El Festival Mixtur laboratori i motor de la nova creació sonora internacional celebra la seva 10a edició amb activitats pedagògiques i una programació arriscada i innovadora

Beat Furrer, Carola Bauckholt, Ensemble Garage o Funktion són alguns dels noms destacats que passaran pel festival, que aquest any s'obre a diferents espais de Barcelona. El Mixtur s'ha convertit al llarg dels anys en molt més que un festival, oferint una proposta única que combina les activitats pedagògiques amb una programació arriscada i innovadora. En aquestes 10 edicions, el Mixtur ha acollit gairebé 150 concerts, més de 30 taules rodones, ha fet més de 50 encàrrecs d'obres a compositors i compositores i pels seus tallers pedagògics han passat més de 900 estudiants. Des de l'any 2012, Mixtur, el festival de nova creació sonora de Barcelona, treballa per apropar a la ciutat les millors propostes de la nova creació sonora tant a nivell nacional com internacional... [+ informació]

Se subhasta un dibuix preparatori d'un dels quadres més emblemàtics de l'etapa blava de Picasso que es creia desaparegut des de feia gairebé cent anys

Durant gairebé cent anys, un dels dibuixos que Pablo Picasso va esbossar per al seu quadre «La comida del ciego» s'havia donat per perdut. Fins que una persona es va adreçar a la casa de subhastes Subarna amb l'obra de l'artista, que ara sortirà a subhasta. Es tracta d'una il·lustració feta amb tinta i llapis sobre una postal i firmada per l'artista. Al dibuix s'hi veu un home cec assegut de perfil i pintat amb traços grisos i blaus. El treball va servir a Picasso per preparar «La comida del ciego», un dels seus quadres més emblemàtics, que es troba al MET de Nova York, pintat a Tiana el 1903... [+ informació]

Es commemora el 60è aniversari de la mort del poeta, novel·lista, traductor i dramaturg Josep Maria de Sagarra

L'any 1961, Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 5 març 1894 - 27 setembre 1961) preparava una llarga estada a Roma amb una subvenció de la Fundación Juan March, per a escriure una obra ambiciosa sobre el Vaticà i la Ciutat Eterna, i ostentar la corresponsalia especial de La Vanguardia i de Ya, per enviar cròniques sobre el Concili Ecumènic Vaticà II, però un càncer li va provocar una llarga agonia que el va portar a la mort el 27 de setembre. Es commeora el seixantè aniversari de la seva pèrdua. Recordem la commemoració del centenari del seu naixement, el 1994, quan es va iniciar la reedició de l'obra completa a l'Editorial 3 i 4 de València. Des d'institucions i entitats es va recordar l'autor amb exposicions i actes diversos, i es van representar novament algunes de les seves obres dramàtiques, que de fet mai no han estat oblidades per grups de teatre aficionat de tot el país. Les seves traduccions del teatre de William Shakespeare són sovint les que utilitzen moltes companyies catalanes actuals, per revisar el dramaturg més universalment representat. L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, població amb la qual Josep Maria de Sagarra havia mantingut vincles de petit, va posar el seu nom al nou teatre municipal de la ciutat. Coincidint amb aquell centenari... [+ informació]

Catalunya Ràdio recupera la nostàlgica «radionovel·la» amb tots els avantatges de les noves tecnologies en so amplificat en 360 graus i amb veus del teatre i la televisió com Pere Arquillué, Lluís Marco, Nausicaa Bonnín, Pep Anton Muñoz i Artur Busquets que interpretaran «La torre de vidre» amb guió postapocalíptic d'Albert Sànchez Piñol

Segons l'autor del guió, l'escriptor Albert Sànchez Piñol (Barcelona, 1965), autor de «La pell freda» o «Victus», la proposta de Catalunya Ràdio és tan innovadora com agosarada: un relat de ficció, amb elements fantàstics, i que s'ofereix amb so “binaural”. L'escriptor recorda que la ràdio ha estat un mitjà per explicar històries i explicar ficcions i que en els seus orígens van crear el repte d'explicar relats només amb la paraula i el so sense el suport de la imatge, que avui sembla tan imprescindible. Amb «La torre de vidre», que en certa manera la ràdio torna als orígens, es fa un pas més afegint l'última tecnologia i més innovadora: un so immersiu: amb l'ús d'uns simples auriculars els oients poden ser al centre de l'escenari, escoltar, sentir els personatges i viure l'acció al seu voltant, i en 360 graus... [+ informació]

L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas entrega a la Generalitat de Catalunya per a l'Arxiu Nacional de Catalunya el seu fons documental que ocupa 113 capses d'originals, projectes professionals, correspondència i notes personals

L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) ha entregat el seu fons documental a la Generalitat de Catalunya amb el propòsit que sigui conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). El llegat està format per 113 capses de documentació que ja es van ingressar materialment a l'Arxiu Nacional a finals del maig passat. Pel que fa a la documentació de caràcter més personal, el fons d'Oriol Bohigas i Guardiola conté 32 llibretes de notes de l'activitat personal i pública dels anys 1974-2011 i conserva els originals i els materials preparatoris de la seva tesi doctoral... [+ informació]

El fenomen descontrolat de les botellades mostren l'altra cara de la “cultura juvenil” en plenes festes de tardor amb epicentre les nits de la Mercè

Als voltants de la plaça d'Espanya de Barcelona, en plenes festes de la Mercè, s'hi han aplegat milers de persones. S'han registrat aldarulls i els agents han intervingut per desallotjar la zona. També s'han produït destrosses i l'entorn ha quedat ple de brutícia. Els joves s'han concentrat en aquesta plaça i als carrers dels voltants, especialment a l'Avinguda Maria Cristina i el Parc de Joan Miró, sense mascaretes ni distàncies de seguretat. A partir de la mitjanit milers de joves han consumit begudes alcohòliques i escoltat música a través de grans equips mòbils que han instal·lat alguns dels participants en la macrobotellada en aquesta part de Barcelona, propera a Montjuïc... [+ informació]

L'aixecament de les sis torres centrals de la Sagrada Família marcaran el final de la construcció de l'obra modernista de l'arquitecte Antoni Gaudí que encara no té data d'acabament arran de la paràlisi de visitants pel coronavirus

El terminal de la torre de Jesucrist farà 17 metres d'alçada i estarà acabat amb una creu tridimensional, amb quatre braços de 13 metres i mig d'amplada. La creu, recoberta de ceràmica esmaltada i vidre, arribarà als 172 metres i mig, el punt més alt de la Sagrada Família. Segons el projecte, al mig de la creu hi haurà l'anyell diví i les llegendes “Amén” “Al·leluia”. De dia reflectirà la llum del sol i a la nit potents focus projectaran feixos de llum sobre la ciutat. De la base baixaran unes llegendes que diuen “Tu solus Sanctus”, “Tu solus Dominus” i “Tu solus Altissimus”. La torre de la Mare de Déu es troba ara mateix a 134 metres d'alçada. Només hi falta col·locar l'estrella de 12 puntes il·luminada, i es convertirà en la primera de les sis torres centrals a quedar enllestida... [+ informació]

Barcelona posa en marxa el nou Centre d’Interpretació del Parc de Montjuïc per impulsar la muntanya com a eix cultural

Situar el parc de Montjuïc com a espai de cultura i natura en l'imaginari de la ciutadania és l'objectiu amb què neix el nou Centre d'Interpretació del Parc de Montjuïc, impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona a través del Castell de Montjuïc, el Districte de Sants-Montjuïc i la direcció de Turisme i Indústries Creatives, amb recursos procedents de l'impost turístic. El nou centre, que no té un espai físic associat, s’articula a partir principalment de la web del Castell i, complementàriament, a través de la web del Parc de Montjuïc. Una de les primeres actuacions que desenvolupa el Centre d’Interpretació és la posada en marxa de «Camina Montjuïc»: una sèrie d’itineraris temàtics per la muntanya, amb l’acompanyament de guies oficials. A més, també es posaran a disposició de la ciutadania... [+ informació]

La primera edició de la novel·la «Frankenstein» de Mary Shelley del 1818 bat el rècord d'una obra d'una escriptora en una subhasta de Christie's per més de 950.000 euros

La novel·la «Frankenstein», que l'escriptora Mary Shelley (Somers Town, Londres, Regne Unit, 1797 - Chester Square, Londres, Regne Unit, 1851) va publicar per primera vegada el 1818, s'ha convertit en un dels clàssics indiscutibles del gènere gòtic, juntament amb «Dràcula» de Bram Stoker i «Melmoth the wanderer», de Charles Robert Maturin. Dos segles després d'haver-se publicat, la història d'amor i terror s'ha convertit, a més, en l'obra escrita per una autora per la qual s'han pagat més diners. The Guardian ha explicat que en una subhasta organitzada a Christie's s'han arribat a pagar més de 950.000 euros per la primera edició, de la qual es va fer un tiratge de només 500 exemplars. De l'edició del 1818, per la seva fragilitat, en queden molt pocs exemplars. L'exemplar subhastat de «Frankenstein», que està en molt bones condicions, el converteix en un objecte altament cobejat pels col·leccionistes, segons ha confirmat la mateixa casa de subhastes... [+ informació]

Una carta de Pablo Picasso adreçada a Miquel Utrillo amb uns dibuixos inclosos del pintor malagueny s'incorpora al fons del Museu Picasso de Barcelona després d'haver-la adquirit per 9.000 euros

La carta, que compta amb dibuixos originals de Pablo Picasso i que va ser enviada des de París ha estat adquirida per 9.000 euros pel dret de tempteig sobre exportació que ha exercit el departament de Cultura a favor del Museu Picasso. La menció a la revista «Pèl & Ploma» no és circumstancial ja que aquell mes de juny Miquel Utrillo, amb el pseudònim de Pincell, havia escrit a la revista la ressenya titulada “Pablo R. Picasso” sobre una exposició a la Sala Parés on hi havia diversos pastels de l’artista acompanyant l’obra de Ramon Casas. L’article d'Utrillo és la primera gran crítica que rep Picasso durant la seva vida artística. La carta, que forma part de l'exposició permanent del Museu Picasso, ja es pot veure a la sala 8. Té dos dibuixos acolorits amb llapis vermell i blau a l'anvers... [+ informació]

El Guggenheim de Bilbao posa a primera línia l'obra de la pintora nord-americana Alice Neel que un cop morta ha batut rècords de cotització similars als grans noms contemporanis

Una natura morta titulada «La sala d’espera del Dr Finger» va fer el rècord de la seva obra aquest any a la sala Christie’s de Nova York després de ser adjudicada per tres milions d’euros. La trajectòria de sis dècades d'Alice Nell (Gladwyne, Pensilvània, 1900 – Nova York, 1984) va transcórrer sobretot a l’ombra i va estar plena de moments molt difícils. El reconeixement li va arribar als anys 70, quan el moviment feminista la va reivindicar com un referent, al mateix temps que el Museu Whitney li dedicava la primera retrospectiva. Així mateix, la retrospectiva que li va dedicar el Metropolitan, que ara es pot veure al Museu Guggenheim de Bilbao amb un centenar de peces ... [+ informació]

El jaciment neandertal de la Cova del Gegant del Garraf està amenaçat pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar

El jaciment estava situat en un lloc estratègic per desplaçar-se des del sud de l’actual França fins a la península Ibèrica. Se suposa que en els moments freds, el litoral mediterrani va actuar com a corredor natural, tant per a les poblacions humanes com per als animals. En els períodes freds va emergir una plataforma litoral que era utilitzada per a aquests desplaçaments, i la Cova del Gegant era un punt del recorregut, segons els experts. Avui, la cova està parcialment inundada a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. En canvi, a les fases més fredes del paleolític, el nivell del Mediterrani es trobava entre 80 i 120 metres per sota de l’actual, de manera que deixava al descobert una gran plataforma costanera al peu de la qual es trobava la cova. S'acaba de publicar la datació més completa i exacta feta fins ara d'aquest jaciment amb més restes de neandertal de Catalunya i un enclavament singular per estudiar la transició del paleolític mitjà al superior, quan apareixen les primeres poblacions d’humans anatòmicament moderns i desapareixen els neandertals. La nova recerca estableix que els neandertals van ocupar la cova durant un període de temps molt més llarg del que es pensava fins ara: si bé es creia que hi havien viscut neandertals fa 50.000 anys, ara el període s’amplia entre fa 94.000 i 59.000 anys... [+ informació]

París fa un homenatge a Christo amb el seu projecte pòstum de l'empaquetament de l'Arc de Triomf amb 25.000 metres quadrats de tela per a una instal·lació efímera que ha costat 14 milions d'euros

Christo i Jeanne-Claude va ser un matrimoni d'artistes que va fer instal·lacions artístiques ambientals per tot el món. Christo va néixer a Gàbrovo, Bulgària, el 1935 i va morir a Nova York el 2020. La seva parella, Jeanne-Claude havia nascut a Casablanca, Marroc, el 1935, on va morir el 2009. Però la ciutat de París va ser una de les ciutats que més els va acollir. Christo va fugir de Bulgària als vint anys. Hi va fer tota mena de feines i allí va conèixer Jeanne-Claude, que seria la seva companya de la seva vida. Va ser també a París quan van començar a assajar amb objectes els empaquetats que els van convertir en dos dels artistes més populars del segle XX. L'empaquetament de l’Arc de Triomf era un dels somnis. Ara, pòstumament, el somni s'ha complert, impulsat i dirigit pel seu nebot, Vladimir Javacheff. Han fet falta 25.000 metres quadrats de tela de polipropilè platejada i blava i tres quilòmetres de corda vermella... [+ informació]

El 53è Festival de Jazz de Barcelona s'obrirà al Palau de la Música Catalana amb Maria del Mar Bonet i el debut de la Big Band Begues

Les dones tenen un paper important en aquesta edició. A més de Maria del Mar Bonet, hi acturaran Melissa Aldana, Carme Canela, Madeleine Peyroux, Estrella Morente, Cécile Mclorin, Andrea Motis, Sílvia Pérez Cruz i Maria Schneider. La Locomotora Negra s’acomiadarà amb el seu últim concert al Palau de la Música. El 53è Festival de Jazz de Barcelona el tancarà Marco Mezquida amb la presentació del seu nou disc al capdavant del seu trio. La presència de grans noms internacionals no hi falta com Cimafunk i Chucho Valdés. Coincidint amb els deu anys de col·laboració amb el festival del Conservatori del Liceu, hi destaquen 27 concerts i 20 classes magistrals amb professors excepcionals com el mateix Chucho Valdés, Tomatito i Maria Schneider... [+ informació]

El Festival In-Edit de tornarà a ser presencial als Aribau Multicines amb la projecció d'una cinquantena de documentals musicals

«American rapstar», una anàlisi de la generació més recent de joves rapers nord-americans sorgida de SoundCloud, inaugurarà la 19a edició de l'In-Edit el 28 d'octubre. La mirada al present de la música urbana i a l'estat d'ànim de la generació actual també s'aborda a «Crestone», un documental de la secció oficial que segueix un col·lectiu de soundcloud rappers que decideix aïllar-se en un desert de Colorado i dedicar-se a plantar marihuana i penjar la seva música a internet. La secció oficial es completa amb «Fanny: the right to rock», la història oblidada del primer grup format exclusivament per dones que va treure un disc amb una multinacional... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu ha arrencat la temporada dedicada al «Paradís» amb una lectura de l'obra completa de la «Divina Comèdia» de Dante Alighieri

Com a primera activitat de la temporada del Gran Teatre del Liceu i en relació amb el fil conductor centrada en el «Paradís», s'ha organitzat una lectura completa continuada de la «Divina Comèdia» de Dante Alighieri, en traducció de Josep Maria de Sagarra, que s'ha estès durant dotze hores. D'aquesta manera, el Liceu també ha commemorat els 700 anys del traspàs de Dante Alighieri amb aquesta activitat oberta a tot el públic a la Sala Tenor Viñas del Liceu. Personalitats com el director Antoni Ros-Marbà, els compositors Joan Magrané i Raquel García-Tomás, l’artista Eulàlia Valldosera, el fotògraf Jordi Bernadó són algunes de les que han participat en l’acte. La iniciativa s’ha emmarcat en el projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar amb la idea de fer del Liceu un Centre de les Arts on el subjecte principal sigui l’òpera però en el qual també conflueixin altres disciplines com les arts visuals, l’antropologia, la literatura, la filosofia, la ciència o la tecnologia, entre d’altres... [+ informació]

La multinacional de software Microsoft obrirà a Barcelona un centre d'intel·ligència artificial per desemvolupar un «hub» de millores de web

La multinacional del software Microsoft ha triat Catalunya per instal·lar-hi una nova base per a les seves operacions d'R+D. La companyia ha anunciat que obrirà a Barcelona un centre enfocat a l'aplicació de la intel·ligència artificial per millorar l'experiència dels usuaris a la web. Aquesta iniciativa de Microsoft comptarà inicialment amb un equip de 30 persones, principalment enginyers especialitzats en aquest nou camp de la tecnologia, així com en les àrees del “machine learning” i el “deep learning”. La instal·lació formarà part d'una xarxa de vuit centres d'investigació situats a tot el món dins la divisió d'experiències web de Microsoft. Darrere d'aquesta inversió hi ha el català Jordi Ribas, vicepresident corporatiu encarregat de la recerca i la intel·ligència artificial del grup nord-americà... [+ informació]

FiraTàrrega ha tancat la 40a edició amb el 95% d'ocupació en una edició «de carrer» en espais tancats i amb la mirada posada amb la recuperació definitiva el 2022

FiraTàrrega ha reunit 48 companyies catalanes i internacionals, i 780 professionals de 471 organitzacions procedents de 23 països. Malgrat la situació, encara excepcional, s’ha recuperat la presencialitat, sense grans aglomeracions als carrers. Amb el 95% d’ocupació dels espectacles s'ha venut un total de 21.319 localitats de les quals un 73,88% correspon a públic i un 26,12% a professionals. S'han presentat 55 propostes escèniques amb 140 sessions en 27 espais d’exhibició de les 48 companyies convidades, 23 de les quals han format part del programa Suport a la Creació. Els aforaments de FiraTàrrega'21... [+ informació]

Bruce Springsteen dedica una de les seves últimes cançons a homenatjar les víctimes de l'11-S en l'acte del National Memorial de Nova York

«Que Déu beneeixi els nostres germans i germanes caiguts, les seves famílies, els seus amics i els seus éssers estimats», va dir el cantant Bruce Springsteen (Long Branch, Nueva Jersey, 1949) en l'acte d'homenatge de les víctimes de l'11-S al National Memorial de Nova York, a l'inici de la interpretació de la cançó «ll see you in my dreams» [clip amb la peça íntegra], en solitari, amb guitarra i l'harmònica. Springsteen va fer així la seva aportació personal en record de les víctimes dels atemptats de l'11-S, en el vintè aniversari de l'atac terrorista contra les Torres Bessones de Manhattan... [+ informació]

L'11-S a «Bit de cultura» fa 20 anys

L'11 de setembre del 2001, la redacció de «Bit de cultura» —que ja era a la xarxa des de feia més d'un any— va reaccionar immediatament a les primeres imatges que arribaven de Manhattan amb l'atac a les Torres Bessones [vegeu-ne aquí l'arxiu d'hemeroteca d'aquell dia] amb el seguiment de les principals reaccions que anaven posant el guió d'un dels fets d'aquest segle que han canviat el món... [+ informació]