys el llegat d'un centenar de creadors de tots els camps que s’han convertit en referents de talent i divulgadors de la cultura arreu del món... [+ informació]

La cançó catalana perd Ramon Muntaner als 71 anys i recorda la banda sonora de «La plaça del Diamant» i les musicacions de poesia catalana

El cantant Ramon Muntaner ha mort a l'edat de 71 anys en no poder superar un infart. La noticia ha saltat a última hora del vespre del 9 de desembre quan Lluís Llach ho ha fet públic. Precisament va ser amb Lluís Llach que Ramon Muntaner va fer de teloner dels seus primers concerts. Ramon Muntaner, que havia nascut a Cornellà de Llobregat el 1950, ha estat, com defineix la revista Enderrock, un dels cantautors més interessants i atípics de la cançó en català. Interessant perquè és el responsable d’una gran quantitat de musicacions de poemes que van ajudar a divulgar la poesia en català. Es dona la circumstància que va arribar a musicar poemes d’un llibre de Miquel Martí i Pol fins i tot abans que fos publicat. A més, la instrumentació i els músics que l’acompanyaven dotaven les peces d’una qualitat musical més que notable. Atípic perquè, tot i ser considerat un cantautor a tots els efectes, mai no va escriure ni una sola ratlla de text... [+ informació]

L’artista Roc Blackblock realitza un mural per reivindicar la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana com a lloc de memòria dins del projecte Murs de Bitàcola

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola i compta amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona, i de la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. L'antiga plaça d'Antonio López – Idrissa Diallo es convertirà en espai de denúncia de les impunitats i tortures que es van viure durant la Dictadura a la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana. L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB (EUROM) i el projecte Art Urbà i Memòria de la Universitat de Barcelona hi instal·laran una estructura temporal de 2,5 metres per 3,0 metres en la qual l’ilustrador Roc Blackblock realitzarà un mural de recolzament a les reivindicacions per convertir la Prefectura en lloc de memòria democràtica. La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola... [+ informació]

Es commemoren 80 anys de l'atac del Japó a la flota nord-americana del Pacífic i la base de Pearl Harbor que va desencadenar una cruel repressió contra el poble japonès

El 7 de desembre del 1941 el Japó va atacar la flota nord-americana del Pacífic, que tenia com a base la badia de Pearl Harbor (Hawaii). En les setmanes i mesos següents, la situació dels japonesos nord-americans es va fer cada vegada més difícil. A l’hostilitat de la població, que els relacionava amb l’enemic, s’hi afegiren les mesures decretades en contra seva pel govern de Washington. El 19 de febrer del 1942, havent consultat amb el secretari de Guerra Henry L. Stimson, el president Franklin D. Roosevelt firmava l’ordre executiva que atorgava poders al Departament de Guerra per delimitar àrees militars, de les quals es podien excloure determinats individus. Encara que no les mencionava específicament, aquesta ordre presidencial es va utilitzar directament contra les persones d’origen japonès. El 21 de març, el Congrés hi donava la seva aprovació i la llei entrava en vigor... [+ informació]

El film de Rodrigo Cortés sobre la supervivència al guero s'ambienta en un teatre on els protagonistes interpreten una comèdia musical que transcorre en temps real

La pel·lícula «Love gets a room» («El amor en su lugar») és una història d’aire clàssic, èpica i dramàtica. L'escriptor alemany David Safier va descobrir la història real d’un grup de jueus que el 1942 van representar al teatre Fémina una comèdia musical escrita dins mateix del gueto pel dramaturg i compositor polonès Jerzy Jurandot, i de la qual es conserven les lletres de les cançons. L’obra, titulada com la pel·lícula, permetia que la gent rigués de les condicions del gueto perquè amb balls, cançons i acudits es parlava de la mort, la malaltia, la corrupció, la violència, i permetia a la gent exorcitzar el que estava vivint. L'escriptor David Safier va fer el primer esborrany de la història i després el cineasta Rodrigo Cortés va elaborar el guió de «Love gets a room» que mostra els punts de vista dels diferents personatges i, a la vegada, entra i surt de l’obra. Els protagonistes són un triangle amorós, però també els personatges que els envolten, i fins i tot el públic. Tots tenen algun secret amagat, tots pateixen per la seva integritat quan la situació es posa lletja i apareixen els soldats al teatre. Però no es tracta d’una pel·lícula política ni d’ideologia, sinó d’història en minúscules... [+ informació]

Una missió arqueològica al sud d'Egipte encapçalada per la Universitat de Barcelona ha trobat dues tombes de l'època de l'última dinastia que va governar a l'Antic Egipte

Es tracta de la dinastia XXVI (624-525 aC). També s'hi han trobat unes làmines d'or en forma de llengua en les restes d'una de les sepultures. Les làmines d'or es col·locaven a la llengua dels difunts durant el funeral per assegurar que un cop a l'altre món poguessin parlar amb Osiris, el déu encarregat de jutjar els morts. Les tombes són al jaciment de l'antiga ciutat d'Oxirrinc, a la província de Mínia. En una de les sepultures hi ha una tomba dissenyada a partir del cos d'una dona. L'altra conté una pedra calcària amb vasos canopis (els vasos funeraris egipcis), a més de 402 uixebti, les estatuetes funeràries que acompanyaven el mort i que havien de servir-lo com a súbdits al més enllà. Aquesta segona tomba... [+ informació]

L'actor Carles Sans comença a parlar a l'escenari després de quaranta anys sense dir ni piu amb un espectacle en solitari que burxa en els secrets de la companyia Tricicle

L'actor, mim i director teatral Carles Sans (Badalona, 1955) és el “guapo” de la companyia Tricicle. Ep!, ho diu ell, i no se n'amaga, amb tot l'afecte pel “grassonet” i el ”calb” que l'han acompanyat pràcticament tota la vida en un trio escènic inimitable. Carles Sans fa quaranta anys que no badava boca a l'escenari. No és estrany, doncs, que el títol del seu espectacle en solitari sigui tan clarivident: «Per fi sol!» i que durant noranta minuts, que passen volant i rient a cor què vols, s'esplaï a gust. Carles Sans explica moltes anècdotes, sempre tocades per una pàtina d'humor fi, blanc, per a tots els públics, vaja [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però un humor que fuig del típic i tòpic monòleg de guió sobre "coses que passen al món" i que entra en algunes confessions personals i alguns secrets de la companyia Tricicle que tant a ell, com a Joan Gràcia i Paco Mir, els van fer voltar per tot el món amb milers i milers d'espectadors als quals caldria sumar-hi els milers i milers de teleespectadors. Es podria pensar que «Per fi sol!» és una acta notarial del que ha fet el Tricicle. Res d'això. Però sí que l'aura de la companyia Tricicle hi és de rerefons perquè és indestriable la trajectòria artística de Carles Sans amb la trajectòria artística de Tricicle... [+ informació]

Més de 7.000 articles periodístics de Josep Pla publicats en una seixantena de capçaleres es podran consultar en línia a partir del 2022

Un dels projectes de la càtedra Josep Pla, que esperen completar l’any que ve, és una plataforma en línia on es podran consultar tots els articles publicats per l’escriptor entre els anys 1917 i 1980. Segons els seus responsables, s'han pogut catalogar uns 7.000 articles publicats en una seixantena de capçaleres. El web tindrà un cercador que permetrà trobar articles per dates, noms, publicacions o llengües, es podrà accedir a col·laboracions gairebé desconegudes que no formen part de les seves obres completes. En aquest catàleg de Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) destaquen els articles que va publicar a El Correo Catalán, on hi ha la sèrie dedicada a les eleccions als Estats Units, que es prolonguen fins a la mort de John Fitzgerald Kennedy. Hi ha també articles de números de la revista Destino on publica un article de la seva secció “Calendario Sin Fechas”... [+ informació]

El Centre d'Arts Digitals Ideal inaugura el seu quart projecte centrat en la vida de l'artista mexicana Frida Kahlo després del ressò de Monet, Barcelona i Gustav Klimt

Aquesta vegada no es tracta tant d’un viatge immersiu per l’obra artística com una biografia immersiva. Segons els seus promotors, aquesta mostra vol respondre a la pregunta de per què Frida Kahlo és encara avui un mite, i ho fa pouant en passatges de la seva vida que són desconeguts. El punt de partida de l’itinerari és un repàs de la biografia de Frida Kahlo. Però els diversos espais immersius de la instal·lació «Frida Kahlo, la vida d’un mite» incideixen també en aspectes de la seva biografia més que en la seva obra. Especial rellevància en la vida de la icona mexicana va tenir el brutal accident que va patir als 18 anys. Dues instal·lacions se centren en aquest fet... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2021 amb 23.627.493 visitants que han fet 50.799.862 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.627.493 visitants i 50.799.862 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.492,3 visites de pàgines (11,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 44 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.678 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

La monumental via entre els temples de Luxor i de Karnak coneguda com l’Avinguda de les Esfinxs es transforma en un parc temàtic amb un espectacle multicolor que recreen l'Egipte faraònic

Després d’anys d’obres, la monumental via entre els temples de Luxor i de Karnak, coneguda com l’Avinguda de les Esfinxs s'ha inaugurat amb una superproducció pròpia de parc temàtic. Un gran espectacle de música, dansa, llum i color, inspirat en part en les processons de l’Egipte faraònic. Més d’un miler d’esfinxs i de xais de pedra, més de dues vegades mil·lenaris, han estat minuciosament restaurats per a la seva posada de llarg. La reobertura de l’Avinguda de les Esfinxs, la monumental via entre els temples de Luxor i Karnak, ha viscut una recreació que té com a fil conductor la festa d’Opet... [+ informació]