Un quadre robat pels nazis a Amsterdam ha estat localitzat prop de 80 ays després a l'Argentina per l'atzar de les fotografies d'un anunci immobiliari

L'obra del pintor italià Giuseppe Ghislandi (1655-1743) «Retrat d'una dama», ha estat desapareguda des de l'any 1946. Ara, per atzar, s'ha localitzat penjada al menjador d'una casa d'una de les filles d'un exfuncionari nazi, a l'Argentina, gràcies a una recerca del diari neerlandès AD i a partir d'un anunci immobiliari d'aquest habitatge. El quadre formava part de la prestigiosa col·lecció del comerciant jueu Jacques Goudstikker, que va morir el 1940 quan fugia dels nazis. La seva galeria a Amsterdam, amb més de 1.100 peces, va ser liquidada a preus de saldo entre alts càrrecs del Tercer Reich, entre ells el mariscal Hermann Göring. El quadre de Giuseppe Ghislandi va acabar en mans de Friedrich Kadgien, un funcionari nazi proper a Göring i membre de la SS, que va fugir primer a Suïssa i després a l'Amèrica del Sud. Es va establir a l'Argentina i va morir el 1978 a Buenos Aires. Experts de l'Agència Neerlandesa del Patrimoni Cultural (RCE) garanteixen que no és una còpia. El cas es podria convertir en un procés legal prolongat si les actuals propietàries es neguen a lliurar-lo. Els hereus legítims han notificat formalment la reclamació després de la publicació de la notícia... [+ informació]

L'arxiu dels refugiats palestins es custodia en un soterrani d'Amman després que va ser rescatat en secret per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina amb el suport de l'exèrcit de Jordània

A l'inici de la guerra de Gaza, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina va rescatar confidencialment i amb el suport de l'exèrcit de Jordània tota la documentació que va poder i la va deixar en custòdia a Amman, Jordània. En un soterrani d'un dels edificis que té l'Agència a Amman, a la capital hi ha un miler de caixes que contenen part de l'arxiu històric dels refugiats palestins des del 1950. Des d'aleshores, l'organització abasta fins a cinc generacions i documenta naixements, matrimonis, migracions i morts. També els serveix per reconèixer els drets que els pertoquen com a refugiats. Els més antics daten de poc després de la Nakba, quan milers de palestins van ser expulsats de la seva terra, i serveixen per provar l'estatus de refugiat. Tota la documentació està digitalitzada. Tot l'arxiu està protegit amb un fort sistema de seguretat i càmeres de videovigilància. A més, tots els treballadors han signat un document de confidencialitat. De fet, la vintena de treballadors d'aquesta oficina no tenen permès ni mirar ni llegir la informació dels documents. Només la poden escanejar i, després, els responsables de l'oficina són qui els llegeixen i processen... [+ informació]

Una antiga fàbrica de ventiladors i la sala La Gleva es fusionen en el nou espai Teatres del Farró al barri de Sant Gervasi de Barcelona

Iniciativa d'Albert de la Torre, creador amb el seu fill Daniel i la seva companya Bàrbara Granados del Teatre La Gleva, al carrer del mateix nom i amb nou anys de recorregut, obren un nou espai al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a la plaça Mañé i Flaquer, La Fàbrica. Els dos espais es coneixeran a partir d'ara amb el nom Teatres del Farró. La Fàbrica era una antiga fàbrica de ventiladors que ha estat rehabilitada amb una sala o dues, segons la disposició de l’espai, i que pot arribar a un aforament de 200 espectadors. La inauguració, a partir del 16 de setembre, acull l'obra «Freshwater», que és l'única obra teatral de Virgina Woolf i que no s'havia estrenat mai aquí. Ara, amb dramatúrgia de Lluïsa Cunillé i Albert Arribas, amb les interpretacions de Míriam Alamany, Paula Blanco, Cristi Garbo, Mario Gas, Antònia Jaume, Lala, Carles Martínez, Marta Ossó, Pep Munné, i els mateixos promotors dels Teatres del Farró, Albert de la Torre i Daniel de la Torre, amb una trama que és un homenatge a les arts escèniques. Els Teatres del Farró tenen la previsió d'oferir una trentena d'espectacles al llarg de la temporada, amb una quarta part de produccions pròpies... [+ informació]

Una nova etiqueta d'eficiència energètica per a mòbils i tauletes permetrà saber a partir d'ara la durada prevista de la bateria amb l'objectiu de reduir-ne el consum

Cada vegada que s'adquireixi un nou mòbil es podrà saber, a partir d'ara, la seva eficiència energètica des de si l'aparell és totterrey o si es pot trencar fàcilment, quantes hores resistirà la bateria i quan de temps de vida pot tenir a ple rendiment. Tota la informació s'especificarà en una targeta energèrtica que els fabricants han d'adjunta amb els dispositius des d'aquest estiu. A les botigues o les plataformes ja es troba disponible aquesta informació. La novetat respon a la normativa europea aprovada fa dos anys però que no ha entrat plenament en vigor fins aquest estiu. Es tracta d'una targeta similar a la que ja es troba a les informacions dels electrodomèstics o dels habitatges, que és també d'obligació per normativa des de fa anys. L'etiqueta d'eficiciència energètica s'expressa en una escala de colors i letres on la lletra A representa el mínim consum. L'autonomia de la bateria s'hi expressa en hores i minuts... [+ informació]

La incògnita sobre la llei del dret a l'oblit digital deixa buits sobre les informacions que es consideren d'interès públic o de llibertat d'expressió i informació

El dret a l'oblit digital és un tema controvertit que genera opinions a favor i en contra, ja que es vincula al dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge, però que de vegades col·lisiona amb la llibertat d'expressió, d'informació o a la memòria. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades indica que queden exemptes del dret a supressió aquelles informacions que es considerin d'interès públic, de recerca científica o històrica o de llibertat d'expressió i informació. El dret a l'oblit digital està regulat per normatives europees cosa que facilita que si la plataforma de la qual es volen esborrar dades personals està dins la Unió Europea, sigui més senzill fer-ho... [+ informació]

Les angoixants obres de La Rambla de Barcelona deixen al descobert a l'alçada de Santa Mònica un tram de gairebé cinquanta metres de la muralla medieval del segle XIV i una torre pentagonal

Els treballs arqueològics vinculats a la reurbanització de La Rambla han posat al descobert un tram de 44,88 metres de la muralla del segle XIV, amb una amplada màxima de 2,90 metres i una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres. Els treballs van començar a mitjans de juliol amb l’obertura de la zona central del passeig i han combinat excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals per estudiar la fonamentació de la muralla i l’estratigrafia arqueològica que s’hi adossa. L’objectiu és doble: obtenir una documentació completa de les estructures i, alhora, comprendre millor com es va viure i transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval. En el sondeig exterior, a 3,5 metres de profunditat, s’han identificat estrats relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l’aigua... [+ informació]

Voler és poder i volar és podar

Als organitzadors de les múltiples gales que es fan al llarg de l'any els convindria fer un màster artístic i prendre bona nota de com es pot fer una gala sense morir en l'intent. Una bona mostra és com han evolucionat les gales que cada començament de temporada arrenquen amb el lema «Catalunya Aixeca el Teló». Ja en porten vint-i-quatre i s'acosta l'aniversari del primer quart de segle i, com més en fan, més excel·lent és el resultat. La d'aquest 2025 es podria dir que gairebé ha tocat sostre, tot i que segurament que la pròxima del 2026 intentarà aixecar encara més no només el teló sinó també el llistó. I el llistó d'aquest any l'ha deixat molt alt l'actor, dramaturg i director Jordi Oriol, un rara avis del teatre català, que és capaç de fer amb la llengua el que un prestidigitador fa amb una vareta i un plec de mocadors. Jordi Oriol, versaire blanc sense límits ni prejudicis, juga amb la llengua com si la mastegués amb un filaberquí. És capaç de demanar “perdó” ni que sigui amb el seu sinònim “pregó” i és capaç de recordar que “voler és poder” perquè amb un salt de vocals “volar és podar”, amb tisores de podar incloses, ni que les de podar no serveixin per tallar la cinta de la inauguració de la temporada, un cop frustrat el revòlver, el fusell, la metralleta o el canó... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada amb 290.000 espectadors que representen un rècors des del 2017 a més de netejar el deute financer que arrossegava

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2024-2025 amb equilibri econòmic i un pressupost de 54,2Mn€. Per primera vegada, la Fundació no presenta cap deute financer, un indicador clau dins el marc del Pla Estratègic 2023–2026 que, segons la institució, “avança amb fermesa cap a la sostenibilitat artística, econòmica i social del projecte”. El teatre de la Rambla ha reunit durant l'última temporada 290.000 espectadors, amb un augment de l'1,8% en relació a la temporada passada. Les institucions han participat en el finançament amb unes aportacions ordinàries del 25,6Mn€. La xifra de mecenatge és de 8,6Mn€, amb un increment del 3,61% respecte a la temporada passada i amb un augment del nombe de patrocinadors fins a 275 membres... [+ informació]

Mentides que no fan mal

Els pares i les mares del segle passat ho tenien clar a l'hora de fer pujar ben drets els seus plançons: “Si dius mentides, et cauran les dents!», amenaçaven. I el més evident era que, a una edat determinada, les dents sempre queien, i encara cauen. Per tant, el més segur és que tota una generació d'infants, avui ja joves adults, estiguin traumatizats pel fet de sentir-se culpables d'haver dit segons quines mentides sense ser-ne conscients. Alguna cosa semblant els passa a aquestes dues parelles de pares que el tàndem de la comèdia catalana que formen els dramaturgs i guionistes Yago Alonso i Eva Mor han creat al voltant de la criança dels seus primers plançons —dues nenes amigues o amiguíssimes de l'escola bressol, a la ratlla dels cinc anys fets i a punt d'entrar a primer curs de primària— que han provocat que també siguin amigues o amiguíssimes les dues parelles de pares en qüestió... [+ informació]

Allà a L'Havana...

Aquesta i no una altra és una cultura tan contradictòria que mentre per una banda es destrona el marquès de Comillas del seu pedestal esquitxat a dojo per la quisca dels coloms, per l'altra, la petita burgesia i la no tan petita i la que ho voldria ser, quan arriben les nits d'estiu, es vesteixen de blanc immaculat i amb el mocador de rigor per fer-lo voleiar quan toca, s'emmirallen en les lletres, les tonades i els missatges subtils de les lletres de les havaneres que contradiuen els presumptes principis morals dels anticolonialistes i els presumptes principis dels feministes. Després del vodevil recent amb la reivindicació de l'havanera «El meu avi», arran dels fets d'explotació no provats fins ara i esbombats per la televisió catalana sobre el seu autor i massivament perdonats per la societat, la mateixa societat que no dubta a aplicar l'anomenada pena del “telediariu” —o del telenotícies, si voleu— a capellans amb mans llargues, professors espavilats i monitors pocavergonyes a la primera sospita de canvi, és difícil establir la diferència que hi ha... [+ informació] 

Un camió-teatre amb tots els recursos escenogràfics i de so i de llum farà arribar en gira espectacles a poblacions de menys de 5.000 habitants sense un auditori i teatre estable dins el programa «Les Arts en Marxa»

Les Arts en Marxa és una proposta d’exhibició escènica itinerant que posa en circulació un camió-teatre dotat d’un escenari desplegable amb tots els recursos escenogràfics, sistemes de so i llum necessaris, per fer arribar espectacles professionals d’arts escèniques a municipis catalans sense infraestructura teatral estable. La iniciativa, impulsada per Anexa, respon a una realitat coneguda pel sector: l’existència de buits d’accés a la cultura escènica en bona part del país. Tot i l’esforç descentralitzador de les xarxes públiques i municipals, moltes poblacions continuen fora dels circuits regulars d’exhibició. Aquesta proposta vol complementar i ampliar l’accés real a les arts escèniques, apropant-les a nous públics de tots els racons allà on no hi arriben per mitjans convencionals. El projecte «Les Arts en Marxa» s’estrena amb una prova pilot a onze municipis de menys de 5.000 habitants i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la complicitat dels diferents ajuntaments que acullen... [+ informació]

Pseudothriller galaicocatalà amb gaita inclosa

Si Pepe Rubianes aixequés el cap, ell que va patentar l'ètnia galaicocatalana —tot pregonat que era “galaic” perquè havia nascut a Galícia, tot i que no hi hagués viscut quasi mai, i català perquè sempre havia viscut a Catalunya, tot i que mai hi va néixer—, aquesta comèdia de Ferran González (Barcelona, 1980), compositor també de les peces que integren la tenebrosa banda sonora de l'espectacle, li semblaria una picada d'ullet a la seva trapelleria identitària. I és així perquè les dues protagonistes de «Fisterra» i d'una trama més que esbojarrada mantenen un joc de llengües entre el gallec i el català i fan constants referències a alguns dels tòpics que caracteritzen cadascuna de les dues maneres de ser. Una taxista i una viatgera [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dues cares d'una mateixa moneda: la de dues dones en maduresa que han pres una de les decisions més importants de la seva vida, i que és prudent no desvelar aquí per no trencar l'enjòlit, perquè l'obra té aires de thriller passat pel registre de la comèdia, un thriller que no és ben bé un thriller, això sí, com deia, completament un thriller galaicocatalà i, per acabar de reblar el clau, amb gaita inclosa... [+ informació]

Treure el conill del barret de copa

L'actor, guionista, dramaturg, monologuista, comunicador, humorista i algunes característiques més, de nom artístic Peyu, s'ha tret de la màniga el programa «La Renaixença», així, sense complexos, segle XIX enrere, a l'estil del mag que, com qui no vol la cosa, treu el conill del barret de copa. No és en va que parlo del conill i del barret de copa perquè és un dels eixos del guió del primer capítol de la sèrie que neix en format radiofònic, però amb multidifusió digital a través de la plataforma 3Cat i el suport del pòdcast. Aquesta funcionalitat fa que, durant 45 minuts, no hi hagi ni un segon de silenci, ni un moment de pausa —cosa que el format televisiu sí que admet—, però no el format radiofònic on els silencis, quan es produeixen, poden ser mortals. L'atractiu, ésclar, és també veure com s'enregistra un espai radiofònic en el més pur estil vintage, dels temps clàssics de les ones hertzianes... [+ informació]

La Universitat de Barcelona commemora el 575è aniversari de la seva fundació el 1450 arran d'un privilegi reial d'Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona

El 3 de setembre de 1450, un privilegi reial d’Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona va permetre fundar l’Estudi General de la ciutat, l’origen de l’actual Universitat de Barcelona. Després de 575 anys, la institució commemora aquest aniversari amb un desplegament d’activitats culturals, acadèmiques i institucionals per recordar la seva història i llegat. La celebració s’articula a través de quatre eixos: «Una universitat del segle XXI. Present i futur»; «La història de la universitat»; «El llegat de la commemoració» i «Una festa per a tothom». Durant aquests 575 anys, la Universitat de Barcelona ha estat una defensora ferma de la llengua i cultura catalanes com a part indissoluble del patrimoni d’Europa. Per això, la institució organitzarà una cimera internacional d’alumnat de Charm-EU, l’aliança universitària europea que lidera... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2025 amb 30.997.637 visitants que han fet 67.393.667 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.997.637 visitants i 67.393.667 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.321,8 visites de pàgines (11,32 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.957 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

El mirlitó del Parlament

“Per ordre de l'Alcalde, es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà. Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de casa fins que torne el bon temps”. Tot això ho cantava l'enyorat Ovidi Montllor amb uns compassos que els encara feixistes de l'època van identificar de seguida que contenia unes notes subtils del seu himne patriòtic darrera del tututututú! del mirlitó amb imitació de trompeta. L'Ovidi se la sabia llarga! Ara, les feres ferotges que s'escapen del parc no són, com aleshores, la metàfora dels ciutadans que desafiaven el règim sinó que són els carteristes, els lladres de mòbils, els sicaris de les màfies, els especialitzats en rellotges de gamma alta o els especialitzats en joieries d'alt nivell. I aquesta fauna zoològica encén les brases del foc permanent perquè la ultradreta —que aquí, a més d'ultradreta és ultranacionalista espanyola o catalana— carregui sovint sobre el que fan o deixen de fer els governants de torn i els acusi del condescendents que són amb el bestiar que campa a l'ampla fent malifetes pel país [comentari íntegre de la sèrie El Cafetó]. Hi ha uns espais determinats on aquesta ràtzia de la ultradreta es fa més evident. I no són només les xarxes descontrolades. Es tracta de les anomenades sessions de control que, en el cas del Parlament de Catalunya, acostumen a ser els dimecres quinzenals al matí i són com una mena de comèdia de tres rals, més rància que la malanomenada comèdia de Falset, on tothom ja sap què ha de preguntar a la presidència del govern i tothom ja sap què ha de respondre... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues, amb la Comédie Française, al Teatre Grec de Montjuïc

«Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues. Traducció al francès: Thomas Resendes. Escenografia: Fernando Ribeiro. Vestuari: José António Tenente. Il·luminació: Rui Monteiro. Música i so: Pedro Costa. Col·laboració artística: Sophie Bricaire. Intèrprets de la Comédie-Française: Éric Génovèse, Denis Podalydès, Elsa Lepoivre, Loïc Corbery, Gaël Kamilindi, Élissa Alloula, Séphora Pondi. L’obra inclou extractes d’«Hécube», de Eurípides, traducció de Marie Delcourt-Curvers, editorial Gallimard. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de la Comédie-Française. En coproducció amb el Festival d’Avinyó. En col·laboració amb Théâtre de la Cite – CDN de Toulouse Occitanie. Companyia Comédie-Française. Direcció: Tiago Rodrigues. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 28 al 29 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu» amb direcció de Jordi Oriol Canals i Carles Pedragosa Torres al Teatre Grec de Montjuïc

«La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Direcció Banda Municipal de Barcelona: José R. Pascual Vilaplana. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Direcció del Cor ARSinNOVA: Maria Mauri. Direcció de moviment: Bealia Guerra. Espai escènic: Joan Galí Sanarau- Vestuari: Joana Martí Delgado. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero. Cap tècnic: Albert Glas. Regidor: Marc Berraondo Lucchetti. Ajudantia d'escenografia i vestuari: Camille Latron Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: La Diminuta. Saleta d’arts, Olivia Basora. Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona, 25 juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Mami» amb creació i direcció de Mario Banushi i interpretat per Vasiliki Driva, Dimitris Lagos, Eftychia Stefanou, Angeliki Stellatou, Fotis Stratigos i Panagiota Υiagli al Mercat de les Flors

«Mami». Concebut i dirigit per: Mario Banushi. Amb: Vasiliki Driva, Dimitris Lagos, Eftychia Stefanou, Angeliki Stellatou, Fotis Stratigos, Panagiota Υiagli. Disseny de decorats i vestuari: Sotiris Melanos. Composició musical i disseny de so: Jeph Vanger. Disseny d’il·luminació i dramaturg associat: Stephanos Droussiotis. Col·laboradors artístics: Aimilios Arapoglou, Thanasis Deligiannis. Assistent de direcció: Theodora Patiti. Relacions internacionals i gestió de gires: Nikos Mavrakis - TooFarEast. Gestió de producció: Rena Andreadaki, Christos Christopoulos. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Coordinadora d’audicions i residències: Konstantina Douka Gkosi - TooFarEast. Disseny de la il·luminació en gira: Marietta Pavlaki. Enginyer de so en gira: Kostas Chaidos. Assistent de decorats: Sofia Theodorou. Assistent de vestuari: Nikoleta Anastasiadou. Un encàrrec i producció d’Onassis Stegi. Coproduït pel Grec 2025 Festival Barcelona, Berliner Festspiele (Alemanya), Odéon – Théâtre de l’Europe (França), FOG festival / Triennale Milano Teatro (Itàlia), & Espoo Theatre (Finlàndia), Festival d’Avignon (França), Théâtre de Liège (Bèlgica), Noorderzon Festival / Grand Theatre Groningen (Països Baixos). La recerca inicial i el desenvolupament d’aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Onassis AiR Fellowship [Grècia] i el Centre Culturel Hellénique - Paris (França). Amb el suport de l’Onassis Stegi “Outward Turn” Cultural Export Program. Amb el suport financer del Ministeri de Cultura de Grècia. Amb la col·laboració d’OMAZ Civic Non-Profit Company. Festival Grec 2025. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona, 2025. Del 22 al 23 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Forever» d'Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo, amb direcció d'Iñaki Rikarte al Teatre Condal

«Forever». Autoria: Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Direcció: Iñaki Rikarte. Interpretació: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Il·luminació i escenografia: Javier Ruiz de Alegría. Vestuari i escenografia: Ikerne Giménez. Composició musical i espai sonor: Luis Miguel Cobo. Producció: Montse Farrarons. Audiovisuals: Gerard Preseguer, Víctor Rubio. Tècnic d’audiovisuals: Gerard Preseguer. Tècnics de la companyia: Alberto Huici, Javier Cala Espadero, la Cía de la Luz S. Coop. Mad. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès, Víctor Bartolomé. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Màrqueting i comunicació: Focus. Una producció de la Companyia Kulunka amb el Centro Dramático Nacional, el Teatro Arriaga de Bilbao i el Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebastià. Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; l’Ajuntament de Barcelona, i l’INAEM (Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música) del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Festival Grec 2025. Teatre Condal, Barcelona. Del 23 al 27 juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Medea’s Kinderen» amb concepte i direcció de Milo Rau al Teatre Lliure de Montjuïc

«Medea’s Kinderen». Concepte i direcció: Milo Rau. Dramatúrgia: Kaatje De Geest. Intèrprets: Peter Seynaeve / Lien Wildemeersch, Anna Matthys / Juliette Debackere, Emma Van de Casteele / Ella Brennan, Jade Versluys / Bernice Van Walleghem, Gabriël El Houari / Aiko Benaouisse, Sanne De Waele / Helena Van de Casteele, Vik Neirinck / Elias Maes. Disseny d’escenografia: Ruimtevaarders (Karolien De Schepper, Christophe Engels). Disseny d’utillatge: Joris Soenen. Disseny de vestuari: Jo De Visscher. Disseny d’il·luminació: Dennis Diels. Disseny de vídeo: Moritz von Dungern. Disseny de so: Elia Rediger. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Formació d’actors: Peter Seynaeve / Lien Wildemeersch. Guia per a nens: Dirk Crommelinck. Espectacle de Milo Rau i NTGent. En coproducció amb: Wiener Festwochen, La Biennale Di Venezia, ITA - Internationaal Theater Amsterdam i Tandem - Scène nationale (Arras Douai). Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Història de l'amor» amb direcció i dramatúrgia d'Àlex Serrano i Pau Palacios, al Teatre Lliure de Gràcia

«Història de l'amor». Direcció i dramatúrgia: Àlex Serrano i Pau Palacios. Dramaturga: Clara Serra. Ajudant de direcció i dramatúrgia: Cristina Cubells. Performer: Anna Pérez Moya. Veu en off: Simone Milsdochter. Escenografia: Max Glaenzel. Ajudant d’escenografia: Sara Leme. Objectes: Celina Chavat. Disseny de la il·luminació: Víctor Longás. Vestuari: Joan Ros. Música: Roger Costa. Moviment: Anna Pérez Moya. Programació de vídeo: David Muñiz. Vídeos: Boris Ramírez. Coordinació de producció: Barbara Bloin. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Paula S. Viteri. Management: Art Republic. Agraïments: Andrea Martínez, Janto, Lluís Fusté, Nau Ivanow, Manus Nijhoff, Àlex Tentor. Una producció d’Agrupación Señor Serrano, GREC Festival de Barcelona, CSS Teatro stabile di innovazione del Friuli Venezia Giulia, TPE - Teatro Piemonte Europa / Festival delle Colline Torinesi, Teatro Nazionale di Genova, La Piccionaia s.c.s., Grand Theatre Groningen, Departament de Cultura de la Generalitat. Amb el suport de: Teatro Calderón Valladolid / Meet You, Nave 10 / Matadero, Teatre Principal d’Inca, Teatre Lliure, Fabra i Coats: Fàbrica de creació de Barcelona, Culture Moves Europe (European Union i Goethe-Institut). Festival Grec 2025. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Del 18 al 20 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Los dos hidalgos de Verona» de William Shakespeare amb adaptació de Declan Donnellan i Nick Ormerod al Teatre Grec de Montjuïc

«Los dos hidalgos de Verona», de William Shakespeare. Adaptació: Declan Donnellan, Nick Ormerod. Interpretació: Jorge Basanta / Prince Ezeanyim; Alberto Gómez Taboada / Rebeca Matellán; Manuel Moya / Alfredo Noval; Goizalde Núñez / Antonio Prieto; Irene Serrano. Assessor de dramatúrgia i traducció: Josete Corral. Disseny d’escenografia i vestuari: Nick Ormerod. Disseny d’il·luminació: Ganecha Gil. Disseny de so: Sandra Vicente i Kevin Dornan. Disseny de vídeo: Celeste Carrasco. Composició musical: Marc Álvarez. Moviment i coreografia: Amaya Galeote. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Elisa Fernández. Ajuda de direcció: Josete Corral. Intèrpret: Juan Ollero. Ajuda d’escenografia: Sira González. Ajuda d’il·luminació: Javier Hernández. Ajuda de vestuari: Elena Colmenar. Direcció tècnica: Oscar Sainz. Regidoria: Alex Stanciu. Disseny gràfic i fotografia: Javier Naval. Premsa i comunicació: María Díaz. Màrqueting i distribució: Julio Municio. Direcció de producció: Miguel Cuerdo. Direcció: Declan Donnellan. Una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Cheek by Jowl i LAZONA. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 18 al 19 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Manual per a éssers vius», amb creació i direcció d'Andreu Martínez Costa i Magda Puig Torres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«Manual per a éssers vius». Creació i direcció: Andreu Martínez Costa, Magda Puig Torres. Escenografia: Víctor Peralta Carriquí i La Mula. Disseny d’il·luminació: Víctor Peralta Carriquí. Composició musical i disseny de so: Erol Ileri Llordella. Assessoria dramatúrgia: Jorge Gallardo Altamirano. Assessoria en disseny de llums: Roger Arjona Loscos. Interpretació: Andreu Martínez Costa, Magda Puig Torres i Víctor Peralta Carriquí. Construcció i mecanismes: Jan Erik Skarby, Tim Lucassen, Víctor Peralta Carriquí i La Mula. Producció: Oriol Escursell i Bruna Coll Trepat. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Equip conciliació: Rosana Costa Navarro, Enrique Martínez Piera, Ramon Puig Soler, Teresa Torres Samsó. Distribució: Marta Riera Pi. Agraïments: Teo Produccions. Una coproducció de Figurteatret Nordland, Grec 2025 Festival de Barcelona, Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, CentreNilak i La Mula. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2025. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona. Del 17 al 18 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Moeder Courage» de Bertolt Brecht, amb dramatúrgia de Dina Dooreman i Erwin Jans dirigida per Lisaboa Houbrechts al Teatre Lliure Montjuïc

«Moeder Courage». Text de Bertolt Brecht. Títol original: «Mutter Courage und ihre Kinder» (La mare Coratge i els seus fills). Dramatúrgia: Dina Dooreman i Erwin Jans. Intèrprets: Laetitia Dosch, Koen De Sutter, Joeri Happel, Aydin Ìşleye, Alain Franco, Laura De Geest, Lisi Estaras, Pietro Quadrino. Música original: Paul Dessau. Arranjaments musicals, músiques addicionals i disseny del so: Alain Franco. Performance music: Alain Franco i Aydin Ìsleyen. Vocals i saz: Aydin Ìsleyen. Vestuari: Oumar Dicko. Disseny de la il·luminació: Fabiana Piccioli. Disseny de l’escenografia: Lisaboa Houbrechts i Ralf Nonn. Responsable de producció: Ella De Gregoriis. Regidor: Carlo Bourguignon. Tècnica de llums: Margareta Andersen. Tècnic de so: Brecht Beuselinck. Subtítols: Inge Floré. Traducció al francès: Irène Bonnaud (Bertolt Brecht est publié et représenté par L’ARCHE – éditeur & agence théâtrale); in het Nederlands: Gerrit Kouwenaar. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Hebrew: Amit Lebleng. Kurdish: Aynur Bozkurt. Assistents de direcció: Daan Haeverans i Ludwig Sander. Amb la col·laboració de: Lubna Azabal. Una producció de KVS & Toneelhuis. Coproduït per Théâtre De Liège, Le Phénix-Scène Nationale De Valenciennes, Théâtre de la Ville Paris, Perpodium. Amb el suport de The Taxshelter of the Belgian Federal Government via Cronos Invest, The Flemish Community i Regio Hauts-de-France. Direcció: Lisaboa Houbrechts. Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 16 al 17 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «My Fierce Ignorant Step» amb concepte i coreografia de Christos Papadopoulos al Mercat de les Flors

«My Fierce Ignorant Step». Concepte i coreografia: Christos Papadopoulos. Ballarins i col·laboradors: Themis Andreoulaki, Maria Bregianni, Amalia Kosma, Georgios Kotsifakis, Sotiria Koutsopetrou, Tasos Nikas, Spyros Ntogas, Ioanna Paraskevopoulou, Danae Pazirgiannidi, Adonis Vais. Consultor de dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Música original: Kornilios Selamsis. Compositor associat: Jeph Vanger. Disseny de decorats: Clio Boboti. Disseny de vestuari: Maria Panourgia. Disseny de il·luminació: Stefanos Drousiotis. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Entrenament vocal: Apostolis Psichramis. Assistent del coreògraf: Sevasti Zafeira. Assistent del dissenyador de decorats: Aggeliki Vasilopoulou-Kampitsi. Assistent del dissenyador de vestuari: Panayiotis Renieris. Coordinació i producció de línia: Zoe Mouschi, Rena Andreadaki. Cap d'il·luminació de la gira: Alexandros Mavridis. Cap de decorats de la gira: Marilena Kalaitzantonaki & Aggeliki Vasilopoulou-Kampitsi. Enginyer de so: Kostis Pavlopoulos. Cap de gira: Konstantina Papadopoulou. Agraïments: Euripides Laskaridis, Sotiris Melanos, Filanthi Bougatsou. Fotografies: Panos Kefalos, Pinelopi Gerasimou. Encarregat i produït per Onassis Stegi. Amb el suport de les reflexions sobre dansa de Van Cleef & Arpels. Coproducció: Théâtre De La Ville (París, Francia), Julidans (Països Baixos), Romaeuropa Festival (Itàlia), Théâtre D'orléans (França), Lac Lugano Arte E Cultura (Suïssa), December Dance Concertgebouw Brugge (Bèlgica), One Dance Festival (Bulgària), Festival De Marseille (França), I Teatri Di Reggio Emilia (It`lia) i altres. Christos Papadopoulos amb “My Fierce Ignorant Step” va ser nominat al Fedora Van Cleef & Arpels dance prize 2025. Amb el suport financer del Ministeri de Cultura grec. Festival Grec 2025. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 12 al 13 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «The Brotherhood». Concepte, text i direcció: Carolina Bianchi. Teatre Lliure Montjuïc

«The Brotherhood». Concepte, text i direcció: Carolina Bianchi. Intèrprets: Chico Lima, Flow Kountouriotis, José Artur, Kai Wido Meyer, Lucas Delfino, Rafael Limongelli, Rodrigo Andreolli, Tomás Decina, Carolina Bianchi. Dramatúrgia i soci de recerca: Carolina Mendonça. Diàleg sobre teoria i dramatúrgia: Silvia Bottiroli. Traducció a l'anglès: Marina Matheus. Traducció al francès:Thomas Resendes. Direcció tècnica, disseny de so, música original: Miguel Caldas. Assistent direcció: Murillo Basso. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Concepte escenografia: Carolina Bianchi, Luisa Callegari. Direcció art i vestuari: Luisa Callegari. Disseny il·luminació: Jo Rios. Vídeos i projeccions: Montserrat Fonseca Llach. Resurrecció coreogràfica del pròleg i assessora de moviment: Jimena Pérez Salerno. Càmera en viu i suport artístic: Larissa Ballarotti. Pràctiques: Fernanda Libman. Fotos: Mayra Azzi. Regidora i suport de producció: AnaCris Medina. Assistent de producció: Zuzanna Kubiak. Direcció producció, gestió gires i comunicació: Carla Estefan. Relacions internacionals, producció i difusió: Metro Gestão Cultural (BR). Producció de Metro Gestão Cultural (BR), Carolina Bianchi Y Cara de Cavalo. Trilogia Cadela Força – Capítol II. En coproducció amb KVS Koninklijke Vlaamse Schouwburg -Brussel·les, Theater Utrecht, La Villette –París, Festival d’Automne à Paris, Comédie de Genève, Internationales Sommer Festival Kampnagel, Les Célestins –Théâtre de Lyon, Kunstenfestivaldesarts, Wiener Festwochen, Holland Festival, Frascati Producties HAU Hebbel am Ufer -Berlín i Maillon, Théâtre de Strasbourg. Amb el suport de Tax shelter van de Belgische Federale Overheid a través de Cronos Invest, The Ammodo Foundation-NL. Relacions internacionals. Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. De l'11 al 12 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Ihsane». Coreografia: Sidi Larbi Cherkaoui al Teatre Grec de Montjuïc

«Ihsane». Coreografia: Sidi Larbi Cherkaoui. Escenografia: Amine Amharec. Vestuari: Amine Bendriouich. Música: Jasser Haj Youssef. Il·luminació: Fabiana Piccioli. Vídeo: Maxime Guislain. Dramatúrgia: El Arbi El Harti. Assistència a la coreografia: Manuel Renard, Pascal Marty, Patrick Williams Seebacher (TwoFace). Disseny del so: Alexandre Dai Castaing. Interpretació musical: Fadia Tomb El-Hage, Mohammed el Arabi-Serghini (veu), Jasser Haj Youssef (viola d’amore), Gaël Cadoux (piano), Gabriele Miracle Bragantini (percussions), Yasamin Shahhosseini (oud). [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una coproducció del Ballet du Grand Théâtre de Genève, Eastman, Théâtre du Châtelet, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Tanz Köln, Internationaal Theater Amsterdam, Festspielhaus St. Pölten (AT), el Grec 2025 Festival de Barcelona i el Centre National des Arts Ottawa. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. De l'11 al 12 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Grand Canyon», de Sergi Pompermayer amb Mireia Aixalà, Guillem Balart, Eduard Buch, Joan Carreras, Maria Morera, Mar Pawlowsky i direcció de Pere Arquillué, a La Villarroel

«Grand Canyon», de Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Guillem Balart, Eduard Buch, Joan Carreras, Maria Morera, Mar Pawlowsky. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Damien Bazin. Vídeo creació: Francesc Isern. Caracterització: Núria Llunell. Moviment i ajudantia de direcció: Ferran Carvajal. Cançó original Ruby: Gerard Morera i Colomer. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Regidoria: Lluc Armengol. Ajudantia de direcció: Ferran Carvajal. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Ajudantia d’escenografia: Paula González. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria i manipulació del titella: Lluc Armengol. Cap tècnic del teatre: Marta Pérez. Alumne en pràctiques de direcció i dramatúrgia: Ramon Pros. Construcció de l’escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia. Disseny, construcció i assesorament titelles: Andreu Martínez. Cap tècnica del teatre: Marta Pérez. Col·laboradors: Jorge de La Garza, Montibello, Rowenta. Distribució: Carme Tierz. Coproducció de La Villarroel i Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Pere Arquillué. La Villarroel, Barcelona. Del 10 de juliol al 3 d'agost 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Gegant (Giant)», de Mark Rosenblatt. Traducció de Joan Sellent. Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Josep Maria Pou, Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló, al Teatre Romea

«Gegant (Giant)», de Mark Rosenblatt. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Josep Maria Pou, Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló. Amb la veu de Victor G. Casademunt. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Nidia Tusal. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Espai sonor: Jordi Bonet. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Àlvar Rovira. Direcció d’oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Tilda Espluga. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria: Tilda Espluga i Roger Solanes. Sastreria: Rosario Macias. Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Tècnic de so: Roger Giménez. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Construcció de l’escenografia: Jorba-Miró Estudi-taller d’escenografia Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Col·laboradors: Jorge de La Garza i Montibello. Agraïments: Anabel Moreno. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya – ICEC Institut Català de les Empreses Culturals i Unió Europea (Fons Europeu Next Generation; Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència), Next Generation Catalunya. Distribució: Carme Tierz. Coproducció del Teatre Romea i Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Romea, Barcelona. Del 9 de juliol al 3 d'agost 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Renacimiento». Creació de La tristura. Interpretació: Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas, Marcos Úbeda, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Renacimiento». Creació de La tristura. Interpretació: Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas, Marcos Úbeda. Disseny il·luminació: Carlos Marquerie. Disseny d'escenografia i vestuari: Cecilia Molano. Disseny de so: Adolfo García. Direcció de producció: Alicia Calôt. Producció gira: Ana Botía. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Direcció tècnica: Cristina Bolívar. Ajudant d’escenografia i vestuari: Almudena Bautista. Ajudant tècnica: Roberto Baldinelli. Ajudantia de producció: Iván Mozetich. Coreografia: Mucha Muchacha. Distribució i comunicació: Art Republic. Premsa: Paloma Fidalgo. Fotografia: Mario Zamora. Pintura dels telons: Nuria Obispo, Olga López, Ana Arroyo, Julia Navalón. Confecció: Théâtre de Liege, Sandra Belloi. Confecció del vestuari: Isabel López. Realització utillatge: Ricardo Vergne, Mundo Prieto. Proveïdor d’audiovisuals: Creamos Technology. Distribució: artrepublic i latristura. Una coproducció de Teatros del Canal, Thèâtre de Liège, Noorderzon / Grand Theatre Groningen, Ayuntamiento de Madrid i La tristura. Amb el suport de Prospero. Festial Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 5 al 6 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm.» Idea, creació i direcció: Marc Salicrú, a l'Arc del Triomf de Barcelona

«Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm.» Idea, creació i direcció: Marc Salicrú. Disseny de producció i regidoria d’Interferència 02: Bonvehí Arts. Producció de Teatres de Campanya - Marc Salicrú: Laura Viñals. Codirecció musical: Arnau Millà. Coordinació col·lectius i assistència de direcció i moviment: Igone López. Disseny i enginyeria de so: Óscar Montesinos. Col·laboració dramaturgia i mirada externa: Nico Jongen i Marc Cartanyà. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Col·laboració en la composició musical: Óscar Montesinos, Arnau Millà, Miqui Puig i Raul Juan (LAVlab). Col·laboració en l’escriptura del pregó: Núria Martínez Vernis i Llorenç Barber. Col·laboració en la composició musical en directe: Lolo & Sosaku, Frames Percussion, Neus Borrell, Miquel Àngel Marín, Miqui Puig ACP, Llorenç Barber, Núria Martínez Vernis, Dani Àlvarez, Fèlix Jurado i Marc Vilajuana. Disseny escenografia, gegants i pirotècnia: Marc Salicrú, en col·laboració amb els equips de Teatres de Campanya. Construcció de l’utillatge i assistència al disseny escenogràfic: 'Passerell' Llorenç Corbella. Construcció dels gegants: Taller Sarandaca i Miquel Grima. Pirotècnia: Oriol Tosquella i Estalella. Rigging i maquinària: Anigami Muntatge. Maquinària: Homs Rentals. Material de so: AlbaSound. Les Brigades de Confusió Popular estan formades per: Núria Martínez Vernis, Llorenç Barber, Miquel Àngel Marín, Neus Borrell, Iona Balcells, Isaac Baró, Sandra Pujol, Marc Cartanyà, Arnau Boces, David Romero, Iván Nalvaiz, Max Grosse Majench, Mariona Pagès, Marc Vilajuana, Cèlia Legaz, Miqui Puig ACP, Lolo & Sosaku, Frames Percussion, Dani Àlvarez, Fèlix Jurado i Peret el Fanaler i Marieta de l'Ull Viu del Casc Antic i els col·lectius Bandabòlit, Col·lectiu Free't, Riborquestra, Escola Municipal de Música de Can Fargues, Escola D'arts en Viu del Prat, Cor Connectats, Conservatori del Liceu de Barcelona, Geganters de Tiana, Societat Musical Espiga D'or de Deltebre, Banda de Música del Prat de Llobregat, Agrupació Musical del Maresme i Agrupació Musical Cerdanyola del Vallès. Fotografia i vídeo: Silvia Poch, Olivia Robert i Julian Waisbord. Agraïments especials: Cardant Cultura - Can Grau. Una coproducció del Grec'25 Festival de Barcelona, FiraTàrrega - Suport a la Creació, Mercè Arts de Carrer, Bonvehí Arts, Homs Rentals i Teatres de Campanya - Marc Salicrú. Amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Parcs i Jardins, Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona i Betevé i La Xarxa. Festival Grec 2025. Arc de Triomf, Barcelona. Del 5 al 6 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «The Hours» de Michael Cunningham al Teatre Nacional de Catalunya

«The Hours», de Michael Cunningham. Traducció de Servaas Goddijn. Adaptació d'Eline Arbo, Peter van Kraaij, Bart Van den Eynde. Dramatúrgia: Bart Van den Eynde. Intèrprets: Marieke Heebink, Jesse Mensah, Chris Nietvelt, Ilke Paddenburg, Hanna van Vliet, Steven Van Watermeulen. Escenografia: Pascal Leboucq. Vestuari: Wojciech Dziedzic. Il·luminació: Varja Klosse. Espai sonor: Thijs van Vuure. Ajudant de direcció: Daniël ‘t Hoen. Equips tècnics i de gestió de la companyia. Cap de producció: Inge Zeilinga. Cap tècnic: Stijn van der Leeuw. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Tècnics: Thijs Veerman, Yannick Bruine de Bruin, Olga Liashkova, Rinse de Jong, Nelis Meijer, Wouter Pieters, Renée Faveere, David Logger. Caracterització: David Verswijveren. Sastreria: Farida Bouhbouh. Subtítols: Erik Borgman. Publicitat: Julia Rachman. Producció: Internationaal Theater Amsterdam (ITA). Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció Eline Arbo. Festival Grec 2025. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 4 al 6 de juliol del 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «El monstre», de Josep Maria Miró, amb Àurea Márquez, Joan Negrié i Albert Prat, a la Sala Beckett

«El monstre», de Josep Maria Miró. Interpretació: Àurea Márquez, Joan Negrié, Albert Prat. Ajudantia de direcció: Aina Minguell. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Cap tècnic: Angel Puertas. Il·luminació: Toni Ubach. Composició musical: Yair Karelic. Productora executiva: Roser Soler. Agraïments: Quirze Egea i Roberto G. Alonso Alumne en pràctiques del MUET: Àlex Castro. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Direcció: Josep Maria Miró. Una producció de Sala Trono. Espectacle guanyador del XVIII Premi Quim Masó a projectes de producció teatral. Festival Grec 2025. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona. Del 3 al 27 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Analphabet» amb concepte, dramatúrgia, textos, direcció i interpretació d'Alberto Cortés, al Teatre Lliure de Gràcia

«Analphabet». Concepte, dramatúrgia, textos, direcció i interpretació: Alberto Cortés. Violí i converses: Luz Prado. Disseny d'il·luminació: Benito Jiménez. Tècnics d'il·luminació: Benito Jiménez / Cristina Bolívar. So: Oscar Villegas. Coordinació tècnica: Cristina Bolívar. Gravacions de piano: César Barco. Espai escènic: Víctor Colmenero. Vestuari: Gloria Trenado. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Mirada externa: Mónica Valenciano. Fotografia: Alejandra Amere / Clementina Gades. Vídeo: Johann Pérez Viera. Producció: El Mandaíto Producciones, SL. Festival Grec 2025. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Del 3 al 5 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Corsé», de Clara Peya i Les Impuxibles al Teatre Grec

«Corsé», de Clara Peya. Direcció artística: Ariadna Peya. Direcció musical, composició, piano i sintetitzadors modulars: Clara Peya. Veu: Aina Zanoguera, Carmen Aciar. Teclats i sintetitzadors: Adrià González. Bateries i percussions: Didak Fernández. Ballarines: Júlia Sanz Fernández, Kiko López, Valeria Jones. Direcció del cor: Nacho Melús. Fotografia: Sílvia Poch. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Artistes convidats: Mariona Castillo, Kathy Sey, Albert Pla, Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral, entre altres. Una coproducció de Les Impuxibles i Grec 2025 Festival de Barcelona i Allau Management. Teatre Grec, Barcelona, 3 juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Sardana Superstar» amb llibret, música i lletres, direcció escènica i direcció musical d'Arnau Tordera, al Teatre Condal

«Sardana Superstar». Llibret, música i lletres, direcció escènica i direcció musical: Arnau Tordera I. Codirecció: Toni Font-Mir. Coreografia: Ester Bartomeu. Escenografia: Ona Guilera. Vestuari: Núria Casafont Guix. Il·luminació: Toni Font-Mir. Espai sonor: Albert Cortada “Kurti”. Videocreació: Víctor Rubio Calabria, Gerard Presseguer. Interpretació: Maria Cirici, Mireia Lorente-Picó, Miquel Malirach, Pol Blancafort. Interpretació musical: Cobla Cani-Gó!, Carla Mallarach Urtós (flabiol i tamborí), Arcadi Prat Godayol (tible), Xavier Capdevila Sanglas (tenora), Montse Garcia Mauri (trombó), Ignasi Garolera Coromina (fiscorn), Bruna Bretcha Vila (contrabaix). Producció executiva: Montse Farrarons. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Tècnic de llums: Toni Font-Mir. Tècnic de so: Albert Cortada “Kurti”. Tècnic d’audiovisuals: Gerard Preseguer. Màrqueting i comunicació: Focus. Reportatge fotogràfic: Jordi Galderic. Disseny gràfic: Víctor Rubio Calabria. Una producció d’Arnau Tordera I, Fira Mediterrània de Manresa i el Teatre Kursaal de Manresa. Amb el suport de l’ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona i INAEM - Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Gobierno de España, Ministerio de Cultura). Finançat per la Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Festival Grec 2025. Teatre Condal, Barcelona. Del 2 al 6 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Vortex» amb concepte, direcció i coreografia de Júlia Robert i Rudi Cole a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors

«Vortex». Concepte, direcció i coreografia: Júlia Robert, Rudi Cole. Interpretació: Ainhoa Yuantao, Alex Thirkle, Mauricio Zúñiga, Siyu Lu, Pol Guimerà, Tzu-Yi Tseng, Júlia Robert, Rudi Cole. Composició musical: Iain Armstrong, Júlia Robert, Rudi Cole · Disseny d’il·luminació: Aiden Bromley (Woodroffe Bassett Design), Júlia Robert, Rudi Cole. Música: Kamil Boguslawsky, Alex Forster, Iain Armstrong, Rudi Cole, Júlia Robert. Vestuari: Júlia Robert, Rudi Cole. Disseny de l’escenografia: Júlia Robert, Rudi Cole. Una coproducció de Humanhood i el Grec 2025 Festival de Barcelona. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Encarregat pel Mercat de les Flors i Midlands Arts Centre. Amb el suport de Institut of the Arts of Barcelona, FABRIC Birmingham, i RocaUmbert. Amb el finançament de l’Arts Council d’Anglaterra i de l'Institut Català d’Empreses Culturals. Festival Grec 2025. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 2 al 3 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Decadència» d'Steven Berkoff a la Sala Atrium

«Decadència», d'Steven Berkoff. Traducció de Neus Bonilla i Carme Camacho. Intèrprets: Míriam Alamany i Carles Martínez. Assessorament moviment: Montse Colomé. Espai escènic: Alfons Ferri. Vídeo escena: Alfonso Ferri i Laia Tubio. Il·luminació: Sylvia Kuchinov. Disseny de so: Àlex Polls. Vestuari: Alberto Merino. Sastreria: Aina March. Perruqueria i maquillatge: Alicia Machín. Fotografia: Aleix Marín. Producció executiva i distribució: Roser Soler. Agraïments: Escenapart i Hotel Palace Barcelona. Ajudanta de direcció estrena Temporada Alta: Núria Rocamora. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Direcció: Glòria Balañà i Altimira. Sala La Planeta, Festival Temporada Alta, Girona, 29 novembre 2019. Reestrena: Sala Joan Brossa, Escenari Joan Brossa, Barcelona, 2 febrer 2020. Reposició Festival Grec 2025: Sala Atrium, Barcelona. De l'1 juliol al 27 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Faustus in Africa!», basat en «Faust», de Goethe, amb text addicional de Lesego Rampolokeng, animacions de William Kentridge, música de James Phillips i Warrick Sony, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Faustus in Africa!». Basat en «Faust», de Goethe. Text addicional: Lesego Rampolokeng. Animacions: William Kentridge. Música: James Phillips i Warrick Sony. Intèrprets: Eben Genis, Atandwa Kani, Mongi Mthombeni, Wessel Pretorius, Asanda Rilityana, Buhle Stefane, Jennifer Steyn. Disseny: Adrian Kohler i William Kentridge. Construcció de titelles: Adrian Kohler i Tau Qwelane. Vestits de titelles: Hazel Maree, Hiltrud von Seidlitz i Phyllis Midlane. Efectes especials: Simon Dunckley. Disseny de l'escenari: Adrian Kohler. Construcció de l'escenari: Dean Pitman per a Ukululama Projects. Pintura i decoració de l'escenari: Nadine Minnaar per a Scene Visual Productions. Traducció: Robert David Macdonald. Disseny de so: Simon Kohler. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Disseny de llums i gestió de producció: Wesley France. Regidor i operador de vídeo: Thunyelwa Rachwene. Responsable tècnic: Lucile Quinton. Enginyer de so: Tebogo Laaka. Controlador de vídeo: Kim Gunning. Productors de Quaternaire: Sarah Ford, Roxani Kamperou, Emmanuelle Taccard. Representació: Faust I i II. The Estate of Robert David Macdonald. Agent de copyright: Alan Brodie. Coproducció 2025 amb el Théâtre de la Ville / Festival d'Automne de París. Coproductors: The Baxter Theatre Centre a la Universitat de Cape Town, Centre d'art Battat de Montreal, Cité Européenne du théâtre de Montpeller, Fondazione Campania des Festival de Nàpols. Festival de Barcelona Grec 2025, Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les i Thalia Theater d'Hamburg. La versió del 1995 va ser produïda per Handspring Puppet Company en associació amb The Market Theatre, Art Bureau de Múnic, Kunsfest de Weimar, Standard Bank National Arts Festival, The Foundation for the Creative Arts, Sharp Elecgronics i Mannie Manim Productions. Director associat: Lara Foot. Directors de titelles: Adrian Kohler i Basil Jones (Handspring Puppet Company). Director de rehearsal i director associat de titelles: Enrico Dau Yang Wey. Director: William Kentridge. Handspring Puppet Company. Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Del 27 al 28 de juny 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «El somni de la senyora Macbeth» de Ferran Madico al Teatre La Gleva

«El somni de la senyora Macbeth». Un espectacle de Ferran Madico. Coreografia i interpretació: Àngela Boix. Suport a la direcció i a la dramatúrgia: Pablo Ley. Banda sonora original: Òscar Roig. Vestuari: Mercè Paloma. Espai multimèdia: David Sardà. Amb la participació de: Francesc Orella. Una proposta d’Amici Miei Produccions-La Gleva. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Amb la col·laboració d’Eòlia, Teatre Sagarra i Factoria SI. Amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals i el Grec 2025 Festival de Barcelona. Teatre La Gleva, Barcelona. Del 27 de juny al 7 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Tu em vas prometre una història d’amor» d'Helena Tornero a la Sala Beckett

«Tu em vas prometre una història d’amor», d'Helena Tornero. Intèrprets: Ester Cort, Fermí Delfa, Sandra Pujol Torguet, Roger Torns i Teresa Vallicrosa. Escenografia: Adrià Pinar. Il·luminació: Raimon Rius. Vestuari: Joana Martí Delgado. So: Guillem Rodríguez. Vídeo: Joan Rodón. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Moviment: Laia Duran. Ajudant de direcció: Leonardo V. Granados. Ajudant de so: Magí Coma. Alumna en pràctiques del MUET: Paloma Nieri. Una producció de la Sala Beckett i el Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Israel Solà. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona. Del 26 de juny al 27 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: Le Petit Cirque, de Marie Bourgeois, Yoann Bourgeois i Claire Pommet. Teatre Grec

Le Petit Cirque. Direcció artística i de disseny: Marie Bourgeois, Yoann Bourgeois i Claire Pommet. Basat en l'àlbum «Saisons» de Pomme. Intèrprets: Marie Bourgeois, Kim Amankwaa, Yurié Tsugawa, Kiley Dolaway i Pomme. Arranjament musical: Pauline Denize. Quartet de corda: Pauline Denize, Camille Garin, Eva Sinclair i Maïa Collette. Disseny i actuació de vídeo: Alexandre Machefel. Vestuari: Mélodie Wronski i Ségolène Chavaren. Disseny de so i tècnic de so: Chloé Barbe. Disseny d'il·luminació i tècnic d'il·luminació: Jérémie Cusenier. Disseny d'escenografia: Marie Bourgeois, Yoann Bourgeois, Claire Pommet, Camille Duchemin i Olivier Clausse. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Construcció escènica: La Fabrique à projets, C3 Sud Est i Atelier OHM. Assessorament màgic: Maxime Tabart. Tècnic principal: Olivier Clausse / Pierre-Philippe Bouard. Regidor: Etienne Debraux / Alexis Rostain. Producció: Yoann Bourgeois Art Company. Fotografies: Geoffrey Serguier, Lawrence Fafard, Domino Aurora. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 26 al 28 de juny 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «La tempestat», de William Shakespeare, al Teatre La Biblioteca

«La tempestat», de William Shakespeare. A partir de la traducció de Jaume Coll Mariné. Intèrprets: Xavier Boada, Babou Cham, Clara de Ramon, Eduard Paredes, Xavier Ripoll, Oriol Ruiz Coll, Lluís Soler, Jacob Torres i Ramon Vila. Espai escènic: Oriol Broggi. Llums: Gina Moliné. Projeccions: Francesc Isern. Guitarres: Marc Serra. Regidoria: Marc Serra i Maria Molist. Tècnics funcions: Pau Montull i Pau Segura. Estudiant en pràctiques (MUET): Astrid García. Atenció al públic: Eva Cartañà i Núria Ubiergo. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Confecció i sastreria: Alicia Lamelas. Fotografia: Alex Rademakers. Una producció de La Perla 29 i el Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona. Del 25 de juny a 26 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Clavells», d'Emma Riverola al Teatre Goya

«Clavells», d'Emma Riverola. Intèrprets: Abel Folk i Sílvia Marsó. Espai escènic i il·luminació: Paco Azorín. Vestuari: Patricia Monné. Espai sonor: Olga Santos. Direcció de producció: Glòria Casanova. Administració: Maria Folk. Productor: Hold-Principal S.L. i Lantia Escènica. Direcció tècnica: Elena Bermúdez. Coordinació tècnica: Alba Santiago. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Construcció de l'escenografia: Mambo. Màrqueting i comunicació: Focus. Fotografia d'escena: Raquel Rodríguez. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, AISGE i Fundació Romea. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Distribució: Carme Tierz. Producció: Hold-Principal S.L., Faig Produccions, Lantia Escénica i Lamarsó Produce. Festival Grec 2025. Ajudantia de direcció i regidoria: Gabriel López Piña. Direcció: Abel Folk. Teatre Goya, Barcelona, 25 juny al 9 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Waterloo», de Pasqual Alapont i Carles Alberola al Teatre Poliorama

«Waterloo». Autoria: Pasqual Alapont i Carles Alberola. Direcció: Carles Alberola. Ajudant de direcció: Pasqual Alapont. Intèrpret: Carles Alberola. Escenografia: Assad Kassab. Il·luminació: Ximo Olcina. Vestuari: Pascual Peris. Caracterització: Mercedes Luján. Ajudant de producció: Patri Aranda Mata i Dani Sanjuan. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció: Toni Benavent. Cicle Amunt el Teló del Poliorama per València. Festival Grec 2025. Teatre Poliorama, Barcelona. 25 juny a 29 juny 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Massilia», d'Albert Boronat i Maria Donoso al Teatre Akadèmia

«Massilia», d'Albert Boronat i Maria Donoso. Traducció: Rocío García. Intèrprets: Laura Marı́a González, Lluís Marquès, Júlia Molins i Martı́ Salvat. Escenografia: Helena Mateos-Serna. Vestuari: M. del Mar Grañena. Il.luminació: Lluís Serra. Espai sonor: Nacho López. Ajudant de direcció: Pau Ferran. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Marina Guarch. Direcció de producció: Ôscar García Recuenco. Distribució: Cristina Ferrer / Tot Produccions. Fotografia: Felipe Mena. Agraïments: Maruxa Ruíz del Árbol, Horacio García, Nuri Madrid, Maria Antonia Muñoz-Malajovich, Carmen Bernand, European Observatory on Memories, Centre Cívic Baró de Viver i Casa Amèrica Catalunya. Equip Teatre Akadèmia: Direcció artística: Guido Torlonia. Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Cap de premsa i assistència a la direcció artística: Fernando Solla. Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Taquilla: Xavi Gómez. Community Manager: Eladi Bonastre. Direcció Nelson Valente. Una producció de La Jarra Azul, Puça Espectacles, Teatre Akadèmia i Grec Festival de Barcelona 2025. Teatre Akadèmia, Barcelona, 18 juny a 6 juliol 2025... [+ informació]

El Grec treu banya i puja a la muntanya

Balanç del Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2025: El Grec o Festival d'Estiu de Barcelona és, sobretot, un festival de muntanya. Les dades del balanç d'aquest 2025 ho tornen a constatar com ha passat una edició darrere l'altra: els espais de la corona de Montjuïc (Teatre Grec, Teatre Lliure, Mercat de les Flors) —allò que un dia l'alcalde Pasqual Maragall va somniar que podria ser la frustrada Ciutat del Teatre— són els que congreguen més espectadors i els que aconsegueixen una millor mitjana, sobre el 90%, amb algun 100% particular. En canvi, els espais de ciutat es queden amb un 68% d'ocupació [article íntegre a la revista digital Clip de Teatre]. Si be és cert que pel que fa a Montjuïc... [+ informació]

El dolor genera dolor

El director portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), actualment director del Festival d'Avinyó, ha tancat les estrenes teatrals del Festival Grec 2025 amb la seva obra «Hécube, pas Hécube», una aproximació al clàssic grec d'Eurípides fusionat amb una qüestió radicalment i dissortadament d'actualitat allà i aquí: el maltractament o l'abús en un centre d'acollida del govern a un infant de 12 anys, diagnosticat d'autisme. De seguida, el cas del fill d'una actriu de la companyia —la que protagonitza el paper d'Hécuba dins de la ficció que està assajant aquest clàssic— es relaciona amb el recent escàndol de l'anteriorment anomenada aquí la DGAIA catalana i l'abús a una nena acollida al centre. Són dos casos diferents, com si Tiago Rodrigues no hagués volgut anar més enllà, potser pensant que exageraria en la seva mirada si arribava a parlar d'abús sexual i s'ha limitat a l'agressió física. Per això s'ha quedat en un cas de maltractament que, atenció als matisos lingüístics al llarg de la trama, no vol dir el mateix que mal tracte... [+ informació]

El Festival Grec 2025 tanca les estrenes teatrals amb la Comédie Française a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc i amb l'obra Hécube, pas Hécube» de Tiago Rodrigues director del Festival d'Avinyó

El Festival Grec 2025 arriba a la recta final amb l'última estrena teatral del certamen, l'obra «Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues, director del Festival d'Avinyó, que ha creat amb la Comédie Française i que s'ha representat dures nits a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc. És la primera col·laboració d'aquest director portuguès, conegut ja a Catalunya perquè va portar el «Ricard III» de Joan Carreras a Avinyó, amb la Comédie Française i també és el primer director no francès que s'ha posat al capdavant del veterà Festival d'Avinyó, potser perquè els temps, els culturals també, estan canviant. En aquesta ocasió, amb «Hécube, pas Hécube», Tiago Rodrigues s'adreça als espectadors i barreja la tragèdia atemporal d'una troiana amb una dona d'avui, actriu i mare, que pateix turments similars als de l'heroïna grega que interpreta. L'espectacle es va veure a Avinyó i després de Barcelona es representarà al Festival d'Epidaure de Grècia... [+ informació] 

La rehabilitació de l'hotel racionalista Cala Vinya redescobreix l'arquitecte Antoni Bonet Castellana que va projectar diferents edificis al Cap de Salou

Antoni Bonet Castellana prestigiós arquitecte racionalista català, té algunes de les seves obres escampades pel cap de Salou, al costat del mar, amb edificis impregnats per la llum que va enyorar des del seu exili a Amèrica, com recorda la seva filla Victòria. Alguns dels apartaments i construccions que va idear, quan amb prou feines començava l’eclosió del turisme, semblen voler camuflar-se amb el paisatge, entre el verd dels pins i el blau del mar. A Cala Vinya (1962), Antoni Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989), va crear un hotel en aquell temps de 70 habitacions. L’establiment es va anar degradant sense respectar el llegat i va acabar tancant les portes el 2003. Tot va canviar el 2018, quan un empresari hoteler local, Albert Savé, va veure una oportunitat en un edifici abandonat que va comprar gairebé a preu de solar... [+ informació]

Una intervenció artística i tecnològica transformarà el llarg i tenebrós transbord del metro de l'estació de Passeig de Gràcia entre les línies L3 i L4

Les persones usuàries del transbordament de metro a l’estació de Passeig de Gràcia aviat podran gaudir d’una experiència musical única que combina el món digital i el món analògic a través d’un sistema interactiu de creació sonora. El projecte Ars Gràcia s’aplicarà durant tres mesos a partir del mes de novembre com a prova pilot en el marc del repte llançat per TMB, a través de la Fundació Bit Hàbitat i conjuntament amb la Fundació Barcelona Music Lab. En el marc dels actes de commemoració del Centenari del metro, es va fer una nova convocatòria d’ajuts per trobar solucions innovadores i creatives, a través de la música, que milloressin l’experiència d’usuari en un dels transbordaments més representatius de la xarxa per convertir 35 dels seus 237 metres de distància en un espai més amable per les persones usuàries. La intenció és transformar un dels intercanviadors més llargs, coneguts i concorreguts del metro de Barcelona en un espai més amable, acollidor i dinàmic... [+ informació]

FiraTàrrega deixa de convocar el programa de Suport a la Creació i reforça el caràcter d'exhibició i mercat internacional de les arts escèniques de carrer

En una mena de reflexió que fa tornar als orígens, l'edició de FiraTàrrega d'aquest 2025, que tindrà lloc de l'11 al 14 de setembre, deixarà de convocar el programa de Suport a la Creació a través del qual ha coproduït més de 160 espectacles des del 2007. La fira aposta ara pel seu caràcter originari d’exhibició i mercat internacional de les arts escèniques a l’espai públic. La 45a edició té una programació de 54 espectacles estructurats en sis grans blocs: Gran format; Connectar; Carrer internacional; Noms referents; Talents emergents i Peces discursives. Entre les companyies previstes de FiraTàrrega 2025 hi ha Agrupación Señor Serrano, Campi qui Pugui, Cia. Vero Cendoya, Companyia Albert Vidal, Escarlata, Nico Baixas, Ponten Pie o Zum Zum Teatre. L’espectacle inaugural... [+ informació]

Una filmació inèdita en color recupera el concert dels Beatles a la Monumental de Barcelona, seixanta anys després

L'enregistrament mostra dos minuts i mig del concert del 3 de juliol de 1965 que inclouen fragments de cinc cançons i imatges de l’ambient a la plaça. Es tracta del document visual més valuós que es conserva de l’actuació del grup aquí. La pel·lícula, de dos minuts i mig de durada, va ser enregistrada en 16 mm per un espectador anònim que va assistir al concert des de la pista, la zona de localitats més cara (400 pessetes, en un moment en què el salari mínim era de poc més de 2.000 pessetes). El document mostra imatges de l’ambient a la plaça abans de l’aparició dels Beatles. S’hi pot veure l’actuació d’un dels grups teloners, els Modern Jazz Dancers, que ballen i fan acrobàcies al ritme de l’Orquesta Florida, també present a la primera part de l’espectacle... [+ informació]

Primera estrena de «La mort i la primavera» de Mercè Rodoreda de la companyia La Veronal i Marcos Morau a la Biennal de Venècia abans que obri la temporada del Teatre Nacional de Catalunya

La companyia La Veronal, dirigida pel coreògraf Marcos Morau, estrena la seva nova producció inspirada en «La mort i la primavera», de Mercè Rodoreda, a la Biennal de Venècia. L’espectacle s'estrena els dies 1 i 2 d’agost al Teatro Malibran. Posteriorment, inaugurarà la temporada 2025-2026 del Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Gran, l'endemà de la Mercè, el 25 de setembre. La proposta de La Veronal s’endinsa en l’univers intens i simbòlic de la novel·la pòstuma de Rodoreda, considerada una de les seves obres més radicals i poètiques. Aquesta aliança entre dansa contemporània i literatura catalana dona forma a una experiència escènica profunda i reveladora. L’espectacle «La mort i la primavera» és una producció de La Veronal, Teatre Nacional de Catalunya, Biennale di Venezia 2025 i Centro Danza Matadero de Madrid, amb autoria de La Veronal; idea i direcció artística de Marcos Morau; coreografia del mateix Morau en col·laboració amb els intèrprets: Maria Arnal, Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot, Jon López, Núria Navarra, Lorena Nogal i Marina Rodríguez. Segons Marcos Morau... [+ informació]

Conte poètic per a un infanticidi cruel

Al director, cineasta i escriptor suís Milo Rau (Berna, 1977) li va la marxa, la marxa de la violència escènica, vull dir. Pel seu currículum el coneixereu: «Hate Radio», «The Civil Wars», «La Reprise. Histoire(s) du théâtre», obres vistes aquí en els últims anys. Acabat d'arribar del Palau dels Papes del Festival d'Avinyó, després del macro i singular espectacle sobre l'escabrós cas de Gisèle Pelicot, que ha sacsejat la grandeur de França —un espectacle que Milo Rau amenaça de fer també a Barcelona— ha presentat dins el Grec'25 un altre dels seus espectacles de rerefons de violència i terror: «Medea's Kinderen». Si el Festival Grec, en comptes de ser un festival eclèctic —i a vegades “avorridet” per segons quin tipus de teatre— fos el festival sanguinari de cinema de genere fantàstic de Sitges, el cineasta Milo Rau s'hi sentiria com un peix a l'aigua, o millor dit, com un tauró a l'aigua!, i els amants del gènere, esclar, també... [+ informació]

El nou projecte del Liceu Mar vol potenciar l’activitat educativa del Petit Liceu així com impulsar la creació contemporània amb l’establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació

El Gran Teatre del Liceu, el Port de Barcelona i les administracions que formen part del Consorci —el Ministeri de Cultura espanyol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona— han fet públic el concurs d’arquitectura per a la contractació dels serveis de redacció del projecte. La missió de Liceu Mar és ser un pol creatiu i un motor de dinamització cultural, amb propostes innovadores i col·laboratives que repensin què vol dir ser un centre d’òpera en ple segle XXI. El Liceu Mar vol potenciar l’activitat educativa i del Petit Liceu, així com impulsar la creació contemporània amb l’establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació. També preveu fixar una temporada estable de dansa i programar òperes en formats diversos, com ara barroques, de cambra o musicals. La localització de Liceu Mar es concreta en la zona de servei del Port de Barcelona, concretament al Port Vell, en un àmbit d’actuació de forma poligonal. Preveu una superfície estimada d’uns 9.000 metres quadrats, amb el detall complet de les superfícies i requeriments recollit als plecs tècnics i l’àmbit d’ordenació contempla una superfície total d’actuació d’uns 32.000 m2. S’estima que la posada en marxa de la segona seu al Port Vell sigui a l’any 2032, subjecte a l’evolució del projecte... [+ informació]

El projecte «Òh!Pera» estrena al Gran Teatre del Liceu dins el Festival Grec 2025 tres creacions de petit format de joves autors contemporanis

Dins la programació del Festival Grec 2025, torna al Gran Teatre el projecte «Òh!pera». Microòperes de nova creació amb l’estrena absoluta de tres òperes de petit format que es presenten durant la mateixa vetllada, en dos passis (18h i 19.30h), els dies 25, 26 i 27 de juliol. Les obres seleccionades en aquesta quarta edició són «La vergonya, la panerola i El Corte Inglés», amb música de Sirah Martínez i llibret de Clàudia Cedó; «Ikaria», de la compositora Ariadna Alsina i la llibretista Anna Pazos; i «Estètica i massacre», amb partitura de Carles Prat i text de Carlota Gurt. Els tres equips estaran dirigits per Mercè Vila Godoy, Berta Prieto i Oriol Pla. El projecte «Òh!Pera»... [+ informació]

La plataforma que reivindica la protecció de la Casa Vallmanya de Fancesc Macià a Alcarràs critica que la declaració de bé cultural d'interès nacional arriba tard i quan l'edifici està gairebé en runes

La Generalitat de Catalunya ha declarat bé cultural d'interès nacional la Casa Vallmanya, l'edifici d'Alcarràs (Segrià) on el president Francesc Macià passava llargues temporades. Finalment serà considerat un lloc històric per les importants decisions polítiques que s'hi van prendre. El govern català argumenta que el valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en el fet de ser el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló o la fundació del partit Estat Català. Les seves estances, segons el govern, són el testimoni d'estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d'aquell moment. El 2008, l'Ajuntament d'Alcarràs ja la va declarar bé cultural d'interès local, sense que s'hi fes res, cosa que l'ha portat gairebé a un estat ruïnos... [+ informació]

Lo riu és vida

La sèrie «Delta» que, malgrat que s'ha emès pel canal tradicional de TV3, es pot avançar i recuperar íntegra amb els 6 capítols de tres quarts cadascun a la plataforma 3Cat, és un cant a les Terres de l'Ebre embolcallat, esclar, per un guió de David González i Laia Foguet, ell també director de la sèrie d'intriga en clau de thriller, sense que s'hi faci massa sang i amb l'opció que, en alguns moments, es vegi venir per on aniran els trets. Però, en aquest cas, les febleses o convencions que pugui tenir el guió —que no és sinó un de tants relats del gènere negre actual— queden compensades per tres elements que acaben dominant tota la sèrie. Primer element d'interès: el càsting dels intèrprets, encapçalat per les actrius Raquel Ferri, en un perfil desconegut en ella que la consolida també cinematogràficament (una pescadora que es converteix en promotora de turisme fluvial) i l'actriu Meritxell Calvo, també amb una expressivitat molt ben aconseguida... [+ informació]

Roda el món i torna a Mare Coratge

Una de les versions vistes aquí de l'obra «La mare Coratge i els seus fills», de Bertolt Brecht (Augsburg, 1898 – Berlín Oriental, 1956) és la que Mario Gas va dirigir l'any 2001 al Teatre Nacional de Catalunya. Versionar «La mare Coratge i els seus fills» o qualsevol altra obra de Bertolt Brecht ha comportat fins ara rebre prèviament el vistiplau de la fundació familiar de l'autor. És així com, aquell 2001, a la Sala Gran del TNC, Mario Gas va canviar el típic carro de la mare Coratge per una camioneta atrotinada que traginava com un camàlic l'actriu Vicky Peña, encapçalant un repartiment extens, d'acord amb l'exigència de la nòmina de personatges de l'obra. La versió que la directora multidisciplinar Lisaboa Houbrechts (Hasselt, regió flamenca de Bèlgica, 1992) ha fet ara de «La mare Coratge i els seus fills», que ella ha deixat amb el títol reduït «Moeder Courage», en neerlandès —llengua que es combina amb l'hebreu i amb la majoritària de l'espectacle que és el francès— ha hagut de passar pel vistiplau dels hereus de Brecht... [+ informació]

La facturació global de la indústria catalana de la música en directe el 2024 ha assolit la xifra rècord de 242 milions que representa un 21% més que l'any anterior

L’Anuari de la Música 2025, coeditat per ARC i Grup Enderrock, ha presentat l’estat de la qüestió del sector musical català. Segon aquest estudi, la música en viu quadruplica la facturació en una dècada; la facturació global de la indústria catalana del directe el 2024 ha assolit la xifra rècord de 242 milions, un 21% més respecte als 200 milions del 2023; la nova xifra de rècord multiplica per quatre la facturació del 2014, ara fa deu anys, que va ser de 61 milions; la mateixa tendència es registra en la quantitat de concerts celebrats a Catalunya amb un augment del 12% fins a 23.433 bolos, més del doble del 2014; la xifra d’espectadors també ha tingut un creixement moderat del 4% finsa 19,2 milions, superant per dues vegades i mitja el públic de fa una dècada... [+ informació]

El director d'orquestra Antoni Ros-Marbà debuta als 88 anys amb la seva primera òpera com a compositor amb dues funcions semiescenificades

L'òpera «Benjamin a Portbou» és un encàrrec del Gran Teatre del Liceu i s’estrena amb dues funcions semiescenificades (19 / 21 juliol), amb la directora d'escena Anna Ponces, dirigides pel mateix compositor, Antoni Ros-Marbà que, amb 88 anys, retorna al podi liceista. «Benjamin a Portbou» està concebuda a partir del llibret en anglès de l’actor, músic i professor de cant Anthony Carroll Madigan i s’inspira en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin, que, presumptament, es va suïcidar a un hotel de Portbou on havia fugit escapant-se de la persecució nazi. Segons el compositor i director Antoni Ros-Marbà, escriure l'òpera «Benjamin a Portbou», la primera del seu catàleg ere una assignatura pendent en la seva llarga trajectòria musical. L’ampli repartiment de l'òpera està encapçalat pel tenor Peter Tantsits en el paper de Walter Benjamin, la soprano Ruth González (Stefan Benjamin), la mezzosoprano Laura Vila (Dora Pollack Benjamin), la soprano Marta Valero (Hannah Arendt), el baríton Joan Martín-Royo (Gerhard Scholem), el tenor David Alegret (Bertolt Brecht) i la soprano Serena Sáenz (The Angelus Novus)... [+ informació]

La Diputació de Barcelona va encarregar dos estudis per dictaminar si la pntura trobada en una tela de Lola Anglada era una obra inèdita de l'autora

La pintura en qüestió no havia estat mai catalogada, però se li ha atorgat un títol «Dona amb llimones», després que en un procés habitual de restauració es trobés darrere de la coneguda pintura de Lola Anglada, «Noies a la vinya». Lola Anglada (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984), a més d'escriptora de contes per a infants, és considerada l'artista catalana clau de l'art i la il·lustració del segle XX. La pintura descoberta per atzar havia estat amagada durant dècades darrere de «Noies a la vinya», en la qual feien feines de conservació a càrrec del Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona. La pintura, de fet, es va descobrir el 2021, en el moment de revisar i reemmarcar l'obra «Noies a la vinya», que havia de ser cedida al Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, on s'exposa actualment... [+ informació]

Tribut a Sarah Kane amb seqüeles de Rubens

La dramaturga, escriptora, actriu, directora i creadora multidisciplinar brasilera Carolina Bianchi (Porto Alegre, Rio Grande do Soul, Brasil, 1984), que va estrenar dins el Grec'23 el primer capítol de la seva anunciada «Trilogia Cadela Força», titulada «La Núvia i el Bona Nit Ventafocs», distingida aquest any amb el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2025, és actualment, amb la seva companyia Cara de Cavalo, un dels noms imprescindibles en la majoria de teatres i festivals europeus per les seves propostes sobre l'exploració de la teatralitat que s'insereixen en la radicalitat sense veure's encongida pels tabús. Si en aquell primer capítol del 2023, el reclam per als espectadors era que l'actriu es drogava en plena funció —i era veritat—, ara el reclam és menys cridaner perquè, com que l'estrena absoluta ha estat a Barcelona dins el Grec'25 abans de moure's per Europa, encara no hi ha hagut temps per expandir mediàticament que el segon capítol de la trilogia manté el clima de violència patriarcal, però sense el realisme en propi cos del primer capítol... [+ informació]

Viatge al·lucinogen a Grand Canyon

Diguem-ho d'entrada i amb la més bona intenció del món: fa la sensació que darrere del guió definitiu de l'obra «Grand Canyon», de Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967), hi ha algunes subtrames que s'han quedat al disc dur —o entre bastidors— potser esperant una nova oportunitat del que l'autor ha definit com la trilogia americana. Per exemple, segons la sinopsi del programa de mà: ¿què passa amb la idea inicial d'arrencar amb un accident mortal després d'una festa a casa d'un polític que pertany a una poderosa família de la burgesia barcelonina? Sí que en l'imaginari de personatges absents n'hi ha un de poderós, de tendència feixista, però no s'hi aprofundeix més i, a més, tot passa en un indret inconcret de la Catalunya interior o, com a mínim, de la Catalunya perifèrica. Una carretera, una taverna, la casa dels protagonistes (suggerent escenografia tripartita de Max Glaenzel). Fa calor, molta calor. Catalunya també té el seu Far West particular... [+ informació]

Mirar Roald Dahl a través de l'espiell del gegant

No és un biopic, però ho podria ser. Sí que el personatge és l'escriptor Roald Dahl, però podria ser un altre, fins i tot anònim, i l'interès del debat de l'obra «Gegant», del jove autor anglès Mark Rosenblatt, seria el mateix perquè l'autèntic protagonista d'aquesta obra, ni que ho sembli, no és Roald Dahl sinó l'etern conflicte obert entre Israel i els seus contraris i la controvèrsia que les seves accions polítiques i militars genera als ulls del món. El muntatge, la primera versió que es fa fora del Regne Unit després de l'èxit a partir de l'estrena la tardor del 2024 amb tres premis Olivier, se situa en una tarda estiuenca de l'any 1983, enmig del conflicte de l'atac d'Israel al Líban i el ressò d'una de les seves matances. Però també aquí es podria dir que la qüestió de fons no és només intemporal sinó que, en aquests moments, s'insereix directament en el conflicte obert entre Israel i els palestins de Gaza... [+ informació]

La pel·lícula «La quimera de l'or» de Charles Chaplin obté una nova vida després de la restauració que s'ha fet en la qual ha participat la Filmoteca de Catalunya

Cent anys després que s'estrenés, es poden tornar a veure a la gran pantalla les desventures d'un buscador d'or a Alaska que no té cap sort trobant el metall preciós, però que s'acaba enamorant d'una jove. «La quimera de l'or» és una de les grans pel·lícules de la història del cinema i aquesta versió restaurada va tenir la seva estrena mundial a la secció de clàssics del festival de Canes. Fa més de 20 anys que la Cineteca de la capital de l'Emília-Romanya té relació amb els hereus de Chaplin per el seu llegat fílmic. A Bolonya hi ha els grans especialistes en restauració de pel·lícules i van creure que seria un encert recuperar «La quimera de l'or» coincidint amb el centenari de la seva estrena, el 1925. És una feina molt complicada perquè la majoria de les còpies han desaparegut... [+ informació]

Una proposta sense fronteres dotada d'una aura internacional

L'humor musical de l'espectacle «Operetta» és inclassificable, tant pel seu gènere, com pels espectadors als quals s'adreça. Per això, els programadors del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el 2011, el van incorporar dins del programa familiar tot i que un ja sospitava que trobaria la majoria de seguidors en una programació general. El muntatge barreja l'òpera, el teatre gestual i l'humor, amb un cor a cappella, el Cor de Teatre de Banyoles, amb vint-i-sis intèrprets. L'espectacle recorda en part un altre musical del mateix autor i director, Jordi Purtí, quan amb Toni Albà van posar en escena «Hop!Era». S'hi manté fugaçment el ressò d'alguna d'aquelles escenes. Però el nou muntatge s'ha creat comptant amb les possibilitats dels actuals membres del Cor banyolí, que sempre són a escena, o bé cantant o bé fent breus actuacions corals dramàtiques... [+ informació]

El triomf de les armilles fluorescents

Provocar el caos urbà no és un objectiu senzill. Però sí que és possible i, quan passa, pot ser fins i tot incontrolable. El caos el provoquen, per exemple, les brigades municipals o les brigades de construcció quan es proposen tancar durant tres anys el trànsit de vies tan cèntriques i freqüentades com la Via Laietana o, durant cinc o sis anys, es talla la circulació de baixada i de pujada de la Rambla o quan una vaga autoritzada o espontània de milers de taxis col·lapsa i bloqueja la Gran Via de les Corts Catalanes durant uns dies o quan en un carrer d'un barri pacífic i pacificat apareix la brigada d'una companyia de cable i rebenta l'asfalt que uns dies abans una altra brigada de companyia de fibra havia rebentat i tancat... [+ informació]

Li deien Peter Brook...

La recent versió de «La tempestat», de William Shakespeare, que Oriol Broggi (Barcelona, 1971) i La Perla 29 han inclòs dins el Festival Grec'25, ha recordat a tort i a dret l'herència de la qual se sent artísticament beneficiari el director des que el 1993, encara pipioli, va descobrir el mestratge escènic de Peter Brook al Festival d'Avinyó que marcaria el seu futur. I no es pot dir que no hi hagi motius per recordar-ho perquè la posada en escena d'aquesta nova mirada a «La tempestat» no escatima algunes picades d'ullet als elements que caracteritzaven els muntatges del director londinenc Peter Brook (Londres, 1925 - París, 2022) des de la sempre recuperable sorra de la nau gòtica del Teatre La Biblioteca —malgrat els canvis dels últims espectacles—, a algunes peces del vestuari o els típics bastons o canyes —ara més que una opció artística potser en diríem “attrezzo sostenible”, que queda més fi i adequat als temps que vivim—, i també l'ambientació, el teló, la catifa, les oliveres, el rocam, el color, el so de les ones i les gavines, la densitat atmosfèrica, molt brookiana, que es fa evident sobretot en l'arrencada del naufragi de «La tempestat» i que no s'abandona al llarg de les dues hores de la representació... [+ informació]

Les flors de la senyora Dalloway

L'escriptor James Joyce el 1922 va convertir en universal una història tan complexa com la del seu «Ulisses» del Dublín de l'època que transcorre en només set hores. El 1999, l'escriptor i guionista nord-americà Michael Cunningham (Cincinnati, Ohio, EUA, 1952) va reunir en un dia, també dels anys vint, la vida de l'escriptora Virgina Woolf, aquell en què pretesament comença a escriure la seva novel·la potser més coneguda, «Mrs. Dalloway» o «La senyora Dalloway»... [+ informació]

El Laberint d'Horta de Barcelona recupera els seus orígens amb l'obertura del Palau del Marquès d'Alfarràs que havia estat abandonat durant dècades

Tot i que aquest espai patrimonial recuperat encara no té el seu futur decidit, de moment s'han programat visites per conèixer el que havia estat l'origen del conegut Laberint d'Horta de Barcelona, que en aquest moment s'està remodelant i renovant paisatgísticament amb els particulars xiprers retallats laberíntics. Els orígens del Palau del Marquès d'Alfarràs es remunten al segle XI quan l'edifici era només una torre de vigilància. El palau té 3.000 metres quadrats i està catalogat com a bé cultural d'interès local, tot i que la torre Sobirana té la catalogació de bé cultural d'interès nacional. Després de patir nombroses modificacions, al segle XVIII, Joan Antoni Desvalls —d'aquí ve que es conegui també amb aquest nom— , el marquès d'Alfarràs va començar a construir el palau actual i els jardins del Laberint d'Horta. El va heretar de la seva mare, de la família Llupià... [+ informació]

Un caramel en vers per desembolicar sense fer soroll

El teatre d'Steven Berkoff (Stepney, Londres, 1937) és una prova de foc per a tot aquell qui s'hi acosta. Quan es va estrenar «Decadència», va coincidir a la cartellera la posada en escena de Josep Maria Mestres d'una altra de les seves obres, «Com els grecs», al Teatre Lliure de Gràcia. La peça «Decadència» —un caramel per a moltes parelles d'intèrprets— és una perla que excel·leix i enlluerna pels quatre costats. En primer lloc, per una versió catalana que no es pot deixar d'esmentar de Neus Bonilla i Carme Camacho i que s'agafa al llenguatge transgressor de Berkoff —als seus 87 anys un ja no gosa parlar d'“enfant terrible”— i en fa un catàleg d'impromperis antològic... [+ informació]

Apareixen restes òssies humanes de l'antic cementiri El Corralet de l'Hospital de la Santa Creu amb la remodalació dels Jardins del Doctor Fleming tocant a la Plaça de la Gardunya de Barcelona

Els treballs de remodelació dels Jardins del Doctor Fleming i de millora de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval de Barcelona, han posat al descobert restes òssies humanes corresponents al cementiri històric de l’Hospital de la Santa Creu, conegut com el Corralet. Fins al moment, s’han localitzat 18 unitats funeràries amb un total de 25 individus (homes, dones i infants) enterrats en connexió anatòmica, és a dir, amb l’esquelet parcialment o completament articulat, cosa que indica que els cossos no van ser traslladats després de l’enterrament. Les restes, datades del segle XVIII, estaven dipositades en tombes simples o taüts de fusta, alguns dels quals contenien objectes personals com rosaris o medalles. Aquesta troballa permet confirmar que el Corralet va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III de 1775... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2025 amb 30.653.129 visitants que han fet 66.735.591 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.653.129 visitants i 66.735.591 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.198,5 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 21 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.897 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una troballa arqueològica al cor de Montjuïc deixa al descobert un nou tram d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa, datada del segle II-I aC

Una intervenció arqueològica preventiva al districte de Sants-Montjuïc, durant les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar, ha permès documentar un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC, una troballa de gran rellevància atès que es tracta d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa. La descoberta ha tingut lloc a la finca situada entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19, i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, 8-22. Els treballs, iniciats el 31 d’octubre de 2024, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada... [+ informació]

Les granotes de Montjuïc

«Le Petit Cirque» ha estat l'espectacle escollit per inaugurar l'edició del Festival Grec 2025. L'atractiu principal del muntatge que reuneix circ, dansa, música, ombres xineses i manipulació audiovisual d'efectes en directe és la interpretació de la cantant i compositora francesa nascuda a Lió, Claire Pommet (Lió, 1996), coneguda artísticament amb el nom de Pomme, i l'adaptació poètica que la companyia dels germans Marie i Yoann Bourgeois ha fet del disc de Pomme titulat «Saisons». La companyia, que ha elaborat i arrodonit dins el Grec l'espectacle en estrena absoluta —només tres funcions— per reestrenar posteriorment en coproducció dins el Festival Les Nuits de Fourvière de Lió, a més d'una posterior gira per diversos escenaris, basa la seva principal tesi dramatúrgica en la metàfora de la relació de l'ésser humà amb la natura... [+ informació] 

Vendre's l'ànima al diable ni que sigui ànima de titella

Un dia, segles enllà, hi va haver Goethe. I un dia hi va haver Faust. I els dos, acompanyats de Mefistòfil, el diable, s'han fet un fart de rondar pel món convertits en un clàssic planetari. Han rondat tant per la Seca i la Meca que, fa trenta anys, el 1995, la companyia sud-africana Handspring Puppet Company, en un moment d'alliberament del país sud-africà i de despertar de la seva fràgil democràcia, va adaptar l'obra de Goethe a l'Àfrica i ho va fer amb una combinació esclatant d'una tropa de titelles gegants, uns titelles de tija o “puppi armati”, amb intèrprets manipuladors, animació projectada, ombres xineses i música potent... [+ informació]

Roma al revés vol dir amor

Roma, París, Polònia... La Fontana di Trevi romana, el Pont de les Arts francès, les monedes a l'aigua prohibides, els cadenats del pont prohibits, el tren polonès també prohibit si no s'ha validat el bitllet... Totes són destinacions insòlites que poden desencadenar una entremaliada faula d'amor. La dramaturga, traductora i directora Helena Tornero (Figueres, Alt Empordà, 1973), resident de la temporada que s'acaba a la Sala Beckett, ha cuinat una comèdia farcida d'ingredients romàntics però que, un cop reescalfada al microones, ha resultat ser sobretot antiromàntica. Hi ha en aquesta comèdia de títol vocatiu i provocatiu, «Tu em vas prometre una història d'amor», una confessada relació de la trama i dels personatges amb la vida real de l'autora... [+ informació]

Postrevolució a l'ombra de l'urna funerària

El 25 d'abril del 2024 es va commemorar el 50è aniversari de l'anomenada Revolució dels Clavells (Revolução dos Cravos, en van dir en portuguès) que amb l'ajut dels militars empesos per la població civil va acabar amb el règim feixista que imperava a Portugal des del 1926. Aquell 25 d'abril del 1974, els dos protagonistes d'aquesta obra de l'escriptora barcelonina Emma Riverola (Barcelona, 1965), la Violeta i el Xavier, eren dos joves estudiants idealistes i plens de futur que van participar en una escapada a Lisboa d'aquella Revolució a peu de carrer. Entre els dos, un personatge absent, el tercer amic del triangle, en Ramon, la parella de tota la vida de la Violeta... [+ informació]

Porteu un ós de peluix Kramig a la Dexeus

¿Quantes vegades, si mai us heu passejat per atzar per can Dexeus, no us heu trobat a l'ascensor amb visitants que porten els primers regals als nadons acabats d'arribar en aquest món? A la dramaturga, directora i atrevida productora teatral de La Pocket, Marta Buchaca (Barcelona, 1979) de segur que si hagués de fer un d'aquest regals de naixement potser escolliria un Kramig, aquests ossets de peluix de pèl blanc i negre que la cadena sueca d'IKEA ofereix a preu de promoció per uns escassos 3,99 €. ¿Qui s'hi pot resistir a tenir-ne un lot a les prestatgeries de casa —com passa en aquesta dolça llar de la comèdia romàntica «Kramig»— per un preu així? Em permeto aquesta innocent publicitat gratuïta perquè l'autora també ho ha fet —fugint dels absurds prejudicis d'utilitzar les marques— fent un exercici de mimètica lingüística convertint un nom propi en un nom genèric... [+ informació]

El meu regne per un allioli!

El programa «Soc i seré» ha arribat a la final. Un repte per als espectadors que han seguit els sis capítols amb les consegüents carbasses per a 99 dels 100 participants i la coronació del guanyador o guanyadora —em reservo el desenllaç per si algú vol recuperar el programa al 3Cat. Un últim capítol que és gairebé com un programa terapèutic entre l'esquema de l'«Atrapa'm si pots» en color i l'«Un, dos, tres, responda otra vez» de temps pretèrits en blanc i negre. Gairebé durant els primers tres quarts d'hora, els espectadors aguanten un qüestionari sobre diferents temes culturals i socials escollits per atzar d'una nota introduïda al broc d'un porró —no oblidem que es tracta de trobar el català o la catalana més català o més catalana que es fa i es desfà i per això el porró no hi podia faltar. Uns tres quarts horribilis —horribilis per als espectadors, vull dir— que han hagut d'aguantar una versió sui generis de l'«Atrapa'm si pots», però sense dinamisme, i amb la contrarietat que, mentre els finalistes anaven dient la seva [+ informació]

La companyia Dagoll Dagom protagonitza Sant Joan a TV3/3Cat que repesca «La gran nit de Dagoll Dagom» del Teatre Grec 2024, i a la plataforma, «Nit de Sant Joan», al Paral·lel 62 / Artèria del Paral·lel el 2010

Com a alternativa a les fogueres i les revetlles, TV3 ha programat la repesca de l'espectacle «La gran nit de Dagoll Dagom» [crítica i enregistrament íntegre] que es va estrenar durant tres funcions al Teatre Grec de Montjuïc l'estiu del 2024 i que la cadena ja havia ofert anteriorment. L'espectacle és una antologia dels 50 anys de la companyia que està tancant el seu cicle amb «Mar i cel» al Teatre Víctòria definitivament a mitjan juliol. Aquest espectacle i també la repesca del musical «Nit de Sant Joan» [crítica i enregistrament íntegre], en la versió renovada que la comapanyia va posar en peu el setembre del 2010 a la sala Paral·lel 62 del Paral·lel (aleshores s'anomenava encara Artèria) i que va ser un dels primers booms de Dagoll Dagom el 1981 quan es va estrenar al Teatre Romea, aleshores amb Jaume Sisa en car i os a l'escenari, ara en off i amb l'esclat de noves veus d'entre les que ha generat el bon teatre musical català. Les crítiques d'aquests dos espectacles i els enregistraments íntegres es troben a les pàgines corresponents de la revista digital Clip de Teatre... [+ informació]

La prova del croat

Probablement, plantejar una obra teatral com «Eichmann in Jerusalem» en un moment que Israel és a l'ull del món per la seva deriva bel·licista sense aturador, té un plus afegit que s'escapa segurament de la primera intenció del seu director, Jernej Lorenci, que hi treballa des de fa almenys sis anys, amb la dramatúrgia de Matic Starina. Però a ningú no se li escapa que tot el contingut documental, de ficció o realista —ja sigui en assaig, literatura de ficció, cinema o televisió— que ha proporcionat l'horror de l'Holocaust en els últims cinquanta anys té, en aquest moment d'incertesa mundial —superat el primer quart de segle XXI— una lectura, si no diferent, sí que contradictòria. ¿Qui és la víctima i qui és el culpable? ¿El mal forma part de la disciplina o la veneració d'una ideologia o d'un líder? ¿Ser intermediari del mal exculpa el botxí?... [+ informació]

La Casa Batlló redescobreix després d'un segle la veritable imatge de la façana posterior i el pati privat tal com els va crear Antoni Gaudí

Una recerca rigorosa, una inversió de 3,5 milions d'euros, i un any d'intervenció culminen en una restauració en què han participat artesans locals experts en forja, vidre, fusta i ceràmica, historiadors i arquitectes. La restauració ha desvetllat els colors i materials originals de la fusta, la forja i l'estuc de la façana, i ha recuperat elements desapareguts al pati, com ara la pèrgola i algunes jardineres. També s'ha restaurat l'innovador sistema de volta armada que sosté els balcons, mai abans documentat. La Casa Batlló ha culminat així un dels projectes més ambiciosos de la seva història: la restauració de la façana posterior i el pati privat ubicat a la Planta Noble, antic habitatge de la família Batlló, recuperant el disseny original concebut per Gaudí el 1906. Durant dècades, des del 1915, la façana es va veure afectada per alteracions en el color i la desaparició d'elements com les jardineres i la pèrgola del pati... [+ informació]

El platet volador modernista del 1969 de la Casa Xasteros de l'Empordà de l'arquitecte grec Nikolaos Xasteros ha estat adquirit per l'actor Brad Pitt per formar part de la seva col·lecció de Califòrnia

L'actor nord-americà Brad Pitt ha adquirit una nova casa per a la seva col·lecció privada i, com la resta que té, l'ha traslladat a una propietat que té a l'estat de Califòrnia, on les col·lecciona. Es tracta de la coneguda com a "casa ovni", una construcció prefabricada i modernista del 1969, obra de l'arquitecte grec Nikolas Xasteros. La construcció icònica, amb una forma ovalada i amb quatre potes que l'eleven de terra, es trobava a la finca i celler Terra Remota, a la població empordanesa Sant Climent Sescebes. Feta amb fibra de vidre, terra de fusta i amb 45 metres quadrats de superfície, es va trobar abandonada a Grècia i va ser comprada el 2023 per l'arquitecte i dissenyador de mobles francès Clément Cividino, que la va restaurar. La Casa Xasteros de l'Empordà va ser traslladada a finals de l'any passat, en dos grans contenidors, després de desmuntar el sostre en dues parts i les parets en tres... [+ informació]

La Cobla Sant Jordi inicia una nova etapa d’internacionalització amb destacades actuacions a Alemanya i Itàlia

Per primera vegada, una cobla catalana actuarà a la Sala Gran de l’Elbphilharmonie d’Hamburg. El concert serà el 15 de novembre, dins del Focus Catalunya, una setmana dedicada íntegrament a la música catalana en un dels auditoris més emblemàtics d’Europa, al costat de figures com Jordi Savall, Marco Mezquida, Sílvia Pérez Cruz, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Segons els responsables de la Cobla Sant Jordi, aquests concerts marquen un pas molt important en la internacionalització de la cobla i la seva descoberta arreu com una formació musical única. La Cobla Sant Jordi presenta un repertori especialment dissenyat per a l’ocasió. El concert té dues parts molt diferenciades, la primera “L’evolució de la sardana”, un recorregut que comença amb peces clàssiques emblemàtiques... [+ informació]