Una dualitat carregada d'enjòlit suggereix la confecció artesanal d'una història d'històries de relacions personals i també d'incomunicació que al final es troben a l'obra «El temps que estiguem junts» a l'Espai Lliure de Montjuïc

A veure... ¿com ho expliquem perquè s'entengui..? L'espai és un, però les històries són dues... o més de dues. La realitat és una... però hi ha una segona realitat semblant a aquelles visions que s'anticipen al que un viu en un moment determinat. ¿El que vivim en temps present ho hem viscut alguna vegada abans...? Tothom ha experimentat aquesta sensació, amb estranyesa i un cert respecte pel desconegut, alguna vegada a la vida... [+ informació]