«Les cigonyes vénen de Tailàndia» mostra a El Maldà una peça inclassificable i multiclassificable a la vegada que es guarda a la màniga la sorpresa de l'última escena com un epíleg

Seixanta minuts de lligar i deslligar. Però no pas “lligar” i “deslligar” en el sentit romàntic del terme sinó en el sentit literal, amb correatges i cinturons, amb llaços i nusos. Una peça amb aires de thriller, però tampoc no ben bé un “thriller” cinematogràfic tot i que algunes fugaces escenes es tintin de vermell. Una peça de comèdia sobre la maternitat i, encara més, sobre la paternitat. Però no del tot en el sentit que s'entèn la condició de “mare” i la de “pare”. Una peça sobre la recerca dels orígens, ni que sigui a través d'una postal de vacances de trenta anys enrere. Però tampoc sobre els “orígens” estrictament desconeguts sinó sobre la veracitat i la falsedat d'«on venim, qui som i on anem»... [+ informació]