El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2025 amb 31.345.260 visitants que han fet 68.110.555 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.832 edicions) de 31.345.260 visitants i 68.110.555 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.321,8 visites de pàgines (11,33 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 47 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.025 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

De multiplicar pans i peixos a multiplicar Nocilla

Deien: “Crieu fills i us sortiran corbs!”. Però aquests eren altres temps. Ara, la criança és una de les assignatures més difícils de l'ésser humà: calen manuals d'ajuda, preparació psicològica, ensinistrament en les arts de la neteja quotidiana corporal, fortalesa per aprendre a passar les nits despert i, més endavant, saber trampejar la corda fluixa entre l'excés de proteccionisme i l'excés d'autonomia personal. Superat el màster en criança, la maledicció dels corbs ha passat a millor vida. Als pares protagonistes d'aquesta comèdia d'humor negre i de rerefons psicològic de l'actor, director i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), que va guanyar fa tres anys el premi de teatre Ciutat d'Alzira, viuen aquesta incertesa dominats per la passió d'aconseguir la pilota d'or de la criança... [+ informació]

La incorporació al CosmoCaixa del mamut llanut siberià de més de 40.000 anys permet als visitants aprendre sobre la vida i l'extinció d'aquests animals i ajuda a trencar amb falses creences de la història que precedeix la humanitat

El mamut llanut (Mammuthus primigenius), mamífer que només podia viure en grup, consumia fins a 180 quilos diaris d'herba, i és una de les grans icones de l’edat de gel. La Sala Univers del Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona ha donat la benvinguda a un fòssil real d'aquesta espècie. Fa sis metres de llargada i tres i mig d'alçada. La seva incorporació al museu permet als visitants aprendre sobre la vida i l'extinció d'aquests animals i ajuda a trencar amb falses creences de la història que ens precedeix i també a contextualitzar la seva existència en la història de l'evolució. L'esquelet d'aquest mamut és considera tan important perquè és el més complet de tot l'Estat i l'únic que se sosté per ell mateix. Està fet a partir de restes originals, en molt bon estat de conservació, de diversos exemplars adults conservats al permagel. Aquest gran esquelet té entre 40.000 i 50.000 anys d'antiguitat... [+ informació]

Es troba a França un document inèdit del fill del president Lluís Companys amb una fotografia desconeguda datat dos dies abans que deixés el sanatori de Llemotges

L'Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat un document inèdit de Lluís Companys i Micó (Barcelona, 1911 - París, 1956), el fill del president Lluís Companys i Jover, conegut familiarment com a “Lluïset”. Es tracta d’una sol·licitud de document d’identificació personal adreçada a les autoritats franceses, el novembre de 1940, que inclou una fotografia inèdita del jove —una de les molt poques que se'n conserven— i la seva empremta digital. El document va ser localitzat als Arxius Departamentals de la Haute-Vienne (Nova Aquitània, França) per l’investigador David Ferrer Revull, que l’ha facilitat a l’Associació per a la seva publicació a internet. La sol·licitud no està signada per Lluís Companys i Micó (“perquè l’interessat no pot signar”), sinó pel director del sanatori de Naugeat (Llemotges), on el fill del president estava ingressat per la seva malaltia psiquiàtrica... [+ informació]

Una cara B ratllada per l'agulla de diamant

Si la directora i dramaturga Lucia del Greco (Roma, 1992) s'hagués plantejat aquest mateix espectacle sense emparar-se en les populars «Donetes» de Louisa May Alcott (Germantown, Filadèlfia, 1832 - Boston, 1888), el resultat probablement hauria estat el mateix. Però, sense les expectatives afegides, no se li hauria exigit que no fugís de reflectir —ni que només fos una mica, carai!— les germanes March (les universals i clàssiques Meg, Jo, Beth i Amy), més conegudes potser a hores d'ara, amb la crisi de la lectura, per les nombroses adaptacions cinematogràfiques que no pas per la novel·la original, per cert —informació per als espectadors frustrats—, traduïda íntegrament al català per Mar Vidal i publicada ja fa tres anys a la col·lecció El Jardí Secret de Viena Editorial... [+ informació]

L'edifici de l'Umbracle del parc de la Ciutadella de Barcelona s'afegeix a la restauració dels altres edificis icònics com l'Hivernacle, el Palau Martorell o el Castell dels Tres Dragons

El projecte de restauració de l’emblemàtic edifici de l’Umbracle del parc de la Ciutadella de Barcelona inclou la restauració de la coberta, les façanes, l’estructura interna, els paviments i les dues portes. L’Umbracle està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i, conjuntament amb l’Hivernacle, el Castell dels Tres Dragons i el Centre Martorell d’Exposicions, forma part de l’eix patrimonial de la Ciutadella del Coneixement. L’Umbracle va ser projectat el 1883 per Josep Fontserè i reformat i acabat el 1888 per l’arquitecte de l‘Hivernacle, Josep Amargós. El projecte de restauració preveu recuperar l’aparença original de l’edifici del projecte de Fontserè. D’aquesta manera, està previst restablir els paraments d’obra vista, millorant el mobiliari, els paviments, el drenatge i la senyalització... [+ informació]

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona arriba al trentè aniversari amb la vista posada en la gran exposició de l'aniversari i una expansió per Catalunya

A un mes de la commemoració del 30è aniversari de la creació del Macba (Museu d'Art Contemporani de Barelona), la col·lecció permanent serà un dels grans protagonistes. «Com una dansa d’estornells. Col·lecció Macba: trenta anys i infinites formes de ser» (28 novembre 2025 a 28 novembre 2026) mostrarà dos centenars d'obres d'uns cinquanta artistes, per fer una revisió crítica de les línies del museu fins a l'actualitat. La imatge del vol dels estornells fa referència, segons la direcció del Macba, al fet que les obres s’ajusten i es reagrupen en les diferents presentacions formant nusos o mapes de sentit. A més, vídeos i materials d'arxiu de la col·lecció sortiran de l'edifici de la Plaça dels Àngels —actualment en estat d'obres per l'ampliació del museu— i es podran veure entre el juny i el novembre del 2026 en llocs diversos de Catalunya tan singulars com la sala d’espera d’un dentista, un forn, la consulta d’un veterinari, els vestidors d’un camp de futbol, un local d’assaig o el despatx d’un alcalde... [+ informació]

El Museu de l'Educació de Catalunya ha posat la primera pedra amb la presentació del projecte que vol preservar, estudiar i difondre el patrimoni educatiu català

Les primeres Jornades del Museu de l’Educació de Catalunya: «Una il·lusió de futur» han marcat l’inici oficial del projecte per a la creació d’una nova institució dedicada a preservar, estudiar i difondre el patrimoni educatiu català. El Museu de l’Educació de Catalunya neix de la iniciativa d’un grup impulsor format per més de seixanta persones i institucions representatives del món educatiu, cultural i social del país. El projecte compta amb el suport de la Societat Catalana de Pedagogia i la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, totes dues filials de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). L’objectiu del projecte és crear un espai de referència que combini la preservació del patrimoni historicoeducatiu amb la recerca, la innovació pedagògica i la participació comunitària. El futur Museu de l'Educació de Catalunya es concep com un museu en xarxa, un «museu de museus»... [+ informació]

El vol del trencalòs

Temps era temps, a l'antic Versus Teatre, comandat per Ever Blanchet, un grup de gent jove sortida de les aules teatrals va debutar amb el nom d'El Musical Més Petit amb un espectacle de petit format que passava per les composicions d'Andrew Lloyd Webber o d'Arnold Schönberg. Corria la tardor del 1996. S'hi van estar almenys nou mesos (un fet insòlit mirat amb ulls d'ara!), van fer una gira i el van mantenir durant dos anys llargs. Eren tan a prop del Teatre Nacional de Catalunya de l'època inicial de Josep Maria Flotats que aquest, en veure l'espectacle i amb l'assessorament de l'escriptor Emili Teixidor, que havia estat professor d'alguns d'ells, dos anys després, el 1998, se'ls va emportar Glòries avall amb un altre musical cèlebre, «El somni de Mozart». I tothom sap què en va sortir i que n'ha sortit d'aquella companyia, des d'Àngel Llàcer a Daniel Anglès, Manu Guix, Pili Capellades o Xènia Reguant, entre molts altres. Només fa trenta anys d'aquesta batalleta. La Sala Versus Glòries, que ara gestiona Apunta Teatre, ha recuperat de nou el gènere musical... [+ informació]

Mà morta, mà morta... pica la porta!

Convocar els espectadors a veure una obra del director i dramaturg anglès d'origen irlandès, Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) és una garantia que no en sortiran mai decebuts. La inoblidable obra «La reina de la bellesa de Leenane», el seu debut, situada allà dalt a Galway, terra dels pares de l'autor, encara ressona des de fa trenta anys quan es va estrenar aquí i és d'aquelles peces que no hi faria res que cada ics anys tornés als escenaris. La trajectòria de Martin McDonagh ha estat llarga i brillant internacionalment des d'aleshores i el seu domini de la intriga, el diàleg i la crueltat barrejats amb l'humor càustic s'han anat consolidant amb el temps fins a arribar a l'estilisme de «La mà», una comèdia negra, negra, però molt negra, tan negra que és impossible que no arrenqui els somriures de l'auditori per tot el que aquests quatre entranyables personatges tocats per la vareta de la desgràcia social... [+ informació]

El Club de Mar de Sitges acaba amb trenta anys de disputa judicial i assumeix la sentència del govern espanyol perquè la seva situació no compleix la llei de costes

La ubicació de l'edifici, construït als anys cinquanta i catalogat com a bé cultural d'interès local no compleix la legislació de costes i a instàncies del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic espanyol ha de quedar buit perquè sigui enderrocat en un futur. Els usuaris han passat els últims dies embalant capses, empaquetant material i carregant un camió de mudances. La construcció del Club de Mar de Sitges és anterior a la llei que ara els condemna a desaparèixer i això és el que encara al·leguen els responsanbles d'aquesta institució que es considera bàsica per la feina de pedrera dels esports nàutics. L'Ajuntament de Sitges, per la seva banda, ha demanat formalment al ministeri espanyol que li cedeixi l'espai mentre no s'enderroqui l'edifici amb l'esperança de no perdre una construcció emblemàtica que forma part del paisatge de la població. Amb el tancament del Club de Mar de Sitges queden enrere més de 70 anys d'activitat d'una institució sense ànim de lucre i oberta als seus socis, però que ocupa un sòl que és públic i està protegit per la llei de costes. Si es culminés l'enderrocament del Club de Mar i també de dos restaurants pròxims, el ministeri justifica que es guanyarien 10.000 metres quadrats de platja... [+ informació]

Revolució al llit de mort

Ara que l'expresident de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, ha ingressat a la presó, en un fet inèdit en la història de França, per la seva responsabilitat en el finançament irregular escurant les arques de Moammar al-Gaddafi —líder libanès convertit després en l'enemic número u—, ¿què en deu pensar l'autor Édouard Louis que acusa de la mort del seu pare no només l'expresident Nicolas Sarkozy sinó també altres presidents de la República com Jacques Chirac, François Hollande i Emmanuel Macron, aliens totsm segons l'autor, a la realitat d'una classe empobrida, obrera, minada per l'alcoholisme, el racisme i l'atur? [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Aquesta és una de les conclusions a la qual arriba Édouard Louis (Hallencourt, Somme, Alts de França, 1992) en aquesta confessió oberta que l'actor Dafnis Balduz ha convertit en monòleg sota la direcció de Pau Roca (companyia Sixto Paz) i que desvela el passat infeliç de l'escriptor francès i que va repercutir en la relació que va tenir amb el seu pare i l'ecosistema violent i empobrit que va patir d'infant. Peces com aquesta requereixen un espai íntim i gairebé reclòs com la “caixa fosca” del Heartbreak Hotel... [+ informació]

La reconstrucció digital d'un crani de fa un milió d'anys suggereix que els humans es podrien haver separat dels seus avantpassats mig milió d'anys abans del que es pensava i a Àsia en lloc d'Àfrica

L'estudi del crani de Yunxian 2, trobat a la província xinesa de Hubei el 1990, s'ha fet amb tomografia computeritzada, imatges molt detallades amb raigs X. A partir d'aquí, s'ha reconstruït virtualment el fòssil en tres dimensions i s'han corregit les deformacions, amb detalls que no s'havien vist abans. Els investigadors van comparar 533 punts del crani amb els d'altres fòssils antics i humans actuals, cosa que els va permetre analitzar en què s'assemblava i en què era diferent d'altres grups. Les anàlisis digitals del crani suggereixen que l'espècie humana s'hauria separat dels seus avantpassats mig milió d'anys abans. La reconstrucció moderna del crani Yunxian 2 aixafat apunta en una direcció diferent del que es pensava fins ara: es creia que el crani pertanyia a l'Homo erectus, un avantpassat dels humans, però les últimes investigacions el relacionen amb un dels membres més antics del grup conegut com a Homo longi, una espècie germana amb nivells de desenvolupament similars als sàpiens. Això suggereix que fa un milió d'anys, els avantpassats de la humanitat ja s'havien dividit en grups diferents, cosa que indica una divisió evolutiva humana molt més antiga i complexa del que es pensava anteriorment... [+ informació]

El nou centre de recerca La Industrial a l'antiga seu de l'Escola Industrial de la Diputació de Barcelona expulsa l'INstitut d'Estudis Fotogràfics de la nau que ocupa des de fa més de cinquanta anys

L'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) és l'escola de fotograria més antiga de l'Estat espanyol i des de fa cinquanta-tres anys ocupa una nau que li havia cedit la Diputació de Barcelona a l'antiga Escola Industrial. L'Institut d'Estudis Fotogràfics (IEFEC) és una associació sense ànim de lucre i ara es troba que abans del setembre del 2026 ha de canviar de lloc a causa que les obres de rehabilitació converteixen la nau que ocupa en el centre de recerca La Industrial +. L'escola fotogràfica ha entrat en converses amb diverses institucions, entre les quals l'Ajuntament de Barceloa per trobar un nou espai, cosa que no és un objectiu senzill perquè són moltes les associacions que hi ha llista d'espera. Els responsables de l'escola lamenten que hagin d'abandonar l'Escola Industrial perquè relacionanen el seu ensenyament amb els criteris d'aquesta institució... [+ informació]

El rei de les neus

En la mitologia nòrdica i en els contes recollits per Hans Christian Andersen és habitual la presència del mirall o la neu en moviment. Potser per això, la posada en escena d'aquesta obra de l'escriptora i dramaturga sueca Sara Stridsberg (Solna, Suècia, 1972), que ha dirigit el francès Christophe Rauck, rep els espectadors amb un mirall gegant de fons que reprodueix la platea —anem de miralls com ja passava també a «La filla de l'aire» de la sala veïna del TNC— que es convertirà després en un immens cubicle rectangular —només possible pel seu moviment rotatori a l'escenari de la Sala Gran— on les revolades de les volves que aparenten la neu impregnen d'un aire fred i desangelat l'espai escènic blanc i transparent on la reina sueca del segle XVII que es va rebel·lar contra el seu destí desgranarà el perquè de la seva postura davant el poder del tron... [+ informació]

Les arts escèniques mantenen una tendència positiva segons l'últim Anuari de la SGAE però encara no aconsegueixen arribar als valors d'abans de la pandèmia

Segons l'Anuari de la SGAE (Societat General d'Autors i Editors), l'any 2024 es van fer un total de 47.971 representacions d'arts escèniques a l'Estat espanyol, un 7,2% més que un any abans. Tanmateix, encara falta un 5,7% per arribar a xifres del 2019, abans de la pandèmia. Les ciutats que van concentrar més oferta d'arts escèniques el 2024 continuen sent Madrid i Barcelona. Aquestes zones van concentrar el 33,7% i el 21,6% del total, respectivament. En termes absoluts, es van realitzar a Madrid 16.166 funcions, i 10.372 a Catalunya. Durant el 2024 es van vendre 10,39 milions d'entrades. Pel que fa a l'any anterior, es produeix un increment de l'11,1%. Malgrat això, en l'últim Anuari de la SGAE s'observa una reculada del 26,5% en comparació amb la xifra obtinguda el 2019... [+ informació]

Dotze projectes de Palomo Polo i una pel·lícula inèdita s'exposen per primera vegada en una retrospectiva de l'autora al Centre de la Imatge de La Virreina

L'exposició «El retorn de la mirada. La tasca política de narrar», comissariada per Mabel Tapia, aplega per primera vegada en un museu dotze projectes de Paloma Polo (Madrid, 1983) realitzats des de 2010 fins a l’actualitat, entre els quals destaca la pel·lícula inèdita «Wrinkled Minds» (2025). El treball de Palomo Polo s’acosta a esdeveniments històrics molt precisos, a relats que han format part dels fonaments hegemònics, i a d’altres de descartats o silenciats. Els projectes de l’artista Paloma Polo estan travessats per aquestes preguntes i per un compromís contemporani fonamental amb el qual es defineix com la Història en una confrontació constant i innegociable amb ella. A partir de llargs processos d’investigació, l’artista s’acosta a esdeveniments històrics molt precisos, a relats que han estat part dels fonaments hegemònics colonopatriarcals de la nostra història... [+ informació]

Els actors Pere Arquillué i Carles Martínez protagonitzen la sèrie de deu pòdcasts «En defensa de Companys», documental inèdit que recupera la veu de Ramon de Colubí, l'advocat militar que va defensar el president assasinat pel franquisme

Coincidint amb el 85è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, Catalunya Ràdio ha estrenat «En defensa de Companys», una sèrie documental en pòdcast produïda per Abacus Cooperativa i Sàpiens. El projecte recupera per primera vegada el testimoni sonor de Ramon de Colubí, el militar i advocat d'ofici que va defensar el president de la Generalitat davant un consell de guerra franquista l'any 1940 i la persona que va poder compartir amb ell els últims moments de la seva vida, localitzat ara a Caracas, amb 93 anys, pel periodista Jordi Finestres. El documental té com a narrador l'actor Pere Arquillué i l'actor Carles Martínez en la veu del president Lluís Companys. El fil narratiu del pòdcast s'articula a partir d'un material sonor excepcional, imaginat i coordinat per la revista Sàpiens: l'enregistrament inèdit d'una entrevista del 2003 entre el periodista Jordi Finestres i l'exmilitar franquista Ramon de Colubí... [+ informació]

Descobreixen a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat l’únic manuscrit conegut del poema èpic del segle XVIII que té com a protagonista la figura de Cristòfor Colom i els seus viatges a l'anomenat Nou Món

La investigadora postdoctoral Claudia García-Minguillán ha descobert a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat l’únic manuscrit conegut del poema èpic «El Nuevo Mundo», obra del poeta i diplomàtic portuguès Francisco Botelho de Moraes e Vasconcelos (1670-1747). La troballa, fins ara inèdita, es considera de gran valor filològic i històric, ja que representa la primera obra èpica escrita en espanyol que té com a protagonista la figura de Cristòfor Colom. El document havia passat desapercebut als investigadors malgrat aparèixer com una referència breu en un catàleg antic elaborat pel pare Alexandre Olivar l’any 1977. El manuscrit, d’uns trenta-nou folis i amb notables diferències respecte a l’edició impresa de 1701, conté passatges que en el text conegut fins ara eren absents, alguns dels quals podrien haver estat suprimits o modificats per raons ideològiques... [+ informació] 

El vestíbul que ha de connectar el metro de Glòries amb la planta 0 del Museu del Disseny Hub Barcelona serà una realitat l’estiu del 2026

Després de la llarga reforma del nucli de les Glories, les novetats per aquest nou eix no s'aturen. Ara s'ha confirmat que el projecte d’interiorisme que es convertirà en la primera connexió entre el metro de Barcelona i l’interior d’un equipament públic, el Museu del Disseny Hub, serà realitat l'estiu del 2026. El nou vestíbul, de 380 m², té un pressupost aproximat d’un milió d’euros i començarà amb les obres a principis del 2026. El nou espai pretén ser un punt de trobada entre la cultura i la mobilitat, enmig de pantalles audiovisuals, senyalística i geometria. És per això que no només serà una connexió metro museu, sinó que també esdevindrà un espai on es duran a terme activitats i esdeveniments culturals. El vestíbul [vegeu un informe del projecte] serà accessible durant l’horari d’obertura del museu. Està prevista una adaptació dels espais per no comprometre l’experiència dels visitants del museu ni dels usuaris del metro. S’ha previst un itinerari de sortida des de les andanes amb una zona de validadores de TMB i un fals sostre que manté la coherència formal amb la resta de l’espai. La previsió és que les obres comencin a principis de 2026 i estiguin llestes a l’estiu, coincidint així amb la capitalitat mundial de l’arquitectura, en què el DHub serà una de les seus del congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA)... [+ informació]

El príncep danès amb el fang fins al coll

Thomas Ostermeier (Soltau, Alemanya, 1968) és un dels directors europeus que opta, des dels seus inicis, per explorar —no tant explotar— les possibilitats del teatre amb una mirada jove —no tant contemporània— i per això aconsegueix que un espectacle de dues hores i tres quarts —la primera intenció era que en durés cinc o sis!— per a un públic majoritàriament pendent del sobretitulat s'endinsi en l'ànima de l'obra de «Hamlet» per explicar com ell el veu, no només com el va veure William Shakespeare. El director i la companyia berlinesa que dirigeix —força habituals aquí sobretot gràcies a Temporada Alta— sedueixen els espectadors d'ofici i els arrenca passions. El seu, diguem-ne trangressor «Hamlet» es va estrenar el 2008 als Festivals d'Atenes i d'Avinyó i a la propia seu berlinesa. La presentació a Barcelona es va fer el desembre d'aquell mateix any en un moment en què el muntatge estava encara en el procés d'experimentació sobre com reaccionaria l'auditori no estrictament especialitzat ni seguidor de festivals... [+ informació]

Broma baixa berlinesa

La dramaturga Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961) fa com si digués: “Ara us explicaré una història”. I de fet n'explica cinc. La dels cinc personatges que protagonitzen la seva obra «Boira», que estan immersos en un estat de desmemòria i de no saber qui són i què fan en aquest món. L'obra va ser escrita fa uns deu anys i se situa vint-i-cinc anys després de la caiguda del Mur de Berlín el 9 de novembre del 1989, en alguna ciutat de l'Est que no s'especifica. Per tant, se suposa que som en un moment determinat del 2014. Quan, posats a recordar efemèrides, ja hi ha hagut l'atemptat de les Torres Bessones, el 2001 —que en certa manera fa oblidar que havia caigut el Mur— i el crac financer modern del totxo del 2007/2008 que encara cueja i que també ha fet oblidar que va caure el Mur i que van caure les Torres Bessones. Viure massa té això. Que com que tot va molt de pressa i el temps passa volant, una fita històrica n'esborra una altra. A «Boira» tot respira, doncs, decadència i frustració [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La decadència i la frustració que també ha esborrat la capa de la classe mitjana de la societat en els últims anys. Deia que la Cunillé explica cinc històries. I és així. Són històries independents situades en un espai trist de llum, boirós vaja, en un pis que comença a caure a trossos, on el televisor no funciona, les parets necessiten una capa de pintura, amb un finestral que mostra un atractiu videomapatge al fons que passa de la broma baixa a la broma que s'aixeca lentament i mostra finalment al darrere les moles de ciment d'una ciutat grisa... [+ informació]

Noli me tangere

El groc era, i potser encara ho és per als que creuen en sortilegis, el color maleït de la gent del teatre. Digueu-li, si no, a Molière! Però des d'ara, els espectadors que vegin aquesta peça, o aquest aplec de quatre peces breus, del dramaturg i filòsof Juan Mayorga (Madrid, 1965) sabran que el groc també s'atribueix a la prostitució, o almenys així ho va deixar ben pintat Antonio Allegri da Correggio quan el 1525 va crear el quadre renaixentista «Noli me tangere», prenent com a base les paraules que han quedat per a la posteritat a l'«Evangeli segons Sant Joan» i que s'atribueixen a Jesucrist quan, després de ressuscitar, diu que li va dir a Maria Magdalena que no s'hi acostés: No em toquis. És a dir, en llengua mare: «Noli me tangere». [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Doncs aquesta és una de les quatre peces que integren l'obra «Entre los árboles», que dirigeix el cubà Abel González Melo (L'Havana, 1980), i que la companyia madrilenya La Virgen Teatro ha estrenat en exclusiva a Barcelona abans de la seva gira... [+ informació]

La vinya i el vi de la finca de Can Calopa de Collserola donen una oportunitat a persones en risc d'exclusió socialque veremen a la vinya de la Santgiovese

Can Calopa de Dalt, la finca de Collserola que l'Olivera gestiona en règim de concessió i on desenvolupa part dels seus programes d'integració social, funciona en règim de cooperativa d'iniciativa social que treballa al món rural o periurbà. L'Olivera va néixer el 1974 a Vallbona de les Monges per donar una vida digna a persones amb discapacitats de tota mena, sobretot les intel·lectuals. Després s'han obert a altres tipologies amb contractes d'inserció laboral pensats per a persones que també estan en risc d'exclusió social. I aquí el ventall s'obre a molts perfils de persones. A tocar de la carretera de Vallvidrera que circula a tocar de bosc es troba la masia de Can Calopa en un cantó i a baix a les feixes les vinyes. Els ceps posen fre al creixement del bosc. Fan de mosaic agrícola, tan important com s'ha demostrat per combatre els incendis forestals. L'Olivera en té la concessió per gestionar l'espai des del 2010 i passa inspeccions i controls de la Generalitat per comprovar que els seus contractes d'inserció no amaguen explotació encoberta. La seva targeta de presentació són uns vins i olis excel·lents. En total, 2,5 hectàrees de vinya... [+ informació]

L'escriptor hongarès László Krasznahorkai resident a Berlín ha estat distingit amb el Premi Nobel de Literatura 2025 pel conjunt de la seva obra qualificada sovint com a apocalítica

L'escriptor László Krasznahorkai (Gyula, Hongria, 1954), resident a Berlín, és el distingit amb el Premi Nobel de Literatura 2025 pel conjunt de la seva obra qualificada sovint com a apocalítica. L'atzar ha fet que l'escriptor havia estat convidat a participar en la pròxima edició de Kosmopolis, que té la seu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L'obra de l'autor László Krasznahorkai és extensa, però poc traduïda al català i l'espanyol. En català, gràcies a una opció d'Edicions del Cràter, i en espanyol, dins de l'Editorial Acantilado. La crítica nordamericana Susan Sontag va definir Krasznahorkai com el "mestre de l'apocalipsi de la literatura contemporània", sobretot a partir de la lectura de «La malenconia de la resistència» (1998) on amb una fantasia de terror febril desenvolupada en una petita ciutat hongaresa situada en una vall dels Carpats, el drama s'hi intensifica encara més. László Krasznahorkai és considerat un escriptor èpic de la tradició centreeuropea que s'estén des de Kafka fins a Thomas Bernhard, i es caracteritza per l'absurdisme i l'excés grotesc... [+ informació]

Les nominacions dels Premis Butaca de Teatre de Catalunya 2025 entren en la fase de votació popular abans de la gala prevista per a mitjan novembre

Els espectacles «Dones de ràdio» (Bitó Produccions), «El cor dels amants» (Teatre Lliure), «L’aranya» (TNC), «L’herència» (Teatre Lliure), «La gavina» (Teatre Lliure), «La tercera fuga» (TNC), «Les mans» (Bitó Produccions / Grec’24) i «Tots ocells» (La Perla 29) són els nominats en la categoria de Muntatge, que pel que fa a Musical nomina els espectacles «A Macbeth Song» (La Perla 29), «Ànima» (TNC) «El dia de la marmota» (Nostromo Live). Les actrius nominades han estat Cristina Plazas (Pura passió), Francesca Piñón (Les bàrbares), Marta Marco (El cor dels amants), Mireia Aixalà (Una mena d’Alaska), Míriam Moukhles (Tots ocells)i Rosa Renom (La majordoma). Les actrius de musical nominades són Diana Roig (El dia de la marmota), Mireia Morera (Artemis) i Paula Malia (Ànima). Els actors de teatre de text nominats són Albert Salazar (L’herència), Carlos Cuevas (L’herència), Guillem Balart (Tots ocells), Joan Carreras (El cor dels amants), Jordi Bosch (Mort d’un comediant) i Nil Cardoner (La gavina), al costat dels actors de musical Oriol Burés (Ànima), Roc Bernadí (El dia de la marmota)i Victor G. Casademunt (Ànima) [veure les nominacions de totes les categories a la revista digital Clip de Teatre] Pel que fa la dramatúrgia entren en votació Cristina Clemente (Dones de ràdio), Josep M. Miró (La majordoma), Llàtzer García (Les mans) i Victoria Szpunberg i Albert Pijuan (La tercera fuga). Els Premis Butaca de Teatre de Catalunya es lliuraran el 17 de novembre en l'habitual gala a la seva localitat on van néixer fa XXXI edicions, Premià de Mar... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2025 amb 31.159.508 visitants que han fet 67.745.219 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.801 edicions) de 31.159.508 visitants i 67.745.219 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.297,3 visites de pàgines (10,48 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.982 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

L'Hospital Vall d'Hebron planificat durant la Segona República es va inaugurar fa setanta anys després que el règim franquista ocupés Catalunya

El 5 d'octubre del 1955 es va inaugurar l'Hosital Vall d'Hebron, després que el règim franquista recuperés el projecte que havia planificat el govern de la Segona República i que havia quedat congelat a causa de la Guerra Civil Espanyola arran del cop d'estat militar contra el govern legítim republicà el 18 de juliol del 1936. Setanta anys després i amb canvi de nom perquè primer va ser batejat com a Residència Sanitària Francisco Franco, per o confondre'l amb el temr Hospital destinat encara a centres de beneficència i alta mortalitat, l'Hospital Vall d'Hebron, que inicialment abans del 1936 estava destinat a ser un sanatori per a tuberculosos, s'ha convertit en el pioner en el transplantament de pulmó o en diagnòstics de sida a tot l'Estat espanyol. És també un centre de referència internacional que a partir d'ara ha de fer front a nous reptes i canvis socials. Dels primers cinc metges de guàrdia que hi treballaven el 1955, mentre que les infermeres eren monges, s'ha passat a un dels equips més prestigiosos de la sanitat catalana. Va ser a partir del 1976, amb l'arribada de la democràcia que es va anomenat Vall d'Hebron... [+ informació]

Es localitza un botí de mil doblons d'or i plata del carregament de la flota de l'antic imperi espanyol que va ser enfonsada a Florida el 1715 a causa d'un huracà

Una empresa especialitzada en el rescat de naufragis ha aconseguit localitzar un botí de més de 1.000 doblons d'or i plata de principis del segle XVIII. El valor actual d'aquests doblons (que eren les antigues monedes d'or encunyades per la corona espanyola) es calcula que supera el milió de dòlars. El botí forma part d'un tresor enorme. Durant els segles XVI, XVII i XVIII s'e cunyaven milers de monedes d'or i plata a les Índies Occidentals amb material que s'extreia de les mines. Aquestes monedes es carregaven en vaixells juntament amb joies i pedres precioses i s'enviaven cap a la península per seguir abastint les arques de l'imperi espanyol. La troballa de les monedes es creu que podria pertànyer a sèries encunyades a les actuals Bolívia, Mèxic i el Perú. Els vaixells que viatjaven cap a Espanya el 1715 van patir un huracà a prop de la costa de Florida que els va enfonsar amb més de 1.500 pèrdues humanes de mariners. La pèrdua va ser un cop dur per a la monarquia borbònica de Felip V que s'acabava d'establir a Espanya. Segons la llei marítima en relació a les troballes de naufragis, l'estat de Florida té dret a quedar-se amb un 20% com a mínim per garantir que part de la troballa es quedi a disposició dels investigadors o de museus públics. No és la primera vegada que es fan troballes en aquest espai marítim de Florida i menys ara que se sap que encara hi ha més botí per rescatar... [+ informació]

Melmelada de taronja en conserva

El dramaturg, actor i director Raimon Molins, ànima de la Sala Atrium, en aquesta ocasió en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, ha defugit la temptació de fer amb «La filla de l'aire» un espectacle estrictament biogràfic i aventurer de la ballarina Roseta Mauri (Reus (?), 1850 (?) - París, 1923) que segurament hauria encantat els amants d'escodrinyar en la nafra de les vides privades. Lluny d'això, ha fet una aproximació al personatge a través d'una mirada estètica, íntima, musical i poètica, emparada amb les referències que van envoltar la vida artística de Roseta Mauri al centre del món de l'art que era París, amb la seva relació amb les elits artístiques de l'època parisenca, sobretot els pintors que es van inspirar en la seva imatge de ballarina com Edgar Degas, el més ballarí amb els pinzells, que la va representar en alguns dels seus quadres, o Édouard Manet, que en va fer un retrat a mitges a causa de la poca paciència de model que es veu que tenia la ballarina [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'espectacle té una arrencada que diria que desconcerta els espectadors per la teoria que pretén expandir sobre la física, el moviment, la tesi de Newton i la recerca de l'aire des de la punta dels dits dels peus a la punta dels dits de les mans, i que es justifica a través d'una presumpta conferència —que no acabarà de fer-se del tot— de la doctora Amélie Brunell a la Universitat de París... [+ informació]