El Museu Tàpies rep en comodat de l’Ajuntament de Barcelona obres del llegat de la testadora Conchita Comamala amb dos retrats fets per Antoni Tàpies per reforçar la seva col·lecció

El llegat inclou dos retrats de la testadora fets per Antoni Tàpies: un a llapis de l’any 1943 i un a l’oli de 1952, així com una composició abstracta de tècnica mixta de 1948. El conjunt es completa amb un exemplar íntegre de la sèrie de litografies, litografies-collages i collages «Cartes per a la Teresa» (1974) i amb més de 60 llibres d’obres de l’artista que Comamala conservava al seu domicili. L’Ajuntament de Barcelona ha cedit aquestes obres en comodat al Museu Tàpies per reforçar la seva col·lecció. Les tres obres originals que componen el llegat s’enquadren en el context de la producció inicial d’Antoni Tàpies, prèvia al desenvolupament de les pintures matèriques a partir de mitjan de la dècada de 1950. Totes elles donen testimoniatge, cadascuna a la seva manera, de la relació de l’artista amb Conchita Comamala, primer pel contacte entre les seves famílies i, més endavant, com una amistat duradora. En ordre cronològic, la primera de les obres és «Retrat de Conchita Comamala» (1943), un dibuix a llapis sobre paper, probablement fet arran de la convalescència per la malaltia pulmonar que tots dos van sofrir. El relat biogràfic de Tàpies situa en aquest període d’aïllament les seves primeres indagacions artístiques, tant mitjançant autoretrats que plasmaven el seu reflex en el mirall de l’armari de l’habitació com mitjançant retrats de familiars i amics que el visitaven, entre els quals esmenta Comamala. En estreta relació amb aquest dibuix a llapis, gairebé una dècada més tard, l’any 1952, Tàpies fa un segon retrat de Conchita Comamala, un oli sobre tela. La composició manté la postura de la retratada en tres quarts, retallada sobre un fons neutre, habitual en altres olis del moment. La tercera obra, «Dibuix», correspon al denominat període surrealista o magicista de Tàpies, en el qual es fa evident la influència de Paul Klee, Joan Miró o Max Ernst. Es tracta d’una composició abstracta, d’aspecte paisatgístic i estel·lar, esquitxada de formes piramidals i quadres, a vegades amb una nota de color o escriptures il·legibles... [+ informació]