El teatre no té edat... ni hauria de tenir fronteres

La fita de fa molt anys era arribar als 3 milions i finalment s'ha superat. La temporada 2023-2024 del teatre català ha tancat amb 3.020.710 espectadors que han assistit a algun dels 1.235 espectacles que s'han programat durant tota la temporada. Són dades d'ADETCA, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, de qui es podria dir que ara sí que totes li ponen perquè a partir d'aquest salt de perxa més amunt dels 3 milions, pretén elevar el llistó. ¿Quines són les claus d'aquest rècord no aconseguit mai fins ara en el teatre català? Són diverses. Hi tenen molt a veure els espectacles d'El mago Pop, al seu Teatre Victòria, el musical de Nostromo Live, «The Producers», al Teatre Tívoli, i la seqüela d'«Escape Room 2», al Teatre Condal. Entre els tres, s'emporten prop de 400.000 espectadors. Però encara en queden molts més, repartits entre les 13.035 funcions que han fet una mitjana del 61,6% d'ocupació, algunes, esclar, amb el 100% i les entrades esgotades... [+ informació]

L'escultora i artista multidisciplinar Rebecca Horn, autora de l'obra «L'estel ferit» de la Barceloneta des del 1992, ha mort als 80 anys a Alemanya

L'artista multidisciplinar alemanya Rebecca Horn ha mort aquest dissabte als 80 anys. Nascuda a Michelstadt (Alemanya) el 24 de març de 1944, Rebecca Horn va ser pionera de l'art performatiu. Durant la seva carrera artística va ser pintora, escultora, poeta i directora de cinema, entre altres disciplines. Es va formar a Hamburg i a Londres i, a causa d'una malaltia pulmonar, va canviar els materials escultòrics pesants per altres més lleugers, com les plomes d'estruç i i les teles. Incorpora així les escultures corporals a les seves performances, utilitzant els materials com a extensió del seu propi cos. Entre els seus treballs més reconeguts, hi ha «Einhorn» (Unicorn), una performance crítica amb la superficialitat burgesa, en què Horn portava un vestit acabat amb una gran banya vertical. Rebecca Horn també va crear instal·lacions pensades per a espais específics, com «L'estel ferit», una de les escultures del 1992, situada a la platja de Sant Miquel de la Barceloneta. Es tracta d'una escultura formada per quatre cubs, un homenatge a les antigues guinguetes del passeig marítim que el pla urbanístic dels Jocs del 1992 van fer desaparèixer. La seva obra forma part de la col·lecció de museus com el Solomon R. Guggenheim de Nova York, l'Irish Museum Modern Art de Dublín o el Tate Modern de Londres... [+ informació]

El Grup Focus continua l'ascens d'assistència i s'encamina cap al mig milió d'espectadors repartits entre els teatres Romea, Goya, Condal i La Villarroel amb una inversió de 14 milions d'euros en produccions

La productora teatral catalana ha batut el seu propi rècord durant la temporada que s'acaba de tancar amb 471.000 espectadors i 10,3 milions d'euros de recaptació, cosa que suposa un increment sobre la temporada anterior de l’11%. S’han presentat 74 espectacles, s'hann fet 1.457 funcions amb una mitjana de 364 funcions per teatre, a més de 336 funcions en gira i 3 espectacles programats en temporada a Madrid. A través del programa educatiu Cooltiva't, que porta quatre anys en funcionament, s'ha arribat a 18.000 joves que han assistit a 13 espectacles en 43 funcions exclusives i, amb Àfora, s’han cobert els objectius amb escreix, trobant i posant en pràctica noves línies de participació socio-cultural. Amb aquestes dades, el Grup Focus aconsegueix ell sol els assistents que tenen tots junts els tres equipaments públics catalans: el TNC, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. La nova temporada 2024-2025 preveu 14 produccions pròpies i 9 coproduccions entre les quals figuren «Un matrimoni de Boston», de David Mamet, «Un sogre de lloguer», de Susanna Garachana i Jaume Viñas, amb Joan Pera o «Un déu salvatge», de Yasmina Reza, amb Pere Arquillué, al Teatre Goya, i «Mort d'un comediant» de Guillem Clua, amb Jordi Bosch, al Teatre Romea... [+ informació]

L'aclamada obra «Les mans» de Llàtzer Garcia amb Raquel Ferri i Ernest Villegas, dirigida per Sílvia Munt, reprén les representacions a La Villarroel durant tot el setembre

«Bergman a la catalana». A vegades els autors arriben a un punt de maduresa sense que ni ells mateixos se n'adonin. És, em sembla, el que li ha passat al dramaturg i director Llàtzer Garcia (Girona, 1981), que al costat d'un llarg catàleg d'obres representades, algunes premiades, sorprèn ara amb una perla com «Les mans», aparentment senzilla, només amb un parell d'intèrprets, sobre la dificultat de les relacions personals, amb el rerefons subtil de les seqüeles de la malaltia mental, sobre les dificultats de compaginar feina professional i vida privada sota un mateix sostre, sobre l'ego i l'enveja, i sobre les conseqüències d'un còctel de circumstàncies que acaba explotant. Llàtzer Garcia s'ha apartat aquesta vegada de la direcció de la seva pròpia obra i ha fet un encertat maridatge amb l'actriu i, últimament, sobretot directora, Sílvia Munt, amb qui l'uneix també el fet d'haver provat posar-se darrere la càmera amb l'adaptació fa uns anys a la pantalla de la seva obra «La pols». Darrere de «Les mans» es parla també del rodatge d'una pel·lícula del mateix títol, de la qual és guionista el personatge de la Paula i n'és actor el personatge de l'Isaac, ella enfrontada a la seva primera pel·lícula, i ell, refent-se d'una mala època que l'havia afectat mentalment... [+ informació]

Les coses només són ombres

Al filòsof i dramaturg Juan Mayorga (Madrid, 1965) l'ús de la metàfora i el simbolisme ja li va bé. Però a vegades, si aquest ús no té un descodificador que el descodifiqui, es pot fer difícil que l'auditori el rebi i l'interpreti amb la mateixa intenció amb la qual el va dotar l'autor. A «La colección», una obra que Juan Mayorga va estrenar al Teatro de la Abadía de Madrid —d'on és també responsable artístic—, l'alè filosòfic, tot i que expressat amb la màxima senzillesa possible i fins i tot amb algun moment lúdic i sempre amb el rigor interpretatiu inqüestionable dels quatre personatges, es respira des del primer moment. I precisament això exigeix als espectadors seguir fil per randa cadascuna de les diatribes, les ironies, les moralitats o les segones intencions sense que se'n perdi cap perquè, quan menys se n'adonin, la cosa va cap al fosc, després d'una hora tres quarts aproximadament, i podria ser que es quedessin en blanc esperant trobar-hi encara el moll de l'os [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. «La colección» té dos grans atractius: la interpretació, que ja he esmentat, encapçalada per aquesta parella de veterans que són l'actor José Sacristán —en farà 87 a l'escenari del Teatre Romea dos dies abans d'acabar les representacions— i l'actriu Ana Marzoa. Representen un matrimoni d'edat avançada, però amb el cap encara ben moblat, que porta mig segle reunint peces d'art de tot el món i que, en absència de fills o altres hereus, busca algú a qui deixar el seu hipotètic llegat. La parella més jove, l'actriu Zaira Montes i l'actor Ignacio Jiménez, són respectivament l'hereva escollida i un presumpte ajudant dels col·leccionistes, tot i que aquest paper queda una mica en la incògnita fins al punt que podria ser només un observador de la fi de tota una vida... [+ informació]

L'edifici del Mercat de les Flors s'acosta al centenari amb un projecte de reforma en marxa per al 2025 que preveu una inversió superior als quatre milions d'euros

De l'Exposició Universal del 1929 a Barcelona, l'any del crac per cert, ha plogut molt. Però, malgrat la crisi que es va desencadenar, va representar per a Barcelona una de les modernitzacions que van deixar com a llegat. Una d'aquestes inversions va ser l'edifici que actualment la seu teatral del Mercat de les Flors de Montjuïc i que el 1929 va ser un dels que va formar part del conjunt d'edificis expositius del Palau de l'Agricultura. Ara fa quaranta anys, el 1923, amb Pasqual Maragall d'alcalde i Maria Aurèlia Capmany de regidora de cultura, l'Ajuntament va reconvertir aquell edifici en un teatre municipal que el 1985 va batejar el director britànic Peter Brook amb l'obra «Mahabarata». Ara, camí del centenari, el Mercat de les Flors té en marxa un projecte de reforma que es portarà a terme durant l'any 2025 i que té un pressupost inicial que supera els quatre milions d'euros. Es rehabilitaran les faanes, respectant el Mural de les Olles, de Frederic Amat, al passadís posterior fronterer amb l'Institut del Teatre, es faran treballa de fusteria exerior, als elements escultòrics i decoratius i a les cobertes, inclosa la restitució de la cúpula central. També entren en el projecte les oficines, els camerinos, el vestíbul i les instal·lacions annexes, a més d'un nou bar i cuina al vestíbul, uns nous lavabos i un jardí d'instal·lacions a la cinquena planta. El Mercat de les Flors s'ha consolidat en els últis anys com a la casa de la dansa... [+ informació]

La Sala Muntaner es prepara per tornar a aixecar el teló aquesta tardor després de sis anys de tancament amb una programació que combinarà teatre i espectacles

El nou projecte està liderat per la productora Sandra Reyes i l’actor Toni Cano, que exercirà de director, dos barcelonins que en els últims anys han treballat majoritàriament a l’escena madrilenya (Corta el cable rojo). Són els administradors solidaris, juntament amb José Carlos Ramos Alija, de La Muntaner Teatre SL, societat de recent creació que serà l’encarregada de gestionar aquesta sala barcelonina, veïna de la Plaça Goya, al número 4 del carrer Muntaner. Fonts dels responsables del projecte confirmen que ja han començat les obres de rehabilitació de l’espai, tancat des de fa sis anys, i que es manté la previsió d'aixecar el teló el mes d'octubre. La nova direcció vol apostar pel teatre de qualitat, sobretot per l’alternatiu, però també per l’espectacle en general. La Sala Muntaner va tancar el 2018, després de 24 anys de funcioament, per problemes econòmics, sobretot l'impacte de l'IVA del 21% d'aquell moent i la baixada d'espectadors, tot i que tenia sovint bones crítiques de la seva programació. El propietari de l'edifici és el mateix de la sala de ball La Paloma al carrer del Tigre del Raval... [+ informació]

Còctel de fruites en crisi

¿Teatre mut, com l'antic cinema pioner...? ¿O potser no hi ha so i els intèrprets, ni que estiguin tan pròxims als espectadors, no se senten...? ¿Teatre gestual, potser...? Ni una cosa ni les altres. L'arquitectura teatral d'«Angle mort», una obra a quatre mans de Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) i Sergi Belbel (Terrassa, Vallès Occidental, 1963), té un embigat que, a primer cop d'ull, no es veu, però que aguanta tota l'estructura de la trama. I és aquesta estructura —el discurs sembla que en principi sigui només una excusa— el que ha fet que aquesta comèdia satírica sobre les pressions laborals contemporànies es repesqui per tercera temporada, estrenada el 2020, i ho faci coronant ara les cent funcions i després que els Premis Teatre Barcelona, de votació dels espectadors, l'hagués escollit com a millor espectacle de proximitat [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿I quina és l'estructura d'«Angle mort»? Doncs, una situació d'extrema actualitat com és la fallida d'una empresa emergent, una start up, en llenguatge financer, amb el cap i tres empleats, al servei d'una mirada psicològica sobre com actuen els éssers humans en segons quines situacions extremes i quin és el seu doble joc i la seva doble cara... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2024 amb 28.673.526 visitants que han fet 62.863.809 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 28.673.526 visitants i 62.863.809 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 13.246,8 visites de pàgines (11,33 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 48 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.589 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

El sottogoverno de la pizza

La llengua és poderosa, que deia aquell. L'estiu polític ha posat en ús popular i mediàtic un italianisme que fa gràcia: “sottogoverno”. El seu impacte fonètic i vocàlic —les dues tes i la cacofonia de les os— ha caigut tan bé que no hi ha tertúlia, informació, crònica o article d'opinió on no aparegui en un moment o altre. La cosa ha vingut a tomb, esclar, a partir de la consolidació de l'entrada en minoria a la Generalitat de Catalunya de la facció espanyolista del PSC amb la conxorxa de la meitat més un dels militants amb quota pagada d'Esquerra Republicana [article íntegre de la sèrie «El cafetó»]. Els contraris a aquest favor enverinat dels esquerrans catalans al PSOE català van córrer de seguida a posar el dit a la nafra i van acusar els negociadors d'Esquerra Republicana de vendre's per un plat de llenties o, el que és el mateix, per una picossada de càrrecs en plantilla al “sottogoverno”. Tret d'alguna excepció, el cas és que el relleu de més de cinc-cents alts càrrecs del govern català no ha fet concessions i la majoria de nomenats a dit són, per llei natural i biològica, afiliats al partit dels socialistes, sobretot càrrecs provinents de diputacions, institucions o ajuntaments governats pel PSC i assessors de confiança del partit. ¿Però això dóna dret a titllar-los alegrement de “sottogoverno”, a la italiana, com aquell qui demana una pizza? El cas és que les paraules tenen ànima, color, música i, en alguns casos, segona i mala intenció. I quan en català s'ha començat a parlar de “sottogoverno”, s'ha fet ironitzant subtilment allò que el diccionari italià defineix: “una activitat il·legal d'acaparament de càrrecs burocràtics i de l'administració pública o d'empreses cotrolades per l'estat per part de persones membres dels partits governants, amb la finalitat d'obtenir guanys per a ells i per als seus electors”... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Qui som?», de Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, al Teatre Grec de Montjuïc

«Qui som?», de Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias. Intèrprets: Lucia Bocanegra, Noëmie Bouissou, Camille Decourtye, Miguel Fiol, Dimitri Jourde, Chen-Wei Lee, Rita Mateu Decourtye, Blaï Mateu Trias, Pep Ramis, Yolanda Sey, Julian Sicard, Martí Soler, Maria Carolina Vieira, Guillermo Weickert / Pep Ramis (dies 26 i 27). Col·laboració posada en escena: Maria Muñoz – Pep Ramis / Mal Pelo. Colaboració dramatúrgia: Barbara Métais-Chastanier. Disseny escenografia i vestuari: Lluc Castells. Disseny il·luminació: Cube / María de la Cámara, Gabriel Paré. Col·laboració musical i creació sonora: Fanny Thollot. Col·laboració musical i composició: Pierre-François Dufour. Material / investigació sobre color: Bonnefrite. Enginyer percussió ceràmica: Thomas Pachoud. Cap tècnic: Romuald Simonneau, Samuel Bodin. Ceramista: Sébastien De Groot. Regidor ceramista: Benjamin Porcedda. Regidor: Mathieu Miorin. Cap il·luminació: Enzo Giordana. Cap so: Chloé Levoy. Vestuari: Alba Viader. Cuina: Ricardo Gaiser. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Director gerent i promoció: Laurent Ballay. Administració producció: Caroline Mazeaud. Responsable producció: Pierre Compayré. Ajudantia d'administració: Élie Astier. Fotografia: Christophe Raynaud de Lage, François Passerini, Jerome Quadri. Una producció de Baró d’evel. Coproducció: Grec 2024 Festival de Barcelona, Festival d’Avinyó, ThéâtredelaCité - CDN Toulouse Occitanie, Festival Les Nuits de Fourvières, Festival Romaeuropa, MC93 - Maison de la Culture de Seine-Saint-Denis, Le Grand T - Théâtre de Loire-Atlantique, Scène Nationale d’Albi-Tarn, Théâtre Dijon Bourgogne, Comédie de Genève, Les Théâtres Aix-Marseille / Grand Théâtre de Provence, Le Parvis Scène Nationale Tarbes-Pyrénées, Centro Cultural Belém a Lisboa, Les Halles de Schaerbeek - Brussel·les, Festival La Strada Graz, Théâtre de Liège, CDN de Normandie-Rouen, Les Célestins - Théâtre de Lyon, Scène Nationale du Sud Aquitain, Équinoxe - Scène Nationale de Châteauroux, Tandem - Scène Nationale de Douai-Arras, Scène Nationale de l’Essone, Théâtre-Sénart - Scène Nationale, Le Volcan - Scène Nationale du Havre, Théâtre d’Orléans / Scène Nationale, Le Grand R - La Roche-sur-Yon, Théâtre Châtillon Clamart, Malakoff - Scène Nationale, Théâtre Les Gémeaux Scène nationale - Sceaux, Cirque-Théâtre Elbeuf - PNC Normandie, Théâtre de Saint-Quentin en Yvelines - Scène Nationale. Hi col·laboren: L’animal a l’esquena a Celrà, CIRCa, PNC Auch Gers Occitanie, La Grainerie, Théâtre Garonne - Scène Européenne, i La Nouvelle Digue, Tolosa de Llenguadoc. Ajuts a la creació de la DGCA, Ministeri de Cultura i Comunicació francès, el Consell Departamental de l’Alta Garona i la ciutat de Tolosa de Llenguadoc. La companyia està subvencionada pel Ministeri de Cultura i Comunicació - Direcció Regional d’Afers Culturals d’Occitània / Pirineus Mediterrània, i la Regió Occitània / Pirineus Mediterrània. La companyia també rep ajudes de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc. Amb la col·laboració d'Artcena - écrire pour le cirque. Direcció: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias. Baró d’evel. Festival Grec 2024. Teatre Grec, Barcelona, 25, 26 i 27 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Hamlet. En els plecs del temps», de Christiane Jatahy, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Hamlet. En els plecs del temps». A partir de l’obra de Shakespeare. Adaptació i decorats: Christiane Jatahy. Intèrprets: Isabel Abreu, Tom Adjibi, Servane Ducorps, Clotilde Hesme, David Houri, Tonan Quito, Matthieu Sampeur. Actuacions en el film: Loïc Corbery, Jérémy Lopez, Cedric Eeckhout, Jorge Lorca, Julie Duclos i també Kes Bakker, Aurélie Barrin, Fernanda Barth, Azelyne Cartigny, Léo Grimard, Jamsy, Martin Jodra, Laurence Kélépikis, Yannick Lingat, Yannick Morzelle, Océane Peillon, Juliette Poissonnier, Maëlle Puéchoultres, Yara Qtaish, Alix Riemer, Andrea Romano, Gabriel Touzelin. Veus en off: Zakariya Gouran, Jauris Casanova. Col·laboració artística, decorats i il·luminació: Thomas Walgrave. Direcció de fotografia i càmera: Paulo Camacho. Vestuari: Fauve Ryckebusch. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Desenvolupament del sistema de vídeo: Julio Parente. Música original: Vitor Araújo. Disseny del so: Pedro Vituri. Traducció: Dorothée Zumstein. Col·laboració en el desenvolupament tècnic de l’escenografia: Marcelo Lipiani. Consultoria en dramatúrgia: Marcia Tiburi, Christophe Triau. Direcció de producció i management en gira: Henrique Mariano. Assistència en el vestuari: Delphine Capossela. Direcció en pràctiques: Maëlle Puéchoultres. Il·luminació i escenografia en pràctiques: Kes Bakker. Administració de la companyia: Claudia Petagna. Ajudantia de comunicació: Aurélie Barrin. Una producció de l’Odéon - Théâtre de l’Europe amb la participació de Cie. Vértice - Axis Productions. Coproduït per Wiener Festwochen (Viena), Les Nuits de Fourvière - Festival International de la Métropole de Lyon, Holland Festival (Amsterdam), Le Quartz - Scène Nationale de Brest, La Comédie de Clermont-Ferrand Scène Nationale, i De Singel (Anvers). Aquest espectacle ha tingut el suport del Cercle de l’Odéon. Cie. Vértice té el suport de la Direction Régionale des Affaires Culturelles d’Île-de-France, Ministère de la Culture. Agraïments a La Ferme du Buisson - Scène Nationale de Noisiel. Ajudantia de direcció: Laurence Kélépikis. Direcció: Christiane Jatahy. Festival Grec 2024. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 24 i 25 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Dämon. El funeral de Bergman», d'Angélica Liddell, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Dämon. El funeral de Bergman». Text, direcció, escenografia i vestuari: Angélica Liddell. Interpretació: David Abad, Ahimsa, Yuri Ananiev, Nicolas Chevallier, Guillaume Costanza, Electra Hallman, Elin Klinga, Angélica Liddell, Borja López, Sindo Puche, Daniel Richard, Joel Valois, amb la col·laboració especial de la vestidora del Dramaten, Erika Hagberg i els figurants de 8 a 90 anys escollits mitjançant un càsting fet prèviament a Barcelona entre abril i maig del 2024. Disseny de la il·luminació: Mark Van Denesse. So: Antonio Navarro. Cap tècnic: André Pato. Regidoria: Nicolas Guy, Michel Chevallier. Ajudantia de direcció: Borja López. Direcció de producció: Gumersindo Puche. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografia: Luca del Pia / Alberto García Álix (retrat d’Angélica Liddell). Agraïments: The Ingmar Bergman Foundation. Una producció de Atra Bilis / Iaquinandi S.L. Una coproducció de Prospero – Extended Theatre, Festival d’Avignon, Odéon-Théâtre de l’Europe, Teatros del Canal-Madrid, Théâtre de Liège, The Royal Dramatic Theatre, Dramaten, Stockholm i Grec 2024 Festival de Barcelona. Prospero - Extended Theatre és un projecte cofinançat pel programa creatiu europeu de la Unió Europea, que encapçalen: Théâtre de Liège, Emilia Romagna Teatro Fondazione de Mòdena, São Luiz Teatro Municipal de Lisboa, Göteborgs Stadsteater, Hrvatsko Narodno Kazalište de Zagreb, Teatros del Canal de la Comunitat de Madrid, Schaubühne de Berlín, Teatr Powszechny de Varsòvia, Odéon - Théâtre de l’Europe de París, i ARTE. Direcció: Angélica Liddell. Festival Grec 2024. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 19 a 21 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «From England with Love», coreografia i música de Hofesh Shechter, al Mercat de les Flors

«From England with Love». Coreografia i música: Hofesh Shechter. Disseny de la il·luminació: Tom Visser. Concepció del vestuari: Hofesh Shechter. Música addicional: composicions angleses d’Edward Elgar, Tomas Talis, Henry Purcell, William H. Monk. Una producció de Hofesh Shechter Company encarregada conjuntament per Château Rouge, Scène conventionnée - Annemasse; Espace 1789, Scène conventionnée danse - Saint-Ouen; Scène nationale de Bourg-en-Bresse; Düsseldorf Festival!, i Escales Danse, amb producció i suport del Théâtre de la Ville Paris, Fondazione I Teatri Reggio Emilia i una residència de producció a DanceEast, Ipswich. «From England with love» es va estrenar l’11 de febrer del 2021 al Zuiderstrandtheater de La Haia, als Països Baixos, i va ser originalment interpretada per Nederlands Dans Theater 1. Hofesh Shechter Company agraeix el suport a les seves produccions del 2024. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Això inclou el finançament bàsic de la Fundació John Ellerman i la Fundació Harold Hyam Wingate i el finançament del projecte de la Fundació Jerwood cap a Jerwood SII: una nova oferta de desenvolupament professional continuat per als ballarins. Hofesh Shechter Company rep suport, mitjançant finançament públic, a través de l’Arts Council England i es beneficia del suport de la Fundació BNP Paribas en el desenvolupament dels seus projectes. Festival Grec 2024. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. 19 al 21 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Tota aquesta por que ara tinc», de Guillem Albà i Andrea Jiménez, al Centre de les Arts Lliure Fundació Joan Brossa

«Tota aquesta por que ara tinc», de Guillem Albà i Andrea Jiménez. Interpretació: Guillem Albà i Aitana Giralt. Creació i dramatúrgia: Marc Angelet, Andrea Jiménez, Guillem Albà. Espai escènic: Judit Colomer. Il·luminació: Jou Serra. Vestuari: Joana Martí. Comunicació i distribució: Marta Riera Pi. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Ajudant de producció: Clara Soler Mañé. Direcció de producció: Blai Rodríguez. Direcció: Andrea Jiménez. Grec 2024 Festival de Barcelona. Centre de les Arts Lliure Fundació Joan Brossa, Barcelona. Del 18 al 28 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Alusinasons», de Jaume Clotet, a l'Antic Teatre

«Alusinasons». Concepció i direcció: Jaume Clotet. Desenvolupament del projecte: Max Feriche, Alicia Garrido, Albert Sánchez. Música original: Max Feriche, Jaume Clotet. Vestuari: Alicia Garrido. Vídeo: Albert Sánchez. Dissenys i 3D: Léa Ferraton. Il·luminació: Max Milà. Escenografia cotxe: CNC Carpinteria Moderna. Fotografia: Anna Izquierdo. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Masterització: Adrià Gil. Una coproducció de Jaume Clotet i l’Antic Teatre. Amb el suport de la residència Nau Estruch. Festival Grec 2024. Antic Teatre, Barcelona. Del 18 al 28 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Zona Franca», d'Alice Ripoll, a la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors

«Zona Franca». Direcció: Alice Ripoll. Interpretació: Tiobil Dançarino Brabo, VN Dançarino Brabo, Maylla Eassy, Romulo Galvão, Thamires Candida, Thamires Costa, GB Dançarino Brabo, Hiltinho Fantástico, Katiany Correia, Peterson Sidy. Ajudantia de direcció: Alan Ferreira / Thais Peixoto. Direcció de producció: Bem Medeiros. Assistència en la producció: Isabela Peixoto. Disseny de la il·luminació: Tomas Ribas / Diana Joels. Tècnica de llums: Tainã Miranda. Escenografia: Alice Ripoll, Thais Peixoto, Rafael Elias. Vestuari: Rafael Elias. Vestuari i assistència de sastreria: Gah - Gabriel Alves. Tria sonora: Alice Ripoll, Alan Ferreira, DJ Seduty. Tècnic de so i assajos: Renato Linhares. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografies i vídeo: Renato Mangolin. Disseny gràfic: Caick Carvalho. Comunicació: Ana Righi. Assessorament en premsa: Marrom Glacê Assessoria. Professors de dansa: Tony Ewerton, Laura Samy. Participant en el procés de creació: Mey Barreto. Difusió internacional: ART HAPPENS. Festival Grec 2024. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. 15 i 16 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Les mans», de Llàtzer Garcia, amb Raquel Ferri i Ernest Villegas, a La Villarroel

«Les mans», de Llàtzer Garcia. Intèrprets: Raquel Ferri i Ernest Villegas. Escenografia: Enric Planas. Vestuari: Carlota Ricart. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Música original i audioescena: Orestes Gas. Direcció de producció: Bitò. Producció executiva: Andrea Cuevas. Coordinació tècnica: AP7 Projectes Tècnics. Regidoria: Bibiana Guzmán. Tècnic de llums: Enric Alarcón. Tècnic de so: Roger Ábalos. Maquinària: Koko (Lluís Nadal). Cap tècnica del teatre: Marta Pérez. Construcció d'escenografia: Taller d'Escenografia Castells. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Confecció de vestuari: Taller Goretti Puente. Màrqueting i comunicació: La Villarroel. Agraïments: Ariadna Dot i Víctor Peralta. Coproducció de Bitò i Grec 2024 Festival de Barcelona. Ajudanta de direcció: Tilda Espluga. Direcció: Sílvia Munt. Festival Grec 2024. La Villarroel, Barcelona, 14 juliol a 4 agost 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Lapis Lazuli», d'Euripides Laskaridis, al Mercat de les Flors

«Lapis Lazuli». Concepció i direcció: Euripides Laskaridis. Amb: Angelos Alafogiannis, Maria Bregianni / Eftychia Stefanou (alternativament), Euripides Laskaridis, Dimitris Matsoukas, Spyros Ntogas. Música original i disseny del so: Giorgos Poulios. Consultoria en dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Disseny de l'escenografia: Sotiris Melanos. Disseny de la il·luminació: Stefanos Droussiotis. Acústica especial, creació de sons electrònics i d'objectes sonors: Yorgos Stenos. Col·laboració artística i vestuari: Christos Delidimos, Alegia Papageorgiou. Utillatge i construccions especials: Konstantinos Chaldaios. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Col·laboració artística en escenografia: Vagelis Xenodochidis. Consultoria de moviment: Nikos Dragonas. Ajudantia de direcció: Charikleia Petraki, Yannis Savouidakis. Col·laboració artística en gira: Marianna Kavallieratos. Suplència de col·laboració artística i recerques: Telis Tellakis. Col·laboració artística Beca Onassis Air 2022 de recerca en vestuari: Aggelos Mentis. Col·laboració artística Beca Onassis Air 2022 de recerca i escenografia: Loukas Βakas, Filanthi Bougatsou. Direcció tècnica: Konstantinos Margkas. Enginyeria de so: Martha Kapazoglou, Giorgos Chanos, Kostis Pavlopoulos. Tècnic de llums i construccions lumíniques especials: Giorgos Ierapetritis. Utillatge i assistència en les construccions especials: Timothy Laskaratos. Ajudantia de producció: Nikos Charalampidis. Meritori de producció: Theologos Kampouris, Lida Manousou Alexiou. Ajudantia de direcció en pràctiques: Katerina Tsolou. Dissenyador en pràctiques i disseny del logo: Konstantinos Papantonis. Tècnics d'utillatge en pràctiques: Aphrodite Psychouli, Ilektra Anichini Pantalaki. Efthymis Gronthos. Vestuari en pràctiques: Ernesta Chatzilemonidou. Dramatúrgia en pràctiques: Jimmy Machai. Comentaris del director: Talya Rubin. Encesa de la il·luminació: Alexandra Drandaki. Coordinador d'operacions i responsable de comunicacions d'Osmosis: Euklida Velaj. Producció executiva, management i producció en gira: Polyplanity Productions / Yolanda Markopoulou, Vicky Strataki. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografies: Elina Geounanli, Pinelopi Gerasimou, Julian Mommert. Cinematografia i correcció de color: Nikos Nikolopoulos. Edició del video-tràiler: Euripides Laskaridis. Una producció d'Onassis Stegi. Amb el suport de The Fondation d'Entreprise Hermès. En coproducció amb Théâtre de la Ville (França), Théâtre de Liège (Bèlgica), Espoo Theatre Finland (Finlàndia), Teatros del Canal (Espanya), Teatro della Pergola Firenze (Itàlia), Festival Aperto / Fondazione I Teatri Reggio Emilia (Itàlia) and Big Pulse Dance Alliance. Festivals: Julidans (Països Baixos), Torinodanza Festival/Teatro Stabile Di Torino―Teatro Nazionale (Itàlia) i One Dance Festival (Bulgària). Cofinançat per The Creative Europe Programme of the European Union. Amb el suport de NEON - Organization for Culture and Development, Megaron―The Athens Concert Hall, Ministeri de Cultura Grec, The “Outward Turn” Program of Onassis STEGI. Un projecte d'Euripides Laskaridis i Osmosis. Festival Grec 2024. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. 13 i 14 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Los días afuera», de Lola Arias, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Los días afuera». Text i direcció: Lola Arias. Interpretació: Yoseli Marlene Arias, Ignacio Amador, Rodriguez, Estefania del Lujan Hardcastle, Noelia Luciana Perez, Paulita Veronica Asturayme, Carla Romina Canteros. Dramatúrgia: Bibiana Mendes. Disseny de l'escenografia: Mariana Tirantte. Vestuari: Andy Piffer. Vídeo: Martin Borini. Direcció tècnica i disseny de llums: David Seldes. Composició musical: Ulises Conti, Inés Copertino. Músics en escena: Inés Copertino. Disseny del so: Ernesto Fara. Coreografia: Andrea Servera. Ajudantia de direcció: Pablo Arias Garcia. Producció i management en gira: Emmanuelle Ossena & Lison Bellanger EPOC productions. Producció i administració Companyia Lola Arias: Mara Martínez. Management en gira Companyia Lola Arias: Lucila Piffer. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció, administració Argentina: Luz Algranti & Sofia Medici. Producció tècnica: Ezequiel Paredes. Ajudantia de producció: Juan Manuel Zuluaga Bolivar. Assistència d'escenografia: Lara Stilstein. Assistent del director tècnic: Facundo David. Càsting: Talata Rodriguez (GEMA Films). Assessorament jurídic: Felix Helou. Treball social: Soledad Ballesteros & Matias Cori. Una producció de Companyia Lola Arias i Gema Films com a productora associada. Coproduït per Complejo Teatral de Buenos Aires, Festival d'Avignon (França), Festival d'Automne à Paris, Théâtre de la Ville Paris (França), Comédie de Genève (Suïssa), Théâtre National Wallonie-Bruxelles (Bèlgica), Festival Tangente St Pölten, Festival für Gegenwartskultur (Àustria), Theaterfestival Basel, Kaserne Basel (Suïssa), Maxim Gorki Theater Berlin (Alemanya), Nationaltheatret Oslo (Noruega), Scène nationale du Sud-Aquitain (França), Le Parvis Scène nationale Tarbes-Pyrénées (França), La Rose des vents Scène nationale Lille Métropole Villeneuve-d'Ascq (França), NEXT Festival (França), Théâtre National de Strasbourg (França), International Sommerfestival Kampnagel (Alemanya), Théâtre national de Bordeaux en Aquitaine (França), Zürcher Theater Spektakel (Suïssa), Künstler*innenhaus Mousonturm (Alemanya), The Brighton Festival (Anglaterra), CDN Orléans / Centre-Val de Loire (França), Fonds TransFabrik – deutsch-französischer Fonds für darstellende Künste. Escenografia construïda als tallers del Théâtre National Wallonie Bruxelles. Festival Grec 2024. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 13 i 14 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «La gran nit de Dagoll Dagom - 50 anys». Direcció: Joan Vives i Daniel Anglès, al Teatre Grec de Montjuïc

«La gran nit de Dagoll Dagom - 50 anys». Idea i creació: Daniel Anglès, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel, Joan Vives, Montse Amenós i David Pintó. Orquestracions: Joan Vives, Sergi Cuenca, Albert Guinovart, Andreu Gallén i Àlex Martínez. Intèrprets: Víctor Arbelo, Roger Berruezo, Anna Castells, Mariona Castillo, Haley Diallo, Xavi Fernández, Guillem Fole, Helena Gispert, Eloi Gómez, Carlos Gramaje, Pol Guimerà, Júlia Jové, Mercè Martínez, Pep Molina, Muntsa Rius, Ana San Martín, Isabel Soriano, Mone Teruel, Albert Triola i Teresa Vallicrosa. Amb la col·laboració de: Pep Cruz, Elena Gadel, Àngels Gonyalons, Albert Guinovart, Ivan Labanda, Ferran Rañé, Nina, Jordi Garreta, Alèxia Pascual i tota la companyia de «Mar i Cel 2024». Orquestra i cor: Original SoundTrack Orchestra (OSTO) amb el suport de l’ESMUC. Pianistes: Marc García i Jordi Castellà. Coreografia: Ariadna Peya. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Disseny escenografia i vestuari gala: Montse Amenós i Maria Albadalejo. Disseny il·luminació: David Bofarull (AAI). Disseny so: David Casamitjana. Disseny audiovisuals: Joan Rodón. Producció artística: Anna Rosa Cisquella. Producció executiva: Macarena García. Administració: Natàlia Obiols. Comunicació i ajudant de producció: Anna Candelas. Ajudant de comunicació: Clara Badia. Ajudant de producció: Mireia Farrarons. Auxiliar de producció: José Luís Segador. Direcció tècnica: Agustí Custey (Titín). Cap de regidoria: Tito Lucchetti. Regidor: Marc Berraondo. Operador de llums: Jordi Thomàs. Operador de so: Oriol Mestre i Mario Andrés. Tècnics de so: Rai Segura i Carles Bernal. Operador audiovisuals: Martín Elena. Ajudant de vídeo: Guillem Pol. Maquinista: Joan Bonany. Cap de sastreria: Teresa Navarro. Sastresses: Gemma Navarro, Patricia Carrión i Núria Llunell. Cap de maquillatge i perruqueria: Jennifer Sánchez. Maquillatge i perruqueria: Carmina Camps, José Luis García, Emma Ramos, Ilang Prada i Míriam Rueda. Confecció i adaptació vestuari: Inés Mancheño, Antonia Pérez i Jan Clota. Ajudant de vestuari: Carlota Ricart. Audiovisuals Dagoll Dagom: Mar Orfila, Marc Tarrida, Anna Molins i Dimas Bozzo. Fotografia: David Ruano. Disseny gràfic: Miquel Llach. Màrqueting: Ivan Danot, Àlex Garcia i Sem Pons. Premsa: La Tremenda - Núria Olivé i Maria Bros. Agraïments: Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya, Joan Crosas, Jaume Sisa, ESMUC, Estrella Damm, Frit Ravich, Foix de Sarrià, La Flauta i Santa Vegana. Una coproducció del Grec 2024 Festival de Barcelona i Dagoll Dagom. Adjunt de direcció: David Pintó. Direcció del cor: Albert Torrebella i Belén Clemente. Direcció musical i director convidat de l’orquestra: Joan Vives. Direcció: Daniel Anglès. Amfiteatre Teatre Grec, Barcelona, De l'11 al 13 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «L'últim dia», de Lluïsa Cunillé, amb Alejandro Bordanove i Xavier Albertí, a la Sala Atrium

«L'últim dia», de Lluïsa Cunillé. Intèrpret: Alejandro Bordanove. Intèrpret musical (piano): Xavier Albertí / Jordi Cornudella. Il·luminació: Xavier Albertí. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografia: Mauro Testa. Direcció: Xavier Albertí. Producció Atrium i Festival Grec 2024. Sala Atrium, Barcelona, Del 10 al 28 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Cuerpos celestes», d'AzkonaToloza, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«Cuerpos celestes». Creació: AzkonaToloza. Direcció i posada en escena: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Dramatúrgia: AzkonaToloza amb la col·laboració de Raquel Cors Munt. Assistent de direcció: Raquel Cors Munt. Col·laboració en la recerca documental: Leonardo Gamboa. Disseny de l’escenografia: Xesca Salvà. Disseny del so i banda sonora original: Rodrigo Rammsy. Disseny de la il·luminació: Ana Rovira. Disseny espacial: Xesca Salvà i AzkonaToloza. Disseny audiovisual: Raquel Cors Munt i MiPrimerDrop. Disseny de vestuari: Jorge Dutor. Cap tècnic: José Pablo Parra. Producció executiva: Helena Febrés Fraylich. Relator: Ivan Gil Delgado. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una coproducció d’AzkonaToloza, Théâtre Garonne - Scène Européene (Tolosa de Llenguadoc) i el Grec 2024 Festival de Barcelona. Amb el suport del Departament de Cultura i de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de la Generalitat de Catalunya, beques Barcelona CREA 2023 de l’Ajuntament de Barcelona, el Centro de Cultura Contemporánea Condeduque de Madrid, el Centre de Creació d'Arts Escèniques - El Canal de Salt, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Amb la col·laboració del programa Innova, promogut per la Fundació Caja Navarra i la Fundació “la Caixa”. El projecte ha fet residències a Azala Espazioa, L’Animal a l’esquena, Théâtre Garonne, Centro de Cultura Contemporánea Condeduque de Madrid, Fundació Brossa, El Canal - Centre d’Arts Escèniques de Salt, Teatre L’Ateneu de Celrà i Nau Ivanow. Sala Teatre CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Del 10 al 12 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «J. M. Coetzee, “Elizabeth Costello: Set lectures i cinc contes morals”», al Teatre Nacional de Catalunya

«J. M. Coetzee, “Elizabeth Costello: Set lectures i cinc contes morals”». Text basat en «Elizabeth Costello, Slow Man i Moral Tales», de J. M. Coetzee a càrrec de Krzysztof Warlikowski, Piotr Gruszczyński. Dramatúrgia: Piotr Gruszczyński. Intèrprets: Mariusz Bonaszewski, Magdalena Cielecka, Andrzej Chyra, Ewa Dałkowska, Bartosz Gelner, Małgorzata Hajewska-Krzysztofik, Jadwiga Jankowska-Cieślak, Maja Komorowska, Hiroaki Murakami, Maja Ostaszewska, Ewelina Pankowska, Jacek Poniedziałek, Magdalena Popławska. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Disseny de l'escenografia i el vestuari: Małgorzata Szczęśniak. Amb la col·laboració de Łukasz Chotkowski, Mateusz Górniak i Anna Lewandowska. Col·laboració artística: Claude Bardouil. Música: Paweł Mykietyn. Disseny de la il·luminació: Felice Ross. Vídeo i animacions: Kamil Polak. Maquillatge i perruqueria: Monika Kaleta. Direcció: Krzysztof Warlikowski. Una producció del Nowy Teatr de Varsòvia. Coproduït per Schauspiel Stuttgart, Théâtre de Liège, La Colline - Théâtre National de París, i Athens Epidaurus Festival d’Atenes. Socis: Kinoteka, IAM, Culture.pl, Institut Français. Cofinançat pel Ministeri de Cultura i Patrimoni nacional amb els fons estatals Fons de Promoció Cultural. Nowy Teatr està finançat per l’Ajuntament de Varsòvia. Amb la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 6 al 7 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «The second woman», amb María Hervás, al Teatre Lliure de Montjuïc

«The second woman». Cocreació de Nat Randall i Anna Breckon. Dramatúrgia: Anna Breckon i Nat Randall. Intèrpret: María Hervás. Direcció de vídeo: EO Gill i Anna Breckon. Operador de càmera: EO Gill. Disseny de la il·luminació: Amber Silk, Kayla Burrett. Composició del so: Nina Buchanan. Disseny de l'escenografia: Future Method Studio. Disseny original de maquillatge i perruqueria: Sophie Roberts. Producció: Performing Lines. Coordinació de participants: Eva García (comunArt). Producció executiva: Jenny Vila. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Direcció de producció: Bitó. Coproducció del Grec 2024 Festival de Barcelona i Teatro Central de Sevilla. Grec 2024. Direcció: Anna Breckon i Nat Randall. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. 24 hores ininterrompudes del 6 al 7 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «What the Foc?!», de Gerardo Salinas i Junior Mthombeni al Teatre Nacional de Catalunya

«What the Foc?!». Dramaturgisme: Gerardo Salinas i Junior Mthombeni. Creació d’espai escènic: Eugenio Szwarcer. Música original i so: Cesar Janssens. Moviment: Alesandra Seutin. Vestuari: Junior Mthombeni. Interpretació: Ricard Boyle, Jack Chakataga, Mamadou Diallo Balde, Aïssatou Djob, Marc Domingo, Denise Duncan, Momo Fabré, Nicolás Fuentes González, Adriana Fuertes Lara, Sílvia Kamats, Joan Llobera Serra, Maisa Perk, Shorlady Preciado, Laura Riera, Kathy Sey, Sylwia Sienicka, Junyi Sun. Aquesta obra forma part de la sèrie sobre dramatúrgia urbana de Junior Mthombeni i Gerardo Salinas (KVS de Brussel·les). [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció del Teatre Nacional de Catalunya. Amb la coproducció del KVS de Brussel·les. Ajudantia de direcció: Mauricio Sierra. Direcció: Gerardo Salinas, Junior Mthombeni. Festival Grec 2024. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 4 al 14 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Pequeño cúmulo de abismos», de Cris Blanco al Centre de les arts Lliures de la Fundació Joan Brossa

«Pequeño cúmulo de abismos». Dramatúrgia: Cris Blanco, Rocío Bello, Anto Rodríguez, Óscar Bueno. Intèrprets: Cris Blanco, Rocío Bello, Oihana Altube i Iñigo Rodríguez-Claro. Escenografia: Pablo Chaves. Disseny de la il·luminació: Miguel Ruz Velasco. Disseny del so: Carlos Parra. Vestuari: Jorge Dutor. Ajudantia de direcció i vídeo: Marta Orozco. Direcció: Cris Blanco. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de Cris Blanco, el Centro Dramático Nacional i el Grec 2024 Festival de Barcelona. Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa, Barcelona. Del 4 al 7 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «RI TE», de Marlene Montero Freitas i Israel Galván a la Sala Teatre del CCCB

«RI TE». Concepció i dansa: Marlene Montero Freitas, Israel Galván. Dissseny visual: Yannick Fouassier. So i direcció tècnica: Pedro León. Fotografia: Bea Borgers. Una producció de P.O.R.K i IGalván Company. Un encàrrec del Théâtre de la Ville-Paris – Festival d’Automne à Paris. [Recull de crítiques de diversos mitjans] P.OR.K Associação Cultural està finançada per la República Portuguesa - Ministeri de Cultura/Direcció General de l’Art. IGalván Company té el suport de l’INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música). Amb la col·laboració del CCCB. Grec 2024. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB Sala Teatre, Barcelona. Del 4 al 6 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Sis hectàrees d'oliveres», d'Aina Tur a la sala Heartbreak Hotel

«Sis hectàrees d'oliveres», d'Aina Tur. Intèrprets: Anna Alarcón i Nao Albet. Espai escènic i il·luminació: Marc Salicrú. Espai sonor i composició musical: Jaume Manresa. Producció executiva: Irene Vicente Salas. Disseny vestuari i ajudantia d'escenografia: Ona Grau. Ajudant de direcció: Lucia del Greco. Estudiant en pràctiques MUET: Laura Guevara. Agraïments: Chincho Navarro, Francisca Garcia-Sicilia, Lily Duffau, Paula Palicio, Centro Cultural de España en Santiago de Chile, Victoria Spunzberg, Juan Miranda, Carme Rocamora, Natalia Matas i Jairo Sánchez. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Temporada Alta, Festival GREC, Heartbreak Hotel i Titus Andrònic S.L. XVII Premi Quim Masó. Beca per a la creació literària 2023 de la Institució de les Lletres Catalanes. Residència d'escriptura a la Rebelión de las Voces de la Fundación Santiago OFF en col·laboració amb Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia i l'Institut Ramon Llull. Amb la col·laboració de la Sala Beckett i el suport del Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Direcció: Aina Tur. Festival Grec 2024. Heartbreak Hotel, Barcelona. Del 2 al 28 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «El misantrop», de la companyia La Brutal, al Teatre Grec de Montjuïc

«El misantrop». A partir de Molière. Dramatúrgia: Sergi Pompermayer i David Selvas. Versificador: Pablo Macho Otero. Intèrprets: Pol López, Mireia Aixalà, Àlex Pereira, Norbert Martínez, David Menéndez, Júlia Genís, Laia Alsina i Albert Prat. Escenografia: Alejandro Andújar. Disseny de vestuari: Marta Pell. Ajudantia de vestuari: Patricia Carrión. Espai sonor i música: Paula Jornet i Adrià Jornet. Audiovisuals: Mar Orfila. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Disseny del so: Efrén Bellostes. Equip tècnic i de producció: Cap tècnic: Enric Alarcón. Tècnic de llums: Oriol Mestre. Tècnic de so: Efren Bellostes. Regidor: Marc Berraondo. Una coproducció del Grec 2024 Festival de Barcelona, el Teatre Lliure i La Brutal. Ajudantia de direcció: Francesc Marginet. Direcció: David Selvas. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 2 i 3 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Billy's Joy», de la Needcompany al Teatre Lliure de Montjuïc

«Billy's Joy». Text: Victor Afung Lauwers. Música Maarten Seghers. Creació: Jan Lauwers, Grace Ellen Barkey, Emily Hehl, Nao Albet, Gonzalo Cunill, Romy Louise Lauwers, Juan Navarro, Maarten Seghers, Meron Verbelen, Martha Gardner, Elke Janssens. Intèrprets: Nao Albet, Grace Ellen Barkey, Gonzalo Cunill, Martha Gardner, Romy Louise Lauwers, Juan Navarro, Maarten Seghers i Meron Verbelen. Producció Koen De Saeger, Raphael Noel, Jérémy Michel, Ditten Lerooij, Sharlotta Seeligmüller, Leander Schönweger. Oficina de la Needcompany: Pieter D’Hooghe, Rune Floryn, Vibe Stalpaert. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografies: Wonge Bergmann. Una producció de la Needcompany. Coproducció: ImPulsTanz (Viena), Perpodium (Anvers), Le Quartz (Brest), The Shakespeare Festival (Gdansk), Teatro Central (Sevilla), Teatro Español y Naves del Español en Matadero (Madrid), CC Brugge (Bruges). Amb el suport del Govern flamenc i del ax Shelter del Govern federal belga, mitjançant Cronos Invest. Festival Grec 2024. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 29 i 30 juny 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Cosas que se olvidan fácilmente», de Xavier Bobés al Teatre Lliure de Montjuïc

«Cosas que se olvidan fácilmente». Creació i direcció: Xavier Bobés. Interpretació: Francesco Sinopoli. Vestuari: Antonio Rodríguez. Construcció de l'escenografia: Pep Aymerich. Col·laboració: L’animal a l’esquena. Agraïments: Xocolates i Bombons Gluki ecològics, i La Rellotgeria de Girona. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de Xavier Bobés i el Festival TNT - Terrassa Noves Tendències. Festival Grec 2024. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 29 de juny al 7 de juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Billy's Violence», de la Needcompany al Teatre Lliure de Montjuïc

«Billy’s Violence». Text: Victor Afung Lauwers. Dramatúrgia: Elke Janssens i Erwin Jans. Música: Maarten Seghers. Intèrprets: Nao Albet, Grace Ellen Barkey, Gonzalo Cunill, Martha Gardner, Romy Louise Lauwers, Juan Navarro, Maarten Seghers i Meron Verbelen. Escenografia i vestuari: Jan Lauwers. Il·luminació: Ken Hioco. Tècnics i producció de Needcompany: Marjolein Demey, Ken Hioco, Tijs Michiels. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Assistent vestuari, attrezzo i subtítols: Nina López Le Galliard. Coproducció: Festival Grec de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya, Teatro Español i Naves del Español en Matadero, Teatro Central (Sevilla), Les Salins - Scène Nationale de Martigues, Cultuurcentrum Brugge. Amb el suport de BNP Paribas Fortis Film Finance NV/SA. Produït amb el suport del Govern Federal Belga i del Govern Flamenc. Companyia Needcompany. Direcció: Jan Lauwers. Grec'21. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 8 a l'11 de juliol. Reposició: Festival Grec 2024. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 28 i 30 juny 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Poncia», de Luis Luque amb Lolita Flores al Teatre Goya

«Poncia». Text: Luis Luque (a partir de «La casa de Bernarda Alba», de Federico García Lorca). Composició música original: Luis Miguel Cobo. Intèrpret: Lolita Flores. Disseny espai escènic: Mónica Boromello. Disseny vestuari: Almudena Rodríguez Huertas. Disseny il·luminació: Paco Ariza. Ajudant direcció: Álvaro Lizarrondo. Productor: Jesús Cimarro. Cap tècnic teatre: Roger Muñoz. Màrqueting i comunicació: Focus. Fotografia: Javier Naval. Aplicacions gràfiques: Santi&Kco. Una coproducció de Pentación Espectáculos i Teatro Español. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; l’Ajuntament de Barcelona, i l’INAEM (Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música) del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. Amb el finançament de la Unió Europea, Fons Next Generation, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Govern d’Espanya) i Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Direcció: Luis Luque. Festival Grec 2024. Teatre Goya, Barcelona. Del 28 de juny al 28 de juliol 2024. Reposició: 3 al 12 setembre 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Malamort», de Daniela Feixas, a la sala Beckett

«Malamort», de Daniela Feixas. Intèrprets: Abril Julien Feixas, Josep Julien, Marta Marco i Marc Soler Rull. Escenografia: Anna Tantull. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. So: Judit Farrés. Coreografia i moviment: Nuria Legarda. Fotografia i vídeo promocional: Kiku Piñol. Fotografia d’espectacle: Arnau Bach. Agraïments: Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i Marc Salicrú. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de la Sala Beckett i el Grec 2024 Festival de Barcelona. Ajudantia de direcció: Ruben Ametllé. Direcció: Daniela Feixas. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 26 juny a 28 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Em dic Josep», de Marc de la Varga, a la sala Flyhard

«Em dic Josep», de Marc de la Varga. Intèrprets: Daniel Higiénico, Mont Plans i Pau Vinyals. Escenografia: Laura Galofré Navarro. Vestuari: Míriam Alemany. Direcció musical: Àlex Torío. Gravació i muntatge dels vídeos: Laura Galofré Navarro. Gravació i cançó de la filla: Cèlia Castellano. Assessorament: Jofre Dodero, Marta Díez, Antonio Joaquín Serrano. Disseny d'il·luminació i espai sonor: Xavi Gardés. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Tècnic de funcions: Xavi Gardés. Imatge promocional: Roser Blanch. Vídeo promocional i vídeoclip: Marta Caravaca / Gusto Audiovisual. Disseny gràfic: Eladi Bonastre. Comunicació: Elisenda Riera Rovira. Premsa: Clara Cols Torras. Cap de sala: Xavi Gardés. Cap tècnic gires: Fernando Portillo. Administració: Josep Maria Milla i Sergio Matamala. Distribució: Elisenda Riera Rovira. Producció executiva: Clara Cols Torras i Sergio Matamala. Producció de Flyhard Produccions, S.L. i Festival Grec 2024. Amb el suport de l'ICUB - Institut de Cultura de Barcelona i ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals. Amb la col·laboració de Teatre de Cal Bolet de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Agraïments: Associació Obertament, Ariadna Rogero, Lluís Arcarazo, Núria Sempere, José Pérez Ocaña, Isis López, Toni Vinyals, Cesc Casadesús, Lluna Gay, Jordi González de la Varga, Oriol Esteve, Marc Mitjà, Manu Menéndez, Marc Martínez, Marc Parrot, Jordi Mena, Marina Rossell, Berto Romero i Pep Blay. I al Jofre, la Marta i l'Antonio, perquè sense ells aquesta obra no seria una realitat. Ajudantia de direcció: Concha Milla. Direcció: Marc de la Varga. Festival Grec 2024. Sala Flyhard, Barcelona, 26 juny al 3 d'agost 2024. Reposició: 3 al 30 setembre 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Macho grita», d'Alberto San Juan, al Teatre Condal

«Macho grita». Dramatúrgia: Alberto San Juan. Intèrpret: Alberto San Juan. Músics: Pablo Navarro, Gabriel Marijuan, Miguel Malla i Claudio de Casas. Il·luminació i espai sonor: Raúl Baena i Eduardo Vizuete. Vestuari i espai escènic: Alberto San Juan. Producció executiva: Joan Fernández. Ajudant de producció: Lucía Rico. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès, Víctor Bartolomé. Reportatge fotogràfic: Sergio Parra. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Màrqueting i comunicació: Focus Aplicacions gràfiques: Santi&Kco. Una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i EQM. Amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; l’Ajuntament de Barcelona, i l’INAEM (Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música) del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. Amb el finançament de la Unió Europea, Fons Next Generation, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Govern d’Espanya) i Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Festival Grec 2024. Ajudant de direcció: Carlota Gaviño. Direcció: Alberto San Juan. Teatre Condal, Barcelona, 26 juny 2024 a 6 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Morir lo hace todo el mundo», de José y sus Hermanas, al Teatre Lliure de Gràcia

«Morir lo hace todo el mundo». Creació, direcció, dramatúrgia i interpretació: José y sus hermanas (Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo Bosch, Glòria Ribera). Espai i vestuari: Patricia Albizu. Disseny de llums: Cube.bz. Dramaturgista: Ignacio de Antonio Antón. Mirada externa: Irene Vicente. Ajudant d’espai i vestuari: Oriol Corral. Confecció de vestuari: Javier Navas, Oleg Pankin. Composició i acompanyament sonor: Lisa Paul. Assistència en el disseny sonor: Igor Pinto. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció: Alejandro Curiel, Carolina Manero. Assessoria de producció: Irene Vicente. Producció executiva: Marta Díez. Comunicació: Gemma Polo. Distribució: Marta Díez. Alumna en pràctiques: Alba Cervelló. Fotografia: Sílvia Poch. Vídeo: Gusto Audiovisual. Agraïments: Adolfo Abejón, Arrossades de l'Empordà, Bitò Produccions, Carlos Manero, Carlota Grau, Eduard Polo Bosch, Elena Espejo, Gerard Sancho, Guillem Jiménez, Heartbreak Hotel, Jesús Díez, Jhonson Camilo, Jordi Fondevila, Judith Espada, Marco Layera, María Aponte, Núria Heras, Pía Mazuela, Teatre de Bescanó, Valentín Fernández, Vicenç Mayans. Una coproducció de José y sus Hermanas, Teatre Lliure i Grec 2024 Festival de Barcelona. Amb el suport d'ICEC, Fabra i Coats: Fàbrica de Creació i Temporada Alta. Direcció: José y sus hermanas (Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo Bosch, Glòria Ribera). Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 26 juny a 7 juliol 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Circular», de Sílvia Pérez Cruz, al Teatre Grec de Montjuïc

«Circular». Interpretació musical: Sílvia Pérez Cruz i artistes convidats. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una coproducció del Pez Cruz i el Grec 2024 Festival de Barcelona. Teatre Grec, Barcelona, 26 a 28 juny 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Tirant lo Blanc» al Teatre Romea

«Tirant lo Blanc». Text de Màrius Serra (a partir del clàssic de Joanot Martorell). Música original: Judit Neddermann. Intèrprets: Quim Àvila, Laura Aubert, Moha Amazian, Neus Ballbé, Agnès Jabbour, Clara Mingueza, Judit Neddermann i Ireneu Tranis. Escenografia: Judit Colomer. Vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: Toni Ubach. Espai sonor: Roger Giménez i Neus Ballbé. Moviment escènic i ajudantia de direcció: Carla Tovias. Caracterització: Núria Llunell. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Coach de dramatúrgia i assessorament en diversitat: Denise Duncan. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Regidoria: Lluc Armengol. Sastreria: Nerea Casas. Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez. Construcció de l'escenografia: Pascualín Estructures, Taller d'Escenografia Castells. Construcció del titella: Glòria Arrufat i Marc Costa. Confecció del vestuari: Consol Díaz i Nídia Tusal. Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Fotografia: David Ruano. Direcció: Joan Arqué. Festival Grec 2024. Teatre Romea, Barcelona. Del 25 de juny al 4 agost 2024... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2024. Avui: «Tots ocells» al Teatre La Biblioteca

«Tots ocells», de Wajdi Mouawad. Traducció: Cristina Genebat. Intèrprets: Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano i Clara Segura. Vestuari: Berta Riera. So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Llums: Pep Barcons. Ajudantia de vídeo i subtítols: Aurembiaix Montardit. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Maquillatge: Jennifer Fernández. Perruqueria: Isabel Trias. Sastressa: Tamsin Hull. Tècnics funcions: Pau Montull i Pau Segura. Regidoria: Marc Serra i Maria Molist. Atenció al públic: Eva Cartañà i Núria Ubiergo. Tècnics muntatge: Fer Acosta, Roger Blasco, Anton Condal, Francis Kiiza, Marco Ruggero, Maria Vaillo i Kevin Yobánolo. Estudiant en pràctiques ESTAE: Àlex Domingo. Construcció escenografia: Taller d’escenografia Castells i Pascualín Estructures. Fotografia i vídeo procés de creació: Alex Rademakers. Fotografies espectacle: Bito Cels. Clip promocional: David Andreu. Agraïments: Lurdes Vidal, Manuel Forcano, Antònia Sixto, Eli Peracaula, Xavier Ricart, Montse Vellvehí, La Colline – Théâtre Nacional. Una coproducció del Festival Grec 2024 i La Perla 29. Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona, 22 juny a 28 juliol 2024. Reposició: 5 setembre a 20 octubre 2024... [+ informació]

L’incompliment de la quota del 25% de música en català a les ràdios ha provocat que músics, autors i segells deixin d’ingressar 200 milions d’euros segons l'Anuari de la Música coeditat per ARC i Enderrock

Tot i la major producció mainstream en català dels darrers sis anys, la presència de cançons en català només ha pujat del 5,8% al 7,6% a les emissores musicals. La programació d’artistes emergents en els principals festivals catalans ha augmentat 5 punts en els darrers quatre anys del 28% al 33%. El 34% dels cartells dels grans festivals d’estiu dels Països Catalans del 2024 han incorporat músics novells amb un o dos discos publicats. El 75% de les 20 cançons en català més reproduïdes del 2023 s’ha concentrat en quatre artistes emergents: The Tyets, Figa Flawas, Julieta i Mushka. La facturació global de la indústria catalana del directe del 2023 ha assolit la xifra rècord de 200 milions d’euros, un 7% més que l’exercici anterior. El sector, segons l'Anuari de la Música del 2024, ha superat amb escreix els danys de la pandèmia amb un gran augment d’espectadors (+23%) i menys en concerts (+3%). Els grans festivals dels Països Catalans han mantingut el públic (-2%) repartit entre grans esdeveniments de pop-rock i festes majors. La presència de dones als festivals s’ha equiparat al 45% del 2022 i s’han programat més artistes catalans (33%) i en català (18%). Les sales augmenten públic (+16%) i ofereixen un increment en la programació de concerts (+8%). Auditoris i teatres recuperen públic (+30%) i concerts (+6%), mentre que els circuits també creixen però no amb la mateixa dimensió. Un 45% de catalans ha anat a concerts el 2023, gairebé al mateix nivell del 2019, 39% dels quals ha anat a festivals i sobretot macrofestivals. L'escolta de música ha assolit la xifra més alta de la darrera dècada amb un 86% de catalans que escolten música de manera habitual. Les músiques urbanes s’han consolidat com el tercer estil més escoltat darrere del pop-rock i la cançó d’autor i melòdica. L’escolta de música en català ha crescut més de tres punts i per contra l’assistència a concerts en català ha reculat en una magnitud similar. Els segells catalans han mantingut la línia de creixement dels darrers anys (+5%) gràcies al repunt del format físic i la prevalença del mercat digital. La producció de discos de música en català ha caigut un 11%, però es manté per damunt del miler de títols publicats de la darrera dècada. Els discos del 2023 més escoltats a Spotify d’artistes dels Països Catalans han estat Morad (Reinsertado), Aitana (Alpha) i Rels B (Afrolova’23). Els discos del 2023 més escoltats en llengua catalana a Spotify han estat de The Tyets, Figa Flawas, Mushka, Julieta i 31FAM. Les cançons del 2023 més escoltades en català a Spotify han estat “Coti x coti” i “Olívia” de The Tyets i “La platja” d’Stay Homas + The Tyets. La inversió pública en música als Països Catalans el 2023 ha estat de 48 milions d’euros amb una crescuda del 22%. Després de la retallada de l’any 2022, la inversió de la Generalitat de Catalunya s’ha reactivat el 2023 amb un notable increment del 18%... [+ informació]

La plaga del coronavirus va impulsar la lectura i compra de llibres en un 17% segons l'últim estudi de la Federació de Gremis d'Editors que assegura que el sector ha crescut un 30% en 10 anys

Les vendes de llibres en l’última dècada, sobretot des del coronavirus, han crescut un 30%. No només pugen les vendes totals, sinó que, segons l'últim informe de la Federació de Gremis d'Editors, si a començaments dels anys noranta semblava que el llibre en paper agonitzava, avui també té una salut immillorable: dels 2.856 milions de facturació total, 2.700 són per llibres en paper —un creixement del 5,1%— i 144 milions són per llibres digitals, un suport que, a més, s’ha estabilitzat i ha crescut un 3,5%. En canvi, els audiollibres són el nou fenomen i han doblat la facturació, fins als 6,70 milions, però que els editors consideren encara testimonials. El mateix informe de la Federació de Gremis d'Editors desvela també que ampoc no han mort, malgrat els mals auguris, les llibreries, que, de fet, els va molt bé, amb vendes per sobre del creixement del sector. El 37,8% dels llibres es venen en llibreries, que han augmentat un 6,5% la facturació, i un 20,3% es venen en cadenes de llibreries, que han guanyat un 7,4% més. Baixa la venda en hipermercats, que representen un 8,6% del total, quioscos (un 2,9%) i clubs del llibre, que ja només representen un 1,4% i cauen un 9,4%. En total, s’han editat a l'Estat espanyol 85.077 títols el 2023, un augment del 2,4%, dels quals 59.528 són en paper —pugen un 4,2%— i 25.549 són en digital, que cauen un 1,6%. Per idiomes, el 76% dels títols editats són en espanyol (64.622); el 13,9%, en català (11.842); el 2,3%, en eusquera (1.927), i el 2,3%, en gallec (1.937). Per matèries, els llibres infantils i juvenils prossegueixen l’ascens meteòric i creixen un 5,9%, fins als 497 milions d’euros, un 36% d’augment des del 2020, el títol que creix més. Com a curiositat, pel que fa a les novel·les de ficció per a adults, que facturen 622 milions, el gènere que ha crescut més aquest any ha estat el romàntic, un 9,8%, fins als 44 milions d’euros. En canvi, aquest any els còmics i les novel·les gràfiques perden un 3,1% de facturació, de manera que es queden en 66,87 milions d’euros i creixen amb prou feines un 4% des del 2020... [+ informació]

El Parc de la Ciutadella es renovarà amb un pressupost de prop de 12 milions d'euros que inclou l'Umbracle que està catalogat com a edifici de Bé Cultural d'Interès Local

L’Ajuntament de Barcelona ha començat la renovació del Parc de la Ciutadella, un dels espais verds més importants de la ciutat (catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional) i que rep cada any més de set milions de visitants. Les obres, que ja han començat, s’allargaran fins al 2025. Se centraran a millorar el drenatge del parc, solucionar els problemes de circulació de l’aigua, fer més permeable tota la superfície i també s’actuarà en les vorades dels parterres i escocells. A banda del Parc de la Ciutadella, es rehabilitaran les façanes, les fonts i l’edifici de l’Umbracle. Tot plegat suposarà un cost de 8,9 milions d’euros. L’Ajuntament aportarà 4,5 milions i, la resta, prové dels fons europeus Next Generation. S’actuarà en 11 de les 14 hectàrees de verd del parc i serà la primera renovació després de quinze anys. També s’està treballant en l’estudi d‘un accés al parc pel carrer de Wellington, tot i que és un projecte que encara no està tancat i que es presentarà durant aquest mandat, després del debat amb les entitats veïnals. Totes aquestes actuacions s'emmarquen en l’estratègia de la Ciutadella del Coneixement, que convertirà el parc en un node de ciència i innovació els propers anys... [+ informació]

Digue'm qui som i potser et diré qui sóc i on som

Una companyia de pedigrí internacional es fa així, com s'ha fet Baró d'evel en els últims vint anys, des de la base, des de la carpa —xuclada des de petits amb la nissaga Tortell Poltrona—, des de la relació amb el gènere del bestiari (cavall, ocellots...), des de la mirada ambiciosa cap allò que es fa a fora, des de la renúncia a renunciar als orígens. Baró d'evel, la companyia multidisciplinar amb carnet de circ de Blaï Mateu Trias i Camille Decourtye ha estat una altra de les apostes catalanes —en aquest cas, catalanofrancesa— que ha format part aquest any de la programació oficial del Festival d'Avinyó. I ha estat també la que ha tancat amb tots els honors l'exitosa programació de Montjuïc del Festival Grec, una edició que ha tancat també l'etapa de vuit anys del director Francesc Casadesús a qui, els Baró d'evel han agraït la confiança que havia dipositat en ells i la disposició dels diversos escenaris de Montjuïc en les últimes edicions... [+ informació]

El Taller Masriera a l’Eixample de Barcelona serà un equipament sociocultural que acollirà la nova Biblioteca Sofia Barat i conservarà el Teatre Studium

El concurs per a la rehabilitació d’aquest edifici històric ja ha sortit a licitació i està previst conèixer el projecte definitiu el primer semestre del 2025. El Taller Masriera està situat al carrer de Bailèn, 70-72 de Barcelona, en ple Eixample. L’Ajuntament de Barcelona va comprar aquest conjunt el 2020. El concurs d’idees posarà sobre el plànol la distribució i definició dels espais i es redactarà durant aquest mandat. Posteriorment es farà la rehabilitació. El Taller Masriera va ser pioner de les galeries d’art a Catalunya. L’edifici tindrà tres programes diferenciats que funcionaran com una unitat i tindran espais compartits. La Biblioteca Sofia Barat duplicarà les dimensions en la nova seu i les triplicarà si es tenen en compte les zones compartides. Aquest equipament de l'antic Taller Masriera, que dona servei a una àrea d’influència de 44.000 habitants, tindrà uns 1.500 m² hàbils. La configuració de l’antic Studium és un model únic del teatre tríptic a Barcelona. Des de la Plataforma Masriera... [+ informació]

El Consell Gaudí format pels gestors dels edificis de Gaudí tant públics com privats impulsen l’Any Gaudí 2026 per commemorar el centenari de la mort de l'arquitecte

El Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí, Consell Gaudí, creat l’any 2014, és un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Format pels gestors del patrimoni de Gaudí, tant públics com privats, té com a objectiu vetllar per la conservació, l’estudi i el reconeixement del patrimoni gaudinià. El Consell té per objectiu difondre la figura de l’artista i vetllar per la protecció de la imatge i obra de Gaudí, tot potenciant-ne el seu coneixement i la recerca rigorosa. Per a la efemèride de la commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 - Barcelona, 1926) s’està treballant amb els següents objectius, que busquen allunyar la figura de l’artista d’una visió merament comercial i treballar des d’una proposta institucional, de rigor, i compromesa: Difondre la figura i obra d’Antoni Gaudí... [+ informació]

Hamlet en clau de culebrot

La directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, 1968) no és debutant a Catalunya ja que ha passat pel Festival Temporada Alta, la porta actual del teatre en gira internacional, en altres ocasions. Però sí que debuta a Barcelona i ho ha fet dins del Festival Grec amb la seva controvertida versió de «Hamlet», de William Shakespeare, utilitzant, com és habitual en els seus muntatges, les tècniques del cinema foses amb el teatre de tall més contemporani. Després d'adaptar altres clàssics amb aquest registre com «Macbeth» de Shakespeare, «Les tres germanes» de Txékhov o «La senyoreta Júlia» d'August Strindberg, a més de «La triolgia de l'horror» o el díptic sobre «L'Odissea», s'enfronta ara a aquest «Hamlet» amb un canvi de gènere del protagonista, que és l'eix central i gairebé l'únic objectiu de la seva proposta i amb una imprescindible calavera que aquí no hi és i només s'insinua gestualment... [+ informació]

La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran

Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió... [+ informació]

L'actual Casa de Cantàbria al barri de Pedralbes va ser el refugi i búnquer del president de la Segona República espanyola Juan Negrín abans de l'exili

La finca on hi ha el palauet havia estat cedida a l'expresident republicà per la família Roviralta, unes de les grans sagues burgeses de Catalunya, segons documentació històrica, per amagar els alts mandataris del govern en cas que les tropes franquistes entressin a Barcelona. Aquest refugi i búnquer va ser un secret molt ben guardat fins al 2001 quan unes obres i excavacions al recinte van destapar el cau que comptava amb nombrosos passadissos secrets que escapaven cap a l'avinguda de Pedralbes pel clavegueram. El president Juan Negrín (Las Palmas de Gran Canària, 1892 - París, 1956) havia escollit aquesta finca per la seva proximitat amb el Palau de Pedralbes, seu aleshores del govern de la República de Negrín i Azaña durant els foscos anys de la guerra. El palauet és actualment de la Casa de Cantàbria, però amb l'entrada dels franquistes a Catalunya va quedar en l'oblit fins que... [+ informació]

La mort encara té un preu

El director Sergio Leone va fer en cinema la trilogia del dòlar i amb el film «Per qualche dollaro in più», que aquí als anys seixanta es va donar a conèixer amb el macarrònic títol de «La muerte tenia un precio», es va coronar per haver deixat una de les obres clàssiques de l'anomenat “spaghetti western”. Una de les característiques d'aquell film és que les trifulgues que passen els protagonistes s'allargassen volgudament amb la intenció que els espectadors de la pel·lícula les puguin assaborir lentament. El guió del film, de Luciano Vinzenconi, malgrat l'“spaguetti i el western”, té un registre culte i acaba seduint els cinèfils. Una cosa semblant passa amb la trilogia sobre la mort de l'actriu, directora, poeta i dramaturga catalana Angélica Liddell (Figueres, Alt Empordà, 1966), nom artístic de Catalina Angélica González Cano, que va decidir acostar-se amb el pseudònim actual —n'ha fet servir d'altres de similars— a l'obra de Lewis Carroll manllevant-ne “Liddell”, el cognom del personatge d'«Alícia al País de les Meravelles». No tothom pot dir que ha estat batejat a la mateixa pila que ho va ser Salvador Dalí. Hi ha aigües beneites que deuen tenir una poció especial. O potser és la tramuntana, que també ha propiciat l'expansió de l'art en majúscules genials. Angélica Liddell porta 35 anys al peu de l'escenari. Des del primer moment, sempre amb una aposta provocadora... [+ informació]

La Rotonda de l'Avinguda del Tibidabo es pot salvar de l'enderrocament si s'accepta la solució municipal per esquivar els requeriments exigits per la justícia

La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ha decidit donar compliment, per iniciativa municipal, als requeriments que feia la justícia per poder esquivar un enderroc massiu, després que la constructora Núñez i Navarro, la propietària de l'edifici i promotora de l'ampliació, no ho hagi fet. Davant d'aquesta inacció i tenint en compte l’interès públic de l’edifici, l’Ajuntament assumeix la iniciativa pública per impulsar el pla i evitar d'aquesta manera l’enderroc de l'edifici. Amb el pla especial integral que ha aprovat la Comissió d’Urbanisme, es regularitzarà un 95% de l’ampliació que va fer Núñez i Navarro i que el Ttribunal Superior Espanyol de Justícia a Catalunya havia considerat il·legal pel tipus de llicència urbanística que el consistori havia concedit l’any 2008 per construir oficines enganxades a l’edifici patrimonial. La justícia es va pronunciar després d’anys estudiant la denúncia de l’entitat veïnal Salvem la Rotonda, contrària a la volumetria de l’edifici d’oficines. El 2018, el jutge va ordenar enderrocar l’ampliació de La Rotonda que va fer Núñez i Navarro. L’Ajuntament avisen que tirar a terra el nou edifici implicaria... [+ informació]

Una exposició a CaixaForum reuneix 300 objectes i documents de l'arxiu personal i íntim del cineasta Luis García Berlanga inèdits fins ara

L'exposició «Interior Berlanga. Cinema, vida i humor» es podrà visitar fins al 20 d’abril del 2025 i reuneix 300 peces de l’arxiu particular i íntim del cineasta, distribuïts en nou àmbits. De les 70 capss de cartró on Berlanga guardava tota mena de documents n’han sorgit des de correspondència amb René Clair i Charles Chaplin fins a un dietari personal, passant per dibuixos, fotografies familiars, story-boards i àlbums de localitzacions de rodatge. La mostra, segons l'organització de CaixaForum, intenta que el que s’exposa representi la manera de pensar del cineasta, de com estar en el món, no només per filmar. Els nou àmbits de l’exposició han estat dissenyats per l’escenògraf Carles Berga amb una posada en escena cinematogràfica... [+ informació]

Bergman a la catalana

A vegades els autors arriben a un punt de maduresa sense que ni ells mateixos se n'adonin. És, em sembla, el que li ha passat al dramaturg i director Llàtzer Garcia (Girona, 1981), que al costat d'un llarg catàleg d'obres representades, algunes premiades, sorprèn ara amb una perla com «Les mans», aparentment senzilla, només amb un parell d'intèrprets, sobre la dificultat de les relacions personals, amb el rerefons subtil de les seqüeles de la malaltia mental, sobre les dificultats de compaginar feina professional i vida privada sota un mateix sostre, sobre l'ego i l'enveja, i sobre les conseqüències d'un còctel de circumstàncies que acaba explotant [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Llàtzer Garcia s'ha apartat aquesta vegada de la direcció de la seva pròpia obra i ha fet un encertat maridatge amb l'actriu i, últimament, sobretot directora, Sílvia Munt, amb qui l'uneix també el fet d'haver provat posar-se darrere la càmera amb l'adaptació fa uns anys a la pantalla de la seva obra «La pols». Darrere de «Les mans» es parla també del rodatge d'una pel·lícula del mateix títol, de la qual és guionista el personatge de la Paula i n'és actor el personatge de l'Isaac, ella enfrontada a la seva primera pel·lícula, i ell, refent-se d'una mala època que l'havia afectat mentalment... [+ informació]

Un caramel de mel i malsons

Crítica literària del conte de Carles Sala i Vila (Girona, 1974), «Els caramels de l'illa de la Mel». amb il·lustracions de Marta Montañá, publicat a la col·lecció Ala Delta de l'Editorial Baula, recomanat per a lectors a partir de 6 anys: «A vegades, els caramels poden jugar males passades. Sobretot si es consumeixen massa ensucrats i tots alhora. A l'escriptor Carles Sala i Vila (Girona, 1974) això de la dolçor sembla que li ve de lluny. O almenys és el que cal deduir d'una confessió biogràfica seva on desvela que, de petit, es va escapar a la pastisseria de la família que tenia sota casa i va remenar tots els pots de caramels fins que se'n va posar un bon grapat a la boca. La veritat és que això sol ja seria la trama d'un altre conte. Però el que ara ha publicat fuig de les temptacions humanes i humanitza poc o molt una espècie tan imprescindible per a l'equilibri de la natura com, a vegades perillosa per les seves picades: les abelles. En la història, situada a l'illa de la Mel —no cal que la busqueu en cap Atles geogràfic i molt menys al Google Maps— l'autor crea una comunitat de petites persones que, de tan petites com són, podrien ser com les abelles [crítica íntegra en PDF a la revista digital Cornabou]. I és que, en aquesta illa on la glucosa deu està disparada, quan es fan mitja dotzena d'anys, la criatura passa de petita a mitjana. No cal dir que el fet que la protagonista es digui Bresca... [+ informació]

Les plataformes de diverses institucions com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, L'Aditori, el CaixaFòrum, el CCCB, el MNAC o la Filmoteca s'afegeixen a 3Cat amb els seus continguts

En conjunt, són 17 per ara les institucions que han acceptat participar amb l'aportació dels seus continguts a la plataforma 3Cat. En principi, ja s'hi han entrar 270 peces audiovisuals sobre cultura, música, patrimoni, divulgació, llengua, prospectiva, drets humans, solidaritat o humor i en diversos formats: documentals, noves creacions, concerts, conferències, poesia visual, pòdcast, ficció, llargmetratges i curtmetratges, i òperes, entre altres. L'acord no implica que les plataformes originals d'aquestes institucions es cancel·lin sinó que estaran disponibles tant a 3Cat com en cadascuna d'elles. La plataforma 3Cat vol ser així un altaveu de la cultura catalana a través de les seves institucions. Les incorporacions que s'han anunciat inicialment són el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, L'Auditori, el CaixaFòrum+, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Festival Cruïlla i la Universitat Oberta de Catalunya... [+ informació]

El Festival Grec 2024 arriba a l'equador amb un primer balanç satisfactori tant per la qualitat com pels espectacles que han exhaurit localitats a l'avançada

El Festival Grec 2024 ha arribat a l'equador amb un balanç satisfactori tant pel que fa a la qualitats com pel nombre d'espetacles que han exhaurit localitats a l'avançada. Entre els espectacles més destacats d'aquesta primera meitat de festival, figuren «La gran nit de Dagoll Dagom», en commemoració dels 50 anys de la companyia Dagoll Dagom que ha ofert tres funcions úniques al Teatre Grec, totes exhaurides, i que ha reunit intèrprets veterans i joves que han passat per algun dels 34 espectacles en catàleg, a més de la presentació al complet de la jove companyia que prepara la reposició de «Mar i cel» al Teatre Victòria i que també ha venut anticipadament totes les localitats fins pràcticamet a Nadal i Reis, cosa que ja ha obligat a prorrogar fins a mig febrer les representacions. Altres espectacles d'aquesta primera meitat del Festival Grec són també el doblet de la Needcompany amb la reposició de «Billy's violence» i l'estrena de »Billy's Joy». També ha impactat la proposta de 24 hores ininterrompudes que ha protagonitzat l'actriu María Hervás amb l'espectacle «Second woman». També la versió de «Tirant lo Blanc» al Teatre Romea o els espectacles «Sis hectàrees d'oliveres» d'Aina Tur, a la sala Heartbreak Hotel i «L'últim dia», de Lluïsa Cunillé al Teatre Akadèmia han obtingut una bona nota de la crítica i el públic... [+ informació]

La màgia de l'arlequí

El tòpic diu que la nit és màgica. Però a vegades el tòpic queda superat per la realitat i el tòpic es desfà com un bolado. Per si algú no hi creu, la companyia Dagoll Dagom ha omplert de màgia l'equador del Festival Grec amb la commemoració —una de les seves commemoracions programades— del 50è aniversari de la companyia, el preàmbul de la nova reposició, clarament rejovenida, de «Mar i cel», a partir del setembre al Teatre Victòria, el mateix teatre que va veure néixer del seu ventre el mític vaixell. I ho ha fet amb un espectacle únic, irrepetible, amb un esplet d'artistes de totes les generacions —intèrprets i convidats— i una formació orquestral extraordinària que és en conjunt la millor mostra del llegat que deixa Dagoll Dagom després de mig segle de picar pedra [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Nostàlgia...? Poca. La que cadascú vulgui, si ho desitja, però no és aquesta la intenció, em sembla, de la companyia. La mà del director Daniel Anglès i l'adjunt David Pintó... [+ informació]

Dietari de família sense mascareta

El personatge de Leopold Bloom, trenta-vuit anys, travessa tot Dublín en un sol dia i l'escriptor James Joyce (Rathgar, Dublín, Irlanda, 1882 - Zúric, Suïssa, 1941) ho aprofita per escriure «Ulisses», una de les novel·les que marquen una fita del gènere literari universal. L'escriptora Clara Queraltó (El Pla del Penedès, Alt Penedès, 1988) travessa tot un estiu d'una jove protagonista bibliotecària sisplau per força a temps parcial en un poble semirural, un estiu ple d'amor i desamor a «Com un batec en un micròfon», l'última novel·la guanyadora del Premi Anagrama, que entra a fons en una generació que es troba entre la vintena i la trentena... [+ informació]

Un tram de la muralla medieval de Barcelona i un dels portals d'entrada es descobreixen arran de les obres de reurbanització de la Rambla

Durant les obres de reurbanització de La Rambla, s’han descobert restes arqueològiques significatives de la muralla medieval que protegia la ciutat. Els treballs de control arqueològic, previstos en el projecte, han identificat un tram de muralla i un portal d’entrada a l’actual Plaça del Teatre, davant del Teatre Principal. Aquestes restes corresponen al tancament original de La Rambla, construït entre finals del segle XIII i mitjans del segle XIV. Els treballs en curs han permès documentar un tram de la muralla medieval de mitjan segle XIV, i s’està treballant per documentar un dels portals d’entrada a la ciutat, específicament el Portal de Trentaclaus o dels Ollers, situat a l’actual Carrer dels Escudellers, que creua la Plaça del Teatre. Per motius de viabilitat, com l’arbrat i el trànsit de vehicles, aquestes feines es realitzaran en diversos trams. Les excavacions encara estan en marxa, per tant, no s’han descobert totes les restes. També s’ha trobat un altre tram de muralla a l’extrem nord de La Rambla, a prop de Plaça de Catalunya. Tot i que es tracta d’un tram petit i poc visible, la muralla conserva... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu i els seus col·lectius musicals arriben a un acord per a la renovació dels drets audiovisuals que desbloqueja la paràlisi de la plataforma audiovisual entre altres iniciatives

El Patronat del Gran Teatre del Liceu ha aprovat l'acord per a la renovació dels drets audiovisuals de l’Orquestra i el Cor del Liceu, els col·lectius musicals estables del Teatre. Aquest acord, resultat de la determinació de totes les parts implicades, reflecteix la voluntat comuna d'establir uns acords a llarg termini que permetin enfocar el futur de la institució de manera ambiciosa en l’àmbit audiovisual, així com d’accessibilitat de tots els públics. L'acord significa que els col·lectius artístics cedeixen al Gran Teatre del Liceu —de manera conjunta i exclusiva— tots els seus drets d'explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i posada a disposició interactiva) per qualsevol mitjà i modalitat, incloent internet. Aquesta cessió de drets té una vigència de deu anys, amb pròrrogues de cinc anys, i abasta l’àmbit territorial universal i per tot el temps de protecció dels drets fins a la seva entrada en el domini públic. Aquesta entesa dóna llum verda a reprendre tota l’activitat audiovisual del Liceu, així com la difusió del concert “Clàssica a la platja”... [+ informació]

Soroll shakesperià sota els til·lers del Nord

La companyia Parking Shakespeare celebra quinze anys de la seva iniciativa popular d'oferir cada juliol una versió d'alguna de les moltes obres de William Shakespeare, a l'aire lliure, de manera gratuïta —s'accepten wallets voluntaris al datafon de la companyia i cash en efectiu a la maleta—, amb els espectadors al voltant de la rotonda de minúscules grades, cobertes per l'ombra del bosc de til·lers del Parc de l'Estació del Nord de Barcelona. En aquesta ocasió d'aniversari li toca el torn a «Molt soroll per res», que la companyia ja va adaptar en una versió d'Israel Solà l'any 2014. Deu anys després, doncs, i amb quinze d'història a les espatlles, doblet d'aniversari, però amb una versió renovada, ara a càrrec de Jaume Viñas, tot i que a partir de la mateixa traducció de Salvador Oliva. La companyia s'ha inspirat en la sèrie nord-americana «The White Lotus», de Mike White, ambientada en un hotel de vacances amb conflictes i trifulgues entre hostes i empleats... [+ informació]

Un escorxador amb parets de vidre

Qui avisa no és traïdor. I el director i dramaturg polonès Krzysztof Warlikowski (Szczecin, Polònia, 1962), fundador del Nowy Teatr de Varsòvia, —que debuta a Catalunya amb aquesta obra— posa els espectadors en guàrdia des del primer moment en aquesta adaptació de l'obra de l'escriptor australià d'origen sud-africà, John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940) quan desvela que la tal Elizabeth Costello, una escriptora de gran prestigi i reconeixement internacional de qui sentiran parlar molt durant tota la representació i que dóna part del títol a l'espectacle, no és un personatge real sinó que és un personatge de ficció inventat per l'autor, Premi Nobel del 2003, de qui les obres en les quals es basa aquest muntatge teatral es troben traduïdes al català, així com la major part dels seus altres títols... [+ informació]

El cinema català va perdre durant el 2023 un 45% d'espectadors amb 2.216.912 espectadors en relació a l'any anterior que n'havia congregat més de 4 milions

Durant el 2023, el cinema català va congregar 2.216.912 espectadors davant els més de quatre milions que va aconseguir reunir el 2022, cosa que representa un 45% menys d’entrades venudes. Cal tenir en compte que el 2022 hi va haver un èxit que va acaparar pràcticament una sola pel·lícula, l’animada «Tadeu Jones 3: La taula maragda», que va acumular gairebé 2 milions d’espectadors i més d’onze milions d’euros. El 2023, segons el balanç presentat ahir per l’Acadèmia del Cinema Català, no es va donar el cas de cap pel·lícula que arribés a congregar molt de públic, sobretot familiar. La pel·lícula més taquillera, segons l'Acadèmia de Cinema Català va ser »El mestre que va prometre el mar», dirigida per Patrícia Font i amb Enric Auquer en el paper del mestre republicà Antoni Benaiges, assassinat per milicians falangistes al començament de la guerra civil espanyola, una efemèride que precisament aquests dies s'ha tancat a Montroig del Camp amb el viatge dels infants de l'Associació Benaiges vinguts des de Madrid i Granada per veure el mar. Aquesta pel·lícula va tenir prop de 300.000 espectadors i va recaptar 1,7 milions d'euros. Va ser nominat a 5 premis Goya i va guanya el premi del públic dels Premis Gaudí. L'any 2023 es van estrenar a les sales 55 títols catalans, 9 menys que l'any anterior en què hi havia també una bona representació de documentals... [+ informació]

Buscant l'home perfecte o tastant el gust de l'amor

La perfecció no existeix. Però després de 100 intents ininterromputs per trobar l'home perfecte durant 24 hores, el personatge de Virgínia potser no podrà dir mai més el mateix. O potser sí. Qui sap si al cap de les cent trobades s'haurà convençut que la perfecció portada al límit és una utopia. L'actriu María Hervàs (Madrid, 1987) s'ha posat en la pell de Virgínia i ha acceptat el risc de mantenir-se en escena durant 24 hores, 1.440 minuts seguits —només amb breus descansos d'un quart d'hora cada 120 minuts—, per rebre en un cubicle de color roig encès la visita de 100 homes diferents que, durant una escena que acostuma a no sobrepassar els 8 o 9 minuts va repetint el mateix esquema, que no vol dir el mateix guió perquè la improvisació forma part del joc en relació a la personalitat, les intencions, l'empatia i la connexió que s'estableix entre ella i els candidats... [+ informació]

Anem tirant d'estètica

Pobre Tirant! Si a can Roca Salada vegessin com ha acabat! Amb una calipàndria de mil dimonis i els pulmons fets una pífia i estès a la pedra! Sembla com si tots els cavallers mítics estiguessin destinats a tenir una mort domèstica. Qui no té un mal de ventre, agafa un constipat. A Tirant lo Blanc, que ja arrossega el dubte malèvol de si el tal Joanot Martorell en va ser en realitat l'autor i creador, li hauria convingut més, per passar a la posteritat, una mort heroica, lluitant aferrisadament a capa i espasa contra qualsevol dels enemics perquè, ja ho diuen ells mateixos: “L'enemic sempre és l'altre”. El polifacètic escriptor i lingüista Màrius Serra (Barcelona 1963) va publicar una versió actualitzada lingüísticament del clàssic. Un volum de prop de mil pàgines que reviu la que es considera la millor novel·la europea de cavalleries. Ara n'ha fet una dràstica reducció a una quarantena de pàgines —estàndard d'obra de teatre— i ha posat sobre l'escenari el que s'anomena una ucronia, és a dir, un mirall d'allò que no és i que l'autor hauria volgut que fos. D'il·lusió també viu la història... [+ informació]

Refregit de mongetes tendres

Han passat deu anys des de la seva estrena i la posterior versió cinematogràfica. Deu temporades seguides amb el teatre ple a Madrid i una intensa gira per diversos escenaris. No ho pot dir tothom. Parlen de 2 milions d'espectadors fins ara amb el musical «La llamada». Ja han passat per Barcelona en dues ocasions i hi tornen per tercera vegada. L'eufòria de l'auditori no s'ha esgotat. Els Javis, com es coneixen els autors i guionistes Javier Ambrossi (Madrid, 1984) i Javier Calvo (Madrid, 1991) —parella a la vida real— tenen una flaca per la mirada mística. Recentment han tornat a tocar el tema diví amb la sèrie «El Mesías» (Movistar+) on un enigmàtic Albert Pla feia cara d'espantar les criatures. Hi ha fenòmens difícils de qualificar. Aquest n'és un. «La llamada», en teatre el 2013 i en cinema el 2017, fa una mirada al passat... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2024 amb 28.341.416 visitants que han fet 62.229.262 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 28.341.416 visitants i 62.229.262 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.678,4 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 19 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.549 subscriptors... [+ informació]

La Biblioteca de Catalunya digitalitza la col·lecció Joan Salvat-Papasseit amb motiu del centenari del poeta disponible a la Memòria Digital de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat la documentació de la col·lecció Salvat-Papasseit que conserva en el seus fons i que es pot consultar en línia a la plataforma Memòria Digital de Catalunya. Els documents que formen la col·lecció Salvat-Papasseit són de procedència diversa, familiar o d’altres fons de la Biblioteca de Catalunya, i de diferent tipologia, com ara fotografies, correspondència o primeres edicions. Es destaca sobretot un conjunt de postals que el poeta va adreçar a les seves filles Salomé i Núria des dels sanatoris on va estar ingressat per la tuberculosi que li va causar la mort. L’Any Joan Salvat-Papasseit, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), commemora el centenari de la mort de l’escriptor... [+ informació]

Escalivada de fades cuinada amb herbes de bosc

Per als que no van veure el muntatge «Billy's Violence», dins el Festival Grec'21, però aleshores al Teatre Nacional de Catalunya, la Needcompany del director Jan Lauwers —trenta anys d'història— ha servit una sessió contínua en un únic dia amb aquest primer espectacle i el segon, «Billy's Joy», la cara i la creu d'una mateixa manera d'entendre el teatre i també una oportunitat per als espectadors del Grec'24 per passar en quatre hores —amb entreacte inclòs— d'un menú agre a un menú dolç. Si «Billy's Violence» estava carregat de sang i fetge —sempre sota els auspicis de William Shakespeare—, el nou muntatge, «Billy's Joy» ve endolcit de comèdia. I la comèdia —que sempre amaga un fons de tragèdia— admet tota mena de recursos: des de les màscares als titelles —un magnífic cap d'ase amb morro i llengua mòbil inclosos— i del vestuari de gènere fantàstic i la corriola de pista a la disfressa gegantina d'ós, un ós que no és com aquell vell ós de la Vall Ferrera, que buscaven els excursionistes pirinencs de l'últim quart de segle XX i que no trobaven mai... [+ informació]

Un crític de teatre francès denuncia l'actriu i dramaturga catalana Angélica Liddell per injúries contra ell en una de les escenes de l'espectacle «DÄMON. El funeral de Bergman»

El periodista i crític teatral francès Stéphane Capron ha denunciat la dramaturga i actriu catalana Angélica Liddell (Figueres, 1966) per injúries públiques emeses en la seva última obra «DÄMON. El funeral de Bergman', que ha obert el Festival d'Avinyó i que es veurà dins el Grec 2024 al Teatre Lliure del 19 al 21 de juliol. Stéphane Capron, que treballa a la ràdio pública France Inter i és fundador del mitjà especialitzat en les arts escèniques Sceneweb, és esmentat i citat per Liddell en un fragment en què carrega de manera furibunda contra diversos crítics detractors, un ofici que en general l'escriptora i actriu catalana considera cruel, banal i innecessari. Liddell s'alinea així amb el que pensava el difunt director suec Ingmar Bergman, de qui Liddell és admiradora i que homenatja en aquesta nova producció, fidel al seu estil transgressor. Al crític francès Stéohane Capron li dedica algunes floretes com “cabró” i “merda”, qualificatius que han portat el periodista a presentar una denúncia, segons ha informat el diari Libération, en què reclama a més que les injúries siguin retirades de l'obra... [+ informació]

El mirador de la Torre de Collserola de Norman Foster inaugurada el juny del 1992 es torna a obrir al públic després d'haver tancat arran de les restriccions de la crisi del coronavirus

El mirador públic de la Torre de Collserola torna a ser accessible als visitants des del 3 de juliol. Les visites tenen lloc de dimecres a diumenge, amb un preu de 5,60€ per a l'entrada general, amb algunes bonificacions. La torre de telecomunicacions Norman Foster, considerada una de les creacions més icòniques de l'arquitecte, estava tancada al públic des de la crisi del coronavirus. Coneguda popularment com la Foster, està ubicada al turó de la Vilana de la serra de Collserola, de 288 metres d’alçària des de la base, 20 dels quals excavats i és l’estructura més alta de la ciutat. La vista panoràmica és excepcional. El mirador de la Torre de Collserola se situa a la desena planta, a 115 metres de la base i a 560 metres del nivell del mar. Amb una superfície d’uns 200 m2 i unes vistes de 360 graus, des de la talaia es pot veure tot Barcelona i rodalies fins a una distància de 70 quilòmetres en bones condicions climatològiques. S’hi accedeix mitjançant un elevador panoràmic vidrat, acabat de renovar, en un ascens d’uns dos minuts. Les visites són gestionades pel parc d'atraccions del Tibidabo... [+ informació]

El Galway català

Tot el que passa a l'obra «Malamort» podria passar en un paratge del mític Galway irlandès del dramaturg Martin McDonagh. Però passa en un punt imaginari de l'alta muntanya del prelitoral català, avui mateix, mitificat també per la dramaturga penedesenca Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973), basat en records, pors i pressions morals propis d'hàbitats reduïts, record conservats des de la seva infància i adolescència. «Malamort» neix impulsada pel motor de la pèrdua d'un ésser estimat, el pare de l'autora. La pèrdua porta sovint els records que semblaven oblidats o deixats en repòs. D'aquí i d'aquest moment de pèrdua es nodreix «Malamort». I també d'una tendència de l'autora a relacionar en algunes de les seves obres fets de vida amb fets de bestiar. A «Malamort», el convidat és el gat. Però de gats, com de persones, n'hi ha de moltes menes: el gat domèstic i mansoi que romanceja empresonat i mandrós per casa i el gat salvatge i feréstec que rastreja el territori impetuós i lliurement... [+ informació]

La veritable història d'Espanya amb crits i flaire de masclisme

M'imagino la simpàtica i sempre emmurriada gent de les ultradretanes formacions de Vox i el PP, hereus, un cop difunts, dels seus esperpèntics col·legues de C's —“tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”— asseguts a la platea del teatre, empassant-se amb el cor en un puny les invectives, ni que siguin fetes en clau d'ironia, de l'actor, dramaturg i director Alberto San Juan sobre la relació del masclisme amb els segles de l'atzarosa i mai prou glorificada història d'Espanya. No cal dir que arran de l'estrena i les representacions a Madrid i les Espanyes, sota el paraigua de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, alguns mitjans afins als vetlladors de la pàtria van titllar de pamflet i maniqueu aquest espectacle d'Alberto San Juan en què l'actor combina el discurs performàtic amb la música i fins i tot la dansa, acompanyat com està de la seva potent banda... [+ informació]