Una obra com «Art» té una arma amagada aparentment tan senzilla com el blanc immaculat del quadre: fer trontollar allò que creuen els tres personatges i a la vegada fer trontollar el que creuen també els espectadors

«Art» és una comèdia que ja té més de vint anys de recorregut i que va donar a conèixer mediàticament la seva autora fins a fer-la internacional —s'ha traduït i representat a mig món en més de 35 llengües—, cosa que li va servir de targeta de presentació per a posteriors èxits, com per exemple «Un Déu salvatge», vista també aquí i, precisament, al mateix Teatre Goya. «Art» no decebrà ningú i té llarga vida a la cartellera amb plens garantits. La posada en escena és, escenogràficament, d'una exquisidesa que, malgrat la complexitat de l'estructura, manté un caràcter minimalista. El sofà hi és per a comptades ocasions. I la cadira, que sembla treta d'una exposició d'art modern, marca la filosofia de fons. Però l'autèntica pistonada del muntatge són, esclar, els tres intèrprets... [+ informació]