El Palazzo del segle XV Ca´ Dario del Gran Canal de Venècia marcat per un seguit de desgràcies i malastrugances i deshabitat des de fa vint anys torna a estar en venda

El preu de sortida és d'uns 20 milions d'euros. La propietat consta de nou dormitoris, vuit banys i diversos salons plens de frescos, llums de Murano i obres d'art i una galeria amb vistes al canal més famós de la capital del Vènet. El palau Ca' Dario, una de les joies del Gran Canal de Venècia, és una construcció excepcional que va pintar Claude Monet i que ha atret l'atenció d'escriptors com Henry James, Henri de Régnier, el tenor italià Mario Del Monaco, el mànager de la banda de rock The Who o el director Woody Allen. El Palazzo Dario va ser construït el 1489. Va ser un encàrrec de Giovanni Dario, l'ambaixador venecià a la cort otomana. El volia com a regal de noces de la seva filla Marietta, que va contraure matrimoni amb un ric comerciant d'espècies. Pocs anys més tard començava la fúnebre llegenda que acompanya l'edifici: Marietta Dario es va suïcidar arran de la fallida econòmica i de l'assassinat del seu espòs, que va morir apunyalat... [+ informació]

Un estudi revela que caçadors recol·lectors del centre de la península Ibèrica van mantenir contactes a molt llarga distància i van connectar amplis territoris de l'Europa occidental

Investigadors de diverses institucions europees, liderats per científics de la Universitat de Barcelona i la Universitat d’Alcalá, han demostrat que els caçadors recol·lectors que van habitar l’interior de la península Ibèrica durant l’últim màxim glacial (fa al voltant de 26.000 i 19.000 anys) van formar part de xarxes socials de gran escala, capaces de connectar amplis territoris d’Europa occidental. L’estudi, publicat a la revista Science Advances, documenta a més contactes a molt llarga distància, de fins a 600 o 700 quilòmetres, entre el centre de la península Ibèrica i el sud-oest de França. Els resultats mostren que alguns dels objectes es van fabricar amb sílex procedent d’afloraments geològics del sud-oest francès, la qual cosa constitueix la distància més gran que s’ha confirmat en el paleolític europeu entre l’origen d’una matèria primera lítica i el lloc on es va abandonar. Les societats de caçadors recol·lectors s’organitzaven tradicionalment en xarxes socials complexes que permetien intercanviar informació, béns i persones, de manera que es generava un mecanisme adaptatiu que assegurava la supervivència dels grups... [+ informació]

Jesús de Natzaret amb llicència de taxista

Tenint en compte la crisi contemporània per la qual passa la catequesi tradicional, potser convé situar abans els futurs espectadors d'aquest nou espectacle de títol bíblic, «Maria Magdalena», i que s'inscriu en la línia internacional del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les, de bracet amb Carme Portaceli, directora i autora de la dramatúrgia amb la directora i coreògrafa Inés Boza, i el director Michael De Cock, autor del text. La directora Carme Portaceli ja ha gratat en anteriors ocasions en mites femenins, ja sigui literaris, històrics o universals: Jane Eyre, Víctor Català, Anna Karènina, Mrs. Dalloway, Madame Bovary, aquestes dues últimes, a quatre mans amb Michael De Cock, com passa ara amb Maria Magdalena o també coneguda com Maria de Magdala, pel seu presumpte indret d'origen... [+ informació]

Un equip internacional d'investigadors revela que la primera pintura rupestre es va dibuixar fa 67.800 anys a l'illa Cèlebes d'Indonèsia

L'illa Cèlebes d'Indonèsia és l'onzena illa més gran del món. Ara té el privilegi de ser considerada, segons l'equip d'investigadors que ho ha establert, de ser l'indret on es van dibuixar les primeres pintures rupestres. Els primers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que abastava en el Plistocè el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta nord que travessava el que avui és l'illa Cèlebes. La troballa l'ha fet un equip internacional d'investigadors que fa anys que estudia la zona, en el qual hi ha científics de les universitats australianes de Griffith i Southern Cross, i de l'agència nacional de recerca i innovació d'Indonèsia. S'han estudiat les coves de tot el sud-est de l'illa i ha registrat 44 jaciments, inclosos 14 llocs fins ara desconeguts... [+ informació]

Els punts sobre les es

Amb la llengua es pot fer el que es vulgui. I els grafistes, amb la imatge, també. Una mostra dels equilibris lingüístics que es fan per aquests mons de Déu és el nou logo del Projecte Gènesis, el projecte liderat pel grup Focus que commemora els 40 anys de la seva fundació i que ha consolidat el que ja havia anunciat: la creació, contrucció i posada en marxa, d'aquí a dos anys, de cap i de nou, d'un teatre per a uns 500 espectadors i una Escola Superior d'Arts Escèniques tant d'interpretació com tècniques. Amb una inversió inicial d'11 milions d'euros, el projecte s'afegeix al que, entre amics de Focus, s'ha anomenat sovint com l'«imperi teatral», amb una base sòlida acumulada de 18 empreses, 400 nòmines, 400 produccions teatrals i 15 milions d'espectadors, a més de 60.000 serveis tècnics externs, 3 sèries prèmium i 30 produccions audiovisuals... [+ informació]

Comença a caminar el nou teatre Gènesis Teatral i l'Escola d'Arts Escèniques que promou Focus a la seva seu del carrer Àvila de Barcelona coincidint amb el 40è aniversari de la fundació del grup

Tot i que ja era un projecte avançat, fins ara no s'ha donat el tret de sortida al que d'aquí a dos anys, aproximadament, serà el nou teatre del Poblenou —sota el Museu del Disseny— promogut i gestionat pel grup Focus que arrenca el 40è aniversari de la seva fundació i que, entre altres inciatives, ha consolidat també l'anunci de la creació d'una Escola Superior d'Arts Escèniques, tant creatives com tècniques. El Projecte Genesis —amb un estrany punt volant damunt la primera e segons el grafisme fet públic— agafa aquest nom partint del nom que tenia el primer grup de teatre independent que els pioners de Focus van crear fa quaranta anys (Génesis Teatral). És evident que «Génesis» amb accent tancat a la primera e, respon a la terminologia en castellà ja que en català hauria de ser «Gènesi», amb accent obert —considerant que si és un projecte es parla en singular— i que l'aparició gràfica del punt volat obeeix simplement a un nyap lingüístic que no representa ni el terme ortogràficament correcte en castellà ni morfològicament correcte en català... [+ informació]

El Festival de Novel·la Negra de Barcelona desplegarà durant set dies una programació diversa en onze espais de la ciutat com la Sala Paral·lel 62, La Paloma, el Saló de Cent o el Cinema Mooby Bosque

L’eix temàtic que articula la programació del BCNegra 2026, que se celebra del 2 al 8 de febrer, és el concepte literari de la “Malavida”. El terme remet a un abordatge de la literatura com experiència vital intensa i indisciplinada, amb relats de vides viscudes al límit, personatges ferits i marcats per la vida, la disbauxa i la pulsió de viure en escenaris propis del gènere negre. Uns 126 professionals del sector, entre els quals algunes de les veus més destacades de la narrativa criminal contemporània, participen en el BCNegra 2026, que ofereix una programació amb una cinquantena d’activitats —42 propostes dins la programació oficial i 8 activitats paral·leles—, entre les quals hi ha taules rodones, converses, projeccions cinematogràfiques, concerts, tallers, clubs de lectura, itineraris, exposicions o experiències immersives... [+ informació] 

La mansió on van morir fa un any l'actor Gene Hackman i la seva dona, la pianista Betsy Arakawa, en una urbanització exclusiva de Santa Fe a Nou Mèxic es posa a la venda per 5.5 milions d'euros

L'actor Gene Hackman i la seva dona, la pianista Betsy Arakawa, van ser trobats morts el febrer de l'any passat a casa seva a Santa Fe, a Nou Mèxic (EUA). Després de moltes especulacions, l'autòpsia va revelar que van ser morts naturals, amb una setmana de diferència. Ella, de 65 anys, per una infecció per hantavirus i ell, de 95 anys i amb Alzheimer, per un problema cardíac. Ha passat gairebé un any i la finca, una part clau de l'herència, surt ara a la venda per 6,25 milions de dòlars, uns cinc milions i mig d'euros. Es tracta d'un ranxo a la urbanització privada Santa Fe Summit. Té 1.200 metres quadrats construïts, en una finca de més de 21 hectàrees. La casa, amb pedra natural i grans finestrals, té 6 dormitoris i 10 banys, i es presenta com una oportunitat única de posseir una peça arquitectònica històrica a l'anunci de Sotheby's International Realty, la firma encarregada de la venda, que reconeix obertament qui van ser els propietaris anteriors... [+ informació]

Més bèstia que fantàstic

Quan la plataforma 3Cat, en coproducció amb El Terrat - The Mediapro Studio, va anunciar «Departament Amades», una minisèrie de sis episodis sobre els personatges del folklore i les tradicions catalanes i, a més a més, quan tot feia pensar que partia del completíssim «Costumari català» de l'etnòleg i folklorista Joan Amades, un va imaginar de seguida que es tractava de treure la pols a una sèrie de figures del bestiari fantàstic català, com ja havien fet també posteriorment a Joan Amades, el crític Xavier Fàbregas amb «El llibre de les bèsties. Zoologia fantàstica catalana», amb fotografies de Jordi Gumí, publicat el 1983 pel Grup 62 i reeditat en diferents suports, o l'escriptor Joan de Déu Prats, amb la seva sèrie «El gran llibre de les criatures fantàstiques» o «El gran llibre de les bruixes» o amb el que, recuperant anteriors reculls seus, acaba de publicar ara a l'Editorial Comanegra, amb el títol «Guia de les criatures fantàstiques catalanes» i amb noves il·lustracions de Maria Padilla... [+ informació]

La metamorfosi de la pell

El 2013, Hèctor Claramunt i Joel Joan, amb la seva productora Arriska i amb Focus, van fer una triple jugada teatral: aprofitar el ressò d'una novel·la escandalosa al segle XIX adaptada al teatre el segle XXI i, d'aquí, rebotada al cinema. Un recorregut que començava amb l'escriptor original, Leopold von Sacher-Masoch (Lemberg, 1836 - Lindheim, Frankfurt, 1895) i que continuava amb l'adaptador teatral nord-americà David Ives (Chicago, Illinois, EUA, 1950) i també l'adaptador cinematogràfic de la versió de Roman Polanski (París, 1933)... [+ informació]

La futura Casa de les Lletres que ha de rehabilitar l'antic Palau Requesens de Barcelona i acollir les entitats del sector es retarda almenys un any més fins al 2028

S'havia anunciat per al 2027, però el més calent és a l'aigüera. Ara, els representants de totes les institucions i associacions que s'hi han de traslladar (Institució de les Lletres Catalanes, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Centre Català del PEN, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Associació Col·legial d'Escriptors, Espais Escrits i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) s'hi han fet la segona fotografia col·lectiva per reanunciar que, si tot va bé, el projecte serà una realitat el 2028, sense data més concreta. El Palau Requesens de Barcelona, a tocar de la Plaça de Sant Jaume, és un edifici d'origen medieval declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. L'objectiu, doncs, és adaptar-lo als nous usos sense alterar-ne el valor patrimonial. El projecte ha estat atorgat als estudis Brullet de Luna i Taller d'Arquitectura Les Golfes... [+ informació]

L’escriptor britànic Mick Herron és el distingit amb el 21è Premi Pepe Carvalho que s'atorga dins el Festival BCNegra que té lloc a Barcelona

El novel·lista britànic Mick Herron és el guanyador de la 21a edició del Premi Pepe Carvalho que s'atorga dins el Festival BcNegra que aquest 2026 té lloc com sempre a Barcelona del 2 al 8 de febrer. El premi es lliurarà a les 18.00 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El jurat del guardó —format per Daniel Vázquez Sallés, Dani Nel·lo, Àlex Martín, Olga Merino, Marta Marne i Carlos Zanón— ha subratllat que el premi reconeix la trajectòria literària de l’autor i la seva aportació imprescindible a la renovació de la novel·la negra, el thriller i l’espionatge contemporani. Segons el jurat, Mick Herron (Newcastle upon Tyne, Regne Unit, 1963) ha construït al llarg dels anys de professió una obra lúcida, sòlida i coherent, marcada per la precisió narrativa, l’arquitectura literària complexa i un humor irònic corrosiu, que dissecciona les estructures de poder actuals i les misèries del món de l’espionatge. Una mirada que s’allunya del glamur clàssic del gènere per oferir una aproximació més desencantada, crítica i profundament humana. L’escriptor és especialment reconegut per ser el creador de la sèrie literària «Caballos lentos», protagonitzada pel veterà agent de l'MI5 Jackson Lamb... [+ informació]

Apple ha triat la intel·ligència artificial de Google per posar al dia l'assistent Siri que a finals d'aquest any tindrà una versió renovada

L'acord l'han anunciat els dos caps tecnològics i suposa un vot de confiança important per a Gemini, la IA de Google, que ja es feia servir per impulsar gran part de la Galaxy AI de Samsung. Amb la nova aliança, la tecnologia de Google desbloqueja un gran mercat de més de dos mil milions de dispositius actius. Segons els responsables d'Apple, aquests models impulsaran les futures funcions d'Apple Intelligence, incloent-hi una versió més personalitzada de Siri que arribarà enguany. Segons la companyia fundada per Steve Jobs, el sistema Apple Intelligence continuarà funcionant en els dispositius Apple i en Private Cloud Compute. Des del 2024, els usuaris d'Apple poden configurar els seus dispositius per permetre que Apple Intelligence s'integri amb ChatGPT d'OpenAI, una aliança que ara podria perillar. La decisió d'Apple reforça la posició de Google en la carrera contra OpenAI, després d'haver redoblat els esforços per contrarestar el lideratge inicial de la companyia de ChatGPT. Fins ara, Apple havia quedat enrere en la cursa de la intel·ligència artificial, amb Siri encara pendent d'actualització i una acollida discreta de les primeres eines generatives que ha llançat al mercat. La notícia de la nova aliança ha impulsat les accions de tots dos gegants tecnològics, amb Alphabet (matriu de Google) superant una capitalització de mercat de 4 bilions de dòlars (3,4 bilions d'euros)... [+ informació]

Els teatres de Barcelona tanquen el 2025 amb 3.120.964 espectadors, una recaptació de 98.085.027 € i un 64.21% de mitjana d'ocupació on les sales de proximitat han augmentat en prop de 100.000 espectadors i el teatre en català representa només el 48,66% de la cartellera

Els teatres de Barcelona han tancat el 2025, per segon any consecutiu, superant els 3 milions d’espectadors, consolidant els nivells d’assistència més alts del sector i confirmant la fidelitat del públic teatral a la ciutat. En termes globals, el 2025 ha registrat 3.120.964 espectadors. L’ocupació mitjana s’ha situat en el 64,21%, lleugerament per sobre del 64,07% de l’any anterior, mentre que la recaptació total ha assolit els 98.085.027,21 €, gairebé un 6% més que el 2024. En l’àmbit de les sales de proximitat, de menys de 200 localitats, han passat de 320.209 espectadors el 2024 a 398.428 el 2025, amb un increment del 24,4%. L’evolució dels espectacles en llengua catalana, segons ADETCA, fa que el nombre d’espectadors hagi arribat als 1.518.636, un 10% més que el 2024, mentre que el percentatge d’assistència a aquestes funcions que era del 44,09% ha passat al 48,66%... [+ informació]

Les figures de «Mori el Merma» de Joan Miró i La Claca del 1978 o les màscares del muntatge «Operació Ubú» d'Albert Boadella del Teatre Lliure del 1981 es poden veure dins de l'exposició «Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts» del Museu Picasso

Entre provocació, humor i lucidesa, Alfred Jarry (Laval, 1873 - París, 1907) inventa, amb «Ubu roi», una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el rei d'enlloc, anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant, amic dels pintors nabís, Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a «Somni i mentida de Franco» (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva ciència de les solucions imaginàries en un laboratori de llibertat. Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat. Ubú, un mirall grotesc de l'home i dels seus abusos, encara riu a les entranyes de l'art contemporani... [+ informació]

Entre la màgia teatral i el miracle celestial

L'autora i directora francesa Caroline Guiela Nguyen (Poissy, Yvelines, Illa de França, 1981) ja va ser al mateix Teatre Lliure el 2019 amb l'obra «Saigon» on parlava dels exiliats vietnamites, cosa que no ha d'estranyar perquè ella mateixa té l'origen en la seva mare vietnamita immigrada a França. I és també a partir d'aquesta experiència vital viscuda per la pròpia autora que ara ha portat al teatre l'obra «Valentina», una adaptació que primer havia vist la llum com a conte en suport llibre, titulat «Valentina ou la vérité» i publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers. L'autora i directora del Teatre Nacional d'Estrasburg torna a aprofundir, ara amb subtilesa, ironia i realisme, en clau de relat, en les dificultats de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan es troben amb el repte de la llengua amfitriona que no coneixen i es veuen obligades a resoldre situacions tan delicades com el diagnòstic d'una malaltia greu coronària... [+ informació] 

La polèmica finca Muñoz Ramonet que va arrossegar anys de conflicte per l'herència a l'Ajuntament de Barcelona acollirà l'Acadèmia del Cinema Català un cop s'hagi rehabilitat

La Torre Avenir, situada al carrer Avenir 26-28, al districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona i integrada dins el conjunt patrimonial de la polèmica finca Muñoz Ramonet, acollirà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català. Aquesta actuació s’emmarca en el context de la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a l’impuls, el desenvolupament i la projecció del cinema català, institucions que assumiran la rehabilitació de l'edifici previst amb un cost de 2,8 milions d'euros. L’Acadèmia del Cinema Català aplega actualment més de 650 professionals de totes les especialitats del sector. La nova seu ubicada a la planta superior de la Torre Avenir, amb 131 metres quadrats de superfície, permetrà a l’Acadèmia reforçar el seu rol com a motor de la indústria cinematogràfica. Les obres de rehabilitació... [+ informació]

Més val riure que plorar

Avui potser no ploraran, com diu el títol, però la sensació que t'emportes després de veure aquesta comèdia de Nelson Valente (Buenos Aires, Argentina, 1971) amb la conxorxa de la veterana companyia T de Teatre —35 anys a les espatlles!—, és que t'han ofert un pastís de riures i cleques farcit d'ingredients diversos que voldries que es gratinessin, un a un, una mica més al forn amb ventilació inclosa. El nucli són tres germanes —que ningú no es confongui perquè no es tracta d'un Txékhov tot i que no se sap mai les influències que arrossega cada autor—, els dos cunyats, a més, i una amiga que la germana petita ha fet —ingressada un temps en un centre de rehabilitació psiquiàtrica per intent de suïcidi—, i que acaba, l'amiga, convertint-se en la protagonista accidental o, si es vol, en el pistó que encén la metxa, que cala el foc i que no té cap intenció d'apagar-lo... [+ informació]

Relliscar, més que patinar, sobre el trencadís de Gaudí

¿Calia que la Reial Federació Espanyola de Patinatge en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i el Consell Superior espanyol d’Esports fes un acte per celebrar el centenari d'Antoni Gaudí? ¿Calia que es fes un espectacle més aviat avorridot —admetent sempre la bona feina dels patinadors— en un intent de barrejar coreografia amb vestuari i la iconografia pròpia de l'arquitecte? ¿Calia que la Televisió Catalana programés la reemissió de l'espectacle al voltant de la festa de Reis, tant al canal Esport3 com a TV3 per omplir la graella? ¿Calia que l'embemàtic himne d'«El cant dels ocells» es cantés tan i tan desafinadament? ¿Calia que el guió fes parlar mitjançant la Intel·ligència Artificial en espanyol l'arquitecte Gaudí i li encolomés un presumpte viatge inspirador de l'art mudèjar a Andalusia del qual no hi ha cap constància? ¿Calia que s'hi inclogués una coreografia amb ball flamenc i olé?... [+ informació]

El dramaturg Josep Julien revisa l'obra «Bonobo» estrenada fa tres anys al Teatre Nacional de Cataluna i retitulada com a «Bonobo 2.0» i amb una nova posada en escena amb el mateix intèrpret Moha Amazian la reestrena a la Sala Fènix de Barcelona

«Bonobo» és una “road movie” com ho és la novel·la mare de totes les “road movies” escrita per Jack Kerouac a mitjan segle passat i coneguda com a «On the road». El protagonista de l'obra «Bonobo», de l'actor i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), no és un “beat” del segle passat, però sí que és un “beat” d'aquest segle. A «Bonobo» no hi ni sexe, ni drogues ni “rock and roll”, però sí que hi ha un monòleg introspectiu com a la novel·la «On the road» i una altra mena de droga tan o més perillosa que la droga dura: la febre del terrorisme. Josep Julien, que amb aquesta obra va guanyar el premi de text Jardiel Poncela de l'SGAE i el premi Quim Masó a projectes escènics, parteix dels tràgics fets de l'agost del 2017, després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i el Port de Cambrils, quan un dels joves ripollencs, Younes Abouyaqoub, de 22 anys, conductor de la furgoneta que va deixar l'estesa de víctimes a la Rambla abans de frenar a tocar del mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró, va fugir per les porxades del Mercat de la Boqueria i, quatre dies després d'haver deixat un altre mort a la Diagonal en el robatori d'un cotxe, va ser abatut per la policia catalana en unes vinyes del terme de Subirats, a l'Alt Penedès... [+ informació]

El centenari de la mort d'Antoni Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l'arquitecte a través dels seus edificis més emblemàtics

L’any Gaudí recorda aquest 2026 el llegat de l’arquitecte a través dels seus edificis, molts dels quals en indrets de Catalunya, sobretot, a Barcelona: la cripta de la Colònia Güell, la casa Batlló, la casa Vicens, el Palau Güell, el Park Güell, la casa Calvet, el col·legi teresià, els pavellons de la finca Güell, la torre Bellesguard, el portal de la finca Miralles, la nau Gaudí, la casa Milà o La Pedrera, el temple de la Sagrada Família o el primer misteri de glòria del rosari monumental de Montserrat. També hi ha quatre edificis fora de Catalunya com el Capricho de Comillas (Cantàbria); el palau episcopal d’Astorga, la casa Botines (Lleó), i la seva intervenció a la seu de Palma (Illes). Un dels eixos centrals del centenari de Gaudí tindrà lloc al voltant d'una exposició al Museu d’Història de Catalunya (MHC) i del Gaudí International Congress 2026. A més, de febrer a desembre... [+ informació]

Amb 44 milions de balises al cap

Quan tothom es pensava que la notícia estrella del nou 2026 seria la incorporació, l'1 de gener, dels 32 milions de balises lluminoses que la Direcció General de Trànsit espanyola ha decretat per a tots els vehicles que circulen per la pell de brau —una inversió popular que puja a més de mil milions d'euros amb IVA inclòs-, va i el gran showman mundial amb nom d'ànec —àlies Donald— ha trasbalsat les minivacances de Nadal dels mitjans de comunicació i els ha obligat a fer, com a TV3, una mena de segona marató de 24 hores seguides, però no parlant de salut sinó parlant del segrest del president veneçolà i la seva dona per les hosts nord-americanes en una matinada d'aquelles que es mereixen recordar el verset del poema de Lluís Serrahima i que deia, recordeu: “De matinada han trucat. Són al replà de l'escalà. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. ¿Què volen aquesta gent, que truca de matinada?”... [+ informació]

El melic no hi és només per mirar-te'l

El fil ja no és tan invisible des que aquest musical per a tots els públics, basat en l'àlbum de l'escriptora, periodista i comunicadora especialitzada en criança, Míriam Tirado (Manresa, Bages, 1976), il·lustrat per Marta Moreno, és present a la cartellera des de fa dos anys, després d'una arrencada al mateix Teatre Goya amb més de 30.000 espectadors i una temporada fora de Catalunya al Teatro Alcázar de Madrid. L'àlbum il·lustrat de Míriam Tirado és un dels multivendes catalans que van fent el seu camí sense gaire soroll, però amb una incidència que era impensable anys enrere [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A l'edició en diferents suports (paper, ebook o audiollibre...) li faltava una versió teatral i el registre del musical és el millor que li podia passar i encara més quan es va posar a l'abast creatiu de Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, que tenen la mà trencada en espectacles sense límits fronterers, amb el suport productor de Viu el Teatre... [+ informació]

L'Any Gaudí, l'Any Pau Casals, el 45è aniversari de La Vella Dixieland i el record de Santiago Rusiñol entre les propostes de 15 espectacles en gira de la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya durant el 2026

La Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC) prepara una programació conjunta de teare, dansa i música per al 2026 amb 148 actuacions arreu del país, entre les que destaquen 35 funcions del musical sobre Gaudí «L’arquitecte priibit», 19 representacions de «Passejant amb Santiago Rusiñol» amb l'actor Àlex Casanovas i 14 concerts de La Vella Dixieland amb «La vella als ateneus», dins dels 45 anys de l'orquestra. El programa representa la participació de 40 escenaris de 36 ateneus amb 13.500 butaques. S'hi presentaran també 12 concerts de Miquel Barceló Quartet, 10 interpretacions d'«Homenatge a Pau Casals», d'Steva Trushka, 9 representacions del còmic Txabi Franquesa amb el monòleg «Parlant amb Franquesa», 8 funcions de la comèdia «Els plans«, de Yago Alonso i 8 representacions de «Celtic», de Fletcher Anderson, amb la Delorgan Dance Company i City of Barcelona Pipe Band... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2025 amb 31.755.448 visitants que han fet 68.902.985 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.893 edicions) de 31.755.448 visitants i 68.902.985 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.302,9 visites de pàgines (11,34 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 27 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.073 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

Sopa de galets amb lluentons

La companyia Cor de Teatre ha estat l'estrella de la programació teatral del Festival de Nadal de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Malgrat la pluja d'alguns dels vespres, el seu espectacle musical, «Nadal, un viatge inesperat», ha congregat cada dia milers d'espectadors, alguns conscients que no es podien perdre una altra de les produccions d'aquesta companyia de Banyoles que s'ha fet, en vint-i-cinc anys, un nom internacional. És imprescindible recordar el seu espectacle «Operetta» o l'espectacle més recent, «Nauta». Cor de Teatre, fidel al seu nom, no es limita a fer un concert polifònic sinó que el revesteix de teatre amb tots els ets i uts. I sovint la trama teatral acaba dominant tot l'espectacle, però sempre amb les veus a cappella de la companyia i trobant per a cada peça escollida una història que a vegades té caràcter d'esquetx i que a vegades s'acosta al conte... [+ informació]

Entre «El foraster» i «Bona gent»

L'actor Quim Masferrer, conegut sobretot pel programa «El foraster» de TV3, ha estat l'encarregat de portar a les pantalles (en les seves múltiples modalitats digitals) el programa especial del 2025 «El monòleg de l'any: Edició de Lux», un espai que s'havia fet habitual els últims anys amb la intervenció i la ironia del presentador i humorista Andreu Buenafuente. Però, per una banda, el nou contracte de Buenafuente amb TVE amb el programa «Futuro imperfecto» —molt similar en contingut i equip al «Vosaltres mateixos» que havia estrenat a TV3— i, per una altra banda, la seva baixa temporal per motius de salut i d'estrès professional —cosa que l'ha obligat, a ell i la seva parella, l'actriu Sílvia Abril, a renunciar al minut de glòria amb les campanades de TVE des de la Puerta del Sol, substituïts a última hora pel també humorista i presentador català Marc Giró i la cantant mallorquina Chenoa—, ha propiciat que fos Quim Masferrer qui entomés el risc de fer... [+ informació]

El castell de Miravet trasllada el visitant al segle XIV gràcies a la realitat virtual perquè puguin veure com vivien els monjos templers de l'època

El celler del castell, situat al pati d'armes, és l'epicentre de la nova oportunitat per conèixer millor el passat d'aquest monument de Miravet, mirador de l'Ebre. El visitant, a través d'unes ulleres de realitat virtual, pot viure virtualment tal com ho feien els monjos templers en ple segle XIV. La tecnologia millora la recerca científica des que es poden reconstruir espais que s'han perdut, tal com destaquen els responsables de la iniciativa. A més d'això, el castell de Miravet també estrena una nova senyalització i uns nous recursos que connecten el passat amb el present, amb els trets d'identitat més singulars i la quotidianitat dels pobles que formaven part del territori i que avui són les Terres de l'Ebre. S'hi poden veure les converses en un bar, o una festa major o què menjaven els templers i fins i tot com es preparaven alguns dels plats de l'època medieval, en una mena de mosaic de la memòria popular. La realitat virtual s'aplicarà també ben aviat a altres monuments com el monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), el castell de Cardona (Bages), el teatre romà de Tàrraco (Tarragonès), la colònia Sedó (Baix Llobergat), la ciutat ibèrica d'Ullasret (Baix Empordà o el jaciment andalusí del Pla d'Almatà (La Noguera)... [+ informació]

L'anomenat «dret a l'oblit» ja està garantit per a tots els ciutadans europeus sota l'empara del Reglament General de Protecció de Dades sense que calgui demostrar que el que es vol esborrar perjudiqui el sol·licitant

Després de la batalla que un advocat gallec va iniciar fa més de quinze anys per esborrar unes dades seves que no el deixaven gaire bé, finalment l'anomenat «dret a l'oblit» per a tots els ciutadans europeus ja és un fet. Emparat pel Reglament General de Protecció de Dades, el sol·licitant no cal que demostri que la informació pública que vol esborrar el perjudica sinó que en té prou amb la seva identificació. Hi ha encara algunes excepcions, com és el cas dels considerats personatges públics que no sempre ho tindran fàcil per acollir-se al «dret a l'oblit» com qualsevol altre ciutadà perquè es considera que segons quina informació és d'interès general. Per descomptat, si el sol·licitant té accés als seus comptes o a un web personal, no cal que passi per Google o altres buscadors. Però sí quan la informació no volguda prové d'altres fonts alienes a l'interessat. L'Agència de Protecció de Dades de Catalunya (APDCat) facilita... [+ informació]

Coincidint amb la tornada d'Els Barrufets en català a 3Cat es retolaran alguns dels nous panots del tram de mar de Gran Via de les Corts Catalanes entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya amb emoticones dels personatges de la sèrie d'animació

La sèrie d'animació d'Els Barrufets, tan popular a les dècades dels anys vuitanta i noranta del segle XX gràcies a la versió d'Albert Jané i Cavall Fort, ha tornat a la Plataforma 3Cat en versió original francesa amb sobretitols en català. Coincidint amb aquesta recuperació, i després d'un acord amb la comissionada de l’ús social del català de l’Ajuntament de Barcelona, que subtilment vol compensar també la polèmica de la beca «Narrar Barcelona» anunciada a la Fira de Guadalajara per l'alcalde Collboni i dotada amb 80.000 euros per convidar un escriptor/a llatinoamericà durant tres mesos a Barcelona perquè escrigui una novel·la, s'ha arribat a un acord perquè en alguns dels nous panots que entapissen un tram de la Gran Via entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya s'hi imprimeixen emoticones dels personatges més coneguts d'Els Barrufets. Aquest nou disseny de panot està fabricat amb materials reciclats i s'està provant en aspectes com la resistència, la durabilitat i el drenatge i va ser la proposta guanyadora del concurs que l’Ajuntament va convocar sota el lema «El Panot del segle XXI», que pretén renovar l’emblemàtic paviment barceloní amb llambordes més sostenibles i que siguin menys cobejades pels turistes que acostumen a arrencar-les per emportar-se-les de record. El nou panot, contràriament a la retirada dels ondulats de la Rambla, manté el disseny tradicional, amb la flor i les quatre pastilles. Per conèixer la resistència de les llambordes, l’Ajuntament ha instal·lat un tòtem informatiu a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya. Aquest plafó —una mena de podòmetre com els de les app— mostra en temps real el recompte de vianants que trepitgen els panots per estudiar la seva resistència, el drenatge, el lliscament i el comportament acústic. Si els resultats són satisfactoris, l’objectiu és que els nous panots substitueixin de manera gradual les llambordes convencionals del paviment barceloní. Vegeu més informació aquí: [+ informació]