Més val riure que plorar

Avui potser no ploraran, com diu el títol, però la sensació que t'emportes després de veure aquesta comèdia de Nelson Valente (Buenos Aires, Argentina, 1971) amb la conxorxa de la veterana companyia T de Teatre —35 anys a les espatlles!—, és que t'han ofert un pastís de riures i cleques farcit d'ingredients diversos que voldries que es gratinessin, un a un, una mica més al forn amb ventilació inclosa. El nucli són tres germanes —que ningú no es confongui perquè no es tracta d'un Txékhov tot i que no se sap mai les influències que arrossega cada autor—, els dos cunyats, a més, i una amiga que la germana petita ha fet —ingressada un temps en un centre de rehabilitació psiquiàtrica per intent de suïcidi—, i que acaba, l'amiga, convertint-se en la protagonista accidental o, si es vol, en el pistó que encén la metxa, que cala el foc i que no té cap intenció d'apagar-lo... [+ informació]

Relliscar, més que patinar, sobre el trencadís de Gaudí

¿Calia que la Reial Federació Espanyola de Patinatge en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i el Consell Superior espanyol d’Esports fes un acte per celebrar el centenari d'Antoni Gaudí? ¿Calia que es fes un espectacle més aviat avorridot —admetent sempre la bona feina dels patinadors— en un intent de barrejar coreografia amb vestuari i la iconografia pròpia de l'arquitecte? ¿Calia que la Televisió Catalana programés la reemissió de l'espectacle al voltant de la festa de Reis, tant al canal Esport3 com a TV3 per omplir la graella? ¿Calia que l'embemàtic himne d'«El cant dels ocells» es cantés tan i tan desafinadament? ¿Calia que el guió fes parlar mitjançant la Intel·ligència Artificial en espanyol l'arquitecte Gaudí i li encolomés un presumpte viatge inspirador de l'art mudèjar a Andalusia del qual no hi ha cap constància? ¿Calia que s'hi inclogués una coreografia amb ball flamenc i olé?... [+ informació]

El dramaturg Josep Julien revisa l'obra «Bonobo» estrenada fa tres anys al Teatre Nacional de Cataluna i retitulada com a «Bonobo 2.0» i amb una nova posada en escena amb el mateix intèrpret Moha Amazian la reestrena a la Sala Fènix de Barcelona

«Bonobo» és una “road movie” com ho és la novel·la mare de totes les “road movies” escrita per Jack Kerouac a mitjan segle passat i coneguda com a «On the road». El protagonista de l'obra «Bonobo», de l'actor i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), no és un “beat” del segle passat, però sí que és un “beat” d'aquest segle. A «Bonobo» no hi ni sexe, ni drogues ni “rock and roll”, però sí que hi ha un monòleg introspectiu com a la novel·la «On the road» i una altra mena de droga tan o més perillosa que la droga dura: la febre del terrorisme. Josep Julien, que amb aquesta obra va guanyar el premi de text Jardiel Poncela de l'SGAE i el premi Quim Masó a projectes escènics, parteix dels tràgics fets de l'agost del 2017, després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i el Port de Cambrils, quan un dels joves ripollencs, Younes Abouyaqoub, de 22 anys, conductor de la furgoneta que va deixar l'estesa de víctimes a la Rambla abans de frenar a tocar del mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró, va fugir per les porxades del Mercat de la Boqueria i, quatre dies després d'haver deixat un altre mort a la Diagonal en el robatori d'un cotxe, va ser abatut per la policia catalana en unes vinyes del terme de Subirats, a l'Alt Penedès... [+ informació]

El centenari de la mort d'Antoni Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l'arquitecte a través dels seus edificis més emblemàtics

L’any Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l’arquitecte a través dels seus edificis, molts dels quals en indrets de Catalunya, sobretot, a Barcelona: la cripta de la Colònia Güell, la casa Batlló, la casa Vicens, el Palau Güell, el Park Güell, la casa Calvet, el col·legi teresià, els pavellons de la finca Güell, la torre Bellesguard, el portal de la finca Miralles, la nau Gaudí, la casa Milà o La Pedrera, el temple de la Sagrada Família o el primer misteri de glòria del rosari monumental de Montserrat. També hi ha quatre edificis fora de Catalunya com el Capricho de Comillas (Cantàbria); el palau episcopal d’Astorga, la casa Botines (Lleó), i la seva intervenció a la seu de Palma (Illes). Un dels eixos centrals del centenari de Gaudí tindrà lloc al voltant d'una exposició al Museu d’Història de Catalunya (MHC) i del Gaudí International Congress 2026. A més, de febrer a desembre... [+ informació]

Amb 44 milions de balises al cap

Quan tothom es pensava que la notícia estrella del nou 2026 seria la incorporació, l'1 de gener, dels 32 milions de balises lluminoses que la Direcció General de Trànsit espanyola ha decretat per a tots els vehicles que circulen per la pell de brau —una inversió popular que puja a més de mil milions d'euros amb IVA inclòs-, va i el gran showman mundial amb nom d'ànec —àlies Donald— ha trasbalsat les minivacances de Nadal dels mitjans de comunicació i els ha obligat a fer, com a TV3, una mena de segona marató de 24 hores seguides, però no parlant de salut sinó parlant del segrest del president veneçolà i la seva dona per les hosts nord-americanes en una matinada d'aquelles que es mereixen recordar el verset del poema de Lluís Serrahima i que deia, recordeu: “De matinada han trucat. Són al replà de l'escalà. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. ¿Què volen aquesta gent, que truca de matinada?”... [+ informació]

El melic no hi és només per mirar-te'l

El fil ja no és tan invisible des que aquest musical per a tots els públics, basat en l'àlbum de l'escriptora, periodista i comunicadora especialitzada en criança, Míriam Tirado (Manresa, Bages, 1976), il·lustrat per Marta Moreno, és present a la cartellera des de fa dos anys, després d'una arrencada al mateix Teatre Goya amb més de 30.000 espectadors i una temporada fora de Catalunya al Teatro Alcázar de Madrid. L'àlbum il·lustrat de Míriam Tirado és un dels multivendes catalans que van fent el seu camí sense gaire soroll, però amb una incidència que era impensable anys enrere [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A l'edició en diferents suports (paper, ebook o audiollibre...) li faltava una versió teatral i el registre del musical és el millor que li podia passar i encara més quan es va posar a l'abast creatiu de Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, que tenen la mà trencada en espectacles sense límits fronterers, amb el suport productor de Viu el Teatre... [+ informació]

L'Any Gaudí, l'Any Pau Casals, el 45è aniversari de La Vella Dixieland i el record de Santiago Rusiñol entre les propostes de 15 espectacles en gira de la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya durant el 2026

La Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC) prepara una programació conjunta de teare, dansa i música per al 2026 amb 148 actuacions arreu del país, entre les que destaquen 35 funcions del musical sobre Gaudí «L’arquitecte priibit», 19 representacions de «Passejant amb Santiago Rusiñol» amb l'actor Àlex Casanovas i 14 concerts de La Vella Dixieland amb «La vella als ateneus», dins dels 45 anys de l'orquestra. El programa representa la participació de 40 escenaris de 36 ateneus amb 13.500 butaques. S'hi presentaran també 12 concerts de Miquel Barceló Quartet, 10 interpretacions d'«Homenatge a Pau Casals», d'Steva Trushka, 9 representacions del còmic Txabi Franquesa amb el monòleg «Parlant amb Franquesa», 8 funcions de la comèdia «Els plans«, de Yago Alonso i 8 representacions de «Celtic», de Fletcher Anderson, amb la Delorgan Dance Company i City of Barcelona Pipe Band... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2025 amb 31.755.448 visitants que han fet 68.902.985 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.893 edicions) de 31.755.448 visitants i 68.902.985 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.302,9 visites de pàgines (11,34 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 27 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.073 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

Sopa de galets amb lluentons

La companyia Cor de Teatre ha estat l'estrella de la programació teatral del Festival de Nadal de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Malgrat la pluja d'alguns dels vespres, el seu espectacle musical, «Nadal, un viatge inesperat», ha congregat cada dia milers d'espectadors, alguns conscients que no es podien perdre una altra de les produccions d'aquesta companyia de Banyoles que s'ha fet, en vint-i-cinc anys, un nom internacional. És imprescindible recordar el seu espectacle «Operetta» o l'espectacle més recent, «Nauta». Cor de Teatre, fidel al seu nom, no es limita a fer un concert polifònic sinó que el revesteix de teatre amb tots els ets i uts. I sovint la trama teatral acaba dominant tot l'espectacle, però sempre amb les veus a cappella de la companyia i trobant per a cada peça escollida una història que a vegades té caràcter d'esquetx i que a vegades s'acosta al conte... [+ informació]

Entre «El foraster» i «Bona gent»

L'actor Quim Masferrer, conegut sobretot pel programa «El foraster» de TV3, ha estat l'encarregat de portar a les pantalles (en les seves múltiples modalitats digitals) el programa especial del 2025 «El monòleg de l'any: Edició de Lux», un espai que s'havia fet habitual els últims anys amb la intervenció i la ironia del presentador i humorista Andreu Buenafuente. Però, per una banda, el nou contracte de Buenafuente amb TVE amb el programa «Futuro imperfecto» —molt similar en contingut i equip al «Vosaltres mateixos» que havia estrenat a TV3— i, per una altra banda, la seva baixa temporal per motius de salut i d'estrès professional —cosa que l'ha obligat, a ell i la seva parella, l'actriu Sílvia Abril, a renunciar al minut de glòria amb les campanades de TVE des de la Puerta del Sol, substituïts a última hora pel també humorista i presentador català Marc Giró i la cantant mallorquina Chenoa—, ha propiciat que fos Quim Masferrer qui entomés el risc de fer... [+ informació]

El castell de Miravet trasllada el visitant al segle XIV gràcies a la realitat virtual perquè puguin veure com vivien els monjos templers de l'època

El celler del castell, situat al pati d'armes, és l'epicentre de la nova oportunitat per conèixer millor el passat d'aquest monument de Miravet, mirador de l'Ebre. El visitant, a través d'unes ulleres de realitat virtual, pot viure virtualment tal com ho feien els monjos templers en ple segle XIV. La tecnologia millora la recerca científica des que es poden reconstruir espais que s'han perdut, tal com destaquen els responsables de la iniciativa. A més d'això, el castell de Miravet també estrena una nova senyalització i uns nous recursos que connecten el passat amb el present, amb els trets d'identitat més singulars i la quotidianitat dels pobles que formaven part del territori i que avui són les Terres de l'Ebre. S'hi poden veure les converses en un bar, o una festa major o què menjaven els templers i fins i tot com es preparaven alguns dels plats de l'època medieval, en una mena de mosaic de la memòria popular. La realitat virtual s'aplicarà també ben aviat a altres monuments com el monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), el castell de Cardona (Bages), el teatre romà de Tàrraco (Tarragonès), la colònia Sedó (Baix Llobergat), la ciutat ibèrica d'Ullasret (Baix Empordà o el jaciment andalusí del Pla d'Almatà (La Noguera)... [+ informació]

L'anomenat «dret a l'oblit» ja està garantit per a tots els ciutadans europeus sota l'empara del Reglament General de Protecció de Dades sense que calgui demostrar que el que es vol esborrar perjudiqui el sol·licitant

Després de la batalla que un advocat gallec va iniciar fa més de quinze anys per esborrar unes dades seves que no el deixaven gaire bé, finalment l'anomenat «dret a l'oblit» per a tots els ciutadans europeus ja és un fet. Emparat pel Reglament General de Protecció de Dades, el sol·licitant no cal que demostri que la informació pública que vol esborrar el perjudica sinó que en té prou amb la seva identificació. Hi ha encara algunes excepcions, com és el cas dels considerats personatges públics que no sempre ho tindran fàcil per acollir-se al «dret a l'oblit» com qualsevol altre ciutadà perquè es considera que segons quina informació és d'interès general. Per descomptat, si el sol·licitant té accés als seus comptes o a un web personal, no cal que passi per Google o altres buscadors. Però sí quan la informació no volguda prové d'altres fonts alienes a l'interessat. L'Agència de Protecció de Dades de Catalunya (APDCat) facilita... [+ informació]

Coincidint amb la tornada d'Els Barrufets en català a 3Cat es retolaran alguns dels nous panots del tram de mar de Gran Via de les Corts Catalanes entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya amb emoticones dels personatges de la sèrie d'animació

La sèrie d'animació d'Els Barrufets, tan popular a les dècades dels anys vuitanta i noranta del segle XX gràcies a la versió d'Albert Jané i Cavall Fort, ha tornat a la Plataforma 3Cat en versió original francesa amb sobretitols en català. Coincidint amb aquesta recuperació, i després d'un acord amb la comissionada de l’ús social del català de l’Ajuntament de Barcelona, que subtilment vol compensar també la polèmica de la beca «Narrar Barcelona» anunciada a la Fira de Guadalajara per l'alcalde Collboni i dotada amb 80.000 euros per convidar un escriptor/a llatinoamericà durant tres mesos a Barcelona perquè escrigui una novel·la, s'ha arribat a un acord perquè en alguns dels nous panots que entapissen un tram de la Gran Via entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya s'hi imprimeixen emoticones dels personatges més coneguts d'Els Barrufets. Aquest nou disseny de panot està fabricat amb materials reciclats i s'està provant en aspectes com la resistència, la durabilitat i el drenatge i va ser la proposta guanyadora del concurs que l’Ajuntament va convocar sota el lema «El Panot del segle XXI», que pretén renovar l’emblemàtic paviment barceloní amb llambordes més sostenibles i que siguin menys cobejades pels turistes que acostumen a arrencar-les per emportar-se-les de record. El nou panot, contràriament a la retirada dels ondulats de la Rambla, manté el disseny tradicional, amb la flor i les quatre pastilles. Per conèixer la resistència de les llambordes, l’Ajuntament ha instal·lat un tòtem informatiu a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya. Aquest plafó —una mena de podòmetre com els de les app— mostra en temps real el recompte de vianants que trepitgen els panots per estudiar la seva resistència, el drenatge, el lliscament i el comportament acústic. Si els resultats són satisfactoris, l’objectiu és que els nous panots substitueixin de manera gradual les llambordes convencionals del paviment barceloní. Vegeu més informació aquí: [+ informació]

Descobreixen un fresc de Jesucrist en una tomba de fa almenys 1.800 anys a la necròpolis d'Hisardere a Turquia que pot ajudar a aprofundir en la transició del paganisme al cristianisme

Es tracta d'una imatge del que es coneix com a Bon Pastor, la representació de Jesús carregant una ovella a l'espatlla. En aquest cas, sense barba i vestit amb una túnica romana. Mai s'havia documentat una pintura com aquesta a l'Àsia Menor. El fresc ha aparegut en una excavació a la necròpolis d'Hisardere, a la ciutat d'Iznik, l'antiga Nicea, en una tomba d'uns 1.800 anys d'antiguitat. En aquella època el cristianisme encara era una religió perseguida a l'imperi romà. La cambra subterrània on hi ha el fresc de Jesucrist ha estat excavada durant l'última campanya arqueològica del 2025, i està tan ben conservada que s'hi poden veure perfectament tots els detalls, també els pigments. El Bon Pastor, la imatge de Jesús amb l'ovella, és una de les representacions que es feia de Crist en l'època més primerenca del cristianisme, abans que la creu es convertís en el seu gran símbol. De fet, la figura del Bon Pastor... [+ informació]

La memòria és feble... i a vegades traïdora

Amb el dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), la sorpresa sempre assalta els espectadors en el moment menys pensat. I el més probable és que els agafi desprevinguts. En aquesta obra, o potser hauria de dir “comèdia romàntica agredolça”, que ja fa que sigui la cinquantena del seu extens catàleg, això també passa. Ull viu, doncs, perquè l'esgarrapada és profunda. Però, que tothom estigui tranquil perquè ja he dit d'entrada que «Göteborg» és una comèdia agredolça i la dolçor o el The End final, com deia aquell, “de pel·lícula”, també hi està garantit [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'estratègia de la trama de l'obra «Göteborg», que agafa el títol del topònim de la segona ciutat sueca més important, és posar cara a cara dues èpoques dels dos protagonistes... [+ informació]

La pròxima edició de 080 Barcelona Fashion tindrà lloc el mes d’abril i canviarà l'espai de l'Hospital modernista de Sant Pau pels diversos espais del Port Vell i la Marina Vela

La pròxima edició de la 080 Barcelona Fashion —la plataforma de moda impulsada pel Departament d’Empresa i Treball a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda— se celebrarà del 14 al 17 d’abril de 2026 en una nova ubicació al Port de Barcelona, en diversos espais del Port Vell i la Marina Vela. Aquest canvi d’escenari dóna el tret de sortida a una nova etapa de l’esdeveniment, que reforça el vincle entre la moda i la ciutat, amb el mar com a eix de connexió global. Després d’uns anys consolidant-se com a plataforma de projecció del talent creatiu, la comunitat 080 Barcelona Fashion fa un pas endavant amb un canvi de localització que amplia horitzons. El nou escenari, amb el mar com a extensió, contribueix a reforçar la 080 Barcelona Fashion i fer-la més oberta a la ciutat. L’esdeveniment vol posicionar-se, des de Barcelona, com un altaveu de creativitat... [+ informació]

Mor als 94 anys Francesc Nel·lo, dramaturg i director clau de l'època del teatre independent català de la segona meitat del segle XX a mes de veterà professor de l'Institut del Teatre

El dramaturg i director Francesc Nel·lo (Barcelona, 1931 - 2025) era fill de l’escenògraf Francesc Nel·lo i Ventosa. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat on va iniciar la seva vinculació professional amb el món escènic. Francesc Nel·lo va ser un dels impulsors del teatre independent a Catalunya durant els anys seixanta i setanta del segle XX. El 1966 va crear el Grup de l'Òliba i el Grup de Teatre Independent, amb qui va estrenar «La diada boja» o «Les noces de Fígaro» de Beaumarchais, que vint anys després es va representar al Teatre Lliure dirigida per ell mateix sota el títol «Les noces de Fígaro». En paral·lel amb la seva trajectòria escènica, Francesc Nel·lo va exercir com a professor a l'Institut del Teatre des del 1971 fins que es va jubilar. En paral·lel a la seva tasca com a director i dramaturg, Nel·lo va treballar... [+ informació]

La mandíbula de Banyoles ha estat cedida al Museu del Pla de l'Estany sota la condició que no en surti mai imposada per la família farmacèutica que l'havia custodiat fins ara

La família Alsius ha cedit a la ciutat de Banyoles el fòssil que un picapedrer va donar al seu avantpassat i que han custodiat durant 139 anys a la farmàcia que regenta. La mandíbula de Banyoles no podrà sortir mai de la capital del Pla de l'Estany. És la condició que hi ha posat la família que ha custodiat aquesta peça arqueològica i que l'ha cedit a la ciutat. Ha estat 139 anys a prop de medicaments a la farmàcia Alsius, a tocar de la plaça Major, i ara està acompanyada dels primers homínids que van habitar la zona, al museu arqueològic acabat de renovar. Dos tècnics de conservació del museu van fer el recorregut de 170 metres escortats per agents de la Policia Local. Un cop al museu, es va col·locar a la vitrina el fòssil, d'una antiguitat d'entre 73.000 i 41.000 anys, i que podria correspondre a un sàpiens... [+ informació]

Remenadissa de malucs nostàlgics

No acabo de destriar prou bé què és el que ha volgut fer amb aquesta obra l'autor Manel Dueso (Sabadell, 1953). ¿Explicar la seva relació amb les terres africanes? ¿Fer una denúncia de la desigualtat? ¿Constatar el racisme del blanc sobre el negre i, ¿qui sap?, potser també del negre sobre el blanc? ¿Posar de manifest l'homofòbia animalista en relació al relat del gos? ¿Denunciar les agressions sexuals a les dones? ¿Aportar una picossada més a la Marató de TV3 amb una referència al càncer de mama? ¿Mostrar la dificultat de l'escriptra creativa? ¿Fer evident la solidaritat entre tres amigues d'una generació similar i l seva nostàlgia de la joventut perduda? ¿O revestir de llumets de colors la Sala Petita del TNC perquè, com diuen els anuncis publicitaris, és Nadal i bones festes?... [+ informació]

Quan la sang arriba al riu

Ho deixo anar d'entrada: si «Mar i cel» ha estat el musical del 2025, ¿per què, amb permís de La Cubana, el nou musical «Germans de sang» no pot ser també el musical del 2026? El temps dictarà sentència, però hi ha espectacles que haurien de tenir l'ambició de mantenir-se almenys una temporada sencera en cartellera. Aquesta nova versió —i repeteixo amb èmfasi, “nova versió”, perquè conceptualment és absolutament original i explosiva— de «Germans de sang» és un dels musicals que té tots els ingredients perquè convoqui espectadors a manta sense fronteres d'edat: des d'àvies i avis, a pares i mares, oncles i tietes, preadolescents i adolescents, en família o en grup, el matí, a la tarda o el vespre. Han passat 31 anys des de l'impacte que va representar per al teatre musical català l'estrena de «Germans de sang», al mateix Teatre Condal, per cert, amb una pletòrica Àngels Gonyalons, dirigida per Ricard Reguant i amb una adaptació d'Albert Mas-Griera, la mateixa que ara s'ha recuperat, crec que amb un gest de respecte per la continuïtat de la tradició i la feina feta... [+ informació]

Digue'm qui som i potser et diré qui sóc i on som

Una companyia de pedigrí internacional es fa així, com s'ha fet Baró d'evel en els últims vint anys, des de la base, des de la carpa —xuclada des de petits amb la nissaga Tortell Poltrona—, des de la relació amb el gènere del bestiari (cavall, ocellots...), des de la mirada ambiciosa cap allò que es fa a fora, des de la renúncia a renunciar als orígens. Baró d'evel, la companyia multidisciplinar amb carnet de circ de Blaï Mateu Trias i Camille Decourtye ha estat una altra de les apostes catalanes —en aquest cas, catalanofrancesa— que ha format part aquest any de la programació oficial del Festival d'Avinyó. I ha estat també la que ha tancat amb tots els honors l'exitosa programació de Montjuïc del Festival Grec, una edició que ha tancat també l'etapa de vuit anys del director Francesc Casadesús a qui, els Baró d'evel han agraït la confiança que havia dipositat en ells i la disposició dels diversos escenaris de Montjuïc en les últimes edicions. «Qui som?» és el primer espectacle d'una trilogia... [+ informació]

Ètica i estètica de fotograma

Poseu dos intèrprets com l'actriu Míriam Iscla i l'actor Dafnis Balduz a l'escenari i ja ho teniu gairebé tot guanyat. Esclar que aleshores cal que ells dos es trobin amb una trama —si és que se'n pot dir trama en aquest cas— i un discurs —un no gosa dir-ne simplement text— que reforci la superba presència dels dos protagonistes. I aquesta cinta de córrer els l'ha servida en safata l'actor, director i dramaturg Francesc Cuéllar (Barcelona, 1993), polifacètic creador que fa la impressió que ha volgut portar els aires del cinema al teatre. Tot respira cinema: el blanc i negre omnipresent (la taula blanca, les potes negres, les cadires blanques, els papers negres, el dossier negre, el mòbil negre, la gerra d'aigua negra, la bossa de mà negra, el cercle de Led gegant imponent al sostre, la lluna en cercle del tapís de terra, el vestuari negre dels dos intèrprets fins al més mínim detall ni que sigui de bijuteria...... [+ informació]

Dues obres teatrals inèdites de Joaquim Amat-Piniella que podrien ser de la dècada dels anys cinquanta del segle XX es publiquen íntegres en el web de l'Associació de Memòria i Història de Manresa

Els originals «K.O.» i «Setmana de festes» són dues peces teatrals que es conserven al fons Joaquim Amat-Piniella de l’Arxiu Comarcal del Bages. Les dues són mecanografiades i «Setmana de festes» incorpora alguns afegits manuscrits del mateix Amat Piniella. No se'n coneix la data exacta de creació però segons l’epistolari entre Amat-Piniella i Agustí Bartra, que també es va publicar fa un temps, n’ofereix pistes. En una carta del 22 d’octubre del 1953, Amat Piniella parla d’una de les dues: “Em veig negre per arribar al cap de mes. He provat de trobar alguna feina editorial per omplir les hores sobreres, però tampoc surt. En vista d’això, amb un excel·lent amic meu hem començat una col·laboració literària, el primer resultat de la qual ha estat una comèdia que no podem estrenar (momentàniament és aquest l’únic obstacle) perquè no hi ha companyia catalana.” I afegeix... [+ informació]

Qui torra el pa primer el torra més bé

L'estrena de la comèdia «La torradora» de l'autor Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) i Sergi Belbel (Terrassa, Vallès Occidental, 1963), també directors del muntatge igualment a quatre mans, coincideix amb l'aprovació d'una llei al Parlament de Catalunya que intenti regular la trampa del lloguer anomenat de temporada amb habitacions incloses per trampejar el topall de quota en zones tensionades i també amb un intent de regulació des de la Unió Europea per a casos similars. I dic que coincideix perquè el rerefons de l'obra, sense desvelar res a l'avançada, és el fenomen encobert de la trama que aplega tres dels inquilins d'un gran edifici: un veí que sembla baixat dels núvols i que està en procés de mudança (l'actor Antonio del Valle), una veïna tocada per la gràcia de la llengua catalana i llicenciada en Filologia catalana a l'atur (l'actriu Laura Pau) i un empleat de sucursal bancària amb la gallina inversora dels ous d'or sota el braç (l'actor Ramon Godino)... [+ informació]

Una mirada de l'artista i poeta Perejaume sobre l'arquitecte Josep Maria Jujol serà una de les exposicions estrella del Museu Nacional d'Art de Catalunya de l'any 2026

Dues grans exposicions marquen la programació del Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC) del pròxim 2026 immers encara en l'afer de les pintures de Sixena i els estires-i-arronsa judicials entre el MNAC i el govern d'Aragó que, per cert, decidirà el 8 de febrer un nou govern després de convocar eleccions anticipades. La primera de les dues exposicions, que s'obrirà el mes de març, estarà dedicada al Mestre de Cabestany, que es considera el Picasso del segle XII, un mestre del romànic que va fer les escultures del monestir de Sant Pere de Rodes a l'Alt Empordà. La segona exposició estrella del 2026, a finals d'any, el mes de desembre, es basa en la mirada que l'artista i poeta Perejaume farà sobre l'obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. El fons documental de Jujol ha estat cedit al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya gràcies a la donació de la família. L'exposició Jujol es contrastarà amb peces de Gaudí, Taut i Matisse. Hi haurà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) més exposicions... [+ informació]

Els humans ja feien foc 350.000 anys abans del que es pensava fins ara després d'haver descobert a l'est d'Anglaterra una antiga prova d'encesa intencionada

Segons un estudi del British Museum publicat a la revita Nature, els humans ja feien foc fa 400.000 anys i no fa 50.000 com es pensava. L'estudi ha localitzat a Suffolk, a l'est d'Anglaterra, la prova més antiga coneguda d'utilització conscient del foc per part d'humans. La troballa és al jaciment paleolític de Barnham, on els arqueòlegs han trobat terra escalfada, destrals de sílex trencades per la calor i dues peces de pirita. Les anàlisis mostren que el sòl va superar els 700 graus de temperatura i que s'hi va fer foc diverses vegades. Això descarta un incendi natural i confirma que les flames es van encendre amb voluntat de fer-ho. Gràcies a altres jaciments europeus, se sabia que la humanitat feia servir puntualment el foc, però la importància d'aquest estudi és que per primera vegada s'aporten indicis de la producció intencionada d'aquest foc. La pirita és poc freqüent a la zona. Aquest mineral, en colpejar-lo amb sílex, fa les espurnes que són necessàries per encendre el foc. Segons la revista Nature, això indica que aquells humans, probablement els primers neandertals, sabien com encendre foc i portaven la pirita fins al campament. Com és sabut, la capacitat de crear foc va representar un salt decisiu per a la humanitat. Va permetre escalfar-se, cuinar i viure en zones fredes, i també va afavorir el desenvolupament del cervell i la vida social al voltant del fogar... [+ informació]

El recorregut del nou Gran Museu Egipci repassa els set mil anys d'història de la civilització faraònica des de l'Egipte predinàstic fins al període grecoromà

Les peces del nou museu estan ordenades en funció de les temàtiques i les dates. Els responsables confien que el visitaran uns 5 milions de persones cada any, una xifra que es podria duplicar en qüestió de deu anys, cosa que servirà també perquè la recuperació el turisme cultural ajudi a remuntat l'economia egípcia que està sota mínims. El Gran Museu Egipci està situat a tocar de les famoses piràmides de Guiza i reuneix més de 100.000 peces de l'Antic Egipte. La màscara d'or de Tutankamon, el seu tron i els cinc mil objectes funeraris que el petit faraó es va endur a la tomba fa 3.500 anys és un dels atractius. El Gran Museu Egipci, a vint quilòmetres del Caire, amb les monumentals piràmides de Kheops i Micerí retallades dos quilòmetres a l'horitzó és l'últim projecte faraònic de l'era moderna: ocupa 48 hectàrees (el doble del Museu del Louvre), ha costat 1.000 milions d'euros (aportats majoritàriament pel Japó) i és el museu més important del món dedicat a una única civilització. El colós Ramsès II, de 12 metres, 83 tones i 3.200 anys d'antiguitat, dóna la benvinguda als visitants. La rehabilitació del Gran Museu Egipci ha trigat més de vint anys i en aquest temps ha hagut de superar entrebancs com la Primavera Àrab o la guerra genocida d'Israel contra Gaza, a més del temps de paràlisi a causa de la pandèmia del coronavirus.Per motius de seguretat, el museu i tota l'esplanada ha quedat sota control militar... [+ informació]

La Biblioteca de Catalunya ha comprat i digitalitzat el «Llibre d’hores Gralla», un manuscrit il·luminat del segle XVI que està considerat una de les joies del Renaixement a Catalunya

Es tracta d'un manuscrit il·luminat del segle XVI que està considerat una de les joies del Renaixement a Catalunya. Al març el llibre estava a la venda a l'estand de l'antiquari Jörn Günther a la fira Tefaf per 430.000 euros, on l'ha comprat la Generalitat de Catalunya, tot i que no n'ha fet públic el preu. El «Llibre d’hores Gralla» el va encarregar el membre més destacat d'aquesta família originària de Lleida, el diputat de la Generalitat i diplomàtic Miquel Joan Gralla. De fet, la desapareguda Casa Gralla, ubicada al carrer Portaferrissa de Barcelona, va ser l’edifici més famós de l’època del Renaixement a Catalunya. La família Gralla estava emparentada amb la Desplà, d'on provenia l’ardiaca major i president de la Generalitat Lluís Desplà, que va encarregar a Bartolomé Bermejo la coneguda Pietat conservada a la catedral de Barcelona. Les miniatures del llibre són del pintor florentí format a Flandes, Giacomo Smeraldo Dotavanti, l'autor de les miniatures del missal de la capella de Sant Jordi de la Generalitat, conservat actualment al MNAC, i també va treballar al monestir de Pedralbes. El volum va ser produït a Barcelona entre 1501 i 1525. La propietat de la família s'observa en l’escut d’armes familiar present en el llibre: una gralla negra sobre fons d’or i atzur, emmarcat per dos àngels... [+ informació]

Una obra de teatre immersiva de gran format reuneix els personatges més icònics de la sèrie «Geronimo Stilton» en una proposta de la productora Nostromo Live

Els espectadors es trobaran amb una escenografia interactiva, visuals espectaculars i música original en una aventura escènica per a tota la família a través del Regne de la Fantasia. Fins al 31 de gener del 2026 es pot viure l'aventura immersiva «Geronimo Stilton Live» en un espai de 1.200 metres quadrats a l'espai Westfield de La Maquinista de Barcelona. És la primera vegada que l'univers de Geronim Stilton es pot experimentar amb aquesta experiència immersiva —anteriorment se n'havia fet una versió de musical teatral dirigida per Àngel Llàcer— que combina teatre amb un recorregut interactiu i escenografies espectaculars amb l'objectiu que els espectadors-visitants ajudin en Geronimo i els seus amics a descongelar la Reina Floridiana i recuperar la màgia del Regne de la Fantasia... [+ informació]

Ballant a la corda fluixa

¿De quina manera es pot explicar una història fent veure que no s'explica? Doncs això és el que fa la jove dramaturga i actriu nord-americana Clare Barron, originària de Washington, amagant-se l'edat per si de cas, amb aquesta peça d'exercici teatral i de títol a tall d'advertència: «Dirty Crusty» que, fent-ne una traducció més o menys barroera, vindria a dir: “Brut i escabrós”. Però que no s'espanti ningú perquè l'espectacle «Dirty Crusty» ni és tan brut ni és tan escabrós, almenys a jutjar per la versió que ha adaptat la companyia La Virgueria, investigant com acostuma a fer sempre en l'ànima de l'obra i els tres personatges que la protagonitzen, amb una mirada més aviat antònima, valgui la ironia, no bruta i escabrosa sinó neta i llisa... [+ informació]