De multiplicar pans i peixos a multiplicar Nocilla

Deien: “Crieu fills i us sortiran corbs!”. Però aquests eren altres temps. Ara, la criança és una de les assignatures més difícils de l'ésser humà: calen manuals d'ajuda, preparació psicològica, ensinistrament en les arts de la neteja quotidiana corporal, fortalesa per aprendre a passar les nits despert i, més endavant, saber trampejar la corda fluixa entre l'excés de proteccionisme i l'excés d'autonomia personal. Superat el màster en criança, la maledicció dels corbs ha passat a millor vida. Als pares protagonistes d'aquesta comèdia d'humor negre i de rerefons psicològic de l'actor, director i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), que va guanyar fa tres anys el premi de teatre Ciutat d'Alzira, viuen aquesta incertesa dominats per la passió d'aconseguir la pilota d'or de la criança... [+ informació]

La incorporació al CosmoCaixa del mamut llanut siberià de més de 40.000 anys permet als visitants aprendre sobre la vida i l'extinció d'aquests animals i ajuda a trencar amb falses creences de la història que precedeix la humanitat

El mamut llanut (Mammuthus primigenius), mamífer que només podia viure en grup, consumia fins a 180 quilos diaris d'herba, i és una de les grans icones de l’edat de gel. La Sala Univers del Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona ha donat la benvinguda a un fòssil real d'aquesta espècie. Fa sis metres de llargada i tres i mig d'alçada. La seva incorporació al museu permet als visitants aprendre sobre la vida i l'extinció d'aquests animals i ajuda a trencar amb falses creences de la història que ens precedeix i també a contextualitzar la seva existència en la història de l'evolució. L'esquelet d'aquest mamut és considera tan important perquè és el més complet de tot l'Estat i l'únic que se sosté per ell mateix. Està fet a partir de restes originals, en molt bon estat de conservació, de diversos exemplars adults conservats al permagel. Aquest gran esquelet té entre 40.000 i 50.000 anys d'antiguitat... [+ informació]

Es troba a França un document inèdit del fill del president Lluís Companys amb una fotografia desconeguda datat dos dies abans que deixés el sanatori de Llemotges

L'Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat un document inèdit de Lluís Companys i Micó (Barcelona, 1911 - París, 1956), el fill del president Lluís Companys i Jover, conegut familiarment com a “Lluïset”. Es tracta d’una sol·licitud de document d’identificació personal adreçada a les autoritats franceses, el novembre de 1940, que inclou una fotografia inèdita del jove —una de les molt poques que se'n conserven— i la seva empremta digital. El document va ser localitzat als Arxius Departamentals de la Haute-Vienne (Nova Aquitània, França) per l’investigador David Ferrer Revull, que l’ha facilitat a l’Associació per a la seva publicació a internet. La sol·licitud no està signada per Lluís Companys i Micó (“perquè l’interessat no pot signar”), sinó pel director del sanatori de Naugeat (Llemotges), on el fill del president estava ingressat per la seva malaltia psiquiàtrica... [+ informació]

Una cara B ratllada per l'agulla de diamant

Si la directora i dramaturga Lucia del Greco (Roma, 1992) s'hagués plantejat aquest mateix espectacle sense emparar-se en les populars «Donetes» de Louisa May Alcott (Germantown, Filadèlfia, 1832 - Boston, 1888), el resultat probablement hauria estat el mateix. Però, sense les expectatives afegides, no se li hauria exigit que no fugís de reflectir —ni que només fos una mica, carai!— les germanes March (les universals i clàssiques Meg, Jo, Beth i Amy), més conegudes potser a hores d'ara, amb la crisi de la lectura, per les nombroses adaptacions cinematogràfiques que no pas per la novel·la original, per cert —informació per als espectadors frustrats—, traduïda íntegrament al català per Mar Vidal i publicada ja fa tres anys a la col·lecció El Jardí Secret de Viena Editorial... [+ informació]

L'edifici de l'Umbracle del parc de la Ciutadella de Barcelona s'afegeix a la restauració dels altres edificis icònics com l'Hivernacle, el Palau Martorell o el Castell dels Tres Dragons

El projecte de restauració de l’emblemàtic edifici de l’Umbracle del parc de la Ciutadella de Barcelona inclou la restauració de la coberta, les façanes, l’estructura interna, els paviments i les dues portes. L’Umbracle està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i, conjuntament amb l’Hivernacle, el Castell dels Tres Dragons i el Centre Martorell d’Exposicions, forma part de l’eix patrimonial de la Ciutadella del Coneixement. L’Umbracle va ser projectat el 1883 per Josep Fontserè i reformat i acabat el 1888 per l’arquitecte de l‘Hivernacle, Josep Amargós. El projecte de restauració preveu recuperar l’aparença original de l’edifici del projecte de Fontserè. D’aquesta manera, està previst restablir els paraments d’obra vista, millorant el mobiliari, els paviments, el drenatge i la senyalització... [+ informació]

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona arriba al trentè aniversari amb la vista posada en la gran exposició de l'aniversari i una expansió per Catalunya

A un mes de la commemoració del 30è aniversari de la creació del Macba (Museu d'Art Contemporani de Barelona), la col·lecció permanent serà un dels grans protagonistes. «Com una dansa d’estornells. Col·lecció Macba: trenta anys i infinites formes de ser» (28 novembre 2025 a 28 novembre 2026) mostrarà dos centenars d'obres d'uns cinquanta artistes, per fer una revisió crítica de les línies del museu fins a l'actualitat. La imatge del vol dels estornells fa referència, segons la direcció del Macba, al fet que les obres s’ajusten i es reagrupen en les diferents presentacions formant nusos o mapes de sentit. A més, vídeos i materials d'arxiu de la col·lecció sortiran de l'edifici de la Plaça dels Àngels —actualment en estat d'obres per l'ampliació del museu— i es podran veure entre el juny i el novembre del 2026 en llocs diversos de Catalunya tan singulars com la sala d’espera d’un dentista, un forn, la consulta d’un veterinari, els vestidors d’un camp de futbol, un local d’assaig o el despatx d’un alcalde... [+ informació]

El Museu de l'Educació de Catalunya ha posat la primera pedra amb la presentació del projecte que vol preservar, estudiar i difondre el patrimoni educatiu català

Les primeres Jornades del Museu de l’Educació de Catalunya: «Una il·lusió de futur» han marcat l’inici oficial del projecte per a la creació d’una nova institució dedicada a preservar, estudiar i difondre el patrimoni educatiu català. El Museu de l’Educació de Catalunya neix de la iniciativa d’un grup impulsor format per més de seixanta persones i institucions representatives del món educatiu, cultural i social del país. El projecte compta amb el suport de la Societat Catalana de Pedagogia i la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, totes dues filials de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). L’objectiu del projecte és crear un espai de referència que combini la preservació del patrimoni historicoeducatiu amb la recerca, la innovació pedagògica i la participació comunitària. El futur Museu de l'Educació de Catalunya es concep com un museu en xarxa, un «museu de museus»... [+ informació]

El vol del trencalòs

Temps era temps, a l'antic Versus Teatre, comandat per Ever Blanchet, un grup de gent jove sortida de les aules teatrals va debutar amb el nom d'El Musical Més Petit amb un espectacle de petit format que passava per les composicions d'Andrew Lloyd Webber o d'Arnold Schönberg. Corria la tardor del 1996. S'hi van estar almenys nou mesos (un fet insòlit mirat amb ulls d'ara!), van fer una gira i el van mantenir durant dos anys llargs. Eren tan a prop del Teatre Nacional de Catalunya de l'època inicial de Josep Maria Flotats que aquest, en veure l'espectacle i amb l'assessorament de l'escriptor Emili Teixidor, que havia estat professor d'alguns d'ells, dos anys després, el 1998, se'ls va emportar Glòries avall amb un altre musical cèlebre, «El somni de Mozart». I tothom sap què en va sortir i que n'ha sortit d'aquella companyia, des d'Àngel Llàcer a Daniel Anglès, Manu Guix, Pili Capellades o Xènia Reguant, entre molts altres. Només fa trenta anys d'aquesta batalleta. La Sala Versus Glòries, que ara gestiona Apunta Teatre, ha recuperat de nou el gènere musical... [+ informació]

Mà morta, mà morta... pica la porta!

Convocar els espectadors a veure una obra del director i dramaturg anglès d'origen irlandès, Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) és una garantia que no en sortiran mai decebuts. La inoblidable obra «La reina de la bellesa de Leenane», el seu debut, situada allà dalt a Galway, terra dels pares de l'autor, encara ressona des de fa trenta anys quan es va estrenar aquí i és d'aquelles peces que no hi faria res que cada ics anys tornés als escenaris. La trajectòria de Martin McDonagh ha estat llarga i brillant internacionalment des d'aleshores i el seu domini de la intriga, el diàleg i la crueltat barrejats amb l'humor càustic s'han anat consolidant amb el temps fins a arribar a l'estilisme de «La mà», una comèdia negra, negra, però molt negra, tan negra que és impossible que no arrenqui els somriures de l'auditori per tot el que aquests quatre entranyables personatges tocats per la vareta de la desgràcia social... [+ informació]

El Club de Mar de Sitges acaba amb trenta anys de disputa judicial i assumeix la sentència del govern espanyol perquè la seva situació no compleix la llei de costes

La ubicació de l'edifici, construït als anys cinquanta i catalogat com a bé cultural d'interès local no compleix la legislació de costes i a instàncies del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic espanyol ha de quedar buit perquè sigui enderrocat en un futur. Els usuaris han passat els últims dies embalant capses, empaquetant material i carregant un camió de mudances. La construcció del Club de Mar de Sitges és anterior a la llei que ara els condemna a desaparèixer i això és el que encara al·leguen els responsanbles d'aquesta institució que es considera bàsica per la feina de pedrera dels esports nàutics. L'Ajuntament de Sitges, per la seva banda, ha demanat formalment al ministeri espanyol que li cedeixi l'espai mentre no s'enderroqui l'edifici amb l'esperança de no perdre una construcció emblemàtica que forma part del paisatge de la població. Amb el tancament del Club de Mar de Sitges queden enrere més de 70 anys d'activitat d'una institució sense ànim de lucre i oberta als seus socis, però que ocupa un sòl que és públic i està protegit per la llei de costes. Si es culminés l'enderrocament del Club de Mar i també de dos restaurants pròxims, el ministeri justifica que es guanyarien 10.000 metres quadrats de platja... [+ informació]

Revolució al llit de mort

Ara que l'expresident de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, ha ingressat a la presó, en un fet inèdit en la història de França, per la seva responsabilitat en el finançament irregular escurant les arques de Moammar al-Gaddafi —líder libanès convertit després en l'enemic número u—, ¿què en deu pensar l'autor Édouard Louis que acusa de la mort del seu pare no només l'expresident Nicolas Sarkozy sinó també altres presidents de la República com Jacques Chirac, François Hollande i Emmanuel Macron, aliens totsm segons l'autor, a la realitat d'una classe empobrida, obrera, minada per l'alcoholisme, el racisme i l'atur? [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Aquesta és una de les conclusions a la qual arriba Édouard Louis (Hallencourt, Somme, Alts de França, 1992) en aquesta confessió oberta que l'actor Dafnis Balduz ha convertit en monòleg sota la direcció de Pau Roca (companyia Sixto Paz) i que desvela el passat infeliç de l'escriptor francès i que va repercutir en la relació que va tenir amb el seu pare i l'ecosistema violent i empobrit que va patir d'infant. Peces com aquesta requereixen un espai íntim i gairebé reclòs com la “caixa fosca” del Heartbreak Hotel... [+ informació]

La reconstrucció digital d'un crani de fa un milió d'anys suggereix que els humans es podrien haver separat dels seus avantpassats mig milió d'anys abans del que es pensava i a Àsia en lloc d'Àfrica

L'estudi del crani de Yunxian 2, trobat a la província xinesa de Hubei el 1990, s'ha fet amb tomografia computeritzada, imatges molt detallades amb raigs X. A partir d'aquí, s'ha reconstruït virtualment el fòssil en tres dimensions i s'han corregit les deformacions, amb detalls que no s'havien vist abans. Els investigadors van comparar 533 punts del crani amb els d'altres fòssils antics i humans actuals, cosa que els va permetre analitzar en què s'assemblava i en què era diferent d'altres grups. Les anàlisis digitals del crani suggereixen que l'espècie humana s'hauria separat dels seus avantpassats mig milió d'anys abans. La reconstrucció moderna del crani Yunxian 2 aixafat apunta en una direcció diferent del que es pensava fins ara: es creia que el crani pertanyia a l'Homo erectus, un avantpassat dels humans, però les últimes investigacions el relacionen amb un dels membres més antics del grup conegut com a Homo longi, una espècie germana amb nivells de desenvolupament similars als sàpiens. Això suggereix que fa un milió d'anys, els avantpassats de la humanitat ja s'havien dividit en grups diferents, cosa que indica una divisió evolutiva humana molt més antiga i complexa del que es pensava anteriorment... [+ informació]

El nou centre de recerca La Industrial a l'antiga seu de l'Escola Industrial de la Diputació de Barcelona expulsa l'INstitut d'Estudis Fotogràfics de la nau que ocupa des de fa més de cinquanta anys

L'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) és l'escola de fotograria més antiga de l'Estat espanyol i des de fa cinquanta-tres anys ocupa una nau que li havia cedit la Diputació de Barcelona a l'antiga Escola Industrial. L'Institut d'Estudis Fotogràfics (IEFEC) és una associació sense ànim de lucre i ara es troba que abans del setembre del 2026 ha de canviar de lloc a causa que les obres de rehabilitació converteixen la nau que ocupa en el centre de recerca La Industrial +. L'escola fotogràfica ha entrat en converses amb diverses institucions, entre les quals l'Ajuntament de Barceloa per trobar un nou espai, cosa que no és un objectiu senzill perquè són moltes les associacions que hi ha llista d'espera. Els responsables de l'escola lamenten que hagin d'abandonar l'Escola Industrial perquè relacionanen el seu ensenyament amb els criteris d'aquesta institució... [+ informació]

El rei de les neus

En la mitologia nòrdica i en els contes recollits per Hans Christian Andersen és habitual la presència del mirall o la neu en moviment. Potser per això, la posada en escena d'aquesta obra de l'escriptora i dramaturga sueca Sara Stridsberg (Solna, Suècia, 1972), que ha dirigit el francès Christophe Rauck, rep els espectadors amb un mirall gegant de fons que reprodueix la platea —anem de miralls com ja passava també a «La filla de l'aire» de la sala veïna del TNC— que es convertirà després en un immens cubicle rectangular —només possible pel seu moviment rotatori a l'escenari de la Sala Gran— on les revolades de les volves que aparenten la neu impregnen d'un aire fred i desangelat l'espai escènic blanc i transparent on la reina sueca del segle XVII que es va rebel·lar contra el seu destí desgranarà el perquè de la seva postura davant el poder del tron... [+ informació]

Les arts escèniques mantenen una tendència positiva segons l'últim Anuari de la SGAE però encara no aconsegueixen arribar als valors d'abans de la pandèmia

Segons l'Anuari de la SGAE (Societat General d'Autors i Editors), l'any 2024 es van fer un total de 47.971 representacions d'arts escèniques a l'Estat espanyol, un 7,2% més que un any abans. Tanmateix, encara falta un 5,7% per arribar a xifres del 2019, abans de la pandèmia. Les ciutats que van concentrar més oferta d'arts escèniques el 2024 continuen sent Madrid i Barcelona. Aquestes zones van concentrar el 33,7% i el 21,6% del total, respectivament. En termes absoluts, es van realitzar a Madrid 16.166 funcions, i 10.372 a Catalunya. Durant el 2024 es van vendre 10,39 milions d'entrades. Pel que fa a l'any anterior, es produeix un increment de l'11,1%. Malgrat això, en l'últim Anuari de la SGAE s'observa una reculada del 26,5% en comparació amb la xifra obtinguda el 2019... [+ informació]

Dotze projectes de Palomo Polo i una pel·lícula inèdita s'exposen per primera vegada en una retrospectiva de l'autora al Centre de la Imatge de La Virreina

L'exposició «El retorn de la mirada. La tasca política de narrar», comissariada per Mabel Tapia, aplega per primera vegada en un museu dotze projectes de Paloma Polo (Madrid, 1983) realitzats des de 2010 fins a l’actualitat, entre els quals destaca la pel·lícula inèdita «Wrinkled Minds» (2025). El treball de Palomo Polo s’acosta a esdeveniments històrics molt precisos, a relats que han format part dels fonaments hegemònics, i a d’altres de descartats o silenciats. Els projectes de l’artista Paloma Polo estan travessats per aquestes preguntes i per un compromís contemporani fonamental amb el qual es defineix com la Història en una confrontació constant i innegociable amb ella. A partir de llargs processos d’investigació, l’artista s’acosta a esdeveniments històrics molt precisos, a relats que han estat part dels fonaments hegemònics colonopatriarcals de la nostra història... [+ informació]

Els actors Pere Arquillué i Carles Martínez protagonitzen la sèrie de deu pòdcasts «En defensa de Companys», documental inèdit que recupera la veu de Ramon de Colubí, l'advocat militar que va defensar el president assasinat pel franquisme

Coincidint amb el 85è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, Catalunya Ràdio ha estrenat «En defensa de Companys», una sèrie documental en pòdcast produïda per Abacus Cooperativa i Sàpiens. El projecte recupera per primera vegada el testimoni sonor de Ramon de Colubí, el militar i advocat d'ofici que va defensar el president de la Generalitat davant un consell de guerra franquista l'any 1940 i la persona que va poder compartir amb ell els últims moments de la seva vida, localitzat ara a Caracas, amb 93 anys, pel periodista Jordi Finestres. El documental té com a narrador l'actor Pere Arquillué i l'actor Carles Martínez en la veu del president Lluís Companys. El fil narratiu del pòdcast s'articula a partir d'un material sonor excepcional, imaginat i coordinat per la revista Sàpiens: l'enregistrament inèdit d'una entrevista del 2003 entre el periodista Jordi Finestres i l'exmilitar franquista Ramon de Colubí... [+ informació]

Descobreixen a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat l’únic manuscrit conegut del poema èpic del segle XVIII que té com a protagonista la figura de Cristòfor Colom i els seus viatges a l'anomenat Nou Món

La investigadora postdoctoral Claudia García-Minguillán ha descobert a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat l’únic manuscrit conegut del poema èpic «El Nuevo Mundo», obra del poeta i diplomàtic portuguès Francisco Botelho de Moraes e Vasconcelos (1670-1747). La troballa, fins ara inèdita, es considera de gran valor filològic i històric, ja que representa la primera obra èpica escrita en espanyol que té com a protagonista la figura de Cristòfor Colom. El document havia passat desapercebut als investigadors malgrat aparèixer com una referència breu en un catàleg antic elaborat pel pare Alexandre Olivar l’any 1977. El manuscrit, d’uns trenta-nou folis i amb notables diferències respecte a l’edició impresa de 1701, conté passatges que en el text conegut fins ara eren absents, alguns dels quals podrien haver estat suprimits o modificats per raons ideològiques... [+ informació] 

El vestíbul que ha de connectar el metro de Glòries amb la planta 0 del Museu del Disseny Hub Barcelona serà una realitat l’estiu del 2026

Després de la llarga reforma del nucli de les Glories, les novetats per aquest nou eix no s'aturen. Ara s'ha confirmat que el projecte d’interiorisme que es convertirà en la primera connexió entre el metro de Barcelona i l’interior d’un equipament públic, el Museu del Disseny Hub, serà realitat l'estiu del 2026. El nou vestíbul, de 380 m², té un pressupost aproximat d’un milió d’euros i començarà amb les obres a principis del 2026. El nou espai pretén ser un punt de trobada entre la cultura i la mobilitat, enmig de pantalles audiovisuals, senyalística i geometria. És per això que no només serà una connexió metro museu, sinó que també esdevindrà un espai on es duran a terme activitats i esdeveniments culturals. El vestíbul [vegeu un informe del projecte] serà accessible durant l’horari d’obertura del museu. Està prevista una adaptació dels espais per no comprometre l’experiència dels visitants del museu ni dels usuaris del metro. S’ha previst un itinerari de sortida des de les andanes amb una zona de validadores de TMB i un fals sostre que manté la coherència formal amb la resta de l’espai. La previsió és que les obres comencin a principis de 2026 i estiguin llestes a l’estiu, coincidint així amb la capitalitat mundial de l’arquitectura, en què el DHub serà una de les seus del congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA)... [+ informació]

El príncep danès amb el fang fins al coll

Thomas Ostermeier (Soltau, Alemanya, 1968) és un dels directors europeus que opta, des dels seus inicis, per explorar —no tant explotar— les possibilitats del teatre amb una mirada jove —no tant contemporània— i per això aconsegueix que un espectacle de dues hores i tres quarts —la primera intenció era que en durés cinc o sis!— per a un públic majoritàriament pendent del sobretitulat s'endinsi en l'ànima de l'obra de «Hamlet» per explicar com ell el veu, no només com el va veure William Shakespeare. El director i la companyia berlinesa que dirigeix —força habituals aquí sobretot gràcies a Temporada Alta— sedueixen els espectadors d'ofici i els arrenca passions. El seu, diguem-ne trangressor «Hamlet» es va estrenar el 2008 als Festivals d'Atenes i d'Avinyó i a la propia seu berlinesa. La presentació a Barcelona es va fer el desembre d'aquell mateix any en un moment en què el muntatge estava encara en el procés d'experimentació sobre com reaccionaria l'auditori no estrictament especialitzat ni seguidor de festivals... [+ informació]

Broma baixa berlinesa

La dramaturga Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961) fa com si digués: “Ara us explicaré una història”. I de fet n'explica cinc. La dels cinc personatges que protagonitzen la seva obra «Boira», que estan immersos en un estat de desmemòria i de no saber qui són i què fan en aquest món. L'obra va ser escrita fa uns deu anys i se situa vint-i-cinc anys després de la caiguda del Mur de Berlín el 9 de novembre del 1989, en alguna ciutat de l'Est que no s'especifica. Per tant, se suposa que som en un moment determinat del 2014. Quan, posats a recordar efemèrides, ja hi ha hagut l'atemptat de les Torres Bessones, el 2001 —que en certa manera fa oblidar que havia caigut el Mur— i el crac financer modern del totxo del 2007/2008 que encara cueja i que també ha fet oblidar que va caure el Mur i que van caure les Torres Bessones. Viure massa té això. Que com que tot va molt de pressa i el temps passa volant, una fita històrica n'esborra una altra. A «Boira» tot respira, doncs, decadència i frustració [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La decadència i la frustració que també ha esborrat la capa de la classe mitjana de la societat en els últims anys. Deia que la Cunillé explica cinc històries. I és així. Són històries independents situades en un espai trist de llum, boirós vaja, en un pis que comença a caure a trossos, on el televisor no funciona, les parets necessiten una capa de pintura, amb un finestral que mostra un atractiu videomapatge al fons que passa de la broma baixa a la broma que s'aixeca lentament i mostra finalment al darrere les moles de ciment d'una ciutat grisa... [+ informació]

Noli me tangere

El groc era, i potser encara ho és per als que creuen en sortilegis, el color maleït de la gent del teatre. Digueu-li, si no, a Molière! Però des d'ara, els espectadors que vegin aquesta peça, o aquest aplec de quatre peces breus, del dramaturg i filòsof Juan Mayorga (Madrid, 1965) sabran que el groc també s'atribueix a la prostitució, o almenys així ho va deixar ben pintat Antonio Allegri da Correggio quan el 1525 va crear el quadre renaixentista «Noli me tangere», prenent com a base les paraules que han quedat per a la posteritat a l'«Evangeli segons Sant Joan» i que s'atribueixen a Jesucrist quan, després de ressuscitar, diu que li va dir a Maria Magdalena que no s'hi acostés: No em toquis. És a dir, en llengua mare: «Noli me tangere». [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Doncs aquesta és una de les quatre peces que integren l'obra «Entre los árboles», que dirigeix el cubà Abel González Melo (L'Havana, 1980), i que la companyia madrilenya La Virgen Teatro ha estrenat en exclusiva a Barcelona abans de la seva gira... [+ informació]

La vinya i el vi de la finca de Can Calopa de Collserola donen una oportunitat a persones en risc d'exclusió socialque veremen a la vinya de la Santgiovese

Can Calopa de Dalt, la finca de Collserola que l'Olivera gestiona en règim de concessió i on desenvolupa part dels seus programes d'integració social, funciona en règim de cooperativa d'iniciativa social que treballa al món rural o periurbà. L'Olivera va néixer el 1974 a Vallbona de les Monges per donar una vida digna a persones amb discapacitats de tota mena, sobretot les intel·lectuals. Després s'han obert a altres tipologies amb contractes d'inserció laboral pensats per a persones que també estan en risc d'exclusió social. I aquí el ventall s'obre a molts perfils de persones. A tocar de la carretera de Vallvidrera que circula a tocar de bosc es troba la masia de Can Calopa en un cantó i a baix a les feixes les vinyes. Els ceps posen fre al creixement del bosc. Fan de mosaic agrícola, tan important com s'ha demostrat per combatre els incendis forestals. L'Olivera en té la concessió per gestionar l'espai des del 2010 i passa inspeccions i controls de la Generalitat per comprovar que els seus contractes d'inserció no amaguen explotació encoberta. La seva targeta de presentació són uns vins i olis excel·lents. En total, 2,5 hectàrees de vinya... [+ informació]

L'escriptor hongarès László Krasznahorkai resident a Berlín ha estat distingit amb el Premi Nobel de Literatura 2025 pel conjunt de la seva obra qualificada sovint com a apocalítica

L'escriptor László Krasznahorkai (Gyula, Hongria, 1954), resident a Berlín, és el distingit amb el Premi Nobel de Literatura 2025 pel conjunt de la seva obra qualificada sovint com a apocalítica. L'atzar ha fet que l'escriptor havia estat convidat a participar en la pròxima edició de Kosmopolis, que té la seu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L'obra de l'autor László Krasznahorkai és extensa, però poc traduïda al català i l'espanyol. En català, gràcies a una opció d'Edicions del Cràter, i en espanyol, dins de l'Editorial Acantilado. La crítica nordamericana Susan Sontag va definir Krasznahorkai com el "mestre de l'apocalipsi de la literatura contemporània", sobretot a partir de la lectura de «La malenconia de la resistència» (1998) on amb una fantasia de terror febril desenvolupada en una petita ciutat hongaresa situada en una vall dels Carpats, el drama s'hi intensifica encara més. László Krasznahorkai és considerat un escriptor èpic de la tradició centreeuropea que s'estén des de Kafka fins a Thomas Bernhard, i es caracteritza per l'absurdisme i l'excés grotesc... [+ informació]

Les nominacions dels Premis Butaca de Teatre de Catalunya 2025 entren en la fase de votació popular abans de la gala prevista per a mitjan novembre

Els espectacles «Dones de ràdio» (Bitó Produccions), «El cor dels amants» (Teatre Lliure), «L’aranya» (TNC), «L’herència» (Teatre Lliure), «La gavina» (Teatre Lliure), «La tercera fuga» (TNC), «Les mans» (Bitó Produccions / Grec’24) i «Tots ocells» (La Perla 29) són els nominats en la categoria de Muntatge, que pel que fa a Musical nomina els espectacles «A Macbeth Song» (La Perla 29), «Ànima» (TNC) «El dia de la marmota» (Nostromo Live). Les actrius nominades han estat Cristina Plazas (Pura passió), Francesca Piñón (Les bàrbares), Marta Marco (El cor dels amants), Mireia Aixalà (Una mena d’Alaska), Míriam Moukhles (Tots ocells)i Rosa Renom (La majordoma). Les actrius de musical nominades són Diana Roig (El dia de la marmota), Mireia Morera (Artemis) i Paula Malia (Ànima). Els actors de teatre de text nominats són Albert Salazar (L’herència), Carlos Cuevas (L’herència), Guillem Balart (Tots ocells), Joan Carreras (El cor dels amants), Jordi Bosch (Mort d’un comediant) i Nil Cardoner (La gavina), al costat dels actors de musical Oriol Burés (Ànima), Roc Bernadí (El dia de la marmota)i Victor G. Casademunt (Ànima) [veure les nominacions de totes les categories a la revista digital Clip de Teatre] Pel que fa la dramatúrgia entren en votació Cristina Clemente (Dones de ràdio), Josep M. Miró (La majordoma), Llàtzer García (Les mans) i Victoria Szpunberg i Albert Pijuan (La tercera fuga). Els Premis Butaca de Teatre de Catalunya es lliuraran el 17 de novembre en l'habitual gala a la seva localitat on van néixer fa XXXI edicions, Premià de Mar... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2025 amb 31.159.508 visitants que han fet 67.745.219 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.801 edicions) de 31.159.508 visitants i 67.745.219 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.297,3 visites de pàgines (10,48 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.982 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

L'Hospital Vall d'Hebron planificat durant la Segona República es va inaugurar fa setanta anys després que el règim franquista ocupés Catalunya

El 5 d'octubre del 1955 es va inaugurar l'Hosital Vall d'Hebron, després que el règim franquista recuperés el projecte que havia planificat el govern de la Segona República i que havia quedat congelat a causa de la Guerra Civil Espanyola arran del cop d'estat militar contra el govern legítim republicà el 18 de juliol del 1936. Setanta anys després i amb canvi de nom perquè primer va ser batejat com a Residència Sanitària Francisco Franco, per o confondre'l amb el temr Hospital destinat encara a centres de beneficència i alta mortalitat, l'Hospital Vall d'Hebron, que inicialment abans del 1936 estava destinat a ser un sanatori per a tuberculosos, s'ha convertit en el pioner en el transplantament de pulmó o en diagnòstics de sida a tot l'Estat espanyol. És també un centre de referència internacional que a partir d'ara ha de fer front a nous reptes i canvis socials. Dels primers cinc metges de guàrdia que hi treballaven el 1955, mentre que les infermeres eren monges, s'ha passat a un dels equips més prestigiosos de la sanitat catalana. Va ser a partir del 1976, amb l'arribada de la democràcia que es va anomenat Vall d'Hebron... [+ informació]

Es localitza un botí de mil doblons d'or i plata del carregament de la flota de l'antic imperi espanyol que va ser enfonsada a Florida el 1715 a causa d'un huracà

Una empresa especialitzada en el rescat de naufragis ha aconseguit localitzar un botí de més de 1.000 doblons d'or i plata de principis del segle XVIII. El valor actual d'aquests doblons (que eren les antigues monedes d'or encunyades per la corona espanyola) es calcula que supera el milió de dòlars. El botí forma part d'un tresor enorme. Durant els segles XVI, XVII i XVIII s'e cunyaven milers de monedes d'or i plata a les Índies Occidentals amb material que s'extreia de les mines. Aquestes monedes es carregaven en vaixells juntament amb joies i pedres precioses i s'enviaven cap a la península per seguir abastint les arques de l'imperi espanyol. La troballa de les monedes es creu que podria pertànyer a sèries encunyades a les actuals Bolívia, Mèxic i el Perú. Els vaixells que viatjaven cap a Espanya el 1715 van patir un huracà a prop de la costa de Florida que els va enfonsar amb més de 1.500 pèrdues humanes de mariners. La pèrdua va ser un cop dur per a la monarquia borbònica de Felip V que s'acabava d'establir a Espanya. Segons la llei marítima en relació a les troballes de naufragis, l'estat de Florida té dret a quedar-se amb un 20% com a mínim per garantir que part de la troballa es quedi a disposició dels investigadors o de museus públics. No és la primera vegada que es fan troballes en aquest espai marítim de Florida i menys ara que se sap que encara hi ha més botí per rescatar... [+ informació]

Melmelada de taronja en conserva

El dramaturg, actor i director Raimon Molins, ànima de la Sala Atrium, en aquesta ocasió en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, ha defugit la temptació de fer amb «La filla de l'aire» un espectacle estrictament biogràfic i aventurer de la ballarina Roseta Mauri (Reus (?), 1850 (?) - París, 1923) que segurament hauria encantat els amants d'escodrinyar en la nafra de les vides privades. Lluny d'això, ha fet una aproximació al personatge a través d'una mirada estètica, íntima, musical i poètica, emparada amb les referències que van envoltar la vida artística de Roseta Mauri al centre del món de l'art que era París, amb la seva relació amb les elits artístiques de l'època parisenca, sobretot els pintors que es van inspirar en la seva imatge de ballarina com Edgar Degas, el més ballarí amb els pinzells, que la va representar en alguns dels seus quadres, o Édouard Manet, que en va fer un retrat a mitges a causa de la poca paciència de model que es veu que tenia la ballarina [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'espectacle té una arrencada que diria que desconcerta els espectadors per la teoria que pretén expandir sobre la física, el moviment, la tesi de Newton i la recerca de l'aire des de la punta dels dits dels peus a la punta dels dits de les mans, i que es justifica a través d'una presumpta conferència —que no acabarà de fer-se del tot— de la doctora Amélie Brunell a la Universitat de París... [+ informació]

Encara més sardina madrilenya

És la novena temporada aquí (compto 6 produccions i hi sumo diverses reposicions) en, ara ja, quaranta anys. És hora de recordar que els pares de la criatura van ser els Tricicle que, en una trobada casual el 1985 a Madrid, van topar amb el director anglès Alexander Herold que els va convidar a veure la versió que s'estava representant aleshores a la capital del regne i, de l'experiència de la platea triciclaire neix aquest fenomen teatral que ha situat Catalunya com a capdavantera en fidelitat a la comèdia de Michael Frayn (Mill Hill, Regne Unit, 1933), que s'ha traduït a una trentena de llengües i que s'ha representat en una cinquantena de països. Després de quaranta anys, doncs, i de les diverses versions catalanes vistes amb els múltiples repartiments, no em repetiré [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Veure créixer una criatura té un avantatge i un risc: que t'agradi com ha crescut o que pensis que hauria pogut créixer millor. En aquest cas, em fa la impressió que com més temps passa més es desmarxa el que ja per naturalesa de l'original té aquesta esbojarrada comèdia o vodevil. I diria que la versió que ens ocupa és la més histriònica que s'ha fet. ¿Signes dels temps, potser, on tot és mes accelerat, més esquizofrènic i més pintat amb brotxa gorda?... [+ informació]

Davant del tresillo m'arrodillo

L'argot lingüístic de La Cubana es mereixeria l'edició d'un vocabulari específic del Centre de Terminologia, àlies Termcat. Els personatges de totes les seves obres les deixen anar amb tanta finor que mai fan mal a les orelles dels espectadors. El català del carrer de fa prop de setanta anys —com aquest de «L'amor venia amb taxi» que s'inscriu temps enllà del 1959— estava lliure de manlleus tan barroers com els “gilipollas”, els “tios”, els “joders” i els “putos” que el teatre pretesament culte actual encoloma a tort i a dret sense compassió per les oïdes contemporànies [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Per això em permeto, amb el permís de la troupe de La Cubana, aplicar aquí un títol com aquest: «Davant del tresillo m'arrodillo», que fa referència a una de les escenes de l'espaterrant musical —si, musical amb totes les lletres!— que Jordi Milán i tot l'equip de La Cubana han elaborat artesanalment, molt i molt artesanalment, després de quaranta-cinc anys llargs de trajectòria i gairebé quaranta anys després que La Cubana entrés per primera vegada, el 1986, en un teatre tancat, primer a El Retiro de Sitges i, superades les seves trapelleries de carrer, al del mateix Romea de Barcelona, on ara fan parada i fonda, amb aquell espectacle mític de goteres, aigua a raig i impermeables de colors que titulaven shakesperianament «La tempestat»... [+ informació]

Els espectacles «Ànima», «Dones de ràdio», «La tercera fuga», «Mar i cel» i «El fil invisible», entre els guanyadors dels Premis Teatre Barcelona que atorga anualment aquesta revista teatral per votació popular

L'última producció del mític musical de Dagoll Dagom, «Mar i cel», s’endú tres guardons: Millor Espectacle Musical, Millor Interpretació Musical per l’actriu Alexia Pascual i el Premi Revel·lació per l'actor Esteve Roig. També amb dos premis destaca «El fil invisible» d’Alícia Serrat, basat en el llibre original de Míriam Tirado, que guanya Millor Adaptació i Millor Espectacle Familiar [tot el palmarès de la gala a la revista digital Clip de Teatre]. El públic teatral ha guardonat també l'espectacle «Dones de ràdio» que, s'emporta el premi a Millor Espectacle Teatral, i «El principi d’Arquimedes», peça reconeguda com a Millor Espectacle de Proximitat. Victoria Szpunberg guanya la millor direcció per «La tercera fuga», mentre que l'autoria premiada és la del musical «Ànima», compartida amb Blanca Bardagil, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt, Marc Gómez, Adrià Barbosa i Abel Garriga. Guanyen altres premis les interpretacions d'Oriol Pla a «Gola», com a millor interpretació, i Míriam Iscla pel seu paper a «Lapònia», com a interpretació de repartiment... [+ informació]

Bestialment descol·lapsats

TV3 —o «3Cat» o «3CatInfo» o el que diguin que diuen que es dirà— no deixa mai de sorprendre. No n'hi havia hagut prou amb el xoc del canvi d'infografia d'El Temps —afortunadament rectificat i millorat amb nota al cap de vuit dies, bravo!— que encara reservava als seguidors les nits d'un cap de setmana ple de sorpreses. Per una banda, la nova etapa del programa dels dissabtes a la nit, «Col·lapse», que, malgrat que continua sent de la mateixa productora La Manchester, ha rellevat el presentador Ricard Ustrell (115 nits) per acomboiar el retorn del veterà Jordi González a allò que ell anomena casa seva i on s'estima més tornar. Perquè quedés clar, l'entrada va ser contundent per als que els falla la memòria: «9.125 nits després, en la meva llengua i a TV3, us dic bona nit!», va dir Jordi González. Per cert, ara que hi ha hagut en els nous informatius caiguda massiva de corbates, ell —com casualment havia fet 24 hores bans la Melero —qui sap si en senyal de rebel·lia— en lluïa una de ben senyora! El nou «Col·lapse» manté l'esperit de l'anterior etapa... [+ informació]

La conferència mundial Mondiacult organitzada per la Unesco acabarà amb la Declaració de Barcelona després de reunir a la capital catalana 150 ministres de Cultura de tot el món tret dels EUA i Israel per voluntat pròpia

Barcelona ha acollit, per primera vegada, Mondiacult, la principal conferència mundial sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible, organitzada per la Unesco. Durant tres dies ha reunit a la capital catalana uns 150 ministres de Cultura de tot el món. No hi són els Estats Units —que no forma part de la Unesco per decisió del president Trump— ni tampoc Israel, que no s'hi ha inscrit. Sí que hi ha, en canvi, representació de Palestina, que la Unesco té reconeguda com a estat membre. Rússia i Ucraïna també estan inscrites. A banda de les representacions ministerials, també hi participen professionals de la cultura, artistes, acadèmics i representants de la societat civil. En total es preveuen uns 2.500 assistents... [+ informació]

La població empordanesa de Portbou rehabilitarà l'antic Ajuntament i les escoles velles per transformar-los en un espai a la memòria de Walter Benjamin

El projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya que hi invertirà 4,43 milions d'euros. L'acord preveu que el departament de Territori assumeixi les despeses de les obres i que el departament de Justícia s'encarregui de la gestió de l'equipament a través del consorci del Museu Memorial de l'Exili (MUME), amb seu a la Jonquera. El ministeri de Cultura espanyol s'ha encarregat de la redacció del projecte i també participarà de forma activa en les següents fases. La idea del memorial és difondre l'obra de Walter Benjamin i el seu llegat contra els discursos d'odi. L'objectiu d'aquest espai és oferir a la ciutadania un equipament per difondre la figura del pensador i posteriorment promoure l'estudi de les seves obres i conèixer el seu llegat. A més, també busca reforçar el vincle de Walter Benjamin... [+ informació]

Quan la primavera ressuscita

És així de seductor: la majoria, per no dir tots els espectadors, surten de l'espectacle «La mort i la primavera» de La Veronal dient en veu baixa o pensant en silenci que no han entès res. És el millor elogi que se li pot fer a un espectacle inclassificable perquè «La mort i la primavera» que l'escriptora Mercè Rodoreda va deixar com a testament és, en la seva versió literària, un devessall de llengua, de somnis, de prosa poètica i de llibertinatge absolut de la literatura que va fer que l'autora la tingués més de vint anys en reserva i que no veiés la llum en vida seva sinó tres anys després, el 1986, i encara de la mà de l'editora Núria Folch i Pi, parella i vídua de Joan Sales, editor i impulsor del reconeixement de Mercè Rodoreda. La companyia La Veronal del coreògraf —jo diria més aviat del creador multidisciplinar— Marcos Morau, nom artístic del valencià Marcos Mora Ureña (Ontinyent, Vall d'Albaida, País Valencià, 1982) ha fet una cosa semblant a Rodoreda: a partir de la impressió de la lectura... [+ informació]

El nou Victoria Museum que ha obert a Barcelona una col·leccionista ucraïnesa descobreix en una exposició com vestien les persones fa més d'un segle

Ha obert a Barcelona (al carrer Junta del Comerç, 17) el Victoria Museum, una iniciativa de la col·leccionista ucraïnesa Victoria Lysenko que amplia així el seu espai expositiu vuit anys després d'haver obert el museu mare a la ciutat de Kíiv. La primera exposició del Victoria Museum aplega un miler de peces entre vestits, calçat, accessoris, joies, ventalls i altres objectes, que abasten des de la dècada del 1830 fins al 1920. Els vestits, comprat en botigues i mercats d'antiguitats, han estat restaurats i conservats amb la tecnilogia més moderna. Malgrat que el contingut és bàsicament de fa cent anys, també hi ha alguna peça contemporània com per exemple un vestit amb dibuixos d'infants ucraïnesos que han patit la guerra. La llenceria és una de les seccions destacades del Victoria Museum... [+ informació]

Vine, Greta!

La nostàlgia, a vegades, fa fer coses com aquestes. Per exemple, disset anys després de «Vinagre», una sèrie estrenada a TV3, feta d'esquetxos i protagonitzada per Bruno Oro i Clara Segura, convertida ara en una mena de “remake” de títol gastronòmicament més elaborat: «Vinagreta». Després que, fa cinc anys, els mateixos dos intèrprets ja van recordar «Vinagre» amb una adaptació teatral al Teatre Romea, que va tenir el beneplàcit dels espectadors que s'havien fet grans anys abans amb els seus esquetxos televisius, ara han tornat a mirar de repescar aquells mateixos espectadors i, si pot ser, els més joves, amb una nova minisèrie de 8 episodis —en el moment d'aquest escrit, només disponibles els 4 primers a la plataforma 3Cat— on, gràcies a la caracterització, fa la impressió que, per als dos intèrprets, no hagin passat els anys... [+ informació]

Montjuïc deixa enrere la sequera dels últims tres anys i recupera la Font Màgica per La Mercè després d'una profunda rehabilitació del mecanisme que recull l'aigua freatica que hi puja des del Gran Teatre del Liceu

La Font Màgica de Montjuïc, projectada per Carles Buïgas amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, es posa de nou en marxa a tres anys vista de la commemoració del seu centenari. Amb unsistema pioner i singular a l'època es va aconseguir il·luminar l'aigua amb diferents gammes cromàtiques, en un moment que no existien els llums de colors. El sistema que continua vigent avui en dia consisteix en un centenar llarg de claraboies situades sota l'aigua i repartides per tota la font. Darrere, hi ha 120 prismes pentagonals amb vidres de colors que quan giren donen les diferents tonalitats a l'aigua. Un efecte que, unit a les diferents opcions de fer brollar l'aigua, permet que la Font Màgica de Montjuïc... [+ informació]

El Museu Nacional de Praga exposa per primera vegada a Europa les restes de dos homínuds de més de tres milions d'anys d'antiguitat

Els dos individus se'ls ha batejat amb el noms de Lucy i Selam. La Lucy té 3,2 milions d'anys però havia sortit poc de la seva seu que és a Etiopia. És la primera vegada que les restes arriben a Europa i la mostra, cedida pel Museu Nacional d'Etiòpia es titula «Les persones i els seus avantpassats». La Lucy, que es considera una de les troballes més emblemàtiques en l'estudi de l'evolució humana, ja va creuar fronteres una vegada per formar part d'una mostra als Estats Units entre el 2007 i el 2013, i és la segona vegada que s'exposa a l'estranger. Les restes de la Selam són les d'una nena de dos anys de vida que va viure uns 150.000 anys abans que la Lucy i tampoc no havia sortit mai de la seva terra. Quan la van descobrir el 1974, la Lucy, que feia 1,1 metres d'alçada, pesava 29 quilos i es calcula que va morir entre els onze i els tretze anys, va ser considerada l'àvia de la humanitat pels seus 3,2 milions d'anys d'antiguitat... [+ informació]

Surten a la llum documents en català de fa dos segles que van ser robats per corsaris britànics a la Mediterrània i que es van quedar a la Torre de Londres

Segons ha desvelat en exclusiva 3CatInfo, l'Arxiu Nacional de Londres ha localitzat diversa documentació en català amb cartes que mai van arribar a la seva destinació i que els corsaris britànics en cinc vaixells van robar al mercant Sant Magí que navegava de Barcelona a Lisboa i que va ser capturat a tocar del cap de Sao Vicente, al sud de Portugal. Era el 13 d'octubre del 1747. El Sant Magí transportava panses, sacs d'avellanes, brandi i molts documents. Altres documents recuperats ara van ser requisats a vaixells catalans i espanyols entre el 1652 i el 1815. Aquest lot inclou cartes personals i documents oficials entre els quals els que transportava el Sant Magí. La majoria de les cartes relaten enyorances, problemes familiars o sol·licituds de compres. La Torre de Londres ha amagat durant anys... [+ informació]

Hi ha un temps d'enrunar i un temps de construir

Quan la compayia Complicité, amb Simon McBurney, va presentar la seva versió d'«El Mestre i Margarita» al mateix Teatre Lliure de Montjuïc, el 2012, dins el Festival Grec, es van fer algunes comparacions amb la versió dramatúrgica de la novel·la «2666» de Roberto Bolaño, que havia fet Àlex Rigola. Ara que Àlex Rigola ha adaptat «El Mestre i Margarita» els papers s'han capgirat i qui sap si hi haurà també la temptació de comparar la seva versió amb la que es va veure dels de la Complicité. Advertim, però, que cada sastre fa el seu nus i que cada guerra fa sa terra. En tot cas, l'exploració d'aquesta obra clàssica de Mikhaïl Afanasievitx Bulgàkov (Kíiv, Ucraïna, 1891 - Moscou, Rússia, 1940), considerada la més rellevant de la literatura russa del segle XX, no s'acaba d'esgotar mai... [+ informació]

Mapes per pintar

Hi ha editorials de material escolar que ofereixen la possibilitat d'acolorir mapes per donar vida a espais geogràfics. Es trobaven en temps del blanc i negre, se'n troben encara ara i fins i tot n'hi ha de digitals. Ens faltaven, esclar, els mapes de la nova TV3 que, arran de l'espectacular renovació de platós, el sistema d'emissió d'última gneració, el refet web del nou 3CatInfo i l'impuls interactiu de les xarxes, ha sorprès els fidels seguidors de la secció d'El Temps, amb una infografia geogràfica trista, grisa, fosca i plena de xifres minúscules no aptes per a curts de vista amb les temperatures i els símbols que semblen més un aparador de rebaixes de supermercat que no pas una informació que entri per la vista. Les expectatives sobre el rentat de cara de TV3, la fusió de l'antic 3/24 amb Catalunya Informació —dues marques que han passat a millor vida— i la nova imatge dels Telenotícies i els espais informatius... [+ informació]

Ànec mut a la caldera de Pere Botero

S'acosta Nadal, és cert. No només pel calendari de tardor i hivern, que ja punteja, sinó també dins la trama de ficció que ha recreat l'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, 1962) fent una mirada al temps feliç de la infància quan ell, com també l'actor Jordi Boixaderas (Sabadell, 1959) —vallesans d'arrel els dos i companys de batalla i forca en aquesta obra— eren espectadors embadalits d'«Els Pastorets» de la Faràndula de Sabadell amb el miratge del popular i bonàs senyor Virgili a la vida real, que hi feia de terrible Satanàs a la ficció. «Els bons» és una comèdia amable que té l'avantatge que juga amb la referència popular de l'obra de Josep Maria Folch i Torres i el coneixement que molts espectadors en tenen gràcies a les múltiples representacions que se'n fan pels escenaris catalans quan arribi Nadal amb companyies amateurs [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És evident que sense dos actors de primera fila com Ramon Madaula (que és també l'autor) i Jordi Boixaderas, a més de la direcció de Paco Mir (aura Tricicle), la cosa no tindria l'efecte que té, que és molt aura i molt ben aplaudida en diverses ocasions de la representació quan Jordi Boixaderas es transforma escènicament en el dimoni d'«Els Pastorets» i deixa anar, forca en mà damunt del pedrot de cartó pedra, alguns dels fragments més satànics i carregats de maldat... [+ informació]

El pasdoble «Amparito Roca» commemora el seu centenari i celebra que hagi estat adoptat per la gran majoria de comparses de festes majors catalanes

El repertori musical de moltes festes és el pasdoble «Amparito Roca» del qual enguany es commemora el centenari. És una de les peces més populars de la música tradicional que s'interpreta en festes majors o altres esdeveniments de caràcter festiu. Els directors musicals remarquen que la seva popularitat es deu al fet que té la mateixa estructura que altres pasdobles, però aquest és fàcil de recordar i de cantar, i a més, és una peça que es toca molt. En algunes ciutats fins i tot s'ha convertit en una mena d'himne popular, com Montblanc, a la Conca de Barberà, o Vilanova i la Geltrú, al Garrag, o Tarragona, al Tarragonès. El pasdoble «Amparito Roca» és una composició del músic barceloní Jaume Teixidor. El va compondre l'any 1825 quan treballava com a professor a la població de Carlet, al País Valencià i sembla que inspirat en una aluma de piano que tenia i que es deia, esclar, Amparo Roca. A Carlet es van reunir un mile de músics per homenatjar el centenari de la peça... [+ informació]

Es localitzen les que es consideren les mòmies més antigués del món datades almenys 10.000 anys enrere al sudest asiàtic i preservades amb el mètode del fum

Es tracta d'un procés anterior a les momificacions del desert d'Atacama, a Xile, o les d'Egipte, que ha arribat fins a comunitats modernes d'indígenes d'Austràlia i Nova Guinea. Fa més de 10.000 anys, societats de caçadors-recol·lectors preneolítiques del sud-est asiàtic i el sud de la Xina feien servir el fum per assecar i conservar els seus morts. Molt abans de viure en assentaments fixos, els humans ja demostraven el respecte i record pels seus éssers estimats preservant-los en tombes un cop morts o conservant els seus cadàvers, almenys durant un temps, mitjançant la momificació. Un equip encapçalat per científics de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU) i de la Xina, el Japó, el Vietnam i Indonèsia, han trobat els que es consideren els cadàvers momificats més antics del món, que són l'evidència que el fumat és la forma de momificació més antiga que han fet servir els humans. Els investigadors han estudiat 54 enterraments preneolítics d'11 jaciments del sud de la Xina i dels sud-est asiàtic, el més antic dels quals data de fa 14.000 anys al Vietnam. Tenen en comú que s'han trobat en postures ajupides i a la gatzoneta i no estirats, com en els enterraments neolítics posteriors. La hipòtesi és que abans de ser enterrats, els cadàvers se sotmetien a un lent assecament amb fum sobre el foc... [+ informació]

Un quadre robat pels nazis a Amsterdam ha estat localitzat prop de 80 ays després a l'Argentina per l'atzar de les fotografies d'un anunci immobiliari

L'obra del pintor italià Giuseppe Ghislandi (1655-1743) «Retrat d'una dama», ha estat desapareguda des de l'any 1946. Ara, per atzar, s'ha localitzat penjada al menjador d'una casa d'una de les filles d'un exfuncionari nazi, a l'Argentina, gràcies a una recerca del diari neerlandès AD i a partir d'un anunci immobiliari d'aquest habitatge. El quadre formava part de la prestigiosa col·lecció del comerciant jueu Jacques Goudstikker, que va morir el 1940 quan fugia dels nazis. La seva galeria a Amsterdam, amb més de 1.100 peces, va ser liquidada a preus de saldo entre alts càrrecs del Tercer Reich, entre ells el mariscal Hermann Göring. El quadre de Giuseppe Ghislandi va acabar en mans de Friedrich Kadgien, un funcionari nazi proper a Göring i membre de la SS, que va fugir primer a Suïssa i després a l'Amèrica del Sud. Es va establir a l'Argentina i va morir el 1978 a Buenos Aires. Experts de l'Agència Neerlandesa del Patrimoni Cultural (RCE) garanteixen que no és una còpia. El cas es podria convertir en un procés legal prolongat si les actuals propietàries es neguen a lliurar-lo. Els hereus legítims han notificat formalment la reclamació després de la publicació de la notícia... [+ informació]

L'arxiu dels refugiats palestins es custodia en un soterrani d'Amman després que va ser rescatat en secret per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina amb el suport de l'exèrcit de Jordània

A l'inici de la guerra de Gaza, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina va rescatar confidencialment i amb el suport de l'exèrcit de Jordània tota la documentació que va poder i la va deixar en custòdia a Amman, Jordània. En un soterrani d'un dels edificis que té l'Agència a Amman, a la capital hi ha un miler de caixes que contenen part de l'arxiu històric dels refugiats palestins des del 1950. Des d'aleshores, l'organització abasta fins a cinc generacions i documenta naixements, matrimonis, migracions i morts. També els serveix per reconèixer els drets que els pertoquen com a refugiats. Els més antics daten de poc després de la Nakba, quan milers de palestins van ser expulsats de la seva terra, i serveixen per provar l'estatus de refugiat. Tota la documentació està digitalitzada. Tot l'arxiu està protegit amb un fort sistema de seguretat i càmeres de videovigilància. A més, tots els treballadors han signat un document de confidencialitat. De fet, la vintena de treballadors d'aquesta oficina no tenen permès ni mirar ni llegir la informació dels documents. Només la poden escanejar i, després, els responsables de l'oficina són qui els llegeixen i processen... [+ informació]

Una antiga fàbrica de ventiladors i la sala La Gleva es fusionen en el nou espai Teatres del Farró al barri de Sant Gervasi de Barcelona

Iniciativa d'Albert de la Torre, creador amb el seu fill Daniel i la seva companya Bàrbara Granados del Teatre La Gleva, al carrer del mateix nom i amb nou anys de recorregut, obren un nou espai al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a la plaça Mañé i Flaquer, La Fàbrica. Els dos espais es coneixeran a partir d'ara amb el nom Teatres del Farró. La Fàbrica era una antiga fàbrica de ventiladors que ha estat rehabilitada amb una sala o dues, segons la disposició de l’espai, i que pot arribar a un aforament de 200 espectadors. La inauguració, a partir del 16 de setembre, acull l'obra «Freshwater», que és l'única obra teatral de Virgina Woolf i que no s'havia estrenat mai aquí. Ara, amb dramatúrgia de Lluïsa Cunillé i Albert Arribas, amb les interpretacions de Míriam Alamany, Paula Blanco, Cristi Garbo, Mario Gas, Antònia Jaume, Lala, Carles Martínez, Marta Ossó, Pep Munné, i els mateixos promotors dels Teatres del Farró, Albert de la Torre i Daniel de la Torre, amb una trama que és un homenatge a les arts escèniques. Els Teatres del Farró tenen la previsió d'oferir una trentena d'espectacles al llarg de la temporada, amb una quarta part de produccions pròpies... [+ informació]

Una nova etiqueta d'eficiència energètica per a mòbils i tauletes permetrà saber a partir d'ara la durada prevista de la bateria amb l'objectiu de reduir-ne el consum

Cada vegada que s'adquireixi un nou mòbil es podrà saber, a partir d'ara, la seva eficiència energètica des de si l'aparell és totterrey o si es pot trencar fàcilment, quantes hores resistirà la bateria i quan de temps de vida pot tenir a ple rendiment. Tota la informació s'especificarà en una targeta energèrtica que els fabricants han d'adjunta amb els dispositius des d'aquest estiu. A les botigues o les plataformes ja es troba disponible aquesta informació. La novetat respon a la normativa europea aprovada fa dos anys però que no ha entrat plenament en vigor fins aquest estiu. Es tracta d'una targeta similar a la que ja es troba a les informacions dels electrodomèstics o dels habitatges, que és també d'obligació per normativa des de fa anys. L'etiqueta d'eficiciència energètica s'expressa en una escala de colors i letres on la lletra A representa el mínim consum. L'autonomia de la bateria s'hi expressa en hores i minuts... [+ informació]

La incògnita sobre la llei del dret a l'oblit digital deixa buits sobre les informacions que es consideren d'interès públic o de llibertat d'expressió i informació

El dret a l'oblit digital és un tema controvertit que genera opinions a favor i en contra, ja que es vincula al dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge, però que de vegades col·lisiona amb la llibertat d'expressió, d'informació o a la memòria. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades indica que queden exemptes del dret a supressió aquelles informacions que es considerin d'interès públic, de recerca científica o històrica o de llibertat d'expressió i informació. El dret a l'oblit digital està regulat per normatives europees cosa que facilita que si la plataforma de la qual es volen esborrar dades personals està dins la Unió Europea, sigui més senzill fer-ho... [+ informació]

Les angoixants obres de La Rambla de Barcelona deixen al descobert a l'alçada de Santa Mònica un tram de gairebé cinquanta metres de la muralla medieval del segle XIV i una torre pentagonal

Els treballs arqueològics vinculats a la reurbanització de La Rambla han posat al descobert un tram de 44,88 metres de la muralla del segle XIV, amb una amplada màxima de 2,90 metres i una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres. Els treballs van començar a mitjans de juliol amb l’obertura de la zona central del passeig i han combinat excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals per estudiar la fonamentació de la muralla i l’estratigrafia arqueològica que s’hi adossa. L’objectiu és doble: obtenir una documentació completa de les estructures i, alhora, comprendre millor com es va viure i transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval. En el sondeig exterior, a 3,5 metres de profunditat, s’han identificat estrats relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l’aigua... [+ informació]

Voler és poder i volar és podar

Als organitzadors de les múltiples gales que es fan al llarg de l'any els convindria fer un màster artístic i prendre bona nota de com es pot fer una gala sense morir en l'intent. Una bona mostra és com han evolucionat les gales que cada començament de temporada arrenquen amb el lema «Catalunya Aixeca el Teló». Ja en porten vint-i-quatre i s'acosta l'aniversari del primer quart de segle i, com més en fan, més excel·lent és el resultat. La d'aquest 2025 es podria dir que gairebé ha tocat sostre, tot i que segurament que la pròxima del 2026 intentarà aixecar encara més no només el teló sinó també el llistó. I el llistó d'aquest any l'ha deixat molt alt l'actor, dramaturg i director Jordi Oriol, un rara avis del teatre català, que és capaç de fer amb la llengua el que un prestidigitador fa amb una vareta i un plec de mocadors. Jordi Oriol, versaire blanc sense límits ni prejudicis, juga amb la llengua com si la mastegués amb un filaberquí. És capaç de demanar “perdó” ni que sigui amb el seu sinònim “pregó” i és capaç de recordar que “voler és poder” perquè amb un salt de vocals “volar és podar”, amb tisores de podar incloses, ni que les de podar no serveixin per tallar la cinta de la inauguració de la temporada, un cop frustrat el revòlver, el fusell, la metralleta o el canó... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada amb 290.000 espectadors que representen un rècors des del 2017 a més de netejar el deute financer que arrossegava

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2024-2025 amb equilibri econòmic i un pressupost de 54,2Mn€. Per primera vegada, la Fundació no presenta cap deute financer, un indicador clau dins el marc del Pla Estratègic 2023–2026 que, segons la institució, “avança amb fermesa cap a la sostenibilitat artística, econòmica i social del projecte”. El teatre de la Rambla ha reunit durant l'última temporada 290.000 espectadors, amb un augment de l'1,8% en relació a la temporada passada. Les institucions han participat en el finançament amb unes aportacions ordinàries del 25,6Mn€. La xifra de mecenatge és de 8,6Mn€, amb un increment del 3,61% respecte a la temporada passada i amb un augment del nombe de patrocinadors fins a 275 membres... [+ informació]

Mentides que no fan mal

Els pares i les mares del segle passat ho tenien clar a l'hora de fer pujar ben drets els seus plançons: “Si dius mentides, et cauran les dents!», amenaçaven. I el més evident era que, a una edat determinada, les dents sempre queien, i encara cauen. Per tant, el més segur és que tota una generació d'infants, avui ja joves adults, estiguin traumatizats pel fet de sentir-se culpables d'haver dit segons quines mentides sense ser-ne conscients. Alguna cosa semblant els passa a aquestes dues parelles de pares que el tàndem de la comèdia catalana que formen els dramaturgs i guionistes Yago Alonso i Eva Mor han creat al voltant de la criança dels seus primers plançons —dues nenes amigues o amiguíssimes de l'escola bressol, a la ratlla dels cinc anys fets i a punt d'entrar a primer curs de primària— que han provocat que també siguin amigues o amiguíssimes les dues parelles de pares en qüestió... [+ informació]

Allà a L'Havana...

Aquesta i no una altra és una cultura tan contradictòria que mentre per una banda es destrona el marquès de Comillas del seu pedestal esquitxat a dojo per la quisca dels coloms, per l'altra, la petita burgesia i la no tan petita i la que ho voldria ser, quan arriben les nits d'estiu, es vesteixen de blanc immaculat i amb el mocador de rigor per fer-lo voleiar quan toca, s'emmirallen en les lletres, les tonades i els missatges subtils de les lletres de les havaneres que contradiuen els presumptes principis morals dels anticolonialistes i els presumptes principis dels feministes. Després del vodevil recent amb la reivindicació de l'havanera «El meu avi», arran dels fets d'explotació no provats fins ara i esbombats per la televisió catalana sobre el seu autor i massivament perdonats per la societat, la mateixa societat que no dubta a aplicar l'anomenada pena del “telediariu” —o del telenotícies, si voleu— a capellans amb mans llargues, professors espavilats i monitors pocavergonyes a la primera sospita de canvi, és difícil establir la diferència que hi ha... [+ informació] 

Un camió-teatre amb tots els recursos escenogràfics i de so i de llum farà arribar en gira espectacles a poblacions de menys de 5.000 habitants sense un auditori i teatre estable dins el programa «Les Arts en Marxa»

Les Arts en Marxa és una proposta d’exhibició escènica itinerant que posa en circulació un camió-teatre dotat d’un escenari desplegable amb tots els recursos escenogràfics, sistemes de so i llum necessaris, per fer arribar espectacles professionals d’arts escèniques a municipis catalans sense infraestructura teatral estable. La iniciativa, impulsada per Anexa, respon a una realitat coneguda pel sector: l’existència de buits d’accés a la cultura escènica en bona part del país. Tot i l’esforç descentralitzador de les xarxes públiques i municipals, moltes poblacions continuen fora dels circuits regulars d’exhibició. Aquesta proposta vol complementar i ampliar l’accés real a les arts escèniques, apropant-les a nous públics de tots els racons allà on no hi arriben per mitjans convencionals. El projecte «Les Arts en Marxa» s’estrena amb una prova pilot a onze municipis de menys de 5.000 habitants i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la complicitat dels diferents ajuntaments que acullen... [+ informació]

Pseudothriller galaicocatalà amb gaita inclosa

Si Pepe Rubianes aixequés el cap, ell que va patentar l'ètnia galaicocatalana —tot pregonat que era “galaic” perquè havia nascut a Galícia, tot i que no hi hagués viscut quasi mai, i català perquè sempre havia viscut a Catalunya, tot i que mai hi va néixer—, aquesta comèdia de Ferran González (Barcelona, 1980), compositor també de les peces que integren la tenebrosa banda sonora de l'espectacle, li semblaria una picada d'ullet a la seva trapelleria identitària. I és així perquè les dues protagonistes de «Fisterra» i d'una trama més que esbojarrada mantenen un joc de llengües entre el gallec i el català i fan constants referències a alguns dels tòpics que caracteritzen cadascuna de les dues maneres de ser. Una taxista i una viatgera [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dues cares d'una mateixa moneda: la de dues dones en maduresa que han pres una de les decisions més importants de la seva vida, i que és prudent no desvelar aquí per no trencar l'enjòlit, perquè l'obra té aires de thriller passat pel registre de la comèdia, un thriller que no és ben bé un thriller, això sí, com deia, completament un thriller galaicocatalà i, per acabar de reblar el clau, amb gaita inclosa... [+ informació]

Treure el conill del barret de copa

L'actor, guionista, dramaturg, monologuista, comunicador, humorista i algunes característiques més, de nom artístic Peyu, s'ha tret de la màniga el programa «La Renaixença», així, sense complexos, segle XIX enrere, a l'estil del mag que, com qui no vol la cosa, treu el conill del barret de copa. No és en va que parlo del conill i del barret de copa perquè és un dels eixos del guió del primer capítol de la sèrie que neix en format radiofònic, però amb multidifusió digital a través de la plataforma 3Cat i el suport del pòdcast. Aquesta funcionalitat fa que, durant 45 minuts, no hi hagi ni un segon de silenci, ni un moment de pausa —cosa que el format televisiu sí que admet—, però no el format radiofònic on els silencis, quan es produeixen, poden ser mortals. L'atractiu, ésclar, és també veure com s'enregistra un espai radiofònic en el més pur estil vintage, dels temps clàssics de les ones hertzianes... [+ informació]

La Universitat de Barcelona commemora el 575è aniversari de la seva fundació el 1450 arran d'un privilegi reial d'Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona

El 3 de setembre de 1450, un privilegi reial d’Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona va permetre fundar l’Estudi General de la ciutat, l’origen de l’actual Universitat de Barcelona. Després de 575 anys, la institució commemora aquest aniversari amb un desplegament d’activitats culturals, acadèmiques i institucionals per recordar la seva història i llegat. La celebració s’articula a través de quatre eixos: «Una universitat del segle XXI. Present i futur»; «La història de la universitat»; «El llegat de la commemoració» i «Una festa per a tothom». Durant aquests 575 anys, la Universitat de Barcelona ha estat una defensora ferma de la llengua i cultura catalanes com a part indissoluble del patrimoni d’Europa. Per això, la institució organitzarà una cimera internacional d’alumnat de Charm-EU, l’aliança universitària europea que lidera... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2025 amb 30.997.637 visitants que han fet 67.393.667 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.997.637 visitants i 67.393.667 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.321,8 visites de pàgines (11,32 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.957 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

El mirlitó del Parlament

“Per ordre de l'Alcalde, es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà. Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de casa fins que torne el bon temps”. Tot això ho cantava l'enyorat Ovidi Montllor amb uns compassos que els encara feixistes de l'època van identificar de seguida que contenia unes notes subtils del seu himne patriòtic darrera del tututututú! del mirlitó amb imitació de trompeta. L'Ovidi se la sabia llarga! Ara, les feres ferotges que s'escapen del parc no són, com aleshores, la metàfora dels ciutadans que desafiaven el règim sinó que són els carteristes, els lladres de mòbils, els sicaris de les màfies, els especialitzats en rellotges de gamma alta o els especialitzats en joieries d'alt nivell. I aquesta fauna zoològica encén les brases del foc permanent perquè la ultradreta —que aquí, a més d'ultradreta és ultranacionalista espanyola o catalana— carregui sovint sobre el que fan o deixen de fer els governants de torn i els acusi del condescendents que són amb el bestiar que campa a l'ampla fent malifetes pel país [comentari íntegre de la sèrie El Cafetó]. Hi ha uns espais determinats on aquesta ràtzia de la ultradreta es fa més evident. I no són només les xarxes descontrolades. Es tracta de les anomenades sessions de control que, en el cas del Parlament de Catalunya, acostumen a ser els dimecres quinzenals al matí i són com una mena de comèdia de tres rals, més rància que la malanomenada comèdia de Falset, on tothom ja sap què ha de preguntar a la presidència del govern i tothom ja sap què ha de respondre... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues, amb la Comédie Française, al Teatre Grec de Montjuïc

«Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues. Traducció al francès: Thomas Resendes. Escenografia: Fernando Ribeiro. Vestuari: José António Tenente. Il·luminació: Rui Monteiro. Música i so: Pedro Costa. Col·laboració artística: Sophie Bricaire. Intèrprets de la Comédie-Française: Éric Génovèse, Denis Podalydès, Elsa Lepoivre, Loïc Corbery, Gaël Kamilindi, Élissa Alloula, Séphora Pondi. L’obra inclou extractes d’«Hécube», de Eurípides, traducció de Marie Delcourt-Curvers, editorial Gallimard. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de la Comédie-Française. En coproducció amb el Festival d’Avinyó. En col·laboració amb Théâtre de la Cite – CDN de Toulouse Occitanie. Companyia Comédie-Française. Direcció: Tiago Rodrigues. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 28 al 29 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu» amb direcció de Jordi Oriol Canals i Carles Pedragosa Torres al Teatre Grec de Montjuïc

«La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Direcció Banda Municipal de Barcelona: José R. Pascual Vilaplana. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Direcció del Cor ARSinNOVA: Maria Mauri. Direcció de moviment: Bealia Guerra. Espai escènic: Joan Galí Sanarau- Vestuari: Joana Martí Delgado. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero. Cap tècnic: Albert Glas. Regidor: Marc Berraondo Lucchetti. Ajudantia d'escenografia i vestuari: Camille Latron Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: La Diminuta. Saleta d’arts, Olivia Basora. Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona, 25 juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Mami» amb creació i direcció de Mario Banushi i interpretat per Vasiliki Driva, Dimitris Lagos, Eftychia Stefanou, Angeliki Stellatou, Fotis Stratigos i Panagiota Υiagli al Mercat de les Flors

«Mami». Concebut i dirigit per: Mario Banushi. Amb: Vasiliki Driva, Dimitris Lagos, Eftychia Stefanou, Angeliki Stellatou, Fotis Stratigos, Panagiota Υiagli. Disseny de decorats i vestuari: Sotiris Melanos. Composició musical i disseny de so: Jeph Vanger. Disseny d’il·luminació i dramaturg associat: Stephanos Droussiotis. Col·laboradors artístics: Aimilios Arapoglou, Thanasis Deligiannis. Assistent de direcció: Theodora Patiti. Relacions internacionals i gestió de gires: Nikos Mavrakis - TooFarEast. Gestió de producció: Rena Andreadaki, Christos Christopoulos. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Coordinadora d’audicions i residències: Konstantina Douka Gkosi - TooFarEast. Disseny de la il·luminació en gira: Marietta Pavlaki. Enginyer de so en gira: Kostas Chaidos. Assistent de decorats: Sofia Theodorou. Assistent de vestuari: Nikoleta Anastasiadou. Un encàrrec i producció d’Onassis Stegi. Coproduït pel Grec 2025 Festival Barcelona, Berliner Festspiele (Alemanya), Odéon – Théâtre de l’Europe (França), FOG festival / Triennale Milano Teatro (Itàlia), & Espoo Theatre (Finlàndia), Festival d’Avignon (França), Théâtre de Liège (Bèlgica), Noorderzon Festival / Grand Theatre Groningen (Països Baixos). La recerca inicial i el desenvolupament d’aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Onassis AiR Fellowship [Grècia] i el Centre Culturel Hellénique - Paris (França). Amb el suport de l’Onassis Stegi “Outward Turn” Cultural Export Program. Amb el suport financer del Ministeri de Cultura de Grècia. Amb la col·laboració d’OMAZ Civic Non-Profit Company. Festival Grec 2025. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona, 2025. Del 22 al 23 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Forever» d'Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo, amb direcció d'Iñaki Rikarte al Teatre Condal

«Forever». Autoria: Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Direcció: Iñaki Rikarte. Interpretació: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Il·luminació i escenografia: Javier Ruiz de Alegría. Vestuari i escenografia: Ikerne Giménez. Composició musical i espai sonor: Luis Miguel Cobo. Producció: Montse Farrarons. Audiovisuals: Gerard Preseguer, Víctor Rubio. Tècnic d’audiovisuals: Gerard Preseguer. Tècnics de la companyia: Alberto Huici, Javier Cala Espadero, la Cía de la Luz S. Coop. Mad. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès, Víctor Bartolomé. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Màrqueting i comunicació: Focus. Una producció de la Companyia Kulunka amb el Centro Dramático Nacional, el Teatro Arriaga de Bilbao i el Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebastià. Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; l’Ajuntament de Barcelona, i l’INAEM (Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música) del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Festival Grec 2025. Teatre Condal, Barcelona. Del 23 al 27 juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Medea’s Kinderen» amb concepte i direcció de Milo Rau al Teatre Lliure de Montjuïc

«Medea’s Kinderen». Concepte i direcció: Milo Rau. Dramatúrgia: Kaatje De Geest. Intèrprets: Peter Seynaeve / Lien Wildemeersch, Anna Matthys / Juliette Debackere, Emma Van de Casteele / Ella Brennan, Jade Versluys / Bernice Van Walleghem, Gabriël El Houari / Aiko Benaouisse, Sanne De Waele / Helena Van de Casteele, Vik Neirinck / Elias Maes. Disseny d’escenografia: Ruimtevaarders (Karolien De Schepper, Christophe Engels). Disseny d’utillatge: Joris Soenen. Disseny de vestuari: Jo De Visscher. Disseny d’il·luminació: Dennis Diels. Disseny de vídeo: Moritz von Dungern. Disseny de so: Elia Rediger. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Formació d’actors: Peter Seynaeve / Lien Wildemeersch. Guia per a nens: Dirk Crommelinck. Espectacle de Milo Rau i NTGent. En coproducció amb: Wiener Festwochen, La Biennale Di Venezia, ITA - Internationaal Theater Amsterdam i Tandem - Scène nationale (Arras Douai). Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Història de l'amor» amb direcció i dramatúrgia d'Àlex Serrano i Pau Palacios, al Teatre Lliure de Gràcia

«Història de l'amor». Direcció i dramatúrgia: Àlex Serrano i Pau Palacios. Dramaturga: Clara Serra. Ajudant de direcció i dramatúrgia: Cristina Cubells. Performer: Anna Pérez Moya. Veu en off: Simone Milsdochter. Escenografia: Max Glaenzel. Ajudant d’escenografia: Sara Leme. Objectes: Celina Chavat. Disseny de la il·luminació: Víctor Longás. Vestuari: Joan Ros. Música: Roger Costa. Moviment: Anna Pérez Moya. Programació de vídeo: David Muñiz. Vídeos: Boris Ramírez. Coordinació de producció: Barbara Bloin. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Paula S. Viteri. Management: Art Republic. Agraïments: Andrea Martínez, Janto, Lluís Fusté, Nau Ivanow, Manus Nijhoff, Àlex Tentor. Una producció d’Agrupación Señor Serrano, GREC Festival de Barcelona, CSS Teatro stabile di innovazione del Friuli Venezia Giulia, TPE - Teatro Piemonte Europa / Festival delle Colline Torinesi, Teatro Nazionale di Genova, La Piccionaia s.c.s., Grand Theatre Groningen, Departament de Cultura de la Generalitat. Amb el suport de: Teatro Calderón Valladolid / Meet You, Nave 10 / Matadero, Teatre Principal d’Inca, Teatre Lliure, Fabra i Coats: Fàbrica de creació de Barcelona, Culture Moves Europe (European Union i Goethe-Institut). Festival Grec 2025. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Del 18 al 20 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Los dos hidalgos de Verona» de William Shakespeare amb adaptació de Declan Donnellan i Nick Ormerod al Teatre Grec de Montjuïc

«Los dos hidalgos de Verona», de William Shakespeare. Adaptació: Declan Donnellan, Nick Ormerod. Interpretació: Jorge Basanta / Prince Ezeanyim; Alberto Gómez Taboada / Rebeca Matellán; Manuel Moya / Alfredo Noval; Goizalde Núñez / Antonio Prieto; Irene Serrano. Assessor de dramatúrgia i traducció: Josete Corral. Disseny d’escenografia i vestuari: Nick Ormerod. Disseny d’il·luminació: Ganecha Gil. Disseny de so: Sandra Vicente i Kevin Dornan. Disseny de vídeo: Celeste Carrasco. Composició musical: Marc Álvarez. Moviment i coreografia: Amaya Galeote. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Elisa Fernández. Ajuda de direcció: Josete Corral. Intèrpret: Juan Ollero. Ajuda d’escenografia: Sira González. Ajuda d’il·luminació: Javier Hernández. Ajuda de vestuari: Elena Colmenar. Direcció tècnica: Oscar Sainz. Regidoria: Alex Stanciu. Disseny gràfic i fotografia: Javier Naval. Premsa i comunicació: María Díaz. Màrqueting i distribució: Julio Municio. Direcció de producció: Miguel Cuerdo. Direcció: Declan Donnellan. Una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Cheek by Jowl i LAZONA. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. Del 18 al 19 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Manual per a éssers vius», amb creació i direcció d'Andreu Martínez Costa i Magda Puig Torres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«Manual per a éssers vius». Creació i direcció: Andreu Martínez Costa, Magda Puig Torres. Escenografia: Víctor Peralta Carriquí i La Mula. Disseny d’il·luminació: Víctor Peralta Carriquí. Composició musical i disseny de so: Erol Ileri Llordella. Assessoria dramatúrgia: Jorge Gallardo Altamirano. Assessoria en disseny de llums: Roger Arjona Loscos. Interpretació: Andreu Martínez Costa, Magda Puig Torres i Víctor Peralta Carriquí. Construcció i mecanismes: Jan Erik Skarby, Tim Lucassen, Víctor Peralta Carriquí i La Mula. Producció: Oriol Escursell i Bruna Coll Trepat. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Equip conciliació: Rosana Costa Navarro, Enrique Martínez Piera, Ramon Puig Soler, Teresa Torres Samsó. Distribució: Marta Riera Pi. Agraïments: Teo Produccions. Una coproducció de Figurteatret Nordland, Grec 2025 Festival de Barcelona, Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, CentreNilak i La Mula. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2025. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona. Del 17 al 18 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Moeder Courage» de Bertolt Brecht, amb dramatúrgia de Dina Dooreman i Erwin Jans dirigida per Lisaboa Houbrechts al Teatre Lliure Montjuïc

«Moeder Courage». Text de Bertolt Brecht. Títol original: «Mutter Courage und ihre Kinder» (La mare Coratge i els seus fills). Dramatúrgia: Dina Dooreman i Erwin Jans. Intèrprets: Laetitia Dosch, Koen De Sutter, Joeri Happel, Aydin Ìşleye, Alain Franco, Laura De Geest, Lisi Estaras, Pietro Quadrino. Música original: Paul Dessau. Arranjaments musicals, músiques addicionals i disseny del so: Alain Franco. Performance music: Alain Franco i Aydin Ìsleyen. Vocals i saz: Aydin Ìsleyen. Vestuari: Oumar Dicko. Disseny de la il·luminació: Fabiana Piccioli. Disseny de l’escenografia: Lisaboa Houbrechts i Ralf Nonn. Responsable de producció: Ella De Gregoriis. Regidor: Carlo Bourguignon. Tècnica de llums: Margareta Andersen. Tècnic de so: Brecht Beuselinck. Subtítols: Inge Floré. Traducció al francès: Irène Bonnaud (Bertolt Brecht est publié et représenté par L’ARCHE – éditeur & agence théâtrale); in het Nederlands: Gerrit Kouwenaar. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Hebrew: Amit Lebleng. Kurdish: Aynur Bozkurt. Assistents de direcció: Daan Haeverans i Ludwig Sander. Amb la col·laboració de: Lubna Azabal. Una producció de KVS & Toneelhuis. Coproduït per Théâtre De Liège, Le Phénix-Scène Nationale De Valenciennes, Théâtre de la Ville Paris, Perpodium. Amb el suport de The Taxshelter of the Belgian Federal Government via Cronos Invest, The Flemish Community i Regio Hauts-de-France. Direcció: Lisaboa Houbrechts. Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 16 al 17 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «My Fierce Ignorant Step» amb concepte i coreografia de Christos Papadopoulos al Mercat de les Flors

«My Fierce Ignorant Step». Concepte i coreografia: Christos Papadopoulos. Ballarins i col·laboradors: Themis Andreoulaki, Maria Bregianni, Amalia Kosma, Georgios Kotsifakis, Sotiria Koutsopetrou, Tasos Nikas, Spyros Ntogas, Ioanna Paraskevopoulou, Danae Pazirgiannidi, Adonis Vais. Consultor de dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Música original: Kornilios Selamsis. Compositor associat: Jeph Vanger. Disseny de decorats: Clio Boboti. Disseny de vestuari: Maria Panourgia. Disseny de il·luminació: Stefanos Drousiotis. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Entrenament vocal: Apostolis Psichramis. Assistent del coreògraf: Sevasti Zafeira. Assistent del dissenyador de decorats: Aggeliki Vasilopoulou-Kampitsi. Assistent del dissenyador de vestuari: Panayiotis Renieris. Coordinació i producció de línia: Zoe Mouschi, Rena Andreadaki. Cap d'il·luminació de la gira: Alexandros Mavridis. Cap de decorats de la gira: Marilena Kalaitzantonaki & Aggeliki Vasilopoulou-Kampitsi. Enginyer de so: Kostis Pavlopoulos. Cap de gira: Konstantina Papadopoulou. Agraïments: Euripides Laskaridis, Sotiris Melanos, Filanthi Bougatsou. Fotografies: Panos Kefalos, Pinelopi Gerasimou. Encarregat i produït per Onassis Stegi. Amb el suport de les reflexions sobre dansa de Van Cleef & Arpels. Coproducció: Théâtre De La Ville (París, Francia), Julidans (Països Baixos), Romaeuropa Festival (Itàlia), Théâtre D'orléans (França), Lac Lugano Arte E Cultura (Suïssa), December Dance Concertgebouw Brugge (Bèlgica), One Dance Festival (Bulgària), Festival De Marseille (França), I Teatri Di Reggio Emilia (It`lia) i altres. Christos Papadopoulos amb “My Fierce Ignorant Step” va ser nominat al Fedora Van Cleef & Arpels dance prize 2025. Amb el suport financer del Ministeri de Cultura grec. Festival Grec 2025. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 12 al 13 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «The Brotherhood». Concepte, text i direcció: Carolina Bianchi. Teatre Lliure Montjuïc

«The Brotherhood». Concepte, text i direcció: Carolina Bianchi. Intèrprets: Chico Lima, Flow Kountouriotis, José Artur, Kai Wido Meyer, Lucas Delfino, Rafael Limongelli, Rodrigo Andreolli, Tomás Decina, Carolina Bianchi. Dramatúrgia i soci de recerca: Carolina Mendonça. Diàleg sobre teoria i dramatúrgia: Silvia Bottiroli. Traducció a l'anglès: Marina Matheus. Traducció al francès:Thomas Resendes. Direcció tècnica, disseny de so, música original: Miguel Caldas. Assistent direcció: Murillo Basso. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Concepte escenografia: Carolina Bianchi, Luisa Callegari. Direcció art i vestuari: Luisa Callegari. Disseny il·luminació: Jo Rios. Vídeos i projeccions: Montserrat Fonseca Llach. Resurrecció coreogràfica del pròleg i assessora de moviment: Jimena Pérez Salerno. Càmera en viu i suport artístic: Larissa Ballarotti. Pràctiques: Fernanda Libman. Fotos: Mayra Azzi. Regidora i suport de producció: AnaCris Medina. Assistent de producció: Zuzanna Kubiak. Direcció producció, gestió gires i comunicació: Carla Estefan. Relacions internacionals, producció i difusió: Metro Gestão Cultural (BR). Producció de Metro Gestão Cultural (BR), Carolina Bianchi Y Cara de Cavalo. Trilogia Cadela Força – Capítol II. En coproducció amb KVS Koninklijke Vlaamse Schouwburg -Brussel·les, Theater Utrecht, La Villette –París, Festival d’Automne à Paris, Comédie de Genève, Internationales Sommer Festival Kampnagel, Les Célestins –Théâtre de Lyon, Kunstenfestivaldesarts, Wiener Festwochen, Holland Festival, Frascati Producties HAU Hebbel am Ufer -Berlín i Maillon, Théâtre de Strasbourg. Amb el suport de Tax shelter van de Belgische Federale Overheid a través de Cronos Invest, The Ammodo Foundation-NL. Relacions internacionals. Festival Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. De l'11 al 12 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Ihsane». Coreografia: Sidi Larbi Cherkaoui al Teatre Grec de Montjuïc

«Ihsane». Coreografia: Sidi Larbi Cherkaoui. Escenografia: Amine Amharec. Vestuari: Amine Bendriouich. Música: Jasser Haj Youssef. Il·luminació: Fabiana Piccioli. Vídeo: Maxime Guislain. Dramatúrgia: El Arbi El Harti. Assistència a la coreografia: Manuel Renard, Pascal Marty, Patrick Williams Seebacher (TwoFace). Disseny del so: Alexandre Dai Castaing. Interpretació musical: Fadia Tomb El-Hage, Mohammed el Arabi-Serghini (veu), Jasser Haj Youssef (viola d’amore), Gaël Cadoux (piano), Gabriele Miracle Bragantini (percussions), Yasamin Shahhosseini (oud). [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una coproducció del Ballet du Grand Théâtre de Genève, Eastman, Théâtre du Châtelet, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Tanz Köln, Internationaal Theater Amsterdam, Festspielhaus St. Pölten (AT), el Grec 2025 Festival de Barcelona i el Centre National des Arts Ottawa. Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona. De l'11 al 12 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Grand Canyon», de Sergi Pompermayer amb Mireia Aixalà, Guillem Balart, Eduard Buch, Joan Carreras, Maria Morera, Mar Pawlowsky i direcció de Pere Arquillué, a La Villarroel

«Grand Canyon», de Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Guillem Balart, Eduard Buch, Joan Carreras, Maria Morera, Mar Pawlowsky. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Damien Bazin. Vídeo creació: Francesc Isern. Caracterització: Núria Llunell. Moviment i ajudantia de direcció: Ferran Carvajal. Cançó original Ruby: Gerard Morera i Colomer. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Regidoria: Lluc Armengol. Ajudantia de direcció: Ferran Carvajal. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Ajudantia d’escenografia: Paula González. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria i manipulació del titella: Lluc Armengol. Cap tècnic del teatre: Marta Pérez. Alumne en pràctiques de direcció i dramatúrgia: Ramon Pros. Construcció de l’escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia. Disseny, construcció i assesorament titelles: Andreu Martínez. Cap tècnica del teatre: Marta Pérez. Col·laboradors: Jorge de La Garza, Montibello, Rowenta. Distribució: Carme Tierz. Coproducció de La Villarroel i Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Pere Arquillué. La Villarroel, Barcelona. Del 10 de juliol al 3 d'agost 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Gegant (Giant)», de Mark Rosenblatt. Traducció de Joan Sellent. Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Josep Maria Pou, Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló, al Teatre Romea

«Gegant (Giant)», de Mark Rosenblatt. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Josep Maria Pou, Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló. Amb la veu de Victor G. Casademunt. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Nidia Tusal. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Espai sonor: Jordi Bonet. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Àlvar Rovira. Direcció d’oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Tilda Espluga. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria: Tilda Espluga i Roger Solanes. Sastreria: Rosario Macias. Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Tècnic de so: Roger Giménez. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Construcció de l’escenografia: Jorba-Miró Estudi-taller d’escenografia Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Col·laboradors: Jorge de La Garza i Montibello. Agraïments: Anabel Moreno. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya – ICEC Institut Català de les Empreses Culturals i Unió Europea (Fons Europeu Next Generation; Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència), Next Generation Catalunya. Distribució: Carme Tierz. Coproducció del Teatre Romea i Grec 2025 Festival de Barcelona. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Romea, Barcelona. Del 9 de juliol al 3 d'agost 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Renacimiento». Creació de La tristura. Interpretació: Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas, Marcos Úbeda, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Renacimiento». Creació de La tristura. Interpretació: Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas, Marcos Úbeda. Disseny il·luminació: Carlos Marquerie. Disseny d'escenografia i vestuari: Cecilia Molano. Disseny de so: Adolfo García. Direcció de producció: Alicia Calôt. Producció gira: Ana Botía. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Direcció tècnica: Cristina Bolívar. Ajudant d’escenografia i vestuari: Almudena Bautista. Ajudant tècnica: Roberto Baldinelli. Ajudantia de producció: Iván Mozetich. Coreografia: Mucha Muchacha. Distribució i comunicació: Art Republic. Premsa: Paloma Fidalgo. Fotografia: Mario Zamora. Pintura dels telons: Nuria Obispo, Olga López, Ana Arroyo, Julia Navalón. Confecció: Théâtre de Liege, Sandra Belloi. Confecció del vestuari: Isabel López. Realització utillatge: Ricardo Vergne, Mundo Prieto. Proveïdor d’audiovisuals: Creamos Technology. Distribució: artrepublic i latristura. Una coproducció de Teatros del Canal, Thèâtre de Liège, Noorderzon / Grand Theatre Groningen, Ayuntamiento de Madrid i La tristura. Amb el suport de Prospero. Festial Grec 2025. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 5 al 6 de juliol 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm.» Idea, creació i direcció: Marc Salicrú, a l'Arc del Triomf de Barcelona

«Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm.» Idea, creació i direcció: Marc Salicrú. Disseny de producció i regidoria d’Interferència 02: Bonvehí Arts. Producció de Teatres de Campanya - Marc Salicrú: Laura Viñals. Codirecció musical: Arnau Millà. Coordinació col·lectius i assistència de direcció i moviment: Igone López. Disseny i enginyeria de so: Óscar Montesinos. Col·laboració dramaturgia i mirada externa: Nico Jongen i Marc Cartanyà. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Col·laboració en la composició musical: Óscar Montesinos, Arnau Millà, Miqui Puig i Raul Juan (LAVlab). Col·laboració en l’escriptura del pregó: Núria Martínez Vernis i Llorenç Barber. Col·laboració en la composició musical en directe: Lolo & Sosaku, Frames Percussion, Neus Borrell, Miquel Àngel Marín, Miqui Puig ACP, Llorenç Barber, Núria Martínez Vernis, Dani Àlvarez, Fèlix Jurado i Marc Vilajuana. Disseny escenografia, gegants i pirotècnia: Marc Salicrú, en col·laboració amb els equips de Teatres de Campanya. Construcció de l’utillatge i assistència al disseny escenogràfic: 'Passerell' Llorenç Corbella. Construcció dels gegants: Taller Sarandaca i Miquel Grima. Pirotècnia: Oriol Tosquella i Estalella. Rigging i maquinària: Anigami Muntatge. Maquinària: Homs Rentals. Material de so: AlbaSound. Les Brigades de Confusió Popular estan formades per: Núria Martínez Vernis, Llorenç Barber, Miquel Àngel Marín, Neus Borrell, Iona Balcells, Isaac Baró, Sandra Pujol, Marc Cartanyà, Arnau Boces, David Romero, Iván Nalvaiz, Max Grosse Majench, Mariona Pagès, Marc Vilajuana, Cèlia Legaz, Miqui Puig ACP, Lolo & Sosaku, Frames Percussion, Dani Àlvarez, Fèlix Jurado i Peret el Fanaler i Marieta de l'Ull Viu del Casc Antic i els col·lectius Bandabòlit, Col·lectiu Free't, Riborquestra, Escola Municipal de Música de Can Fargues, Escola D'arts en Viu del Prat, Cor Connectats, Conservatori del Liceu de Barcelona, Geganters de Tiana, Societat Musical Espiga D'or de Deltebre, Banda de Música del Prat de Llobregat, Agrupació Musical del Maresme i Agrupació Musical Cerdanyola del Vallès. Fotografia i vídeo: Silvia Poch, Olivia Robert i Julian Waisbord. Agraïments especials: Cardant Cultura - Can Grau. Una coproducció del Grec'25 Festival de Barcelona, FiraTàrrega - Suport a la Creació, Mercè Arts de Carrer, Bonvehí Arts, Homs Rentals i Teatres de Campanya - Marc Salicrú. Amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Parcs i Jardins, Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona i Betevé i La Xarxa. Festival Grec 2025. Arc de Triomf, Barcelona. Del 5 al 6 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «The Hours» de Michael Cunningham al Teatre Nacional de Catalunya

«The Hours», de Michael Cunningham. Traducció de Servaas Goddijn. Adaptació d'Eline Arbo, Peter van Kraaij, Bart Van den Eynde. Dramatúrgia: Bart Van den Eynde. Intèrprets: Marieke Heebink, Jesse Mensah, Chris Nietvelt, Ilke Paddenburg, Hanna van Vliet, Steven Van Watermeulen. Escenografia: Pascal Leboucq. Vestuari: Wojciech Dziedzic. Il·luminació: Varja Klosse. Espai sonor: Thijs van Vuure. Ajudant de direcció: Daniël ‘t Hoen. Equips tècnics i de gestió de la companyia. Cap de producció: Inge Zeilinga. Cap tècnic: Stijn van der Leeuw. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Tècnics: Thijs Veerman, Yannick Bruine de Bruin, Olga Liashkova, Rinse de Jong, Nelis Meijer, Wouter Pieters, Renée Faveere, David Logger. Caracterització: David Verswijveren. Sastreria: Farida Bouhbouh. Subtítols: Erik Borgman. Publicitat: Julia Rachman. Producció: Internationaal Theater Amsterdam (ITA). Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció Eline Arbo. Festival Grec 2025. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 4 al 6 de juliol del 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «El monstre», de Josep Maria Miró, amb Àurea Márquez, Joan Negrié i Albert Prat, a la Sala Beckett

«El monstre», de Josep Maria Miró. Interpretació: Àurea Márquez, Joan Negrié, Albert Prat. Ajudantia de direcció: Aina Minguell. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Cap tècnic: Angel Puertas. Il·luminació: Toni Ubach. Composició musical: Yair Karelic. Productora executiva: Roser Soler. Agraïments: Quirze Egea i Roberto G. Alonso Alumne en pràctiques del MUET: Àlex Castro. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Direcció: Josep Maria Miró. Una producció de Sala Trono. Espectacle guanyador del XVIII Premi Quim Masó a projectes de producció teatral. Festival Grec 2025. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona. Del 3 al 27 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Analphabet» amb concepte, dramatúrgia, textos, direcció i interpretació d'Alberto Cortés, al Teatre Lliure de Gràcia

«Analphabet». Concepte, dramatúrgia, textos, direcció i interpretació: Alberto Cortés. Violí i converses: Luz Prado. Disseny d'il·luminació: Benito Jiménez. Tècnics d'il·luminació: Benito Jiménez / Cristina Bolívar. So: Oscar Villegas. Coordinació tècnica: Cristina Bolívar. Gravacions de piano: César Barco. Espai escènic: Víctor Colmenero. Vestuari: Gloria Trenado. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Mirada externa: Mónica Valenciano. Fotografia: Alejandra Amere / Clementina Gades. Vídeo: Johann Pérez Viera. Producció: El Mandaíto Producciones, SL. Festival Grec 2025. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Del 3 al 5 de juliol 2025... [+ informació]