Una obra de Jumon Erra al Teatre Tantarantana reflecteix la fragilitat dels personatges que fugen dels seus fracassos personals per embolcallar-se en la neteja de consciència que representa treballar per al bé comú

El muntatge és de caire tenebrós perquè cal advertir els espectadors que tant el plantejament com el nus i el desenllaç no li permeten una sortida gaire optimista. En un espai tancat, lluny de la civilització, davant la immensitat del bosc, controlat per la Unió, amb una cap de guàrdia que posa les normes, les limitacions personals dels voluntaris són extremes —sembla en alguns casos que siguin fins i tot les que exigeixen en segons quins programes de risc televisius que posen a prova la capacitat dels que s'hi presten— i això fa que esclati el conflicte de relació. Un home i una dona, amb històries diferents del passat que s'aniran sabent en escenes en flaixbac de l'obra «La distància entre el llamp i el tro», busquen la seva redempció sota l'autoengany del voluntariat. No plou. I el foc del bosc és un perill constant... [+ informació]