Les granotes de Montjuïc

«Le Petit Cirque» ha estat l'espectacle escollit per inaugurar l'edició del Festival Grec 2025. L'atractiu principal del muntatge que reuneix circ, dansa, música, ombres xineses i manipulació audiovisual d'efectes en directe és la interpretació de la cantant i compositora francesa nascuda a Lió, Claire Pommet (Lió, 1996), coneguda artísticament amb el nom de Pomme, i l'adaptació poètica que la companyia dels germans Marie i Yoann Bourgeois ha fet del disc de Pomme titulat «Saisons». La companyia, que ha elaborat i arrodonit dins el Grec l'espectacle en estrena absoluta —només tres funcions— per reestrenar posteriorment en coproducció dins el Festival Les Nuits de Fourvière de Lió, a més d'una posterior gira per diversos escenaris, basa la seva principal tesi dramatúrgica en la metàfora de la relació de l'ésser humà amb la natura... [+ informació] 

Vendre's l'ànima al diable ni que sigui ànima de titella

Un dia, segles enllà, hi va haver Goethe. I un dia hi va haver Faust. I els dos, acompanyats de Mefistòfil, el diable, s'han fet un fart de rondar pel món convertits en un clàssic planetari. Han rondat tant per la Seca i la Meca que, fa trenta anys, el 1995, la companyia sud-africana Handspring Puppet Company, en un moment d'alliberament del país sud-africà i de despertar de la seva fràgil democràcia, va adaptar l'obra de Goethe a l'Àfrica i ho va fer amb una combinació esclatant d'una tropa de titelles gegants, uns titelles de tija o “puppi armati”, amb intèrprets manipuladors, animació projectada, ombres xineses i música potent... [+ informació]

Roma al revés vol dir amor

Roma, París, Polònia... La Fontana di Trevi romana, el Pont de les Arts francès, les monedes a l'aigua prohibides, els cadenats del pont prohibits, el tren polonès també prohibit si no s'ha validat el bitllet... Totes són destinacions insòlites que poden desencadenar una entremaliada faula d'amor. La dramaturga, traductora i directora Helena Tornero (Figueres, Alt Empordà, 1973), resident de la temporada que s'acaba a la Sala Beckett, ha cuinat una comèdia farcida d'ingredients romàntics però que, un cop reescalfada al microones, ha resultat ser sobretot antiromàntica. Hi ha en aquesta comèdia de títol vocatiu i provocatiu, «Tu em vas prometre una història d'amor», una confessada relació de la trama i dels personatges amb la vida real de l'autora... [+ informació]

Postrevolució a l'ombra de l'urna funerària

El 25 d'abril del 2024 es va commemorar el 50è aniversari de l'anomenada Revolució dels Clavells (Revolução dos Cravos, en van dir en portuguès) que amb l'ajut dels militars empesos per la població civil va acabar amb el règim feixista que imperava a Portugal des del 1926. Aquell 25 d'abril del 1974, els dos protagonistes d'aquesta obra de l'escriptora barcelonina Emma Riverola (Barcelona, 1965), la Violeta i el Xavier, eren dos joves estudiants idealistes i plens de futur que van participar en una escapada a Lisboa d'aquella Revolució a peu de carrer. Entre els dos, un personatge absent, el tercer amic del triangle, en Ramon, la parella de tota la vida de la Violeta... [+ informació]

Porteu un ós de peluix Kramig a la Dexeus

¿Quantes vegades, si mai us heu passejat per atzar per can Dexeus, no us heu trobat a l'ascensor amb visitants que porten els primers regals als nadons acabats d'arribar en aquest món? A la dramaturga, directora i atrevida productora teatral de La Pocket, Marta Buchaca (Barcelona, 1979) de segur que si hagués de fer un d'aquest regals de naixement potser escolliria un Kramig, aquests ossets de peluix de pèl blanc i negre que la cadena sueca d'IKEA ofereix a preu de promoció per uns escassos 3,99 €. ¿Qui s'hi pot resistir a tenir-ne un lot a les prestatgeries de casa —com passa en aquesta dolça llar de la comèdia romàntica «Kramig»— per un preu així? Em permeto aquesta innocent publicitat gratuïta perquè l'autora també ho ha fet —fugint dels absurds prejudicis d'utilitzar les marques— fent un exercici de mimètica lingüística convertint un nom propi en un nom genèric... [+ informació]

El meu regne per un allioli!

El programa «Soc i seré» ha arribat a la final. Un repte per als espectadors que han seguit els sis capítols amb les consegüents carbasses per a 99 dels 100 participants i la coronació del guanyador o guanyadora —em reservo el desenllaç per si algú vol recuperar el programa al 3Cat. Un últim capítol que és gairebé com un programa terapèutic entre l'esquema de l'«Atrapa'm si pots» en color i l'«Un, dos, tres, responda otra vez» de temps pretèrits en blanc i negre. Gairebé durant els primers tres quarts d'hora, els espectadors aguanten un qüestionari sobre diferents temes culturals i socials escollits per atzar d'una nota introduïda al broc d'un porró —no oblidem que es tracta de trobar el català o la catalana més català o més catalana que es fa i es desfà i per això el porró no hi podia faltar. Uns tres quarts horribilis —horribilis per als espectadors, vull dir— que han hagut d'aguantar una versió sui generis de l'«Atrapa'm si pots», però sense dinamisme, i amb la contrarietat que, mentre els finalistes anaven dient la seva [+ informació]

La companyia Dagoll Dagom protagonitza Sant Joan a TV3/3Cat que repesca «La gran nit de Dagoll Dagom» del Teatre Grec 2024, i a la plataforma, «Nit de Sant Joan», al Paral·lel 62 / Artèria del Paral·lel el 2010

Com a alternativa a les fogueres i les revetlles, TV3 ha programat la repesca de l'espectacle «La gran nit de Dagoll Dagom» [crítica i enregistrament íntegre] que es va estrenar durant tres funcions al Teatre Grec de Montjuïc l'estiu del 2024 i que la cadena ja havia ofert anteriorment. L'espectacle és una antologia dels 50 anys de la companyia que està tancant el seu cicle amb «Mar i cel» al Teatre Víctòria definitivament a mitjan juliol. Aquest espectacle i també la repesca del musical «Nit de Sant Joan» [crítica i enregistrament íntegre], en la versió renovada que la comapanyia va posar en peu el setembre del 2010 a la sala Paral·lel 62 del Paral·lel (aleshores s'anomenava encara Artèria) i que va ser un dels primers booms de Dagoll Dagom el 1981 quan es va estrenar al Teatre Romea, aleshores amb Jaume Sisa en car i os a l'escenari, ara en off i amb l'esclat de noves veus d'entre les que ha generat el bon teatre musical català. Les crítiques d'aquests dos espectacles i els enregistraments íntegres es troben a les pàgines corresponents de la revista digital Clip de Teatre... [+ informació]

La prova del croat

Probablement, plantejar una obra teatral com «Eichmann in Jerusalem» en un moment que Israel és a l'ull del món per la seva deriva bel·licista sense aturador, té un plus afegit que s'escapa segurament de la primera intenció del seu director, Jernej Lorenci, que hi treballa des de fa almenys sis anys, amb la dramatúrgia de Matic Starina. Però a ningú no se li escapa que tot el contingut documental, de ficció o realista —ja sigui en assaig, literatura de ficció, cinema o televisió— que ha proporcionat l'horror de l'Holocaust en els últims cinquanta anys té, en aquest moment d'incertesa mundial —superat el primer quart de segle XXI— una lectura, si no diferent, sí que contradictòria. ¿Qui és la víctima i qui és el culpable? ¿El mal forma part de la disciplina o la veneració d'una ideologia o d'un líder? ¿Ser intermediari del mal exculpa el botxí?... [+ informació]

La Casa Batlló redescobreix després d'un segle la veritable imatge de la façana posterior i el pati privat tal com els va crear Antoni Gaudí

Una recerca rigorosa, una inversió de 3,5 milions d'euros, i un any d'intervenció culminen en una restauració en què han participat artesans locals experts en forja, vidre, fusta i ceràmica, historiadors i arquitectes. La restauració ha desvetllat els colors i materials originals de la fusta, la forja i l'estuc de la façana, i ha recuperat elements desapareguts al pati, com ara la pèrgola i algunes jardineres. També s'ha restaurat l'innovador sistema de volta armada que sosté els balcons, mai abans documentat. La Casa Batlló ha culminat així un dels projectes més ambiciosos de la seva història: la restauració de la façana posterior i el pati privat ubicat a la Planta Noble, antic habitatge de la família Batlló, recuperant el disseny original concebut per Gaudí el 1906. Durant dècades, des del 1915, la façana es va veure afectada per alteracions en el color i la desaparició d'elements com les jardineres i la pèrgola del pati... [+ informació]

El platet volador modernista del 1969 de la Casa Xasteros de l'Empordà de l'arquitecte grec Nikolaos Xasteros ha estat adquirit per l'actor Brad Pitt per formar part de la seva col·lecció de Califòrnia

L'actor nord-americà Brad Pitt ha adquirit una nova casa per a la seva col·lecció privada i, com la resta que té, l'ha traslladat a una propietat que té a l'estat de Califòrnia, on les col·lecciona. Es tracta de la coneguda com a "casa ovni", una construcció prefabricada i modernista del 1969, obra de l'arquitecte grec Nikolas Xasteros. La construcció icònica, amb una forma ovalada i amb quatre potes que l'eleven de terra, es trobava a la finca i celler Terra Remota, a la població empordanesa Sant Climent Sescebes. Feta amb fibra de vidre, terra de fusta i amb 45 metres quadrats de superfície, es va trobar abandonada a Grècia i va ser comprada el 2023 per l'arquitecte i dissenyador de mobles francès Clément Cividino, que la va restaurar. La Casa Xasteros de l'Empordà va ser traslladada a finals de l'any passat, en dos grans contenidors, després de desmuntar el sostre en dues parts i les parets en tres... [+ informació]

La Cobla Sant Jordi inicia una nova etapa d’internacionalització amb destacades actuacions a Alemanya i Itàlia

Per primera vegada, una cobla catalana actuarà a la Sala Gran de l’Elbphilharmonie d’Hamburg. El concert serà el 15 de novembre, dins del Focus Catalunya, una setmana dedicada íntegrament a la música catalana en un dels auditoris més emblemàtics d’Europa, al costat de figures com Jordi Savall, Marco Mezquida, Sílvia Pérez Cruz, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Segons els responsables de la Cobla Sant Jordi, aquests concerts marquen un pas molt important en la internacionalització de la cobla i la seva descoberta arreu com una formació musical única. La Cobla Sant Jordi presenta un repertori especialment dissenyat per a l’ocasió. El concert té dues parts molt diferenciades, la primera “L’evolució de la sardana”, un recorregut que comença amb peces clàssiques emblemàtiques... [+ informació]

L'informe anual del CoNCA constata que un 23% dels treballadors culturals va ingressar l'any passat per sota del salari mínim i un 40% es veuen obligats a combinar dues feines per poder sobreviure

A partir d'una enquesta en què han participat 1.200 treballadors culturals, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) constata que un 23% va ingressar l'any passat (2024) per sota del salari mínim i un 40% dels treballadors es veuen obligats a combinar dues feines per poder sobreviure. Partint d'unes dades anteriors, del 2022, el sector cultural va donar feina a 111.706 persones, un 1,6% més que el 2021. El CoNCA, que lliura el seu informe a les institucions i el fa públic al sector i la ciutadania en general —tot i que el seu Plenari es troba en funcions des de fa un any— insisteix en la recomanació de la millora de les condicions laborals del sector cultural per aconseguir una cultura més justa, inclusiva i sostenible. Al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)... [+ informació]

El Teatre Lliure, El Teatre Biblioteca, el Centre de les Arts Lliures, La Villarroel, el Teatre Goya i el Mercat de les Flors acolliran set espectacles internacionals en col·laboració amb el Festival Temporada Alta

Tots aquests espais rebran els espectacles d'Alain Platel, Toni Servillo, Tim Etchells i Forced Entertainment, la Dresdesn Frankfurt Dance, Romina Paula, François Gremaud o Guillermo Chamé. El Festival Temporada Alta presenta una programació de tardor de set espectacles internacionals a Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la complicitat de sis teatres públics i privats de la ciutat, una selecció d’espectacles de teatre, dansa i creació contemporània que se sumaran a l’habitual oferta de tardor de Barcelona durant tres setmanes amb artistes de l’Argentina, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Itàlia i Alemanya. Després de tres anys de presència a Barcelona amb quatre espectacles internacionals a dos espais (Teatre Romea i Mercat de les Flors), Temporada Alta presenta enguany «Flaix de tardor – BCN», una iniciativa del festival gironí que es veurà representat a Barcelona amb 7 espectacles entre el 21 d’octubre i el 15 de novembre. Temporada Alta celebra aquest any la seva 34a edició. Fundat a Girona i Salt el 1992, el festival ha anat col·laborant amb diferents ciutats i municipis del territori com Banyoles, Figueres, Torroella de Montgrí, Celrà, Sant Gregori, Bescanó o Palafrugell, entre altres... [+ informació]

Els Premis Max 2025 distingeixen l'actor Enric Auquer i l'actriu Àgata Roca pels seus papers a «El día del Watusi» i «L'imperatiu categòric» entre altres noms catalans nominats en la vintena de categories

Les expectatives sobre els musicals nominats «Ànima» del Teatre Nacional de Catalunya i «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom es van esfumar de seguida perquè l'opció majoritària dels premis Max en la majoria de categories on concorrien com a nominats espectacles d'autoria catalana va ser la d'optar per aquelles produccions que s'havien vist a Madrid. La bona intenció de nominar espectacles en català es va quear només en bona intenció. A l'hora de la veritat, el criteri és que els Max volen ser plurals, però no poden evitar de mirar-se el melic que els ha vist néixer malgrat que entre els associats de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) —que antigament volia dir d'Espanya fins que el delegat Ferran Mascarell va canviar la E per Editors— hi hagi la majoria de creadors catalans [vegeu el palmarès íntegre dels Premis Max 202 aquí]. Els que sí que es van emportar els premis a millor actor i millor actriu van ser Enric Auqué i Àgata Roca, ell pel seu paper a «El día del Watusi» i ella pel seu paper a «L'imperatiu categòric», que ara s'ha reposat al Teatre Lliure de Gràcia i que aviat tindrà una versió espanyola a Madrid. «El día del Watusi» tindrà una altra minitemporada de glòria al Teatre Lliure la temporada vinent, però aquesta vegada a la sala gran de Montjuïc... [+ informació]

La celebració del «Bloomsday» té una dedicació especial a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus amb un homenatge pòstum a Joaquim Mallafrè com a traductor de l'«Ulisses» de James Joyce en català

El «Bloomsday» és una commemoració que es fa cada any el 16 de juny a Dublín i que s'ha estès per altres indrets del món per celebrar l'autor irlandès James Joyce i la seva obra més coneguda, «Ulisses». La celebració consisteix en reviure els esdeveniments de la novel·la que recorren un únic dia a Dublín el 1904. El nom de la celebració prové de Leopold Bloom, el protagonista de l'obra «Ulisses» i, de fet, el 16 de juny va ser la data de la primera cita entre James Joyce i la que havia de ser la seva dona, Nora Barnacle, quan van passejar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin). Aquest dia, a Dublín, es fan una sèrie d'activitats culturals com conferències, lectures i representacions de l'«Ulisses» amb rondes incloses de pubs. Es va fer una lectura similar amb motiu d'un homenatge del traductor al Centre de Lectura de Reus. Fins i tot els més fans de James Joyce es disfressen amb vestits de l'època i fan la ruta Bloom pels carrers i indrets de Dublín. El primer «Bloomsday» va tenir lloc l'any 1954. Aquest any, l'efemèride té una rèplica a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus per recordar la figura del traductor Joaquim Mallafrè (Reus, 1941 - 2024), traductor al català per primera vegada d’«Ulisses», considera una obra cabdal de la literatura moderna. Una conferència d'Antònia Carré Pons, una lectura del monòleg de Molly Bloom i un concert de música irlandesa integren un programa al voltant d'una exposició de diferents edicions de l'«Ulisses» i altres obres traduïdes per Joaquim Mallafrè... [+ informació]

La Cúpula Arenas acollirà l'estrena absoluta de l'«Antarctica Experience» de la Grand Immersive Gallery amb un viatge immersiu al Pol Nord

La Cúpula Arenas serà l'escenari de l'estrena mundial de l'«Antarctica Experience», la primera gran producció de GIGA (Grand Immersive Gallery), companyia internacional especialitzada en entreteniment immersiu. GIGA ha triat Barcelona com la ciutat inaugural del seu projecte per la seva vida cultural i la seva condició de destinació turística clau a Europa. «Antarctica Experiences» és una aventura multisensorial única que convida a descobrir el continent blanc d'una manera espectacular, sense els riscos ni les incomoditats del viatge, només amb l'emoció, la sorpresa i l'aprenentatge... [+ informació]

Fot-li, que és del Sónar!

Entrada la matinada, poques hores després de l'estrena d'aquesta versió multidisciplinària que s'emmiralla en l'òpera «Dido i Enees» de Henry Purcell, les alertes al mòbil confirmen que el govern ultradretà d'Israel ha complert la rumorologia de les últimes hores i ha bombardejat l'Iran, ha abatut el cap de la Guàrdia Revolucionària i el cap de l'Estat Major i un parell de científics nuclears. No gaire més tard, l'Iran ha respost amb un centenar de drons sobre Israel. És l'inici d'una nova guerra d'abast global que pretén desestabilitzar encara més la regió de l'Orient amb conseqüències imprevisibles pel rerefons nuclear en qüestió del qual no n'està al marge, ni que es faci el longuis, el temerari Donald Trump... [+ informació]

Es restaura el mural amb els sis plafons ceràmics dedicats als mitjans de transport que hi ha a l'intercanviador de metro i FGC sota la plaça de Catalunya

S’ha enllestit la restauració del mural conegut com «La rotonda dels transports». Els treballs s’han fet en el marc del centenari del metro de Barcelona, impulsat per TMB i pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. El mural es trobava en un estat de conservació dolent. La principal alteració consistia en la pèrdua d’un total de 63 peces de ceràmica i el risc imminent de pèrdues suplementàries, per caiguda o vandalisme. La intervenció ha passat per tres fases, que han inclòs les primeres feines de conservació de l’espai, la restauració, neteja i adequació de tot el conjunt mural i un pla de manteniment a futur. En les tasques de restauració i manteniment dels plafons hi han participat estudiants de l’Escola Massana. De fet, els autors originals del mural «La rotonda dels transports» van sorgir d’aquesta escola el 1969... [+ informació]

Troben a la cova del Gegant de Sitges unes restes d’aus migrades fa 90.000 anys des de regions properes a l'Àrtic

Investigadors de la Universitat de Barcelona han descobert al jaciment de la cova del Gegant de Sitges (Garraf) restes d’aus nòrdiques, pròpies de regions properes a l’Àrtic. La troballa, publicada a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, indica que, en diferents moments des de fa 90.000 anys, espècies com el sit blanc (Plectrophenax nivalis) o el duc blanc (Bubo scandiacus) van viatjar milers quilòmetres cap al sud, fins a la regió mediterrània, per refugiar-s’hi durant episodis de refredament extrem. En el jaciment de la cova del Gegant de Sitges s’han identificat més de 1.200 ossos d’aus d’unes 46 espècies diferents. Si bé la majoria són d’espècies que habiten a la Mediterrània, també n’hi ha d’aus de regions nòrdiques d’Europa frontereres amb l’Àrtic... [+ informació]

La Fundació PuntCat, responsable de gestionar els dominis d’internet .cat, .bcn i .ad (Andorra), ha passat a anomenar-se Accent Obert per convertir-se en una institució cultural en xarxa

La Fundació PuntCat, responsable de gestionar els dominis d’internet .cat, .bcn i .ad (Andorra), ha passat des d’ahir a anomenar-se Accent Obert, per convertir-se en una institució en xarxa, oberta i disposada a col·laborar amb totes les iniciatives que comparteixen el nostre propòsit: que sigui possible viure plenament en català, també en digital. En aquest sentit, Accent Obert vol anar més enllà de ser només el gestor dels tres dominis anteriorment esmentats, i també vol contribuir a defensar una cultura, cosa que considera que quedava amagada darrere de la gestió del domini .cat. En aquest sentit, la nova fundació se centrarà en quatre àmbits d’actuació: promoure la creació de contingut digital en català; defensar drets digitals dels catalanoparlants amb la identitat digital a Europa; facilitar eines i serveis i gestionar infraestructures digitals pròpies com tots els dominis que gestionen, incloent-hi el .cat. La Fundació ha enregistrat fins ara un total de 112.000 dominis .cat, en vint anys de relació professional... [+ informació]

La Fundació Miró commemora el cinquantenari de la seva inauguració que va tenir lloc a Montjuïc el 10 de juny del 1975

El projecte que Joan Miró i el seu amic Josep Lluís Sert van crear a Montjuïc s'ha convertit en allò que els dos volien: un centre viu per a l'art contemporani amb ressò arreu del món. No és en va que la Fundació Joan Miró és dels espais més visitats pels turistes culturals que aterren a Barcelona. Amb el Museu Picasso, es pot dir que són el tàndem de visita obligada, un al cim de la muntanya i amb vistes a tota la ciutat, l'altre, endinsat en el barri gòtic, però els dos amb una capacitat immensa de riquesa artística pel seu llegat. La Fundació Joan Miró, inaugurada el 10 de juny del 1975, va ser des del primer dia un centre de cultura contemporània com el seu acrònim indica a través del Centre d'Estudis d'Art Contemporani, una entitat sense ànim de lucre en la qual el llegat de la figura de Joan Miró... [+ informació]

Els mitjans es rendeixen davant l'allau de les plataformes i confien les audiències al nous hàbits prescidint de les tradicionals de les cadenes

L'organisme Kantar Media, que mesura el consum audiovisual a la llar, comença a ser el punt de referència de les audiències que estan substituint les audiències tradicionals. La majoria de mitjans audiovisuals s'hab rendit finalment a l'evidència i estan més interessats en el ressò que tenen des de les plataformes digitals que no pas del que produeixen amb els canals habituals. És així com se sap que actualment les llars catalanes opten majoritàriament per Prime Video, Netflix i 3Cat, que són les tres plataformes que encapçalen el rànquing. Carrere seu, figuren YouTube i TikTok. Aquestes dades provenen del nou sistema de mesura d’audiències Cross Platform View, desenvolupat per Kantar Media, corresponents al període entre gener i abril del 2025... [+ informació]

El nou Consell de la Cultura de Barcelona es refà amb una representació sectorial més àmplia i amb el compromís que les propostes que faci han de ser respostes obligatòriament pels responsables municipals

El Consell de la Cultura de Barcelona inicia un nou mandat, del 2025 al 2028, marcat per la renovació del seu reglament i la constitució d’un nou Comitè Executiu. En sessió plenària celebrada al Saló de Cent, es va votar i aprovar la nova vicepresidència i la candidatura del seu òrgan executiu, presentada pels 12 nous membres independents, sis dels quals han estat proposats per l’ICUB (amb validació prèvia dels grups municipals) i sis pels agents articuladors. Un dels elements clau d’aquest nou cicle del Consell de la Cultura de Barcelona és l’entrada en vigor del nou reglament de funcionament del Consell, que substitueix el document aprovat l’any 2008. Aquesta actualització respon a la necessitat d’adequar-se al Reglament de Participació Ciutadana de 2022 i d’adaptar el funcionament del Consell a les realitats i demandes actuals. El nou text defineix per primera vegada els drets i deures dels membres, amplia les funcions del plenari i introdueix millores per garantir una major pluralitat, participació i transparència. També afavoreix una gestió interna més eficient i estableix un sistema més precís per a l’elecció del nou Comitè Executiu, que està format per Marta Esteve com a presidenta, Cristian Añó, Jordi Baltà, Miquel Curanta, Juan Carlos Martel, Montserrat Moliner i Rosa Rey. La resta de membres pertanyen a eleccions personals i a representats de diverses associacions professionals de la cultura... [+ informació]

L'Aquàrium de Barcelona es modernitza tecnològicament amb noves instal·lacions immersives i potencia la divulgació marina amb continguts educatius

L’Aquàrium de Barcelona commemora el trentè aniversari des de la seva inauguració, després dels Jocs Olímpics, el setembre del 1995. Per celebrar-ho, inicia una nova etapa després d'haver viscut una profunda remodelació amb una inversió de més de 15 milions d'euros. El centre marí es modernitza tecnològicament amb noves instal·lacions immersives, al mateix temps que continua potenciant la divulgació marina amb continguts educatius i la participació en diferents projectes científics, com el de la recuperació de l’esturió europeu, en perill crític d’extinció. Una nova pantalla digital a terra de més de 300 m2, considerada la més gran d’Europa segons els responsables de L’Aquàrium, reprodueix un oceà per donar la benvinguda als visitants. La visita continua fins a una nova sala immersiva per endinsar-se fins a 11.000 metres de profunditat de l’oceà. En aquest viatge es dona a conèixer les adversitats a què s’enfronten els ecosistemes marins, com l’amenaça real dels residus plàstics... [+ informació]

Les excavacions arqueològiques del monestir de Pedralbes confirmen l'activitat econòmica del recinte amb la producció del vi

El monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 i on fins al febrer d'aquest any encara vivia una comunitat de clarisses, va tenir múltiples vides. Les excavacions arqueològiques, que es van començar a fer el setembre del 2022 a la Baixada del Monestir, expliquen ara part de la vida econòmica del monestir però també la impossibilitat de restar aïllat dels conflictes del país. Se sabia que al monestir no només es produïa pa sinó que també s'elaborava vi. Les excavacions han revelat que la producció de vi era força important, perquè als soterranis, sota la sala capitular, hi havia grans cups de vi. Inicialment, es creia que s'utilitzaven per guardar gra, però ara s'ha pogut constatar que formaven part de la infraestructura vinícola. A més, els estudis bioarqueològics han permès seguir el rastre de les llavors i, amb diferència, predominen les de raïm. A les cases de majordomia, a la Baixada del Monestir, s’hi allotjava el personal de servei de la comunitat... [+ informació]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya informa que des de la seva instal·lació a Montjuïc l’any 1961 el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena no ha sortit mai del MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha fet públic un comunicat en el qual desmenteix les afirmacions que des del govern de l'Aragó havien dit que les pintures murals de Sixena havien sortit del museu en diverses ocasions. El MNAC afirma que des de la seva instal·lació al Palau de Montjuïc l’any 1961, el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena no havien sortit mai del museu. El 1987 les pintures es van portar a les reserves del MNAAC amb motiu de les obres de remodelació de l’edifici i, per a la reobertura del museu, el 1995, el conjunt es va instal·lar a la seva ubicació actual, on hi porta trenta anys. Al llarg d’aquestes tres dècades s’ha pogut constatar que l’emplaçament triat el 1995, aïllat, sense cap paret ni obertures directes a l’exterior, i tractat per aconseguir una qualitat de l’aire i unes condicions climàtiques especialment estables, és idoni per a la conservació de les pintures, les més fràgils de la col·lecció d’art romànic... [+ informació]

Els gestors de l'Antic Teatre de Barcelona reivindiquen la seva feina de 20 anys i exigeixen que l'expropiació municipal contempli la creació d'un centre cultural o una fàbrica de creació

Després de dos anys, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat l'expropiació de l'Antic Teatre, al carrer Verdaguer i Callís de Barcelona, prop del Palau de la Música Catalana, al moll de l'os del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. La inversió inicial municipal és d'1.064.281,70 euros, cosa que evita l'amenaça que tenia l'espai d'un augment del lloguer d'almenys un 500% en el moment que s'acabava el contracte, que és el desembre del 2026. L'edifici de l'Antic Teatre té sis plantes, però el consistori només expropiarà aquells espais que acullen l’activitat cultural: la planta principal, l’altell, el pati i l’edifici baix d’accés. Tots aquests espais estan qualificats urbanísticament com a equipaments de caràcter local i protecció patrimonial. La voluntat municipal és preservar l'activitat actual, però no s'ha decidit la fórmula definitiva per adjudicar-ne la gestió... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2025 amb 30.481.904 visitants que han fet 66.409.385 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.481.904 visitants i 66.409.385 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.210,2 visites de pàgines (10,09 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.889 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

Remena, remena nena... sobretot si ets de Sixena!

Diu la cançó popular, com recitava aquell: «Remena, remena nena, / remena, remena nena. / No reposis ni un moment. / Si remenes força estona, / la barreja surt més bona / i el client deixes content. / Remena, remena nena.» Que cantada d'una altra manera i tenint en compte l'espoli que es veu a venir del govern ultranacionalista espanyol d'Aragó, sota protecció judicial, de les pintures romàniques de Sixena exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, àlies MNAC, la cançó, que va musicar Josep Maria Torrens a la dècada dels anys setanta del segle XX i que va popularitzar la cantant Guillermina Motta, podria dir ara: «Sixena, Sixena nena. / Sixena, Sixena nena. / No reposis ni un moment. / Si sixenes força estona, / la barreja surt més bona / i el client deixes content. / Sixena, Sixena nena.» La polèmica sobre a qui recau tenir aquestes pintures fa anys que cueja... [+ informació]

La censura torna a Rússia i la persecució de les idees mitjançant els llibres o la literatura arriba a la prohibició de segrestar exemplars i fer escorcolls sorpresa a les llibreries

Resulta que les constitucions dels països són la bíblia, però cadascú la interpreta com millor li sembla. A Rússia, la censura, teòricament, la prohibeix la Constitució, però el règim de Putin ha trobat un forat per practicar-la de manera subtil a un sector tan compromès com la literatura o el llibre. El Kremlim ha decretat vint-i-quatre lleis que permeten vetar els llibres de gènere feminista on apareguin personatges gais o on apareguin persoantges addictes a la droga, dos elements que el règim rus considera que va contra els valors i les famílies tradicionals. Coincidint amb la guerra d'Ucraïna, les biblioteques de Rússia van rebre l'ordre de retirar una sèrie de títols del catàleg de fons, tant físic com digital amb l'afegitó que una empresa de reciclatge els havia de passar a recollir... [+ informació]