Carles Santos fa servir la veu, el so, la percussió, el moviment, el gest i s'autoxilia del piano mentre ell mateix guanya cos i ànima dins de l'espectacle «Patetisme il·lustrat» com un més dels quatre intèrprets de la performance

Si no fos que els finals del segle XIX ja cauen molt lluny, un diria que, amb una mica de sort, a l'espectacle 'Patetisme il·lustrat', se li podria aplicar aquella dita dels simbolistes francesos que ha fet fortuna fins als nostres dies i que, davant d'un espectacle que trenca totes les convencions possibles, aquest i el seu autor són distingits o maltractats amb la floreta o l'escarni, segons com es miri, pronunciat, esclar, en francès, que queda més fi, i que diu: Épater le bourgeois! [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El compositor i artista multifacètic Carles Santos (Vinaròs, Baix Maestrat, 1940) no té cap necessitat d'épater ni le bourgeois ni épater ningú, però el fet és que, malgrat que de burgesos en queden pocs, i si en queden, no se'ls veu gaire, un diria que a la rastellera de crits que l'actriu Mònica López llença davant de l'escenari, només començar, hi podria afegir un bon Épater le bourgeois! amb la mateixa trapelleria que, en nom del compositor, s'autoinsulta amb exclamacions com: "Santos, cabró!" o, per si ningú no ho ha entès encara: "Santos, músic!"... [+ informació]