«Avui, adverbi de temps», article d'opinió d'Andreu Sotorra, de la sèrie «El cafeto»

L'estocada final s'ha produït. En una operació de màrqueting més que discutible de cara a la memòria del futur, els diaris El Punt i Avui han formalitzat visualment i estèticament la seva fusió com mai no havia fet cap mitjà. En un rentat de capçaleres, que no s'ha de confondre amb un rentat de cervell, les dues s'han convertit en una de sola, un cop explotades i donades per perdudes totes les possibilitats que un mitjà i l'altre de paper es poguessin mantenir independentment als quioscos ni que fos per anar cobrant la subvenció corresponent. Per què a l'Avui li ha tocat anar al darrere malgrat ser més antic i malgrat tenir preferència alfabètica només ho sap el vent. A la vegada, les edicions especials diàries del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han tancat i —perquè els editors no les tenen totes sobre els seus subscriptors fundadors— només s'ha mantingut la de Girona. El cas és que la fusió —que no ha acabat encara perquè arrossega la llosa d'una nova reducció de plantilla temporal o definitiva— ha fet desaparèixer subtilment l'Avui del mercat. I, si no, només cal escoltar la ràdio quan algun radiofonista fa referència a titulars de diaris i, tot pompós, anuncia... [+ article íntegre]