«Oda urbana a la tristesa», article d'opinió d'Andreu Sotorra, de la sèrie «El cafetó»

Quina tristesa veure la Plaça de Catalunya convertida en un estable... Quina tristesa escoltar de resquitlló els arguments de les anomenades assemblees... Quina tristesa ensumar la fortor de pixum, proclamat oficial, al voltant dels parterres... Quina tristesa veure pixar un presumpte indignat darrere d'una de les cabines municipals cedides per BCNeta i instal·lades en un racó de la plaça... Quina tristesa veure cues d'indigents —aquests ni tan sols indignats— fent cua a l'hora del plat de sopa i acceptant de netejar-se les mans i el cos amb el líquid facilitat per una voluntària... Quina tristesa veure estassada la zona verda de les fonts de la Plaça que ha passat de verd a marró amb bales de palla i fang... Quina tristesa veure el pedrís del monument del president Macià convertit en una falla plena de pancartes i pamflets —tots en castellà, això sí— parlant de qüestions esotèriques que no toquen ni de passada la crisi econòmica, l'atur, l'ofec de les hipoteques, el drama dels malalts dependents, els pensionistes, les vídues i altres col·lectius... [+ article íntegre]